Ràdio Sant Feliu. Bon dia, comença a 105.3 Notícies. Informatiu 105.3 Notícies. Presenta Conxi Estevez.
Sant Feliu viu uns anys de canvi en l'espai públic. No només el nou planejament transformarà la nostra ciutat, sinó que crearà xarxa amb una altra gran reforma, la remodelació de la plaça de la Vila i dels carrers de l'Església, en Rectoria, Pou de Sant Pere, Ipi, Margall i també del Passatge del Penedès.
La presentació del projecte d'obra i l'inici del procés participatiu tindran lloc en un acte oficial el pròxim dia 10 de novembre. L'inici de les obres està previst per al gener del 2026 amb una durada de 13 mesos. A continuació, destaquem en titulars altres informacions en rellevants d'avui dijous 23 d'octubre.
El Cinebaix acollirà aquesta tarda a dos quarts de set la projecció del documental 13 veus, una realitat, el sensellerisme. Aquest documental ha estat produït per joves voluntaris i voluntàries de Càritas. A l'acabar es realitzarà una taula rodona sobre aquesta problemàtica.
I a les 7, l'Hora de Cultura de l'Ateneo acollirà la presentació del llibre El largo camino hasta volver de la escriptora sanfiloenca Alicia Feito. El largo camino hasta volver es un relat íntim sobre la lluita contra l'anorèxia. Alicia Feito ens visitarà avui al 105.3 Notícies.
El Consorci de Turisme del Baix Obregat presenta la segona edició de Sostibaix, la quinzena sostenible del Baix Obregat, un esdeveniment que promou un turisme de proximitat, responsable i conscient. Amb el Javier González, Consell de Turisme del Baix Obregat, parlarem perquè ens doni més detalls d'aquesta campanya. I com cada dia donarem un cop d'ull a l'actualitat dels municipis veïns de la nostra comarca. 105.3 Notícies
Sant Feliu engega un procés de transformació urbana que redefinirà el cor de la nostra ciutat. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha organitzat per el pròxim dia 10 de novembre la presentació oficial del projecte. Amb el nou planejament urbanístic i la remodelació d'espais emblemàtics com la plaça de la Vila i diversos carrers adjacents, l'Esgrècia, la Rectoria, el Pou de Sant Pere, Pier Margall i el Passatge del Penedès, la nostra ciutat inicia una nova etapa per reforçar la seva identitat com a centre cívic i representatiu.
La reforma s'encetarà amb un procés participatiu que començarà aquest mes de novembre. La ciutadania podrà decidir si la nova plaça incorporarà una font i, en cas afirmatiu, escollir-ne el model entre les opcions que proposa l'Ajuntament. El projecte es presentarà oficialment, com dèiem, el dia 10 de novembre i aquell mateix dia s'obrirà el període de votacions, que s'allegarà fins al dia 23. Podran participar-hi les persones majors de 16 anys empadronades a Sant Feliu.
El vot es farà de manera electrònica a través de la plataforma Decidim i es facilitaran també punts de suport dels equipaments municipals. Les obres començaran el mes de gener del 2026 i tindran una durada estimada de 13 mesos. L'objectiu es doble, dinamitzar el comerç local i millorar la qualitat de l'espai públic amb una especial atenció a l'arbrat, al mobiliari i també a l'enllumenat.
Els principals eixos d'actuació seran la pavimentació, la millora del verd urbà i la renovació ornamental. Es preveu pavimentar tota la zona amb materials que marcaran les diferències entre les antigues traces històriques i les ampliacions posteriors. La plaça de la Vila i els carrers de l'Església, Rectoria i Pou de Sant Pere s'enlloiran amb pedra natural granítica, mentre que el carrer Pi i Margall s'utilitzarà pedra artificial.
Un dels elements destacats del projecte és també la reubicació de l'escultura al cor dels arbres de Jaume Plensa, que s'instal·larà envoltada de tres cirerers de flor. També es millorarà en l'enllumenat i l'agetació als carrers més propers, i al carrer Pi i Margall es crearà una plataforma única per prioritzar els vianants fins al Passeig Bertran.
El Cinebaix acollirà aquesta tarda a dos quarts de set la projecció del documental 13 veus, una realitat, el sensellerisme. Aquest documental és una producció creada per més de 20 joves voluntaris i voluntàries de Càritas Catalunya. El projecte, que recull testimonis reals de persones en situació de sensellerisme, ha estat fruit d'un any de treball dels grups de joves del projecte Càritas Jove.
Aquest documental, que té una durada de 47 minuts, mostra la realitat de les persones sense llar a través de 13 entrevistes, les quals aborden les diverses tipologies de sense llarisme. Els testimonis inclouen situacions de viure al carrer, patir desnonaments o evitar infrahabitatges.
Els joves que han participat en la producció del documental han volgut transmetre un missatge clar. El sensellerisme no és només una qüestió de viure al carrer, inclou moltes realitats que sovint passen desapercebudes. Durant l'elaboració del documental, els joves han après que tenir un allar és més que només un sostre i que la realitat del sensellerisme és molt més àmplia del que sovint es percep.
Aquest documental, que es podrà veure aquesta tarda a les 6, al Cine Baix, té com a objectiu sensibilitzar la societat sobre la problemàtica del sensellarisme i s'està projectant durant aquest any a diferents municipis i ciutats de Catalunya amb l'esperança de generar un canvi en la mirada social cap a les persones sensellar. En el cas del Cine Baix, aquesta tarda, a més, després del visionat del documental, es farà una taula rodona sobre aquesta problemàtica.
105.3 Notícies. Aquesta tarda, a les 7, l'Aula de Cultura de l'Ateneu acollirà la presentació del llibre El largo camino hasta volver, amb l'autora Alicia Feito. Doncs bé, tenim amb nosaltres l'escriptora Sanfiluenca, Alicia Feito. Bon dia, Alicia. Bon dia. El largo camino hasta volver és un relat íntim sobre la lluita contra l'anorexia, on l'autora, l'Alicia, ens convida...
a caminar, tot compartint la seva experiència. Alicia, la primera pregunta que et volia fer, com va sorgir la necessitat o el desig d'escriure el Largo Camino hasta volver? No sé si va ser part del teu procés de recuperació. Primer de tot, sí, va ser part del meu procés de recuperació. Vaig pensar que això era com una eina que em podia ajudar.
i, segon, el que volia era també poder ajudar altres persones i fer una mica visible aquesta malaltia. Perquè, precisament, t'arà la pregunta, l'anorèxia sovint es viu en silenci i en solitud, i què et va fer decidir trencar aquest silenci i compartir la teva experiència amb la societat? I tu ho has fet mitjançant un llibre, no?
Doncs aquest llibre, primer de tot això, per donar visibilitat a aquesta malaltia, perquè està com molt amagada, no deixa de ser una malaltia mental, totalment, i llavors és com un tabú que tenim a la societat, perquè n'hi ha moltíssima gent amb problemes de TCA,
Però ningú ho diu. La gent diu, ah, però sí, tinc depressió, tinc ansietat, tinc... No sé. Hi ha altres problemes, sí que s'expressen més obertament. Però aquesta malaltia no s'expressa tampoc.
Tampoc la mirem... Bé, no la veiem als mitjans de comunicació perquè no surt i només que surt si n'hi ha alguna persona que és molt famosa i ha passat per un procés i al final ha arribat on ha arribat però no surt i n'hi ha... O sigui, és l'enfermetat mental amb més morts de totes les enfermetats i això tampoc es sap. Tampoc es sap.
I també es té com una sèrie d'estereotips sobre l'anorèxia, no? Per exemple, que és més típic de dones que d'homes, de noies joves, i no és la realitat. No, no és així. Cada vegada n'hi ha més homes. L'edat cada vegada està baixant, o sigui que ja n'hi ha nenes de deu anys que estan ingressades i que tenen problemes de TCA...
I fins i tot n'hi ha dones amb 70, 75. Jo al meu ingrés vaig estar amb dues dones. Una tenia 70 anys en cadira de rodes perquè li van fallar els ronyons i una altra tenia 75 anys.
El títol del llibre és molt revelador, no? El largo camino hasta volver. Com describiries aquest llarg camí, no? Perquè suposo que hi ha hagut de tots, no? Moments més difícils, moments més reveladors, moments més pessimistes, moments més optimistes, no?
El títol del llibre és per això, tu mateixa ho has dit, perquè és un llarg camí fins que tornes a ser una altra vegada tu i fins que et connectes amb tu mateixa. El camí, comences i després vas evolucionant. El camí és molt llarg, és molt dur, però també n'hi ha una part que veus que n'hi ha una possibilitat de sortir-te
capots...
tornes... N'hi ha recaigudes, n'hi ha tristesa, també n'hi ha moments que són bons, però és dur. Com anaves escrivint el llibre, per exemple? Anaves escrivint potser a trossos quan et passava alguna cosa i ho volies transmetre en paper? Sí, clar. Nosaltres, durant l'ingrés, tenim cada dia una sessió psicològica i una altra de psiquiatria una vegada a la setmana. Llavors jo...
Com que soc molt nerviosa, ella em deia, escriu. Com a part de la teràpia. De la teràpia, ella em deia, el moment que tinguis amb molta ràbia, perquè clar, n'hi ha moments de ràbia, de no voler, que no em vols curar, que tu no vols curar-te. Llavors, aquests moments de ràbia, ella em deia, escriu. Llavors, jo vaig escriure. Vaig començar a escriure i després ho vaig agafar...
També és veritat que he tallat molt del llibre, o sigui, moltíssim. No he volgut que fos un llibre passat ni llarg. És molt curtet, amb una obreta ja està llegit, perquè no volia que fos molt passat. Parles també del trastorn com a disfressat de control, de perfecció, d'exigència. Creus que la societat actual, amb les seves pressions, les seves ideals, contribueix a alimentar aquest tipus de trastorn? Sí.
i ara potser amb les xarxes encara més jo no en tinc perquè les tinc prohibides encara a dia d'avui no puc tenir cap xarxa social però això és un altre factor que fa fàcil de moure quan parles de les nenes de 10 anys això és per les xarxes no poden tenir una pressió de la societat perquè aquestes nenes no tenen cap pressió de la societat
Exactament. Estan veient imatges... Imatges que no són reals, perquè realment no són reals. I això, no? Ara també n'hi ha... Fes aquesta dieta, ara quan acabis de dinar, fes mou, que t'has de moure, que no sé què... I llavors, clar, les nenes, suposo que la que surt una mica de l'estàndard...
de bellesa que tenim aquí, un estereotip que no és real, doncs llavors... Això fins i tot ara pensava també que l'altre ja explicàvem una història de cada vegada nenes de 10 anys amb temes de maquillatge, per exemple, no? Que hi ha tot un boom de noies que segueixen perfils, bueno, noies nenes, petites...
Segueixen perfils de com maquillar-se i per elles tot el ritual de bellesa, de cremes que no necessiten perquè tenen 10 anys o encara menys. I això és el que estàvem, diem, no? Sense arribar a l'extrem d'una enfermedad, però podrien arribar-hi per aquest camí. Al final no deixa de ser una obsessió per maquillar-se, igual que una obsessió pel teu cos.
Exactament. Quin paper ha tingut l'entorn teu, per exemple, la família, els amics, evidentment els professionals, en el teu procés de recuperació? La meva família, o sigui, li dic el llibre a ells i li dedico a ells perquè m'han donat la mà cada dia.
Jo soc molt rebel, llavors he sigut una persona molt rebel, han tingut que lluitar molt amb mi, i encara lluitant, encara a vegades tinc que fer els sàpats, l'acompanyada, però encara estan aquí, pobrets. I els professionals també ens oblidem d'ells. Els professionals, els que no tinc paraules per...
O sigui, no sé què dir d'ells, però és tot bo, tot i que jo sempre m'he enfadat molt amb ells per això, per la meva rebaldia. Bé, però ells són professionals, saben com tractar. Saben com tractar, però sí, és veritat que... I les meves amistats, n'hi havia moltes que ho sabien, però jo no li havia dit...
Bé, perquè és una cosa que no t'agrada dir. Llavors, t'amagues, t'amagues, t'amagues i no li dius a ningú. Sortosament, les malalties de tipus mental, cada vegada es parla més, no? Per sort. De fet, per exemple, ara a la Biblioteca Montserrat Roig hi ha unes jornades també de salut mental. Sí, sí, sí. Sí, sí, està molt bé també. Per això dic que cada vegada es parla més, però encara queda molta feina per fer. I ja, per últim, Alicia, et volia preguntar
Quin missatge t'agradaria que es quedés gravat als lectors que, un cop que tanquen el teu llibre, amb quin missatge t'agradaria que es quedessin? Doncs que la vida val la pena. I demana ajuda, també, eh?
Sí, sí, clar, s'ha de demanar ajuda. A vegades, quan són problemes que pensem que ho hem de viure sols i soles, doncs demanar ajuda, com tu deies, l'entorn familiar, evidentment els professionals... Sí, sí, però demanar ajuda abans...
com abans millor, perquè jo vaig trigar molt i per això vaig estar tant de temps ingressada perquè vaig trigar molt a demanar ajuda i no vaig fer cas a la meva família. Suposo que fins al moment que es reconeix que un té un problema, no? Fins al moment que ho podrà... Bueno, tu penses que tu pots, que pots, que pots, però no és real, no pots. Doncs ens quedem amb aquest missatge a Lícia, doncs això demana ajuda en els primers moments, no? Sí, sí, totalment.
Els primers indicis a manar ajuda i això, que la vida val la pena i que s'ha de lluitar i que se'n surt.
Doncs recordem aquesta tarda a l'aula de cultura d'Ateneu, a les 7, estarà l'Alícia presentant el seu llibre, L'argo camino hasta volver, un llibre no només per les persones que estiguin patint aquesta malaltia, però també pels familiars, per exemple, pels amics, perquè a vegades també les persones que envolten, persones com vosaltres, tampoc saben molt bé com gestionar-ho, no? I també suposo que parlaràs d'això, no? Sí, sí, parlaré d'això perquè les famílies és molt difícil de gestionar, tampoc tenen un equip com a tal per poder gestionar,
I ells també necessiten una guia per poder ajudar a la persona que té aquesta malaltia. Molt bé, doncs moltes gràcies, Elícia, que vagi molt bé aquesta tarda a la xerrada i moltes gràcies per la teva valentia. Moltes gràcies a vosaltres i res, un plaer. Gràcies. Gràcies.
El Consorci de Turisme del Baix Obregat presenta la segona edició de Sosti Baix, la quinzena sostenible del Baix Obregat, un esdeveniment que promou un turisme de proximitat, en responsable i consint amb el medi ambient. Doncs bé, per donar-nos més detalls d'aquesta nova campanya de turisme de Baix Obregat, tenim a l'altra banda del telèfon el Javier González, conseller de Turisme del Baix Obregat. Bon dia, Javier.
Hola, bon dia, com esteu? Molt bé, Javier, anem a comentar aquesta nova campanya, Sosti Baix, aquesta quincena sostenible que durarà fins al pròxim dia 2 de novembre, que bàsicament, Javier, el que fa és oferir un conjunt d'activitats que busquen sensibilitzar el públic sobre la necessitat de protegir el nostre entorn i també posar en valor el patrimoni tant el natural com el cultural del Baix, oi?
Doncs sí, a veure, nosaltres ja sabeu que des d'un punt de vista estratègic la comarca s'ha ficat en una cosa, no d'àrem, sinó de sempre, de tenir un turisme sostenible. I això vol dir que el turisme que volem ha de ser sostenible no només econòmicament, perquè és evidentment un sector molt potent, sinó que també ha de ser sostenible a nivell social i a nivell mediambiental.
I en aquesta vessant del que vol dir un turisme sostenible medioambientalment, on durant aquestes dues setmanes, que és aquesta quincena del Tosti Baix, posarim a tota la població que pugui gaudir d'aquells actius que té la comarca, però des d'aquesta perspectiva de sostenibilitat, en el tema d'alguna manera de poder visitar algunes coses que per les seves característiques es conviden molt.
alguna reflexió sobre el nostre entorn, el medi ambient, una mica de sensibilització, d'educació ambiental i de prendre consciència que la millor manera que podem fer turisme és pensar en el llegat del que deixarem a la gent que ve al darrere, que puguem gaudir del turisme i de fer visites, però fer-ho amb respecte, amb consciència i, sobretot, cuidant el nostre patrimoni natural i cultural. Hi ha moltes activitats, no?
Hi ha activitats, com tu deies, hi ha un ampli ventall d'activitats dirigides a tots els públics. Per exemple, a mi m'ha cridat l'atenció el taller de rescat de tortugues. Bé, n'hi ha moltes. Nosaltres aquí tenim un delta que és meravellós i que és un espai protegit i que val la pena conservar i cuidar. I d'alguna manera aquí tenim activitats, com bé deies, com pot ser...
Sempre dic visitar el tram, el centre de recuperació d'animals, on tu pots veure els animals que tenim allà i podem reflexionar sobre les nostres accions i què provoquen en el nostre entorn. I en aquest cas hi ha tortugues, hi ha animals que estan en procés de recuperació i és una manera de visitar. Però també hi ha altres opcions, vull dir, perquè d'alguna manera també un pot anar a veure i observar ocells
Per exemple, pot ser una activitat en família, que som pels nens més petits, que té a veure amb salvar els dofins, o festivals de cinema a la natura, que també en tenim, o anar-nos més al nord i visitar les coves de Montserrat. Vull dir que hi ha una sèrie d'activitats que ens conviden a conviure amb el nostre entorn i ser conscients, ser conscients de...
que podem gaudir i protegir les dues coses alhora. I aquesta és la part divertida. Evidentment, també hi ha un vessant que té una dimensió no només medioambiental, sinó també social. Hi ha projectes molt macos en la comarca que tenen aquesta sostenibilitat social, com per exemple l'associació d'espigoladors, que estan treballant per anar al sector agrari, al sistema productiu dels nostres productes,
I aquells que són descartats perquè no poden entrar en el procés de comercialització, doncs són recuperats perquè no hi hagi un malbaratament alimentari, perquè la gent que és vulnerable pugui tenir un dret a, diguéssim, a salubables, no?, amb productes de qualitat, tot i que no estiguin en el circuit comercial, perquè no tenen la dimensió, no tenen el color, i fins i tot processos d'inserció, no? Llavors vull dir que el concepte de sostenibilitat
el treballem en diferents línies, des del punt de vista l'oci, l'údic, sensibilització educatiu ambiental, però també des del punt de vista de sostenibilitat social. Evidentment ho fem amb tot l'ecosistema que representa el Baix Obregat, és a dir, les seves empreses, les seves fundacions i associacions, els seus ajuntaments, i és una quinzena molt maca, perquè, precisament, manifesta la voluntat de cap a on volem anar plegats com a comarca i quin tipus de turisme volem...
Jo crec que això és el valor d'aquesta iniciativa. Una iniciativa que també aposta, dins d'aquest àmbit de la sostenibilitat, per la gastronomia de proximitat. I, de fet, la programació del sosti baix inclou propostes originals, oi? Doncs sí, hi ha diferents propostes, perquè també el fet de visitar, com aquí diu, les nostres...
el nostre entorn natural, el nostre patrimoni natural de bospos, de vinyes, que ni alguna encara queda, no?, els cellers, doncs també és una excusa d'anar trepitjant comarca i anar fent aquestes trobades, no?, com pot ser el bosc de la vinya de Corbera de Llobregat, o visitar el celler de Can Mata de Sant Jus d'Esbert, o fer degustacions, no?, a Castelllí de Rosanes amb els cellers que teníem a producció local de Ramon i Canals, no?,
o el vi, no? Vull dir que, en certa manera, aquest concepte de la sostenibilitat també té a veure amb la nostra taula. Ho hem dit moltes vegades. Nosaltres tenim la gran sort que tenim aquest parc agrari meravellós, aquest riu Llobregat que ens creua del nord al sud, com aquí diu, i que tenim un patrimoni no només natural per la muntanya de Montserrat i per el que són els
els diferents bosques que tenim aquí, els parcs, sinó que, a més a més, aquí tenim un cultiu, una horta, que el fet que siguem consumidors d'aquest producte de proximitat, de quilòmetre zero, que no genera petjades de carboni, o molt poca, ens fa que tinguem un comportament responsable, també en relació amb la manera de triar els nostres aliments i, sobretot, els nostres restauradors, que formen part del col·lectiu Segons de l'Horta,
i que es porten aquests productes de proximitat a la taula, doncs, reforçar aquesta idea de el que vol dir un turisme sostenible, no? Un turisme que, evidentment, pretén que totes les nostres accions tinguin un sentit, tinguin una raó de ser. Tot amb aquesta idea de protegir el nostre entorn natural, protegir el nostre entorn cultural o el nostre patrimoni cultural, i anar fent camí, no?, cap a un turisme que volem que sigui, doncs, això...
sostenible. Per això la setmana del sosti baix, no la quincena del sosti baix. Una quincena que també vol posar en valor el patrimoni, ja ho hem comentat, natural, però també cultural de la comarca. Jo volia destacar que aquí a Sant Feliu diumenge va haver-hi una visita guiada al Palau Falguera, que és una de les activitats que entren dins del sosti baix, i que n'hi haurà una altra data programada pel 20 de desembre, a les 11 del matí, també.
el Palau Falguera i els seus jardins, que són una joia arquitectònica de gran valor històric per nosaltres, a Sant Feliu, i també per tota la comarca. I d'això es tracta que la comarca i els seus ciutadans i ciutadanes vagin voltant, que vagin descobrint el municipi del costat i que vagin veient el que ens pot oferir a nivell cultural, natural...
I amb aquesta consciència col·lectiva de quina és aquesta visió que compartim sobre la manera en què volem oferir-nos el món i que ens coneguin, que vegin quina és la nostra identitat del Baix, quin és el tipus de turisme que ens agrada. I els primers que hem de gaudir a la comarca som nosaltres. Això ho vull deixar clar. Som els primers visitants i turistes interns per dir-ho que estem aquí i que podem fer aquest turisme de proximitat
amb una oferta que a la web, que a més a més convido a tothom que la visiti, el turisme baixiobregat.com, que es connecta a aquesta web, turisme baixiobregat.com, i visita aquesta campanya del sort i baix, veurà que té moltes activitats per fer. I fins i tot algunes que pots fer en transport públic, la ruta del tram, per exemple, que té a veure amb el que acabes de dir. Anem al Palau Faguera i puc anar visitant...
Puc anar visitant el tram i sent respectuós amb la meva mobilitat i tenint una mobilitat sostenible, però sí, senyor, me'n vaig al Palau Falguera i ho faig sense emetre emissions. Ho faig amb el tram i amb un transport públic i després me'n vaig a un altre puesto, que tinc un altre patrimoni molt duro, o me'n vaig allà a un restaurant de sabors de l'Horta, que m'estan donant el producte de proximitat. O no, mira, un projecte social també molt maco que m'agradaria destacar.
és el projecte que està tirant endavant Fundació Rubicatus, el restaurant Sagnier, amb el Mosses Més, que també té a veure amb una manera d'entendre la restauració i, sobretot, des d'un punt de vista d'inclusió, que moltes persones, en aquest cas, que participen i que ens poden oferir un producte de qualitat, saludable, un preu assequible...
i que d'alguna manera són productes que han estat rebutjats pel circuit comercial, doncs el podem menjar en aquest cas als restaurants d'acniers del Prat i atesos per persones que tenen algun tipus de discapacitat i que això també és una manera de ser sostenibles econòmicament, socialment i medioambientalment.
Molt bé, doncs recordem aquesta pàgina web que ara ens recordava el Javier a turismabaixobregat.com barra sostibaix si voleu anar a l'enllaç directe on trobareu el calendari d'activitats i també l'opció de poder reservar la vostra plaça en aquesta campanya que, com dèiem, ofereix explorar el Baix Obregat des d'una perspectiva més respectuosa amb l'entorn. Doncs moltíssimes gràcies Javier González, conseller de Turisme del Baix Obregat.
Doncs a vosaltres i moltes gràcies per l'interès. Gràcies. A la propera. Gràcies. Adéu, adéu. Adéu, bon dia.
A Brera acollirà el pròxim dia, 31 d'octubre, la primera jornada de salut, benestar social i món local del Baix Obregat, sota lema Salut Comunitària, Equitat i Acció Local, cap a un nou model de benestar. L'objectiu és que aquesta jornada tingui continuïtat i esdevingui itinerant altres municipis del Baix Obregat, generant una xarxa de col·laboració estable entre territoris.
La jornada neix amb la voluntat de donar resposta als nous reptes socials i sanitaris i també per posar en valor el paper clau dels municipis com a agents transformadors en salut i benestar.
I des d'aquesta setmana està restringit el pas de patinets i bicicletes elèctriques per l'illa de Vianants d'Esparreguera amb l'objectiu de mantenir la seguretat viària i evitar comportaments incívics relacionats amb la mobilitat. L'ordenança reguladora de mobilitat preveu sancions en cas d'incompliment de 90 euros i recorda que qualsevol tipus de vehicle de mobilitat personal, de tracció manual o mecànica no podrà sobrepassar els 10 km per hora o la velocitat dels vianants a la zona de l'illa.
La prohibició coincideix amb la campanya de seguretat viària de la policia local d'Esparreguera, coordinada amb el Servei Català de Trànsit de Sensibilització i Detecció d'Infraccions relacionades amb la circulació dels vehicles de mobilitat personal, que es du a terme també aquesta setmana.
I fins aquí el repàs de l'actualitat d'aquest dijous, 23 d'octubre. El control tècnic Manel González. Us ha parlat Conxi Estevez. Fins demà.