Ràdio Sant Feliu 105.3 FM Dimecres 25 de març de 2026 comença Ràdio Sant Feliu el programa L'Alcaldessa Respon.
Molt bona tarda, passen 5 minuts. De les 5 en punt de la tarda us donem la benvinguda a l'alcaldessa Respon. Us enviem una salutació ben cordial des dels estudis de Ràdio Sant Feliu. Al control de so tenim el nostre tècnic, el Manel González, i a la conducció que us parla, Sílvia Guillén. Des d'ara i fins a les 6 de la tarda estarem donant resposta a aquelles preguntes que ens heu adreçat al programa i que seran respostes aquí en directe per l'alcaldessa de la ciutat, Lourdes Borrell.
La tenim ja aquí als estudis de l'emissora. Bona tarda, Lourdes. Molt bona tarda i molt bon dia de primavera, que ja ha començat. Sí, es nota, es comença a notar. Lourdes, abans de començar, expliquem que teníem justament el programa L'Alcaldessa Respon aquest passat dilluns.
per motius familiars que van poder ser ineludibles, doncs vam haver de traslladar-ho i hem tingut la sort de poder coincidir avui dimecres a les 5 de la tarda per reprendre totes aquestes preguntes que ens havien fet arribar. I demano disculpes, aquí estava pendent el dilluns, però hi ha coses familiars en què és la meva mare i no vaig poder evitar-ho. Això dels hospitals... No, és imprevisible. És imprevisible. Gràcies a tots per l'espera i estem aquí per poder contestar tots i totes les vostres preguntes.
Doncs abans de res us recordem els diferents canals de comunicació que podeu fer servir per participar en aquest espai. Vols fer una pregunta a l'alcaldessa de la ciutat, Lourdes Borrell? Fes-l'arribar a les xarxes socials. El correu alcaldesserespont arroba santfeliu.cat, el telèfon 93 666 69 85 o el whatsapp 608 183 751.
Bé, doncs, com dèiem, som en directe, així que sabeu que ens podeu fer arribar, si us ve de gust, les vostres preguntes mentre duri aquest programa avui fins a les 6 de la tarda. Lourdes, si et sembla, comencem. Molt bé. Doncs vinga, ja vam fer net, és a dir, vam respondre a totes les preguntes que teníem pendents. Això ho aconseguim, aquesta dinada, també. No sé si ho aconseguirem, perquè hi ha unes quantes, hi ha més d'una vintena, o sigui que ens hi posem mans a l'obra i a veure si ho aconseguim. En tot cas, si no ho aconseguim, tindrem més ocasions de fer-ho.
Comencem amb una pregunta que ens arriba a través d'Instagram. És una pregunta que diu així. Buenos días. En relació al próximo evento de l'alcaldessa Respon, ¿podría l'alcaldessa confirmar qué se hará en el solar junto al complex? En su programa electoral indicó que sería una piscina olímpica, con techo móvil. ¿Va a ser así? ¿Hay confirmación oficial?
L'àrea metropolitana està acabant de redactar el projecte amb aquesta piscina olímpica que fem que sigui més de 50 metres de 52 perquè dintre d'ella tingui una paret mòbil perquè puguem fer dues piscines de 25 en el moment que es necessiti.
S'està estudiant també la part de... perquè el tema de la coberta van fases diferents. D'entrada anem a fer la piscina, que s'ha de preparar també el terreny, perquè recordem que en el terreny que van, que és en el lateral,
Tenim allà una piscina de 25 amb tot l'enderroc de l'antiga piscina. Llavors, primer hem d'alliberar tot aquell terreny i per l'altre ens agafa una part del que és la part del que llibrem del soterrament, que és la línia ja de les vies, que seria també l'ampliació del complex en aquest cas i els edificis, que això és una altra fase que també s'està fent.
O sigui, que tranquil·litat, que en aquest cas ho fem amb l'àrea metropolitana, perquè és precisament l'àrea metropolitana qui va fer el complex en el seu moment. Molt bé. Anem per temes de mobilitat. Molt d'interès pels busos, pels busos urbans. Portem molts mesos, gairebé més de mig any, treballant-hi.
Doncs tenim tres preguntes relacionades amb els autobusos. La primera d'elles ens l'envia el Sergio, és un WhatsApp, i ens pregunta si està previst ampliar la freqüència de l'E51 o fer que l'X43 entri cap passant feliu. Diu que també caldria millorar el transport els caps de setmana i a la nit, ja que l'INA12, que ve de Barcelona, només dóna servei a la part alta del poble.
Com a tant, recordem que són com a municipi, nosaltres no podem decidir el que s'ha de fer amb el tema d'autobusos. I el que sí que tenim és dues administracions supramunicipals que hi treballen. Per un costat està l'àrea metropolitana i per l'altre cantó està la Generalitat.
El que estem parlant de l'EL51 o E51, en aquest cas és Generalitat de Catalunya, perquè ens entenguem, i l'X43 és àrea metropolitana. Llavors estem treballant en aquest cas directament amb la Generalitat. Vam estar buscant a veure quines solucions podíem trobar perquè recordem
que el contracte que té la Generalitat amb els nous diferents que funcionen per Barcelona, pel voltant de Barcelona, en aquest cas no tenim Soleil Sauret, i que porta l'LA51. Fins a l'any 28 està el contracte que ja tenen vigent.
i ha d'haver-hi la nova contracta amb totes les millores i que no podem introduir millores amb una concessió que ja està contractada durant aquests anys. Llavors sí que hem introduït les millores que quan facin la contracta ho tinguin en compte i parlat el que sí que hem parlat a veure si podíem alliberar en les hores puntes l'EL51 i aprofitant ja que tenim aquell carril bus
poguéssim fer. Hem aconseguit això i que estarà en marxa després de Setmana Santa, el mes d'abril, que és el que ens van comprometre i és el que ens van dir Generalitat i, en aquest cas, directament a en Soler i Sauret. Què passa? Si veieu que a Riançal Clavé hem fet obres ara, perquè pugui girar, en aquest cas, el bus que entra, penseu que serà a les hores puntes i, a més a més, amb una ampliació d'aquests articulats, també. Per això estem fent obres, perquè realment giri.
i tindrà dues parades tant d'anar de tornada a Joan Arrespall. Llavors ja enllaçarà 11 de setembre per nosaltres i ja anirà directament. O sigui que ho hem aconseguit, però clar, no és perquè ni ningú agafi signatures ni perquè es digui, sinó que és un treball de mesos perquè aquestes coses passin, no...
No va d'una setmana, no va d'un mes. Hi ha tot un treball fet. I per l'altre, l'X43, recordem que ja vam estar-ho treballant i encara que no entri per el tema de Joan Arraspall, el que sí que està, perquè s'està treballant en l'àrea metropolitana, però sí que vam aconseguir que tingués ampliació. I és el mateix que ens passa amb el tram. Si direm que el tram ha d'estar a la vorera Sant Feliu, el que fem a la vorera Sant Just.
i a l'X43 l'agafem a la vorera Sant Joan d'Espí i la de davant és Sant Feliu. El més del 90% de la població que agafa a l'X43 és Sant Feliu. Llavors, sí que en tenim. És el mateix que ens passa a l'X30 pel cantó de Mas Lluí, pel cantó de Sant Just.
Una vorera és Sant Feliu, vorera de davant és Sant Just, però qui l'agafa? També la part de Mas Lluí. Llavors jo crec que tot el que sigui ampliar transport i l'N12 hi ha aconseguit que vinguem l'ampliació del circuit i pujarà cap a Mas Lluí
tindrem més parades també, donarem servei a la part nord, perquè l'N12 no anava cap a Maslluí, podrà donar resposta a Sant Feliu i resposta també al poble del costat, que és Sant Just. Molt bé. El Sergio preguntava per la freqüència de l'E51. La Cristina, a través d'Instagram, ens preguntava quan comença la línia del bus E51, que, si no m'equivoco, has dit després de Setmana Santa. Almenys aquest és el compromís de Generalitat i Soleix Auret. Exacte.
I, a més a més, la freqüència és que la tindrem cada hora. Cada hora tindrem aquest directe que podrem anar a la part de diagonal a la part alta de Barcelona.
Un altre usuari d'Instagram ens demana un autobús directe a Sant Joan de Déu, sisplau. És veritat que han de fer diferents transbords, en aquest cas, per poder-hi anar. Això és una de les coses que he comentat també en el cas de la nova contracta de la Generalitat. Sí que no pot ser àrea metropolitana, sí que és Generalitat. Ho entenc perfectament la necessitat.
Molt bé. Hem robat un correu força extens. Ens l'envia el Jordi Lluís Clemanes i ens explica el següent. Em dirigeixo vostè per posar en el seu coneixement una situació que en el moment en què s'implanti la zona blava i verda
d'estacionament regular, generarà un greu perjudici als residents de l'esmentat immoble. L'immoble parla de l'Avinguda del Sol número 6. L'edifici pertany administrativament al municipi de Sant Feliu de Llobregat, si ve l'Avinguda del Sol, on s'ubica, pertany al terme municipal de Sant Joan d'Espí, on s'està duent a terme la implantació de la zona blava i verda. Segons la informació facilitada per l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí, arran de la consulta formulada per un veí,
Els residents de l'edifici situat a l'Avinguda del Sol 216 no tindrem accés a les autoritzacions d'estacionament pel fet de no pertany a aquest municipi, quedant així sense una possibilitat real d'estacionar els nostres vehicles a l'entorn immediat dels nostres habitatges. Cal assenyalar que l'edifici disposa d'aigual permanent per a l'accés a l'aparcament. La llicència i la taxa corresponent del qual s'està abonant a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí, atès que aquest accés es troba situat en una via de la seva competència municipal.
Si bé entenc la necessitat de regular l'estacionament pel volum elevat de vehicles que es concentraven a la zona, l'aplicació estricta d'aquesta mesura, sense tenir en compte la singularitat de l'edifici afectat, resulta clarament injusta i desproporcionada per als veïns residents. Per tot això, exposat, em dirigeixo a aquest Ajuntament a fi,
que en coordinació entre ajuntaments s'abordi aquesta problemàtica de manera conjunta amb la finalitat de buscar una solució que doni resposta a les necessitats dels veïns i veïnes afectats. Gràcies pel seu temps i per les seves gestions. Jo puc parlar amb els veïns, però a casa dels veïns poca cosa jo també puc fer. El que sí que li puc dir, com que vostè està empadronat i tot en aquest cas a l'edifici esteu empadronats a Sant Feliu, teniu el dret en tota la zona verda
que tenim en el barri de Can Bertran. Cap problema que pugueu estacionar, ho teniu de forma gratuïta. Sabeu que, a més a més, si algun... al cap de setmana teniu algun familiar, també ho podreu comunicar en el seu moment. Encara no està posat en marxa, avisarem quan tingui que posar en marxa, perquè teníem que aprovar el reglament, hem aprovat el reglament. Ara ha de venir tot el tema de...
de la unitat de l'AP per poder-t'hi posar, que serà la mateixa que de l'àrea metropolitana, perquè ens serveix per tots els municipis, i per l'altre faré el comentari, en aquest cas, a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí, però que sàpiguen això, que sobretot que quedi molt clar que poden...
aparcar perquè estan empadronats, tenen el seu vehicle, que a més a més també estan aquí a Sant Feliu, teniu tota la zona verda de Josep Gaspar, de Joana Raspall, tots els carrers que... a Tarradelles, que tots els carrers que tenim allà de zona verda que podeu aparcar perfectament. I l'altre ja serà qüestió d'anar-ho parlant.
Doncs seguim parlant de zona blava, zona verda, en aquest cas de zona verda. És un correu que ens envien. El proper mes de març, la zona que tenim per aparcar serà zona verda. El personal que ve a treballar a l'oficina territorial a Sant Feliu de Llobraca de l'ATC, l'Agència Tributària de Catalunya, i que presta un servei a la ciutadania, ve de diferents poblacions, Sant Cugat, Terrassa, Vallirana, i ve en vehicle particular. Ja fa uns dies, el Joan Girali Grau, com a representant, va assistir a la reunió explicativa al Casal de Joves pels veïns afectats,
per demanar una solució pels treballadors de l'agència. El tècnic que va explicar la nova situació va prendre nota i va dir que s'ho estudiaria i ens diria alguna cosa. Ens agradaria saber si ens teniu en compte i ens podeu donar una solució.
Comentar que arreu, arreu vol dir Barcelona, tot arreu, cada una de les poblacions, no hi ha una excepció d'aquestes. No existeix excepció. El que sí que he comentat fa un moment, que tenim l'Ela...
51, que ara serà l'E51, ja li posaran que serà l'Express, que es podrà agafar des de Barcelona i a més a més tenen dues parades precisament a l'espai on treballen. Què volem aconseguir tots i totes? Que la gent cada vegada vingui menys amb el seu vehicle i pugui agafar el transport. Sabem que no es pot anar a treballar en transport públic si no n'hi ha, però si et deixa anar a la mateixa vorera
o en el mateix carrer on estàs treballant, crec que és una mesura també important que podem agafar. El podran agafar en tota la Diagonal, sortida de Ferrocarril si vénen a Sant Cugat, m'ha comentat, i haurien de fer només aquest transport. Jo crec que també és una bona solució, però excepcions no podem fer quan no existeixen.
Molt bé. Anem per un altre correu electrònic que en aquest cas fa referència al servei de carregadors de vehicles elèctrics. Estimada alcaldessa, tinc entès que els carregadors de vehicles elèctrics situats al pàrquing davant l'Unió Coral són de l'Ajuntament d'aquesta ciutat. Com a usuària de vehicle híbrid enxufable, endullable en aquest cas...
Cada vegada veig més usuaris d'aquests carregadors que no són d'aquesta ciutat. I inclús una flota de vehicles elèctrics de lloguer que carrega aquí. Des del meu punt de vista seria bo que fos d'ús exclusiu pels habitants de Sant Feliu. En altres municipis els ciutadans disposen d'una targeta per tenir l'ús de carregadors municipals. Així seria un servei pels habitants del poble i no de cotxes d'altres poblacions o cotxes d'ús comercial. I ens ho pregunta la Magnòlia.
Ara, si lligo amb l'anterior que teníem, la gent que ve a treballar i que ve amb vehicle elèctric, encara que no sigui veí o veïna, però venen a treballar, és lògic que mentre estiguin, puguin aparcar el seu cotxe, puguin també carregar. Per això tenim diferents punts a càrrega a tota la ciutat, no solament estan aquí. En tenim, recordem els nous que van posar,
a la zona de Falguera, a la part de Roses-Castellbell, i que, depenent d'on hagin, no solament és aquest punt de càrrega, sinó que tenim diferents punts de càrrega. Estem amb els cotxes elèctrics també compartits, estem amb les motos elèctriques compartides, i hem de tenir diferents punts de càrrega, però també ho he obert per tothom. I sí que en aquells, perquè ens entenguem, en aquests que estic dient que hem ampliat,
Sí que hi ha tot el tema de tarja. En aquests, precisament, era perquè el van fer en el seu moment, van ser els dels primers municipis, recordem en el 15-19, que a més va fer un tema de prova que era pels vehicles de l'Ajuntament, que era per només els de treball, i l'hem ampliat perquè realment també es pugui estar a la ciutadania. Penseu que també és una zona que estarem amb el tema del soterrament i que també hi haurà millores en tot aquell espai.
Molt bé. Passem a un altre tema. Obrim la carpeta de la via pública i tenim una petició, podríem dir, que ens arriba per Instagram. Ens envia el Sergi. Diu que hi ha un estat de deixadesa en alguns carrers de la ciutat que és lamentable.
Així, almenys ho qualifica el Sergi. Ramla Marquesa Castellvell, pujada cementiri. L'estat de l'asfalt, tant de pujada com de baixada, estan molt mal estat. I el carril central, per les bicicletes, deixat de la mà de Déu. Carrer Comerç, hi havia senyals verticals amb indicatius de diferents zones de la ciutat, amb molt mal estat. I amb les bandades, algunes van quedar malmeses. Ara només queda una...
indicant molins de rei. L'estat de l'asfalt al carrer Pla, entre carrer Comerç i carrer Reverend Martí, està ple d'assots, asfalt en molt mal estat i podríem continuar indicant més zones de la ciutat. Arram la Marquesa, que el dia repinta la zona d'estacionament per motocicletes i zona de càrrega i descarrega al costat del CAP, davant del bar Cuenca.
D'un idealista. D'entrada vull agrair-li perquè sí que també vull explicar a tota la ciutadania que durant aquests mesos, perquè entendrem que la situació tant de voreres com d'asfalt com la situació no s'ha fet en aquests mesos.
dos, tres anys que estic. És un tema de decedesa, d'inversió i de més. Què han fet? Han fet l'estat de valoració, que a més a més ho han fet amb un projecte, el projecte Gemini, que han pogut fer una valoració de com està l'asfaltat, com estan les voreres, n'han fet una altra d'il·luminació i amb aquest resultat han fet, perquè, clar, l'administració no podem anar dit a buscar...
Hem fet la valoració quina és la situació de la ciutat, què és el més urgent i ens han sortit 1.600 punts urgents que fer ara precisament en aquest ple que és demà. Tenim ja el tancament de l'any anterior
i podem disposar també d'aquests romanents per poder utilitzar, per fer totes aquestes millores, no es podrà fer tot, vol dir més de 1.600 punts, però podrem fer tots aquests punts amb una contractació que tenim que fer també, que ja la tenim en marxa, juntament com vam veure ja
l'estat de la situació, perquè clar, vas veient, com ens ha comentat, vas veient que hi ha trossos a aquest carrer i l'altre. La ventada sí que és veritat que també fem molt de mal i després en podem parlar també de la situació i els diners que tenim que posar, extres que no estaven previstos per fer. Perquè a fer amb el mes arbres, això no ens ho paga ningú, tenim que treure'ls, hem tingut que netejar carrers, les senyals que moltes van sortir també...
Torsades i volant, el Juan Carlos Navarro, que s'ha de fer tota la teulada perquè es va aixecar, el Palau Falguera, l'Auditori, també, Escola Bressol-Fàbregas... Déu-n'hi-do, eh? I això, clar, penseu que vam superar els 90 km per hora,
tot això ja està també enviat a la Generalitat per estats de destrossa i d'emergència, perquè realment també ens donin un cop de mà i ens han dit que tu el que és el barat i tu el que va ser neteja i a més no hi compta, no hi ha, però clar, estem parlant de quasi dos milions d'euros.
que no els teníem previstos, perquè ningú es pensava que passava, que passaria tot això. Llavors és que entenguem que també sortirà i senyalitzaran tots els punts que aquests 1.600, almenys primers, podrem solucionar amb aquest pla de xoc, amb aquells romanents que aprovarem demà.
Clar, no sé què li podrem dir al Miguel, que ens fa la següent pregunta. Algunes de les calles principals de la ciutat estan llenades de baches, per a quan són reparacions? Això vol dir que podrem començar a posar-ho en marxa dintre d'un parell de mesos que l'empresa es presentin, guanyi l'empresa que li toqui, hi ha la disposició econòmica per poder-ho fer i comencem a treballar.
Perquè realment amb la situació, perquè ens entenguem, amb la situació de l'estat que està en les voreres i a l'asfalt, solament amb la brigada no ens en sortim. Llavors, ens hem de fer utilitzar la brigada, més a més, fer aquesta contractació per fer un pla de xoc. Molt bé.
Ens anem a la plaça de la Vila. Ja sabem que estan obres i ja comença a venir una mica xup-xup. La plaça no estava obres, estava obres de tota la zona centre. Exacte, però hi ha una pregunta relacionada amb la plaça concretament, que suposo que és l'epicentre i vulguis o no tothom, en algun moment o altre passa per allà. La plaça de la Vila, van a dejar esos parches de cemento por todos los lados...
Ja que quitan arboles, por lo menos que pongan adoquines, como el resto, y no pegotes de cemento. Això és el que ens diu la Irene. Bueno, Irene, tenim que posar els pegotes de cemento perquè és provisional. Hem tret els arbres, i de pas ja parlo, no hem tallat cap arbre.
Hem tret els arbres i els hem trasplantat. Els més propers que podeu veure al costat de la plaça de la Vila és Passatge Bertran, que ha estat també en diferents altres carrers i fins i tot en la zona del Pla. Tots estan trasplantats i ara el que estem fent és obrir
més de dos metres i mig cap avall per canviar el clavegram. Perquè, sorpresa, qui ens imaginàvem que estava, i ahir, quan arribava de l'àrea metropolitana, el clavegram no existeix. Hi ha una capa sòlida, o sigui, quan es va fer la plaça no es va millorar el clavegram. I quan es va fer l'anterior plaça, estem parlant ja d'abans dels 60, tampoc.
Llavors hem hagut d'obrir i ara estem posant totes unes tuberies i desviar perquè no engolleix tot el que és dels habitatges, més les avingudes d'aigua que hi ha o les pluges que hi ha. Llavors tindrem cap al carrer Rectoria, que és on estem nosaltres, desviarem cap al Pou de Sant Pere i allà hi haurà tot un sobreixidor que podrà desviar cap a un costat i un altre,
per la part de Pi Maragall a plaça de la Vila, carrer de l'Església, i Pi Maragall, el passatge Penedès, que tenim allà també per desviar, perquè realment l'aigua fa el que pot per allà sota,
i estar en unes condicions amb arrels dintre del clavegaram i no solament és canviar penots, sinó que és millorar totes les connexions, en aquest cas d'aigua, les elèctriques i també les de comunicacions que tenim.
És una mica com el soterrament, no? Hi ha una feina ingent a sota, no? Que és el que ha de permetre que a sobre s'hi pugui desenvolupar l'activitat. Que per cert, que el soterrament, per sota els 3 quilòmetres estan fets, estan les vies ja per sota per ja poder començar-les a posar. Vaig anar la setmana passada a Madrid, he demanat que ens deixin imatges perquè tothom pugui veure...
quina és l'embargadura i com estan treballant també en l'àmbit de l'estació, i es veu una feinada enorme, perquè estem parlant sortida per Sant Joan d'Espí, sortida cap a Molins de Rei, 3 quilòmetres hi ha fets. Molt bé. Doncs seguim, seguim amb via pública. Leslie ens pregunta, hi ha alguna previsió de pavimentació i pintura al passeig dels Pins? Està bastant deixat, diu.
És exactament el mateix que he comentat abans. Tots aquests punts estan detectats, igual que també ens passa en un punt de Laurea Miró, que els arbres també n'ha aixecat. Parlant dels arbres, tot l'arbrat que es planteja ara en tota la zona centre...
seran terres drenants que ja no tindran que rebentar els arbres a la part de dalt i també absorció d'espais entre arrels i retenció d'aigua a sota i llavors és una altra manera de fer perquè l'arbre no acabi buscant també més amunt i rebenti sempre les voreres.
Ara una pregunta que pràcticament l'estem esperant ja a tots els programes perquè s'està convertint en una clàssica, igual que teníem les clàssiques de soterrament i de més. El pont de les Grasses. La Rosita ens diu, hola, a los vecinos del barrio de las Grasses nos gustaría saber cuando está previsto que tengamos otra vez nuestro puente. Gracias. En juny.
Tenia que haver començat abans però ens va quedar desert. Abans he explicat que a l'administració hem de fer un projecte, l'hem de posar que totes les empreses es puguin apuntar i guanyi la que tingui que guanyar i resulta que no es va presentar ningú. Però no ens deixen anar a buscar una empresa directament.
El mes de febrer vam haver de tornar-ho a posar. Ara ja està en període que es puguin presentar i anirem ràpids perquè l'estructura metàl·lica que hi va ve ja feta. Llavors, esperem que el mes de juny-juliol, com molt tard, ja estiguem...
amb el pont de Fusta, que és el que va triar la ciutadania, amb un procés de participació que vull agrair perfectament, però que entenguin que hi ha coses que a vegades no van més enllà de nosaltres. Esperem que la Rosi te l'expliqui als seus veïns, també. Anem per la Laura. La Laura ens ha enviat un WhatsApp.
Pregunta per l'alcaldessa. Al mur de la Rambla, marquesa de Castellvell, a l'antic camp de futbol, es renoven anualment uns grafitis que no tenen cap mena de sentit estètic. S'ha preguntat als veïns què en pensen d'haver de veure cada dia unes imatges que aboquen violència i sexualitat? Aquesta deixadesa fa que el barri sembli marginal. Una intervenció així seria impensable al centre de la ciutat. Reclamem un mural amb sentit artístic que dignifiqui el nostre entorn en lloc de degradar-lo.
Aquest espai recordem que anirà al nou Cap Rambla, que precisament vaig rebre la consellera. Aquest nou Cap Rambla enderrocarà aquest mur.
i estan també en el període de licitació la Generalitat de Catalunya. Llavors, per l'altre, mentrestant, sí que no és que és un tema de veïns que puguin decidir, sinó és un espai de participació de joves.
Llavors hi ha aquests murs que ja estava jo de regidora de cultura quan m'han començat a fer el conveni en aquell moment, que hi ha espais efímers que la brigada fa canviar el color i venen els joves i cada un fa el seu tros. Per això no és un mural continu en un dels temes.
Llavors, el que sí que li direm a Caligràfics, que és qui comporta aquest procés de participació dels joves i no tan joves, que venen també grafiters, que és art urbà de diferents llocs, que també, sapiguent els canvis que hi haurà a la ciutat, si també fan alguna proposta conjunta. Per això sí que ho puc comentar, però el que no els hi puc obligar és ni que els veïns han decidit fer...
ni jo mateixa. En canvi, el que sí que els podem proposar és que cada vegada el mur no hi serà, aquest 2026 encara hi serà, el 2027 segurament cap a mitjans d'any o cap al segon semestre potser ja comencen obres, llavors direm que no ens adaptem tots a la situació. Espero que entrin abans possible la Generalitat perquè abans tindrem el nou CAP Rambla amb un centre d'urgències també.
Molt bé. Pregunta que ens fa arribar per correu electrònic el Francisco. Diu, el passatge entre els carrers Agustí Domingo i Ramla Marquesa Castellbell no està tenint el manteniment necessari actualment. Molts arbres han estat tallats i no han estat substituïts. Al terra han sortit moltes herbes arran de les pluges constant. A més de persones incíviques que porten el gos a fer les seves necessitats i no les recullen.
Per això demano que l'Ajuntament prengui nota i faci les actuacions necessàries per corregir aquesta situació. Gràcies. Estem plantant més de 700 arbres. Sabeu que ara ja ens arriba el mes de març, que és fins on la natura està bastant baix, està tranquil·la.
Podem plantar, podem podar. Ara és veritat que han tingut moltíssimes pluges. Portem, ens sembla que estem acabant l'abacedària absolutament de totes les tormentes que ens estan arribant. Hasta el 8 de març vaig fer la Regina que havia vingut.
que també ens va deixar ben mullats a tots i a totes. El tema està que l'incivisme és un dels temes que jo crec que és més problemàtic per la nostra ciutat i per altres ciutats, no solament que siguin aquí. Hi ha molta gent que ho fa bé, però hi ha altra gent que no ho fa bé, i és cert que posem sancions, també, quan les trobem,
posant sancions. Avui he estat en el barri de Can Calders, he estat precisament mirant aquests espais, també volem fer una modificació en el que és Rambla, que també fa aquesta unió també amb el carrer Santa Creu, que allà també és un espai d'incivisme. Ara anirem a treballar amb tot el que us ho he comentat abans, però sí que sortiran més plantes, però recordeu que no podem tirar líquid
en aquest cas perquè hi van els gossos. Llavors tot és un tema que és complicat i llavors s'ha de fer a mà cada un tema de les herbes que van sortint. Llavors demano una mica de paciència. La nova contracta també ens està ajudant moltíssim, ha començat aquest mes de febrer, que també la donarem a conèixer i amb això vol dir que tenim més persones al carrer, que podrem també atendre tota aquesta situació que tenim. Molt bé.
Doncs ens n'anem a la plaça de la Salut. La Teresa ens envia un correu electrònic. Una pregunta, ¿por qué en el parque de la plaça de la Salut no han puesto carpa encima de los columpios? No lo puedo entender, que hayan puesto encima de los otros elementos del parque y ahí no. Es que en pleno verano es imposible estar con los niños, aparte de que las baldosas de alrededor desprenden un calor increíble.
Les baldoses del voltant recordem que és un tema moral artístic fet amb aquelles rajoles de color i que té tot un sentit en aquest cas a la plaça de la Salut. Recordem que també hi ha de tenir en compte els veïns que viuen allà.
i no els hi podem posar uns toldos que els hi prohibi també la llum i el viure. Llavors, per un costat necessitem tindre ombra i per l'altre també a l'hivern que estigui sol. Si ho tapem tot, no tindrem cap zona tampoc a l'hivern per als nens. Llavors s'ha optat i va ser molt difícil, li vull comentar perquè va ser molt difícil, fer tot aquell entramat amb aquells toldos i que no tapés els veïns, es va haver de parlar,
I llavors s'ha buscat la millor solució, en aquest cas, per la plaça de la Salut. Molt bé. Abans parlàvem d'aquests tres quilòmetres aconseguits amb el soterrament. Ja tenim, podríem dir, les bases ben assentades. Hi ha un correu que pregunta precisament pel futur després del soterrament.
Concretament és la Laura que ens envia un correu. Diu, voldria saber on es pot consultar el projecte d'urbanització dels terrenys alliberats un cop acabat el soterrament. I concretament, quins seran els carrers que s'uniran d'una banda i l'altra de la via. Per exemple, Pí i Margalla amb Girona, Passeig Bertran amb Verge de Montserrat, Plaça Estació amb Llorenç Martí...
Sant Llorenç amb Santiago Rosinyol, Joan Maragall amb Terrisser, etc. També voldria saber si un cop realitzada la reforma de la plaça de la Vila i voltants, es limitarà d'alguna manera l'accés dels vehicles de càrrega i descàrrega de gran pes a la zona.
Precisament, començo per aquí al final, sí, hi haurà càmeres i tindran també per als comerços que necessiten poder entrar el material, tindran unes hores, però serà controlat també per càmeres, o sigui, no es podrà anar. Llavors, el paviment és diferent. Hem de tindre en compte aquest paviment més gruixut perquè hem de poder entrar els bombers, hem de poder entrar les ambulàncies i amb això ja es té en compte. Penseu que qui ens fa tota l'obra...
en aquest cas que ha guanyat, que ens fa tota la zona centre, que estava dient tots els carrers abans, és els mateixos que estan fent la Rambla de Barcelona. Llavors el paviment canvia i es té en compte perquè no ens torni a passar el que ha passat durant aquest temps. Una que és un terra que rellisca, que poc manteniment, que si passen vehicles pesats,
El que fan és aixecar i esbellugar tot. Tot això s'ha tingut en compte. Per l'altre, em comentava tot el tema de... Com queden els carrers que s'uneixen. Tots els carrers s'uneixen. No vol dir que tots es pugui passar en vehicle. Però tots els carrers en vertical, o sigui, cadascú que és muntanya, riu, tots s'uneixen.
Aniran a parar a l'ecodistricte, que és la part horitzontal, l'únic que la conducció no serà com l'Aurea Miró ni com la Rambla Marquesa. Per exemple, podrem passar pel carrer Roses, que estarà obert, perquè els busos i la mobilitat s'està estudiant i serà diferent. Diferents carrers sí que es podrà posar en vehicle i els altres podrem passar en tots caminant.
S'està estudiant tot aquest tema. El mes passat vam presentar el pla director de planejament. En aquests ara està d'exposició. Anirem explicant-los també a tot arreu i farem trobades. Ara tot és molt incipient, però ja està tot dibuixat i, a més a més, treballat amb mobilitat.
mobilitat i mobilitat dels autobusos, perquè hem de tindre una zona que serà on estarà l'estació nova, que podrem agafar allà l'intercanviador. Tindrem la parada del tram, la parada del bus i també l'estació. Llavors, ja serà un gran canvi. Però sempre amb aquesta verticalitat i no horitzontalitat, perquè si no ho podíem fer un ecodistricte, que ha d'haver les tres esses, que sigui segur, que sigui saludable, perquè sempre explico que els problemes globals,
però al canvi climàtic hem de buscar solucions locals, perquè cadascú us té que adaptar a les seves necessitats. O sigui, saludable, segur i sostenible. Molt bé. Preguntava també la Laura on podia consultar aquest projecte d'urbanització. Tot estarà penjat. Ara està en un període també d'exposició pública, o sigui que són 30 dies, i després estarà allà penjat per anar consultable. Tot recordant...
que l'alliberament no solament és públic, també hi ha privat. Perquè tots els terrenys no és que siguin públics, ja ens agradaria també. Recordar que tot serà habitatge d'HPO, tant de lloguer com alguns de compra. I dic alguns perquè, a diferència del que s'està plantejant, estem un 60-40. Vol dir que tindrem més habitatge públic que no pas privat.
Molt bé. La Marisa ens envia un missatge per Instagram. ¿Cuándo se arreglará la riera de la salud? ¿Se está convirtiendo en una autopista? Y deja mucho que desear.
Sí, és que tenim un problema, tenim el problema del soterrament. Jo vaig estar molt contenta a finals d'agost obrir el pont de la Riga de la Salut, que estava treballant a Medif cada dos per tres, perquè poguéssim començar el curs escolar i poguéssim alliberar també una mica, perquè si no recordem que només teníem dos carrers, el carrer Comerç, que hem parlat fa un moment, i Montejurra, o Rambla-Montejurra, a quilòmetre i mig.
més de 27.000 persones a quilòmetre mig un carrer d'un altre. Teníem que alliberar i també respirar amb el tema del que és la Riera de la Salut. Estem intentant controlar també el tema de velocitat. Pere Álvarez, també per la part de baix, també hem canviat el tema de circuit perquè la gent no vagi atrevessant per un costat i per un altre. Però és cert que la ciutadania necessita alliberar espais. L'altre, que també estem estudiant,
de fer una ronda nord, però tot això és molt més endavant. Molt bé. Nosaltres també necessitem respirar una mica. No sé si t'animes a seguir o fem una petita pausa. Deixo les teves mans. Seguim un momentet i després fem una pausa i beuré aigua perquè tinc una bronquitis que estic aguantant a tu. Doncs fem una cosa. Recordem les vies de contacte perquè així la gent que ens està escoltant posem un tema musical breu d'aquests cortets que el Manel domina i tot seguit seguim. Molt bé, perfecte.
Ràdio Sant Feliu 105.3 FM
Doncs seguim en directe. L'alcaldessa respon amb l'alcaldessa de la ciutat, Lourdes Borrell, en directe responent a totes les vostres preguntes, totes aquelles que ens heu fet arribar al programa. Anem força bé de temps, eh, Lourdes? Tot s'ha de dir. Així que no perdrem més el temps i anem per les qüestions. Una pregunta que ens arriba per Instagram.
fent la poda d'arbres a Can Llobera a 17 de març. No cal ser jardiner per saber que ja no toca. Bé, és cert, però recordem que tampoc estàvem esperant que el dia 12 de febrer tinguéssim aquestes ventades tan greus. Greus vol dir que hem tingut que tancar els parcs, tant el Parc Nadal com el Palau Falguera. Fa un moment que ho he parlat també, que això ha comportat 400.000 euros.
de tallar les prioritats que vam haver de fer en aquests moments per preservar fins i tot escoles a tot arreu. I això també ha fet que és el mateix servei que ha hagut de desviar-se a poder atendre a totes aquestes necessitats. I no han sigut poques, han sigut moltíssimes. Recordant que vam superar els 97 quilòmetres per hora i algunes puntes van tindre de 103.
Ha sigut una situació que s'ha greujat, però vull recordar una cosa. Aquesta ciutat només podava una vegada cada quatre anys. I estem podant cada any. Llavors, ens ha passat això. Jo crec que tothom és entendible.
que sí que les branques que poden molestar al passar, o les branques que arriben a entrar a les cases, i més amb les pluges que hem tingut, hi haurà una rebrotada i una tirada endavant dels arbres, sí que les farem. Seran aquelles que són més quirúrgiques que podem fer. La plantació he dit abans també que sí que hi ha alguns arbres que també ens ha sortit abans, i em sembla que no ho he acabat de dir,
que estan els tocons que li diuen, que estan tallats. N'hi ha que fins i tot el que ens queda encara aquesta setmana podrem estar també replantant, que és el que volem, i també una vegada els arbres tornin a entrar en aquesta part.
que estan més adormits i de més, podrem tornar-hi a entrar. Però penseu que és per nosaltres una de les prioritats, en aquest cas, del tema de l'arbrat. Avui també ens hem passejat cap al Can Calders i hi haurà espais on hi ha un escossell que aquest ja el podem també... No el replantarem i no el replantarem perquè...
Abans he dit que han fet una auditoria lumínica. L'auditoria lumínica ha sortit com quatre eixos. Un, que els arbres estan massa plantats un al costat de l'altre i al mig hi ha un fanal i no hi ha manera de tindre llum. Dos, que n'hi ha algunes parts que es poden podar i altres que millor si no hi ha l'arbre que ja no el tornem a replantar.
L'altre és, vam posar els primers leds en aquesta ciutat, la legislatura 2007-2011, que és com començaven els leds, eren més color taronja, gastaven menys, però ara els nous d'ara són més blancs, tenen més lumis i encara gasten menys.
i estem en aquest canvi, en aquesta auditoria lumínica, l'únic que el capçal de dalt s'ha d'anar canviant, perquè no agafen, no és allò que puguis canviar una bombeta, rosca petita, rosca gran, no funciona així, i hi ha punts que també posem un braç, que això ho hem fet a la part de Falguera, també que està funcionant molt bé, perquè la llum il·lumina l'asfalt, per on passen els gotxes, però en canvi no il·lumina la vorera, i hem estat fent també aquests caps.
Llavors, el que no es pugui fer sí que podrem fer, que està més quirúrgica, que a l'arbre no li passa res. Perfecte. Tenim dues preguntes relacionades amb el pagament a les escoles Bressol a través de dues plataformes. Dues usuàries, una ens fa arribar la pregunta per Instagram, l'altra per correu electrònic.
però van en el mateix sentit i és saber quin és el motiu pel qual actualment no s'accepten pagaments mitjançant dues plataformes Edenred i Pluxi a les escoles Bressol del municipi.
No és que nosaltres no l'acceptem. En teníem més, eh? El tema és que havíem tingut problemes també amb famílies que tenien que conquistar aquesta plataforma que no deixa de ser a l'empresa on vostès treballen recursos humans que tenen aquesta opció, no?
Llavors ens trobàvem que moltes famílies no ho rebien, no li podien facturar, tenien que facturar la família, la família tenia que adelantar els diners, després es tenia que tornar a facturar en aquestes plataformes, i el que es va dir aquest inici de curs, molt més abans de l'inici de curs, es va estar parlant amb els pares que tenien aquestes plataformes, i es va parlar que ho féssim directament amb la plataforma, ja està, li facturem, ens paga...
I ja està. Llavors és un problema de l'empresa de recursos humans perquè moltes famílies ho han pogut fer que estan amb altres plataformes i aquestes dues en concret no. Llavors jo demano que parleu amb recursos humans vostres de la vostra empresa, que canviïn la plataforma i nosaltres no tenim cap problema fins i tot.
Poden estar a Can Ricard, tenim també les tècniques que us poden atendre i us podran dir quines plataformes són les que estan. No hem tingut problemes amb ningú només amb aquestes dues plataformes, però ja dic que és un tema de recursos humans a les empreses on treballen.
Les famílies, per part nostra, no hem tingut cap problema amb cap altre. Llavors, sí que podem atendre-les, dir quines plataformes són les que han acceptat i han estat i que puguin posar-se en contacte i també es pugui... I si necessiten alguna cosa per part de l'Ajuntament que els digui a la seva empresa, també ho podem fer.
Molt bé. Anem per l'apartat d'esports. Tenim dues preguntes relacionades directe i indirectament amb el bàsquet. La primera d'elles ens envia la Míriam. Pregunta si l'Ajuntament té algun pla per salvar el club de bàsquet Sant Feliuenc. Alguna proposta amb Carallulls que salvi la situació i permeti a les nenes del poble seguir practicant el bàsquet. Es pensa fer alguna cosa? I l'altra és un correu que ens ha enviat el Martí...
que vol preguntar quant de temps trigarà a estar solucionat el problema estructural del Palau Municipal d'Esports Juan Carlos Navarro. Li agradaria saber quin dia tornarà a obrir, ja que fan activitats allà amb la seva escola, que és l'Escola Tramuntana. Bé, a mi m'agradaria que el mateix que la ventada se'ns ho endur en un moment, poder-ho solventar en un moment. Ho he dit abans, per exemple, el Juan Carlos Navarro és més d'un milió d'euros, que ens costa...
tot el tema de treure el policarbonat que s'ha trencat. Per seguretat hem hagut de desviar tot el que es feia, els diferents grups, els diferents partits. És una feinada enorme però hem pogut buscar solucions tant amb el CBS com en els diferents llocs on fins i tot hem acabat acampar-se.
poder portar també diferents equips. Llavors, és un treball que ara han fet la valoració, s'ha contactat amb diferents empreses, ho posem ara en un procés, com tot el que tenim que fer, i posar-ho en marxa. Jo espero que en tres o quatre mesos ho tinguem, ja dic quatre mesos, per allargar-ho jo també,
Si és abans, serà fantàstic. Jo estaré contentíssima i tots estaré molt contents de tornar, perquè penseu que fins i tot la cantata ara tenim problemes on t'ho posem. El tema de rítmica, estem en moviments. I per la part del CBS, jo suposo que és desconeixement, perquè parlem amb el CBS, hem estat amb el conseller, hem estat amb la Federació de Bàsquet, no perilla absolutament...
que les nenes puguin, al contrari, una jugadora de bàsquet que he sigut del Mataró en el femení, des dels 14, no, des dels 12, fins que vaig estar embarçada de la meva filla gran, o sigui que vaig estar jugant molts anys.
no perilla absolutament res. Tenim un club que ens sentim molt orgulloses i molt orgullosos d'ells i estem buscant i hi ha solucions i les hem estat parlant conjuntament. Pregunta que ens arriba per correu. Ens l'envia la Xus. Bon dia, alcaldessa. Degut als conflictes internacionals, el preu de l'electricitat s'està disparant. Quines mesures prendrà l'Ajuntament per ajudar els ciutadans? Fa uns anys es van reduir substancialment les ajudes a la instal·lació de plaques solars.
Es plantegen recuperar les ajudes de 5 anys de 50% de bonificació de l'IBI com teníem abans i com tenen altres municipis?
Bueno, recordem que totes aquelles mesures es van fer quan realment no hi havia cap ajudes per part de l'Estat. I recordem qui governava l'Estat en aquell moment. Llavors, el que sí que es va anar fent és que hi ha ajudes de l'Estat, hi ha diferents ajudes que t'hi pots aplicar. Nosaltres també en tenim, si les pot mirar a la web de l'Ajuntament, seguim donant ajudes per posar les plaques, o sigui que
Segueixen havent-hi les ajudes, no al 50%, però estan molt bé perquè puguem sumar-ho amb les altres ajudes ja existents, perquè arriba un moment que surti gairebé a zero haver-ho invertit, encara que tens que avançar la primera inversió.
Per l'altre, recordar que ara, fins i tot amb el tema de la guerra que tenim en aquests moments, tot això també hi haurà situacions complexes i que jo sempre dic que una papallona que letegi l'altre cantó del món al final acaba arribant aquí a un huracan.
com més hi hagi el conflicte en aquests moments a Orient, per part dels Estats Units i per part de Netanyahu, ja directament amb ell, ja l'hi poso. Sí, clar, tot el tema d'energètic, acabarem, ja ho hem vist també, anant a posar, en aquest cas, el que té gasoi, com puja, baixa, baixa, puja, a part de...
a part de la part econòmica, en el cas de la borsa, cada vegada que obre la boca el que mana als Estats Units, pujo a baixar la borsa, que aquí no ho podem controlar, però des d'aquí seguim posant les ajudes amb les treballadores socials, amb el tema de vulnerabilitat, els bònus que hi ha també, el tema d'energia, i recordar que el que vam fer per aquest 2026 com a govern va ser que no pujàvem a Líbia.
Això també és una ajuda, perquè són molts diners que no rep tampoc l'Ajuntament, és una ajuda directa a tots els ciutadats. Recordem que estàvem entre un 2,5 i un 3% i no el vam aplicar. Una de les que estem estudiant en aquests moments, i també ho adelanto, és que com que no sabrem quina situació pot passar amb tots, el que estem veient que passa en el món i que si estem bé econòmicament com seguim ara en aquests moments,
intentarem fer també una rebaixa de l'IBI, ja no congelat, una rebaixa perquè realment es puguin revertir també les necessitats que puguem tindre a la casa. Si veiem que la cosa es complica molt, molt, molt, i la rebaixa no pot ser el que volíem, però sí que hem de posar ajudes extraordinàries, com està fent l'Estat en aquests moments, ens haurem d'estar preparant, per això ens estem preparant també nosaltres internament.
recordem que tot el tema que va de treballadores socials és cada família amb la seva situació i tothom és igual per tots nosaltres i que les necessitats a vegades, perquè pot passar que hi hagi empreses una altra vegada que entrin a monere, que ens quedem sense una feina, doncs ens estem ja posant a treballar
com a ciutat amb l'acompanyament aquest, que jo crec que és important i necessari no fer-ho just, sinó ja començant a replantejar. I amb això, amb tot el que és social, en aquest cas amb les treballadores socials, recordem que no tenim topany. Vol dir que si hem de posar diners, hem posat diners quan és necessitat. Per això...
Al ple passat també tenim l'ajuda als joves que estudien a fora de Sant Feliu. Al marge que ja tinguin també una ajuda seran 150 euros per cada jove. Ja ho diuen també, és una manera d'ajudar també a la família i que si esgotem aquests 20.000 euros també en posarem més.
Molt bé. Doncs, Lourdes, ens han quedat tres preguntes que la resposta... La pregunta és molt concreta, però la resposta ha de ser tan extensa que no tenim temps. Així que les haurem deixat pel proper programa. Doncs les deixem pel proper programa. Començarem amb elles, no?, amb aquestes tres preguntes pendents. Jo crec que sí, i que, sobretot, si hi ha alguna cosa que urgeix molt, doncs mira, també la podem explicar-li personalment. Perfecte. Doncs, Lourdes, com sempre, gràcies per acompanyar-nos una vegada més.
El control dos hem tingut el Manel González, de la conducció que us ha parlat fins ara, Sílvia Guillén. Recordeu que a radiosantfri.cat podeu tornar a escoltar, descarregar o compartir el podcast de l'Alcaldessa Respon i el canal de YouTube, el videopodcast de l'espai. Us emplacem a la propera edició d'Alcaldessa Respon, que ja sabeu que tindrà lloc el proper mes d'abril. Que tingui una molt bona tarda, a reveure, i per cert, bon Sant Jordi.
Bon Sant Jordi, gràcies a tothom per participar i per dir el seu nom, perquè és de les coses que jo sempre he demanat, ja que també estic jo personalment responent, que també sàpiga qui m'està fent la pregunta. Gràcies per participar i molt bon Sant Jordi. A reveure.