En breus minuts comença la sessió del ple municipal corresponent al mes de novembre. L'ordre del dia inclou un total de 29 punts amb 5 musils. Bona tarda, benvingudes, benvinguts, pels que esteu presencialment en aquesta sala de plens que, mai millor dit, està plena, i els que esteu a casa que ens esteu escoltant. Avui...
Fem el ple més d'un dijous el dilluns, perquè era necessari per l'aprovació i tindre els dies que tenen que estar per poder tindre tots els dies que se'ns demanen, sobretot el tema de pressupostos, per poder presentar si s'escau al·legacions i poder-los tindre aprovats ja per l'1 de gener. D'aquí que l'hàgim adelantat dilluns.
Ara posaríem ja i passaríem a l'ordre del dia i el punt 1 sempre és la lectura i aprovació de l'acte anterior en data 28 d'octubre del 25. Si no hi ha cap objecció, l'aprovaríem per unanimitat. Ara passaríem al punt 2, que el vam aprovar aquí en el ple...
de guardar un minut de silenci com a mostra de solidaritat amb el poble de Gaza fins que s'acabi aquest brutal assassinat que a dia d'avui, per molt que diguin que s'ha aturat, han morts 5 persones i 28 estan ferides. No han aturat, segueixen matant i nosaltres seguirem fent aquest minut de silenci amb la bandera també posada en el balcó
perquè tothom que passi per la plaça també se n'adongui i sigui també responsable en aquest moment de reflexió que hem de fer tota la ciutadania. Ens posem de veus.
Acte simbòlic perquè s'aturi el genocidi. Acte simbòlic perquè en aquest genocidi ha perdut la vida moltes criatures que no tenien res a veure i moltes persones que l'únic que volien viure és a casa seva.
Continuarem, doncs, ara amb el punt número 3, que és la denúncia contra la violència masclista i solidaritat amb les víctimes de la violència masclista, i el punt número 4, que ja també li passo a la regidora Mariluz Moral, que és la regidora Feminismes.
La moció presentada també pel grup municipal PSC, Esquerra Republicana, en Comú Podem, Partit dels Populars, Tots són Sant Feliu i Veïns per Sant Feliu, d'adhesió a la declaració institucional del 25N al Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Gràcies, alcaldessa. Bona tarda a totes i a tots.
Demà a les 5 de la tarda, com ha dit l'alcaldessa a la porta de l'Ajuntament, farem la lectura del manifest del 25N i avui, com cada mes, llegirim la denúncia contra les violències en vez de les dones, que aquest mes ho farem des de la moció presentada per tots els us polítics, excepte Vox, i serà a la declaració institucional del 25N, amb el lema Totes les dones, totes les etats i totes les lluites, i que llegiran la Montse Martí i la Nerea Sánchez.
del Consell de Dones. Bona tarda a tothom, senyora alcaldessa, senyors regidors,
I regidores, bona tarda. I aquí estem. Declaració institucional del 25 de novembre de 2025. Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Aquest 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, alcem la veu amb claretat i fermesa per denunciar una realitat que ens golpeja.
i que ens obliga a actuar amb urgència. Les violències masclistes continuen sent de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu del món. És imprescindible entendre que es tracta d'una violència estructural i per això ens dona en tots els àmbits com la parella, la família, la feina i l'espai públic. A més,
pot prendre moltes fermes més enllà de la violència física, com el cas de la violència psicològica, econòmica, sexual, digital, obstetricia, de segon ordre, institucional i vicària. En aquest marc, la pressió estètica sobre el cos de les dones és una violència masclista que afecta tot el cicle vital.
La imposició de cànons irreals i la classificació, sovint amplificades pels mitjans i les plataformes digitals, limiten drets i llibertats, danyant la salut física i psicològica i condicionant la partició plena en tots els àmbits. Sense deixar d'entendre totes les formes i àmbits de violència, enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada.
La violència a l'àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta sobretot en la vida de les més joves.
La reforma de la llei 17-2020 i de la llei 5-2008, el dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista, tant pel que fa a les seves manifestacions com als espais on es produeix. Tot i aquest avenç, encara cal desplegar mesures concretes per incorporar al món digital l'abordatge integral de la violència masclista.
Les violències masclistes digitals en les quals s'enfronten les dones tenen expressions i formes múltiples, com ara el ciberatjament, la geolocalització
la violació de la privacitat i l'accés no consentit en correus electrònics o fitxers, l'accés no permès amb dispositius, i els comptes de la xarxa social, la captació amb noves formes d'explotació sexual, mitjançant plates formes com only funds.
Els insults a dones amb protecció pública, com per exemple les que exergeixen un lideratge polític, les periodistes, les opinants o les activistes, l'ONU assenyala que més del 73 de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes
distribuïció d'imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones. A més, hi ha estudis nacionals que indica que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys. La violència masclista en l'àmbit digital ha fet el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació,
atenta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i infants, causa pèrdues econòmiques i obstaculissa la participació política i la llibertat d'expressió.
La violència digital té un impacte profund i sostingut a les víctimes, genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S'hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni troben reconeixement en el seu entorn, la qual fa que augmenti encara més el seu patiment.
La manca de validació i la normalització d'aquestes situacions ens impedeix demanar ajuda i els allarguem el malestar i fan que es confiquin els efectes. Negar la violència digestal o invisibilitzar-la també és una forma de violència.
L'àmbit digital no és alier a la societat en un espai més, però amb més-menys regulació i amb dinàmiques amb evolució constant que reprodueixen i amplifica les mateixes desigualtats estructurals.
En aquest context, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir el tres de les dones, a l'hora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista.
Davant d'això, les institucions tenim l'obligació d'actuar amb fermesa i responsabilitat i oferir respostes intregals transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències.
Erradicar les violències masclistes des de qualsevol espai és una premissa imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets puntuals, sinó d'una vulneració estructural de drets humans que impacta en tots els àmbits de la vida, l'allà, l'espai públic, la feina, l'àmbit polític i l'institucional.
Cap societat que es vulgui justa i democràtica no pot romandre indiferent. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques que responguin a les necessitats actuals, dotades de recursos i alineades amb l'estàndard de la diligència deguda, per garantir la prevenció i la reparació, així com l'exercici pels drets de les dones, les nenes i les adolescents.
La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, altes administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermen...
el nostre compromís de dedicar tots els esforços i recursos necessaris a avançar cap a una societat lliure de violències masclistes. Per tot això, ens comprometem a desplegar polítiques públiques que situin en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents, des de l'abordatge integral i amb la diligència deguda d'acord amb la normativa catalana.
Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes, aprofundint molt especialment a les violències digitals. Reafirmar el nostre compromís de dissenyar i executar una resposta integral i coordinada a l'erradicació de totes les formes de violència masclista amb un pacte català contra les violències masclistes. Aquest és un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures
de por, discriminació i violència. Continuar treballant plegats i plegades des de tots els àmbits, institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania, per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme. No podem esperar més ni podem mirar cap a una altra banda. Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic. Per una vida lliure de violències masclistes, ni una sola excusa ni un pas enrere. Gràcies.
Ara, si em permet, senyora alcaldessa, ara surto del tema, però és que avui m'he assabentat que se'ns en va el secretari. Home, no, home, ja. I he pensat, a sobre que tenim un secretari que fa petxoca.
I a més, em faré riure, mira. I a més, sempre que parlo d'ell, amb molts de vosaltres, que vosaltres no diré noms, no diré noms, diuen, és que és una molt bona persona. No tothom diu, ets una cosa... Bueno, és igual, és que m'agrada molt, no sé si es nota. Però que diguin que ets una bona persona és molt. Per tant, per tot el que has fet per nosaltres, per el poble, per tots nosaltres, per mi, tens el meu prou diment.
Sí, a veure, Montse, ja que tenies micro i...
Bueno, us disculpo tots dos. A veure, continuem. Ara, gràcies Montse, gràcies Nèria, en nom del Consell de Dones que heu vingut avui a llegir aquest manifest, aquesta moció, també.
Important en els dies en què estem, important en la situació que estem. Ho hem vist la setmana passada fent el minut de silenci amb la família de la Sílvia aquí a davant de la porta de l'Ajuntament. Ahir en la comarca, en el Consell Comarcal, on tots els municipis caminàvem,
per defensar el dret de les dones, com heu dit, i també, com fem a cada ple, que fem aquest minut de silenci abans de començar el ple, a baix, perquè la ciutadania, perquè passi per la vila i no ho sàpiga, se n'adongui i que posi, sobretot,
la cara i nom a totes aquelles dones que li han arrebatat la vida a les seves parelles o exparelles, és un punt importantíssim. I agrair també, en nom del Consistori, el treball que feu des del Consell de les Dones, a cada una de vosaltres. Ara sí que passaríem a la votació, perquè hem de votar-la. Jordi, de Vox. Extensió.
Veïns per Sant Feliu, Quim. Bona tarda, gràcies, alcaldessa. A favor. Per tots un Sant Feliu, Jaume Manyosas. Bona tarda, a favor. Per el Partit Popular, Elisabet. A favor. Per en comú, Lídia, Lorent.
Moltes gràcies, senyora alcaldessa. Bona tarda a tots i a totes. Nosaltres, com no pot ser d'una altra manera, votarem a favor. I volem dir, sobretot avui, que ens acompanyen tantes persones que encara els queda tant de futur, que la violència masclista és una xacra que ens afecta a les dones
perquè aquest país porta un endarreriment envers la nostra història de molts, molts anys. Fa quatre dies commemoraven la mort del dictador, que avui en aquest Consistori s'aprovarà també una moció que parla de la nostra història,
i que les dones estem amb desigualtats en tots els sentits encara no és casualitat. Forma part de la nostra història i aquesta història que tots i totes nosaltres tenim la responsabilitat de canviar, de canviar des de les nostres cases, pares, mares, famílies, no solament abocant les responsabilitats als centres educatius, a les institucions públiques, sinó que des de casa.
donant exemple del canvi transcendental que fa falta envers els rols de gènere i educant en igualtat, educant envers les relacions sexoafectives amb nostres fills i filles.
aquells temes que no es parlen molt sovint a l'escola i que a casa tenim aquest mandat de responsabilitat, de lluitar i treballar cada dia perquè tots i totes tinguessin les mateixes condicions de vida i que no haguem d'anar pel carrer amb por. Moltíssimes gràcies i votarem a favor. Mariluz, en nom del Partit Socialista.
A favor. Us he posat a favor i he passat. Montse. Bé, nosaltres d'entrada evidentment que votarem a favor, però sí que voldríem fer un petit recordatori. Quan parlem de violència masclista i la seva màxima expressió, que són les dones assassinades, quan parlem de les 38 dones oficials, 39...
que probablement, com deia l'alcaldessa, a 40, en breu, ens deixem a moltes dones que no estan contemplades aquí, perquè tenim dones assassinades per prostitució, per relacions no íntimes, per familiars, i tot això aquí no està contemplat. Aquestes de 38 a 40 dones només es contempla que eren parelles o exparelles.
de l'agressor. Per tant, tinguem-ho en compte, la data real gairebé doble aquesta xifra. Són 67 les dones. És a dir, són moltes dones i això ho hem de tenir molt present. Per això crec que ens hem de centrar molt en la formació, molt. Des d'Esquerra és una cosa que sempre hem fet i seguim fent.
Cada vegada afegim més formes de violència, nous àmbits on la patim, però seguim aplicant pràcticament les mateixes mesures des de fa anys i anys. Per això és bàsica la formació i, a més a més, hauríem de fer potser un reemplatejament i fer polítiques diferents i més valentes i centrar-nos en la base del que és la violència masclista.
com ja han fet dones com la Irene Montero o la Tània Verge, que van ser molt atacades en el seu moment, per totes bandes, precisament per fer polítiques valentes. El que sí que demanem és que a la regidora de Feminismes, sisplau, aquí Sant Feliu, fem polítiques valentes i centrem-nos sobretot en la formació. Gràcies. Mariluz, paga partit dels socialistes, votació.
A favor, i prenem nota de tot el que has dit. Quedarà aquesta moció aprovada pels partits socialistes, que republicana, en com ho poden, Partit Popular, tots són Sant Feliu i banyes de Sant Feliu, que érem els proponents d'aquesta moció, i l'abstenció de Vox. Qui ens hauria agradat que tots i totes haguessin volgut votar a favor que ha d'aprovar d'aquest punt. Recordar...
que estem fent formació i estem fent prevenció. Jo animaria també al Consell de Dones que quan se us presenti tot el que es fa en el PMAE, sobretot que ho tenim. També tenim en aquests moments formació fins i tot a les policies locals que tenim a la...
a la policia que tenim de proximitat per estar a les escoles. Jo crec que és important també el que s'està treballant. I també des d'aquí agrair l'immens treball que estan fent la jurista, la psicòloga, que ja la tenim també contractada totes les hores, dilluns i divendres, que estan també en el casal de joves, perquè aquestes dones joves que no vindran mai a l'Ajuntament a preguntar,
ni a demanar, sinó que estaran en els seus propis espais, que se li pugui també treballar amb elles. Són uns moments difícils, uns moments complicats. Jo he donat les dades abans també a baix. De les 400 dones que han vingut, 300 aquí hem atès a la nostra Ajuntament i és un tema de violència, sigui quina sigui la tipologia de violència. Per això, avui més que mai, hem d'estar totes i tots
amb les seves diferents masculinitats, tots treballant des de la infància fins als grans, perquè heu vist que l'edat no és ni per joves ni per més grans que poden rebatar la vida. Agrair la votació de tots i les paraules de tots i ara passaríem al punt cinquè, que és l'emoció
de Junta de Portaveus d'Adhesió al manifest del Consell Nacional dels Infants i Adolescents. I avui s'estrenen els nostres nous conselleres i consellers, que per part de tots, per favor, li feu un nou fora aplaudiment, ara que s'aixecaran, perquè es posen molt nerviosos aquí a veure on tenien que estar. I la regidora, l'Anna Cubet, també dirà els seus noms.
Moltes gràcies, alcaldessa. Bé, avui és un dia especial. Ens acompanyen, com bé ha dit la nostra alcaldessa, nens i nenes del Consell d'Infants. I avui ens acompanya l'Alexandra, el Gerard, la Lara, el Gael, l'Estela i la Clàudia. Gràcies per ser-hi aquí i gràcies també per fer-nos recordar que la democràcia també s'aprèn a escoltar amb vos. Teniu la paraula.
Hola a totes i tots, som el Consell d'Infants de Sant Feliu i de Llobregat i hem vingut al ple allà i al manifest vintena que han elaborat el Consell dels Infants i els Adolescents de Catalunya. Enguany ens centrem en la diversitat d'inclusió, un tema que avui en dia ha esdevingut rellevant i el tractem per al benestar de la infància i l'adolescència.
Gràcies a l'ajuda dels Consells Territorials de Participació Infantil que formen part del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya, hem pogut recollir diferents punts de vista d'infants i adolescents que ens han ajudat a redactar aquest manifest. La diversitat forma part de la nostra societat i és un valor que ens enriqueix.
Tot i això, encara hi ha moltes situacions en què les persones són llotjades o discriminades per la seva identitat de gènere, orientació sexual o aspecte físic. La majoria d'infants i adolescents coneixen aquests conceptes. Garabé, tots sabem què significa la identitat de gènere, orientació sexual i la gran majoria també entenen que és la precisió estètica. Tot això, conèixer els termes, no sempre implica entendre les seves conseqüències ni actuar davant de les injustícies.
La metat de les persones encastades s'han presenciat o ha viscut situacions de burla o la discriminació. Aquestes experiències van des de comentaris ofensius per a l'orientació sexual fins a crítiques pel físic o situacions de rebuig a les xarxes socials. Aquests fets demostren que la discriminació encara és una realitat propera i que cal treballar per erradicar-la.
Una part important dels infants i adolescents considera que l'educació és una eina clau per fomentar el respecte, tot i que hi ha visions diferents sobre com s'està treballant aquest tema als centres educatius. Segons les dades, la majoria dels infants i adolescents pensen que l'escola fomenta l'inclusió i el respecte mentre que un grup molt reduït d'aquestes persones creuen que no.
Els que pensen que sí, destaquen que a l'escola es fan xerrades, tallers i activitats per conscienciar sobre la importància del respecte i que el centre intenta incloure a tothom per igual.
Però altres infants assenyalen que aquestes accions són insuficients, que no tots els docents actuen amb la mateixa sensibilitat i que una hora de tutoria no pot canviar la manera de pensar d'una persona. Això mostra que la formació del professorat i la continuïtat de les accions educatives són claus per aconseguir una inclusió real, més enllà de les activitats puntuals.
Quan preguntem com reaccionen davant d'una situació de pressió estètica i o discriminació per identitat de gènere, la majoria d'infants i adolescents considereixen que cal ajudar, acompanyar i donar suport a la persona afectada. Molts destacen la importància de buscar ajuda d'un adult de confiança, com un docent o orientador, i educar més a fons sobre el tema.
És essencial sensibilitzar l'entorn, parlar-ne obertament i entendre que ningú hauria de ser jutjat pel seu aspecte gènere o orientació sexual. Això evidència una consciència creixent sobre la necessitat d'actuar i de no quedar-se al marge davant de la discriminació.
Encara que molts infants i adolescents asseguren que al seu entorn escolar hi ha pocs prejudicis, també s'han detectat casos de comentaris o actituds despectives, especialment relacionats amb l'homosexualitat o amb persones que expressen el seu gènere d'una manera diferent. Expressions
i comentaris despectius i poc respectuosos. Mostren que els seus estereotips encara són presents i que la societat encara necessita aprendre, acceptar i respectar les entitats i les orientacions de la gent.
Quan es va preguntar com creuen que s'havia tractat un noi si anés a l'escola en faldia, les respostes van ser molt variades, algunes optimistes, però altres molt negatives, amb puntuacions baixes i respostes com molt malament. Això demostra que la llibertat d'expressió personal encara no és plenament acceptada i que cal continuar educant en el respecte i la diversitat.
La gran majoria dels infants i adolescents coincideixen que la diversitat i la inclusió són temes molt importants avui en dia. Es considera que s'ha avançat molt en el reconeixement de la diversitat, però que encara...
Hi ha bromes, comentaris i actituds que mantenen els prejuïcis. També es remarca que no se'n parla prou i que cal més espai per reflexionar, escoltar i compartir experiències sobre aquests temes als centres educatius i als mitjans de comunicació. Els infants i adolescents proposen diverses accions per millorar la inclusió al seu entorn, fer classes o tallers de sensibilització sobre diversitat i respecte,
Educades de petits sobre la normalitat de totes les orientacions sexuals i identitats. Fer xerrades i activitats pràctiques que ajudin a empatitzar amb qui pateix discriminació.
Promoure més consciència en les xarxes socials sobre l'impacte dels comentaris i les imatges. Fomentar l'aspecte dins i fora de les aules, no només en activitats puntuals. Tot i que alguns infas opinen que ja es fa tot el possible, la majoria considera que encara queda molt per fer i que tots tenim un paper en la construcció d'una societat més inclusiva.
Conclusió. La diversitat és una riquesa que ens fa créixer com a persones i com a societat. Els infants i adolescents de Catalunya volem viure en un entorn on ningú sigui jutjat pel que és o per com es mostra, on el respecte i l'inclusió siguin la norma i no l'excepció.
Per aconseguir-ho cal educació, empatia i acció constant. Només així podem construir una societat on totes les persones puguin sentir-se lliures, respectades i valorades pel que realment són. Per això reclamem més formació per al professorat i les famílies per detectar i actuar davant de situacions de discriminació o assetjament relacionades amb el gènere, la imatge o l'orientació sexual.
Campanyes de sensibilització permanents a les escoles i instituts per promoure el respecte i la diversitat. Espais de suport emocional per als infants, adolescents que pateixin pressió estètica o discriminació en professionals formats. Educació adaptada a cada etapa educativa per fomentar el respecte i la comprensió emotiva.
i conscienciació a les xarxes socials, fomentant un ús responsable i respectuós d'aquestes plataformes.
Moltíssimes gràcies tant a l'Alexandra Frias com a Gerard Moreno, a la Lanza Reinaldos, al Gael Gallego, a l'Estela Garrido i a la Clàudia García. Gràcies per estar avui, donar veu i estrenar-vos com a conselleres i com a consellers. I també, per a les que no vam poder estar l'altre dia, el retorn que van tindre dels anteriors consellers, que vau treballar sobretot per al tema...
més important, que és el respecte a les aules, el que és inclusiu, el que no és deixar ningú enrere i que vau buscar diferents solucions a les problemàtiques que us trobeu a les aules. Aquest respecte dins de les aules i fora de les aules.
Feu un gran treball des del Consell, seguireu fent-ho i avui us ho agraïm tots i totes els que estem aquí en el consistori. Ara sí que passarem a la votació. Jordi, de Vox. A favor. Veïns, Quim. A favor. Per tots, un sant feliu, Jaume Manyosas. A favor.
Per al Partit Popular, Raquel. Votarem a favor nosaltres, i la veritat que moltíssimes gràcies per venir avui al ple. Escoltar aquesta emoció amb les vostres veus, a mi el que em fa sentir és esperança pel futur que tenim davant. Gràcies, Elisabet, que t'he canviat el nom. Per en Comú, Guillem.
Sí, bona tarda. En primer lloc, agrair-vos la vostra intervenció i també la presentació d'aquesta moció, que des dels comuns considerem especialment rellevant, perquè malauradament la trajectòria dels nostres centres educatius mostren que encara queda molta feina per fer en aquest àmbit. Segons dades del Departament d'Educació, el curs 2024-2025
es van registrar 1.333 possibles casos d'assetjament escolar, entre els quals 433 casos de violència masclista entre alumnes. I també la reflexió i la rellevància que també marcava l'estudi que va fer el Departament recentment i és que gairebé el 80% d'alumnes amb discapacitat també han patit algun tipus de discriminació dins les aules.
Aquestes dades confirmen el que he expressat, que queda moltíssima feina per fer i per això us volem agrair que doneu a qui veu aquesta realitat, que doneu dades però també propostes del que hem de fer com a institucions i en aquest sentit teniu tot el nostre compromís com a comuns per continuar treballant aquesta lluita per tal que pugueu com a infants i adolescents viure vides lliures de violències i de discriminacions i en tot cas agrair-vos
la feina al Consell. Votem a favor. Per esquerra, Montse.
Gràcies, alcaldessa. Primer de tot, no podem fer més que des d'Esquerra donar-vos les gràcies per aquest manifest que acabeu de llegir, perquè vosaltres heu arribat pràcticament a la solució, que es centra en treballar des de diferents àmbits i des de la formació, perquè textualment heu dit educar més a fons sobre el tema,
Cal continuar educant en el respecte i la diversitat i que encara queda molt per fer i que tots tenim un paper en la construcció d'una societat més inclusiva.
És a dir, és que no podem estar més d'acord. Això realment el que ens dona és esperança, alegria i esperança de veure que persones de la vostra edat tenen aquesta base i aquest pensament i segurament aquestes accions.
Centreu bàsicament les demandes en la formació, cosa que també estem totalment d'acord. I també ho estem en totes les vostres reclamacions, en totes. I per part nostra sapigueu que farem tot el possible perquè així sigui. Moltes gràcies. A favor. Moltes gràcies. O el Partit Socialista, Anna Cubet. Moltes gràcies, alcaldessa.
Bé, nosaltres votarem a favor i volia també agrair a tots els partits polítics avui que han votat a favor pel futur també dels nostres infants, que seran els adults del futur, no? I simplement volia tornar-vos a agrair que sigueu aquí i que junts continuarem lluitant perquè vosaltres...
podeu aconseguir tot el que no hem pogut aconseguir els que estem aquí quan érem petits. Així que moltíssimes gràcies. Li dono la paraula a l'alcaldessa, que crec que l'alcaldessa ha de dir també molt pels drets dels infants.
Moltes gràcies, Anna. Aquesta moció, com perquè era per junta de portaveus, perquè ens entenguem. A vegades presentem mocions per a un grup polític concret. En aquesta, precisament, la van voler presentar tots els grups polítics que estem aquí en el consistori. Això vol dir que teniu el compromís de tots i de totes.
En aquest cas, les normatives que tenim del ple municipal, hem de donar la paraula i seguir votant cada un de nosaltres. Per això hi ha mocions o per un grup o de junta de portaveus, que llavors seran els portaveus de cada un dels grups polítics. Compromís que agafem tots i totes perquè volem una societat democràtica més justa, més respectuosa,
i més inclusiva. I això és el que seguim treballant i fem també amb el PMAE, seguim treballant amb les vostres direccions a cada una de les escoles. I, a més a més, en aquest cinquantè aniversari que abans s'ha anunciat també de la conquesta de la democràcia,
que és aquest 20 de novembre, el que també s'ha treballat des de la Diputació i des de la Generalitat, s'ha treballat per les Escoles per la Democràcia. I això és un treball que és el que estàveu demanant també vosaltres, formació al professorat, i que tota sigui inclusiva.
Nosaltres seguirem treballant per aquesta democràcia. Si no la treballem, si no la cuidem, no és garantia que continuï. Llavors, entre tots i totes, hem de seguir treballant. Us agraeixo moltíssim la vostra presència avui i la vostra veu, que avui ha estat aquí en el ple i escoltada, però sou el present, com ha dit l'Anna, sou el present i el futur de la nostra ciutat. I des del Consell...
d'infants. I ara, per fi, hem aconseguit poder tindre un Consell d'Adolescents perquè tots els que passeu pel Consell d'Infants i després ja esteu a segon i a tercer d'ESO, com vam també presentar l'altre dia al Consell d'Adolescents i aquest any passat vam estar treballant amb els que deixaven ja Sisei i entraven a primer d'ESO i eren els primers que van començar a determinar
que aquesta veu que han començat a treballar en tots vosaltres, l'escolta i el treball conjunt, no es perdi. Per això ara ja tenim, per tots els que ens escolten a casa també, tenim un consell, seguim amb el consell d'infants i amb el consell d'adolescents. Moltíssimes gràcies i un fort aplaudiment que ho heu fet molt bé.
Doncs ara sí, hem de continuar. Si us teniu que aixecar, no hi ha problema. Família, que també esteu acompanyant aquí els infants, gràcies per estar aquí avui i compartir aquest dia. Pares, mares, avis, àvies, tients i tietes, que també n'hi ha algun. Gràcies per estar aquí.
I ara, mentre es van sortint, presentaré l'altre punt, que és el punt 6, que és també una moció de Junta de Portaveus per adhesió al manifest a favor de la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. Passaré la paraula a la seva regidora, Margarita Llongueras, perquè presenti aquesta moció. Gràcies, alcaldessa.
Avui ens llegirà la moció el senyor Pere León, que és el president de l'associació Esprodis, que des d'aquí també vull agrair-li a ell i a totes les altres associacions.
que treballen precisament per les persones discapacitades, que el seu treball és immens. No ens ho arribem a imaginar. Des d'aquí els volem donar-los les gràcies i dir-los que ens tenen al seu costat. També comunicar a tothom que a partir del dia 28 fins al dia 3 hi ha els actes del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitats i estan tots i totes convidades.
Res més, li passo la paraula al Pere León. Gràcies. Moltes gràcies, Pere.
La Margarita va fet d'alcaldessa, perquè qui dona paraules és l'alcaldessa, però bé, no passa res. Avui us ho deixo perquè ho heu fet les dues, però cap problema. És que tenia enveja i volia ser alcaldessa avui. Pere, tens la paraula, gràcies. Bona tarda, alcaldessa, regidores i regidors, i si la tenia, moltes gràcies. Bé, manifest de Sant Feliu Enga en favor dels drets de les persones amb discapacitat.
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, les entitats i serveis especialitzats de la ciutat, Esprodis, ADF, Associació de Discapacitats Físics, Col·lectiu de Persones Cegues de Sant Feliu, Club ONE, Unes, perdó, Escola Tramuntana, Fundació Sant Frà-Sant Miquel, Llarg de l'Amistat Llarg Can Lloberes i el Centre Coopacional Marquet Molins, adherides i compromeses amb l'àmbit de la discapacitat, proclamem
i denunciem l'actual situació de risc i exclusió social del nostre àmbit. Davant les autoritats i ciutadania, exigim públicament els següents punts. En el marc de la celebració del dia 3 de desembre, fit anual per la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, primer, denunciem el procés amb què la discapacitat cada cop es fa més invisible.
Falten polítiques més actives a favor de les persones amb discapacitat, incrementar les places residencials de tot tipus per donar resposta a la demanda creixent. Segon, denunciem sobretot l'emarginació en què cauen moltes famílies i persones amb discapacitat en raó dels seus escassos o nuls ingressos i com això els perjudica especialment afegint una doble marginació
en el decrement de les seves autonomies personals. Tercer, denunciem els clars retrocessos en educació i la dificultat d'adherir-se al mercat laboral de les persones amb discapacitat, a fet que s'incompleixen lleis i alhora no es fomenten polítiques en xarxa per tal d'evitar exclusions, testimoni, la classe de valors i projectes que potencien.
Quart, demanem més dialecta i discussió de prioritats en el nostre àmbit, les quals són necessàries en una època en què els seus vulnerables només reben bones paraules. Cinquè, demanem que el Govern de la Generalitat i l'Estat compleixin amb allò que empara la llei, dependència i promoció de l'autonomia personal,
que respectin, potenci, impulsin les polítiques actives per a la integració social i laboral, recuperant tot el que es va assolir a finals de la dècada anterior. 6. Reclamem a les institucions competents sensibilitat, compromís i acció per fer possible aquest projecte.
que no només beneficiaria a les persones amb discapacitat i a les persones grans, sinó que enfortiria el teixit social comunitari en el seu conjunt. La veritable inclusió no es proclama, es construeix. I un centre residencial i una llar residència per a persones amb discapacitat és un pas necessari cap a una societat més justa, accessible i igualitària.
Setè, demanem que totes les administracions especial cura en el compliment del Codi d'Accessibilitat aprovada recentment. Vuitè, demanem que la igualtat ha d'entrar en el full de ruta de totes les administracions al servei de la ciutadania. Una comunitat que no incorpora la discapacitat no exergeix plenitud cíviques ni democràtiques.
Per això creiem que aquesta demanda ha de ser un punt d'inflexió per a tothom. Nové, volem que aquestes demandes siguin recollides pel nostre planetari municipal i siguin un punt de partida per al govern de la ciutat.
Desè, posem en veu i denunciem la situació de les persones amb discapacitat al real de les diferents vivències i la cura de la seva salut mental. Calen més recursos, esforços per atendre aquestes noves necessitats. Vitals avançar-nos a la situació de risc que estan apareixent sense ignorar-les. Moltes gràcies.
Gràcies, Pere, per posar veu, com feu també cada any, a tot el col·lectiu, tant d'entitats com també a l'educatiu i al de tallers que tenim a la nostra ciutat. Que també, gran treball que es va fer en el seu moment per tindre'ls també a la nostra ciutat, perquè si no teníem que marxar d'elles. Seguim en el treball que és important del món de la discapacitat
que com ens ha dit és el tema d'integració. És un treball que també, i ara hem fet el tema dels drets a les infants, hem de tindre també les coses, les escoles inclusives i no especialitzades, que aquest és un dels treballs també que estem lluitant tots i totes perquè aquests infants també puguin tindre una vida també més normalitzada. I també ensenyem des d'aquesta part educativa a la societat que som.
inclusius en cada un dels nostres àmbits. Ara sí que passaré a la votació de cada un de vosaltres. En aquest cas passem a Jordi de Vox. A favor. Elisabet, perdona, Quim de Veïns. Sí, a favor. Jaume de Totson Sant Feliu. A favor.
Elisabet, Partit Popular. Votarem a favor i, de veritat, moltes gràcies per venir avui i fer-nos aquest manifest i fer-nos veure totes les mancances que encara ens queda per assolir en el tema de la discapacitat i tant de bo puguem algun dia, algun any, dir que ni que sigui el 80% de les vostres demandes estiguin ja assolides.
Moltes gràcies, Elisabet. Estem tots a favor que puguem tindre'ls a solidar-se en comú. Lauren. Gràcies, senyora alcaldessa.
principalment agrair-vos la feina, Pere. La veritat és que sou imprescindibles per anar més enllà del que la institució pot anar. I bé, ja sabem que sense vosaltres no seria possible tota la feina que feu a Sant Feliu, les famílies, els voluntaris, els voluntaris, i que seguim, perquè encara queda molt a fer.
I, unint una mica al que parlàvem abans de les violències masclistes, dir-vos que les xifres diuen que les dones amb discapacitat intel·lectual són les dones més assetjades i que pateixen més violències masclistes, que és una cosa, com que no es diu, jo aprofito, per també donar veu a aquestes dones que són molt vulnerables i que en moltes ocasions pateixen aquesta violència directa masclista i que també hem de...
com a objectiu erradica. Moltíssimes gràcies. Gràcies per Esquerra.
Gràcies, alcaldessa. Bona tarda a totes i tots. Nosaltres també volíem agrair sobretot tota la feina ingent que feu en el dia a dia. Sembla que no és visible i que les persones que no tenen aquesta condició a prop no hi ha aquesta sensibilitat. Per això és tan necessari que gràcies a la feina ingent que feu puguem avançar a poc a poc i pugui començar a haver més conscienciació cada cop.
Hi ha molta feina encara per fer, però gràcies a vosaltres ens apropem una mica més al camí correcte. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Flàvia. Passarem ara pel Partit Socialista. Margarita Llongueràs. A favor. Com que és una moció també de Junta de Portaveus, queda aprovada per unanimitat.
Pere, trasllada realment el compromís, el de seguir lluitant amb les diferents administracions, un treball que és ingent, però hem aconseguit molt, però queda molt a fer. I també és cert que també el col·lectiu cada vegada també són més grans. Les famílies es fan grans i els nois i les noies també tenen diferents necessitats. La Lorena ha comentat una, també la tenim en el col·lectiu, tot el tema que és digital, que és un dels problemes més greus també,
perquè tenen aquella ànima
d'esplendor, de compartir, de fer, i que se'ls ha de poder acompanyar a treballar amb ells. Seguirem reclamant el que és necessari per acabar de complir aquest espectre sobre la discapacitat que Sant Feliu ha treballat al llarg dels anys. Tenim una residència profunda, però la llarga residència també n'és una i necessària més que mai. Gràcies per estar aquí i agrair a tot el col·lectiu. Moltes gràcies, Pere.
Passarem ara al punt número 7, que és la moció també de Junta de Portaveus per adhesió al manifest de l'1 de desembre al Dia Mundial del Sida. I té la paraula la seva regidora de Salut, Marilos Moral. Gràcies, alcaldessa.
L'1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, és una oportunitat per recordar la pandèmia del VIH i mostrar el nostre suport a totes les persones afectades. És important recordar que no es pot transmetre la infecció si el virus es manté a nivells indetectables i que l'esperança de vida d'una persona amb aquest virus és similar a d'una persona que no el tingui.
Tot i que s'han assolit un progrés significatiu en la prevenció i el tractament, encara continua present el repte d'eliminar l'estigma que pateixen les persones que viuen amb el VIH i que és fonamental per posar fi a aquesta pandèmia. Aprofitem la celebració d'aquest Dia Mundial per recordar que a Catalunya fem nostre l'objectiu mundial de l'OMS d'eliminar el VIH com a amenaça per la salut pública l'any 2030.
i que junts encara podem posar fi a la SIDA si actuem amb urgència. Gràcies. Moltes gràcies. Residora, passarem a la votació. Jordi, de Vox. A favor. Quim, de Veïns. A favor. Jaume Manyosas, tot són Sant Feliu. A favor. Elisabet, de Partit Popular. A favor.
D'en Comó, Guillem. Sí, moltes gràcies, senyora alcaldessa. Gràcies, Mari Luz, per la presentació d'aquesta moció. Sí que des de Comuns volíem situar una cosa sobre la taula i és que, com bé dir la moció, segons dades oficials del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les infeccions de transmissió sexual i sida de Catalunya, la tendència de l'OVH i de la sida és a la baixa, des de l'any 2015 especialment,
Però volem posar en relleu que persisteix un repte molt, molt important i són els casos no diagnosticats, especialment entre la població heterosexual, les dones i les persones d'origen estranger. I és que, degut de l'estigma que vincula l'UBIH amb les persones homosexuals, són demografies que, malauradament,
no tenen la consciència de la prevenció i el diagnòstic d'aquesta malaltia i aquest diagnòstic tardar a greujar la salut de qui la pateix i dificultar la contenció del virus, evidenciant, efectivament, la necessitat d'un accés universal àgil i no estigmatitzat.
Creiem que 40 anys després de l'epidèmia la seva alliçó continua a ser vigent i és que només amb informació, prevenció, diagnòstic precoç, eliminació de l'estigma, sobretot, i drets garantits, podem avançar cap a la fi de l'UBIH com a amenaça de salut pública. Votem a favor. Moltes gràcies. Passem a l'Esquerra Republicana. Oriol. A favor. I pel PSC, Mariluz Moral. A favor.
Doncs quedaria, secretari, aprovada per unanimitat. Ens assumem a tots l'estigma
el tema de poder seguir treballant i recordant totes aquelles persones amigues i amics que ens han deixat i que van estar lluitant i que no van arribar tots els fàrmacs en el seu moment i que és cert que no es pot baixar la guàrdia en aquests moments amb la transmissió sexual. I des de joventut, que també van posar, com jo li dic, l'antena de...
d'una de les infermeres que estigués al casal de joves, és precisament per aquest tema, per anar-ho explicant, per anar-ho dient, i no baixar-ho perquè, si no, no podrem arribar a assolir aquest zero que tots i totes volem.
Passem ara al punt número 8, que és la moció presentada per un municipal d'en Comú Podem. S'hi ha afegit PSC, Junts, Veïns i Esquerra no m'ha arribat. Sí, també us afegiu, encara que siguin vots, ens afegim. Partit Popular, estem en la moció del 50è aniversari de la...
de la lluita en favor de la democràcia, sincerament. L'altre ja ho vam celebrar en el seu moment. Passaré la paraula a la presentació. Lídia, l'hem estat pactant aquests dies amb el Jaume, que és el regidor també de l'àmbit per part de l'equip de govern, i hem acordat un nou redactat, que és el que presentem avui. Lídia.
Gràcies, alcaldessa. Bona tarda, bona nit a totes i a tots. De fet, jo crec que amb aquesta moció és com una mica el brotxe de tot el que hem estat parlant fins ara, perquè hem estat parlant de drets, de salut, de la SIDA, de temes d'educació, de concepte d'infants, de qüestions de violència, de discapacitats.
I tot això és el que volem posar en valor també amb les polítiques de memòria democràtica. També mirar el passat però també posar l'accent en el futur, ja que aquest 20 de novembre el que es commemorava que s'havien complert els 50 anys de la mort del dictador,
Però no és només una data assenyalada en el calendari, sinó que ens interpel·la, com deia, directament al present. Ens obliga com a institucions a construir una societat més democràtica i a mirar enrere sense por i a preguntar-nos amb honestedat
què hem fet, què hem de fer i com les polítiques de memòria encara són necessàries per arribar als deures pendents també amb les seves víctimes. Perquè el franquisme no va ser només una dictadura, va ser un projecte de transformació cap a un projecte autoritari, masclista, nacionalcatòlic, sostingut a la por, a la violència institucional, a la negació sistemàtica dels drets humans que avui en defensem.
I a Catalunya aquesta reparació va ser més intensa, la Generalitat va ser abolida, el català va ser expulsat de l'esfera pública i educativa i els partits polítics i sindicats van ser prohibits amb tot això que comporta també la depuració política de les persones que s'hi dedicaven.
De fet, la democràcia no arriba amb la mort de Franco, que és el que també hem estat revendicant aquests dies, sinó que arriba, ni arriba tampoc en un pacte per les elites, sinó que arriba des del moviment obrer, des dels sindicats, des del moviment feminista, des de la clandestinitat,
política a la reconquesta del carrer i és també un moment important per posar en valor totes aquestes persones que es van deixar la pell i tota una generació que va lluitar perquè a dia d'avui puguem lluitar o podem gaudir dels nostres drets i les nostres llibertats que sempre, recordem, estan en risc.
perquè la memòria no és un exercici del passat, sinó és una política del futur. També hem de reforçar la democràcia, combatre el feixisme, restaurar la dignitat de les persones represaliades. De fet, aquesta moció fa propostes concretes en aquest sentit. Posem exemples. Des dels comuns hem aconseguit al Congrés que es denunciï la necessitat de reparació dels casos del Patronat o de la Mujer, una institució que es dedicava a adoctrinar les dones durant el franquisme,
I també volem posar de relleu altres el paper de molts funcionaris públics que durant la República accessien o eren els garants d'aquests drets i d'aquestes llibertats i que després del franquisme van patir una depuració important. A l'Ajuntament de Barcelona ens consta que més de 7.000 treballadors municipals van passar per tribunes de depuració.
a Tarragona, a Lleida, a Girona, a tot arreu, fins i tot el 93% dels professors de la República van ser també depurats. I el seu delicte va ser el que va defensar una escola republicana laica
en català i al servei de la igualtat. Per això en aquesta moció també incorporem una proposta que és la de fer una recopilació de les possibles casos que també a la nostra ciutat hagin passat. I després de la mà del regidor Jaume Manyosas, després de compartir aquesta moció amb la Junta de Portaveus,
Hem rebut una proposta que realment simplifica el text, cosa que ajuda a arribar a un acord, i nosaltres ho hem acceptat, i alhora també aclareix els acords. En aquest sentit, el que anem a votar, precisament, és que integrem una recerca sobre les depuracions i la repressió a Sant Feliu, de la mà també del Centre d'Estudios Comarcals, de la xarxa de memòria democràtica, que participo com a
consellera comarcal de memòria, i també fer un acte públic de memòria i ajudar a contribuir a aquesta recerca. En aquesta moció també posem en valor el projecte que des de la Diputació, també la diputada de memòria, l'alcaldessa, està donant terme per posar el projecte de les escoles per la democràcia, que ara imagino que ens explicarà millor...
I també hem volgut reiterar el compromís que això, ahir hi va haver una mobilització, me pienso que és jueves, ahir diumenge, hi va haver una mobilització important a les portes de la Via Laetana per denunciar totes les tortures, totes les condemnes que hi va haver allà en els soterranis de la Via Laetana i per fer donar suport a aquest Ajuntament, és una bona notícia que donem suport
a que l'espai de la via d'editana sigui un espai de memòria i un espai de reparació. I tots aquests acords, doncs, estratgeats corresponent a les diferents institucions. Agraeixo, doncs, aquest gest de voler arribar a un acord, nosaltres també, doncs, ho incorporem i, doncs, us demanem... Bé, més o menys seria això i votem afirmativament, clar.
Moltes gràcies, Lídia. Passarem ara a les votacions i a les reflexions de cada un d'aquests 50 anys. Jordi de Vox.
Partit Popular, Isabel. Gràcies, alcaldessa. Des del grup popular volem deixar clar que rebutgem i condemnem totes les dictadures presents i passades i defensem plenament els valors democràtics. Ara bé, aquesta moció, fins i tot amb les modificacions introduïdes, continua situant l'Ajuntament en un terreny que no forma part de les seves competències prioritàries.
La memòria democràtica ja disposa de marcs propis tant a Espanya com a Catalunya amb normativa, recursos i organismes especialitzats. No correspon a un Ajuntament assumir investigacions, protocols o estructures que excedeixin la seva funció, especialment quan tenim rectes municipals urgents, com la seguretat, la neteja, l'habitatge, el comerç, la gestió quotidiana dels serveis.
Per respecte institucional i per responsabilitat en l'ús dels recursos públics, al grup popular no podem donar suport a convertir l'Ajuntament en un espai de reinterpretació històrica, quan el que ens correspon és gestionar bé el present i donar resposta directa a les necessitats dels veïns.
I afegeixo una reflexió. Si realment volem celebrar la convivència, la superació del passat i el consens democràtic, animem el govern municipal a fer allò que mai fa, celebrar institucionalment el Dia de la Constitució, que és el gran pacte de convivència que va fer possible la llibertat, la democràcia i l'autogovern que avui tots gaudim. Nosaltres votarem en contra. Per Esquerra Republicana, Oriol.
Sí, gràcies, alcaldessa. Per nosaltres aquesta no és només una moció simbòlica, sinó també és una declaració de principis, de memòria, de drets i de dignitat. Parlar de franquisme no és remoure un passat distant, és assumir-lo, perquè encara avui condiciona la nostra democràcia, la nostra convivència i la nostra història. Aquell règim va suposar la repressió sistemàtica de la dissidència, la persecució política, la tortura i l'afusellament.
Ho va viure al nostre país, ho va viure a la nostra ciutat, però també, i deixeu-nos que personalitzem, ho va viure al nostre partit. Abans de la guerra civil, Esquerra Republicana tenia uns 70.000 militants. Després de l'ocupació franquista, la meitat s'exilià i una quarta part fou empresonada, executada o moria a la guerra. I és provat que, de fet, a Catalunya Esquerra Republicana va ser la força política més perseguida durant tota la repressió franquista, fins al punt...
que un cop inicia la malanomenada transició, el nostre partit encara no es va poder presentar fins més tard amb les seves pròpies cicles i ho va fer a través de coalicions electorals. Dit això, ens congratulem que la moció demani que aquest Ajuntament revisi els arxius, identifiqui càrrecs electes, treballadors i militants que van ser depurats, empresonats o executats pel règim. És una acció molt més que simbòlica, és fer justícia històrica.
Les víctimes estan encara entre nosaltres o els seus familiars reclamen dignitat i veritat. I aquest Ajuntament no pot quedar-se en un acte protocolari i ha de comprometre's amb un calendari de reparació i reconeixement. També valorem que la moció exigeixi potenciar les polítiques de memòria, però volem insistir que aquestes polítiques de memòria han de tenir pressupost propi, seguiment i indicadors clars.
Celebrem que s'esmenti la reivindicació de la transformació de l'antic edifici de la prefectura de Via Laetana en un centre de memòria, drets humans i educació democràtica. Finalment, per acabar, 50 anys després de la mort del dictador, el risc no és oblidar-nos de la repressió, és que es banalitzi, és que es confonguin víctimes i butxins, és que es negui o es justifiqui la dictadura. Allò que la moció expressa és clar, el feixisme no és una opinió que es pugui posar sobre la taula, és una amenaça que cal rebutjar.
I aquest Ajuntament ha de ser contundent en els drets humans, la llibertat i la democràcia no són negociables. Gràcies. Moltes gràcies. I en nom de la Govern parlarà Jaume Manyosas, que és el regidor de l'àmbit de memòria democràtica. Gràcies, alcaldessa.
Encara que sembli mentida, com a regidor que té les competències en aquest Ajuntament sobre memòria democràtica, que l'Ajuntament també té competències sobre memòria democràtica, ha de destacar un fet que ha dit la Lídia al començament de la seva intervenció, i que coincideixo plenament. Aquesta moció...
tanca el cercle de les mocions que han precedit aquesta moció, que relliga perfectament tot el que hem parlat abans. Destacar que en aquesta moció la part que correspon a tot el que serà la recerca, la investigació sobre les persones que han estat depurades, que han patit la repressió,
i que han patit el que no està escrit, que en aquell moment van ser depurades pel franquisme, que treballaven en aquest Ajuntament o que bé eren càrrecs electes d'aquest Ajuntament.
no és una abstracció, no és quelcom que sigui alier a tots nosaltres, simplement no és una cosa que quedi fora del propi Ajuntament, simplement recordar que potser la gent no ho sap, que en aquesta mateixa sala hi ha persones que són familiars directes de persones que van estar depurades o que van patir la repressió,
pel fet de ser càrrecs electes o treballar en aquest Ajuntament en aquell moment, que és una realitat ben present entre nosaltres. També destacar a nivell del que es fa des de la regidoria de patrimoni i memòria democràtica, destacar també
que en les properes jornades de Patrimoni, Memòria Democràtica, enguany precisament aniran molt encarades, molt lligades al que va estar la repressió franquista, concretament a la ciutat de Sant Feliu de Llora, a partir del 24 de gener de l'any 1939, en el que els nacionals van entrar a Sant Feliu.
previ bombardeig de foc de morter a la ciutat. Aquí Sant Feliu fa 80 i pocs anys que hi ha bombes que van causar morts a la ciutat. Tot això es podrà veure a partir d'aquest mes de desembre i fins al mes de gener amb diferents plafons que hi haurà a la nostra ciutat, explicant concretament fets que van passar a la nostra ciutat en aquell moment.
lligat a diferents aliments patrimonials de la ciutat, des de repressió política fins a morts de persones, fins a atacs a la llengua, que avui encara són visibles en alguns rètols que queden a la ciutat i que es donaran a conèixer la gent perquè siguin ben visibles, a banda de la repressió política.
de la repressió en els diferents àmbits d'aquesta societat, amb entitats culturals, cremades de llibres, i això anirà acompanyat d'algun audiovisual, exposicions, xerrades, que podrem veure durant aquest mes de desembre i gener de l'any vinent. I bé, evidentment, com a proponents de la moció, l'equip de govern votarem a favor de la moció. Moltes gràcies.
Lídia, vols afegir alguna cosa més? Amb el vot favorable de l'equip de govern, d'Esquerra Republicana, d'en Comú Podem, perquè també és la proposant, el vot en contra del Partit Popular i l'abstenció de Vox queda aprovada aquesta moció. Moció que vull agrair al canvi poder treballar-la, perquè és important...
que estiguem tots i totes en aquests moments parlant del que sí que és veritat, del que va passar, perquè les nostres joves han de saber el que va passar per saber quin és el seu present i quin és el seu futur.
i que Espanya sí que va tindre un cop d'estat en el 36 i que va tindre després una guerra fins al 39 i que moltíssimes les persones van ser exiliats, forçats, silenciades i amb por. I a part també de portades als camps de concentració, aquest any també hem celebrat el 80è aniversari i vam estar el 5 de maig, vam estar a Mahousen,
per primera vegada una delegació d'alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, escoles i entitats, també en aquest cas com la Miquel Malhausen i altres entitats, que van poder estar allà. I aquí tots hem d'estar compromesos en aquesta acció.
Acció que des de la Diputació, com bé ha comentat la Lídia, com a diputada de la Memòria Democràtica de la Marcació de Barcelona, estarem treballant en diferents àmbits, en Justícia de la Generalitat i també en la Conselleria d'Educació. És clar que hem d'entrar en l'àmbit d'educació.
Per això hem treballat per fer les escoles per la democràcia. Escoles per la democràcia vol dir formació a totes les mestres de les escoles, vol dir tindre material també didàctic per poder-ho treballar i esperem que tots i totes en el Parlament de Catalunya puguem tindre aprovada
també la llei de memòria democràtica, perquè així ens podrem entrar també a primària i no tinguem que entrar a secundària. És un treball que ens hi hem de posar i hem de treballar.
Conjuntament s'estan fent diferents projectes, s'estan fent també el que les escoles en cada municipi puguin també triar i puguin anar a visitar els espais de memòria que tenim vius en cada un dels municipis d'aquesta demarcació i és un treball que avui
Han parlat del tema també de la violència digital, però hem de veure també tots els TikToks dels joves que aquí està arribant a uns extrems que estan pervertint realment el que va passar. I la veritat, com deia Maria Aurelia Campmany, si no és explicada no ha passat.
I la veritat l'hem d'explicar. I si no, no hi haurà reparació i no hi haurà justícia per tots aquells...
que en cada una de les nostres famílies han tingut alguna de les exilis o que encara tenim famílies que tenen els seus pares, avis i familiars a les conetes. Per tots ells, que aquesta moció hagi estat aprovada vol dir molt de tots nosaltres. Gràcies. I seguim ara ja en els punts ordinaris del ple.
Passarem a l'àrea d'atenció a la ciutadania i administració oberta i tenim el punt número 9, que és modificar el catàleg de llocs de treball. I, a més a més, el punt 10, que també el farem conjuntament, que és aprovar el pressupost de bases d'execució i plantilla de l'exercici 2025. I a l'on és veritat. Espera't.
o encara anàvem un a un, a l'11 què és autoritzar la... No, això no, el 14 estava... Teníem? Doncs presentem el 9 i el 10. Sí, d'acord. El 9 i el 10, li dono la paraula primer tinent d'alcalde, Javier Molina.
Gracias, señora alcaldesa. Sí, básicamente haremos conjuntamente el punto. Primero explicaré una novedad en streaming que vamos a aprobar hoy, que es una demanda que nos hacía la ciudadanía, que es cuando explicamos en el Pleno algún punto que tiene alguna diapositiva.
pues quedaban en el Pleno. Hoy vamos a probar de una manera provisional, a ver si funciona o no funciona, pero estas diapositivas que veremos hoy en el Pleno lo podrá ver cualquier persona que esté detrás de las pantallas. Así que ya pondríamos la primera diapositiva. Si todo está...
Sí, la siguiente, ya empezaríamos con el marco presupuestario. Estamos hablando del presupuesto 2026. En todo caso, decir primero los agradecimientos, decir claramente…
que aparte de todo el Ayuntamiento, de toda la parte técnica, que gracias a ellos hemos conseguido llegar a tiempo y forma. Especial énfasis en lo que sería estrategia corporativa y la oficina económica, que han sido los que al final han estado trabajando para poder que hoy podamos tener esta información disponible para todos y poder llegar a tiempo. Recordamos que hemos aprobado
que hemos presentado el pleno hoy, el lunes, para poder llegar con los tiempos que requiere el presupuesto, que son 15 días hábiles para su aprobación inicial antes de finalizar el año y no entrar con prorrogados. Como veréis en la primera diapositiva, que la tenemos aquí, estaríamos hablando del marco presupuestario, es decir, del marco en que nos movemos este presupuesto. Es un presupuesto que asciende a 57,280 mil euros
Y es un presupuesto expansivo, a pesar de no haber subido los impuestos. Es decir, que, como veréis, respecto al anterior presupuesto hay un gran incremento, pero esto se ha hecho también con las diferentes políticas. Aparte, como veréis, también es más social, porque explicaremos que todas las políticas de gasto se verán incrementadas, pero sobre todo en la parte social...
más sostenible, más tecnológico e innovador, y sobre todo, cuando hablamos de que está basado en desenvolviment económico y de la ciudad, básicamente es que hemos conseguido, gracias a estos recursos, a esta captación de recursos, poder mitigar el impacto que suponía el más del medio millón de euros que afectaba la no subida del 3,1% del IBI para los ciudadanos de esta ciudad.
que esto está englobado dentro del marco del pacto de gobierno. Y también decir que para este presupuesto hemos tenido reuniones con todos los portavoces y hemos podido...
explicar uno por uno a todos toda esta información, e incluso hemos dado la posibilidad de que, sabiendo que el presupuesto estaba cerrado, tener la posibilidad de modificarlo en la primera modificación de crédito, poder hacer cualquier modificación política para intentar encabir cualquier propuesta que nos pueda hacer cualquier grupo de este consistorio. En todo caso, como veis, estamos hablando de un presupuesto que llegaría a 57,280 millones,
de euros, que es el más importante de la ciudad hasta la fecha. La siguiente diapositiva. Aquí, para que todos tengamos claro también en qué punto nos movemos, esto sería el nivel de deuda que tenemos a día de hoy,
Respecto a la evolución del año 2021, 2022, 2023, 2024 y 2025, a día de hoy, estamos en el momento más bajo histórico de la serie histórica de deuda de este ayuntamiento. Esto también es motivado al plan financiero que...
que se tuvo que aprobar el año pasado, porque, como veis, en el 24 hubo un incremento en las inversiones, que esto hizo hacer incumplir la regla de gasto, y este año hemos tenido que, en vez de pedir amortización de hipotecas, hemos reducido todo con recursos propios. Es decir, estamos en el punto...
En este momento, más bajo de la serie histórica de deuda del Ayuntamiento. Esto también nos fortalece ante el reto que tenemos próximamente, que es el sotarramén. Y nos permitiría endeudarnos, recordar que podemos endeudarnos a un 75% y hasta un 125% si en caso extremo. Pero estamos hablando de que estaríamos hablando de un ratio muy bajo de deuda con este Ayuntamiento respecto a lo que sería el corriente.
La siguiente diapositiva, por favor. Aquí tendréis una evolución del presupuesto total respecto al año 23, 24, 25 y 26. Veis la evolución que aparece. Vemos que va incrementando. En el año 23 y 24 prácticamente era el mismo presupuesto. Ya lo explicamos en su momento. En el año 25 y 26 ha ido incrementando paroctianamente y, sobre todo, en el 26, a pesar de no ver los ingresos, como hemos dicho, no hemos subido el IBI, bueno, los impuestos directos, ninguno de los impuestos.
veis que el incremento total al final es de un 6,2%. Si esto lo reflejamos en las políticas de gasto, en lo que se va a gastar o en lo que se va a invertir todo el tema corriente de este ayuntamiento, tendríamos a hablar que, como hemos dicho, el mayor peso lo tenemos en la atención a las personas, por 11 millones, en benestar comunitaria, y que esto es
En esta comunidad, y para el que no sepa, estamos hablando de la recogida de residuos y la limpieza de la calle, de la limpieza viaria, 6.390.000 euros. En Habitacha y Urbanismo, aquí estaría hablando de las dos partes. Esto es lo que dice la política de gasto, no quiere decir que son 4.870.000 euros, servicios sociales 4.790.000 euros, en educación 4.600.000 euros.
que es por educación, cultura, atención a las personas, básicamente, y seguridad y movilidad, estamos hablando del mayor impacto. En cuanto a lo que serían las subidas más destacadas, estamos hablando en seguridad y movilidad, en benestar comunitari, en servicios sociales, educación, cultura, sport, salud y atención a las personas. En la siguiente diapositiva podremos ver el incremento
No, creo que esta no era la que tocaba. Creo que ha habido una orden... Pasa, pasa. La siguiente, la otra.
Pues hay una que no ha aparecido. Bueno, pues déjala anterior, ¿vale? Pensábamos que, bueno, no ha aparecido. Mira, en cuanto a la evolución de los capítulos de gasto del presupuesto, estamos hablando que es por primera vez en la historia el capítulo 2 es más importante que el capítulo 1. ¿Eso qué quiere decir? Que el gasto que tenemos en personal es por primera vez en la historia es menor que el capítulo de gasto de políticas públicas.
Es la primera vez que ha pasado y aquí el incremento que ha habido este año en este presupuesto en la inversión, bueno, en el capítulo de gasto tenemos la mayor subida en cuanto a capítulo 2.
Si vemos la evolución de los diferentes capítulos, veréis que el único capítulo que sí que baja sería en el capítulo 3, que estamos hablando de gastos financieros, que esto es debido también a la amortización de deuda y a la bajada de intereses, que es donde tenemos la bajada más importante.
En cuanto a la subida del capítulo 2, que es lo que decíamos de las políticas de gasto, estamos hablando que la subida respecto al año 23 estaríamos hablando de un 35% de subida y un 13% respecto al 25%.
Si cogemos las inversiones, que aquí ya veréis esta primera diapositiva, que es la financiación, si cogemos el PIM, veremos que prácticamente 3.830.000 se dedican a equipamientos, 3.04.000 al espacio público, 2.099.000 a medio ambiente y 2.1.000.000 a tecnología y sostenibilidad.
Estamos hablando de 12,3 millones de PIN en los dos próximos años y el año siguiente estaríamos hablando de 5,3 millones. 1,42 millones para medioambiente, 1,290.000 euros para espacio público, 1,28 a equipamientos y 900.000 euros a temas económicos.
Esta diapositiva que se explica sola, esto viene a ser las inversiones más importantes para el próximo año y aquí veremos, bueno, año de cimandato, 26-27, los dos años que nos quedan y la financiación que está afectada. Habría que sumar la parte del PIM más la parte de la financiación extraordinaria. Como veréis,
Tenéis la parte que será directamente de lo que sería el corriente del presupuesto, de inversiones, y en la parte de la derecha veréis la financiación. Como veis, el proyecto de la zona centro, la fase 1, 1,84 millones estará financiado por dinero propio y del PAI, de fondos europeos, 1,12 millones.
Polígonos, tenemos 379.000 euros en cuanto a recursos propios y la DIVA, la Diputación, nos subvenciona 626.000 euros. En el proyecto de videovigilancia tenemos 234.000 euros en recursos propios y lo que sea PURS y PAI, también fondos europeos, 131.000 y 360.000 euros.
El parking de George Companys es fondos propios, 230.000 euros. Parques y jardines, 450.000 euros, de los cuales 114.000 vienen del área metropolitana. Residuos, 2,3, como ya decíamos en el capítulo 6, esto es el capítulo propio. En el Ponte de la Fusta de las Grasas, 270.000 euros propios y 270.000 euros por parte del área metropolitana.
En la reforma de Ceneváis tenemos 940.000 euros para este año y el que viene de fondos propios. En centros 0 a 3, escolas Presol, pues tenemos 240.000 euros y 100.000 vienen de la EMB. Y escolas públicas, 262.000 euros y 100.000 euros aparte vienen de la EMB.
La siguiente, que sería ya la última, veréis el montante general de todas las subvenciones que tenemos en este momento solicitadas y concedidas. En verde veréis aquellas que están concedidas, estamos hablando de 9.900.000 euros
Son subvenciones directas conseguidas en este mandato para poder hacer frente a lo que es el soterramen y a los proyectos de ciudad que tenemos en un futuro. Y tenemos 9.900.000 euros pendientes de resolución. De ellos, prácticamente, la partida más importante estaríamos hablando del plan de barris, que hasta el mes de diciembre no sabremos si...
si al final no nos han concedido o no. Estamos hablando de una envergadura importantísima de subvenciones que tendremos que gestionar y, como siempre hemos dicho, lo importante de las subvenciones no es pedirlas ni que te las den, sino justificarlas, que es la parte más complicada siempre. Y al final pensar que tenemos un reto muy importante de poder justificar todas estas subvenciones que hasta el día de hoy podemos tener y de ayuda. Pensar que
que a pesar de estar en un plan financiero, como es el actual, que nos limita las inversiones, pero todo lo que venga subvencionado no suma. Es decir, todo esto es a más a más. Es decir, todo lo que no sea de dinero propio se puede sumar y no hay ningún problema para poder hacer inversiones. Por eso tenemos el proyecto 2526
con todas las inversiones previstas hasta este momento. En todo caso, como hemos dicho, es un presupuesto expansivo, con una contención en cuanto a la subida de impuestos, con el presupuesto más ambicioso y con todas las políticas de gasto, evidentemente, que suben en este caso, y también tener en cuenta que es lo que hemos querido llevar a aprobación hoy. Gracias por la escucha y, en todo caso, cualquier duda,
Lo podemos contestar seguidamente. Gracias. A ver.
Básicamente, el catálog viene a ser continuista. Solo hay un incremento de nueve plazas para el año que viene. En todo caso, si hay alguna duda, está aportada la documentación dentro del pleno. Son nueve plazas nuevas que se crearán y viene a ser continuista y solo está implementada la subida, que sería el reflejo de la subida del IPC
concatenado del año 24, porque es la subida que se está prevista, pero nada más, no hay ninguna novedad. Está pendiente la RLT, que ya todos sabemos que hasta primer trimestre no tenemos la aprobación definitiva que llevaremos a pleno, que es lo que nos dicen desde Recursos Humanos que lo llevaremos, que es la única pata que nos queda pendiente de aprobación, que será la relación de Jocs de Traváis, que se llevará a aprobación en el primer trimestre, y es la única cosa que habría que hablar del tema de lo que es la relación de puestos de trabajo.
Moltes gràcies. Doncs ara, després de la exhaustiva explicació, passem ara al davant. Recordeu que heu de votar diferent. El punt número 9 és el catàleg de llocs de treball i el punt número 10 és el pressupost. Jordi, de Vox. A favor i en contra.
Molt bé. Per al Partit Popular, Elisabet. Gràcies, alcaldessa. Ho debatim un pressupost que creix, però no millora a Sant Feliu. El govern ens presenta 57 milions d'euros, un 6,15% més que l'any passat, però els veïns no hi haurà millors serveis. Sí hi haurà, en canvi, més gasto estructural, més burocràcia i més pressió fiscal.
No lo decimos nosotros, lo dice el mismo informe de intervención municipal, que caen las inversiones iniciales un 22%, aumentan las tasas más de un 30% y la tasa de residuos sube un 40%, golpeando de nuevo a las familias y a los comercios. Es evidente, aunque ustedes digan que no suben los impuestos, los vecinos van a pagar más y pagar más para tener lo mismo o incluso menos es profundamente injusto.
Tampoco se justifica la ampliación de plantillas. Se reclasifican plazas sin acreditar necesidad real, sin demostrar que sean servicios obligatorios y, sobre todo, sin disponer de la relación de puestos de trabajo que llevamos años reclamando. El año pasado, cuando ya advertimos de este problema, se nos aseguró que este año sí que sí la RLT estaría aprobada. Pero aquí estamos de nuevo hablando de lo mismo. Intervención y secretaría lo reiteran. El Ayuntamiento funciona con un catálogo incompleto, poco transparente y lleno de disfunciones.
La duda que nos surge es si antes de ampliar la estructura han ordenado la que ya tenemos. Además, el presupuesto vuelve a elaborarse sin una ley de presupuestos generales del Estado aprobada. Entendemos que esto no es responsabilidad del Ayuntamiento, pero sí es una limitación real. No conocemos los límites de personal ni los incrementos salariales. Es otro año que trabajamos con estimaciones y no con certezas.
Nosotros defendemos otra forma de gobernar, de gestionar, con una menor carga fiscal, más apoyo a las familias, a los comercios, orden interno, la RLT completa y transparente, inversiones realistas, sostenibles y útiles para el día a día. El año pasado tomé buena nota de sus respuestas, que con el nuevo contrato de limpieza las calles estarían más limpias, que habría más personal, que tendríamos maquinaria, que la mala iluminación se resolvería, que los parques se arreglarían, que el arbolado ya estaba en marcha.
Ya sabíamos que las cosas de Palacio van despacio y ahora sabemos que las del Ayuntamiento ni te cuento. Por eso el PP vamos a votar que no a este presupuesto. ¿En contra también de los sitios de trabajo? Vale. ¿Se me harán como Lidia? Sí, Ara.
Javier, és que no deixa de sorprendre-me, perquè clar, ens has fet una presentació de public reportatge molt interessant, que no coincideix amb l'explicació que diu la pròpia memòria de l'alcaldia, que és on més o menys també es dibuixen les línies estratègiques del pressupost, i tampoc coincideix ni amb els números reals d'aquest pressupost, però igual més enllà d'això,
Jo crec que vaig a reubicar-me mentalment per incorporar alguna de les qüestions i també per incorporar, com hem pogut parlar, alguna proposta de millora. Perquè nosaltres també entenem que el nostre paper...
com a comuns és donar el màxim d'aportacions perquè aquest pressupost tingui solucions reals als problemes de la gent. Llavors, més enllà de la nostra intervenció, el que volia explicitar era una mica l'objectiu de la nostra intervenció. I de fet, avui el que es porta a votació, el que es porta a debat d'aprovació,
és un dels punts més importants, el punt més important de l'any, que és com s'orienten les línies, les polítiques públiques i estratègiques a la ciutat de Sant Feliu per al proper exercici. I malauradament ens trobem amb un pressupost que no és valent i que té poc a veure amb la realitat dels números, amb el bolcatge,
dels programes al que va destinat. Quan has dit, quan dieu que portem, no vull respondre concretament al PowerPoint, però que hi ha el menor deute de tota la història, això primer, que t'hauries d'anar una mica més enrere,
I el 2024, que el govern dirà per vosaltres, és el màxim, el topall del deute en aquest Ajuntament. Jo crec que també hem de trencar unes miques les lògiques de... O sigui, no vull entrar en les lògiques que si tu, que si jo, però també reconèixer que aquesta pujada ve del govern actual. I també, entrant una mica la tramitació que heu fet del pressupost,
D'entrada, el procediment també per a nosaltres és una mica decebedor, perquè se'ns convida a participar i a fer aportacions, però se'ns presenta aquest document 12 dies abans del ple. Ni tan sols teníem constància del marc pressupostari, que normalment al setembre ja existeix, i tampoc hem pogut treballar amb el rigor necessari que aquest document necessita.
i se'ns diu que fem aportacions que hauran d'anar a modificacions de crèdit posteriors. Això no és participar al pressupost, això és parlar del futur, que ja em sembla bé, però quin tipus de participació és aquesta, quan el que aprovem avui és un document tancat
i que després ja es pot fer un altre. Però aquí ens hem d'encomanar a la bona voluntat de l'equip de govern i això és una qüestió a treballar. Les confiances es treballen, no neixen espontàniament i per això nosaltres no podrem votar a favor més enllà dels compromisos.
I hem passat, o sigui, també, una mica per posar-nos en context, els prems de pressupost, ara no està el company Silvestre, però vam, o sigui, fèiem plens extraordinaris per parlar de pressupost i ara els fem extraordinaris però avançant-lo, no?, per coincidir en el temps necessari, però plantilant-nos, no?, aquest document en dues setmanes, no?, sense un debat realment eficient, cosa que per nosaltres, doncs, també és...
limitar el debat. També nosaltres pensem que aquest document no quadra amb la seva pròpia explicació. No has parlat, m'ha sorprès, de la incorporació de tota la qüestió del complex en aquest pressupost. O sigui, aquest pressupost que incrementa
no incrementa per la despesa en política pública. El que incorpora és tots els ingressos i la despesa vinculada al servei del complex de piscines, cosa que no s'ha dit en cap moment. I aquest gran repte mereix una explicació detinguda, mereix una traçabilitat
transparent i ara tampoc considerem que la tinguem. I es parla de subvencions, també. Se'ns explica el pressupost, el capítol d'inversions, i alhora se'ns dona un altre document, que és les inversions 2.0 amb les incorporacions de crèdit de les subvencions. Cosa que, aquesta mateixa diapositiva,
que heu presentat en aquest ple, que l'aveu presentat l'anterior també, incorpora novetats importants, com és la llei de barris i com és el PAI, però també incorpora moltes altres subvencions que són sostingudes en el temps per moltes administracions, com pot ser el post de la Generalitat, com pot ser les accions de l'àrea metropolitana, la repartida de romanents a la Diputació...
Vaja, que ens alegrem moltíssim d'aquestes fonts d'ingressos, però que tampoc ets fent trampes, que algunes són reiteratives any rere any per a moltes institucions de manera recurrent. Llavors, pel que fa als ingressos...
Clar, insistim que cal tenir molt clares abans de fer aquests salts importants. Jo crec que l'important d'aquest pressupost és que mai havíem tingut un salt de 3,3 milions d'euros i això és el que s'ha de tenir traçabilitat i s'ha d'explicar bé, perquè no és cap bona notícia, perquè això ha de tenir una traçabilitat clara, com deia, ha de ser molt transparent i avui aquesta informació no la tenim. També has dit...
Javier, que no es pujan els impostos, però les taxes sí.
Les taxes sí, o sigui, clar, es fa... O sigui que també tenim aquesta doble lectura, ojo, que les veritats s'han de dir senceres, no a mitges. No pugen els impostos, però sí puja la pressió fiscal. Nosaltres vam aprovar les ordenances, no farem política demagògica de pressió fiscal o de qüestions impositives. Però hi ha una pujada molt considerable, la taxa d'escombraries de 700.000 euros.
Aquests 100.000 euros adicionals que sortiran directament de les butxaques de la ciutadania, però el que nosaltres reivindiquem és que en aquest pressupost, amb aquesta taxa, no hi ha una millora explícita del servei. La gent no notarà una millora del servei perquè la taxa que va a les escombraries no és la taxa que va al servei de neteja que nosaltres en el ple d'escombraries ja vam denunciar. Hi ha unes millores importants de neteja viària, cosa que no passa amb la recollida selectiva que es queda
com els anys quasi 90. I és aquí on nosaltres hauríem de destinar uns ingressos extra. I també veiem, ja imagino que això també en algun moment s'ha parlat, però clar, hi ha una pujada de 250.000 euros
de 250.000 euros a la partida de plusvàlues. Jo no sé quin horitzó de creixement tindrem en el propi 2026, però tampoc em sembla massa realista si la partida d'execució de l'any 2025 ja és molt menor de la previsió inicial que encara li pugem 250.000 euros més a la partida de plusvàlues. Perquè fa les despeses...
jo crec que difereix l'enfoc de partides reals i fins a tot s'allunya una mica del vostre propi del pla d'actuació del mandat del govern.
I passo a detallar alguna qüestió que també se'ns havia explicat en la presentació de pressupostos. I també té a veure amb un punt posterior que va en aquest ple, que és el que em refereixo al Pla d'Habitatge de la ciutat. O sigui, aquí el Govern aprovarem avui inicialment, aprovarem inicialment, perquè els números ho diuen així, el Pla d'Habitatge sense cap dotació pressupostària real. I és aquí que nosaltres farem la demanda d'incorporar, dotar aquest Pla d'Habitatge.
i això en un moment d'emergència dotacional molt greu. Nosaltres volem que s'incorporin partides d'ajuts directes, no només a les famílies vulnerables de serveis socials i d'atenció social que entenem que es cobreixen, sinó que també, com en altres anys, també es puguin complementar les ajudes de la Generalitat i no només informar-ne d'elles.
També se'ns diu que s'internalitza l'oficina d'habitatge, i això també ho has posat de manifest a la teva presentació, Javier, però això el pressupost tampoc ho reflecteix. Parlo de memòria, però si en el 2025 eren 97.000 euros, passem a una partida de 80.000 euros
en el pressupost que se'ns presenta el 2026. Això no és una internalització, això és un ajust del servei, però jo crec que també s'han de dir les qüestions clares. Se'ns parla també de la torre de Can Caldés com a nou espai administratiu, cosa que no has dit, però sí que apareix a la memòria d'alcaldia.
I aquí, a dia d'avui, l'espai és el que és. Allà més atenció, més activitats, no sabem ben bé com s'explica, quan també sabem que hi ha un informe que limita
Tot això, no? O sigui, tenim la sensació que hi ha coses que no se'ns expliquen. I aquí també és el moment, potser no és aquest mateix ple, però sí que és el moment de reconduir-se aconseguin les informacions. I passo a les inversions, no? Hem parlat d'ingressos, de despeses, i pel que fa a les inversions,
A la reunió que vam tenir de pressupost se'ns explica el document del pla d'inversions, se'ns explica la incorporació, que no apareix el pressupost, de moltes altres fons de finançament, que això sembla bé que hi hagi altres fons de finançament vinculades a la presentació de subvencions, a això estem també molt contentes.
Però hi ha altres coses que no es parlen i es deixen anar titulars a les reunions, però el que volem és una assentada o volem també uns espais de grans acords de ciutat. El ple passat vam parlar de soterrament, una mica amb la mateixa línia. No és parlar de documents.
i fer esmenes, que això és molt fàcil, i nosaltres també ho sabem fer, presentar esmenes. El que volem és tenir diàleg, tenir un acord, tenir uns espais on, com a l'anterior Consell d'Assessor d'Urbanisme, puguem parlar de les qüestions grans de ciutat. Grans de ciutat com la licitació de les grasses.
Tampoc apareix el pressupost, però clar, se'ns deixa anar, que es farà una licitació, que s'enfilen els 30 milions d'euros i un projecte d'aquestes dimensions no pot passar sense un debat públic, sense transparència. I quan estem parlant de l'externalització, de la gestió d'un servei clau com és un espai municipal de l'esport,
i això també ens preocupa. Més enllà que no apareguin al pressupost, jo crec que també s'ha de parlar del que no apareix, perquè això també té alguna finalitat. Després, pel que fa al PAI,
Hem d'entendre que no està aquí encara, però que tindrà un impacte real i això també volem més concreció i la distribució efectiva dels recursos com anirà. Aquí també agrair als serveis tècnics, a l'oficina econòmica, que ens ha passat tota aquesta informació que també vam demanar. I passo directament, directament no perquè ja porto una estona parlant,
Però passo també a les propostes dels comuns. No ens posarem, com deia, a esmenar el pressupost, perquè és un document que no és nostre, que és del govern, però tampoc volem renunciar i posar sobre la taula les nostres propostes que considerem concretes i necessàries.
La primera, i ho vam viure en directe al ple passat. És més que necessari tenir un pla de climatització de totes les escoles públiques. Volem que aparegui una partida en el pla d'inversions a una demanda ciutadana creixent i absolutament prioritària davant de les zones de calor que vivim, que venen a quedar-se, no venen a anar millor. El que volem...
és una partida d'uns 200.000 euros en redacció de projectes per iniciar aquestes accions concretes. Ja sé que ens diran que això ho ha de fer la Generalitat, això no cal, no ha de ser així. L'Ajuntament ha d'agafar l'asse de punta de llança per invertir a les escoles públiques com s'han fet en mandats anteriors a la nostra ciutat, pactant amb la Generalitat, per suposat, però també posant els diners a sobre de la taula per ser els primers en aquestes demandes.
Volem també una distribució real i equilibrada de les inversions arreu de la ciutat. Com ja s'ha vist i com ja s'ha explicat, qüestions de la plaça de la Vila, qüestions de la plaça de la zona centre, qüestions vinculades també a els finançaments del PAI estan molt adreçades al centre de la ciutat i no volem actuacions puntuals o simbòliques com apareix aquí 40.000 euros per la plaça de la Salut, sinó que volem accions que tinguin un impacte concret
i real i equitatiu a Sant Feliu.
Volem un pla de clima, distribució real, distribució equitativa a les inversions de la ciutat. Volem un pla d'ajudes al comerç local. Això ho hem parlat en alguna altra moció, ho hem parlat fins i tot en el debat del PAM. No es va poder posar en marxa l'anterior mandat. Volem un pla de millores per garantir l'accessibilitat dels establiments perquè el comerç de proximitat sigui realment un espai cohesionador.
Hem tingut abans la intervenció dels companys de les entitats vinculades a les persones amb discapacitat. És una demanda que està a sobre la taula, que s'aprova en cada moció, però que mai troba del seu espai en el pressupost. A aquesta partida també volem que aparegui.
I per últim, volem una dotació específica en el pla local d'habitatge, cosa que també entenem que és capdalt en el moment on l'accés a l'habitatge, el dret a l'habitatge, avui ho deia el FEO, és la major preocupació dels catalans i les catalanes. Volem que això tingui una resposta real a la política pública de la nostra ciutat.
I amb aquestes quatre propostes, que esperem que el govern agafi el guà, nosaltres no ens posicionarem encara sobre el sentit del vot o del pressupost. El que volem és que s'agafi el guà d'aquestes propostes per poder canviar de vot en contra a vot...
en abstenció perquè alhora també faríem com un salt del vació de la fe perquè aquestes qüestions tampoc apareixerien en el document. El que sí que demanem és el compromís del govern per poder abstenir-nos en aquests números que, com deia, no són els números, són el document més important de l'any que aprovem a aquesta sala. Gràcies. Molt bé, per Esquerra Republicana, Oriol. Gràcies, alcaldessa.
Si atenguéssim a la presentació del pressupost municipal que s'ha fet en pantalla i que ha fet el regidor Javier Molina, podríem entendre que el pressupost és només una suma de partides o una fotografia comptable. Ens ha costat veure en l'exposició i les presentacions quina és la declaració de prioritats d'aquest govern, quin és el projecte de ciutat i cap a on vol, en definitiva, conduir Sant Feliu aquest govern.
I és que avui el pressupost que ens presenten, més enllà de les xifres, és sobretot un símptoma. Un símptoma de manca de projecte, de manca de direcció i sobretot de manca de rigor i transparència.
Si llegim la memòria de l'alcaldia, podríem pensar que Sant Feliu està a punt d'entrar en una etapa d'or. Agenda 2030, agenda urbana, governança en xarxa, innovació, transició energètica, futur edicó districte... Per cert, tota aquesta projecció obviada en la presentació, com deia el regidor. El document de la memòria d'alcaldia està ple de grans paraules i conceptes aspiracionals. Si dibuixa una ciutat moderna, sostenible i tecnològica que estaria liderant la transformació urbana de Catalunya, que de fet nosaltres ja estaríem al 100% a favor,
però no volem ser massa il·lusos i, sobretot, veient la traducció d'aquestes intencions als números, no ens ho creiem. Perquè quan deixes els titulars i obres el pressupost, la realitat és radicalment diferent, i ho lamentem. No hi ha rastre d'aquest projecte transformador, no hi ha planificació real del soterrament, no hi ha actuacions urbanístiques de gran escala, les inversions es redueixen en 835.000 euros,
i l'ecodistricte no té projecte, ni calendari, ni pressupost, ni tan sols una sessió d'explicació a l'oposició, com ja vam denunciar en el passat ple. Això ens porta al primer gran problema. Aquest govern escriu memòries expansives, però pressuposta polítiques minúscules. Fa retòrica de transformació, però no la pressuposta. Parla d'ecodistricte modèlic, però no ensenya ni un plànol. I, sobretot, impulsa projectes que no comparteix amb ningú.
La Lídia, la portadora dels comuns, ha dit que tenim la sensació que hi ha coses que no se'ns expliquen. Bé, jo mateixaria aquestes paraules i em diria que en tenim la certesa que hi ha coses que no se'ns expliquen. I aquest és el punt clau de tot aquest debat d'avui. I potser el titular que per nosaltres caldria destacar amb més profunditat. En Feliu pateix el que nosaltres anomenaríem una governança unilateral.
Un projecte d'aquesta magnitud, l'ecodistricte, la ciutat del post-soterrament, no pot ser patrimoni d'un sol partit. No pot ser que l'oposició, els agents socials i la ciutadania no hagin vist ni un document. Això no és governança en xarxa, com diu la memòria de l'alcaldia, és governar d'esquena a la ciutat. I quan un govern actua així, el que presenta no és un projecte, és propaganda.
I això ens porta a un segon element igualment revelador. La sort immensa que té aquest govern, i ho il·licitarment poques vegades en Feliu havia rebut tantes transferències d'altres administracions com ara. Les transferències corrents pugen fins als 20,3 milions, més d'un 7,81% respecte a l'anterior pressupost, i les transferències de capital creixen fins a l'1,17 milions, més d'un 26,57%.
Aquesta és una pluja de recursos que altres mandats no s'havien tingut amb aquestes proporcions i nosaltres ho celebrem i us facilitem per aquest assoliment. Però malgrat rebre més diners que mai, el govern presenta un pressupost sense ambició, sense estratègia, sense planificació. Inventar res més suport econòmic que mai també aplica un augment de la pressió fiscal encoberta.
És cert que no toca en l'IBI i està molt bé reivindicar-ho, però la resta de figures fiscals, absolutament totes, pugen. La taxa de residus, la taxa de guals, les taxes urbanístiques, les multes i els preus públics. I, de fet, només els ingressos del complex de piscina es pugen fins a l'1,3 milions d'euros. Una xifra impossible d'entendre si no és a costa de fer pagar més a les famílies sanfadiuenques.
Això és fer pagar més sense dir-ho, ho ha obviat de la seva exposició. Això és pujar impostos per la porta del darrere. I això també per nosaltres és governança unilateral, prendre decisions que afecten a la butxaca de la ciutadania sense explicar-les i sense millorar els serveis com hem vist in situ, en ple, intentant amagar-ho.
I aquí és on arribem al que per nosaltres és el punt més greu de tots, la gestió econòmica i l'informe d'intervenció. Un Ajuntament pot tenir més o menys projecte, pot ser més o menys ambiciós, però el que no pot fer és posar en risc la salut financera de la ciutat. I aquest pressupost ho fa.
L'informe d'intervenció és claríssim. Primer, recorda que Sant Feliu ja està sotmes a un pla econòmic i financer 2025 i 2026, perquè el govern va incomplir la regla de la despesa l'any 2024. I què ha fet el govern? Ha pres de l'error? Ajusta la despesa? És prudent? La resposta és clarar, no.
Presenta un pressupost que creix un 6,15%, quan la regla de la despesa només permet créixer un 3,3%. Això no és un error i tampoc és un descuit. Això és temeritat pressupostària. És tornar a caminar cap a l'incomplement. És ignorar l'òrgan fiscalitzador extern i és posar en risc la solvència municipal.
Segon, l'intervenció també alerta un any més de la gestió del capítol 1, i un any més vol dir que són ja advertiments reiterats. Intervenció diu que cal regularitzar-lo, que hi ha reclassificacions amb increments salarials no justificat, que es creen places sense base normativa prou sòlida, i que tot això passa mentre es mantenen més de 100 vacants estructurals. És a dir, no reforcen els serveis que la ciutadania necessita, però sí que reforcen l'estructura directiva i política.
Això és una de les males pràctiques més greus que pot fer un govern, ignorar advertiments tècnics i consolidar un model de personal opac i ineficient. I tercer, intervenció adverteix que els ingressos estan sobreestimats, tant que cal fer un ajust de 410.798 euros, és a dir, pressupostar el que convé, no el que és realista. Pressupostar ingressos inflats és una falta greu de rigor.
Quart, la mitjana d'execució d'inversions és d'un 117%. Això vol dir que la improvisació d'aquest govern és constant. Pressuposten una cosa i n'executen una altra. I un Ajuntament no pot governar a cop de modificació de crèdit. Cinquè, el pla d'inversions 2023-2027 s'ha de modificar només un any després d'aprovar-lo. Un pla que dura 12 mesos no és un pla, és un PowerPoint. I això, de nou, és governança unilateral i amb la gestió.
I mentrestant, el govern continua disposant de més diners externs que mai. I amb tot és incapaç de convertir aquesta oportunitat en projecte, ambició, en planificació i, sobretot, en consens. Això és, com dèiem, governança unilateral. Tenir recursos, però no projecte. Tenir ingressos, però no direcció. Tenir poder, però no compartir-lo. Per tots aquests arguments, Esquerra Republicana votarà que no...
aquest pressupost, no per tactitisme ni per bloquejar, no perquè no hi hagi res útil al pressupost, que sí que hi ha coses útils, evidentment, però votem no perquè Sant Feliu mereix un govern que governi amb la ciutat i no per damunt de la ciutat. I també votarem el primer punt, el de la modificació del catàleg de llocs de treball. Gràcies. Moltes gràcies per donar respostes al primer tenen alcalde, Javier Molinam.
Gracias. Bueno, empezaré por detrás, por el último grupo y acabaré por el primero que intervino, para ser más reciente la intervención. En todo caso, pondremos en aclaración algún término, porque yo creo que no ha quedado bien claro. Evidentemente, cuando hablamos de transparencia y participación, este Gobierno, si algo ha tenido, pues se demuestra, porque precisamente…
Veníamos de un mandato donde no ha habido una audiencia pública de presupuestos. Hemos pasado a hacer audiencias públicas. Quiere decir que no tenemos nada que esconder. Incluso cuando hemos convocado de nuevo al CAU, donde precisamente a esas reuniones, como bien sabemos, su grupo no aparece. Por eso es difícil que se entienda que esa información la pueda tener, igual que en las reuniones de presupuesto. Tampoco aparecen porque se le convocan, pero no vienen.
Nosotros, los demás grupos, todos, desde Vox a pasando hasta el PP, a estas reuniones ad hoc, a esos grupos, han venido, se le han presentado las cuentas, han dicho el qué, hemos podido negociar y validar, incluso hemos podido transaccionar alguna cosa que, como bien ha comentado anteriormente, se podrá transaccionar.
En todo caso, de oscorontismo, de no participativo, creo que de eso, precisamente, no sé, no me puede dar lecciones porque tendríamos que retroternarnos en el tiempo y ya sé que eso no le gusta a usted que le digamos, ¿vale? En todo caso, yendo a su discurso tan tremendista y tan apocalíptico, que casualmente suele pasar últimamente, no sé por qué,
conseguimos esta deria. Yo ya sabía que en la Memoria de la Alcaldía todo el mundo tenía acceso a ella, por lo cual he intentado hacer una presentación diferente para que todo el mundo entendiese que la Memoria de la Alcaldía era un documento más y quería presentar algo que no estaba dentro de la Memoria de la Alcaldía. Pero bueno, en todo caso, haremos intentar explicar en cuanto a las transferencias. Es el Gobierno con mayor
transferencias de otras entidades, como puede ser la Unión Europea o como puede ser el Estado, eso es gracia, es que hay una hoja de rupta y hay un modelo de ciudad, porque esto se subvenciera en base a proyectos ciertos. El problema que teníamos hasta ahora es que había inversiones que no teníamos proyectos,
y que posiblemente tendremos que devolver porque no existía ese proyecto. Pero bueno, en todo caso, esto es debido a esto, a un buen trabajo también por la oficina de fondos que tenemos en este ayuntamiento, que ha sabido captar en todo momento posibilidades, ayudas para este municipio y tenemos que estar contentos de recibirlas. Y ya sé que ya lo ha dicho, que estaría contento de recibirlas, pero no es por nada más, es por trabajar, nada más. Se trabaja, se consiguen los resultados. Cuando no se trabaja, no se consiguen los resultados.
En cuanto a la subida de taxas o impuestos en cubiertas, hombre, este debate lo tuvimos el mes pasado y ya se explicó claramente este Gobierno.
...congela el IBI y todos los impuestos directos... ...que es lo que he explicado antes, todos los impuestos directos... ...ahí está la casualidad, ahí está el impuesto de tracciones mecánicas... ...el IAE e incluso el IBI, ¿no? Es decir, los demás, las taxas, ya se explicaron en el anterior pleno... ...no era debate de hoy, que se subía un 2,5 por debajo del IPC... ...es decir, no hay ninguna subida excepto, y lo podemos explicar...
se subían las tasas de basura en una cuantía superior, pero siempre sabiendo que bonificamos un 30% a todos los ciudadanos de San Feliu, cuando por ley tendríamos que estar aplicando un 100%. Y también, ¿por qué? Porque tenemos que recordar
la nueva contrata a día de hoy no se ha podido implantar y se implantará si todo va bien el 1 de febrero porque ya más o menos las fechas son las previstas por este gobierno porque había un recurso especial bueno en todo caso eso ya lo sabíamos en cuanto al tema del personal y me parece bien leer el informe como todos hemos leído pero no es un tema de este año venimos arrastrando este problema
de los puestos indeterminados, de las... Pues, históricamente, es un problema de los últimos 40 años de este ayuntamiento. Recordemos que la RLT, la primera que se va a aprobar, si todo va bien, será en este mandato y será, pues... Nosotros, nuestra voluntad, también contesto a la primera intervención, era aprobarlo en octubre, pero como nosotros los tiempos lo tenemos... También dependemos de otros actores dentro de lo que es el ayuntamiento, que estamos pendientes de sus aportaciones, pero por participación, básicamente, porque sabemos...
que ya está finalizada y solo va a estar el visto bueno por parte, en este caso, de los sindicatos. Pero ya está para poderlo llevar seguramente el primer trimestre lo aprobaremos. Es una de las aportaciones que queríamos aprobar. Hablaba de la regla de gasto. La regla de gasto
Como bien sabrá, lo que dice la interventora es en base a día de hoy. Esto se aplica al 31 de diciembre, por lo cual habrá esas estimaciones y es normal que al final en el mes de octubre o el mes de noviembre no tengamos todas las cuentas cuadradas, pero al final de año, como bien sabrá,
No creo que… Bueno, ya veremos lo que pasa, pero seguramente cumpliremos y no hay ningún problema en este momento para tener ninguna alarma a nivel presupuestario en este ayuntamiento. Todos recordaremos que el año pasado incumplimos la regla de gasto porque era la primera vez que se aplicaba en este municipio, decía cuatro, y en todos los municipios del Estado, cuatro años por tema COVID.
Decir que la regla de gastos también la incumplió la área metropolitana, también la Diputación y casi todos los municipios. ¿Por qué? Porque veníamos de no gastar nada en anterior mandato, según qué cosas, y pasamos a un gasto superior en el año anterior. Bueno, pues nada, no pasa nada. Ya lo sabíamos, nos afecta en cuanto a inversiones y estamos corrigiéndolo a día de hoy.
decir que todos los indicadores indican que cumpliremos este año, pero todavía, bueno, me aventura, todavía no lo podemos decir. En cuanto al PIN, el PIN se ajusta anualmente, las veces que se van a ajustar, y ya dije que era un documento vivo, no tiene por qué no ajustarse anualmente, ya lo dije, además que la voluntad de este Gobierno era que como documento vivo se podía ajustar, sobre todo a nivel económico. Esto, para hacer la primera contestación, en cuanto a la
Contestación al PP en este caso. Bueno, pues yo creo que este redactado parece que se lo hayan hecho en Génova o no sé cómo se llama la sede vuestra aquí en Barcelona, en Cataluña, pero es el redactado que utilizáis en todos los municipios para explicar. Es como si fuera un redactado spam que utilizáis porque podemos aplicarlo en todos los municipios.
de los municipios. Es curioso, porque su subida de impuestos... Lo estaba leyendo como aquello que dice, este es un flote adaptado perfecto que lo puedo aplicar en cualquier municipio donde yo no gobierne. Porque cuando yo gobierno las cosas son diferentes. Pero claro, cuando gobernamos, la realidad hay que cumplirla. Y esa es la dificultad que tienen los municipios que gobiernan en Cataluña y en otros municipios que se encuentran que, bueno, cuando dicen suben los impuestos, bajan los servicios... Pero, oiga, ¿ha visto usted el presupuesto? Estamos hablando de que sube todas las políticas de gasto
Pero, y bajamos los impuestos directos. Pues no sé qué presupuesto ha visto usted, pero bueno, en todo caso ya me lo explicará. La tasa es un 20%. Hombre, vamos a explicarlo un poco. Y yo quería hacer la segunda intervención y ya para también hacer el tema del complex, que es...
No lo he explicado porque quería hacerlo en la segunda intervención y es que no son un 20% las taxas. No, es que, como vamos a gestión directa, que es lo que aprobó la ponencia del complex, que lo aprobamos todos los grupos que están aquí en este consistorio,
Pasamos de una gestión indirecta a una gestión directa. ¿Esto qué significa? La gestión directa es un contrato de servicio en el cual la gestión de ingresos y de gastos se hará a través del ayuntamiento. Hasta ahora los ingresos y los gastos los hacía directamente el gestor del complex. Como ahora vamos a un nuevo sistema, pues los ingresos los va a cobrar el ayuntamiento.
Y no es que, es decir, todo lo que cobraba el complex, pues más o menos hablamos de dos millones y algo, un y medio, ahora mismo el número exacto no lo tengo en la cabeza, pero lo gestionará el ayuntamiento. ¿Qué pasa?
Claro, suben las taxas un 20%, porque es la parte del impacto que significa en las taxas, pero no es que lo suba el Ayuntamiento, sino que lo va a ingresar. Y eso es la parte... Ya se le explicó, además, se le explicó en la reunión, y yo creo que estaba atenta, y yo creo que lo entendió, pero bueno, yo en todo caso, ya le explico que aquí el tema era este. La subida de taxas... Es que hemos dicho que estamos subiendo un 2,5 en aquellas taxas,
Que, además, el gestor nos pidió subir un 2,5, pero, bueno, en todo caso, muy por debajo del IPC actual. En todo caso, queda claro que no hay una subida de la imposición. Y si hiciéramos el cálculo, ya veréis que estamos por debajo de la imposición, porque ya estamos bonificando un 30% las basuras. Bueno, que es un tema que ya se habló el mandato, bueno, el mes pasado.
En cuanto a la regla de gasto, no hay nada que decir más en el PP. En cuanto a la intervención de los comunes,
Hablaba de la deuda. Aquí hemos explicado en la secuencia que estábamos hablando de un periodo del 19, porque hemos retornado en el tiempo del 19 al año 25. No hemos sacado la secuencia mayor porque eran los datos que nos han pasado y he dicho que era la más baja en esa secuencia y que la más alta fue en el año anterior. Es verdad, el año anterior la deuda fue anterior y lo comentamos porque obtuvimos la adquisición del
del parking de Juice Compines, y esto hizo incrementar la deuda
en ese momento que había que pedir una hipoteca para esta compra, pero en este momento estamos en el momento más con la menor deuda de los últimos seis años. Hemos dicho en esa secuencia histórica y seguramente si nos retrotraemos al año 80, posiblemente estaremos menos, no lo sé. Yo no tengo esos datos y no los he podido dar. Hablaban que el tema de las modificaciones de crédito no era la manera de trabajar, es la única manera que teníamos en este momento de poder modificar el presupuesto, si no, no llegaríamos a tiempo.
Y, como no llegábamos a tiempo, es la facilidad de este Gobierno, teniendo mayoría absoluta, de darle a los grupos de la oposición la posibilidad de modificar lo que crea conveniente y consensuando. Y yo ya me dispongo desde aquí y tiendo la mano a trabajar en las medidas que habéis propuesto en este momento y, en todo caso, después daré la palabra...
a Jaume Mañosas, que lleva parte de las rigidurías, si le parece bien, pero yo por mi parte ya riendo la mano de que nos tenemos de acuerdo prácticamente en todo, después analizaré punto por punto, pero en este caso yo ya lo adelanto. Tema complex, ya lo he explicado, es el cambio de modelo de gestión. Al haber un cambio de modelo de gestión, hemos tenido que hacer ingresos y gastos e imputarlos, pero a pesar de ese impacto,
el capítulo 2 sube por encima de lo normal. Si le quitas los tres millones de gastos o dos millones y pico, evidentemente hay un impacto.
Limpieza. Ah, sí, el modelo de limpieza. Cuando hablamos de la limpieza, realmente creo que el contrato lo bien decía claramente. Tanto la limpieza viaria como la recogida de residuos, solo en la limpieza viaria habrá 30 personas más en la calle trabajando. Solo en la maquinaria hablábamos de un volumen importantísimo de nueva maquinaria,
que, bueno, que empezará a trabajar a partir del día, bueno, cuando esté, evidentemente, a partir de que se pueda, pues esto, esta maquinaria tarda un tiempo en, bueno, en realizarla, pero hay que decir que habrá un incremento importante en la limpieza, ya lo veremos, esperemos no equivocarnos, pero la apuesta que hace este Gobierno es que haya un incremento en tanto en efectividad como en la limpieza y veremos las calles mucho más...
Intentaremos que estén más limpias porque habrá más gente trabajando en la calle y mejor maquinaria. Y en cuanto a la recogida de residuos, pues tendremos, como hemos dicho, nuevos contenedores con nuevos camiones con más frecuencia e incluso en la teya viaria tendremos baldeos que hasta ahora no existían, baldeadoras en las calles. Es decir, ya veremos, cuando tengamos la nueva contrata ya veréis...
como hay una gran mejora en cuanto al impacto de la limpieza en nuestras calles. ¿Qué más? El tema de Habitachas. Hablábamos de la internalización de la oficina local de Habitachas. Es verdad que en capítulo 2 lo que se ve es un decremento, pero es fácil de entender, porque lo que estamos haciendo es incrementar el capítulo 1, porque al internalizar un servicio lo que hace es incrementar el capítulo 1
que es más personal. Pasamos de tener una técnica a tener dos técnicos. Esto hace que todos aquellos servicios que estaba haciendo la empresa contratada, que eran eficaces porque no podían hacer según qué faena, porque no eran funcionarios y teníamos que hacer un repaso después,
lo vamos a internalizar. No quiere decir que no hagamos un contrato de soporte, pero lo que estamos haciendo es intentando internalizar la parte burocrática y que al final un funcionario tenía que dar fe y nos impedía el buen funcionamiento. Y es una parte de las funciones que queremos hacer con la nueva oficina de Habitacha.
Cuando hablábamos de Can Calders, la torre de Can Calders, el impacto que hay en el presupuesto es importante. Estamos hablando de seis nuevas plazas de personas que irán destinadas allí, más los dos policías que se han contratado ya. Es decir, que tenemos de los 60 a los 62 y seis nuevas plazas directas que entre la Oficina de Atención, la UAC,
Y todos los servicios de atención que tendrán directos en la oficina de Can Calders, es el impacto básicamente de las nueve plazas que se crean, seis van destinadas a Can Calders. Es decir, es un impacto importantísimo. Y una de las plazas ya les decíamos que era para la gestión del complex, que era un técnico medio. Y hablábamos de licitaciones. Bueno, pues yo creo que en esta parte quedaría clara. En cuanto...
En cuanto a los puntos que nos pedía para cambiar el voto, que eran cuatro, plan de dinamización de las escuelas públicas, bueno, yo le informo que esta semana nos hemos reunido con las AFAS, bueno, la semana anterior, perdona, nos reunimos con las AFAS que estaban hablando en representación de todas las AFAS de escuelas públicas,
Y deciros que ya dijimos que la parte de ventiladores, todas aquellas escuelas públicas a través de las direcciones que nos lo pidiese, estarían disponibles antes de la época de verano, en cuanto a los termómetros también, y en cuanto al despliegue del decreto de la Generalitat en el cual están dispuestos si hay presupuesto, y si no, también creo que buscarán a través de modificaciones, que es lo que pueden hacer, pues la implantación
del decreto que tienen preparado, que es el de implantar en todas las escuelas un espacio común de refugio climático, pues nosotros, de la mano de la Generalitat, estaremos ahí, en la medida que sea, liderando evidentemente la Generalitat, pero estaremos financiando en la medida que sea necesaria. Y nosotros tendremos...
el dinero necesario para poder invertir en todas las escuelas públicas, como hemos hecho hasta el día de hoy. Porque recordemos que una de las cosas que no se me entendió en el anterior pleno, cuando lo expliqué, es que en el presupuesto inicial, dije corriente, pero era inicial, el único gobierno que ha metido dinero en el presupuesto inicial, no corriente, porque me equivoqué en la palabra, en escuelas públicas ha sido este gobierno, metiendo una partida de 100.000 euros de inversiones.
Es decir, no corriente, he dicho inicial.
a la distribución equitativa en los barrios de las inversiones, a ver, hay que diferenciar dos tipos de inversiones, las que están asociadas al soterramen y las que están, bueno, asociadas a otras inversiones estructurales que son de ciudad, aunque digan que solo son del centro, no es verdad, porque cuando a ti te dicen que tienes que urbanizar la parte central de la ciudad para poder
pues, unir las calles, pues, Pimar Gael con Girona o Rosas, bueno, con las siguientes calles, es una parte y para poder estar financiada tienes que tener un proyecto y básicamente gracias a estas inversiones hemos tenido el PAI, que es un trabajo que hemos dicho, que se ha hecho concienciadamente y hemos conseguido que nos financien el 40% Europa de todas estas inversiones que al final se beneficia a toda la ciudad.
Pero podemos distribuir en un plano, y lo tenemos hecho por parte del equipo de territorio, el impacto de las inversiones que se están haciendo en los territorios. Y vamos yendo barrio por barrio explicando a las asociaciones de vecinos, ya hemos hecho una reunión con la salud, por ejemplo, explicándoles todo el impacto que tiene en el presupuesto hasta el día de hoy y lo que vendrá de...
las inversiones directas a ese barrio y lo lograremos en todas las regidurías para explicar el impacto directo en cada barrio de lo que significa el PIN. Hay temas generalistas, pero hay temas también que son dedicados solo para los barrios. En eso, evidentemente, la ciudad para nosotros es una y queremos que el impacto sea global para todas. Es decir, podrá haber una obra como cuando se hizo aquí en el Ayuntamiento, o se hizo en su momento la Plaza de la Salud, o cuando se han hecho otras plazas. Evidentemente, se tiene que hacer
también por las necesidades en cada momento. Después hablábamos del plan de ayudas al comercio local. Bueno, yo no creo que en todo caso le daré la palabra a Jaume y que él explique esa parte y el plan local de habitatge. Yo aquí cerraría esta intervención y le daría la palabra a Jaume para que pueda explicar algo sobre estos dos puntos. Gracias. Gracias, Javier, por la explicación. Y le paso la paraula. ¿Hay algo que te haya algo obert? ¿Ahora? ¿Ya está? Vale.
El Jaume Manyos és perquè pugui també explicar tot el tema de les ajudes al comerç i el treball que s'està fent. Bé, gràcies, alcaldessa. En relació al que comentava el Regió d'Hisenda i en relació també a la petició que es feia des del grup de Sant Feliu en Comú Podem, respecte als ajuts al comerç i tant als ajuts a lloguer amb habitatge,
expressar la sintonia i la disposició, asseure'ns, parlar i valorar les diferents opcions i possibilitats que podem establir tant d'ajuts a lloguer, que en aquesta casa anys enrere s'havien fet, per tant tenim experiència amb la qüestió, com també un pla d'ajuts al comerç local perfecte. Mostrem la disposició, ens assentem i busquem les maneres més efectives de poder avançar en aquests dos aspectes.
Gràcies. Passem al segon torn de rèpliques. Elisabet, qui des rèplica? No. Jordi, tampoc. Lídia? Sí, jo agraï el to i també la voluntat d'arribar a cor, que de fet...
Això és a què ens dediquem quan ens presentem a unes eleccions, intentar arribar al màxim d'acords possibles, i avui ho hem fet en dues ocasions, això és màgia. Però si voldria fer algun apunt, amb el tema de les escoles, i disculpeu, jo crec que és important que insistim en la climatització de les escoles, en aquest Ajuntament hi ha hagut un històric de pla de xoc d'inversió d'escoles públiques, d'inversió en Gaudí, d'inversió...
en el mandat que vam governar amb vosaltres, d'inversió a Falguera, d'inversió a l'Espriu.
O sigui, hi ha una constant i un bagatge en com invertir en escoles públiques. No necessitem un decret actual i veure com s'aplica. I també tenim molt bagatge en aquest Ajuntament de com s'han de redactar els projectes per estar a la pole position, com deia el meu company Jordi Sant José,
per poder tenir accés a inversions d'Europa, per tenir inversions de l'Estat, i així ens ha passat, i així és com s'acaben rebent els ingressos d'altres administracions. El que demanem nosaltres és, més enllà dels acords que s'arribin a la Conselleria, la capacitat d'acordar vindrà...
tindrà el seu pes en la feina feta abans per l'Ajuntament. Això que és una qüestió que s'aplica en tots els àmbits, el que demanem és que aquestes partides serveixin per començar a redactar projectes de clima a la nostra ciutat. Perquè tenim set escoles públiques de primària, perquè no totes tenen les mateixes necessitats
i perquè s'ha d'objectivar què és el que necessita realment per combatre el canvi climàtic i les inversions de cada escola a Sant Feliu. Llavors, defensem aquesta proposta perquè és totalment coherent i no es tracta d'esperar que la gent vingui a dir què has de fer, sinó també poder tenir els projectes redactats i tenir tota la documentació generada per poder, al contrari, posar-nos a disposició amb projectes i amb diners amb la Generalitat que tindrà
tot aquest projecte de l'aplicació de la llei de bioclima. I amb això, doncs, volia fer aquest apunt perquè quedi clar i, de nou, agrair la disposició a acordar altres qüestions i que sea real i no sea un salto al vacío el que estem fent en aquest ple que és abstenir-nos en el pressupost i en el punt de la plantilla. Gràcies per Esquerra, Oriol. Sí.
La veritat és que no m'ha sorprès gens la rèplica que m'has fet, Javier, i tres coses diré, només, i ràpides. Novembre de 2026, dos anys i mig de mandat, i segueix tirant com a argument recurrent el mandat 2009-2023, i nosaltres dient que potser que ja n'hi ha prou, que ja no cola.
Segon argument recurrent, això de les reunions, que veig que li agrada molt també posar-vos sobre la taula. Vostès posen un dia i una hora de reunió, ho posen al calendari compartit i esperen que nosaltres assistim sense més. És una manera de fer, però nosaltres creiem que hi ha una altra manera de fer. I ho he dit moltíssimes vegades aquest ple, sobretot el primer any, consensuït hores i dies de reunió,
que nosaltres creiem que és més sa i fins i tot més democràtic, que agafin el telèfon, truquin i demostren que volen alguna cosa de nosaltres. I faig memòria, eh? I crec que no merro. En el meu darrer pressupost, l'any 2022, vaig fer tres reunions en solitari amb els representants del PSC, abans de presentar el pressupost en comissió informativa.
Ser proactiu, entendre la negociació política, és això. Vostès entenen que nosaltres hem d'anar a les reunions quan vostès marquen l'agenda, nosaltres entenem que si volen alguna cosa d'Esquerra Republicana el que hauríem de fer és agafar el telèfon i consensuar un dia i hora de reunió. I mentre anem actuant així, doncs no ens entendrem i tampoc hi ha massa problema.
Tercer, parla de la meva intervenció com a visió catastrofista. Jo em pregunto, en sèrio que el mateix PSC que va fer l'oposició que va fer durant el mandat 2019-2023 em tira a mi de catastrofista, sap el que és ser catastrofista? Ser catastrofista és organitzar un acte públic al minut zero de mandat anunciant que l'anterior govern havia arruïnat l'Ajuntament. Això sí que és ser catastrofista. Gràcies. Gràcies.
En cuanto a la intervención de Lídia, de los comunes, de la portavoz, ya hemos dicho...
que seguramente estamos muy cerca de decir lo mismo, lo que pasa es que no podemos, en todo caso, liderar un proyecto en el cual tenemos que dejar que los tempos nos permita, y ya comento que nosotros los temas técnicos que se deben hacer previamente se harán y se van a hacer, eso no va a haber ningún problema, el tema es...
Llegarán a un convenio y ese convenio es lo que vamos a luchar, bueno, aparte porque yo creo que es lo que nos toca a nosotros como ayuntamiento defender a los ciudadanos de San Feliu y también defender las arcas municipales en cuanto a los temas importantes y sobre todo en este caso...
Cuando tengamos un convenio, nosotros no nos cerramos a hacer cualquier aportación, la que nos toque, incluso más. No hará ningún problema y será voluntad. También hay que ser consecuente, y bien lo sabe usted en este tema, que cualquier inversión que quisiéramos hacer en escuelas públicas,
Haciendo un proyecto, nos tendríamos que ir al verano del 28, muy rápido, porque se tiene que hacer en verano, es lo que nos piden las AFAS en este caso, y si entre que haces un proyecto ilícitas, como muy rápido, nos iríamos al verano 27, perdón, al verano 27, como muy rápido, como muy rápido, como muy rápido.
Pero en todo caso, yo estamos en reuniones del equipo de educación con la Generalitat para intentar llegar a un punto en el cual nos sentamos cómodos y en el convenio lo único que nos tenemos que marcar son las reglas de juego y la voluntad es evidentemente...
climatizar un espacio dentro de un colegio no va a ser ese el problema pero en este momento queremos primero negociar y con tiempo lo haremos y seguramente llegaremos a acuerdos y al final todas las escuelas públicas de esta ciudad tendrá su refugio climático dentro de lo que sería el espacio, el recinto aparte de la inversión que está haciendo también este ayuntamiento que bien sabéis de 600.000 euros
de todo el tema de las pérgolas, que esto estaría afuera, pero dentro, llegar a un punto en el cual llegaremos a un acuerdo y lo más rápido posible, aparte de los ventiladores y termómetros, se podrá hacer. Pero queremos que esté regulado a través de un convenio, que es lo único que pedimos, y es lo que estamos negociando. Y yo entiendo que podemos negociar y podemos llegar a acuerdos. La intervención de Uriol, pues bueno, no sé, cada uno tiene su visión, nosotros...
Cuando hablamos del anterior mandato, yo he dicho que he intentado ser breve y no querer decir nada, que sé que no le gusta, pero bueno, todos tenemos un pasado y tenemos que hablar de él, y sobre todo cuando uno ha gobernado y ha sido alcalde. Cuando ha sido alcalde, pues yo lo entiendo.
que no le gusta que le recuerde su época cuando no ha sido fructífera. Digo yo, no lo sé, pero en todo caso yo no voy a entrar en ese detalle. Pero recordar que el día minuto, como dicen, el minuto 1, pasamos un informe, que no era un informe nuestro, era un informe de una interventora,
que lo hicimos público y nada más. Era el informe de la interventora que había estado con su gobierno hasta ese momento y que nos quiso alertar del momento económico que tenía en ese momento. Y lo seguimos diciendo. Ese informe está colgado y se puede consultar. En cuanto a la agenda, yo ya no puedo decir más. Yo sé que se le llamó incluso a usted telefónicamente preguntándole si iba a poder venir. Y nosotros nos adaptamos a cualquier día, a cualquier hora, a reunirnos sin ningún problema. Es que ese no va a ser nunca el problema nuestro.
Porque incluso esta semana, si hubiera habido alguna voluntad, después de haberse hecho por escrito, por correo y por telefónicamente, si hubiera... Bueno, es que nosotros ya no, para explicar y para poder llegar a acuerdos, siempre estamos abiertos. Es que no entiendo esa parte, sigo sin entenderla, pero gracias. En todo caso, seguramente es un problema de comunicación entre nosotros y nada más. Gracias. Gràcies. En el cas falta la votació de Comuns dels dos punts.
Sí, ja ho he dit abans, que fem una mica, no volem que sigui un salto de fe, però aquest compromís de diàleg amb aquestes quatre coses que, com hem comentat, les qüestions vinculades a la climatització de les escoles, a millores, en ajuts directes, en habitatge, en ajudes també a l'accessibilitat
en el comerç local i la mirada més territorial de les inversions. Aquests quatre punts, que per nosaltres són importants perquè entenem que també hem vingut aquí a aportar, doncs entenem que parlarem i ens abstenim en els dos punts. Molt bé, gràcies a tothom per les intervencions. En aquest cas, el punt número 9, que recordem que és el catàleg de llocs de treball,
Queda aprovat amb els vots de l'equip de govern, el vot en contra d'Esquerra Republicana, l'abstenció de Comuns, el vot en contra del Partit Popular i el vot favorable de Vox. El punt número 10, que en aquest cas és el pressupost, la base d'execució, queda aprovat per a l'equip de govern, el vot en contra d'Esquerra Republicana, l'abstenció de Comuns, el vot en contra del Partit Popular
i el vot en contra de Vox. Recordar a tothom que és consultable la memòria de l'alcaldia, en aquest cas del que és la relació d'aquest pressupost, un pressupost que vull agrair a tota intervenció, a l'oficina econòmica, a tothom que ha estat treballant-hi, no ha sigut fàcil. És veritat que en el parc d'inversions s'ha treballat
molt exhaustivament des de l'oficina de fons, i vull agrair també aquí al regidor Javier Molina el seu treball, perquè sense projectes ferms entengueu que no podem anar ni a Europa, ni al Ministeri, ni a ningú. Si no tinguéssim aquests projectes ferms dels més d'11 milions que en aquest cas costa la inversió de reconnectar la ciutat
de fer regeneració tecnològica mediambiental de les diferents zones de la ciutat, no solament és la zona centre, i ho vull recalcar i remarcar, ja que ens estan escoltant des de casa, ens han otorgat 4 milions i mig, el 40%, d'aquesta reconexió, d'aquesta reconexió en la zona central de les vies, entre la part riu amb la part muntanya.
no solament de la zona centre, sinó també els diferents eixos que es necessiten. I la zona centre, no solament la plaça La Vila, és el Pou de Sant Pere, carrer Rectoria, carrer Església, Passatge Penedès, Pi Maragall, segona fase de Pi Maragall per poder travessar quan treguin les travesses i les cadenàries,
Sí, ara veig que ho tenim aquí també, després ja ho passaré. No solament tenim en aquestes bandes, sinó que també tenim 11 de setembre, Riera, tenim Salut, en Camp Maginàs, tenim Comte de Vilardaga amb el carrer de Dalt, tots els eixos transversals que treballarem són, i la zona també, en aquest cas del complex.
que tenim allà perquè hem de poder arribar al que tindrem de trasllat del CAP Rambla al centre d'urgència. Llavors, no podem estar ens esperant, és un treball ingent per part d'urbanisme, per part de tothom, que s'han fet tots aquests projectes, s'han presentat i hem tingut unes subvencions.
No sols amb aquesta, sinó que hem tingut diferents subvencions que, com bé s'ha explicat avui aquí, és per aquest treball que han fet tots i totes. Amb el PAM, ja vam presentar-ho també, tenim el 56% del PAM ja executat i el 87% amb tot iniciat.
Estem en uns moments d'un treball en què hi ha una situació de la nostra ciutat que està canviant, que estem parlant en totes les conselleries, la d'educació, en aquest cas per al treball ingent que també s'està fent, amb la de transport, en cada una d'elles per poder arribar a tots aquests acords i aquestes necessitats que necessita aquesta ciutat amb el tema del soterrament. Però ho fem aquest 2026 i preparem la ciutat o no ho fem?
i ens quedarem amb un soterrament que passarà el tren per sota i no podrem travessar nosaltres. Llavors, enteneu que aquest treball és exhaustiu, és cert i, a més a més, l'hem dividit també amb tot el tema que és inversió i despesa amb els objectius de desenvolupament sostenible perquè ho tingueu també. L'objectiu, fi de la pobresa, més de...
2.632 milions d'euros. L'ambre 0, 877.500 euros. Salut i benestar, 3.541.915 euros. Educació de qualitat, 5.248.777. Igualtat de gènere, 645.000 euros.
aigua neta, energies renovables, totes barrejades, el que és el 6, el 7, el 10, l'11, podem estar que estem més de...
18 milions d'euros. Infraestructures i innovació, 1.400.000. Ciutats sostenibles, 14 milions. Producció i consum responsable, 3.696. Acció del clima, més de 600.000 euros comptant amb tot el que vindrà d'ajudes. I així, menys la vida submarina, que no en tenim,
En cada un dels objectius de desenvolupament sostenible, com és la vida i l'ecosistema terrestre, també 1.370.000, pau, justícia i institucions sòlides són 12.000.000 i aliances 2.772.000.
Complim amb els objectius, complim amb un pressupost ajustat a les necessitats, tindrem la nova contracta de neteja, recordeu que teníem el Tribunal de Contractes de Catalunya i per això ens ha pogut portar a terme, que no és perquè no hagi voluntat,
d'aquest equip de govern i necessitats d'aquesta ciutat. Per això, una vegada ja estigui finalitzat, podrem començar a fer la inclusió d'aquests gairebé 7 milions d'euros que posem anual, per això augmenta també, i sobretot augmenta els serveis, però a la ciutadania no se li puja l'IBI. I això vull que li quedi molt clar, perquè en tot aquest...
Diverses explicacions que s'han fet no els ha quedat clar. Recordant que Europa ens exigia el 100% del que és la despesa de residus i de recollida, i aquest Ajuntament no ho fa.
i ho puc dir en veu alta, no ho fem. Hem fet cinc trams perquè la ciutadania, fins que no tinguem el nou contracte, puguin tindre, a més a més, uns descomptes, amb cinc trams diferents, que també ha sigut un treball ingent amb el catastre.
i que després, i començant l'1 de gener del 2026, tindran ajudes i subvencions per al 2027 a tothom que compleixi les bases, amb un 30% de descompte a les taxes d'escombraries selectiva. Llavors vull que la ciutadania que ens escolti entengui que són uns pressupostos
coherents amb les necessitats que té actual aquesta ciutat. Gràcies a tots i a totes. Seguirem treballant. I ara seguirem ja amb el punt 11, que és autoritzar la compatibilitat de l'exercici d'una segona activitat en l'àmbit privat.
El punt 12, ho dic perquè així ens ho podem passar conjuntament, és desestimar la compatibilitat de l'exercici d'una segona activitat, que ho vam explicar-ho detingudament també a la comissió informativa, que és on fem els debats. Passem a la votació d'aquests dos. Jordi de Vox. A favor. Partit Popular, Raquel. Sí, nosaltres votarem a favor dels dos punts. Per en comú.
Lauren? Sí, nosaltres també, a favor. Per Esquerra Republicana, Aitor? A favor. I per l'equip de govern, Javier Molina? A favor.
Doncs el punt 11 i el punt 12 està aprovat per unanimitat. Passarem ara al punt 13, que és aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat al sistema per a l'optimització de la compra pública local de la Diputació de Barcelona i el punt 14, que és aprovar la minuta per a
per al conveni, precisament també, de col·laboració de l'adhesió del Sistema Central d'Adquisició de Bens i Serveis de la Generalitat de Catalunya. El punt 13 és el de la Diputació i el punt 14 és el de la Generalitat de Catalunya, tot recordant que també tenim el de l'ACM. És una manera de fer més lleuger el tema de les compres agregades. Passaríem a la votació, Jordi. A favor. Per al Partit Popular, Raquel. Sí, a favor.
Per en comú, Lorent? Sí, a favor. Per Esquerra Republicana, Aitor? A favor. Javier Molina? Sí, a favor. L'equip de govern, el punt 13 i el punt 14 els aprovem també per unanimitat. Passem ara al punt 15.
que és cedir gratuïtament i a precària de la Generalitat de Catalunya un immoble per a l'establiment del Servei de Salut Pública del Baix Llobregat. Recordem que ja hi és, ja fa des del 2013, que és a Mas Lluí, i s'ha de renovar tot el que són els convenis. Passaríem a la votació. Jordi. A favor. Raquel, Partit Popular. A favor. Per en comú, Lauren. A favor.
Per Esquerra Republicana, Aitor. A favor. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor. Aquest punt quedaria també aprovat per unanimitat. Passaríem al punt 16, que és anomenar un membre del Consell Assessor d'Urbanisme en el cau que la persona...
que tenia que venir i no pot perquè és incompatible i, com vam explicar l'altre dia, vindria una persona, una urbanista de l'àrea metropolitana. Passem a la votació. Jordi? A favor. Raquel de Partit Popular? A favor. Per en Comú, Lorena? A favor. Per Esquerra Republicana, Aitor? A favor.
Per equip de govern, Javier Molina. A favor. Doncs el punt 16 quedaria també aprovat per unanimitat. Passarem ara al punt 17.
I el punt 18, perquè són els dos, el punt 17, és aprovar les bases reguladores específiques i anexos per la concessió de subvencions per concurrència de l'àmbit d'esports. I el punt 18 és aprovar les bases reguladores específiques i anexos per la concessió de subvencions en concurrència en l'àmbit d'educació. Passant a la votació, Jordi. A favor. Partit Popular, Raquel.
Sí, a favor dels dos. Moltes gràcies. Per En Comú, Guillem. A favor dels dos. Gràcies. Per Esquerra Republicana, Oriol. A favor. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor. Doncs el punt 17 i el punt 18 també queden aprovats per unanimitat. Passaríem ara a aprovar el punt 19...
que és el reconeixement extrajudicial de crèdit, en aquest cas de la natació de persones amb discapacitat, que esperem que en el proper pleg entri dintre del que és la concessió del complex. Posem la votació. Jordi. A favor. Raquel, Partit Popular. Abstenció.
Con lo bien que llevamos, Raquel. Para los niños con discapacidad que hacen el curso neto acción. En comú, Guillem. A favor. Para Esquerra, Oriol. Abstenció. Ja no dius res. Javier Molina, equip de govern. A favor.
Amb el vot favorable de l'equip de govern, en Comú Podem i Vox, i amb l'abstenció d'Esquerra Republicana i PP, queda aprovat també aquest punt.
Ara passaríem a l'àrea de territori, transició ecològica i planejament. El punt 20 és aprovar inicialment el projecte executiu d'adequació de les instal·lacions de l'aparcament de la plaça Lluís Companys, que també és el que havíem parlat fa un moment també del tema de diverses inversions que tenim. En aquest cas són 229.754,17.
I posaríem l'IVA. Posaríem a la votació Jordi de Poc. A favor. Partit Popular, Raquel. A favor. Per En Comú, Lídia. A favor. Per Esquerra Republicana, Oriol. A favor. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor.
Aquest punt quedaria aprovat per unanimitat i així es podran tindre aparcament ja en el centre també de la ciutat. Punt 21. Retornar la garantia del contracte del servei de neteja d'edificis i dependències municipals, que són 126.000 amb 78 euros. Jordi. A favor. Partit Popular, Raquel. A favor. Per en comú, Lídia. A favor.
Per Esquerra, Oriol. A favor. Per l'equip de govern, Javier Molina. A favor. Doncs retornem aquesta garantia per unanimitat.
El punt 22 és adjudicar el contracte de servei per la renovació integral i manteniment preventiu de les instal·lacions dels equipaments municipals de Sant Feliu de Llobregat. Recordem que eren 5 lots, és més d'1.800.000 euros, i en aquest cas és el sistema tèrmic, l'elèctric, el de lavadors i també el sistema d'incendis i, a part, el de treball
conjunt per veure que tots aquests lots funcionin. Passaríem a la votació. Jordi? A favor. Raquel, Partit Popular? A favor. Per En Comú, Lídia? A favor. Per Esquerra Republicana, Oriol? A favor. Per l'equip de govern, Javier Molina? A favor.
Ara el punt 23, que li passaré la paraula al regidor també d'Habitatge, per aprovar inicialment el Pla d'Habitatge 2025-2031. Jaume. Gràcies, alcaldessa. Bé, és un punt esperat,
Abans es comentava que la preocupació per l'accés a l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania de Catalunya i també amb l'enquesta municipal detectàvem que era de les màximes preocupacions de la ciutadania de Sant Fernando de Llobregat. No és estrany donada la situació en què ens trobem d'accés a l'habitatge. Avui presentem a aprovació inicial el Pla Local de l'Habitatge
que regirà les polítiques d'habitatge, que és una eina per orientar aquestes polítiques d'habitatge de l'any 2025 a l'any 2031. Després d'una gran feina d'anàlisi prèvia, de diagnosi, podem presentar un pla d'acció amb 19 accions estratègiques, que també comporta tot el sistema d'avaluació del pla.
i que, fonamentalment, tot això ho hem explicat en diferents moments, però destacar els objectius que fonamenten aquest pla, que van amb quatre grans eixos, el de proporcionar atenció i suport a la ciutadania en matèria d'habitatge, el d'incrementar el parc d'habitatge sacrible al municipi,
el de promoure la rehabilitació i adequació dels habitatges existents i el d'automització de la gestió i l'organització de les polítiques d'habitatge. Aquests quatre eixos defineixen en gran mesura el conjunt de les accions que es donen a terme. Deixeu-me destacar també
Un pla local d'habitatge no es fa en dos dies. A darrere d'aquest pla, a banda del procés participatiu que hi ha hagut en diferents formes de participació, m'ha destacat la gran feina de l'equip tècnic que hi ha hagut al darrere i que és molt d'agrair. Moltes gràcies, Jaume. Ens afegim tots a l'agraïment de tot el grup tècnic
que ha encapçalat aquest pla. Tot recordant que és necessari tindre sempre els plans vigents per poder tirar endavant totes les accions necessàries
perquè sense el pla llavors sí que és allò que no acabes de gestionar en tota l'embargadura en aquests moments. Estem en una ciutat que tant en la gran transformació del que ens aportarà el soterrament amb aquest espai de l'ecodistricte, però també amb els altres terrenys que tenim i que en aquests moments estem treballant també en aquest cas amb àrea metropolitana i també
per oferir els terrenys que tenim a disposició. En aquest cas, alguns estem fent la segona tongada de poder fer aquesta acció de poder-los accedir, perquè encara tenen uns problemes també, en aquest cas,
de registre, d'anar a la propietat, i estem esperant també acabar-ho per poder-ho cedir. Seran més de 400 habitatges en l'àmbit no soterrament, en l'àmbit dels diferents barris, que seran gairebé uns 500 habitatges també de lloguer, que jo crec que és important per poder tirar endavant. Passaré ara la paraula a cada un dels regidors, cada força política, per fer el debat i la votació. Jordi? Extenció.
Partit Popular, Raquel. Sí, nosaltres votarem abstenció. Per en comú, Lídia. Sí, gràcies. De fet, ja ho hem comentat abans, com l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania a Catalunya i cada cop hi ha un accés més limitat tant al lloguer com a la compra. Aquesta problemàtica no és nova,
sinó que també és el resultat d'anys de desinversió pública de totes les administracions en habitatge social i també de la falta d'una regulació davant un mercat potent i una regulació feble i l'especulació immobilià promoguda pels grans inversors i actors privats.
La crisi de l'habitatge no és només una manca d'oferta, sinó del segrest d'aquest propi mercat i un problema que a nosaltres ens preocupa i ens ocupa, malgrat que les competències en habitatge als ajuntaments són nules, o poques, o gairebé nules, però també és cert que és necessari prendre les regnes d'aquesta problemàtica
des de totes les administracions. A Sant Feliu, a la nostra ciutat, portem temps treballant, fent modificacions de planejament. Recordo de hotels, on hi havia un hotel, ara tenim 40 habitatges de lloguer de l'IMSOL, on teníem un terciari, ara tenim 32 pisos on anava indústria.
Al carrer del Pla tenim 32 pisos de lloguer per joves o per famílies monomerantals, que van ser els primers en tota l'area metropolitana en ser habitatges de lloguer, trencant les lògiques de la compra-venda del sol públic, externalitzant aquest sol públic, és un dels motius més greus pel qual no tenim un parc d'habitatge públic en aquest país.
I aquest pla d'habitatge se'ns presenta com una oportunitat per anar redreçant aquestes polítiques. Per nosaltres, pels comuns, entenem que és un bon document, sobretot per la part de diagnosi, que és un retrat molt a nivell radiografia de la problemàtica i a l'hora del repte que tenim com a sanfaliu a dia d'avui.
I també a aquest pla li trobem algunes mancances. I més que al·legacions, Jaume, igual que amb la mateixa línia que parlàvem del debat de pressupost, de com dotem aquest pla d'habitatge amb una política pressupostària darrere, això vol dir que ens ho creiem,
el que us volíem demanar que més que alegacions poguéssim també, perquè això ho hem dit a la Junta de Portaveus, penso, o en alguna reunió a la informativa potser de territori, que més que fer alegacions poguéssim tenir un espai de proposta en aquest pla d'habitatge per també que ens doni llum a altres debats que no s'han tingut en aquest document. Primer,
que un document amb una memòria de participació amb 107 enquestes, tenim un problema. Quan parlem del major problema que la ciutadania entén que li afecta i només hem estat capaços d'arribar a 107 persones que contestin aquesta enquesta,
no em sembla de rebut, o sigui, jo crec que hem d'anar una mica més al moll de l'os, i un procés de participació en aquesta memòria que també es centra en una sessió de participació a la sala ibèria. Llavors, no es tracta de fer reunions, sinó compartir la visió d'aquest document estratègic
i no només tantejar aquestes opcions. Hi ha una altra qüestió que també ens preocupa, que és un document també molt centrat en la pedra, molt centrat en la promoció d'habitatge, que aquesta és una política necessària per tenir una visió de 10-15 anys vista,
però també el que volem incorporar, doncs, aquestes polítiques més de curt termini, més que tinguin un retorn directe i un impacte a la ciutadania i això és el que també volem que transpulli d'aquest document o que s'incorpori al Pla d'Acció.
I després hi ha altres qüestions que també tenim dubtes perquè hem parat en aquesta mateixa sala i no hem tingut retorn, com la suspensió de llicències de canvi d'ús, de local, habitatge. Això es va aprovar fa bastant aquesta suspensió de llicències i no hem tingut retorn. I altres problemàtiques que pensem que no ens afectaran, però la...
la compacticitat, el seguiment de l'àrea metropolitana no coneix de fronteres i les qüestions d'ordenança d'usos de pis turístics també l'hauríem d'abordar en aquest Ajuntament cosa que ens pensem que no arribarà però també és important que la tinguem present més enllà de cobrar la taxa.
més enllà de cobrar la taxa, per la qüestió de licències, etc. Llavors, això, nosaltres, ens sembla un document que ens agradaria poder participar d'alguna altra manera, com a aprovació inicial, que és també tenir aquests altres debats vinculats a la intervenció que hem fet també del pressupost i, bé, doncs, seguir lluitant per garantir o per millorar aquest dret fonamental que és l'accés a l'habitatge.
El vot, Lídia. Abstenció. Per Esquerra Republicana, Flàvia. Gràcies, alcaldessa. Bé, doncs nosaltres opinem que el pla té una part de diagnosi i de valoració del pla anterior molt complerta. Són més de 150 pàgines on fa una radiografia molt extensa de la situació d'una preocupació molt important, que és la dels pisos buits,
I creiem que en aquest sentit dona un marge de treball molt ampli, però sí a l'hora de les propostes, dels 19 punts, creiem que és poc ambiciós, que ha sigut poc participatiu i poc propositiu. I m'explico a poc a poc respecte a l'ambició.
trobem que hi ha molts punts i accions que ja es duen a terme. Si anem una mica en el que potser ens pot preocupar més, que són les situacions de sobresforç del pagament de l'habitatge, els punts es tradueixen en informació, assessorament i atenció. Creiem que aquí també podria haver un marge més ampli de propostes, més marge d'acció, perquè, òbviament, s'atenen a les persones amb major vulnerabilitat,
però creiem que parlant, per això també ens adherim una mica a la proposta de la Lídia, de poder treballar més en profunditat i poder afegir propostes respecte a fer un pla d'acció més preventiu, que el desnonament no ens vingui a sobre, sinó que es pugui treballar amb les famílies. Aquí també hem trobat una mica a faltar la taula social d'habitatge, on és un espai on es poden coordinar molts agents per treballar precisament això, la prevenció, respecte a tenir un desnonament, com actuem.
Creiem que hi ha molts punts que ja eren continuistes, però punts nous eren, per exemple, el pla pilot de rehabilitació, que el trobem molt interessant, però preocupa el fet que en el mateix pla indiqui que està condicionat a l'obtenció de fons. Per tant, aquesta preocupació sí que posa que possiblement per al pla de barris, però queda una mica ambigu. I el registre d'habitatges buits, que com deia, és molt interessant respecte a poder continuar amb aquest punt i després
poder fer els respectius increments de l'IBI en aquest sentit. Amb la participació també estem d'acord que podria haver estat una mica més en profunditat. Creiem que hi ha moltes entitats que podrien haver dit molt més al respecte, però sobretot també per la part política.
Consta en el pla que es farà seguiment polític en la ponència 2030, que em consta que es convoca cada mes, i crec que és molt important perquè el que sí que tenim tots en comú i pensem és que és el que més ens afecta, la problemàtica de l'habitatge, i per tant és molt important que es pugui anar fent seguiment del pla.
Respecte als altres punts, el punt B parla de l'increment del parc d'habitatge assequible, on es parla de cedir sol. Hi ha tres propostes de fase durant el pla i ho trobem molt interessant, però aquí també estaria bé poder concretar.
i creiem que seria interessant les alternatives a les convencionals, és a dir, els habitatges cooperatius. Sabem que potser no es comparteix amb altres composicions polítiques, però nosaltres és un model que defensem i trobem que és molt interessant per poder reduir l'especulació. Després parlem de rehabilitació i adequació.
que també aquí parlem d'informar, impulsar inspeccions tècniques, estudis d'adequació... Sobretot es planteja molts estudis que crec que seria necessari acabar de concretar una mica més i optimitzar l'oficina local d'habitatge, que també es tradueix en municipalitzar, però creiem que poden haver-hi moltes més propostes, oficines mòbils,
Creiem que hi ha molt marge de treball, que les línies són molt bones i que parteix d'una diagnosi molt bona, però creiem que és un tema prou important perquè anem una mica més enllà. Gràcies. La votació. Sí, he dit al principi que abstenció. Gràcies. Passo la paraula a Geova Manyosas perquè contesti cada un dels punts. Sí, gràcies, alcaldessa.
Bé, s'han dit moltes coses. Una petició que s'ha fet conjuntament per part dels grups de Sant Feliu en Comú Podem, com d'Esquerra Republicana, la possibilitat de fer propostes. Evidentment, ho hem parlat ja en el punt del pressupost, la voluntat, la disposició de poder fer propostes i abordar temes diferents.
evidentment. A més a més, un pla no deixa de ser una eina i és una eina dinàmica. Per tant, ens hem d'anar adaptant també a una eina dinàmica de mig termini. Fins a l'any 2031, per tant, ens hem d'anar adaptant a les situacions que anirem passant i que s'anirem vivint. A més a més, en un moment de transformació pel qual està passant la ciutat,
que genera moltíssimes oportunitats. I parlàvem d'això que aquest pla, ho deia la Lídia, que centrava molt en qüestions de pedra. No només es centra en qüestions de pedra, però evidentment les qüestions més relacionades amb pedra són capdals.
En el moment que ens trobem de transformació de la ciutat i les possibilitats que s'obren de generació de nou habitatge, aquest pla recull aquestes possibilitats i negre sobre blanc enfoca on i com es pot aconseguir degenerar habitatge.
estem parlant que les previsions que fa el Pla s'enfilan al voltant una miqueta per sobre de mil nous habitatges assequibles en aquest període de 2025-2031. La xifra és la xifra més important que segurament es recorda, també és un moment totalment...
excepcional, però que ens acosta al que haurien de ser els objectius i al que hauria de ser la fita d'arribar als límits que marca el pla sectorial-territorial de l'habitatge, que és el que també ens orienta. Dir també que no és només un pla centrat en pedra, tot i que la pedra és important. Hi ha una part molt important d'atenció
a les situacions de les famílies, a les situacions de les persones que estan en situacions de sobresforç en el pagament de l'habitatge, a l'atenció a les situacions de risc de la pèrdua de l'habitatge d'aquest acompanyament per tal de prevenir i de no arribar a situacions que poden ser molt greus per a les persones.
Destacar que es demana que s'abordin algunes qüestions, com el tema de les suspensions de llicències, del canvi d'ús, de local habitatge o qüestions de pisos turístics. El plan parla d'això i, de fet, ja s'està treballant en aquesta línia. I també respecte al que parlàvem de la nova oficina local de l'habitatge,
Estem parlant d'una oficina que va més enllà d'una simple borsa social. La borsa té una llarga història a la nostra ciutat. Va començar com una borsa jove d'habitatge de lloguer que va néixer en un moment que en aquell moment hi era regidor de joventut, fa temps. S'ha anat transformant en una borsa social d'habitatge i l'oficina local d'habitatge intenta enfocar la qüestió de l'habitatge allà
interioritzat a nivell intern del que és la pròpia administració de l'Ajuntament des d'una visió molt més integral del que són les polítiques de mitjatge. Moltes gràcies. Rèplica? Algú vol rèplica? Lídia? Oriol? Ai, digo Flàvia, perdó. No? Bueno, aquest punt quedaria amb els vots. Bueno, Jaume has de votar per l'equip de govern.
Si no, el secretari... Doncs em sembla que l'equip de govern hi vota a favor. Doncs amb el vot favorable de l'equip de govern, l'abstenció d'Esquerra en Comú, Partit Popular i Bosch queda aprovat inicialment el Pla Local d'Habitatge. Recordar que també, a part de les enquestes i de més, de la sala ibèria també es va participar en cada una de les regidories de barri que es va venir a explicar,
i les diferents persones que estaven a la regidoria també van poder-hi participar. Com ha dit el regidor Jaume, no solament és pedra. Estem parlant del repte que tenim del diagnosi d'habitatges més antics de 45 anys i que per fer qualsevol sol·licitud necessiten una IT.
i que l'Ajuntament estarà al costat de tots aquests habitatges fent-los a la IT i acompanyant-los en tot el tema de negociacions i buscant subvencions i ajudes, lògicament, perquè tenim un parc d'habitatge envellit, sobretot en els diferents barris com Can Caldés, La Salut, Can Vaginas i també Falguera. Jo crec que és un bon pla. A tots ens agradaria trobar un pla d'habitatge ja d'haver estat aprovat. Recordem que l'últim era del 17 al 23.
que després no hi ha hagut cap pla. En aquest cas el treball de diagnòstic, com s'ha dit, és important. El treball que s'està fent de l'habitatge de pisos turístics o de l'infrahabitatge en espais
que havien de ser comerços i estar treballant també en fer tot un estudi d'eix comercial, perquè és necessari i imprescindible amb la situació que també tenim a la nostra ciutat. Aquestes 19 accions i aquests quatre eixos són importants per incrementar aquest parc d'habitatge, però també renovar el que està en aquest moment envellit.
i aquí estem també per acompanyar totes aquestes famílies. S'ha parlat de la taula i recordem que tampoc deixem a ningú enrere, a la que hi ha qualsevol necessitat, les famílies també estan acompanyades per serveis socials, que també vull comentar-ho, que en aquest cas se les acompanya, no deixem que vagi el desnonament en si,
I el tema, en aquest cas, de la taula social està a punt, suposo, de poder-se iniciar. Estan treballant, us ho faran, us ho comentaran en quin punt està també.
i ho podrem parlar a les diferents comissions informatives perquè tots estiguem assabentats. Però sí que puc dir i puc donar fe, i en aquest cas em miro a la regidora i presidenta de l'àrea, que s'acompanya a totes les famílies amb unes necessitats importants i s'ajuda
que no estiguin al carrer en el màxim consens també de les treballadores i sobretot de les famílies. Ara passaríem al punt de l'àrea de desenvolupament econòmic i promoció de la ciutat, el punt 24, que és aprovar l'ordenança reguladora de les instal·lacions i funcionaments de les terrasses del sector de restauració i similars, que sé que es va fer també una trobada i es va estar explicant,
I li passo la paraula perquè ens faci un resum a Juan Francisco López. Gràcies, alcaldessa. Intentaré fer un resum perquè a aquestes hores segur que hi ha més d'un i més d'una que té algú esperant-la en alguna de les 150 terrasses, aproximadament, que tenim a la ciutat. I aquesta és una de les primeres dades que volia donar. 150 terrasses vol dir una terrassa per cada 300 habitants, que és la meitat, aproximadament, del que té Madrid.
Madrid té 500 habitants per Terrassa, nosaltres tenim 300 habitants per Terrassa. Llavors, és en aquest context i, a més a més, en el creixement d'utilització de l'espai públic en general, no només de terrasses, que es van trobar amb la necessitat de revisar una ordenança que ve de l'any 2005, és a dir, que ja tenia 20 anys, que per tant cal actualitzar-la des de tots els punts de vista, també des del punt de vista de l'estructura
jurídica i amb quatre elements importants o amb quatre guies importants. Una d'elles és adaptar-nos a la normativa, principalment a la normativa d'accessibilitat, s'havien de fer les terrasses més accessibles no només per les persones amb discapacitat sinó també per la resta dels usuaris de la ciutat, amb això s'amplien
les distàncies des de la façana, es prohibeix tenir terrassades a les façanes. És una ordenança de 54 articles i 6 disposicions. Òbviament no entraré en elles.
En un segon lloc, també vam detectar la necessitat de facilitar l'actuació administrativa, de facilitar que els titulars de les activitats tinguessin més fàcil tant a demanar-les com a modificar-les, com a col·locar-les i saber on estan. Això també ve recollit, de manera que no hauran d'anar cada any a demanar la terrassa i no haurà d'anar l'Ajuntament cada any i després un altre i la seva terrassa.
Aprofitant aquesta ordenança, hem intentat endreçar els espais i també modernitzar-la en quant al tipus de material a utilitzar a les terrasses, també per fer-la més sostenible mediambientalment
i de pas aclarir què és el que està permès i el que està prohibit fer a les terrasses dels bars, que al cap i a la fi no és més que espai públic i és un espai que hauria de ser de convivència i que en algun moment pot ser un espai de convivència difícil, per dir-ho d'alguna manera, i sobretot en el català de sancions s'ha hagut deixar molt clar
quina és la línia que és allò que es vol condolar, que es faci des del punt de vista de l'ús. I, si m'ho promet, l'alcaldessa, ja per concloure, ha sigut una ordenança llargament treballada, com deia, també molt parlada amb els ús municipals, també hem parlat amb tots els afectats, individualment i també col·lectivament,
també amb el col·lectiu de persones amb discapacitat, i aquí vull fer un esment a la seva regidora, que ha sigut molt insistent en que havien de treure aquesta terrassa, però d'aquesta ordenança, i també, com sempre, a tot l'equip tècnic, també jurídic, Roger no només és una bona persona, sinó també tens un equip de juristes molt bo i molt ben coordinat, i a tota l'àrea de desenvolupament econòmic,
amb l'impuls del seu president, ha fet que, parlem de més de 25 persones, s'hagin treballat en aquesta ordenança. Si hi ha algun detall a esmentar, doncs aquí estem. Gràcies, senyora Tresa. Moltíssimes gràcies. Ara passem al debat i també a la votació. Jordi. Extenció. Per el Partit Popular, Raquel.
Sí. A ver, a nosotras votaremos abstención, ya que, por una parte, nos parece bien el tema de la homogeneidad de las terrazas y, sobre todo, que pasar de las tres temporadas que había hasta ahora a solo dos. Pero sí que hay muchas terrazas que se verán modificadas o reducidas el espacio y también deberán hacer una inversión en los nuevos parasoles y las mesas. Y esto les puede producir pérdidas en sus negocios. Por tanto, votaremos abstención.
Gràcies per les inversions. Sí, potser hi ha inversions, però ara ho parlarà també en aquest cas el regidor. Per a Comuns, Lídia. Sí, a veure, nosaltres compartim...
que és una ordenança necessària. De fet, així ho vam impulsar el 2021, l'expedient hi consta, tota la feina que ha de fer la Flàvia, des d'activitats també en aquest moment, i el debat en oberta amb el col·lectiu, amb els restauradors de la nostra ciutat, jo crec que es va fer molt bona feina.
Però jo crec que hi ha una qüestió, o a mi continuem tenint dubtes de si aquesta ordenança respon als criteris fixats que tu mateix explicaves. I és una ordenança que ja ho vam comentar a la reunió que vam... que també t'agraeixo, que vaig arribar tard.
és una ordenança que no compleix amb un criteri marc de donar unes respostes al màxim de realitats possibles. És una ordenança que té més excepcions que criteris inicials. I és una...
una ordenança que obre la porta a que un dels criteris que has comentat, que és la homogeneïtat en el mobiliari que està a la via pública, aquest concepte que s'ha de tenir molt clar, que la gestió i l'utilització de la via pública és per tots i per totes, aquest àmbit privatiu s'ha de tenir ben controlat, tampoc està en aquest document.
Nosaltres ens estindrem fent confiança també perquè coneixem com funciona la casa i l'intent que és que hi hagi un informe tècnic posterior a totes les especificitats que puguin haver.
Això complica molt la gestió. Jo crec que no compleix amb el que hauria de ser que fixessin el màxim de realitats i ordenar en base a això.
Hi ha una qüestió que sí que és important i entenc que es podria fer fins i tot, o bé, jo crec que s'han de tractar de manera individual les necessitats particulars de l'activitat econòmica de la nostra ciutat i que és important que així sigui i que estiguem al costat i això no posarem dubte.
Podríem també fer aquesta visió més o aquest discurs més demagògic de quina és la pèrdua, quin és el centímetre quadrat, però entenem que el compliment del codi tècnic al compliment
de poder passejar d'una manera feliç, sense massa entorpediment pel carrer, és important. Per això hi ha qüestions que entenem que s'ha de fer algun tipus de sacrifici i algun tipus d'adaptació. I aquí sí que entenem que hi ha d'haver aquestes especificitats. Però...
Especificitat en places, i es tracta d'una qüestió d'ordenació des de l'inici, perquè la plaça de la Vila, per molt que es canviï el terra, no canviarà específicament, perquè la plaça Catalunya, que ja està adaptada, ja pot tenir una ordenació d'entrada.
Hi ha qüestions que nosaltres no compartim, que tenim molts dubtes d'aquesta ordenança, que compartim els principis bàsics, però no acabem de veure'ls redactats en aquest text. Ja ens estindrem. Gràcies per Esquerra Oriol.
Sí, gràcies, alcaldessa. Nosaltres sempre hem defensat la necessitat d'actualitzar l'ordenança de terrasses. Som conscients i érem conscients el 2021 quan vam impulsar els treballs tècnics que la norma del 2005 havia quedat obsoleta. Per tant, estem d'acord que calia adaptar als nous usos, a la convivència i a les necessitats del teixit comercial.
És una ordenança molt detallada, però creiem que és poc valenta. El text és llarg, és tècnic, molt exhaustiu, però considerem que no afronta els conflictes reals de la ciutat, els problemes de soroll nocturn, les zones especialment saturades, els impacte en la convivència, les dificultats de mobilitat en carrers estrets i les necessitats de diferenciar criteris segons barris i intensitat en els usos.
Tot això que comento queda pendent, com diu l'ordenança, en futurs decrets d'ordenació singular. És a dir, avui no aprovem solucions, aprovem un març general i deixem la decisió per més endavant. I un debat que afecta la convivència i el descans del veïnat, per nosaltres no s'hauria d'ajornar indefinidament.
Si després d'anys de procés, si la consulta pública no rep aportacions, si els restauradors tenen encara dubtes i molts veïns no veuen resolt els problemes que fa anys que denuncia, doncs crec que com a ciutat tenim un problema. Aquí preguntar si hi ha algun pla pels 11 establiments que es queden sense terrassa i els 30 que ho han reduït el seu espai, perquè com deia la...
regidora del PP, això pot portar aquests establiments suposats perjudicis econòmics i volem saber si se'ls farà algun acompanyament o si hi ha alguna cosa prevista.
Calia una ordenança? Sí, però per nosaltres calia una ordenança millor. Nosaltres volem una regulació clara, equilibrada i valenta i una ordenança que, en definitiva, garanteixi el descans i la convivència, doni seguretat jurídic al sector, ordeni els carrers més conflictius i permeti un espai públic amable i més accessible. I, per tant, el nostre vot, tenint en compte tot el que aportem en el debat, serà l'abstenció. Gràcies.
Per fer retorn, li dono la paraula al tinent alcalde i regidor de l'àmbit. Començo, com deia el Molina, pel final, no pel darrere.
Sí, no només hi ha un pla, sinó que ja s'ha actuat en aquest, això ho vam explicar l'altre dia amb els grups, mentre s'ha anat ajustant l'ordenança per evitar la pèrdua de negoci, de la simple implementació del Codi d'Accessibilitat, que això feia perdre el 50% de les terrasses de manera automàtica, durant tot aquest termini s'ha anat no només ajustant l'ordenança per evitar aquesta pèrdua, sinó també
amb les 11 activitats afectades amb la possible pèrdua, hem accedit reduir-la només 3. Al final, més un d'any que també ens agradaria evitar, però que només s'han quedat amb 3 fent moltíssimes virgueries tècniques.
Crec que no és justa la realitat dir que no afronta els conflicts, tot el contrari. Una de les coses que s'ha atreviat molt i que s'ha ampliat és el catàleg d'infraccions. Malauradament s'ha de parlar d'infraccions per poder-les posar en una ordenança, però en sentit positiu és el d'obligacions. Quan se sanciona de manera greu, com a infracció greu, permetre que se li doni de menjar als animals a les terrasses,
Per exemple, un problema de salut pública és atacar un problema real que, a més a més, els que passem per determinades zones ho podem veure. En el moment en què es prohibeix tenir terrasses posades al costat de la paret que impedeix
la viabilitat, que caminin persones amb discapacitat física, estem atacant un problema que és real. Quan s'amplia de 1,50 a 1,80 m perquè puguin passar dues cadires de rodes o fins i tot dos cotxes de nens, estem atacant problemes reals. Jo crec que si alguna cosa sí que fa aquesta ordre, si diuen a més li poden criticar moltes qüestions, és atacar, jo crec que fins i tot de manera valenta,
els problemes que s'han anat detectant, i potser falta algun més, i òbviament, com és un document viu, el podem modificar. Amb el que no estic d'acord és que sigui un marc, em sembla que ho ha dit tant la Lídia com l'Uriol, que sigui un marc genèric que ja anirem veient. El 50% de les terrasses estan afectades per l'ordenació normal en carrers de vorera,
a dos nivells que han de deixar les seves distàncies. Queden un altre 50% que o bé queden afectades per la reducció o estan en zones susceptibles de ser d'ordenació especial. No totes les places seran d'ordenació especial.
són susceptibles per la seva configuració o les de plataforma única, no totes. Si només hi ha una terrassa en un carrer de plataforma única, no tindrà ordenació especial. A l'hora de donar la llicència se la donarà d'una manera o d'una altra, perquè no hem d'oblidar la discrecionalitat de l'administració a l'hora d'aturar o no aturar la llicència. El que sí que no hem volgut fer
és tenir tota la ciutat igual, perquè la ciutat és diversa, els espais són diversos, els colors són diversos i, a més a més, la ciutat creixerà. I quan la ciutat vagi creixent no volem haver d'anar a modificar l'ordenança de terrasses per parlar de colors o de materials. Sí que la confiança en els serveis tècnics, que possiblement, clar que dificultarà la feina. És molt fàcil dir que tots els...
Parasols han de ser de color, posar-li el que vulgueu, i que tots s'hagin d'adaptar. Aquí sí que tindríem un problema d'inversió greu, calculada en aproximadament un milió d'euros de totes les terrasses, hem de canviar tots els parasols. La regulació diu que tots els parasols d'una mateixa activitat han de ser iguals, del mateix color, que la publicitat ha de tenir un determinat tamany. No té molt poca afectació, contestant
el Partit Popular té molt poca afectació en la inversió que hauran de fer.
les activitats per canviar, per a sols, si algú té d'altres mercats diferents de cervesa, potser haurà de canviar. La majoria compleixen amb el que és la normativa. I preveient que això pugui provocar, en algun cas, alguna dificultat econòmica, s'ha aprovat l'Audi de la mateixa ordenança i la disposició transitoria que diu que hi ha dos anys de moratòria per fer l'adaptació als materials, als colors,
perquè, òbviament, s'entén que que hagi de fer una despesa a aquest termini de dos anys, consensuat amb el sector, per estar parlant amb ells, i dos anys és el període en què, habitualment, canvien molt del seu mobiliari, doncs ha semblat adequat aplicar-ho. I per això el govern ho t'ha de favor.
Gràcies. Alguna pregunta més per part dels regidors? Amb el vot favorable de l'equip de govern, l'abstenció d'Esquerra Republicana, abstenció d'en Comú Podem, abstenció del Partit Popular i abstenció de Vox, queda aprovada aquesta...
Aquest punt, que recordem que estarà vigent, portarà ja 21 anys que no s'havia modificat, que s'havia treballat, que era complex, però que s'ha fet un treball exhaustiu. Entenem que tindran la moratòria de dos anys, que l'acompanyament també de tota la part tècnica de la ciutat,
abans de trobar-nos també amb tota la zona de soterrament i tots els canvis que hi haurà, millor ja tindrà una ordenança ja preparada i ajustada a les necessitats. Ara passaríem ja a la part de control, que és el punt 25, que és donar compte de la qual ha aprovat a la Junta de Govern local en data 29 d'octubre de 2025 per aprovar la vestreta de préstec reintegrable
del període d'octubre 2025 per garantir la prestació del servei públic del complex municipal. El punt 26 és donar compte de l'informe d'intervenció sobre l'avaluació del compliment dels objectius de la llei orgànica 2 barra 2012 de l'execució del pressupost corresponent al tercer trimestre del 25.
El punt 27 és donar compte de les resolucions d'alcaldia, regidores, regidors, delegades, delegats, des del 23 d'octubre fins al 18 de novembre del 2025.
I el punt 28 és donar compte de les actes de Junta de Govern local, dates 21 i 29 d'octubre i 5 de novembre. Si no hi ha cap pregunta en cap d'aquests punts, passaríem, ja que no es vota, a... Tenim dos punts d'urgència. Passaríem al primer punt d'urgència, que seria el punt 29,
que és aprovar la incorporació del document ambiental estratègic a l'abans de modificació puntual del Pla General Metropolità per al nou espai de la centralitat urbana de Sant Feliu de Llobregat, que recordem que ho vam aprovar el dia 28 del mes passat i aquest informe va arribar el dia 29.
i com que ho van consultar amb el secretari va comentar que seria millor passar-ho pel ple fins que no ha estat revisat per tothom, no va arribar a temps a la comissió informativa i per això hem de votar si s'escau l'urgència per part de tots vosaltres. I el punt 30, ja l'explico també, és aprovar el full
d'apreuament de la finca de Camp Montmany. Aquests dos punts són els que venen d'urgència. Primer havíem de votar l'urgència i després podem entrar al debat. En aquest cas fem la votació de l'urgència d'aquests dos punts, el 29.
que és el document ambiental estratègic de l'abans de modificació, i l'altre és aprovar el full d'apreuament de la finca de Camp Montmany, que recordem que és el terreny que hi ha, no la casa. Jordi. A favor. Elisabet. A favor. Per en comú, Lídia.
A veure...
Nosaltres el que demanem és que això no vagi per urgència. O sigui, ens sembla molt fort que un punt dedicat a soterrament i un altre a planejament estratègic del centre de la ciutat passin per urgència quan, segons els criteris d'aquest govern, és passar el mínim possible d'urgències i dos temes que se'ns presenten quan estaven fent el minut de silenci aquí a la plaça de la Vila. I que fins fa una estona...
no teníem ni la documentació penjada com a punt d'urgència. O sigui, no hem pogut mirar absolutament res. Un ple amb el pressupost, un ple amb el pla d'habitatge, un ple amb una ordenança important per a la nostra ciutat, amb moltes mocions. Sisplau, una mica de consideració. No és urgent passar un aprovament i tampoc és urgent passar un document que no hem pogut veure.
d'un tema important i a sobre... Bueno, és que em sembla que és l'informe ambiental de l'abans del planejament, no? O sigui, el document... Vaja, si... És que ni el xat GPT és capaç de mirar-se-lo entre minuts. O sigui, sisplau, reconsidereu això. Nosaltres no podem fer aquesta irresponsabilitat democràtica
de votar a favor d'unes qüestions que no són urgents sense haver-nos mirat la documentació. Per nosaltres això és una retirada de dos punts i votem en contra de l'augència i no sé si fins i tot és esmenable perquè això no és una ausència.
Per Esquerra Republicana, Oriol. Sí, també en contra de l'urgència i també reafirmar que no podem participar del davant i emetre cap reflexió sobre els punts que ens heu presentat perquè, com ha dit la companyia Lídia, ha sigut materialment impossible que ens ho llegim, que emetem un criteri, que ens coordinem amb la grupa municipal per...
arribar a un consens en el punt és que és inviable, però també sol·licitaríem, no ho fareu, però també sol·licitaríem la retirada del punt de l'ordre del dia per un mínim respecte a la feina de l'oposició. Per l'equip de govern, Javier Molina, i també per l'explicació per aquest temps d'urgència. Bueno, yo difiero respecto a las dos últimas aportaciones porque realmente son temas muy técnicos. En un caso...
Como bien ha dicho la alcaldesa, y lo ha explicado, el informe que pasamos a la OTA, que no era preceptivo, faltaba un documento por parte de la empresa licitadora, y que no lo aportaron esta semana, como bien ha dicho, en la fecha que no lo aportaron, y había que aportarlo dentro del expediente, y para ganar plazos había que aportarlo, y en este segundo caso, que ha sido la última urgencia, y que es un tema que lo ha validado el secretario, porque lo ha visto...
porque es totalmente inocuo, es que lo que estamos hablando sería de que el jurado de expropiaciones de Cataluña
Nos han pedido un documento que hay que aportar, que es el informe de empleo, que había que aportarlo, y nos ha llamado esta tarde a las 3 de la tarde y que era necesario para que ellos pudieran hacer el dictamen. Y nos lo han pedido hoy y nos han dicho que tenía que pasar por pleno. Entonces, si esperamos un mes, ellos decían que no esperaban. Entonces estaba por un defecto de forma. Básicamente tenemos...
una aportación de un documento que nos pide un jurado. Por eso lo llevamos al pleno. Sería peor hacer mañana un pleno extraordinario para un tema tan inocuo como sería el caso. En todo caso, nosotros hemos visto que una vez consultado con el secretario era factible la presentación y eran temas que son de aportación de documentación a un expediente.
No tiene mayor gravedad en este caso y son, como bien dice, informes técnicos que se aportan básicamente a un expediente. Un expediente, en este caso de la OTAN, en este caso de un jurado de expropiaciones, donde hay un expediente municipal en el cual pone un precio del valor de ese espacio. Como ya bien sabéis, hay un litigio y nosotros estamos en una posición y los...
Los propietarios tienen otra visión de lo que vale ese espacio y nada más. Nosotros ponemos un precio, en este caso el tasador municipal que lo ha valorado y no lo pedía el jurado, nada más. Era la aclaración y por eso nosotros votamos a favor del... Sí, sí, por supuesto. No, en serio no. No teniu la paraula, un momentet. Una mica anem per parts.
Ara hem fet la votació. El tema del resultat de la votació és que l'equip de govern ha votat a favor, amb el vot en contra d'Esquerra Republicana, en Comú Podem, vot favorable del Partit Popular i vot favorable de Vox. Queda aprovada l'urgència. Ara passarem al debat. I recordeu que podeu fer el debat de la 29 i el debat del punt 30. Jordi. A favor.
Elisabet, del Partit Popular. A ver, yo he votado la urgencia porque sí he podido leerme por encima los informes, pero insisto en lo que comentan Uriol y Lídia, no es de recibo que el mismo día del Pleno, que literalmente tengamos un mensaje en el grupo de WhatsApp a las 17.35, que ni siquiera una llamada o un audio en WhatsApp. De verdad, ya llega un momento que es que ni un audio con esta explicación, que amablemente ahora, Javi, nos la dices,
Pero es que nos tenemos que esperar a votar una urgencia cuando no tenemos ni siquiera toda la información de la urgencia. O sea, ya simplemente ponéis un poco más en orden. Cuando nos hacéis votar la urgencia, darnos toda la información. No simplemente, bueno, es que es un informe que se va a añadir. O sea, yo me siento incapaz, incapaz, que ya me ha pasado en alguna vez, de urgencias de estas que nos aparecen como bullets el mismo día a pocas horas del pleno. Yo es que no puedo votar. Algo que literalmente no me he podido leer bien.
Ni que sea un documento... Es que claro, vosotros me decís, no es solo añadir un documento al expediente. Pues es que yo no he podido leerlo. Es que nos estáis obligando a la oposición a posicionarnos, a dar un voto en el que literalmente no sabemos lo que estamos votando. Es que no me parece...
La verdad que es que no me parece normal, pero bueno, nosotros vamos a votar abstención porque es que no podemos comprobar que el documento dice exactamente lo que me estáis diciendo y que nuestro voto no afecta legalmente a nada más allá y que se queda aquí. Entonces, la abstención en los dos puntos. Bueno, voy para en común. Lidia.
Estem en l'informe ambiental, l'impacte ambiental, no? Els dos. Els dos, també? L'aposicionament és dels dos? Sí, podem mirar. L'aposicionament és dels dos? Vale, vale. Bueno, en contra, així ja sense mirar, perquè no hem pogut mirar, i molt... O sigui, amb molts dubtes sobre la qüestió de Camp Montmany. O sigui, l'apreuament ja el vam aprovar. Ara entenc que demanen...
un informe complementari. Jo he vist aquí un... O sigui, clar, és que el que s'enbreu són dubtes en una qüestió urbanística, o sigui, en una qüestió immobiliària, on hi ha hagut moviments, i això és un poble, i sabem que hi ha hagut moviments en la propietat. I ara presenteu això? O sigui, aquí hi ha qüestions que no s'entenen. I aquí, o sigui, nosaltres el que sabíem era que la propietat demanava més de 5 milions d'euros.
Nosaltres ja vam reclamar que això, o sigui, vam estar de costat que això no podia ser i que s'havia de batallar aquesta qüestió per suposat, però és que l'havies quitat un zero. O sigui, de 5 milions, i parlo perquè he vist un paper on posa 500.000.
Bé, un milió i mig, però que això ja ho vam aprovar. Jo no sé ara què és el que s'està portant. O sigui, no ens podem posicionar amb això i jo dubto que això no s'hagi de dictaminar en un altre espai ni de donar la informació. Ho sento. Jo no soc tan irresponsable de passar això per un ple, per un punt d'urgència, amb canvis de propietat d'aquesta parcel·la, sense dictaminar per cap comissió informativa i cap espai on s'hagi pogut explicar això. Per mi això té un altre nom
que no està en aquesta sala i, sincerament, nosaltres votem en contra de coses que no sabem que estem votant. Esquerra Republicana, Oriol. Sí, en contra perquè, ja ho he dit, no podem emetre cap judici de valor.
Javier Molina per l'equip de govern amb les explicacions detallades perquè perquè la gent ens escolti no passaria en un punt d'urgència en un ple que normalment no el volem passar si no fos realment urgent els passem a la comissió informativa perquè sigui un punt això és el que estem fent quan es determina que ha de ser urgent llavors es determina l'urgència Javier Molina
Entiendo que es mi torno de palabra. Bueno, mira, yo... A ver, aquí el único que negoció con la propiedad no hemos sido nosotros. En todo caso, vamos a... Ya sé que nos gusta, pero fue en el anterior mandato que se negoció una especulación inmobiliaria en aquel espacio y se llegó a un acuerdo con ellos que no se llevó a votación porque vieron que no tienen mayoría, que era lo que pasó en el anterior mandato, recordémoslo. En este caso, nosotros, en defensa...
de lo que hemos dicho de la ciudad y en defensa de que veremos qué pasa, porque nosotros ahí no tenemos potestad, solo podemos aportar documentación. Se nos ha pedido del jurado de expropiaciones un documento de tasación del espacio y lo que presentamos es ese documento que faltaba a ese expediente.
Como bien dices, la propiedad nos pide una cantidad a la cual, evidentemente, por responsabilidad este ayuntamiento no asume, a no ser que se lo diga un dictamen judicial o un jurado, y nosotros proponemos una alternativa que valoramos en base a lo que vale aquel espacio, que hablamos de los jardines de Camp Montmain, donde, evidentemente, si estamos hablando de esa cantidad, esta ciudad podrá disponer de un parque central en la ciudad y no de una especulación urbanística que estaba previsto en el anterior mandato.
Pero bueno, sí, claro, si hablamos de la cantidad que decía la regidora Lidia Muñoz, de 5 millones habrá que buscar alternativas. Pero en este caso, como bien digo, si conseguimos llegar a un punto de equilibrio, este ayuntamiento podrá asumir esa cantidad, porque creemos que sería la parte justa para poder llegar a un punto de acuerdo. Pero no es nada más que un documento preceptivo para un expediente que nos ha reclamado esta tarde, a las 4 de la tarde, el jurado de expropiaciones de Cataluña.
y nos han dicho que era conveniente llevarlo al pleno y nos han pedido que no esperásemos a diciembre. Entonces, claro, blanco y en botella, yo lo entiendo, otros no, pero yo lo entiendo. Es decir, en este caso no puedo decir más. Yo, sinceramente, si hubiera sido algo más complejo y más, no sé, podríamos entenderlo, pero nosotros en este caso lo que estamos por responsabilidad lo llevamos al pleno
Cada uno puede ser libre de votar lo que crea conveniente o lo que entienda y nosotros, evidentemente, como Gobierno y por responsabilidad votaremos a favor.
Molt bé, doncs el punt número 29, que és aprovació i incorporació del document ambiental estratègic de l'abans de modificació puntual del pla general, que la vam aprovar al ple passat i faltava aquest informe que, com bé he dit, el ple el vam fer el dia 28 i va arribar l'informe de l'empresa que va votar la ciutadania que fes l'abans de pla al planejament i va arribar el dia 29 i s'ha de poder incorporar en l'expedient.
I el punt 30, que és aprovar el full d'apreuament de la finca de Camp Montmany, ja que el jurat d'expropiació ens ha trucat avui a les 4 de la tarda i un necessita i no pot esperar un mes més. Aquests dos punts queden amb el vot favorable de l'equip de govern, el vot en contra d'Esquerra Republicana, el vot en contra de Comuns, l'abstenció del Partit Popular i el vot favorable de Vox.
Recupero una altra vegada, abans de passar, també ja podem passar a punt de...
d'aprecs i preguntes, però abans també ens ha arribat una informació que aquestes coses van així. Estem aquí en alçada de plens i ens arriben informacions. En aquest cas, hem renovat la distinció de ciutat de la ciència i la innovació, en aquest cas per als diferents municipis de 20.000 a 100.000 habitants, i és que es concedeix aquesta renovació de distinció
a les ciutats, en aquest cas de Sant Feliu de Llobregat, i que vull felicitar a tota la part tècnica i directiva d'aquest Ajuntament perquè no és gratuït absolutament, que ens la donin si no és un treball ingent que porten fent, i ja que ens ho han dit també així per mòbil i ràpidament, crec que
que ho hem de poder-ho també celebrar. Hi havia un punt també que al secretari li dono la paraula que ens volia adreçar. Bona tarda a tothom. Generalment el secretari és com un àrbitre, no parla si tot va bé. Bé, arriba el moment del meu comiat. La veritat és que no m'esperava un millor regal de comiat
i creguin que vingui d'una activista, que vingui d'una activista, una veïna i un exemple d'abonomia i lluita incansable com la Montse Martí. Per tant, molt agraït, el millor regal, sense dubte de comiat, que en definitiva ens fa millor com a societat. Gràcies, Montse Martí. L'estima és recíproca. També demano perdó, i demano perdó a tots els municipals, companys i companyes, també pels errors comesos, però pensin que sempre he intentat actuar
des del rigor, l'honestedat i sobretot el respecte i la defensa de l'interès públic. El model de secretaria recordo que es va aprovar el 2021 per unanimitat de tots els grups
perseguia la comesa de la concertació jurídica, la simplificació, la fe electrònica, la transparència i ha estat assolit. Gràcies a la gent de secretaria, però sobretot també a aquells que formen part de l'engranatge de l'Ajuntament, gent que no coneixeu, gent que no la trobareu a les reunions.
de direcció, que no la coneixeu les cares, però que hi són, amb discreció, amb discreció, rigor i estimen fer-nos millor com a ajuntament, gràcies també a aquests companys. I agafa també el relleu amb solvència, gent amb solvència que desitjo molta sort i que també em tindran al costat, però sobretot agrair a tothom, gent de la brigada, policies, auxiliars, serveis informàtics,
administratius, gestors, tècnics, serveis de les persones, OAC, gestió del coneixement, benestar social, juristes, urbanisme, planificació, oficina econòmica, intervenció, oficina de font, recursos humans, contractistes i els veïns i les veïnes. Però sobretot també agrair als regidors i regidores
del mandat passat i l'actual, pels que hi són i pels que no hi són, sense excepció, sobretot per l'esquidesa, el tracte dispensat, per la confiança, gràcies regidors, gràcies regidores. Em vaig incorporar el dia que es decretava l'estat d'alarma i va ser dur, però vaig ser testimoni d'un moment de consens i de generositat inaudit.
Ara el març faria 6 anys i marxo per sort en una situació de Sant Feliu més pacífica, bueno, aparentment més pacífica, però també plena de reptes, projectes increïbles i que il·lusionen, creguim que els seguiré de prop. De fet, som capital, diuen que Sant Boi seran moltes coses però mai capital i sempre estarà a l'altre costat del riu, és el que em dieu sempre.
La sort de treballar amb regidors de tots els colors em permet assegurar que hi ha quelcom que els uneix per sobre d'ideologies o inclús de desencontres, que és l'amor per Sant Feliu, i així ho puc certificar d'anar a fer Ulls Clucs, a la que em sumo en aquest amor i dir-vos que visca Sant Feliu, visca la seva bona gent, gràcies alcaldessa, gràcies regidors, regidores, ha estat un autèntic plaer. Molta sort.
Roger, volem agrair-te absolutament l'exquisitès, el treball exhaustiu professional que has fet en tot moment amb rigor, en buscar solucions, en acompanyar i en donar-nos la tranquil·litat a tots i a totes que allò que tirem endavant jurídicament és, en aquest cas, amb el teu rigor i amb la confiança que fa que anem amb tranquil·litat.
Ha sigut moments de canvis, tu ho has comentat, és una ciutat que està en plena ebullició, canvis, buscant maneres també noves, buscant subvencions, ajudes, el treballen tots els ministeris, la Generalitat,
i sempre amb aquesta exquisitès i aquest bon tracte i poder comptar amb tu en tot moment. I això s'ha de valorar perquè és el que ha fet funcionar aquesta ciutat i és el que fa que portem els diferents punts en aquest ple, encara que a vegades no agradi que siguin d'urgències, però amb la tranquil·litat que són els que hem de portar.
Com a alcaldessa i en nom de la ciutat i en nom del grup et vull agrair moltíssim i crec que en nom de també
els altres regidors i regidores, tot aquest treball, tota aquesta dedicació, encara que no sigui la teva població, però sempre l'has de portar i sempre et portarem a nosaltres, o sigui que sant feliu. Sí, som capital i amb tu hem pogut treballar d'una forma exquisita. T'ho volem agrair i volem fer ara un reconeixement. Si t'aixeques... Ostres, no ho sé, això. És de les...
Jo me l'ha fet amb la Montse Martí per això. Gràcies. Gràcies.
A la ciutat de les Roses tenim un artista.
A veure, tots recordem que hem portat molts anys amb l'Agustín Recio en el seu moment i que només havíem tingut un secretari i ara vam tindre aquest canvi amb el secretari, amb el Roger Cot, que realment l'hem pogut gaudir, hem pogut treballar amb ell de forma estupenda. Ara sí que si algun portaveu vol agafar la paraula
Lídia. Gràcies. És meu.
Sí, Roger, jo que soc molt dura de làgrima, m'has fet emocionar. Bé, perquè recordo perfectament el dia que entrades per la porta quan teníem aquí al despatx, que era el mateix moment que estàvem discutint si arrel dels dos casos de Covid que hi havia a la ciutat, dels tres que ja s'havien confirmat, havien de tancar les escoles o no.
I recordo que vas entrar quan estava la consellera compareixent o el conseller compareixent a la televisió dient que es tancaven les escoles. O sigui, vas arribar amb una mala notícia però alhora amb una bona notícia que jo crec que ha estat com una mica el fil conductor també de la nostra relació.
Ho dic perquè aquesta relació també basada en els moments més complexos de la història, això sí, de qualsevol gestió administrativa del país, del planeta, vam ser capaços de tirar endavant
moltíssims acords, moltíssimes qüestions vinculades al pacte de la ciutat, a tota la feina de teletreball, als plens que vam fer, els canvis del ROM, així també per poder adaptar-nos a aquella realitat que tothom desconeixia i a la que...
També vam saber-nos adaptar, gràcies amb la bona voluntat i també amb aquesta vocació de servei públic que ens va caure a tots de cop i que vam poder gestionar la nostra ciutat de la millor manera possible.
I bé, més enllà d'aquest lligam a un dels períodes més complicats de la història, com deia, també dir-te que marxes amb el mateix somriure i les mateixes ganes de continuar treballant per la ciutadania.
i que també això és gratificant, veure que la teva motivació t'arrossega a continuar prosperant en la teva dedicació, que és fonamental en la teva feina, igual que les habilitats.
estatals per poder garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes dels nostres entorns. Jo agrair-te la teva feina, les lliçons que em porto també a presses al teu costat, el de tenir tot net i polit, el d'estar des del principi a les coses, són dues de les qüestions perseverants que tu has pogut també aportar en aquest Ajuntament, que t'emportes,
a l'altre i que més enllà d'estar a l'altra vora del riu, doncs, et seguirem tenint a prop segur. Gràcies, Roger, per tot. Si ningú més vol... Ah, sí? Ara sí. Vale, ara. Comencem, Quim. Gràcies, alcaldessa. Bueno, Roger, en nom de veïns et volem agrair l'atenció que sempre ens has prestat, l'atenció al grup, tant als companys que han vingut a
a consultar-te temes, tant el Silvestre Gilaberte, que sé que ha tingut una relació molt propera amb tu i el mateix. Ens has ajudat moltíssim a moltes qüestions, ens has il·luminat moltes coses que no teníem clares i ens has donat informació per prendre les millors decisions. Vull agarrir de també
la paciència que has tingut amb mi per ensenyar-me moltes coses que per mi eren noves i ho has fet molt bé. L'únic que lamento és que te'n vagis, bona sort segur que la tindràs, te'n vas a l'altre cantó del riu, pels de Sant Feliu, això és una cosa important, i te'n vas a una ciutat que n'hi ha més a fora que dins, tu sabràs el que fas. Molt bona sort. Per tot el Sant Feliu, Jaume.
Bé, Roger, en nom de Tot som Sant Feliu, agrair-te a moltes coses. Per començar, la teva professionalitat, agrair-te també la teva amabilitat, la amabilitat que contagies, la amabilitat amb què has tractat a tothom.
També t'hem d'agrair la teva accessibilitat, ets una persona molt accessible, és una persona que hi ets, i a més a més hi ets quan se'n necessita, això és important. I també una cosa que jo crec que és molt important, que no tothom té, és la teva pedagogia. Tu has vingut aquí i has fet pedagogia, has fet de mestre, de bon mestre,
que ens ha anat acompanyant i que al final, els que estem aquí, però en el conjunt de la casa, ha après una forma de fer, una manera de fer, i has deixat un pòsit. I això, tu ara te'n vas, però això queda aquí, i això és important. I res, dir-te també que, a banda d'altres coses, trobarem a faltar les teves encaixades efusives demà al començament de cada reunió, això també ho trobarem a faltar,
I res, dir-te que moltes gràcies, desitjar-te molta sort a l'altra banda del riu i dir que a l'altra banda del riu tindrà molta sort de tenir-te.
Roger, moltíssimes gràcies per aquests anys de servei a la ciutat de Sant Feliu. Gràcies personalment per l'acollida que ens vas donar quan vam tornar a l'Ajuntament, tota la teva obertura, tota la teva disposició a poder reunir-nos. Gràcies també pel detall que vas tenir quan es va fer públic, quan ja se sabia que marxaves. Aquesta trucada personal per explicar-me directament els teus plans. La veritat que, com a persona, això t'he dit que em va arribar de veure com un secretari municipal
Es va prendre la molèstia de trucar als grups de l'oposició per informar-nos d'una decisió personal teva tan important que també afectava a la ciutat de Sant Feliu i llavors per nosaltres va ser un detall. I de veritat que desitjo molts èxits i ben segur que els tindràs si s'envoi la veritat que és una ciutat molt afortunada. Per Esquerra Oriol. Bé, ja t'ho han dit tot, eh?
No, des del grup municipal d'Esquerra, afegir-nos a l'agraïment, només puc tenir paraules d'agraïment cap a un company que ha sigut en tot el temps que hem compartit. La relació alcaldesa o alcalde amb el secretari és peculiar, perquè hi ha molt treball conjunt i amb l'any que jo vaig tenir la sort i el privilegi de ser alcalde, doncs vaig tenir...
crec que és un dels millors secretaris que hi ha al país. A més, crec honestament que si la majoria de regidors i regidores de tot el país compartissin el que és treballar amb el Roger Cots, potser canviarien la percepció que hi ha en la classe política sobre els secretaris i interventors, que a vegades se us acusa de ser molt rígids, de ser inflexibles, i crec que tu ets tot al contrari, sempre busques una escletxa per l'acord i per l'entesa,
Podria posar l'exemple més paradigmàtic de tots, que és amb el treball que vam fer amb el reglament del cementiri, on vas també tenir un tracte exquisit amb la ciutadania i que es va aconseguir el que es va aconseguir, sobretot gràcies al teu treball. Per mi és una pena que te'n vagis, perquè crec que és tan feliu per un professional enorme a la secretària i no és una bona notícia que te'n vagis,
Segur que la persona que agafa el relleu ho farà igual de bé, estic convençut, però per mi és un dia trist que te'n vagis i ja està, que tinguis molta sort. Per al PSC, Javier Malina. Bueno, pues a ver, yo qué decir, Roger, te he tenido en los dos lados, ¿no? Desde la oposición y como compañero de trabajo, diariamente, porque ha sido diariamente,
Quiero decir de la exquisitez del trato, de la amabilidad y, sobre todo, una cosa que siempre he tenido segura, la seguridad jurídica que me daba cualquier decisión que tomaba este Gobierno. Y eso me impregnaba tomar decisiones sabiendo que aquello estaba siempre respaldado. Y esto solo lo podemos tener con un secretario que se lo mira todo muy bien y que la imparcialidad, básicamente. Porque si algo hemos tenido, en los debates que hemos tenido siempre, la imparcialidad en todos los aspectos de la Administración. Un buen profesional, un buen secretario,
tiene claro cuál es su rol. Y yo con la parte mía de funcionario me he pasado un poco igual en muchos aspectos. Es el amor a la ciudad que trabajas, que te dedicas, porque al final eres un profesional y lo importante en esto es ser profesional, ser exquisito y ser, sobre todo, imparcial. Y yo creo que aquí hemos encontrado un punto de equilibrio. Es verdad que cuando entramos, intentamos arroparte lo mejor posible, tanto en este caso a la interventora, en aquel momento, como a la secretaría, hemos desplegado cosas
que eran inviables en otro momento, y la verdad es que incluso hemos intentado dignificar la figura, que yo creo que eso es una parte que tenemos que poner en nuestra aportación como Gobierno actual. Y la pena es cuando nos llamas y nos dices que creces en tu... Pues claro, todo el mundo le hablamos de secretario, pero es que es vice-secretario en este momento, y va a un puesto de secretario a un ayuntamiento...
de mayor tamaño, de mayor proyección y evidentemente está al otro lado del río eso nadie se lo va a quitar eso nadie se lo va a quitar por lo cual realmente para nosotros realmente eso ha sido pues una mala jugada que nos hizo cambiarlo todo cambiarlo todo y hemos intentado tenerte hasta el último día aquí para poder cerrar muchísimos de los temas que tenemos abiertos y esperemos sobre todo muchos éxitos que los tendrás
y sobre todo una progresión que seguramente veremos en mejores sitios. Venga, suerte. Roger, espero que te anduguis tota l'estima. Agrair-te al desencallar molts expedients que portaven moltíssims anys.
Crec que aquí, a la part de la plaça de la Vila de Can Ricard, que se'n recordaran de nosaltres, des de l'any 96 han callat. I que hagis pogut estar aquí amb nosaltres fins a l'últim moment, aprovant pressupostos, les taxes, l'abans de planejament, t'ho vull agrair.
Immensament com a alcaldessa i t'ho vol agrair també a la ciutat perquè això fa adelantar tots aquests expedients que encara que la gent es pensi que les coses van així, té les seves complexitats. La casa per dins també...
També saps que tenen una gran estima i que sé que faràs molt bona feina a Sant Boi, però recorda que aquí sempre et voldrem. Per molt que travessis cap a un costat, pots tornar a travessar cap a l'altre. Gràcies per tot, Roger. Gràcies. I ara sí, perquè així no em renyaran els meus regidors. Si algú vol fer algun preco o alguna pregunta, veus que no... No cuela. Molt bé. Elisabet.
Gràcies. Volia demanar si pogués ser com em donaran resposta al ple de desembre, si podríem fer un informe de les actuacions de pla de xoc que va entrar en vigor a juny, crec. Després també volia saber què s'està fent des de l'Ajuntament pel tancament de l'oficina de benestar social d'allà de la carretera, que les xarxes socials van veure...
que l'Ajuntament va dir que farien, que buscarien local i tal, saber com està, i saber si tenien constància de queixes de veïns de Mas Lluit per la situació, que els hi baixen porcs senglars a la nit, per veure si estan fent alguna cosa de control. Gràcies, Eli. Passo la paraula a Javier Molina perquè t'expliqui el tema del benestar. Recordar que informes no, però així que el que s'ha treballat del pla de xoc.
Sí, tenemos intención de hacer rendimiento de cuentas del plan de choque a toda la ciudadanía. Será un punto más. Lo podremos compartir. El documento que dijimos que era parte de este año y parte de medio, porque había planes también al principio de año. Pero, en todo caso, pasaremos esa información sin ningún problema.
En cuanto a la Oficina de Benestar Social de la Generalitat, como bien sabéis, era un servicio que se estaba prestando en San Feliu, en Laura Miró, que en otros momentos...
que el alquiler se le acabó porque el espacio que tenía ya no podía seguir en ese espacio. Estaba buscando local, nosotros le hemos facilitado espacios y a nivel municipal le hemos prestado un espacio para que pueda empezar la labor a principios de este año. Es decir, si todo va bien el día 7 de enero, si todo va bien y no hay ningún cambio de última hora,
ya te digo que esto hay que cogerlo en pinzas, pero estas son las conversaciones que tenemos con ellos, es que empiecen a desarrollar su trabajo dentro de un espacio municipal, hasta que encuentren un espacio definitivo dentro de la ciudad, porque, como bien sabemos,
La Generalitat a la hora de licitar, como nos pasa a las Administraciones, no son rápidos y ya nos han dicho que puede pasar tres años en poder licitar cualquier nuevo espacio para poder desempeñar de una manera óptima el servicio que está dando la ciudadanía. Pero desde el primer día que nos enteramos intentamos negociar con ellos de darle espacios alternativos, pero tenemos que ajustar, evidentemente, un espacio que sea adecuado para hacer su trabajo. Pero ya tenemos más o menos la fecha que ellos le vendrían bien venir al Ayuntamiento
Y, por si simplemente, esté dentro de un espacio municipal, y sería el 7 de enero, como fecha propuesta por ellos. Así que, bueno, pues ahí lo dejo y esperemos que se cumpla. En cuanto a los postenglar, sí, sí, sabemos que es un problema, sabemos que no solo el Masluís, sino toda la ciudadanía.
Estamos con Sanyús coordinando cómo se puede atajar este problema y con el parque, en este caso, es un problema de... Está descontrolado el parque, la creación, la procreación, en este caso, de los oscabalís y vienen a buscar comida o a buscar agua, sobre todo, a la ciudad. Y la gente también... Hay un problema, como pasa con las palomas, que, bueno, parece que son animales dóciles, que le van dando comida, pero al final el problema...
Hay de todo, ¿eh? Hay de todo. Ya te puedo asegurar que si te viera... No, no, no, no comenceu a parlar entre vosaltres, sisplau. Lídia, te digo, yo digo que bajan, pero yo te aseguro que hay quien alimenta, ¿eh? Ya te digo que yo que alimenta, ¿eh? Pero en todo caso, yo no estoy en este... Si no, pasa, ¿eh? Pasa, que pasa, pero que nosotros lo que estamos intentando como municipio es mitigar el problema, pero claro, ahí es un problema que es en el origen y hay que hacer...
batiràsen dintre del Parc de Ussola, però nosaltres ahí, quan se'ns pide, evidentment dàvem autoritzacions i hem d'autoritzacions del tema, evidentment. Bé, fent referència també a allò de l'oficina, recordeu que no és que s'hagin quedat sense el lloguer, que sí que s'han quedat perquè el propietari ha vengut a l'espai. Llavors, aquí el que hem fet és nosaltres, per no perdre els recursos, donar totes les facilitats, en aquest cas, a la Generalitat, com m'he explicat. Aitor, tu t'ho preguntaves?
Sí, molt ràpid. El primer prec és per replantejar el carril bici que hi ha al carrer Riera de Païssa, perdoneu, just a la porta de l'escola Bressol Municipal Patufet. S'ha arribat un queix a suggeriment d'algunes famílies d'aquesta escola Bressol
no sé si es podria replantejar per on passa aquest carrer, perquè justament la zona la teniu al cap ara mateix, que hi ha com una zona de sorra, una zona peatonal, el carril bici i després segueix la zona peatonal. És com que el carril bici travessa pel mig, per tant, fan aquest preg i nosaltres el traslladem perquè crec que és convenient.
Per altra banda, també l'urbanisme, quan comencen les obres de la zona centre, perquè se'ns va dir, també la remorologia era que començaven just després de Festa de Tardor, però no veiem cap moviment, per tant, no sé quan comencen.
Pel que fa al carril bici de la Riera Païssa també està parlant amb Patufet perquè hem de fer també el petó i adeu que ho necessita. Llavors allà modificarem perquè els pares també han demanat el tema del petó i adeu i l'única manera que no haguem de travessar d'un costat a l'altre
és reubicar aquest carril bici. Llavors estàs fent un estudi, en aquest cas, en el tema de mobilitat, com podem compaginar les dues coses. Un, que les famílies puguin anar a recollir els seus fills i les seves filles quan ho necessiten, però el tema d'anar a treballar o perquè van o tornen i que també tinguin seguretat. I ja ho vam estar parlant a l'inici també d'aquest trimestre, vam estar també allà amb el regidor també, amb l'Ivan, i estan mirant-ho.
Ens podeu mantenir informats? Ara ho estan estudiant i a veure com ho podem regular. Per deferència, ja que ens ho han comunicat les famílies. Ho va parlar amb la directora en el seu moment. En el tema de la zona centre, ja vam dir que, tal com anava el tema administratiu, estaríem finalitzades ja totes les festes de Reis, en aquest cas.
Així ens ho allarguem en aquest cas perquè, si no, tampoc arribava tot el tema administratiu de les diferents accions i s'estan mirant les diferents fases perquè tot no es podrà també atacar de nou. Montse?
Gràcies, alcaldessa. També sol·licitem, si ens poguéssiu, fer arribar el projecte de videovigilància. Sí? Perquè no se m'ha entès gaire, eh? Molt bé, li passo la paraula a Javier Molina i esto explica com està.
Bueno, ahora sabemos que saldrá licitación, si no me equivoco, antes de diferenciar el año, por lo cual el pliego estará público, será público y no habrá ningún problema. Evidentemente, una vez esté publicado, haceros llegar una copia del pliego de lo que se ha licitado en cuanto a…
Pero en todo caso, hoy he preguntado que estamos en el tema de documentos contables de las partidas y en principio, al final, antes de finalizar el año, saldrá la presentación de la licitación para que se presenten las empresas interesadas en hacer este proyecto. Y en lo que son los pliegos aparece todo, la ubicación de dónde irán las cámaras y en qué consiste todo el proyecto. Pero si queréis información de dónde van las cámaras y todo esto, sí que podemos... Ah, vale, si era más técnica o era más... Vale, ningún problema, una reunión sí que...
Sí, sí, bueno, pues nada, ningún problema. Hacemos una reunión. No, no, no, no, pues ya está. Tenemos una reunión, si queréis, tenemos una reunión y lo explicamos, no hay ningún problema. Sí, sí, por favor, sí, por supuesto.
Recordeu que on tenen que anar ho ha fet la policia local. Qui també ha buscat quins punts han de posar les diferents càmeres no hem sigut nosaltres. És un treball tema policial que a més en quins llocs poden estar millor ubicades.
I pel que fa al plec, el que t'ha comentat el Javier Molina, podem posar-te on està, però no donar-te el plec perquè s'ha de publicar i presentar-se a les diferents empreses. En Loren, vau demanar? Sí, per una banda ens hem ensabentat passejant pel carrer que han començat les obres del local de la plaça d'Elisabeth Eindemann en aquest sentit
volien tenir informació envers el trasllat de la Policia Nacional. També fa bastant de temps, nosaltres vam fer un preg del trasllat del CIE i ens vau dir que estava en marxa, però fa bastant de temps i encara no tenim cap nocetícia que s'hagi fet. Per una altra banda, volem demanar
un informe per part del Departament de Feminismes en vers de les accions i feina feta en aquest darrer any en vers de l'abordatge de les violències masclistes i els indicadors que tenim al quart pla d'igualtat
per abordar aquest tema, com anem envers els indicadors. El quart pla d'igualtat justament finalitza aquest any, el desembre 25, i volíem també saber si ja està fet l'encàrrec per fer el proper cinc pla d'igualtat i en quin punt està en aquest sentit. I per últim,
Volem demanar el traspat del resultat del procés de participació per com es configura la plaça de la vila, el procés de participació de la font de la plaça de la vila i quina ha sigut la participació i els resultats. Moltíssimes gràcies.
Molt bé. Tot el tema de feminisme que es farà en el Consell de Dones també, que es donarà també compliment del que s'ha treballat en el tema de violències masclistes. Jo sembla que he fet una menció avui en el minut de silenci a més de 400 persones ateses i que 300 són de violència de gènere, però també amb el tema del quart pla tot això ja t'ho faran també en aquest cas arribar.
Pel que fa al trasllat del CIE, estàvem esperant a la consellera, però no va poder venir l'altre dia. Va haver-hi un problema amb el tema personal i vindran, espero que ara aquest gener o febrer. Estem mirant ara l'agenda una altra vegada per mirar en quina situació tenen ja tot el tema de l'espai que agafen, que per elles ja el tenen, però que ens expliquin també com va.
I el tema de les obres també de la Policia Nacional li passo al Javier Molina perquè et faci també l'explicació.
Sí, bueno, podemos hablar si quieres y ya complementamos también el edificio de la Tesorería General de la Seguridad Social, que también está en obras y también lo complementamos, porque es una relación directa con la delegación del Gobierno y que estamos en contacto directo con el tema. A ver, a nosotros ya nos avisaron que habían hecho ya el permiso, que habían conseguido la partida presupuestaria este año para el año que viene para hacer las obras de adecuación del espacio que se había cedido para hacer la nueva comisaría de la Policía Nacional.
hicieron el proyecto, lo tenían ya redactado, y hace un mes más o menos nos pidieron acceso al espacio para empezar a hacer ya las obras, bueno, adecuación para empezar las obras. Nos dijeron que en principio en el año 26 estarían ya finalizadas, pero no tenemos más plazo que esto. Básicamente nos dijeron que durante el 26 estarían acabadas las obras y podrían hacer ya el despliegue de un lado a otro. En cuanto al otro edificio que también estamos en negociaciones y que sabemos que lleva tiempo cerrado,
Todo decir que si no se ha abierto es porque ha habido una mala ejecución de obra por parte de la Tesorería de la Seguridad Social, porque una de las condiciones que tenían aquel espacio era que hubiera una plataforma elevadora para poder acceder y en el proyecto no lo contemplaron.
Incluso el ayuntamiento ha facilitado la posibilidad de comprometerse a abrir, pero ellos dicen que prefieren hacer un menor, y lo tienen ya preparado, para hacer ese elevador. Y me dijeron que en el primer trimestre de este año estaría ya preparado todo y podrían abrir.
Tanto un espacio como el otro. Es decir, un espacio, quiero decir, podrían abrir ese espacio y el otro no sabemos la fecha porque no sabemos cuándo acabará la obra. La obra está finalizada de la Tresoría de la Seguridad Social, solo falta el elevador. Si no, ya estaría funcionando hace ya un par de meses. Pero, bueno, estamos pendientes de que nos comuniquen esa subsanación.
Molt bé, m'estan contestant també que el quart pla d'igualtat primer, com que finalitza el desembre, s'ha de fer la valoració del quart pla per després començar amb el cinquè pla.
Sí, perquè ja ho tinguem també contestat. No hi ha més preguntes? Doncs despedim el secretari d'aquest ple, que el tindrem amb nosaltres, amb tota l'angoixa que ens agradaria que poguessis continuar, que ja ho saps. Moltes gràcies a tots i a totes que ens escolteu des de casa i als que esteu encara aquí a la sala de plens.
Fins aquí la retransmissió en directe de la sessió plenària de l'Ajuntament de Sant Feliu. Podeu recuperar el podcast a radiosantfeliu.cat.