Ràdio Sant Feliu. Bon dia, comença 105.3 Notícies. Informatiu 105.3 Notícies. Presenta Conxi Estevez.
Des d'ahir, l'accés al parc natural de Collserola a Sant Feliu queda restringit després que el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, hagi confirmat la detecció d'un senglar infectat al nostre terme municipal. La localització d'un senglar infectat a Sant Feliu fa que el nostre municipi també s'incorpori a la zona d'alt risc, igual que els 15 municipis amb restriccions des de l'inici de l'esclat de la pesta porcina africana.
En la zona infectada del risc, com és el cas de Sant Feliu, es prohibeix accedir o fer activitats a zones buscoses, lleres de rius i rieres, prats, camps de conreu, parcs i camins fora del nucli urbà. Aquesta prohibició en general no afecta l'accés als habitatges, les activitats econòmiques en espais tancats i la restauració i també les instal·lacions esportives. Repassem en titulars altres temes que centren l'actualitat d'avui dimecres 18 de febrer.
Demà dijous a la Sala Ibèria i divendres al Centre Cívic Mas Lluís s'han organitzat dues xerrades informatives adreçades a informar les famílies amb infants que al proper curs 25-26 començaran la segona etapa d'educació infantil a I3. Les sessions explicatives es faran de dos quarts de sis a set.
Dissabte es va celebrar el Dia de l'Energia. En motiu d'aquesta data avui parlarem amb l'Iu Gallart, director de Barcelona Energia a l'Elèctrica Pública Metropolitana. Amb ell repassarem els reptes de la transició energètica a l'àrea metropolitana i de com ha evolucionat el desplegament de les energies renovables al nostre territori.
I aquesta tarda arriba un altre dels plats forts del Carnaval Sant Filuenc, l'enterrament del rei Carnestoltes, amb una prèvia d'activitats des de les 5 de la tarda a la Plaça de la Salut. Joan Lorenzo, des de l'entitat Calaix de Sastre, ens donarà també els detalls de l'enterrament de la sardina, una tradició plena de simbolisme que marca el final del Carnaval i l'inici de la cuaresma. I com cada dia farem també una ullada a l'actualitat d'altres municipis propers de la nostra comarca.
105.3 Notícies.
Ho dèiem al començament, des d'ahir l'accés al parc natural de Collserola a Sant Feliu queda restringit després que el conseller d'Agricultura de la Generalitat, l'Òscar Ordeig, hagi confirmat la detecció d'un senglar infectat al nostre terme municipal. Amb aquest, la xifra de casos positius arriba als 162. La localització d'un senglar infectat a Sant Feliu fa que el nostre municipi també s'incorpori a la zona del risc, igual que els 15 municipis amb restriccions des de l'inici de l'esclat de la pesta porcina africana.
El senglar que s'ha localitzat a Sant Feliu suposa el tercer cas de pesta porcina africana fora de la zona zero dels contagis a Colcerola. I se suma els dos que es van detectar la setmana passada a Molins de Rei i que també estaven fora del radi de 6 quilòmetres que es va fixar en un principi al voltant del punt on es va trobar el primer positiu.
De fet, Molins de Rei i el Papiol són els primers municipis fora de la zona zero afectats pel brot de la pesta porcina africana a Catalunya. Segons s'ha informat el Consell d'Agricultura, la detecció del nou cas obliga a ampliar les restriccions i això provocarà un canvi en l'estratègia de la Generalitat en aquest segon radi.
Urdeix ha explicat que el fet que el brot hagi sortit del focus original obliga a estendre les captures de senglars a un radi de 20 quilòmetres. El conseller ha dit que cal una reducció dràstica i urgent del nombre de senglars en aquesta zona i s'ha posat en contacte amb les altres comunitats i també amb el Ministeri d'Agricultura per mobilitzar els recursos necessaris disponibles a Catalunya i també fora de Catalunya.
També s'activaran unitats canines i s'instal·laran trampes per a porcs amb l'objectiu d'evitar que el virus arribi a les granges. La pesta porcina africana és una malaltia vírica greu que afecta el porc domèstic i el porc senglar i que es caracteritza per una elevada virulència amb una difusió ràpida i una mortalitat elevada.
Tot i que no és una malaltia zoonòtica i, per tant, no és transmissible a les persones, les seves repercussions econòmiques i comercials justifiquen l'adopció immediata de mesures de control estrictes. Repassem les mesures excepcionals de control i prevenció per evitar la propagació d'aquest virus.
A la zona infectada del risc, com és ara el cas de Sant Feliu, es prohibeix accedir o fer activitats a zones buscoses, lleres de rius i rieres, prats, camps de conreu, parcs i camins fora del nucli urbà. Aquesta prohibició no afecta l'accés als habitatges, les activitats econòmiques en espais tancats i la restauració i instal·lacions esportives.
El consistor insisteix que tots els ciutadans s'han d'extremar les precaucions, més encara els que viuen dins el parc natural. Aquests últims, a més, han de desinfectar les rodes de vehicles i soles de sabates amb aigua i lleixiu cada cop que hi passin per l'àrea afectada. Recordem, en general, que a tota la zona infectada cal extremar les precaucions.
Si veieu un sengla mort, no el toqueu, truqueu al 112. Queda prohibit donar menjar als senglars i qualsevol altra activitat o acció que pugui provocar l'acostament o la dispersió de senglars. I no es poden manipular ni retirar aquells elements de contenció i de control biològic de la població de senglars que s'hagin instal·lat dins de la zona infectada.
I demà dijous a la Sala Iberia i divendres al Centre Cívic Mas Lluís s'han organitzat dues xerrades informatives adreçades a informar les famílies amb infants que el proper curs 2025-2026 començaran la segona etapa d'educació infantil a I3. Les sessions explicatives es faran de dos quarts de sis a set.
En el decurs d'aquestes xerrades s'explicarà a les famílies el desenvolupament del procés de prescripcions als centres educatius de Sant Feliu, així també com altres aspectes com el calendari, la documentació, criteris de prioritat o criteris complementaris. També es posarà en valor la importància de les jornades de portes obertes que permeten conèixer de primera mà la proposta pedagògica i altres aspectes rellevants per escollir el centre. Aquest any, amb la voluntat de millorar l'acompanyament a les famílies,
S'ha apostat també per celebrar les xerrades informatives d'I3 en espais més amplis, com deia, amb la Sala Iberia i el Centre Cívic Majuí, per tal de facilitar-ne l'assistència i garantir un millor desenvolupament d'aquestes sessions. A més, s'han iniciat per primera vegada les xerrades informatives sobre l'ESO, amb la participació del Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat, l'Oficina Municipal d'Escolarització i la Regidoria d'Educació, amb l'objectiu de resoldre dubtes i orientar les famílies en el procés de preinscripció.
De fet, dimecres 25 de febrer, al Casal de Joves, es farà ja una xerrada informativa per a famílies amb infants que al proper curs 25-26 comencin primer d'ESO. Podeu trobar més informació a la pàgina web del Departament d'Educació de l'Ajuntament de Sant Feliu, a sanfeliu.cat barra educació, o bé també podeu contactar amb l'oficina municipal d'escolarització, que està ubicada a Can Ricard, a la plaça Lluís Companys, número 1, a la planta baixa.
També podeu contactar amb l'oficina municipal d'escolarització trucant al telèfon 93 685 80 02 o fins i tot enviar un correu electrònic a l'adreça educació arroba santfeliu.cat.
El passat dissabte, 14 de febrer, es va celebrar el Dia de l'Energia en un context marcat pel repte d'accelerar la transició cap a un model més sostenible. En motiu d'aquesta data, avui volem parlar amb l'Iu Gallar, director de Barcelona Energia, l'elèctrica pública metropolitana. L'Iu Gallar és enginyer industrial especialitzat en termoenergia per l'Escola Tècnica Superior de L'Egenyeria Industrial de Barcelona. El tenim a l'altra banda del telèfon. Bon dia, Iu. Bon dia.
Doncs, Giu, com dèiem ara al començament, aquest dissabte es va celebrar el Dia de l'Energia i en el marc d'aquest dia, quin seria el principal repte que afronta l'àrea metropolitana en la seva transició cap a un model energètic més sostenible? Bé, el repte més important de l'àrea metropolitana, sobretot, és avançar cap a un model energètic més autosuficient, descarbonitzat i socialment just, adaptat a un entorn urbà densament poblat i complex.
Per aconseguir-ho, com hem de fer-ho? Hem d'augmentar progressivament la generació renovable de proximitat, sobretot impulsant l'autoconsum fotovoltaic, les comunitats energètiques i, sobretot, també avançar cap a electrificar més les xarxes, per exemple, canviar de consums tèrmics amb calderes per consum elèctric que vingui de renovables. I tot això ajudant a la ciutadania, a les empreses, que consumeixin de forma més eficient, és a dir, que consumeixin menys energia.
Perquè quines diferències específiques presenta la transició energètica a zones com a Barcelona en l'àrea metropolitana, és a dir, també a Sant Feliu, respecte a altres territoris? Bé, a Barcelona i la seva àrea metropolitana el que trobem és que tenim una zona molt densament poblada que no tenim molt espai per posar grans instal·lacions renovables. Llavors, a part,
Clar, tenim molta concentració econòmica, sobretot de serveis d'indústria, comerç, i això el que tenim és molt gran volum de consum energètic, i que no podem tenir grans plantes de generació renovable. A diferència d'altres territoris rurals, que tenen molt més espai disponible i que poden... Per això el que hem de fer a l'àrea metropolitana, sobretot, és aprofitar els terrats, aprofitar per fer autoconsum fotovoltaic,
i, com dèiem anteriorment, millorar l'eficiència energètica, consumir menys, això sobretot amb l'allàment tèrmic, que els nostres edificis estiguin ben alliats i no tinguem el consum més gran que tenim a l'any, que és de climatització. I com ha evolucionat el desplegament de les energies renovables a la nostra zona els darrers anys i quins obstacles encara cal superar?
Bé, els últims anys, sobretot des del conflicte de Rússia i Ucraïna, amb l'augment que va tenir del preu de gas, el que hem tingut a l'àrea metropolitana és un creixement molt gran en instal·lació d'autoconsum a través de plaques fotovoltàriques, especialment sobretot en municipis, en ajuntaments, en empreses i en avantatges particulars.
Això fa evident un canvi de tendència, ja que cada cop més persones i organitzacions aposten més per generar la seva pròpia energia. Però, clar, quins obstacles ens trobem encara a dia d'avui? Primer, l'àrea metropolitana, el que hem comentat. Tenim poc espai disponible, per això hem d'aprofitar millor totes les taulades que tenim.
Després, a vegades tenim problemes amb els tràmits que s'han de fer, sobretot amb distribuïdora, que esperem que els pròxims anys tot això es faci més fàcil. I després també a vegades tenim una mica de temes d'inversió, que per això creiem que és important impulsar les comunitats energètiques, perquè això ens permetrà...
ajuntar-nos Ciutadania i Empreses, fer instal·lacions entre tots, que a nivell econòmic en sortiria un dia. La implantació de renovables està contribuint realment a estabilitzar o reduir els preus de l'energia per a la ciutadania? Com es reflecteix això a l'àrea metropolitana? Bé, sobretot, a veure, a nivell de preus, clarament, ho estem veient, amb l'entrada més renovable, penseu que sobretot
L'eòlica i la fotovoltaica són tecnologies que tenen preus de generació més econòmics que la generació tradicional. I ho estem veient, per exemple, com el mes de gener. Penseu que si el mes de gener l'any passat vam tenir un preu mitjà de l'energia de 65 euros megawatt, aquest mes de febrer no arribem a 13 euros megawatt, sobretot per aquesta generació eòlica i hidràulica que estem tenint.
Però, en canvi, a nivell d'estabilitat de preus, des del conflicte russo-Ucraïna el que estem tornant a veure és molta volatilitat de preu. És a dir, quan entren moltes renovables com ara, que cobreixen més del 50% de la demanda, el preu s'enfonsa. En canvi, quan no tenim això i ens cobreix l'última tecnologia que marca el preu de l'energia és el gas natural, el preu se'n va cap a dalt. Llavors, en els pròxims anys, segurament el que veurem és una transició energètica amb més renovables, és a dir, amb preus més econòmics,
però que cada cop s'aniran estabilitant més quan comencem a tenir més entrada de bateria. És a dir, cada cop s'aniran instal·lant més instal·lacions renovables, però que aniran juntament amb bateries per consumir energia quan l'energia sigui barata en hores solats i es posi a la xarxa quan l'energia és més cara, sobretot al vespre.
I quin paper tenen les comercialitzadores públiques, com és el cas de Barcelona Energia, a la garantia del dret a l'energia i també a la lluita contra la pobresa energètica? Sí, sobretot les energètiques públiques lluitem en dos fronts en aquest cas de pobresa energètica. Primer és que garantim el subministrament, sobretot amb la compliment de la llei 24-2015, que és la pobresa energètica,
que el que fem és garantir el subministrament a les famílies que estan dintre els guindats que marca aquesta llei. Després, si trobem ciutadania que està dintre del bo social estatal, li fem un acompanyament perquè pugui tenir aquest bo social i tingui preus més econòmics i garantia de subministrament. Per altra banda, també el que treballem és en pedagogia, és a dir, amb ciutadania d'empreses
perquè continguin preus justos, tinguin garantia de subministrament i també tinguin els coneixements per consumir l'energia de forma millor. I com es pot implicar més la ciutadania i el teixit empresarial també en la transició energètica metropolitana?
Bé, sobretot nosaltres, des d'administracions i empreses públiques, el que estan treballant, com dèiem, és molt amb la pedagogia, que tinguin aquests... democratitzar l'energia i mirar que tinguin aquests coneixements energètics perquè, per això, les empreses i la ciutadania tinguin eines, com pot ser instal·lació de plaques fotovoltaiques, millor aïllament tèrnic, canviar calderes de gas per aquests elèctrics,
per impulsar això. Llavors, a part d'aquesta pedagogia, també el que estem treballant molt és que es posin comunitats energètiques, que el que tenim és una comunitat, no deixa de ser una associació o una empresa formada per ciutadania i empreses, en què fan inversions en renovables per tenir més eficiència i un cost energètic menor.
I ja per últim, mirant cap als propers, per exemple, 5 o 10 anys, quina seria la fita clau que indicaria que Barcelona i tota la seva àrea metropolitana està avançant amb èxit cap a un model energètic més estable, més sostenible i més just? Bé, el que està marcar amb les fites importants és indicadors, sobretot que el primer seria que el consum energètic per habitant sigui menor, que això ja ho estem veient però s'ha d'accelerar,
que hi hagi reducció d'emissions de diòxid de carboni. Sobretot amb aquesta entrada de renovables creiem que aquest objectiu cada cop s'arribarà més, marcat per les directives europees. I, per altra part, seguir augmentant la potència d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaica i, com hem dit anteriorment, també les comunitats energètiques. Les comunitats energètiques ens permetran que
aprofitar aquests terrats perquè aquesta energia fotovoltaica arribi al màxim de ciutadania. Doncs moltes gràcies, Iu Gallar, com deia, director de Barcelona Energia, l'Elèctrica Pública Metropolitana, que amb ell hem aprofitat que aquest dissabte, com dèiem, va ser el dia de l'energia i hem parlat amb ell d'aquestes oportunitats per avançar cap a un model energètic més estable, sostenible i també força important de proximitat. Moltíssimes gràcies, Iu Gallar. Fins la propera.
A vosaltres. Gràcies. Doncs aquesta tarda arriba un altre dels plats forts del Carnaval Sant Filuent com és l'enterrament del rei Carnestoltes i a més amb una prèvia d'activitats infantils i familiars organitzades, com sempre, des de l'entitat Calaix de Sastre. Des de Calaix de Sastre tenim el Joan Lorenzo a l'altra banda del telèfon. Bon dia, Joan.
Hola, molt bon dia. Doncs aquesta tarda, com dèiem, arriba l'enterrament del rei Carnestoltes i ho fa amb una sèrie d'activitats de tot tipus, oi? Sí, bueno, aquí ja està, ja ha acabat, ja estem a dimecres de cendre. I els dimecres de cendre, doncs ara ja fa uns anys que seguim la tradició, l'enterrament i la cremada, perquè aquí el cremem, el rostim bé, ens agrada molt el foc a Sant Feliu, el fem desaparèixer
perquè torni a reneixer després l'any següent, i més aquest any que ha sigut entre vents i pluges, la veritat, li va costar al pobre sortir per la rua. De fet, la Riu es va arribar a cancel·lar? Sí, clar, la Riu va portar el vent i després l'endemà va ploure. Bé, però la Riu es va poder fer, jo crec que per les previsions que hi ha aquesta tarda també. Sí, sí, home, tant.
va arribar a anar de dia amb el camió que hi ha de bombers i el vam veure allà i ara ja cap al segut i vinga, aquesta tarda el plogarem molt i el cremarem però abans, per això ens hem de preparar perquè clar, com és conegut el dimecres de cendre també com el dia d'aquest de l'enterrament de la sordina exacte i l'inici de la quaresma correcte, perquè el dimecres de cendre la part de cendre és
d'una part a l'inici de la Quaresma, i aquest enterrament de la sardina representa que ara haurem de ser molt austers a l'hora de menjar i a l'hora de fer, perquè la festa ja s'ha acabat, la carn i el d'això s'ha acabat. Nosaltres les sardinetes ja les fem en manualitat, i a partir de les 5, aquest any a càrrec de Mireia Make-ups, tindrem un taller a la plaça de Salut, perquè des que vam recuperar-ho després de pandèmia,
doncs ho fem ja tot a la plaça de Salut, i per tant, a la plaça de Salut, a partir de les 5 de la tarda, comença, perquè desembre sigui passant, i farem aquest taller de la manualitat de la sardina, per tenir unes sardines amb molt de color, amb les cates, i anar-les posant, tothom que vulgui podrà anar. I després seguirem, perquè escarquen les caltes, però no cal en terra, i el que li agrada és fer festa. És com aquell que diu, el dia del meu en terra.
Celebreu? Doncs ho celebrem. Celebrem amb una animació final per ballar, per gaudir, per fer el boig, aquesta última animació familiar, per poder-la compartir amb totes les edats, amb el Gil de Tataplan. Per tant, acabarem aquest últim vai de Carnaval, aquest últim vai de disbaixa diversió, perquè llavors les viudes seran molt
desconsolades, perquè, com diuen elles, la gran sardina els haurà deixat. Llavors, aquesta gran sardina, en un moment determinat, normalment quan toquen les set de la tarda, entra a càrrec de les espatlles dels diables de la salut sobre el seu taüt entre el rei, les vídues, i tothom que es vulgui afegir a les vídues, que vingui vestit de negre, llorant i amb mocadors,
i amb tots, i amb el que vulguin, i amb on l'acompanyarem, plorarem, i el deixarem a la pira, a la pira on acabarà cremat. Plorarem allà, i llavors aquí, a través d'aquest foc, simbolitzarem el pas del carnaval amb la quaresma. És a dir, sortiran els més joves,
petardons i petardones, aquesta colla de diables joves, i començaran, al costat de la pira, simbolitzar aquest final de carnaval, som el carnaval d'alegria, la gresca, la joventut, faran una exhibició de foc, i quan acabin ells, començaran els de la salut, i els de la salut aquí ja és, simbolitzaran la quaresma, patapam, i començaran a cremar amb la seva exhibició de foc,
començaran a cremar el taut i tota aquella fogarada, tota aquella flama, donarà final amb el carnaval. Amb això s'hauran llegit les Absoltes i aquest testament, aquestes Absoltes, doncs, estaran llegides pels diables, pels petardons, petardones, que ens els llegiran i ens diran aquestes últimes voluntats del rei Carnestoltes 2026.
Molt bé, quina crònica, Joan. És una crònica, però és que em poso trist cada cop que l'explico. I només pensar que d'aquí unes hores estarà passant en directe. Quin dolor i quin sofriment. Però, pera, pera, que encara faltava una cosa que m'havia deixat. És que abans que toquin les set de la tarda, en aquest final de Gresca i d'això, el poble també parla. És que aquí som una mica també anàrquic, no, de vegades.
I sap que va haver-hi una rua. Ens van repartir uns premis. Però tenim un mitjà de comunicació local que també fa parlar el poble i fa una votació popular de la millor comparsa. I, per tant, es donarà aquest premi, aquesta placa, quan s'acabi aquesta animació abans de l'enterrament. I animem a totes les persones
que s'animin, que també vinguin a gaudir i a fer costat a l'AFA de l'Escola Nadal. Han sigut les guanyadores d'aquest any. Aquestes famílies que van sortir, si els recordeu, era una comparsa llarguíssima, enorme, tenia 150 i pico, em sembla que eren 154, no em vull equivocar, eren 152, 154...
perquè es posaven en el barri de la salut, però les dues escoles que estaven eren les més nombroses que hi havia al carnaval. I elles, per si la gent ens està escoltant, són les que anaven vestides amb una composició també una mica gaudiniana, però de peces de pus, que era no encaixem i demanaven que hi hagués més d'inclusi, que respectés a tothom i que s'acabés l'assetjament per les diferències, que tothom fos inclòs.
Doncs aquestes preses del puzzle, aquest missatge i amb aquesta comparsa seran qui s'han donat el Premi Popular del fet de Sant Feliu. Del fet de Sant Feliu, sí.
Perfecte, doncs recordem aquesta tarda a partir de les 5 tothom a la plaça de la Salut per participar d'aquests tallers de manualitats i a les 7 de la tarda arriba el tancament, podem dir-ho així, d'aquest carnaval 2026 amb l'enterrament del rei Carnestoltes i la seva cerimònia fúnebre, com tu ens has descrit. Exacte, llavors ja començarà la quaresma i s'ha acabat.
S'acaba la disbauxa i els excessos de la setmana del Carnaval i donem pas a l'abstinença i al dejuni dels 40 dies previs a la Setmana Santa. Ara, set setmanes, 40 dies, i esperar que això passi.
Ah, sí? Però, bueno, Sant Feliu no pararà, eh? No, això segur. Perquè durant aquestes setmanes de Quaresma és que no hi haurà activitats, eh? Ja les mireu descobrint. Bueno, però ara parlem de les d'aquesta tarda i anirem pas a pas. Sí, sí. D'acord, Joan, des de Calaix de Sastre, Joan Lorenzo, moltíssimes gràcies, com sempre, que vagi molt bé aquesta tarda. A vosaltres, molt bé, que ja ho dius d'aquest dimecres de centre del final de Carnaval. Adéu. Adéu.
La Guàrdia Urbana de Cornellà ha incorporat recentment un sistema de detecció per a vehicles de mobilitat personal que permetrà controlar la velocitat dels patinets elèctrics. L'ús d'aquesta nova tecnologia facilita la detecció de vehicles modificats il·legalment o amb prestacions superiors a les permeses, un fet que incrementa el risc d'accidents i que compromet la seguretat dels vianants i de la resta d'usuaris de l'espai públic.
Cornellà és una de les primeres ciutats de Catalunya en incorporar aquesta tecnologia formada per un dinamòmetre portàtil homologat i amb un certificat de calibratge que permet avaluar de manera precisa el comportament real d'aquests vehicles. Mitjançant una prova estàtica controlada, els agents poden verificar si el patinet s'ajusta als paràmetres tècnics establerts per la legislació vigent, que fixa en 25 km per hora el límit per aquest tipus de vehicles.
o si les seves característiques tècniques han estat modificades per assolir més velocitat de la permesa per la llei. Les sancions per aquest tipus d'incompliment legal poden arribar als 500 euros i comporten a més la immobilització immediata del vehicle.
La Unitat d'Adolescència i Joventut de l'Ajuntament de Sant Boi posa en marxa una nova programació de cursos adreçats a joves de la ciutat amb l'objectiu d'ampliar coneixements i reforçar competències per al seu desenvolupament formatiu i professional. Les formacions s'esdonen a terme entre els mesos de març i maig i són gratuïtes per a les persones joves que tinguin activat el carnet Sant Boi Jove.
La proposta inclou un curs de cuina especialitzat en rebosteria pensat per a joves d'entre els 16 i 30 anys que vulguin aprendre a elaborar postres. També s'ofereix un curs de primers auxilis i suport vital bàsic amb desfribilador extern automatitzat que proporcionarà les tècniques i actuacions essencials per afrontar situacions d'emergència. La programació és completa amb un curs de defensa personal orientat a millorar la seguretat i la capacitat de resposta davant de situacions de risc
I també un altre curs de monitor o monitora d'activitats de lleure infantil i juvenil, que capacita per treballar en esplais, casals, colònies d'estiu, menjadors escolars o activitats extraescolars, entre d'altres. Tots els cursos es faran presencialment a la Factoria Jove de Can Massallera de Sant Boi, al carrer Mallorca 30. Les inscripcions ja estan obertes.
L'Ajuntament de Martorell ha obert les inscripcions per participar a la 26a edició de la cursa de Martorell, que tindrà lloc el dia 29 de març i que mantindrà el format habitual amb la cursa popular de 5 quilòmetres i les diferents proves infantils. El termini per formalitzar la inscripció finalitza el dimarts 24 de març o abans, si s'esgoten les places. En l'edició anterior es van reunir prop de 700 participants entre totes les categories i en guany l'organització preveu arribar als 750 corredors apropant-se al rècord de participació
I ens anem ara a conèixer la previsió meteorològica. Bon dia. Bon dia. Dimecres que està sent força tranquil. Com a mínim avui el vent està sent molt feble i en aquests moments la temperatura torna a pujar amb alegria. De fet, al llarg d'aquesta tarda l'ambient acabarà sent força agradable preprimaveral.
amb alguns valors de temperatura màxima fregant els 20 graus a la costa d'Aurada. Ara bé, avui amb més humitat hem despertat amb més núvols bajos, amb oires en moltes comarques que ja s'estan desfent a hores d'ara. Al llarg d'aquesta tarda el vent agafarà una mica més de cos una altra vegada, sobretot...
a les comarques de Girona i també les cotes altes del Pirineu. Per les comarques de Ponent i del Pirineu també s'anirà carregant el cel ja quan es faci de nit i de fet acabaran caient alguns remets isolats. Aquesta propera mitjanit aproximadament arribarà a ploure en d'altres comarques però d'una forma passatgera i tornarà a entrar molt al vent. De fet, demà aquest vent serà fort al sud de Barcelona, sobretot totes les comarques de Tarragona i al Pla de Lleida, ventades de més de 100 km per hora al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
N'estem pendents a la xarxa. I fins aquí arriba el repàs de l'actualitat aquest dimecres 18 de febrer al control tècnic Manel González i us ha parlat Conxi Estevez fins demà. Serveis informatius amb Conxi Estevez.
Ràdio Sant Feliu, la ràdio que vius.