En breus instants començarà la sessió del ple municipal corresponent al mes d'octubre. L'ordre del dia inclou un total de 25 punts amb 3 mocions. Música
Bona tarda. Benvingudes, benvinguts els que estem aquí a la sala de plens, els que ens escolteu des de casa en l'acte de sessió
del ple, en aquest cas, del mes d'octubre. Tindrem el primer punt, que és la lectura i aprovació de les actes dels plens ordinari i extraordinari. Recordem les dates del 25 i 30 de setembre del 25, respectivament. Si no hi ha... Passo la paraula al Partit Popular, Raquel.
Hola, bona tarda. Mira, l'acte del dia 30, els regidors que posa com a assistència, els que estan excusats, aquí n'hi ha un error, perquè posa que va vindre l'Elisabet i que jo estic excusada. He trucat i m'han dit que ho anaven a arreglar, però veig que no està. Sí? Ah, d'acord, doncs ja està. Gràcies. Gràcies, Raquel, per clar.
per presentar-ho, per explicar-ho i ja està arreglat. Encara que aquí no ens surti, però sí que ja està arreglat en aquest cas amb l'acte. Llavors, sí? Alguna objecció més? Sí? Doncs la donarem per aprovada per unanimitat.
I tal com vam aprovar també a la sessió anterior de moció per al final del genocidi de Gassa, que faríem el minut de silenci fins que finalitzés el genocidi. Donat que s'ha signat el tractat de pau, però de pau no n'hi ha, segueix havent el genocidi, farem el minut de silenci. Ens aixequem també totes i tots.
El que fem avui no és un acte simbòlic, el que fem avui en aquest minut de silenci és demanar la fi d'aquest genocidi, de tots aquells infants que o bé perquè els estan assassinant o bé perquè també els estan assassinant per fam i per aquelles dones i aquells homes que a dia d'avui encara estan patint.
Fet aquest minut de silenci, ara passarem a la denúncia contra la violència masclista i solidaritat amb les víctimes de violència per l'Associació Espanyola contra el Càncer de la Junta Local. Li passo la paraula també a la seva regidora, la Mariluz Moral.
Bona tarda, gràcies, alcaldessa. Avui, com ha dit l'alcaldessa, farà la lectura la Junta Local de l'Associació Espanyola contra el Càncer i ho farà la Carmen i la Loli, que són membres d'ella. Gràcies.
Bona tarda, alcaldessa, senyores, senyors, regidors i regidores, veïns i veïnes. Avui alcem la veu per denunciar una de les xacres més terribles i persistents de la nostra societat, la violència masclista. Una violència que travessa totes les classes socials, totes les edats i tots els espais, i que encara avui mata, silencia i condiciona la vida de milers de dones.
una violència que no s'atura a les parets de casa, que també viu als jutjats, als hospitals, a les feines i a les institucions, quan aquestes no responen com cal.
Perquè la violència masclista no és només un cop o una amenaça, és també la indiferència, la negligència i la manca de recursos. És quan la cura institucional arriba massa tard, quan el dolor és minimitzat, quan una dona ha de justificar el que sent o el que li passa, quan se la qüestiona, se la fa esperar o se la deixa sola.
Volem relacionar aquesta denúncia amb una altra realitat que també afecta profundament les dones, com és el càncer de mama. Octubre és el mes del llast rosa i dels missatges d'esperança, però darrere dels símbols hi ha vides reals, dones que lluiten i sovint en desigualtat de condicions.
I quan es retalla en sanitat i quan es retarda un diagnòstic i quan una dona ha d'esperar mesos per una mamografia o una revisió, això també és violència. És violència institucional. Perquè la salut de les dones no pot dependre del seu codi postal ni del seu nivell d'ingressos. No podem parlar d'igualtat si l'accés a una atenció digna no és el mateix per totes.
defensar la sanitat i els recursos públics també és lluitar contra la violència masclista. I el Conveni d'Estanbul, ratificat per l'Estat espanyol, és ben clar. Totes les administracions, de la més gran a la més petita, tenen el deure de garantir els recursos per prevenir, per protegir i per reparar la violència masclista. Aquest compromís internacional no és una declaració simbòlica, és una obligació jurídica i política.
No fer-ho per si mateix és una forma més de violència institucional. Avui, des de Sant Feliu al cel, la veu per totes les dones, les que hi són, les que lluiten, i les que ja no hi són perquè el sistema no va arribar a temps. Cada dona que pateix en silenci és una ferida col·lectiva, cada dia no hi ha.
Tarda una historia interrumpida, pero así exigir justicia, no compasión, acción, no discursos. Cuidar no es un privilegi, es un derecho y un deuda. Cuando el Estado cuida, salva vidas. Cuando la comunidad cuida, salva feridas. Cuando las instituciones cuidan, transforma el patiment en confianza.
Que aquest manifest no es quedi en paraules, que sigui un punt d'inflexió per a les que van anar, per a les que hi són i per a les que vivran. Que mai més una dona hagi d'afrontar sola la violència. Que la cura i la vida siguin sempre al centre de totes les polítiques. Moltes gràcies.
La salut, el dret, però la cura i la vida, el centre de totes les polítiques.
Gràcies també i en nom de tot el consistori, de tot el treball que feu des de l'associació, el cap de setmana amb la passejada i l'immens treball que feu diàriament i sobretot en l'acompanyament de cada una d'aquestes dones que se us atensen a cada una de vosaltres i que les acompanyeu en aquests moments per no sentir-se soles i que
i sobretot per al procés que han de continuar seguint. I al vostre costat i tenir-vos aquí Sant Feliu és tot un orgull. Moltíssimes gràcies a cada una de vosaltres.
I ara sí que passarem a les mocions en l'àmbit local. El punt número 3 és la moció presentada per l'AFA de l'Escola Salvador Espriu per tal d'instar a l'Ajuntament a planificar i treballar per la millora de la climatització a les aules. Teniu la paraula, Armand? Molt bé.
Gràcies a tota la Junta, a tota l'associació que heu estat aquí avui present en nom de totes. Gràcies. Bona tarda, alcaldessa. Bona tarda a tots els membres d'aquest ple.
El canvi climàtic té repercussions globals, però les seves conseqüències no ens afecten de la mateixa manera a tots. Mentre els nostres fills i filles són en unes aules a més de 30 graus durant els mesos de calor més durs, avui ens trobem aquí, a un edifici públic molt ben rehabilitat i amb espais molt ben climatitzats.
Avui l'AFA de l'Escola Salvador Espriu, en representació de les seves 288 famílies sòcies, venim a denunciar que les administracions, Ajuntament i Generalitat, no donen resposta a una situació que és insostenible i que des del Salvador Espriu portem anys denunciant. Durant els mesos de calor, moltes de les aules de la nostra escola es converteixen en estances on és impossible mantenir unes condicions
mínimes de seguretat per la salut dels nostres fills i filles i per l'aprenentatge. Posem-nos en situació per dibuixar alguna de les escenes que estem vivint els darrers anys a la nostra escola. Un alumne del nostre centre és en una aula on durant tot el dia es rep la radiació directa del sol. Aules que per molts factors combinats molts dies superen els 30 graus. Aquest alumne surt al pati i fa la seva activitat d'esbarjo durant mitja hora, una hora,
depenent del moment del dia. Aquest esbarjo es realitza directament sota el sol per la manca d'estructures que donin refugi a l'exposició solar, un tema també àmpliament demandat a l'Ajuntament en diverses ocasions, el tema de les ombres als patis. Un incís, s'està començant a treballar en aquest aspecte, però no és una solució definitiva, una pèrgola de 25 metres,
per a 420 alumnes, gairebé 17 alumnes per metre quadrat. En aquesta situació, suat, amb el cor bategant a un ritme altíssim i amb insolació, l'infant entra a l'aula una altra vegada, on es troben unes temperatures que poden estar, un altre cop, per sobre dels 30 graus, amb el risc per a la salut que això comporta. I en aquestes condicions ha de realitzar les tasques educatives.
Així ha passat que els darrers cursos alumnes del nostre centre han patit vòmits, lipotímies i marejos, fins al punt que en alguns casos han hagut de ser recollits per famílies abans de la finalització de les classes, per indisposició fruit de la calor a les aules. No estem parlant d'invertir recursos en generar centres de referència o models educatius avançats. El que avui venim a reclamar és que les aules dels nostres infants tinguin les condicions mínimes per a l'aprenentatge,
unes condicions que no posin en risc la salut dels nostres infants ni el seu rendiment acadèmic. A l'espera de l'imminent posicionament de la societat catalana de pediatria, societats pediàtriques de tot l'Estat es posicionen de forma clara en aquest aspecte. Algunes de les dades que ens posen en evidència són els infants són més vulnerables a la calor que els adults, tenen una temperatura corporal central més elevada i un sistema de termorregulació encara immadur.
Això els converteix en el grup més sensible davant les temperatures extremes. Durant els períodes d'altes temperatures, els infants experimenten una varietat de problemes de salut directament relacionats amb la seva dificultat de termoregulació. Les afeccions agudes més comuns relacionades amb la calor inclouen rampes, síncopes, esgotament, cefalees
i el cop de calor, aquest últim potencialment mortal per a alguns infants i caracteritzat per una disfunció del sistema nerviós central i una temperatura corporal superior a 40 graus incapaç de baixar. Els col·lectius pediàtrics segueixen argumentant. No cal arribar als 35 graus per parlar d'emergència. Els lindars establerts científicament són molt més baixos.
A partir de 25 graus, el confort tèrmic comença a deteriorar-se. A partir de 27, l'ambient ha d'haver inadequat per l'aprenentatge. I superar els 30 implica un risc per la salut. A partir dels 25 graus, el rendiment acadèmic es comença a reduir notablement, comprometent l'eficàcia del procés d'aprenentatge i el dret a una educació digna. Per sobre d'aquests 25 graus, el rendiment en assignatures com les matemàtiques cau.
i la probabilitat de suspendre augmenta fins al 12,3%. La recomanació de les societats pediàtriques estatals i internacionals és la següent. No esperar que es produeixi el dany per actuar. Per això, la suspensió o adaptació de les classes s'hauria de contemplar a partir dels 27 graus i no pas a partir dels 30. Aquesta mesura protegiria l'aprenentatge, la salut física i mental i ajudaria a reduir les desigualtats.
I acaben dient, tot i així, continuem veient escoles sense ombra o sense climatització. De fet, tots les podem veure. A Sant Feliu tenim milers d'alumnes en aquestes condicions a les escoles i als instituts públics. Així doncs, com hem pogut veure, l'estrès tèrmic que es viu a l'Escola Salvador Espriu és perillós i injust. Però a part de ser perillós i injust per a les nostres alumnes, és il·legal.
El Real Decret 486 barra 1997 estableix de forma clara en quines condicions tèrmiques els treballadors i treballadores dels centres educatius han de desenvolupar les seves tasques i manifestament s'estan incomplint i per molt. A més a més, dins el marc d'obligacions legals i competencials de l'Ajuntament existeix una doble responsabilitat i habilitació legal per actuar de manera immediata. Com a propietari,
la normativa vigent obliga l'Ajuntament a garantir la celebritat i la seguretat de l'edifici i l'habiliten a intervenir amb mesures cautelars o requeriments d'execució d'obres. I com a executor d'obres, el recent Decret Llei 13 barra 2025 de l'1 de juliol modifica la Llei d'Educació de Catalunya per reforçar i habilitar expressament els municipis per finançar i executar obres de reforma, ampliació i millora dels centres, eliminant qualsevol impediment
per abordar directament el projecte de climatització sense dilació. Després de 46 anys de governs locals suposadament progressistes, suposadament compromesos amb la igualtat d'oportunitats i amb l'escola pública, ens trobem en aquesta situació. Una situació que posa en perill la salut i el futur dels nostres fills i filles. Sent l'equip de govern coneixedor de la situació i receptor de les nostres demandes relacionades amb aquest tema durant anys,
veurem on estableix aquest consistori les seves prioritats amb l'aprovació o no dels propers pressupostos, si no m'equivoco, d'aquí un mes. El rumrum permanent i que no entén la comunitat educativa és, per exemple, que si hi ha 3 milions d'euros amb fons fèders inclosos per remodelar una plaça a la vila 100% funcional, que no vol dir que no li calgui una remodelació, però és 100% funcional,
no pot ser que el compromís de govern amb els 7 centres d'infantil i primària públic sigui d'invertir 100.000 euros anuals. Això significa que entre les 7 escoles juntes hauríem d'esperar 30 anys per rebre una inversió equivalent. El discurs de la manca de recursos no és creïble, és senzillament una qüestió de prioritats. Barcelona amb 1.700.000 habitants,
l'Hospitalet de Llobregat amb 255.000, Sabadell amb 225.000, el Prat del Llobregat amb 66.000, Barberà del Vallès amb 33.000 habitants, Vila de Cavalls amb menys de 8.000, el Picat amb 6.300, Súria amb 6.000, Santa Bàrbara amb 3.700 habitants i Fugars de la Selva amb 1.700 habitants.
Tots aquests ajuntaments han iniciat el camí per climatitzar les escoles. No depèn ni del color del govern, ni del tamany de la població, ni del volum del seu pressupost. Repetim, és una qüestió de prioritats. Tots aquests ajuntaments no han comès cap ilegalitat.
Senzillament han actuat com li demanem al nostre Ajuntament que actui, que actui de forma proactiva i no reactiva per la seguretat i la igualtat d'oportunitats del grup més vulnerable i més abandonat davant les altes temperatures, els nostres infants. A través de la moció presentada demanem el següent acord.
Insta l'equip de govern municipal a la realització d'una inspecció tècnica i monitoratge homologat de les temperatures dins els edificis dels centres educatius per verificar el compliment de la normativa vigent. Reial Decret 486 barra 1997.
Insta l'equip de govern municipal a estudiar i preparar, mitjançant els informes jurídics i tècnics pertinents, un protocol d'actuació i mesures cautelars per ser aplicat immediatament en els centres educatius en el cas de confirmació d'un risc qualificat de greu i imminent per la salut a causa de les condicions ambientals extremes.
Insta l'equip de govern municipal a encarregar d'urgència els informes tècnics i econòmics necessaris per determinar la viabilitat i el cost de mesures provisionals que permetin reduir les altes temperatures a les aules abans de l'arribada de l'estiu de 2026.
i instar l'equip de govern municipal a iniciar els tràmits administratius i la planificació tècnica per un projecte d'infraestructura integral d'aïllament i refrigeració eficient i sostenible que garanteixi les condicions de confort tèrmic a les aules, fent ús de les facultats atorgades pel Decret Llei 13 barra 2025.
Defensar l'escola pública amb majúscules no pot ser mai un conjunt de consignes buides, sinó un compromís real de donar un futur millor als infants i crear societats més desenvolupades, ètiques i igualitàries. Finalment, i com no podia ser d'una altra manera, ens solidaritzem i fem nostres els problemes que pateixen les altres escoles i instituts públics de la ciutat que estan en la mateixa situació o similar a la de l'escola Salvador Espriu.
i fem extensiva les nostres demandes per a tots ells. Moltes gràcies a tots. Gràcies. Ara passarem a la votació i en tot cas també al debat. Jordi, de Vox.
A favor. El Partit Popular, Elisabet. Gràcies, alcaldessa. Nosaltres entenem que no és competència directa de l'Ajuntament realitzar unes obres d'aquesta envergadura de la climatització de les escoles públiques de Sant Feliu, però creiem que tenir una moció aprovada amb aquesta demanda dona força al nostre equip de govern perquè vagi al Departament d'Ensenyament i reclami. Per això el nostre vot serà favorable.
Per en com ho podem, Lídia. Sí, bona tarda a totes i a tots. De fet, m'agradaria saber primer el posicionament de l'equip de govern. Farem la nostra intervenció sense conèixer realment quina és la postura i com han anat les evolucions de les converses amb l'equip de govern.
Crec que és el seu torn, en aquest cas, posicionis i després n'hi ha d'anar a veure, després Esquerra Republicana... Sí, estic parlant, sí. A mi m'agradaria, és un deseo.
I, de fet, el que agrair a les famílies, sobretot a l'AFA de l'Espriu, que faci aquesta intervenció, de fet, és una evidència que ningú pot ignorar, que el canvi climàtic ja no és una amenaça, sinó que és una realitat present, que es nota cada dia...
al nostre entorn i sobretot també a les nostres escoles, dins les aules, dins els passadissos, dins els patis. I on abans parlàvem d'unes setmanes de calor intensa, doncs ara tenim mesos sencers de temperatures extremes, de nits tropicals, d'episodis cada vegada més freqüents que afecten el nostre benestar i el dret a l'educació.
i, de fet, ho diuen els experts, estem davant d'una tropicalització del nostre clima mediterrani, i això és una evidència que alguns encara neguen, però que nosaltres afirmem que sí, que cal estudiar a una temperatura adequada, que també estudiar a una temperatura adequada és una qüestió de drets.
perquè quan els nostres nens, les nostres nenes, els mestres passen jornades senceres a més de 30 graus, com deia el company, ja no es poden concentrar, no poden descansar, el cansament, els marejos són habituals, no estem davant d'un problema tèrmic, estem davant de la vulneració d'un dret a l'educació en condicions dignes.
I amb aquesta moció també és d'agrair que les famílies que l'AFA de l'Espriu facin un exercici de defensa d'aquests drets dels nostres infants i alhora també reconèixer aquesta mirada àmplia que comentaves al final, no de fer extensius, de no tenir priorismes i que es miri pel bé de tots els centres públics de la nostra ciutat.
I aquesta moció jo crec que tampoc pretén fer un diagnòstic, perquè el diagnòstic ja és més que evident, sinó plantejar una proposta, l'objectiu és plantejar una proposta concreta, planificada, justa, i perquè el que tenim davant no és un problema d'un estiu puntual, sinó és una condició que ens ve per quedar-se, com deia.
I en aquest Ajuntament tenim tradició, tenim tradició d'invertir en educació, som referents en escoles bressols municipals, es va començar climatitzant les escoles bressols municipals. Sincerament, jo he de dir, era molt reàcia quan les meves criatures anaven a l'escola bressol perquè pensava, ostres,
els bebès amb un clima, amb un aparell de clima, però és cert que als estius a l'escola Bressol Patufet, a l'escola Bressol Fàbregas, era impossible, Fàbregas no, perdó, a Ginesta.
Era impossible que els nens fessin el casal d'estiu al julel allà, en condicions molt, molt extremes i van ser les primeres que es van climatitzar. Ara es continua amb aquesta línia d'invasió. I aquesta tradició pública municipal d'invertir en escoles que no són de la nostra titularitat també existeix a la nostra ciutat. I sempre ha comptat amb el consens de tots els grups municipals.
En mandats anteriors s'ha invertit en Escola Gaudí, en els tancaments, en tot el sistema de calefacció, una invasió de 600.000 euros que va assumir l'Ajuntament. També a l'Escola Salvador Espriu es van fer tots els tancaments, les persianes, la il·luminació, els lavabos, tota la part de l'infantil, la teulada, això també recordo jo ser regidora d'Urbanisme.
A l'escola Falguera també es va reformar al mandat anterior totes les plantes baixes, totes les entrades per fer-les més accessibles, tot això marcat dins un pla de xoc de les escoles públiques. Perquè com a Ajuntament tradicionalment tenim la...
obligatorietat a la competència del manteniment de les escoles, però el manteniment de les escoles no és la xapa i la pintura, sinó el que ens toca és aquesta responsabilitat clara de corresponsabilitzar-nos amb el benestar de les nostres criatures.
I ens correspon també això, la gestió dels patis, com s'està fent, la gestió dels equipaments, no només en els episodis de risc, sinó en una planificació ben travada. I als ajuntaments també és cert que no ho podem fer sols. Jo crec que el que toca és també
que la Generalitat faci la seva part. Nosaltres, dels comuns al Parlament, el que estem negociant és un pla d'inversions estructurals liderat pel Departament d'Educació que també col·labori amb els ajuntaments i que estigui negociat entre... que permetin realment una acció coordinada, que no s'hagi d'anar inversió per inversió a negociar amb el Departament d'Educació, sinó que això conformi un pla integral de país.
i és cert que la Generalitat de Catalunya no es pot deixar que cada municipi vagi pel seu compte.
En definitiva, jo crec que aquesta moció parla d'una cosa molt senzilla, que és posar al centre, ho parlàvem quan l'associació del càncer parlava de posar les cures al centre, posar la vida al centre, què més vida al centre que la vida dels nostres infants i les nostres criatures, que són el nostre tesor, el nostre present i el nostre futur. I com a ciutat educadora, com a prioritat bàsica de les nostres decisions,
no és gens revolucionari el que estem demanant, sinó és allà on els nostres tesoritos passen la gran part de la seva vida, gran part, un terç de la seva vida, que sigui un espai còmode i amb plenes condicions per poder aprendre a evolucionar en les seves vides en conjunt de les seves famílies.
Llavors, nosaltres entenem que les escoles són el cor de la vida comunitària, que els primers llocs són les transformacions, han de ser visibles, i per tot això el que també demanem, aprofitem per demanar, és una partida pressupostària generosa en el pressupost del 2026 que portarem a debat el proper ple.
al ple de novembre. Jo crec que aquesta serà una de les condicions importants perquè nosaltres, doncs, podem parlar, seure'ns a parlar de pressupost i pivotem a favor d'aquesta moció. Moltes gràcies per Esquerra Republicana. Oriol.
Gràcies, alcaldessa. Bona tarda a totes. Des del grup municipal d'Esquerra Republicana volem començar expressant en primer lloc tot el nostre reconeixement a les famílies de l'Escola Salvador Espriu i en particular de l'AFA del Salvador Espriu per portar avui aquesta moció al ple. Creiem que és una moció que aporta dades, que aporta arguments sòlids i que aporta una molt bona fonamentació del que és el problema que patim les famílies del Salvador Espriu i que aporta...
sentit comú a un problema que és relativament nou, que no fa massa anys que ha durat, però que és una realitat que ha vingut per quedar-se, malauradament, i que els nostres infants, el que demana l'emoció és que els infants aprenguin en unes condicions dignes, perquè ara mateix el que ens hauria de preocupar
a tots i tots els que estem avui aquí, que molts infants de la nostra ciutat no estan tenint aquesta fase d'aprenentatge en condicions dignes, sobretot a partir de finals d'abril fins a principis d'octubre, les temperatures a les aules pels nostres infants són realment de condicions dures.
Sabem, perquè ho vivim en primera persona, que les temperatures dins les aules han arribat aquest setembre a més de 30 graus i que això no és un casellat, com deia. I parlem d'una escola pública en un municipi que presumeix, i està bé presumir, i perquè és així, amb compromís amb l'educació i amb compromís
amb la lluita contra el canvi climàtic. I tant mateix, malgrat aquests dos compromisos, tenim nens i nenes fent classes en condicions que vulneren, com bé diu la moció, la normativa laboral, i comprometen realment la salut dels infants del nostre municipi. Per tant, aquesta moció és clara i equilibrada, no demana miracles, demana planificació i responsabilitat. I el que m'agrada és que no busca culpable, busca solucions, que és el que ens hem de centrar en tots els que estem aquí. Buscar les solucions a un problema que és evident,
i contradient el que deia la portaveu del PP, l'Ajuntament sí que té competències i instruments legals per actuar en edificis que no són de la seva titularitat i ho ha ficat de relleu molt bé la companya Lídia apuntant les intervencions que s'han fet en els darrers anys en municipis de titularitat de la Generalitat amb pressupost i amb l'actuació de l'Ajuntament de Sant Feliu.
I com bé diu la moció també, el decret llei 13 barra 2025 ha eliminat qualsevol ambigüitat. Els municipis poden intervenir per garantir el confort tècnic i l'experiutat dels centres educatius. I si es pot fer, fem-ho.
No hi ha excuses. No seria un debat gens edificant pels presidents, sobretot per les famílies de l'AFA, en buscar qui és més responsable, si la Generalitat o l'Ajuntament han fet aquestes actuacions. El decret llei és claríssim i com que ens permet fer aquestes intervencions, fem-les.
Per això des d'Esquerra donarem suport a aquesta moció, evidentment, i demanarem que no es quei només en una declaració simbòlica, sinó que es concreti en tres compromisos que marca la moció i que creiem honestament que no són
molt difícils per aprovar per part de l'equip de govern. L'informe tècnic immediat sobre l'estat de la climatització, el pla d'acció i el calendari, i la coordinació efectiva amb el Departament d'Educació per sumar recursos i evitar que per escola es quedi enrere. No ho demana la moció,
però ho demanem nosaltres sense saber encara el sentit del vot de l'equip de govern. M'aventuro a imaginar que serà afirmatiu i el que nosaltres demanaríem, que no ho demanarà la moció, però sí que ho demanem nosaltres, reitero, seria una comissió ad hoc de seguiment dels acords, perquè realment no s'aprovi que hi hem en paper millat, sinó que tant els portaveus dels grups polítics
i tant com la comunitat educativa, no només de l'AFA dels Saladors Prius, sinó de la resta d'AFA dels centres públics de la nostra ciutat, puguin fer un seguiment periòdic, mensual, trimestral, ja ho veuríem, però que aquesta moció creiem que és prou important perquè no quedi amb una aprovació simbòlica al ple, que d'aquí a mitjan ningú recordi que s'ha aprovat i que ningú recordi que no s'està fent res, esperem que no passi, però a vegades passa,
i per tant demanaríem com a grup d'ERC i creiem que és una petició totalment assumible que es creï una comissió ad hoc per fer un seguiment curós d'aquesta moció i que si s'aprova, presumint que s'aprovarà, m'aventuro a risc d'equivocar-me, però si s'aprova aquesta comissió ad hoc faci un seguiment curós d'una moció que no és una moció més, és una moció que parla de la salut dels infants de la nostra ciutat i és un tema que
Estic segur que preocupa moltíssim el govern de la ciutat, segur que preocupa moltíssim, i la manera de mostrar que preocupa és posar-nos mans a les obres a buscar solucions, no buscar competències ni buscar culpables, sinó buscar solucions. Per tant, votem a favor fent aquesta petició expressa de crear una comissió. Gràcies. Molt bé, per al govern de la ciutat, la regidora d'Educació, Anna Cubet.
Moltes gràcies, alcaldessa. Bé, des del govern municipal compartim la preocupació que expressa aquesta moció. Les temperatures extremes que s'assoleixen a les aules són un problema real i urgent. I aquí teniu dues regidores que l'estem vivint, que són mestres, també. Des del 2023...
Aquest govern ha fet passes fermes per abordar-ho. Hem impulsat el projecte de refugis bioclimàtics a totes les escoles públiques del municipi, amb una inversió global al buntal d'un milió i mig d'euros. Aquestes actuacions ens han permès començar a instal·lar pèrgoles, vegetació i plaques solars, millorar accésos i remodelar espais. També hem obert línies de col·laboració amb la Generalitat per continuar millorant els patis, la vegetació urbana i els espais d'ombra dels centres escolars.
A més a més, les cases no es compensen per la teulada, sinó es compensen des dels fonaments. Quan vam entrar, la situació de les escoles era precària. I això ho podem dir ja que hem anat a visitar totes les escoles de Sant Feliu de dalt a baix. I moltes d'elles les vam trobar entre d'altres edificis municipals, amb goteres, amb humitats, sense pinta des de feia dècades, sostres que estaven a punt de caure...
I hem hagut de fer totes les actuacions possibles per dignificar l'escola pública. Això sí que és una campanya per fer créixer l'escola pública. A nivell de país, el decret llei 16 de 2025 suposa un pas endavant important perquè permet als ajuntaments intervenir en obres de millora dels centres de primària.
I la moció aprovada al Parlament l'octubre del 2025 marca un full de ruta molt clar. Una futura llei de bioclimatització, subvencions per a patis i zones d'ombra, mapes públics de temperatures inversions i una comissió de seguiment amb participació del món local i de la comunitat educativa. Ara bé, cal dir-ho clar. Alguns punts de la moció, com l'encàrrec immediat d'informes tècnics o la creació dels protocols de risc ambiental,
impliquen compromisos econòmics i competencials que l'Ajuntament no pot assumir en solitari ni sense pressupost ni utilització superior. Per això votarem en contra, no perquè no compartim l'objectiu, que compartim totalment, sinó perquè volem actuar amb responsabilitat institucional. Continuarem treballant amb la Generalitat per desplegar la futura llei de bioclimatització i garantir condicions adequades per a tots els centres educatius de Sant Feliu. Gràcies.
Moltes gràcies. Rèpliques. Lídia, per part de Comuns.
Jo, o sigui, no m'havia preparat la rèplica, però sabia, no sé per què, em feia una idea que seria aquesta la lamentació. És que el govern anterior, és que això no s'havia fet mai, o sigui, sisplau, em sembla molt bé que hagis anat a les escoles, cosa que has de fer perquè ets la regidor de l'educació, però anunciar o posar aquesta visió apocalíptica de l'escola pública no diu res en positiu del que és l'escola pública de Sant Feliu.
Això per començar, perquè no té res. Una escola és com casa teva, sempre hi ha alguna cosa a fer, sempre hi ha alguna gotera a arreglar, perquè és un equipament amb un nivell d'intensitat d'ús increïble, el més utilitzat diàriament moltíssimes hores per moltes persones i personetes.
No és ni equiparable ni a un equipament esportiu que també té un ús intensiu, però sobretot a les tardes. Aquesta visió apocalíptica de les escoles, sisplau, jo crec que el govern s'ha de fer major d'edat, no sempre és culpa dels papes. Sisplau, poseu-vos a governar, que us ho estan dient les famílies.
És molt lícit. No és res de l'altre món. Penseu que per posar un ventilador s'ha d'anar a serveis territorials perquè t'aprovi posar un ventilador. Us estan demanant que l'Ajuntament, que les persones que representen la ciutat, es posi al capdavant d'una negociació amb la Generalitat.
Jo crec que això és aprovar aquesta moció. El fet que diguin immediatament demanar un estudi és anar a la Generalitat amb les famílies i dir això ha de funcionar, això s'ha de posar en marxa. No ho estem dient que dirimeu les vostres responsabilitats.
Us estem dient que us posin el capdavant del lideratge d'una situació que afecta a tota la ciutadania, a tota la ciutat de Sant Feliu, a totes les nostres criatures. Nosaltres, en el seu moment, clar, quan vosaltres governàveu, nosaltres podem explicar el que vam fer, i clar que queden coses per fer, perquè la ciutat és on ens viu, sempre hi ha coses a fer, i menys mal, perquè la nostra feina és inesgotable,
I liderar una ciutat vol dir això. O sigui, estar al capdavant i avançar-te als problemes que puguin venir. No és un retret de i tu més, i tu més, i tu més. O sigui, això es podria aparcar per treballar d'una manera coordinada amb les qüestions que interessen la ciutadania. No és ni menys que això. O sigui, imagino que ara hi haurà més retrets, que si tu, que si tu, no sé què. O sigui, jo crec que i tu més...
Però això no interessa a les famílies, el que interessa és donar solucions als problemes actuals. I ara mateix, per posar un ventilador, has d'anar a serveis territorials a que l'inspector d'ator et digui, este ventilador de classe A, B, Z, T, X model o Z, este sí, el cable que sea negro pero con rayitas para que los niños no se caigan. O sigui, tot això s'ho poden estalviar les famílies.
Això podria ser una primera mesura i ens ho trobarem al març.
No ens trobarem d'aquí a un any, ens trobarem al MASC. Això són quatre o cinc mesos, més tota la gestió que suposa fer un projecte o fer qualsevol millora en un equipament. O sigui, jo, sisplau, no és una qüestió de i tu mas i s'acaba el mundo, sinó que posa-nos a treballar amb una moció jo crec que molt assenyada i que no demana res que no sigui sensat,
i treballar amb les famílies posant una partida al pressupost. Així es comencen les coses. Així vam començar amb el soterrament en els anys 90, posant una partida al pressupost i a partir d'aquí començar a treballar. I jo crec que, vaja, que voteu en contra el que evidencia és una manca de sensibilitat bastant... O sigui, no és un tema de responsabilitat, és una manca de responsabilitat bastant flagrant.
perquè evidencia que una demanda ciutadana la passa per el forret. O sigui, jo crec que això no costa tant portar el favor i també plantejar i seure i plantejar un pla de treball conjunt. Potser és molt exigent el que demanen, jo crec que és totalment accessible, però sempre es pot matitzar, però si no seus,
a negociar, doncs mai arribaràs a un bon port. I aquesta qüestió, o sigui, l'estan tomant moltíssims ajuntaments. És un dels sisos estratègics també de la Generalitat de Catalunya, com bé has dit, la llei de la bioclimatització. No tot és posar aires acondicionats i gastar-te dos milions d'euros per escola. O sigui, hi ha moltes maneres de baixar temperatures, però tot això...
L'Ajuntament s'ha de fer responsable, s'ha de posar el cap davant i és el que s'estan demanant. Jo no veig un gran problema i realment em sorprèn aquest posicionament. Sincerament, nosaltres això ho seguim votant a favor i a favor d'aquesta moció. Gràcies per Esquerra Republicana, Oriol Bossa.
Sí, diverses qüestions. En primer lloc, el missatge de que abans que arribéssim nosaltres les escoles estan en una situació dramàtica i ara estan perfecte, te'l podries haver estalviat perquè és un punt de vista fals i deshonest. En segon lloc, creiem sincerament que tots els punts que porta la moció, els acords que porta la moció, són perfectament assumibles pel govern
i no entenc ni políticament ni estratègicament ni de cara a la comunitat educativa de Sant Feliu el fet de dir no, escolteu, tot això no ens interessa, no ho aprovem, no ho entenc. Crec que és un error polític
un dels més que heu fet en aquest mandat, enorme, però ja us ho fareu. I ara ve la qüestió important. Has anunciat un seguit de mesures que heu fet per parlar d'aquesta casuística de temperatures a les aules de més de 30 graus. Has llistat unes mesures que heu fet o que fareu que entenc que és l'argument per rebutjar la moció. Hem fet aquestes mesures, entenem que les nostres mesures resoldran el problema, per tant,
la moció no la provem perquè ja creiem en les nostres mesures. Molt bé, entesos. Si l'estiu que ve, quan comenxi la calor, hi ha 5 dies, 6, 7, més de temperatures de 30 graus, amb aquestes mesures en ple funcionament, dimitiràs? Si l'estiu del 27... No? Però això és política. Vostè fa unes mesures per pal·liar un problema. Si el problema no es resol amb les mesures... No.
Jo crec que he entès que aquesta moció ni volia parlar de competències ni res, volia resoldre un problema que és el que li imparés a la comunitat. Jo entenc que si no em corregeixes, vostès han fet un seguit de mesures per resoldre el problema, sí o no?
i no està parlant de competències les heu fet vosaltres les mesures i per això entenc que rebutgeu la moció perquè creieu que les vostres mesures resoldran el problema la meva pregunta és si a l'estiu que ve el 2026 o el 2027 el problema segueix reformulo la pregunta no pregunto si dimitrà què faran si el problema no està resolt el 2026 o el 2027 què faran?
ens ho pot explicar no a nosaltres sinó a la comunitat educativa perquè aquesta AFA se'n va avui del ple amb una moció rebutjada pel govern sense respostes de com se solucionarà aquest problema, que és gravíssim. I és el que estem dient als partits que hem votat a favor. Què es farà per resoldre el problema?
Entenc que ja no hi ha més rèpliques. En aquest cas, passo la paraula també al primer tinent alcalde, que és el que porta la part d'Economia, que explicarà també el treball que s'està fent des del govern de la ciutat. Gràcies, senyora alcaldessa. Bueno, primero, a veure...
total de empatía a la petición y lo que estamos diciendo de un primer momento, y lo que ha querido decir la regidora en este momento, es que estamos trabajando, estamos trabajando para conseguirlo, pero no nos pueden imponer unos plazos porque es imposible presupuestariamente. Primero estamos, ya lo sabéis, como miembros de este consistorio,
Este gobierno está intervenido en cuanto a las inversiones y no puede tocar el tema de inversiones para el mandato que viene hasta el año 26. Yo supongo que esto ya lo sabéis porque tenemos un problema con el tema de inversiones. Segundo, a mí hay una parte que sí que me gustaría que se ahorrase tanto la regidora de comunes como la regidora de Esquerra,
Primero en el tono, yo creo que no ha sido el más correcto, incluso las lecciones las justas. En todo caso, decir que es apocalíptico la visión anterior, no, es realista. Lo único que estaba diciendo la regidora era una realidad que nos encontramos y hemos afrontado esa realidad.
¿Qué pasa? Que el calor ha venido este año y hace cuatro años todavía... Está claro, hay un cambio climático que es evidente, que estamos pasando, que yo como mi hija también me han corregido público y evidentemente sí, está clarísimo. Y tenemos claro qué está pasando, pero no son competencias este ayuntamiento. Este ayuntamiento está trabajando con la consellería activamente para conseguir dotaciones presupuestarias y acompañaremos como ayuntamiento y como hemos hecho en cualquier climatización para atenuar el problema. Y aparte, no solo esto,
Ya sabemos que posiblemente el instrumento lo tenéis tanto comunes como esquerra en el Parlamento de la Generalitat. Si aprobáis los presupuestos posiblemente tendremos el arma perfecto. Básicamente hay un bloqueo, recordemos que hay un bloqueo y es una competencia de la Generalitat. Y en este caso nosotros como ayuntamiento tenemos partidas. Es la primera vez, si miramos el presupuesto ordinario del ayuntamiento, que es la primera vez que un Gobierno municipal en los últimos ocho años mete una partida anual
Pequeña, pero anual, para las escuelas públicas. Y aparte de todas las inversiones adyacentes. Y esto lo hemos hecho este Gobierno. Así que recordémoslo, podemos mirar, podemos terminar de moroteca. Y nosotros como Gobierno lo que tenemos claro es la responsabilidad y ser responsables y realistas en cuanto a que no podemos hipotecar
El soterramen, no podemos botegar una serie de inversiones que tenemos en este momento planificadas, porque sería, bueno, estamos hablando de una dotación de más de 20 millones de euros. Incluso nosotros hemos hecho ya la consulta jurídica dentro de nuestro ayuntamiento.
y el jurista nos comenta que no son competencias realmente nuestras, así que realmente estaríamos asumiendo temas que no nos competen. En todo caso, el voto sigue siendo el que no, y nosotros lo que estamos trabajando es con la Consellería de Educación para llegar a un punto de encuentro y poder llegar a atenuar el problema que existe, que es evidente, pero evidentemente acompañado. No podemos tener la carga
de tota la pressupostària d'aquest problema. És un problema que hem de compartir i nosaltres estarem sempre al costat i serem i cofinanciarem qualsevol actuació que hagi la Generalitat en aquest tema. Gràcies, Javier. Segon torn de rèplica, Lídia.
No sé, Javier, si la idea era millorar l'argumentari, però has deixat caure que invertir en educació és hipotecar soterrament o invertir en educació és una càrrega. O sigui, l'Ajuntament no pot assumir una càrrega. Jo crec que aquí està realment la visió diferent que tenim de la qüestió d'educació. Hi ha coses que també has dit que no són veritat. O sigui, partides
d'inversions, has dit ordinari. Entenc que és d'inversió. Has dit ordinari. Partides d'inversió en aquest Ajuntament hi ha hagut històricament. Això no ho pots dir. Ves-te'n els clars d'inversions anteriors, sisplau. Deixa-se anar coses que no són veritat. I aquí queden que ningú respon. I he demanat...
la paraula per rebatre això perquè no és veritat. I això estan els plans d'inversions de l'anterior mandat i de l'anterior. L'ordres, vam aprovar un pla de xoc d'escoles públiques. Ho vam aprovar governant vosaltres.
i en el matat anterior també vam invertir a l'escola Falguera 230.000 euros en un projecte i un altre 200 en un altre projecte que es va pintar sencera l'escola i la façana també o sigui, a veure, aquí has deixat anar coses que queden així com el viento i no és veritat
Jo crec que tu també, a la teva escola, a l'escola concertada dels padres on jo vaig anar, és tota la tutxana i allà no s'ha de pintar, té un altre manteniment. Però la majoria d'escoles públiques de la nostra ciutat sí que necessiten un manteniment. A veure, per això que jo crec que aquest és la nostra competència real, però la competència...
Estan les incumbències. Què és el que ens preocupa de la nostra ciutat? Estar al costat de les famílies, al costat de les nostres criatures i acompanyar-les en unes condicions dignes d'educació, on, com deia abans, passeu moltíssimes hores.
Si l'Ajuntament només intervingués en les seves competències, estaríem encenent i apagant fanals i tindríem el mercat municipal obert. La Lei de Gobindros Locales diu que aquesta és la nostra responsabilitat, la nostra competència. No tindríem serveis d'ocupació, no tindríem serveis de joventut, no tindríem acompanyament a molts dels serveis que tenim, no tindríem CIAT, no tindríem cap dels serveis.
que a nosaltres ens toca per ser ciutat de menys de 50.000 habitants. El panorama és el que és. Nosaltres venim a transformar, a millorar, no a veure què diu la llei i a veure què diu el librito. Segueixo sense entendre per què no ens posem al capdavant d'aquesta reivindicació molt lícita i arribem a un acord de futur i de present de la nostra ciutat.
Ha finalitzat les intervencions i passarem a la lectura de l'aprovació. Amb el vot a favor, sí? Sí, Armand? Sí? No, no, posa't allà en el micro perquè quedi també.
Perdonareu perquè la rèplica sí que ja no la tinc preparada i improvisaré. Per centrar una mica el debat, no és una qüestió de repartir o veure qui té les competències. Sabem que les competències són de la Generalitat. Nosaltres hem iniciat un procés on volem...
ja hem acudit a l'escola a parlar de les responsabilitats que té l'escola en la seva mesura, acudim a l'Ajuntament a reclamar les responsabilitats que creiem que té i acudirem al Departament a reclamar les responsabilitats que creiem que té. El que sí que tenim molt clar és que, tot i que les competències són de la Generalitat, el que s'està demanant és que es pugui fer una intervenció a curt plaç
que sí que permet el nou reial decret per mesures pal·liatives que poden entrar en els propers pressupostos, no està comprometent els pressupostos d'aquest any. El mes que ve es parlarà, em perdonareu si no sé tècnicament tots els detalls, però creiem que podria entrar en els propers pressupostos una partida per fer mesures pal·liatives a curt plaç.
A llarg plaç el que estem demanant és que sí que es faci un estudi d'una intervenció integral on sí que la Generalitat ha d'assumir el seu paper i que li demanem a l'Ajuntament que es posi davant amb nosaltres per anar-los a demanar. No estem demanant que l'Ajuntament assumeixi la climatització integral de tots els centres. El que estem demanant és que
Primer es faci l'estudi que es necessita abans de començar perquè no podem anar al departament sense dir-li quina és la situació tèrmica dins de les classes real. Fins ara tenim les nostres percepcions, tenim els nostres termòmetres que tenim a dins de l'escola però no són ni homologats ni es pot presentar de cap manera. El que estem demanant és que l'Ajuntament es posi al nostre costat i comenci a caminar amb nosaltres
assumint en la mesura del que pugui i tenint en compte que el nou real decret permet entrar a les escoles públiques a fer inversions en la mesura del que es pugui, acordat amb el departament,
que creiem que si l'Ajuntament assumeix segons quin tipus de despeses el Departament no tindrà cap problema en què es facin i no estem parlant d'inversions de 20 milions d'euros. No venim aquí a demanar una inversió de 20 milions d'euros. Venim a demanar que es comenci a caminar, que es comenci a fer els estudis, que es comenci a posar mesures per l'estiu que ve
i que es comenci a treballar de cara al departament. Hem anat a l'escola, l'AFA ha fet una feina tremenda de reconeixement de responsabilitats i això ho hem parlat, no parlem de culpes, parlem de les responsabilitats on pot actuar cada nivell d'administració, el centre educatiu, l'Ajuntament i el departament. I a cada un li anem a demanar el que creiem que pot fer. L'escola ja ha començat, tenim el compromís de l'escola en què farà un pla
protocolaritzat per aquestes situacions, que no està obligat a fer-lo, ja el farà. I li venim a demanar a l'Ajuntament que intenti començar a saber la situació real per poder començar a treballar en aquest sentit.
Més enllà d'això, jo crec que ja està per tornar a intentar centrar una mica el debat i que no se n'és amb qui és culpa. Sabem de qui són les competències, però també sabem que s'han obert portes per començar a actuar, com a mínim, en inversions més petites i a curt termini que siguin pal·liatives. Gràcies. Moltes gràcies, Hernán.
amb els vots a favor d'Esquerra Republicana, en Comú, Partit Popular i Vox, si el vot contrari d'aquest cas de l'equip de govern decau la moció. Però vull entrar en un tema concret.
L'Ajuntament sempre estarà enfront de les famílies i de les necessitats que ha tingut les nostres escoles públiques, igual que les nostres escoles bressol, que sí que som responsables màxims entre la part educadora, famílies, i que per això aquest any estem invertint en fàbrigues, l'any que ve hi ha una inversió en una altra de les escoles bressol, així ja les tindrem,
De la mateixa manera que hem treballat en el Parlament de Catalunya, que aquest mes d'octubre es va aprovar per molts grups presents també en aquest consistori, una moció sobre els equipaments educatius, i que ja hi va aquesta línia. Però en el que es va aprovar en aquest mes d'octubre en el Parlament de Catalunya,
cap dels membres que estan aquí també presents, i enteneu que l'equip de govern no votarà una cosa que no podrà portar a terme, però que sí que estarà enfront i al costat de la Generalitat per fer les inversions necessàries per poder fer el que realment
Es va aprovar, a part d'un punt que era important, que és la llei de bioclimatització, que hem de treballar perquè realment estiguin tant els nostres infants en les condicions adequades com els nostres treballadors i treballadores, en aquest cas les educadores,
per poder-ho portar a terme del que has comentat. Jo només vull fer un punt que és el que es va aprovar en aquest punt, que és una línia de subvencions per a Pèrgoles i Arberat, cosa que aquest Ajuntament al final d'aquest mes ja haurà fet sense esperar a la Generalitat de Catalunya,
que a més a més plantarem més arbrat i que si hi ha una subvenció ens ajudarà que hi ha diferents escoles del nostre municipi que han fet més de 50 anys i com vaig dir també a la comissió s'ha de treure la part d'asfaltat que moltes escoles tenen perquè tinguin també tot el terme més permeable i que tinguin espais que millorarà absolutament la part de biodiversitat i de salut dels nostres infants però per l'altra també
el Pla d'Inversions per la millora de la climatització dels centres més vulnerables i assegurar que un de cada centre públic disposi, això és el que es va aprovar en el Parlament, almenys, almenys, això és el que posen, no van demanar tot el centre, que almenys dos espais interiors condicionats com a refugis climàtics temporals per episodis de calor extrema en el proper inici de curs. O sigui que,
El que volem és que us quedi clar i que ho tinguem clar que la inversió que hem de fer conjuntament amb la Generalitat la farem, igual que l'han fet en els seus moments amb els plans Tapatero, que vam poder fer el Montmany, els tancaments i totes les inversions que s'han fet al llarg de temps, perquè tenim no escoles modernes, sinó escoles que realment tenen molts anys.
i la tal estructura com l'equipament en si no manté les condicions que ara en aquests moments es necessiten. I per això la Generalitat i per això es va aprovar aquesta moció aquest mes d'octubre en el plenari del Parlament, cosa que cap grup que ja està aquí ha demanat que sigui per aquest curs,
i cosa que tampoc s'ha demanat que sigui climatització sencera. El que sí que volem treballar amb la Generalitat, amb la Conselleria, amb la consellera, i a més a més amb serveis territorials, fins i tot a les inversions que precisament Salgo d'Espriu
té de les serveis territorials una inversió també forta per part de serveis territorials en aquests moments, és que puguem treballar de la mà tots conjuntament, perquè el que volem és que tinguem espais bioclimàtics i que tinguin els nostres, i repeteixo, els nostres infants, les nostres famílies, que al final són present i futur de la nostra ciutat, que tinguin les condicions necessàries. Llavors,
No perquè hagin votat en contra d'aquesta moció vol dir que no estarem al costat. Hem votat en contra d'aquesta moció perquè no podem complir en aquests moments el que diu aquesta moció. El que sí que ens teniu al costat per estar seguint treballant conjuntament amb la Generalitat
i amb serveis territorials i seguirem invertint el que hem d'invertir conjuntament tant una administració supramunicipal com aquesta. Igual que hem de treballar amb la Diputació de Barcelona, que també està posant tots els mitjans per poder apal·liar tot aquest sistema i recordar que agrair a Salvador Espriu que hagi vingut
i que sobretot que quedi molt clar que no és per Salvador Espriu, sinó que podem estar mirant cada una de les escoles públiques i concertades, perquè també som famílies, són nens i nenes de la nostra ciutat. Llavors vull que no us marxeu amb aquest altre punt, sinó que a nosaltres ens seria molt més fàcil haver dit, doncs mira, ho aprovem tots.
Clar, el que ens estava demanant Esquerra Republicana precisament ja està en aquesta moció que s'ha aprovat al Parlament. El tema de la llei de bioclimatització és un de les punts que s'ha de poder treballar en el Parlament. I aquí ens tindreu sempre al costat com ho hem fet fins ara.
Llavors, si la Generalitat, i hem posat a l'exemple que un ventilador hem de demanar permís, imagineu-vos que també hem de demanar permís si ens diuen els menjadors amb el tema de climatització. Anem a mesurar cada un dels menjadors de totes les escoles públiques i veiem quin tipus que hi ha i què s'ha de fer. I després el tema de la despesa i el tema de manteniment, que recordem que també hi ha un manteniment perquè si no després ens quedem com ens quedem.
Vull que marxeu d'aquí, no amb l'ànima i amb el tema encongit, sinó que estem treballant amb la Conselleria per realment aconseguir. I que si s'ha aprovat al Parlament aquest mes d'octubre, ho tindrem també present per seguir.
No sabem si arribarem al març d'aquest any, però us vull aclarir això, que el que es va aprovar no era per aquest curs, es va aprovar al Parlament per totes les forces per al curs que ve. L'únic que sí que nosaltres intentarem treballar amb serveis territorials, si podem apal·liar d'alguna manera, per aquest estiu ja poder tindre alguna de les necessitats. Si són ventiladors, seran ventiladors. Si podem acabar posant més arbres, posarem més arbres.
Moltíssimes gràcies per estar aquí en nom d'aquest consistori i amb totes les famílies. Gràcies. I ara sí que passaríem a l'altre punt, que és el punt número 4, que és pel Partit Popular, que és una moció presentada per l'estat de l'Arbarat Urbà i la seguretat de les voreres, que ja vam parlar amb el...
tinent d'alcalde, amb el Quim Carcereny, com amb l'Ivan Martín, i en aquest cas li dono la paraula perquè es procederia a la retirada.
Gracias, alcaldesa. Tal como hablamos en la Junta de Portavoces, lo debatimos en la Junta Local y decidimos retirar la moción por las explicaciones que se nos dio de que va a haber alguna replantación del arbolado. Pero me gustaría aprovechar, ahora que tengo la palabra, de recordar que esta moción no simplemente iba sobre plantar árboles donde no hay ahora, sino también vigilar lo que son los alcorques,
el mal estado de algunos de ellos que son peligrosos para la movilidad y la profundidad de otros que hacen que el agujero sea demasiado grande y ha generado accidentes a vecinos de San Feliu, pero aún así agradecemos las explicaciones y retiramos la moción. Moltes gràcies. Hem de votar la retirada, que ho vol fer el qui la presentava, però hem de votar-ho tots. Jordi, de Vox. A favor.
Veïns, Sant Feliu. A favor. Tots un Sant Feliu, Jaume. D'acord. El proposant ja no fa falta que siguin, és a dir que voti. Per en comú, Guillem. A favor. Esquerra Republicana, Oriol. A favor. Partit Socialista, Javier Molina. A favor. Queda votada ja la retirada d'aquest punt.
Sempre ens sorprèn, sobretot per la gent que ens està escoltant. Passem ara a l'àrea d'atenció a la ciutadania i administració oberta. En el punt número 5 és aprovar la modificació de crèdit 6 barra 2025. Passo la paraula a Javier Molina, primer tiner alcalde. Sí, borro.
Treiem el punt 4 i aprovàvem el punt 24 perquè ja que estan aquí presents també puguin estar. Gràcies per recordar-ho. Ho tinc apuntat però ja he anat tirant ara. Teniu la paraula. Està aquí present per qui ens escolta des de casa.
En aquest cas, la Marea, que ens presenta la moció que teníem en el punt 24, que és instar al govern d'Espanya a donar compliment de la disposició adicional sisena de la llei 21 barra 2021 del 28 de desembre i que realitzi l'autoria independent en comptes de la seguretat social. És una moció que havia presentat el Partit Popular i que se li donava la paraula, en aquest cas, a la Marea.
Molt bé. Bona tarda. En primer lloc, sobretot, donar les gràcies a aquest ple per passar del 24 al 4. Suposo que no us hem estalviat algunes hores de reunió. Pràcticament, vostè ja ha dit el que volien demanar-li a aquest ple. És un acord per requerir una miqueta al govern d'Espanya, el que elegiré seguidament,
i som conscients que les competències de pensions no són dels ajuntaments ni de la Generalitat. Però sí que nosaltres pensem que sí que hi ha una responsabilitat dels ajuntaments i és qualsevol cosa que afecti a la ciutadania d'alguna manera. D'alguna manera no vol dir que prengueu decisions per canviar aquestes lleis, però sí que és evident que heu d'estar davant
per, en tot cas, reclamar-les. S'està fent aquesta sol·licitud de mocions a pràcticament tot l'estat espanyol. Aquí a Catalunya ja portem més de 50 aprovacions per part de plens d'ajuntaments, des del Barcelonès, Barcelona, Hospitalet, tota aquesta gent. Aquí al Baix Obregat penso que hi ha 10 o 12 ajuntaments
que l'han aprovat i el mateix Vagès Occidental. El mes de novembre passarem a Girona i a Lleida. Per què?
Per què ells hem fet aquesta campanya? Perquè nosaltres estem cansats, la gent pensionista estem cansats d'escoltar cada vegada, a través dels mitjans de comunicació molt determinats, a través de tertulians que el mateix te poden opinar
de qualsevol situació, sigui la que sigui, perquè són experts, i estem cansats que sempre es digui que el sistema públic de pensions no té futur i, sobretot, no hi haurà diners.
No volem, a través d'aquesta moció, debatre quals són les nostres reivindicacions, ni tan sols les possibles solucions. El que sí que volem és que una població sense informació és una població sense opinió, com a mínim una opinió correcta. Llavors, si el govern...
concretament més que el Congrés, amb la llei 21 barra 2021 de la reforma de pensions del 28 de desembre, va aprovar, entre elles, en una disposició seixena, penso que és, que si fes una auditoria, l'únic que s'ha de demanar és que faci l'auditoria. Ja no li dic per què, si jo demano una cosa o una altra. Faci, compleix amb la llei. I per què?
Perquè vostès mateixos, i ara tenim el governador, penso, del banc d'Espanya, el senyor Escrivà, que va ser ministre, que ja va reconèixer a través del Tribunal de Contes que hi havia el que comentaven gastos impropios. 103.000 milions d'euros. Llavors, el que demanem, no llegiré la moció perquè penso que vostè l'ha fet perfectament el que sol·licitem,
El que volem és que a través de les signatures, milers de signatures que s'estan recollint tant a Catalunya com al reste d'estat, presentarem totes les mocions aprovades per als ajuntaments i també per als governs de l'autonomia, en aquest moment hi ha dos o tres a nivell d'Espanya, presentarem també aquí a la Generalitat de Catalunya. Volem simplement que es faci això. Feu l'auditoria i en funció de l'auditoria
demostrareu vosaltres que no hi ha diners, llavors sí, a veure què fem. O al revés, com diuen alguns sindicats, no tan sols hi ha 103.000, sinó que hi ha molt més. O l'economista es frente a la crisi, que encara més. Simplement, el que demanem al ple de l'Ajuntament de Sant Feliu és que arribeu a aquest acord i li feu arribar al govern d'Espanya. I clar,
evidentment, penso que els plens és el primer nivell del govern, o sigui, és administració. Llavors, els vostres grups polítics respectius, si és possible, feu arribar també aquesta demanda. Perdoneu, no sé si m'he allargat, però moltes gràcies. El que sí que és cert és una cosa, tenim una fraternal relació amb
amb el moviment de pensionistes de Sant Feliu. El que no tenim vist és coordinació, perquè inclús nosaltres vam enviar aquesta moció als caps del grup municipal i no sé què ha hagut. I després, com el moviment d'aquí, penso que es fa amb una concentració al mes, també ha hagut un problema de coordinació. El que sí que és cert és que a través de la manera pensionista i COESPE
Qualsevol proposta que hem de fer a l'Ajuntament la farem a través d'aquest moviment, que per l'altra part són germans. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies per la presentació. I ara passarem a la votació. Jordi de Vox. A favor. Benvinguts a Sant Feliu, Quim.
Sí, a pesar de que som un grup municipalista i aquests temes d'àmbit nacional, moltes vegades no tenim opinió, en aquest cas, com que tots som un pensionista en potència i en petit zen, doncs votem a favor. Jaume Mañoses, per tots un sant feliu. Gràcies, alcaldessa. L'emoció, doncs, molt ben explicat, ha quedat molt clara l'explicació i votarem a favor.
Per al Partit Popular ja s'entén que votarà a favor, però donem la paraula a aquest cas.
Gràcies. Òbviament, votarem a favor. Nosaltres només hem sigut una corretja més del ràmit administratiu de presentar-vos la moció perquè, com heu explicat, a part que està recollit en una llei i s'ha de complir, com el Quim també, tothom serem futurs pensionistes i hem de lluitar tots aplegats perquè quan arribem la nostra generació el sistema públic encara sigui funcionant. Per en com ho podem, Lorent.
Gràcies, senyora alcaldessa. Bona tarda a tots i a totes. Nosaltres, com no pot ser d'una altra manera, també votaré a favor i sobretot posar en valor tota la feina que feu aquests referents, representants de la Marea Blanca, representants de la nostra Comissió de Pensionistes, els nostres companys aquí a Sant Feliu que fan una feina capdalt i referents a la nostra història que vau lluitar per conquerir tots els drets que tenim com a ciutadans i ciutadanes actualment
el dret de garantir les pensions, com diu la portaveu del Partit Popular, les pensions de l'avui, que seran les pensions de demà i que es tenen que blindar a nivell constitucional perquè governi quin governi tenim dret a la dignitat d'una pensió digna i sobretot també tenir en compte amb la perspectiva de gènere en temes de l'expansió
de les dones, perquè els indicadors ens diuen que la pobresa té nom de dona i de dona gran. És a dir, que també tenim aquesta missió i aquest mandat de reivindicar amb perspectiva de gènere tot això.
En definitiva, volem agrair moltíssim tota la feina que feu a tot l'Estat, perquè sabem que la marea blanca està a tot l'Estat, i no desistiu perquè sou imprescindibles, com sempre heu sigut. Moltes gràcies.
Evidentemente, el PSC vota a favor, solo también deja clarísimamente que esto, como bien decía Loren, gobierne con gobierne se debería respetar las pensiones. Y se ha demostrado históricamente que no siempre ha sido así. Cuando ha habido otros gobiernos, el respeto hacia los pensionistas no ha sido el mismo. Recordemos épocas anteriores donde
no se respetaba el IPC, no se respetaba el mínimo vital de subidas de cualquier pensión e incluso la caja de las pensiones desaparecía. Ahora sabemos que existe algo porque se ha estado creando, pero hasta ahora, por eso digo que ya me gustaría que fuera verdad, que no fuera un tema político, que no fuera un tema de colores, que fuera un tema real, tangible y sobre todo por encima de los partidos. Y creo que cuando se está en la oposición
Se tiene una visión y cuando se está en el gobierno se tiene otra. Y esto es lo que no me gustaría. Y solo los partidos de un color prácticamente son los que han defendido firmemente las pensiones en este país. Y me gustaría que fueran todos, no fuera solo un partido o un grupo de partidos de un color. Me gustaría que fuera algo genérico y que fuera algo por encima de los partidos políticos. Evidentemente votamos a favor. Alguna paraula més?
està en vot favorable per totes les forces polítiques que hi ha en el consistori. Estaria aprovada per unanimitat.
I crec que és tema, com hem parlat fa un moment, dels infants. Parlem també dels que arriben a jubilar-se i que hem de garantir aquest dret també, que és importantíssim, perquè moltes de les persones que estan cobrant jubilació estan també en aquest moment sent la xarxa familiar per poder sobreviure en aquests moments. Llavors, moltíssimes gràcies per la lluita,
i com bé heu comentat també amb els nostres pensionistes aquí de Sant Feliu, que moltes vegades amb la marea, i jo m'hi poso personalment, hem vingut a Barcelona i hem fet les sortides perquè en aquells moments, com deia el Javier Molina, no tinguéssim el 0,5%, sinó que tinguéssim l'IPC i que tinguéssim el nivell de vida necessari. Moltíssimes gràcies per la vostra lluita, que és la nostra lluita. Gràcies.
Molt bé, doncs ara passarem, i ara sí, a l'àrea ja d'atenció a la ciutadania. I passarem al punt número 5, que hem passat al 24. Passarem al 5 ara, que és l'aprovació i modificació de crèdit 6 barra 2025. I dono la paraula al primer tinent d'alcalde, Javier Molina.
Bueno, ya fue explicada y es la última, sería como el coche escoba de las modificaciones de crédito, básicamente que por tiempo no son operativas. En este caso es una modificación de escasa cuantía, 11.000 euros, y básicamente es para nutrir la moneda local, que tenemos actuaciones para diciembre y queremos poner estos 11.000 euros
en la manera local para que puedan ser, evidentemente, disfrutados por todos los comercios de esta ciudad y los ciudadanos de esta ciudad para poder intercambiar, para cambiarlo en rosas. Esta es la única modificación que se lleva en este caso. Molt bé, pues posarem a la votació Jordi de Vox. A favor. Per veïns. A favor. Per tots un sant feliu.
A favor. Per al Partit Popular, Raquel. Abstenció. Per en Comú, Loren. Sí, a favor. Per Esquerra Republicana, Aitor. Tot el que sigui a portar en aquest projecte que vam iniciar al govern anterior, a favor. Molt bé. Molts també el portàvem al nostre programa municipal. Per al Partit Socialista, Javier Molina.
A favor. Amb l'extensió del Partit Popular, que hauria aprovat aquest punt, passaríem ara a tres punts, que és el punt número 6, aprovar provisionalment les modificacions de les ordenances fiscals i impostos per l'any 2026. El punt número 7, aprovar les modificacions dels preus públics per l'any 2026.
I el punt número 8 és aprovar provisionalment les modificacions de les ordenances fiscals de taxes per l'any 2026. I li passo la paraula a primer tirant d'alcalde Javier Molina. Bueno, yo en esto voy a ser bastante breve esta vez porque ha habido un trabajo previo de comunicación y de participación por todos los grupos e incluso primero agradecer tanto a la oficina económica como a toda la casa poder cuadrar, llevar a este pleno todo el trabajo que se ha realizado
y al final con una voluntad de este equipo de gobierno, y el resumen es muy básico, es decir, se hizo una reunión con todos los grupos en donde se participó, donde incluso hubo aportaciones de algún grupo que después de aportaré y se llegaron a consensos, incluso el día de la presentación en la comisión informativa hubo aportaciones también por otros grupos que también se han tenido en cuenta,
E incluso en portavoces también hubo una aportación que ya puedo decir que sí, que está contemplado, que el tema de aquellas terrazas que se veían afectadas por inactividad por el tema de obras, evidentemente ni se cobrarán y si se cobran se les devolverá el dinero, como se ha hecho anteriormente. No, no, está contemplado.
està contemplada i que és una llei de rango superior, per tant, no hi ha dut en aquest cas. En tot cas, el llenguatge inclusiu ja s'ha canviat també, i el tema del PP sí que participat inclús en l'aportació d'un tema que ja comentarem. En principi el titular seria que aquest govern, en base al programa electoral dels tres grups que es presentat,
pues congela los impuestos, congela el IBI, básicamente, el IBI lo congela, y que es una deflatación en realidad, es decir, el 3% que está al día de hoy, pues en realidad es un ahorro de medio millón de euros por parte de los vecinos de esta ciudad. Pues no habrá subida de IBI. Después, en lo que serían taxas y precios públicos, estamos hablando de, en aquellos casos que se sube, no llega ni siquiera al IPC, estamos hablando de un 2,5%.
Y estamos que, por ejemplo, y para poner un ejemplo, no se tocarían ni las plusvalías, ni el impuesto de transmisión, bueno, de vehículos, no se toca el ICIO, el impuesto de construcciones tampoco, es decir, que está congelado también, lo hablamos, y estaríamos hablando de que todo esto, y el IAE, tampoco se tocaría, estaríamos hablando que ahí no hay ninguna subida tampoco impositiva.
La única taxa que se verá afectada, estaríamos hablando del tema de la tasa de residuos, que, como bien sabemos, por ley nos obligan a cubrir el 100% del coste. En este caso, este Gobierno, como ya hizo en el año anterior...
El grado de cobertura viene a ser la parte que pagará los ciudadanos, es un 70%. Incumplimos lo que nos dice la norma europea. Este ayuntamiento subvenciona un 30% de ese coste, básicamente porque todavía la nueva contrata no se ha puesto en funcionamiento y consideramos
que sería un agravio comparativo y lo que hemos decidido es seguir bonificando un 30%. A pesar de eso, subirá básicamente por una sencilla razón. El coste de la nueva contrata es más alto. Lo que sí que se ha hecho son tramos diferentes. Se han hecho cinco tramos para atenuar la subida.
Esto sería el mayor impacto en cuanto al tema de taxas y precios públicos. Precios públicos, hemos dicho, mercados municipales también se congela y los demás estaremos hablando de lo que hemos dicho de un 2,5%. En todo caso, el IBI se congela, por lo cual estamos hablando de una deflactación de un 3% real, un impacto más o menos de medio millón de euros.
En todo caso, si después en el debate podemos ampliarla. Pero toda esta información se ha pasado, es decir, que se ha trabajado conjuntamente con todos los grupos y que se ha intentado llegar en aquellos grupos que han venido a negociar, se han negociado y hemos llegado a un consenso. Como hemos dicho, con el PP se ha llegado a consensuar la posibilidad de que
Aquellos comercios que se vean afectados por las obras que están previstas para el año que viene, hay que recordar que el año que viene en la ciudad ya empezaremos con las obras del inicio de la Plaza de la Vila y alguna más, pues se le podrá bonificar lo que es la taxa de basuras, se le podrá bonificar entre un 10%, dependiendo del tiempo que esté cerrado, hasta un 90%, y esto se ha consensuado también con el Partido Popular.
Y, bueno, también veréis que en el tema de la... que se me había olvidado decir, que habrá bonificaciones también por el uso de la tasa de residuos. Se implanta, para llegar a un tema de la tasa justa, hasta un máximo de un 25% por el uso de desallería y de llamar a voluminosos, se podrá bonificar hasta un 25% la taxa de basuras. Esto sí que se me había quedado olvidado, pero sí que es una de las novedades que tendrá
esta nueva ordenanza de precios públicos y ordenanzas fiscales. En todo caso, si hay alguna duda, lo ampliaré en la réplica. Gracias. Moltes gràcies per l'explicació i també en la part resumida. Ara passaríem al debat i a la votació. Jordi, de Vox. Extensiu. Los tres puntos. Sí. Seis, sete i ocho. Per què quedi gravat que després...
Elisabet, de Partit Popular. Gracias, alcaldesa. Nosotros, pues, hubiésemos preferido un esfuerzo mayor por parte del Ayuntamiento que hubiese presentado alguna bajada generalizada de impuestos o en algunos concretos, nos tenemos que quedar con congelación. Pero sí que es verdad que hemos conseguido, pues, como ha explicado el concejal Molina, de la bonificación de la tasa de recogida de basuras para los comercios, puesto que
Van a ser muchos que en los próximos años se van a ver afectados por todas las obras públicas que va a haber en nuestra ciudad, que que menos que si la obra pública le hace un detrimento en lo que es la facturación de su negocio, pues que le ayudemos al menos con esta bonificación. Por lo que nuestro voto será abstención en tres puntos. Por en común, Lidia. Sí, eh...
Nosaltres ens estindrem en els tres punts i per endavant agraïm la predisposició, la informació que hem rebut en tot moment, la predisposició del primer tenint alcalde, del senyor Molina, agrair també el treball tècnic i jo crec que s'ha fet una bona feina en aquest espai i que és de justícia reconeixer-ho.
I sobre el contingut de les ordenances, la congelació de l'IBI demostra un bon estat de salut econòmic de l'Ajuntament i això va en relació a altres exercits anteriors.
I això en sobte, en certa manera, perquè en contra del que diu la senyora Ortega, doncs jo crec que el que necessita la nostra ciutat precisament és molta pedagogia fiscal.
i tenir una política d'ingressos activa. La congelació de l'IBI és una opció que nosaltres no acabem de compartir perquè molts ajuntaments el que fan al voltant és aquesta justa a l'IPC o una mica per sota de l'IPC, però també amb aquesta visió d'anar ajustant els pressupostos al que realment costen les coses, els serveis, les partides dels nostres ajuntaments. I és cert que en aquest ajuntament el tema de l'IBI ha estat un tema tabú,
o que ha portat moltes anades i tornades, i la reconciliació al entorn de l'IBI hauria de ser també una de les possibles meses de diàleg en tots els partits i no fer de l'IBI una arma arrojadiza quan realment és l'import, l'impost, amb el que més recapta el nostre Ajuntament o qualsevol Ajuntament en un marc de dèficit financer de les entitats locals important.
Això sobre l'IBI, sobre la taxa d'escombraries, hi ha una pujada considerable, que apareix a les dades, i aquí també dir que nosaltres podríem fer un discurs populista, però que no el farem, perquè opten per una pujada important, amb aquesta visió també d'anar aproximant-nos a la cobertura del servei,
Nosaltres ja vam fer també l'aportació l'any passat de la progressivitat d'aquesta taxa, precisament perquè al cop es pogués apagar més amb les rentes més baixes, prenent el valor cadastral com a base imposable, i aquí hem passat de tres trams a cinc trams, però la pujada del rebut mig és considerable, jo crec que això també cal dir-ho.
I bé, entenem que també és una decisió del govern i tampoc ens posicionem, però que ja ens sembla bé. I sobre preus públics i la pujada per sota de l'IPC, també és una qüestió seva. Alguna qüestió sí que voldríem aportar dels tres punts. Per una banda, no entenem massa per què s'incorporen bonificacions a la deixallaria,
Es podran posar en marxa en el 2026. Sí?
o això és un dubte o... Nosaltres, realment, el que posem en dubte és el model de recollida de residus, o sigui, no posem en qüestió la taxa, sinó posem en qüestió el model de recollida de residus pel qual opta aquest Ajuntament i pel qual ens hem manifestat i sobre el qual ens hem manifestat en diverses ocasions amb el contracte de residus i neteja viària.
I ja no em repetiré més, però s'opta per invertir en lloc de l'ordinari, s'opta per no apostar per la reducció de les fraccions de reciclatge, etcètera. Però això no forma part d'aquest punt. I el que sí ens interessaria, Javier, que jo crec que és una incorporació que es fa en aquesta... I això, quan vaig fer la presentació, doncs ho vaig veure...
el canvi en l'ordenança que les bonificacions es demanin com a màxima fins al 15 de febrer. Jo crec que aquest sí que és un tema important a comunicació. Sí?
Ah, jo crec que aquest sí que és un tema important per comunicar a la ciutadania. Vigilem amb el calendari fiscal perquè aquesta informació arribi com més aviat possible a les llars de la nostra ciutat, o almenys a la gent que acostuma a demanar la bonificació de l'IBI, perquè no és el mateix demanar-lo fins al 15 de febrer, que passa una mica el Nadal i ja té despistes un poc, o ja passa el 15 de febrero, o, o sigui, per fer-ho abans, sobretot a la gent que habitualment... La Laura m'està mirant com dient que ja tinc jo el listari de...
d'aquestes persones, sobretot més recurrents, que demanen aquestes bonificacions, almenys tenir l'alerta. I res més, abstenció i seguim. Gràcies per Esquerra Republicana. Oriol Bossa. Sí, gràcies, alcaldessa. Des del grup municipal d'Esquerra, anunciem... Ah, s'apagàvem el cable, perdoneu.
Com deia, deixar clar que ens abstindrem en els tres punts, ho fem des d'una posició que creiem que és responsable, però també volem afegir un punt crític que creiem que hem de portar un punt de vista crític en aquest debat, reconeixent que les multiplicacions que avui es porten a progressió no són regressives, per això aquí fonamentem la nostra abstenció en que no hi hagi pujada d'impostos i que hi hagi consolació de la majoria de...
d'impostos i taxes i preus públics, però també deixant clar que, sota el nostre punt de vista, no responen amb la intensitat que a nosaltres ens agradaria als reptes reals que té Sant Feliu en matèria de fiscalitat, sostenibilitat i equitat social en aquest curt termini de temps en aquest proper any.
Dit això, aquesta proposta d'ordenances fiscals pel 2026, pel que fa a impostos, ja ha anunciat el primer tinent d'alcalde les petites ajustes que hi ha. Nosaltres considerem que són petits ajustes amb els quals ja estem totalment a favor, els creiem...
lògics i raonables, però com que volíem afegir aquest punt crític, nosaltres sí que ens agradaria, no de cara a aquest any, sinó de cara a l'any que ve,
ja començar a plantejar pel que fa a impostos, per exemple, i és una proposta, d'introduir, per exemple, criteris de renda o eficiència energètica integral en les bonificacions de l'IBI per instal·lació de plaques solars. Creiem que seria un bon moment, no aquest any, sinó l'any que ve, fer aquesta...
intensitat en temes de criteris de renda de bonificació de l'IBI, com a proposta. En el fons el que volem dir és que estem a favor
ho veiem coherent, la proposta pel que fa a impostos. Pel que fa a preus públics, reconeixem també que la proposta és tècnicament molt coherent, reconeixem l'ordre en què s'ha presentat la proposta, però també creiem que en aquest bon moment que travessen les finances de Sant Feliu també seria bo, pels propers anys, començar a parlar d'un pla global de tarificació social i que es facin més esforços
en el suport més específic i accentuat amb famílies vulnerables, per exemple. Quan reglarem més intensitat, ja que estem en un bon moment, doncs de cara a l'any que ve, a nosaltres ens agradaria veure més esforç en la tarificació social, per exemple, pel que fa a preus públics, que en aquest any no ho veiem, no ho critiquem, però creiem que si la situació va millorant, com es preveu en aquesta proposta d'ordenances, doncs que ens comencem a plantejar reptes nous, que és el que
crec que la bona situació pot permetre de fer. Finalment, pel que fa a taxes, en primer lloc, nosaltres entenem la pujada de taxes d'escombraries. Mica en mica es va complint el que fa 5 o 6 anys, com jo era regidor d'Hisenda, ja pronosticava, i és que aquesta taxa, paulatinament, s'aniria incrementant amb els anys, i presumiblement, encara amb els
els propers anys vinen seguirà pujant, perquè està passant més o menys a tot arreu, i celebro, i és una bona notícia que cap grup del consistori faci politiquets amb aquest augment d'aquesta taxa. Ara bé, la part crítica, i per nosaltres podria haver sigut un motiu per votar en contra,
Un motiu que no ens fa votar a favor per entendre'ns és que el que ja preveíem en anteriors plens, sobretot quan debatíem i s'aprovava el nou plec de residus, per nosaltres la gran absent d'aquest debat avui és la taxa justa de residus.
perquè la proposta que ens fas de la bonificació amb l'ús de la xalleria, la celebrem, està bé, però és fer-se trampes al solitari dir que això és la taxa justa de residus. No sé si ho has dit ben bé, eh? Per nosaltres això no és la taxa justa de residus com l'entenem nosaltres, eh? A risc d'equivocar-nos, però no l'entenem així.
i per tant per nosaltres era el moment, era l'any i de fet era l'any legal que es recomanava introduir aquests criteris de taxa justa i si recordem el ple que vam debatre aprofitant un nou ple que era el moment ideal per introduir la taxa justa de residus no es fa i per tant
per nosaltres ja ho anunciàvem en el ple del debat de l'aprovació del plec de residus, que era el punt, volem veure precisament en el debat d'ordenances si això es complia o no, ara veiem que no, i el que seguim tenint és una taxa lineal d'escombraries que no distingeix entre qui se para correctament i qui no, i per tant que no premia, com preveu la taxa justa, el bon comportament ambiental d'aquells
ciutadans que realment es preocupen i fan bé la feina que és de tots de reciclar. Dit tot aquest argumentari, ens estendim. Creiem que és una proposta raonada i raonable la que ens presenta el govern i celebrem aquest debat tan constructiu que hem tingut entre tots i totes. Gràcies.
Gràcies per algun aclariment i torno a passar la paraula al primer tenen alcalde, Javier Molina. Gràcies a tots també pel debat que tenim en aquest moment, que crec que, a part de constructiu, és esclareixer del moment que estem com a ayuntament i també com a, diguem-ne, els dos punts importants de ciutat. En aquest tema, jo, per posar un punt, comentava la regidora Lídia,
que de la desallería la bonificación no quedaba claro. En principio la idea, la bonificación va en dos vías, va en la parte del uso de la desallería y por parte del uso de voluminosos, es decir, aquel que llame para que le retiren los voluminosos en la puerta de su casa, que es un servicio gratuito, pero aquel que llame también por el uso este también se bonificará.
¿Cómo podemos comprobar que se va a aplicar? Evidentemente, hasta que no tengamos el nuevo contrato, será imposible. Es decir, solo podemos mirar el tema de voluminosos, que este servicio ya se está haciendo, se está haciendo y se está funcionando y tenemos un control de las llamadas que se hacen y podremos saber quién lo está haciendo y quién no lo está haciendo y ahí sí que se podrá bonificar una parte, porque es una parte que se puede bonificar hasta un máximo de un 25%. ¿Vale? En todo caso, la desallería, en el momento que esté operativo el nuevo contrato, sí que tendremos...
Medidas para controlar el uso de la desallería. Recordemos que actualmente no tenemos ningún instrumento para poder saber el buen o el mal uso de la desallería porque lo está llevando una empresa como lo está llevando actualmente. En todo caso, siempre sabemos que es año vencido.
Está claro que será obligación de este ayuntamiento explicarlo muy bien, explicar y hacer información sobre el tema para que todo el mundo sea conocedor de ese beneficio, porque al primero que le interesa es al municipio, de que la gente utilice este servicio y lo haga bien. Y oye, si lo hace bien y encima tiene un beneficio esa persona, pues mejor para él.
Hay que tener en cuenta que es un paso adelante. Es verdad que no llega a ser lo que podría decir, bueno, en este caso el regidor Uriol que decía el tema de la taxa justa. Hemos estado mirando otros ayuntamientos.
Y los mecanismos que tienen otros ayuntamientos vienen a ser solo, la mayoría, la mayoría estamos hablando solo del uso de la desallería. En este caso tenemos un paso más, que es el tema de la llamada voluminosos. Seguramente habrá otros que utilizan también el cierre de los contenedores, posiblemente.
Pero hasta ahora no ha sido la medida todavía muy bien vista y usada. En todo caso, veremos experiencias y nosotros estamos abiertos, hemos dicho que tenemos un contrato de 8 años en el cual veremos cómo evoluciona.
También, la propuesta que ha hecho Oriol Bosa en este caso de la tarificación por renta, sabemos que las haciendas locales no lo permiten, pero podemos hacer la consulta. Tenemos un año para trabajar, intentar hacer la consulta, a ver si la ley nos permite introducir la posibilidad de que aquellas rentas bajas, si hacen, evidentemente, uso de placas solares, evidentemente, podamos bonificarlas de alguna manera. A mí me parece una buena propuesta y podemos trabajar, tenemos un año adelante.
Y podemos intentar establecer líneas de que si no lo permiten, porque ya sabemos que estamos muy taxados en cuanto a la posibilidad de poner bonificaciones en el IBI, sobre todo, pues intentar abrir esa puerta. Y si podemos trabajarlo, yo abro la posibilidad de establecer contactos e intentar con la oficina económica que haga las consultas y si hay la posibilidad, pues explorar la línea de hacer esta posibilidad. Evidentemente votamos a favor.
Alguna paraula?
Doncs passarem ja a la votació. Recordem, el punt 6 és aprovar provisionalment les modificacions de les ordenances fiscals d'impostos per l'any 26. El punt 7 és aprovar la modificació de preus públics per l'any 26. I el punt número 8 és aprovar provisionalment les modificacions de les ordenances fiscals i taxes, com bé s'ha explicat. Tindrem el vot d'abstenció per part d'ERC els tres punts per en com ho podem
per el Partit Popular i per Vox i el vot favorable de l'equip de govern. Agrair el to, agrair la participació de cada un dels grups i seguim treballant a favor i en pro de la nostra ciutadania. Passaríem ara al punt número 9, que és declarar d'especial interès o utilitat municipal les obres d'intervenció en l'edifici catalogat de la finca Torre Victòria.
Recordem que només és la part que té catalogada, no tota l'obra. Passarem ara a la votació. S'ha explicat també a la comissió informativa. Jordi. A favor. Raquel. A favor. Per en comú, Lore. Sí, a favor. Per Esquerra Republicana, Oriol. A favor. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor.
Doncs aquest punt quedaria aprovat per unanimitat. Passaríem ara al punt número 10, que és modificar la pluralitat de les obres del projecte d'adequació a les normatives d'incendis i accessibilitat del Cine Baix, fase 1 i 2. Recordem que ho hem explicat. En aquest cas, passaríem a la fase 2, que seria...
a l'inici, perquè és una fase que és més curta, i la fase 1 la faríem ja, en aquest cas, a l'estiu, quan té el tancament al Cinebaix. Presentem, doncs, el tema d'aquest modificar les plurianualitats, perquè recordem també a la ciutadania que ens escolta que quan ho teníem previst perquè passés dintre d'uns mesos i hem de modificar també els terminis d'inici i també d'allargament de les obres.
Passarem a la votació. Jordi. A favor. Raquel, de Partit Popular. A favor. Per En Comú, Lorenz. A favor. Per Esquerra, Oriol. A favor. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor.
Recordem que també aquesta modificació, aquest punt número 10, representa més d'1.200.000 euros d'inversió en aquesta obra. Passem ara al punt número 11, que és actualitzar el pla normatiu per al període 2024-2025. Vam explicar-ho a la comissió, però perquè la ciutadania que ens escolta també sàpiga què és, passo la paraula a Javier Molina.
Gracias, señora alcaldesa. Básicamente estamos hablando de que cualquier modificación de una ordenanza o de un reglamento se tiene que anunciar que se va a hacer el cambio. Y lo que estamos haciendo ahora mismo es decir que este Gobierno va a llevar a modificación el ROM, que es el reglamento orgánico municipal, y también el plan de usos del Centro Civic de Masluí, que, bueno, haciendo...
Arqueología nos nos ha dado cuenta que no existe y tenemos que tenerlo para poderlo licitar, en todo caso. Es lo que llevamos a aprobación. Gracias. Passarem ara a la votació. Jordi. A favor. Raquel. A favor. Per en Comú, Lauren. Sí, a favor. I esperem la convocatòria per a la ponència del RUM.
Primer necessitàvem aprovar això, si no, no podem fer la ponència. L'administració, tenim els temps. Per Esquerra Republicana, Oriol. A favor. Per l'equip de govern, Javier Bolina. A favor.
Doncs aquest punt quedaria també aprovat per unanimitat. I passaríem ara al punt 12, que és aprovar l'adhesió a l'Associació de l'Observatori del Sector Públic de la Intel·ligència Artificial. I per qui ens escolta li passaré la paraula al seu regidor, Francisco López.
Gràcies, senyora alcaldessa. Aquest punt no és més que la consultació de la política del govern, plasmada en la plantació de mandat, de tenir una administració digital oberta, intel·ligent, i vull fer esment de la paraula intel·ligent perquè la decisió que fem és a un observatori, a una associació.
que treballarà no només pel transport de talent entre administracions i també ens públics i privats, internacionals com internacionals, sinó també per vetllar i poder assessorar les entitats, en aquest cas les entitats públiques com és l'Ajuntament, en un bon ús de la intel·ligència artificial a l'administració. I la bona notícia també perquè ens escolta és que la quota anual és de 150 euros.
Gràcies. Ja no només l'Observatori, sinó el treball ingent també d'aquest Ajuntament, amb el tema jurídic també, d'intel·ligència artificial, que vam presentar també, ja en el ple passat també, i que som model també per altres municipis, no solament de Catalunya, sinó arreu d'Espanya, que per això ho passem a la Federació Municipis i Províncies d'Espanya. Doncs passaríem ara a aquest punt d'aprovació. Jordi. A favor. Raquel.
A favor. Per en comú, Guillem. Sí, a favor. Nosaltres sí que volíem, evidentment, a favor, i de fet celebrem que Sant Feliu siguem un consistori pioner en l'àmbit de la intel·ligència artificial i el seu desenvolupament. Sí que ens agradaria animar-nos, perquè entenem que aquest observatori, que és de Càdiz i té incidència a l'estat espanyol, sí que voldríem destacar que el govern de la Generalitat
col·labora i, de fet, insta el conjunt de municipis a treballar amb entitats que també són referents al nostre país, com ara l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya. I, per tant, simplement ho volia posar en rellevància perquè a través de Catalunya.ai que hi ha moltes entitats al nostre país referents en aquest àmbit i ens voldria animar a que també formessin part i col·laboressim amb aquestes. Gràcies.
En aquest cas, com he dit anteriorment, és un àmbit ja més estatal i, com que també formem part d'elles, creiem que era necessari. En l'altre, ja formem part també a través de Local Red i de tots els observatoris. En aquest cas, jo crec que és important que també tinguem aquesta mirada i aquest treball que...
que ho volia fer ara al final, però jo crec que és important que membres del nostre consistori que estan treballant en nom també de tots els altres ajuntaments i altres ajuntaments que venen d'arreu d'Espanya aquí per també treballar a veure el treball que s'ha fet i que ho cedim gratuïtament a tot aquest treball que estem fent. Jo crec que
ens podem estar orgulloses i orgullosos de Sant Feliu de Llobregat en el posicionament que se'ns valora des de fora i jo crec que també és important valorar-ho des de dintre. Per Esquerra Republicana... A favor. Gràcies. I per l'equip de govern, Javier Molina. A favor.
Quedaria aprovar per unanimitat i abans de tancar aquesta àrea d'atenció a la ciutadania i administració oberta, agraïm tot el treball per poder aprovar el punt 6, 7 i 8 de les aprovacions que hem dit de les ordenances fiscals, els preus públics.
i de les ordenances fiscals i taxes per l'any 2026, que és un treball realment ingent, el to de cada un dels grups polítics per poder treballar tots conjuntament. Ara passaria a l'àrea de serveis a les persones, li passaria la paraula també pel punt 13 i 14 a la Laura Bonilla,
que és la presidenta també de l'àrea i tinent d'alcalde, per aprovar el punt 13 és aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit de l'àrea de serveis de les persones i el punt 14 és modificar el pla estratègic de subvencions per al període 2024-2026.
Gràcies, alcaldessa. Bona tarda a tothom. Bé, doncs, al punt 13 ja vam explicar la comissió informativa. Són els reis corresponents al Club Natació Sant Feliu per tot el tema del suport a persones amb discapacitat en la pràctica esportiva aquàtica.
I el punt 14 són quatre modificacions que portem al PES, que sabeu que la vigència és període 24-26. En primer lloc, les subvencions de l'àmbit de salut passen totes a concurrència competitiva, degut a que hi ha més entitats que fan activitat al municipi i així doncs assegurem la lliure competència i concurrència entre elles.
En el cas d'educació s'incorpora una nova fitxa d'ajudes a la mobilitat per a persones que estan matriculades a centres educatius de fora del municipi en etapes postobligatòries, que és una nova línia d'ajuda. I l'educació també s'afegeix al lleure inclusiu dins de la partida de lleure. I l'altra és una petita modificació respecte a les dades de justificació que posa el 30 d'agost
de l'any següent ha de constar el 30 de setembre com a data límit de justificació. Si teniu algun dubte, doncs gràcies. Recordem que ja s'ha explicat a la comissió informativa, però era per les persones que ens estan escoltant també des de casa, que sàpiguen que estem ara votant i també fent la deliberació. Per Jordi, el punt 13 i 14. Ascensionen els dos.
Per el Partit Popular, en Raquel. Sí, votarem abstenció als dos punts. Gràcies. Per en Comú Podem, Guillem. Abstenció als dos punts. Per Esquerra Republicana, Oriol. Abstenció als dos punts. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor. Dos punts.
Gràcies. Estem recordant que és el punt 13 i el punt 14. Nosaltres aniríem a abstenció els dos punts per Esquerra Republicana, Comú Podem, Partit Popular i Vox i el vot favorable de l'equip de govern.
Quedaria aprovat aquests dos punts de l'àrea de serveis a les persones. Ara ens passarem ja a l'àrea de territori, transició ecològica i planejament. El punt 15 és aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit de l'àrea de territori, en aquest cas de la deixalleria que abans estàvem parlant. I el punt 16 és el reconeixement extrajudicial de crèdit corresponent a una factura que es va haver de fer una...
Teníem una inundació en un dels pisos que en aquest cas són d'emergència habitacional i vam haver d'intervenir. D'aquí venen a que la factura estigui en tema de recs. Passaríem ara a les votacions dels dos, del 15 i del 16. Jordi de Vox. Extenciam de les dos. Raquel, del Partit Popular. Sí, abstenció als dos punts.
A la documentació del ple no ens posa aquest motiu per aquest recs. Aquí va haver-hi l'inundació del pis i va baixar fins a la síndica i llavors es va tindre que arreglar. Però és que l'aigua no venia de la síndica, sinó del pis de dalt. En el recs. En el document simplement posa que es va pintar i ja està.
Però realment era per això, no era que li anaven pintant i a fer cap arreglo allà, sinó perquè hi havia aigua que baixava des de dalt. Això que ens passa també en els diferents habitatges, que el pis de dalt té el quarto de bany, que té unes fugues, i en aquest cas l'afectació va ser arreglar a dalt i arreglar el malmès, en aquest cas, del despatx de la síndica de Greuges. Gràcies per l'aclaració. En Comú Podem...
Abstenció. Gràcies. I per Esquerra Republicana, Oriol. Abstenció. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor.
Doncs amb l'abstenció del punt 15 i el punt 16 d'Esquerra Republicana, en Comú Podem, Partit Popular i Vox i el vot favorable de l'equip de govern, queda aprovat aquests dos punts. I passaríem ja al punt 17, que és la pròrroga del contracte de servei de manteniment i neteja dels espais verds públics al municipi de Sant Feliu de Llobregat, el lot 2, que és el servei de manteniment dels espais verds públics.
reservat al centre de treball ocupacional, que li diem la jardineria social, en el contracte de servei de manteniment i neteja dels espais verds públics del municipi, en l'O3 el servei de manteniment de les àrees de jocs i elements biosaludables de tot el terme municipal.
fins al mes de desembre, que és quan acaba també l'altre contracte, que això també s'ha explicat a la Comissió Informativa. En tot cas, Quim Carceren, si vols fer l'explicació per les persones que ens escoltin des de casa seva. Gràcies. Gràcies, alcaldessa. En principi, el que fem és prorrogar el lot 2 i 3 del contracte de neteja i cura dels espais verds de la ciutat.
bàsicament amb la Fundació Nou Xanfrà i amb HPC Ibèrica, que és la que fa tot el manteniment dels parts infantils. Això ho fem des de l'1 de desembre d'enguany fins al 30 de novembre de l'any que ve, per fer-ho coincidir també amb la finalització del loto que el porta Ambientàlia. Al llarg del 2026 es començaran a redactar els plecs per poder licitar el nou contracte d'Albert Urbà.
Moltes gràcies per l'explicació. I passarem ara a la votació. Jordi de Vox. A favor. Raquel, Partit Popular. Sí, a favor. Per en comú, Lídia. Sí, nosaltres ens estenem. I, de fet, amb la retirada de la moció del Partit Popular, que parlava sobre l'Arbrat,
La nostra intervenció ho teníem preparat, però com s'ha retirat no hem pogut explicar-ho, però sí que volíem demanar la informació de les inversions d'aquest lot, en quin punt estan, perquè hi havia un retard, ja que hi va haver també un recurs, es va aturar durant molt de temps la posada en marxa d'aquest contracte per un recurs que es va fer al Tribunal de Contractació per part de veïns,
ara mateix en quin moment estan aquestes inversions vinculades a aquest contracte, és el que volíem preguntar. A l'altre punt, que era la moció, i aprofitant que parlem de jardineria i també tenir aquesta informació. Gràcies. Quim? En principi...
En Junta de Govern del 19 de juny es va aprovar el contracte de replantació, ara li parlo de l'import senseiva, crec que són 260.000 euros aproximadament,
El 18 de setembre es va adjudicar, el 20 d'octubre es va signar el contracte i ara estem ja en el procés de començar els primers treballs. Es tracta així, dit a grosso modo, ja molt de gust li explicaré si vol en una part, de la replantació d'uns 400 arbres que començaran a finals d'aquest any, que continuaran el 2026 i acabaran el 2027. Es fa tota la replantació de gespes del Parc Nadal i del Parc Falguera i a més a més es planten unes 400 plantes arbustives.
Bàsicament, aquest contracte, el seu objectiu principal és aquest. No sé si respon a la seva pregunta. En tot cas, el que sí que podeu fer és fer una reunió que s'expliqui bé personalment, perquè el que també es refereix en aquest cas la Lídia és també el tema del gremi que va haver-hi també en el seu moment, que vam retreçar també el servei, en aquest cas d'ambientàlia, que és la...
l'empresa que teníem, al marge que tenim aquesta replantació que també ens està explicant ara el seu regidor, que jo crec que és important que feu les reunions aquestes, igual que s'ha fet per la retirada, en aquest cas, de la moció per part del Partit Popular, que
El regidor, el Quim Carcereny, va poder explicar i també quins són els tempos, que ja sabeu que a l'estiu no podem plantar cap arbre, i la remodelació dels parcs i la plantada i en quins carrers i tal com està. Jo crec que és un bon treball en aquest cas
del regidor del que encarceren i que val la pena que també es pugui explicar. Llavors feu una trobada i si en tot cas també de portaveus, Oriol, si d'això perquè tots estigueu assabentats d'aquest espai. Doncs ara amb l'abstenció també hem parlat del Comú Podent. Tenim Esquerra Republicana. Abstenció. I per part de l'equip de govern, Javier Molina. A favor.
Doncs amb l'abstenció d'Esquerra Republicana, l'abstenció de Comú Podem i el vot favorable del Partit Popular, Vox i de l'equip de govern, queda aprovada aquest punt, que és el punt número 17, que recordem que és la pròrroga d'aquest contracte del servei de manteniment i neteja dels espais verds amb els diferents lots fins al lot 3. I ara sí que passem al punt 18 i li donaré la paraula al tinent alcalde Ivan Martín. Em sembla que ens posaran també una... Molt bé.
En aquest cas és provar i sometre a informació pública el document d'abans de la modificació puntual del Pla General Metropolità per al nou espai de centralitat urbana de Sant Feliu de Llobregat.
Recordem que fem un abans de modificació com a transparència, com a participació per tota la ciutadania. Tindrà uns tempos, podrem parlar-ho, tant a nivell polític, ciutadans, anirà fent diferents presentacions. I ara aquí sí que li dono la paraula al seu regidor perquè també ens faci una explicació, sobretot per la gent que també està a casa. Gràcies.
Gràcies, alcaldessa, i bona tarda a tots i totes. Bé, avui portem a aprovació l'abans de pla de la modificació puntual del Pla General Metropolità per al nou espai de centralitat urbana de Sant Feliu de Llobregat, un document que marca l'inici del planejament del futur espai que s'alliberarà amb el subterrament de les vies. L'abans de pla és un instrument preparatori, no normatiu, que té per objectiu definir els criteris i estratègies que orientaran la futura modificació del PYM.
Amb aquest pas, iniciem formalment el procés de transformació urbanística, establint les bases per al futur desenvolupament d'habitatge, equipaments, espais verds
i nous recorreguts de mobilitat sostenible. El soterrament suposa recuperar més de 40.000 metres quadrats de sol en una posició central del municipi. Aquesta és una oportunitat única i repetible per reconectar la ciutat de nord a sud, crear un nou eix cívic i verd, generar nous habitatges assequibles, incorporar equipaments i espais públics de qualitat i reforçar la centralitat urbana de Sant Feliu com a capital de comarca.
El document planteja un model de ciutat més cohesionada, sostenible i integradora, amb criteris clars. Recosir teixits urbans, històricament segregats pel ferrocarril, promoure la cohesió social i la igualtat d'oportunitats, afavorir la mobilitat sostenible, vianants, bicicletes i transport públic, impulsar la resiliència ambiental amb una nova infraestructura verda,
fomentar l'habitatge protegit i assequible i tot plegat alineat amb els objectius de desenvolupament sostenibles, els ODS, l'agenda urbana, el Pla Director Urbanístic Metropolità i els nostres plans que estem treballant locals d'habitatge, mobilitat i clima.
L'abans de pla es presenta també com una eina de participació i transparència, com abans ha comentat la nostra alcaldessa, i un cop aprovat pel ple s'obrirà un període d'informació pública d'un mes durant el qual la ciutadania, les entitats i els grups polítics podran fer aportacions, propostes i suggeriments. En definitiva, aquest abans de pla és el primer pas per transformar la ferida històrica del tren en una nova oportunitat de ciutat, un espai obert,
verd, integrador i de centralitat, que cosirà barris, generarà vida urbana i projectarà Sant Feliu cap al futur. Gràcies.
Moltíssimes gràcies. Afegir que en aquest abans de pla, en aquest mes que estarem, tindrà tot un tema de participació, d'anar-ho explicant, d'anar a poder treballar, com s'ha dit, amb entitats de forma política, veïns i veïnes també, per explicar que durant totes aquestes parts que hem comentat, d'aquests més de 140.000 metres quadrats,
que té, amb el tema de biodiversitat, amb el tema de sostenibilitat, amb el tema de mobilitat, equipaments, habitatge i espais verds, és el nucli central del que s'està treballant també conjuntament amb l'àrea metropolitana del que serà l'ecodistricte. Un espai que no serà per gent que, com passa en altres països, que tenen
un poder adquisitiu diferent, sinó que serà a l'ús de tothom, perquè té les tres esses que sempre estem parlant, que en aquest cas és la de sostenibilitat, la de salut i la de seguretat. Aquesta gran transformació que busca que en el nostre municipi, que ha estat, recordem que de les vies a la muntanya, eren terrenys i en els seus moments la gran, com vam parlar l'altre dia en el Pla Local d'Habitatge,
La gran majoria d'edificis comencen a construir-se a finals dels 50 i 60. Són edificis que també hem de treballar. I per això, després ja també s'explicarà amb el PAI, que podrem fer l'enllaç en cada un dels barris, i hem d'estar agraïts a l'Agenda Urbana,
que realment podran treballar també, no solament aquests espais, sinó els carrers que podran travessar, els barris que també treballarem, que imaginàs, la salut, i diferents carrers que el PAI ens ajudarà també a fer aquest espai d'aquest ecodistricte
que ha de ser un orgull per la nostra ciutat i un model per la resta de municipis, no solament en aquest cas de Catalunya, sinó per la resta del nostre país. Ara sí que passaria la paraula al debat també al Jordi Vox. A favor. Joaquim Carcereny. Sí.
Aquí voto a favor i vull que quedi repletat en la videoacta, que ho faig utilitzant el dret que tinc com a regidor, que em dona l'acta de regidor. Gràcies. Per a tots, un sant feliu. Manlloses. Votem a favor. Per al Partit Popular, Raquel. Sí, nosaltres votarem abstenció. Per en comú, Lídia.
Sí, jo m'estendré una mica més, aprofitaré el meu temps per explicar el nostre sentit del vot. I a veure, si estiguessin votant el que heu explicat, doncs aquesta visió àmplia, no?, sense un aterratge concret del que diu el document, doncs està clar que són uns discursos amb els que compartiríem, no?, però per nosaltres, pels comuns,
Aquest no és el document que volem votar. Aquest no és el document que hauríem d'estar votant si tot anés ben posadet en el calendari amb les qüestions de soterrament. Ja que començar amb aquest abans és un resultat d'un punt de partida
que apunta cap a una altra banda i a que obvia tota una trajectòria de treball conjunt amb la ciutadania que la nostra ciutat acumula. I la veritat és que és difícil intervenir en aquest punt perquè no vull... O sigui, malgrat...
El no m'agradaria també posar en valor les últimes converses o potser les últimes reunions que han funcionat d'una manera més fluïda. Jo crec que estem redreçant algunes relacions o algunes converses pel que fa al model de ciutat i també això és d'agrair.
però aquest document, aquest abans, trenca amb un treball, o no es segueix, un treball polític, tècnic, ciutadà, d'una manera endreçada i encaminada a culminar un procés de transformació de ciutat, cosa que el que reivindiquem és que hauríem d'estar votant una aprovació inicial des de fa temps.
Cal recordar que el gener del 2018, amb el PSC, el govern, senyor alcalde de Jordi i Sant José, amb tots els grups municipals que donàvem suport a aquesta fita del soterrenament, amb milers de reunions, centenars de reunions de portaveus a tot arreu, vam assolir que aquesta obra fos assumida 100% pel govern de l'Estat. I amb aquesta fita,
que sembla molt rellevant perquè és molt simbòlic per a la ciutat, però alhora també cap a l'Ajuntament volia dir que no havien de suportar cap càrrega del cost de l'obra quan s'havia estat disposat a pagar fins i tot el 25%.
Hi ha un altre acord important que vull posar en valor també perquè avui estem parlant d'urbanismes amb les mans deslliurades de no haver de fer front a un pagament ni d'obra ni de recursos importants d'urbanització i és que el gener del 22 vam aconseguir
que totes les sessions de la part alliberada per les vies, coses que es van aconseguint, igual que vosaltres esteu també treballant per ampliar projectes, qüestions de serrells que no quedaven resoltes en el projecte, és una qüestió també de gestió que s'ha de fer i es fa, però vull posar en valor el fet que estem treballant l'urbanisme sense les mans lligades a l'hora de suportar càrregues urbanístiques extres per un procés brutal a la nostra ciutat.
Però alhora, jo crec que el fet que estiguem en un abans vol dir que s'han incorporat més ingredients al que es va votar a la consulta. O sigui, sense massa explicació, amb fets consumats, amb debats a mitges, amb presentacions parcials, que també entenc que això ho estem redreçant o s'està redreçant o el govern ho està redreçant, però aquesta no és la consulta que es va refrendar. O sigui, aquest no és el...
no s'apropa massa, s'apropa, però no és el que la ciutadania va votar. I no compartim que es vulgui vestir això d'un procés de participació quan un abans té un mes d'exposició pública, no és el mateix que trencar amb tot el consens de la consulta que va ser modèlica, que va ser avalada per la Generalitat de Catalunya, que vostès també van validar i que ara sembla que ignoren. Parlen de l'ecodistricte.
A mi encara no se m'ha explicat què vol dir l'ecodistricte. També, si posem paraules boniques a les coses, tot queda fantàstic. Però, sisplau, què és l'ecodistricte? Què ha votat l'ecodistricte? Ens vam oposar, de fet, a prop i secretàries ho vam oposar, aquest contracte ha dit...
a una empresa que presentava una patent i que això no acabem d'entendre. Què vol dir la codi estricta? Mireu, el propi document que estem submetent a votació,
parla del procés de participació, i ho explica molt bé, detalla el concurs internacional d'idees, i clar, estem equiparant l'ecodistricte, que és un contracte edit a una empresa, que té tres accions aquí, presentació d'ecodistricte, amb tres pàgines d'accions, i tampoc se'ns ha explicat. I encara estem esperant que l'alcaldessa demani disculpes per haver anat a una fira a Cans pagada amb capital israelí.
En fi, i sense cap explicació a l'oposició, com dic. Encara no se'ns ha presentat a l'ecodistricte.
Nosaltres partíem del 2019 amb l'elaboració de les bases del concurs i teníem un procés modèlic amb un projecte guanyador que ho va ser guanyador a les urnes i es va acabar contractant aquest projecte a partir del concurs internacional d'idees.
I ho diem per un parell de qüestions importants, dues qüestions importants, perquè realment s'estan fent alteracions al model de ciutat que nosaltres defensem i que comptava amb aquest aval que comentava del procés participatiu, i aquestes alteracions són significatives.
s'estan afegint noves mescàrregues, s'estan generant nous àmbits, s'han generat altres necessitats com l'edificació a bombers, l'edificació a Can Bertran, l'afectació al polígon industrial, edificis singulars que tampoc entenem quina necessitat de densificar el centre tenim,
no tenir un espai de trobada gran, cosa que també era una premissa indubtable del procés de participació, i tenim molts dubtes també de la gestió, perquè se'n està parlant de grans percentatges d'habitatge públic amb una xifra elevada d'habitatge a la compra-venda, i no oblidem que la compra-venda a l'habitatge públic vol dir una externalització del patrimoni públic.
Nosaltres ens posicionarem amb la modificació inicial, perquè volem veure realment què diu la memòria, que és la que estem demanant des de fa un any i mig. Portem des del gener del 2024 demanant aquesta documentació de la modificació inicial.
inicial. No volem veure PowerPoints, volem veure com es transforma la ciutat realment i quines seran totes les casuístiques que aniran a missa, diguem, amb la modificació d'aprenejament. No volem veure PowerPoints, volem treballar sobre un document de modificació inicial. I això que estava previst, com deia al principi, amb tot un calendari
de manera que, quan se'n vagin... També ens alegrem que les obres del soterrament vagin bé. Quan se'n vagin, un cop finalitzades les obres del soterrament, poder començar amb les obres d'urbanització. I això no serà possible, perquè les modificacions de planejament i de gestió urbanística és molt capsuda. I això...
no se'ns escapa el tren de l'urbanisme de la ciutat. O sigui, el que hem de fer és aprovar una inicial i accelerar els tràmits urbanístics, cosa que amb això no ho estem fent i s'està fent perquè hi ha una gran modificació i una vulneració del que la ciutadania va votar a la consulta ciutadana. El seu vot? És negatiu, m'ho he dit al principi.
Molt bé, no hi havia vot, però així ja queda clar. Esquerra Republicana, Oriol. Sí, gràcies, alcaldessa. Nosaltres ens abstindrem en el benentès que ens fem com si haguéssim una reserva de vot per argumentar més en profunditat el nostre posicionament quan hi hagi l'aprogressió inicial. Ara bé, sí que ens agradaria fer dues reflexions molt breus per no estendre'n gaire.
deia el tinent d'alcalde que aquest és el primer pas. Aquí nosaltres ens veiem obligats a fer una esmena a la totalitat. Nosaltres no aguantarem això que se'ns presenta al Govern com un primer pas. El primer pas, la definició d'aquest mapa conceptual, va venir amb el disseny del concurs internacional d'idees, que és una idea, valgui la redundància, de fa dos mandats, que es va executar en el mandat anterior. I un punt important,
Tots aquests primers passes del concurs internacional d'idees, de la consulta, gaudia, com no gaudeix ara, d'un consens al ple municipal absolut, al 100%, perquè hi havia un instrument que funcionava molt bé, que era la ponència del soterrament, que un partit com Ciutadans, l'extint Ciutadans, en el darrer mandat es va voler carregar per fer...
politiquets, perquè qui governava era Esquerra Republicana i s'havia de ficar tants pals a les rodes com es pogués i per això van decidir sortir del consens de la ponència del soterrament i la ponència mai més es va reconstruir amb la totalitat del consens, eh? Amb la totalitat, amb el 100%, o sigui, estic sent molt curós amb la meva explicació per no dir el que vull dir, eh?
el consens del 100% des d'aleshores va deixar d'existir, perquè des d'aleshores no s'han incorporat els avenços al 100% del consistori. I reitero que això passa ara i m'explicaré i segur que esteu d'acord amb el meu argument. Pel que fa a l'ecodistricte,
que no diré si estem d'acord o no en contra, podríem estar d'acord, podríem estar d'acord, però és un fenomen que ha aparegut en el taulell de joc on nosaltres ens hem enterrat que això es volia fer a través de la premsa i quan s'actua així, doncs els consensos perillen.
perquè en el nostre punt de vista en èpoques pretèrites, quan hi hagués hagut algun avenç i s'hagués volgut apostar per l'ecodistricte, que podem estar d'acord, ho haguéssim plantejat en una taula amb tots els partits polítics, ho haguéssim debatut amb tots els partits polítics, haguéssim buscat el consens de tots els partits polítics,
i l'Ajuntament, no el govern, l'Ajuntament, com s'ha fet altres vegades en aquest consistori, amb tots els portaveus hagués dit, doncs mireu, ara l'Ajuntament, al 100%, amb tots els portaveus, aposta perquè es defineixi un ecodistric de Sant Feliu. Això ara, aquest...
I a mi em sap greu dir-ho, però aquesta manera de fer ha desaparegut del taulell de joc polític de Sant Feliu. Ja no existeix aquell consens unànim en temes i en qüestions del soterrament. I això és una realitat palpable. És així. Quan nosaltres ens entenem via mitjans de comunicacions que es vol apostar per un ecodistricte, que reitero, podríem estar absolutament d'acord.
ens sap greu enterar-nos via mitjans de comunicació, perquè no és com s'havia actuat històricament
Sant Feliu en termes de soterrament, quan va reaparèixer el soterrament sobre la taula, fa dos mandats, el govern d'Aleshores, d'Iniciativa de les Hores i el PSC, va ser molt curós, veu ser molt curosos en incloure'ns a tots en el dàbat del soterrament, veu ser molt curosos i s'ha d'agrair. I en el mandat anterior també vam intentar, no sé si ho vam aconseguir, amb el mateix èxit i la mateixa rotunditat, que el consensos perdureixin. Això
Parau per bé, desaparegut del taulell polític de Sant Feliu. I és una qüestió que nosaltres denunciem i ho critiquem amb voluntat de fer-vos la capacitat que tornem a aquells consensos que és pel bé de la ciutat, que no fem accions de...
no sé com dir-ho, però que les grans decisions i les grans apostes, i l'ecodistricte pot ser una gran aposta, es faci amb el punt de vista de tothom i amb el consens de tothom, perquè serà una aposta de Sant Feliu, no serà una aposta del govern actual, que està molt bé que ho sigui, no dic que no, però jo crec que valdria més la pena que tornéssim a actuar
tots plegats i totes plegades com es feia en èpoques pretèrites, i no que un govern crec que esteu deixant massa de banda a l'oposició en els temes de soterrament. Gràcies. Molt bé. Per aquest govern, Javier Molina. Gràcies, senyora alcaldessa. Perdó, pel PSC.
Sí, perdona. Bueno, yo en todo caso voy a negar la mayor porque estamos confundiendo términos. Yo creo que, primero, este Gobierno no ha hecho ningún contrato a dedo y el secretario no estaba en contra. Lo tenemos aquí, podemos decirlo. Se hizo un contrato para una empresa que tiene una patente, como cuando se hace un contrato con IBM o cuando se hace un contrato con Microsoft.
Evidentemente, las patentes las tiene... Existe un control de patentes mundial en el cual tú tienes que contratar a una empresa cuando contratas con IBM o con Microsoft, solo tienes una posibilidad de contratar con Microsoft. Pues en este caso fue lo mismo.
Pero aparte, estamos confundiendo las cosas, como suele pasar. Pero bueno, es que habría que leer en este caso. Yo creo que el contrato que se hizo con esta patente, hablábamos del polígono del PLA. No hablábamos del nuevo espacio de centralidad. Pero bueno, yo veo que me has confundido los términos y yo te lo aclaro. En todo caso, para que entendamos que no estamos hablando de las mismas cosas. La empresa que lleva este proyecto es la misma que se contrató con vuestro Gobierno.
Es la empresa que en teoría ganó, que no fue ni la que ganó, fue la tercera. Pero en todo caso es la empresa que salió del proceso participativo y es la que lleva todo este proceso. Con lo cual no sé cuál mezclamos los términos porque estamos hablando de cosas diferentes. Yo quería aclararlo.
Segundo, los delirios de los comunes algunas veces me sorprenden. Decir que un foro donde va la MB está pagado por dinero israelita, pues no lo sé. Si tuviéramos que mirar todo lo que pagan los israelitas, posiblemente no estábamos en el pleno, porque posiblemente la luz o no sé qué tiene fondos israelitas. Yo creo que el delirio que tiene algunas veces la portavoz de los comunes es, no sé...
Evidentemente, ahora, cuando la AMB nos manda a un foro para presentar un proyecto, tenemos que mirar, no sé exactamente quién financia ese proyecto. La verdad es que no lo sabemos, pero ya supongo que lo has investigado y en este caso ya sé que ya nos dicen antiguamente no iban porque no sabíamos qué decir en estos foros. Pero bueno, en todo caso, actualmente estamos presentes y gracias a esto podemos presentar el PAI que lo veremos ahora mismo.
Cosa que también votasteis, os recuerdo que os abstuvisteis, que ahora ya después lo hablaremos. En todo caso, primero, cuando entramos al Gobierno nos encontramos un proyecto que se había votado y en el cual ya había sufrido tantas modificaciones que había que modificarlo entero. Básicamente porque recordar que el ámbito de ejecución del proyecto de este terramen
contemplaba todo el ámbito de Xairac, que eran todo viviendas. Hay un proyecto que estamos de acuerdo, que es el Car Ramblas, y hay que meterlo dentro de ese proyecto, por lo cual se creía ya ese espacio y había que cederlo, evidentemente, y estamos de acuerdo, pero ese proyecto ya no era el que se había votado. Entonces, lo primero que nos dicen los arquitectos y los técnicos de este municipio es que ese proyecto originario, el que se votó, había que modificarlo básicamente porque había que compensar
Evidentemente, cualquier obra hay que conversarla económicamente, porque si no es sostenible, no se puede hacer. Pues las viviendas que estaban previstas, que era aglutinarlas todas en una zona determinada, era imposible porque ya no había espacio. Entonces, lo que se ha hecho es diversificarla en todo el ámbito del soterramén, en cinco zonas.
y esto es un... podrá ser un acierto o podrá ser un error, pero había que hacerlo porque evidentemente si no quedará una losa en la cual no quedará, no estará urbanizada y hay que... pues hay que hacer vivienda. Está claro que una cosa que no he comentado es que de todas las viviendas que se piensa realizar en esta zona
Se ha comentado a los que han ido a las ponencias y a los que han ido al Conseller Asesor de Urbanismo, se le ha explicado y se le ha dicho que estamos hablando de un 51%, cuando la ley nos obliga a un 30% o un 40%, dependiendo de si estamos hablando de Barcelona o de la área metropolitana. En este caso estamos hablando de vivienda protegida de un 51%, por lo cual hay una mirada claramente sostenible a ese nivel. Otro apartado.
Cuando hablamos de ecodistricto, podemos llamarlo elocuentemente con ese nombre o con otros nombres, como antiguamente se llamaba el Randa Mayor o como quieras llamarlo. Aquí lo único que estamos diciendo es que para hacer esa edificación y esos parques,
se tiene en cuenta la sostenibilidad, la regeneración de aguas. Damos un paso adelante en el ecologismo activo, es decir, intentamos que sean pisos sostenibles con eficiencia energética. Y lo que pedimos es que cualquier urbanización que se haga allí
cumplan con el máximo del estándar que el AMB tiene un protocolo y ya nos dicen que cojamos ese protocolo porque estaríamos hablando del máximo que se está exigiendo y San Feliz será pionero, que será el único barrio en un centro urbano de una trama de ciudad que se va a hacer en toda Cataluña y creo que en todo el país en este caso. Donde se hará un centro, se cambiará e intentaremos que todos los condicionantes que tengan estas viviendas
que sean A+, en este caso. ¿Para qué? Para intentar que en épocas de sequía podamos regenerar el agua, que podamos tener agua en los parques regenerados de la edad que tenemos en la zona del río, una serie de cosas que conllevará
Pues un esfuerzo superior al que estaba previsto inicialmente. Yo creo que eso no es malo y creo que es positivo pensar en un barrio que será referente a nivel estatal. En todo caso, como hemos dicho, yo creo que ha habido confusión en los términos. Yo creo que también es posiblemente que a las reuniones cuando se ha venido y cuando se ha hecho es la explicación y la ponencia sigue estando, sabemos que el grupo...
Ciudadanos en el mandato anterior existía, ya no existe, por lo cual el consenso debía existir y estamos alineados en lo mismo, es decir, queremos que el proyecto se lleve a cabo y este es el primer paso, es el primer paso para la aprobación inicial. Yo estoy con el comentario que ha dicho Uriol Bosa, es verdad, había un trabajo previo, te digo, para la aprobación inicial es el primer paso, nada más. Yo creo que es para esclarecer
que es el primer paso de la presión inicial y es un proceso que te permite participar a la ciudadanía en un tiempo determinado e incluso hacerla abierta. No es un espacio cerrado, estamos hablando de que es un documento vivo, porque, como bien sabemos,
Si este documento no es sostenible no se podrá hacer. Y lo que nos interesa a todos los ciudadanos de esta ciudad es que no quede una losa como pasó en Villafranca. Queremos que haya un proyecto viable económicamente y, sobre todo, si podemos mirar con una mirada ecológica, en este caso,
Pues yo creo que cualquier gobierno debe estar orgulloso de tener un barrio en el centro de la ciudad totalmente nuevo y que siga los máximos preceptos en cuanto a eficiencia energética y regeneración de aguas. Y lo dejo aquí en este caso. Gracias.
Sí, ja per al·lusions, ja, directament. Sí, clar, perquè, o sigui, aquí es deixen anar coses. Jo no vull que les afirmacions que fa el senyor Molina quedin sense resposta perquè jo crec que, bueno, per això estan les rèpliques i s'han d'aprofitar en els espais que pertoquen.
Primer, delirio. Oye, bienvenidos sea el delirio. Si el delirio és fer suport a boicotes, inversions i sancions a les empreses que participen en capital israelí, pues bienvenidos sea el delirio. Això, per mi, no és cap. Si tenies la voluntat d'ofendre, per mi, no ho has fet, perquè aquesta és una fila amb capital que estava reconegut que estava en les llistats de capital israelí. És igual, eh? Però...
Bueno, no és igual. Per nosaltres no ho és. I si és un deliri, benvenido sea. Segon, Javier, vaya perles que sueltas, te lo digo con cariño, que no había nada que explicar. Bueno, jo no sé si... Nosaltres potser no ho explicàvem tot, però aquest senyor, l'Oriol i jo, ens hem fet un fart d'anar a explicar a la agenda urbana, a fer un fart d'explicar qüestions de promoció de l'ajuntament fora dels nostres límits. I això es pot fer més o menys difusió.
però sí que ens ha tocat fer-ho en el moment que ens ha tocat fer-ho i també ho hem gaudit i és un orgull representar la ciutat. O sigui, això, sincerament, quan veiem notícies que aneu a aquests espais, nosaltres ens alegrem. O sigui, no és una qüestió de... És una inversió també per la ciutat tenir un nom i tenir un espai per després, perquè no és important el que expliques, és important a qui li demanes després els diners del que has explicat
com ho subvenciones. Això ho sabem i no anirem... Però és una perlita que no calia. I després, l'ecodistricte. Potser m'equivoco jo o no sé si t'equivoques tu. Perquè, o sigui, algú no t'entens bé, però com no sabem el que és perquè no se'ns ha explicat a cap reunió de portaveus ni en cap espai de...
de formal de consistori. La notícia que nosaltres veiem és que l'Ajuntament treballa amb la consultora X per definir aquesta... i parla del centre, no parla del polígon del Pla. L'estic leyendo de la web, directamente, i aquest contracte tenia un informe negatiu del secretari. Aquest contracte a aquesta empresa.
I l'informe està perquè nosaltres vam fer la pregunta precisament en aquell ple que es va adjudicar, aquest contracte que es va adjudicar per Junta de Govern. I vam fer la pregunta en aquell ple i això està a l'informe del secretari que, si voleu, us el passo.
I per últim, jo també, si hem de parlar... Sí que hi ha canvis substancials, no estem parlant de... Perquè l'única alteració real que hi va haver de la consulta a final de mandat
va ser la incorporació del CUAP, l'acord del CUAP, que per cert, ens felicitem també, que hem vist a la web, que ja s'ha redactat el bàsic i que espero que aviat també l'oposició vegi com evoluciona, que tinguem el calendari d'execució d'aquesta obra també molt desitjada. Va ser aquella incorporació l'única alteració. D'aquella incorporació a...
Ficar sol industrial, anar a un altre barri... Jo crec que se'ns han d'explicar més coses que no hem tingut l'oportunitat de sentir, d'escoltar, i que esperem que això es pugui redreçar. Nosaltres també entenem que les postures s'han d'anar apropant perquè parlem d'una cosa molt gruixuta, que és el model de ciutat d'ara cap al futur,
que no és legitimitat de cap partit polític en si, sinó que és una qüestió que ha de sortir del fruit del màxim consens entre totes les forces polítiques que tenim la presentació a l'Ajuntament. Alguna paraula més? Doncs donem ja... Ah, sí, secretari, si vols fer un comentari, dono la paraula, sisplau, perquè aquí s'han dit coses que no són. Gràcies.
Bona tarda a tothom. Teniu raó a tothom. Per tant, l'informe, en aquest sentit, advertia que no estava suficientment justificat el procediment d'adjudicació, procediment excepcional, justificant aquesta propietat intel·lectual i, senzillament, el que es diu és que no es podia aprovar si no es justificava més. I, en aquest cas, a partir de l'informe i, per tant, l'advertiment d'això del secretari per això adverteix perquè sigui la millor presa de decisió, a partir d'aquí,
es van adjuntar successivament a l'expedient, en el cas, certificats de les universitats i certificats, en el cas, no recordo malament, d'una patent d'Estats Units que justificava el caràcter unívoc de l'empresa a la realització d'això. Senzillament, el secretari ha d'advertir, per tant, en el cas, l'informe, en el cas, no era favorable, perquè tal com estava plantejat l'expedient, no es justificava suficientment, però en base, en vista a l'informe, es van adjuntar posteriorment a aquesta informació que ara és desdeterminada.
Moltes gràcies per l'explicació, perquè quedi aclarit el tema. I per l'altra, passem ara a la votació. La votació és abstenció d'Esquerra Republicana, el vot en contra de Comú Podem, l'abstenció del Partit Popular, el vot afirmatiu de tots uns en feliu, el vot favorable de Quim Carcereny,
i el vot favorable del Jordi de Vox i el del Partit Socialista. Queda provada el tema del nou espai de centralitat i urbanització. I perquè jo ens escolti i que no hagi entès res, perquè no m'estranya, des de casa seva, comentar que s'han barrejat dos temes. Una cosa és...
El contracte aquest que fèiem referència, aquesta última, que és districte d'innovació, que és cap a on ha d'anar la nostra ciutat amb el seu districte. En aquest cas, com a districte d'innovació, en tenim el pla i diferents...
en aquest cas polígons industrials que tenim en el nostre ajuntament, les tres palanques que aquesta empresa que es va contractar, que a més a més no solament nosaltres sinó diferents municipis, àrea metropolitana, per veure
què és el que hem de fer d'aquí molts anys per endavant, però que sí que s'ha de treballar en aquest present per tindre futur, i aquest futur vol dir més de 9.000 persones que tinguin llocs de feina, que tinguin casa a la nostra ciutat o que visquin al voltant, que tenim tres palanques importants amb el tema de farmacèutiques laboratoris a la nostra ciutat, a la part de robòtica i tecnologia,
i en altres palanques que en aquest cas podien ser també les tèxtils que tenim a la nostra ciutat. Tenim empreses importantíssimes que ja voldrien altres ajuntaments tenir-les en aquests moments i que aquestes a més són generadores de coneixement de talent del nostre país i atracció de talent també de fora.
I aquí podem parlar del tema de farmacèutics, laboratoris, i aquí, sobretot, que som les úniques que hi ha a Europa que segueixen investigant.
Teníem que treure pit, teníem que poder estar, però també saber cap a on ha d'anar i que puguem estar-hi treballant. Els que estem aquí governant i els que estaran dintre de tots aquests anys en endavant, però és una ciutat. Això és el districte d'innovació. I l'altra cosa és el que li podem dir, l'espai descentralitzat d'urbanització que allibera el soterrament,
que hi hem treballat tots de valent al llarg de tots aquests anys i és veritat que l'Oriol ha comentat que abans era la ponència unitària. Jo vaig votar en contra que es tragués la ponència unitària, perquè d'unitària havia de continuar tinguent aquest nom. En el seu moment no vaig tindre còrum i em vaig quedar amb el tema que havíem de continuar. Jo crec que és important. No ho estem fent només, ja ho explico, arreu on vaig.
No volem que aquests 147.000 metres quadrats que alliberem a la ciutat sigui només una operació urbanística. Seria un error.
Estem en un moment de canvi climàtic. Tenim una responsabilitat política, ara sí, política, de cara als nostres ciutadans. I si en aquests moments no fem que els edificis que sorgeixin, tant siguin habitatges, equipaments de salut, esportius, culturals, educatius,
zones verdes, no estiguem treballant per aquest espai de sostenibilitat, seria un error que ho pagaríem. Llavors, d'aquí ve l'ecodistricte. És una suma, com he comentat l'Ivan, de cada, en aquest cas el tinent alcalde i president de l'àrea,
d'urbanisme de cada un d'aquests punts, la mobilitat, el tema del canvi climàtic, com fer tema de regeneració d'aigua, el tema de plaques solars, com estem treballant també des de, i ho vull agrair,
des de diferents punts, que vol dir els nostres infants. Estan treballant ja amb tot el tema de les factory school, que són els que acaben batxillerat. Hem fet un ideator a innovació. Va venir l'altre dia l'Innobus, que són tots aquells joves...
de diferents disciplines que han acabat la seva formació universitària i màsters i han vingut a veure aquest espai i estan treballant amb idees i amb reptes. Fem des dels més petits que també fem el Sant Feliu Talent, que hi estan, podran guanyar o no podran guanyar, ha sortit de les nostres joves i pel que són dones
de fer tot el Tecnogarden en aquests espais, que realment hem d'estar-ho treballant, i s'està treballant. Llavors, jo, sincerament, el que es va aprovar en el seu moment, el 2015, aquí està també el tinent alcalde, el que aportava tot el tema de participació, i gràcies al seu treball es va poder votar l'any 21, que no va ser fàcil, va bastar tota una legislatura.
al tema que es presentessin diferents idees i, en aquest cas, arquitectes i despatxos d'arquitectes en aquest espai per poder fer aquestes idees, que es va votar i va sortir el que ens està fent en aquests moments, tot aquest planejament. Recordem que al segon i al tercer, a més, li tocarà una part que també tindrà que desenvolupar, que això és el que portava...
aquest concurs internacional d'idees que també va ser pel número 10, recordem-ho, que va anar en contra i fins que no va haver-hi deliberació no es va poder tindre aquests tres que després, en el 21, es va votar. I el que es va votar són unes idees, però es va votar una empresa perquè ens fes el planejament.
Això és el que es va votar. Hi haurien modificacions, estava el cas, perquè, com ha comentat també el primer tinent alcalde, ha de sortir que tota aquesta situació, que és veritat que no paguem del soterrament, però sí que hem de tindre que tota la planificació urbanística ha de ser sostenible, però en aquest cas econòmicament.
Llavors, jo crec que aquí és un abans i un després. I parlant d'abans, jo crec que tenim un gran abans que la ciutadania vegi més concretament el treball que s'ha treballat. I vull agrair també a tota la part de les nostres
arquitectes del nostre Ajuntament, tot el treball immens que estan fent de continuïtat, de perseguiment, i que vull que també que li dic clar, perquè sembla que no hagin fet reunions, han fet reunions amb l'empresa, han fet reunions amb els portaveus. S'ha explicat i els canvis que han d'haver-hi, i també la mateixa empresa ho ha explicat. Llavors, com a alcaldessa, vull que quedi molt clar aquest espai. I sí, no demanaré disculpes d'un tema que abans com a àrea metropolitana i com a Catalunya.
Només faltaria. És que ningú em va a Catalunya. És que jo no vaig jo sola a explicar alguna cosa. Anem amb l'àrea metropolitana i, com a Catalunya, ens anem a les diferents fires que hi hagi per explicar. I lògicament que ens hem d'explicar, perquè ara tindrem l'altre punt del PAI, que gràcies a tot aquest treball que portem fent Ingen, tenim a totes les administracions supermunicipals al nostre costat,
i fins i tot, que ara tindrem aquest apartat per poder-ho explicar, aquesta ciutat tindrà 11 milions d'euros, 4 milions i mig directes, per poder fer aquesta relació de tots aquests barris que podran estar connectats en aquest ecodistricte. Passarem ara, doncs, a l'altre punt, que seria... Punt número...
El 18 ja l'han fet, que és aprovar i sometre documentació de l'abans de pla. Passarem al punt 19, que és donar compte de l'acord aprovat en junta de govern local. Sí? Bé. Donar compte de govern local en data 1 d'octubre del 25 per aprovar la vestreta del préstec reintegrable del període de setembre 2025 per garantir les prestacions al servei públic del complès municipal.
El punt 20 és donar compte del decret d'alcaldia en data 9 d'octubre, en el qual la sol·licitud de subvenció a la Generalitat de Catalunya per al Pla de Barris i Viles de Catalunya
que jo crec que aquí també ens hem de felicitar i vull felicitar tot l'esforç de la part tècnica perquè siguem un dels ajuntaments que ens presentem en aquesta primera fornada. Aprofitant aquests tres punts i el treball que està fent la Generalitat,
perquè dotant-se del que teníem abans de lliure de barris, i en aquest cas aquest pla de barris, perquè qui ens escolta hem demanat que puguem ampliar-ho, ja que es va fer també un estudi de vulnerabilitat de la nostra ciutat, i puguem estar al barri Can Calders, la Salut, Can Maginès, i una part que ens pot agafar, que faríem aquesta 1 del que és el barri de Falguera.
El punt 21 és donar compte del decret d'alcaldia també amb 23 doctora l'indicín d'aprovació del pla d'acció derivada de les recomanacions... I d'on està el pal? Ah, perdona, aquí me n'he saltat una, no? Vale. Jo no la tinc aquí.
Me n'he saltat un perquè en el meu punt no el tenia. Doncs el punt 20, en aquest cas... En aquest meu paper, no. Donar compte del decret d'alcaldia, en data 9 d'octubre, de la sol·licitud de subvenció de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas el tema del PAI. Sí.
Pujarem la diapositiva. Aquí hi ha l'aclaració que aquí no ens ha sortit, per això jo no entenia tampoc, que a més a més del pla de barris també hi ha el PAI. Llavors, en aquest punt presentem la diapositiva
Passo la paraula a Javier Molina perquè faci l'explicació.
Ens comenten que en el punt 20, que a mi també m'ha passat, igual que ens passa a vosaltres, que teníem el que és el pla de barris, però em comentaven que... Passo la paraula a Javier Molina. Sí, hola. En realidad era dar una explicación. Lo que no entiendo es que no cabía. Supongo que no cabía.
Sí, ahí está toda la relación de decretos, tanto de la aprobación del PAI como de la aprobación del PAI de Barris, y queríamos hacer, y teníamos tres diapositivas, que no sé qué ha pasado al final, que, bueno, en todo caso yo explicaré las diapos, yo explicaré las diapos y en realidad es, la primera era…
La primera era del PAI, que informara a la ciudadanía que hemos recibido una subvención de 11.483.000 euros de financiar proyectos directamente por parte de fondos europeos. Esto fue una petición que recordemos que...
que en el pleno de junio del 24 tuvimos que hacer una modificación de la agenda urbana, que explicamos en este pleno, donde explicábamos que nos pedían desde el Ministerio, nos pedían modificar la agenda urbana y hacerla generalista para poder conseguir ayudas de fondos europeos.
En este caso me acuerdo que hubo un debate acolorado y al final solo con los puestos del Gobierno conseguimos aprobar este cambio de la agenda urbana y gracias a este cambio hemos conseguido que de una manera directa nos subvencione la Unión Europea
con fondos del Ministerio, cuatro millones y medio de forma directa. Son a cuatro años vistas y son todos proyectos ciertos del sotarramén. Son proyectos que, como hemos visto, estarían asociados al ámbito del sotarramén, de efectivo, bueno, de lo que sería reconseguir la ciudad, sería de acceso, sería de temas ecológicos, en cuanto a luminosidad, y son...
Proyectos ciertos en los cuales, gracias a esta subvención, incluso en la primera fase de lo que estaríamos hablando de la Plaza de la Vila, que no solo la Plaza de la Vila, es Calle Redactoría, Pilimar Gail, todo lo que sería la fase 1, estaríamos de una manera directa subvencionándonos un 40%. Es decir, de esta obra que se empezará a ejecutar a partir del 15 de enero del año 26,
de los 3.200.000 que está presupuestado, hay 1.200.000 euros que directamente está subvencionada por esta obra. Es decir, que estas subvenciones no solo acaban en el 40%, se pueden implementar a través de otras subvenciones. Y esto va enlazado a la segunda información, que era el Pla de Barris. El Pla de Barris es una...
Es una oferta que ha sacado la Generalitat para todos los municipios, en el que habrá cinco convocatorias, en el cual aquellos barrios donde cumplan unos requisitos de vulnerabilidad, se podrán presentar los municipios para pedir una serie de ayudas directas para la vivienda, unas ayudas directas para la transición ecológica y para la acción comunitaria.
Este ayuntamiento hemos hecho una petición de 15 millones, de los cuales, si al final con concurrencia competitiva salimos beneficiados, tendríamos un 60% de subvención directa, que podríamos añadirlos a la subvención anterior del país. Es decir, que podríamos tener proyectos que nos subvencionen el 100%.
En este caso estamos hablando de que nos darían directamente 8.800.000 euros y que competimos con 83 municipios de toda Cataluña. Es una convocatoria abierta a todos los municipios de Cataluña, se han presentado 83 municipios.
Sabemos que se agota la partida, veremos en qué punto estamos, es un proyecto maduro en el cual esperamos poder estar ahí. Sabemos que si no conseguimos esta primera convocatoria, hay cuatro convocatorias más, pero queríamos ser de los municipios que en todo caso podamos competir. Y por último...
Hablar de que el total de la gestión de este ayuntamiento en subvenciones es de 30 millones de euros. Es la mayor gestión de subvenciones histórica que se está haciendo. De una manera que hay que felicitar también a la Oficina Económica y incluso a todo lo que sería fondos y gobierno abierto, porque son los que en principio están...
captando todos estos recursos para conseguir que este ayuntamiento, todas estas obras vinculadas al Soterramén y a lo del Pla de Barrios estén de una manera financiada. En principio, como... Bueno, había unos diapos para poder explicarlo de una manera... Ahora está, pero... Pero estaba en prevedista para poderlas presentar y poder verlas todos de lo que estamos hablando, pero en estas subvenciones tenemos un millón de euros para el Pla...
del polígono del Pla, tenemos un millón de euros para el tema de la Escuela Tramuntana, tenemos una serie de subvenciones que ya están muy avanzadas y que en principio, si al final todas estas ven la luz, estaríamos hablando de un montante total de 30 millones de euros directos para la ciudadanía, por lo que sería el disfrute de la ciudadanía.
I era rendir comptes dels decretes aprobats i de la gestió que està realitzant aquest govern en base al treball que realitza per aconseguir subvencions. I això sí que és veritat que és la primera vegada que es dona en un moment tanta quantitat econòmica en quant en un mandat. I era rendir comptes. Gràcies. Alguna paraula per a l'aquest punt?
Partit Popular, en Comú, Esquerra Republicana, voldreu parlar? En Comú, Guillem? Ara? Moltes gràcies.
Si no, podia projectar. No, mira, jo volia comentar, en primer lloc, gràcies per la informació, especialment per la relació de subvencions. Pel que fa al PAI, no ho aconsegueixo trobar a la relació de decrets, d'informes de la carpeta de regidor. Entenc que és un decret i que per tant només doneu compte i que no votem res, però m'agradaria tenir la documentació en algun moment per saber...
que esteu presentant. I la segona cosa que també consideràvem rellevant comentar, ofesment, i és que celebrem de manera molt rellevant l'impuls al Pla de Barris i Viles de Catalunya,
Que en tot cas, que com bé sabeu, de fet va ser de les primeres coses que vam treballar quan em vaig incorporar al grup, el mes de juny vam presentar des dels comuns una moció per a l'impuls local en pla de barris i viles de Catalunya. En aquest sentit el que demanàvem essencialment és d'una banda que el nostre ajuntament
participés de la primera fornada en aquest ajut que considerem tan rellevant a l'estructuració de viles i barris al nostre país i on també demanàvem d'una banda més informació i essencialment poder ser partícips d'alguna manera d'aquest procediment. En aquest sentit, avui malauradament veiem que això passa sense que ho sapiguem i en aquest sentit el que volíem posar en relleu
Puc intervenir? No, perquè en tot cas el que volia posar en relleus, també el que comentava el portaveu d'Esquerra Republicana abans, perquè me'n recordo, i va ser el meu primer ple, que quan vam presentar aquesta moció el que ens vau dir des de l'equip de govern és que nosaltres, com a oposició, no teníem res a veure amb el que feia o deixava de fer el govern municipal. Això és literalment el que em vau dir a mi.
I jo el que volia posar en relleu, insisteixo, com es comentava abans, en l'àmbit del soterrament, és que crec que per una qüestió de ciutat, i per això estic fent aquesta petita intervenció, crec que seria bo que tots i totes, tant el govern com l'oposició, poguessin formar part. I parlem de la planificació pel que passarà al soterrament de les vies del tren, però també parlem de...
d'una inversió multimilionària gràcies a aquesta línia impulsada pel govern de la Generalitat. Per tant, volíem posar en relleu que de cara al futur aquesta moció que veu votant contra i que va caure, que s'hagués pogut incorporar, perquè essencialment el que demanava és el que heu acabat fent, que ho tinguéssim en compte també en consideració a properes mocions. Gràcies.
La palabra tiene el alcalde, Javier Molina. Bueno, no, básicamente, a ver, en el último KAU se explicó las líneas estratégicas de la petición del Pla de Barris o portavoces en portavoces. Bueno, ya ya, como se han explicado en varios foros, se explicó las líneas estratégicas de la petición del Pla de Barris.
Evidentemente, nosotros, el Gobierno lo compone, somos 21 regidores, el Gobierno somos todos, al final hay un Gobierno que ejecuta, pero el que consistió son los 21. Es verdad que con mociones no se traen, las mociones no son el órgano, porque al final son voluntades. En todo caso, nosotros, cualquier tipo de participación y un tema tan técnico como es el
en la redacción del proyecto evidentemente tenemos claro que nos podríamos presentar o no porque también pensar muchos de los ayuntamientos que nos han presentado es porque no han tenido capacidad porque era muy prematura ese trabajo y nosotros hemos querido hacerlo de los primeros porque así sabemos
que tenemos más posibilidades de conseguir esa subvención. La mayoría de los proyectos son proyectos maduros para conseguir la subvención, pero sabemos que hay 83 municipios y es un trabajo muy técnico en el cual lo que tenemos que intentar es darle las instrucciones e intentar conseguir esa subvención. Lo importante al final es conseguir
que esta actividad se vea beneficiada por el Pla de Barris, si no sea en esta primera convocatoria, sea en la segunda. Pero, evidentemente, nosotros incluso abrimos la puerta para participar en cualquier de las direcciones, como hemos dicho en las ordenanzas fiscales, que cualquiera que se ha puesto en contacto con nosotros, hemos podido llegar a consensos y acuerdos para conseguir puestos en común de proyectos que, al final, es beneficioso para la ciudadanía de San Felipe, en este caso. Gracias.
Ahora tenemos la imagen, una de las tres, y aquí el PAI, lo que venimos a decir, esta es la subvención europea, y aquí nos subvencionan el 40% de proyectos ciertos. Esto ya es directo. Estos cuatro millones y medio han llegado directamente ya y concedidos.
y en realidad son proyectos ciertos asociados a lo que sería el soterramén. Quiere decir que lo que hemos intentado es no innovar, no pensar desde cero, sino que aquellos proyectos que íbamos a aprobar dentro del ámbito del soterramén
...se llevasen previamente y poder tener financiación, como hemos dicho, lo de la Plaza de la Vila... ...hay cinco ámbitos, en todo caso, la luminosidad de la zona del soterramén... ...una serie de ámbitos en los cuales sabemos que estos proyectos se van a llevar sí o sí dentro de lo que sería... ...y serán para poderlo justificar. Al final, el problema de las subvenciones no es pedirlas ni que te las concedan, sino justificarlas.
Y cuando estamos hablando de fondos europeos es un problema, porque los requisitos que tienen para poderla justificar son muy exquisitos y la verdad es que son difíciles de cumplir. Y nuestra voluntad es intentar cumplir el 100% de esta ayuda, saber que hay que cofinanciarla. Estamos hablando del 60% lo tendrá que poner el Ayuntamiento, pero como dijimos en su momento, es un ahorro real.
Y también, si conseguimos el plan de barri, se podrán complementar esas subvenciones hasta un 100 %. Es decir, es compatible con la del plan de barri. Y lo que hemos hecho son proyectos que sean compatibles para poder confinanciar y que la confinanciación de la interesa sea la menor posible. Pero, bueno, aquí tenéis una imagen de los proyectos que se van a confinanciar y que están ya totalmente financiados.
Bueno, pues igual, lo que comentábamos. Estamos hablando... Aquí lo importante de Plà de Barris es que no solo te financian el 60% de los proyectos, sino que te dan 1.700.000 euros para hacer una oficina.
que es básicamente la estructura para poder implementar todos los proyectos. Muchas de las veces el problema que tienen los ayuntamientos es la capacidad para poder ejecutar proyectos y aprobación. Y aquí, en este proyecto del Pla de Barris, lo importante es que, aparte de la subvención directa que te darían, si te dieran el 100% de lo que hemos pedido, estamos hablando que te dan 1.175.000 euros para la creación de una oficina para poder desarrollar todos los proyectos que se han solicitado.
Aquí estamos hablando de barrios que estarían afectados, estaríamos hablando de Salud, Can Caldes, Can Ballinas y parte de Falguera. Y son ayudas directas a comunidades, ayudas directas para transición ecológica y la acción sociocomunitaria. Aquí, hasta diciembre, no sabremos si hemos sido uno de los municipios que no han otorgado esta subvención. Ya informaremos.
Y la tercera, estaríamos hablando de la tercera diapositiva, si la podéis colgar, es el total de subvenciones que tenemos en este momento solicitadas y otorgadas. Ya veis que es una magnitud de un trabajo y de una gestión para una oficina de fondos como la que tiene este ayuntamiento, que es, la verdad, que…
Es impresionante, es impresionante todos los proyectos que estamos ahí trabajando para conseguir financiación para este municipio. Y esto seguiremos informando a medida que nos vayan dando todo el tipo de...
subvenciones que están en juego en este momento y aparte de las solicitadas. Pues la agenda 2030 190.000, el catálogo de servicios 1.425.000 euros, hay programas de millora de polígonos industriales 662.000, pero es un millón porque es cofinanciada, es decir, aquí hay una serie de parte más de la generación de agua, 467.000 euros, quiere decir que cuando sumas todo estamos hablando de una magnitud de 30 millones en el mandato, 30 millones en cuanto a inversiones.
Gracias por la idea de pos, aunque ha llegado tarde. El tema, com veieu, és un treball ingent per la part tècnica també, la part econòmica, però per la part tècnica de gestionar. El Pla de Barris, que també s'ha comentat, són temes que, com heu vist, són tres palanques. Les tres palanques són un 25% cada un dels punts.
Llavors vol dir que tu no pots presentar-te només per una operació urbanística si no compleixes els altres. Ha d'haver-hi la part social, que hem agafat també tot el treball que es fa des de l'àrea de les persones i en aquest cas hem presentat, i jo aquí ho vull valorar perquè ha sigut un treball important,
ingent per part de la part tècnica, com he dit l'oficina també, les persones que són, de feina madura. Vol dir que no hem inventat res que no anéssim a fer, l'única, amb tot aquest tipus d'ajudes i subvencions podrem tirar-les endavant, alliberarem diners dels que ja teníem previstos per poder fer els projectes i aquests serviran també per poder redactar nous projectes.
Jo crec que aquí ens hem de felicitar totes i tots els diferents grups perquè realment és, com sempre diem, posar el centre a les persones i és el que rebarà la ciutadania a la nostra ciutat.
El tema, com he comentat també el Javier Molina, és que hem de justificar i hem de treballar-ho, però no ens podem presentar en coses que veiéssim que no podíem tirar-les endavant, però sí en les que podem tirar endavant. Les altres són les que teniu en groc, són les que no estem pendents si ens les otorguen o no ens les otorguen, i les que teniu en verd són les que ja tenim otorgades. Jo crec que és un treball immens i que estem en un moment de transformació important de la ciutat
i per també als nostres barris, que al final són les famílies i són les persones. Gràcies per la... també, sobretot per tota l'explicació. Sabem que no hem de votar, però que puguem compartir. El punt 21 és donar compte del decret d'alcaldia del 23 d'octubre per l'aprovació del pla d'acció derivada de les recomanacions del pla de control financer.
El pla de control financer, en aquest cas ja ho vam explicar també en els portenveus, vam estar també fent les explicacions, però el punt 22 és donar compte de les resolucions d'alcaldia de regidores, regidors delegades i delegats,
En aquest cas, des del 20 de setembre fins al 22 d'octubre del 25, el punt 23 és donar compte de les actes de Junta de Govern en dates 17 i 24 de setembre, 1, 8 i 15 d'octubre del 2025. La moció que teníem d'àmbit general, la 24 ja l'hem passat en el punt 4 que teníem,
I el tema d'urgències no en tenim. I per la part de pregs i preguntes us vaig donant, heu rebut cada un de vosaltres també, de les que es van contestant aquí personalment cada un dels regidors ja es van contestar en el plenari, les altres que estàvem per contestar les teniu que tindran a la vostra carpeta de regidora, regidors.
Llavors, si hi ha algun empreg o alguna pregunta, Guillem, Montse Loren... Ui, perdona. Molt bé, Guillem. Sí, gràcies. Jo volia preguntar per... Jo volia demanar la memòria del procés participatiu de Majuí.
Molt bé, també està de presentar. Llavors ja la tindràs ara una vegada ens presentin també per poder-ho compartir. Montse. Nosaltres sol·licitem l'informe dels punts liles de les festes de tardor. Molt bé, moltes gràcies. També se us farà trasllat.
Sí, tres temes. Per una banda, volem saber en quin punt es troba el tema de l'antena per la telefonia mòbil, que s'ha situat de forma provisional al Centre Cívic Ros, així que volem saber quina és la planificació per quan s'instaurarà l'antena definitiva i on,
Després, per una altra banda, també volem un informe de valoració de la festa de la tardor i el detall pressupostari. I, per últim, volem felicitar les companyes de l'associació del Cancent de Maman per la caminata que van fer de tota la feina que n'hi havia darrere.
Ens sumen les felicitacions. I també volem proposar per el proper any que l'itinerari sigui accessible per a totes les persones, perquè les persones que van encadir de rodes es van haver de quedar sense poder-la acabar per no poder accedir al pont verd. Moltes gràcies.
A veure, comencem pel punt de l'antena. Passo la paraula a Javier Molina. Gràcies, Loren, per la pregunta. En tot cas, la informació que tenim. L'Ajuntament facilita un espai provisional. El Centro Cívico Rosas és provisional i sabem que durarà mentre ens instaleix la nova antena que està en fase d'autorització. Sabem que es posa en la zona de la plaça Dot,
esta nueva antena, porque ha llegado a un acuerdo con una finca, con una comunidad de vecinos, y están en fases de... Pero bueno, todo apunta que a principios del año, diciembre, como muy tarde, estará ya instalada esta nueva antena, cumpliendo con todas las normas que nos pide en este caso. Bueno, nosotros solo tenemos que dar el visto bueno de la aprobación y ya está, pero...
la antena una vez evidentemente esté funcionando pues se revertirá y ya dejará de estar en funcionamiento.
Molt bé, per l'altre, que és el càncer de pit, es va fer l'estudi, el treball, el tema de la passarel·la, que no és el pont verd, sinó que és la passarel·la. La passarel·la és apta per poder anar amb les cadires, també. Llavors, és un tema d'itinerari que es va pactar que fos també tot, que s'hi pogués anar a dia,
De normal, hi van les cadires de rodes, van les persones que van amb el carrito. Llavors, si hi ha hagut algun cas que hi havia algú que necessitava igual acompanyament, jo crec que també s'ha de mirar de forma diferent, que és el tema que hi hagi voluntàries o voluntaris per a les persones que...
que puguin estar acompanyades perquè potser se sentien soles. Jo crec que anava més enllà que no pas perquè a l'espai de la passarel·la, precisament la passarel·la, hi passen gent en cadira de rodes, en aquest cas. Les persones en cadira de rodes que no són mecàniques, encara que tinguin companyies, no poden accedir.
No és el que ens arriba, però també ho estudiarem amb elles, i en aquest cas el treball que ho farà també la regidora en aquest cas de Salut, que jo crec que va ser una bona feina, per això també vull felicitar l'entitat. Jo crec que és un treball ingent per part seva i que ha donat respostes i que, a més, ha tingut respostes de la ciutadania i ha sigut, jo crec, un abans i un després també en el tema del càncer de pit,
que sobretot puguin fer també l'acompanyament a totes aquestes dones, que és important que s'ho sentin també a casa. I per la part que hem parlat dels punts liles, es farà. Recordeu que informes, per molt que demaneu, no ho farem.
se us explicarà, és la part quina valoració ha tingut en el que hi ha les festes de tardor, per part de la ciutadania ens estan arribant bones notícies i el tema de la despesa, lògicament, per transparència. Faltava l'Eli, ho sento. Primer l'Eli. Gràcies. Jo volia demanar un informe sobre les tasques de lluita contra plagues durant l'últim any.
Pla Gas. En aquest cas, més que un informe, et presentarem totes les accions que s'han fet, perquè ja hi dic que informes no fem. I em demanes un informe, el que sí que farem és totes les que hem tingut d'intervenció, que pensa que fins i tot en la plataforma Millorant Sant Feliu, gent que ha presentat instàncies, en aquest cas, de les que s'han fet. Aitor.
Sí, disculpa que no t'he demanat abans. És per fer un preque, que és que quan es faci una obra d'un pas de Zebra, d'un pas de Vianants, s'informi bé a la ciutadania i amb previsió, si pot ser. Ens vam trobar amb el cas d'un pas allà al costat de la plaça Paradot, que s'estava fent el pas elevat, però va haver-hi uns dies que no era accessible
i la ciutadania no sabia el per què s'havia tret la rampa i, per tant, s'havia de fer inaccessible aquell pas. Per tant, demanem que quan es facin aquestes feines, que estan bé, doncs que es poden comunicar amb la màxima ental·lació possible i fins i tot amb algun cartell a la zona que expliqui que allò està així momentàniament perquè hi haurà una actuació.
Moltes gràcies. És un dels temes que també hem parlat en comunicació i en aquest cas també amb les diferents àrees que sempre tinguin la previsió. El tema, perquè ens entengui la ciutadania, no podíem fer l'asfaltat i l'anivellament si no teníem la vorera amb els marges. Llavors tens tota la raó, en aquest cas també ho hem parlat internament, que no solament és aquest, sinó també el de fàbregues davant de...
l'Escola Bressol i els diferents que hi ha, que és dels temes que vam aprovar, el tema que ens serveixen d'accessibilitat també per a les persones amb mobilitat reduïda, perquè ho tinguessin també una facilitat. Jo crec que s'està reparant. El tema és sempre que podem treballar molt, però a vegades ens toca també informar prèviament. Gràcies. Doncs hi ha algú més? Lídia?
Sí, jo ho he avançat a la intervenció de soterrament, però demana que se'ns passi el calendari, o sigui, la informació de la reunió d'aquest matí sobre el projecte del CUAP, que ens informeu de les terminis d'entrega i de la previsió que hi ha de posar en marxa el projecte.
Ens recordem a la ciutadania perquè tenen un lío quan ens escolten, que és el trasllat del CAP-Rambla i, a més a més, el centre d'urgència i el CAS. En aquest cas, encara mai millor dit, parlem del CAS i anem al CAS,
ens han informat que ha guanyat una empresa, en aquest cas uns arquitectes, encara no hi ha ni el projecte de redacció, no hi ha res, esperen que l'any final, el 2026, ho puguin fer, però perquè ens escolti la gent, jo ho vull aclarir, perquè jo crec que tots i totes tenim una responsabilitat.
Hi ha gent que es pensa que ens quedaran sense el Cap Rambla, altres que es pensen, quan han sentit que hi haurà un centre d'urgències a Viladecans, no farem el de Sant Feliu. Jo crec que totes i totes ho hem de poder explicar. Es farà un trasllat del Cap Rambla, perquè un centre d'urgències sol mai es farà,
traslladem el Cap Rambla a l'espai que ja hem vist d'aquest espai de l'ecodistricte i que, a més a més, els arquitectes també hem dit que formaran part, que aquests edificis seran sostenibles en tots aquests nivells d'exigència que posem aquí a Sant Feliu, que ara només han presentat l'empresa que ha guanyat,
de les 27 que es havien presentat. Fins aquí podem llegir. El tema és que ara faran tot el tema del projecte ejecutiu, redacció, i que no saben si farà el final del 26, si ja ho tindran fet per poder licitar el 27, però no saben quant del 27.
estarem, suposo, fins al 29-30, no ho sé, que estarem amb obres. Llavors, això és el que avui només ens han comunicat, això, que l'empresa guanyadora ens han ensenyat
Ara hem de treballar internament també amb tots els diferents serveis, diferents que tenen d'especialistes, com ha d'anar per la part de dins, però el que ens han fet és només ens han presentat una diapositiva d'un render de com serà l'estructura en aquest cas de fora, però que està incipient.
però que volien també ho explicar. Quan vinguin a fer ja l'explicació del projecte, què hi haurà i que sigui fer assent el que estarà allà, després podrem tindre també les diferents reunions. Però sobretot que la ciutadania sàpiga que tindrà un trasllat del Cap Rambla,
que està previst perquè amb una visió de futur fins a l'any 37 o més endavant, sobretot de l'ampliació de la ciutadania, perquè recordem que la nostra ciutat creixerà, igual que estem cedint tots aquests terrenys a la Generalitat per fer habitatge de lloguer en cada un dels barris de la nostra ciutat al marge de l'espai de l'ecodistricte,
que hi ha un districte d'innovació que no té res a veure amb l'ecodistricte per als lliures que ja també hem tingut avui aquí. I vull agrair el to també i el treball que fem aquí als diferents grups i sobretot a la ciutadania que fins ara d'ara també ens ha escoltat des de casa. Moltíssimes gràcies. Tanquem el ple. Fins aquí la retransmissió en directe de la sessió plenària de l'Ajuntament de Sant Feliu.
Fins demà!