Ràdio Sant Feliu. Bon dia, comença 105.3 Notícies. Informatiu 105.3 Notícies. Presenta Conxi Estevez.
Últims dies per participar en l'enquesta ciutadana sobre la font de la plaça de la Vila. Fins a aquest diumenge, la ciutadania està cridada a decidir si desitja que el futur centre de Sant Feliu disposi d'una font o no, i en cas afirmatiu, de quin tipus. Les persones que tinguin problemes o dubtes mentre contestin aquesta enquesta poden rebre suport per part de membres de l'equip tècnic de l'Ajuntament a diversos equipaments de la ciutat, com per exemple, avui, al Centre Cívics Roses, de 5 a 9 de la tarda.
I aquests són altres temes que també centren l'actualitat d'avui dimarts 18 de novembre. L'Ajuntament de Sant Feliu convoca la ciutadania demà dimecres a dos quarts de vuit a la porta de l'Ajuntament per guardar un minut de silenci en motiu del feminicidi que ha tingut lloc a Barcelona. La víctima havia viscut a Sant Feliu i part de la seva família continua arrelada al municipi. El minut de silenci és un acte de transmissió de suport a les persones properes i de condemna de qualsevol agressió contra les dones.
Avui també us explicarem que demà a la tarda al Centre Cívic Les Tovalloles acollirà un espai de donació de sant i també de plasma. Encara queden franges disponibles. Això sí, cal reservar hora a l'adreça bancsanc.net barra d'una.
I el projecte de la moneda local La Rosa continua creixent i s'hi han sumat a dos establiments més. Amb aquestes dues adhesions ja són més d'un centenar de comerços on es pot utilitzar La Rosa, la moneda local pensada per fer créixer el consum a Sant Feliu, donar suport als negocis de proximitat i fer que els diners circulin dins de la nostra ciutat.
Demà dimecres, a partir de les set de la tarda, a l'Ateneu Sant Filament, acollirà una nova edició del cicle Cafés Filosòfics, organitzats per l'USLA de l'Ateneu i Cafés Filosòfics d'Esplugues. Demà, la xerrada girarà al voltant de la cultura al baix, amb el periodista Jesús Vila i l'exalcalde de Sant Feliu, l'Àngel Merino, amb qui parlarem avui perquè ens doni més detalls d'aquesta xerrada.
I aquest mes de novembre, les línies del tram baix han reforçat el servei. Segons s'ha explicat l'ATM, l'Autoritat del Transport Metropolità, feia temps que s'havia observat un augment de la demanda els dimendres a la tarda i els caps de setmana, i per això s'ha augmentat la freqüència de pas amb més convois. El temps de pas és ara a l'estació del tram de Sant Feliu de 12 minuts. I per acabar els 105.3 notícies, farem també com cada dia una ullada a l'actualitat d'altres municipis de la nostra comarca.
105.3 Notícies. L'acció participativa sobre la font de la plaça de la Vila continua en marxa. Fins aquest diumenge, la ciutadania està crida de decidir si desitja que el futur centre de Sant Feliu disposi d'una font o no, i en cas afirmatiu, de quin tipus. Aquest procés forma part de la remodelació de la zona centre, que està previst que comenci el mes de gener del 2026.
Aquesta acció participativa es vehicula a través d'una enquesta habilitada a la plataforma Decidim. La poden contestar totes les persones, mayors de 16 anys, empadronades a Sant Feliu. Només cal disposar d'un compte a la plataforma Decidim, identificar-se amb el correu electrònic i validar el padró municipal.
El qüestionari consta de dues preguntes. La primera pregunta, segons el seu criteri, vol que el projecte de reurbanització de la plaça de la Vila incorpori una font com a element ornamental? En cas d'haver respost sí, apareix una segona pregunta. Segons el seu criteri, quina de les següents propostes de font considera més adequada per al projecte de reurbanització de la plaça de la Vila? Cal escollir una entre les tres opcions que es proposen.
Les persones que tinguin problemes o dubtes mentre contesten aquesta enquesta poden, a més, rebre suport per part de l'equip tècnic de l'Ajuntament en aquestes franges horàries i ubicacions. Al Centre Cívic Roses, per exemple, avui, per la tarda, de 5 a 7. També demà dijous, al Centre Cívic Masllui, a mateix horari, de 5 a 7. I també a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, la UAC, de manera presencial, el divendres, de 5 a 7 i també per telèfon, trucant al 93 685 80 01.
Recordem que des de l'Ajuntament ens proposen tres opcions de font. Les persones que hagin respost afirmativament la primera pregunta de l'enquesta ciutadana hauran de triar entre una d'aquestes. L'esperit de la font. L'esperit de la font conserva el lloc i les dimensions de la font que va ocupar la plaça de la Vila fins als anys 90.
consta d'un brullador d'aigua ubicat al centre d'un perímetre que, en cas d'estar fora de funcionament, deixa l'espai lliure per a l'activitat habitual de la plaça per al pas de vehicles i la realització de fires o concentracions, entre d'altres usos.
La segona opció és la font seca, que s'alça a partir d'un conjunt de brulladors, que permeten que esdevingui una zona de jocs d'aigua. En cas d'estar fora de servei, deixes l'espai lliure per a qualsevol necessitat, sigui pas de vehicles o realització de fires o concentracions, entre d'altres usos.
I la tercera opció és la font de la rosa. La rosa és la font que pren forma d'aquesta flor, símbol de Sant Feliu. Disposa d'un sortidor ubicat al centre del qual surt l'aigua que, a mesura que brolla, omple aquesta nova peça escultòrica del centre de la ciutat. A més, aquests tres tipus de font i la seva ubicació en els plànols de la futura plaça de la Vila es poden consultar també els plafons informatius exposats als equipaments municipals fins diumenge al centre Civic Roses
Fins diumenge al Centre Civil Roses, també fins demà i al Centre Civil Masluí de dijous a divendres.
L'Ajuntament de Sant Feliu convoca la ciutadania demà dimecres a dos quarts de vuit a la porta de l'Ajuntament per guardar un minut de silenci a motiu del feminicidi en recent que ha tingut lloc a Barcelona. La víctima havia viscut a Sant Feliu i part de la seva família continua arrelada al nostre municipi. El minut de silenci és un acte de transmissió de suport a les persones properes de la víctima i també de condemna de qualsevol agressió contra les dones.
L'Ajuntament de Sant Feliu vol reiterar el seu compromís en l'erradicació de les violències masclistes. Fa una crida a sumar-se a l'acte i a combatre aquesta greu vulneració de drets des de l'acció quotidiana i amb la responsabilitat de cada una i cada un de nosaltres.
I demà dimecres a la tarda de dos quarts de cinc a dos quarts de nou al centre cívic Les Tovalloles acollirà un nou espai de donació de sang i també de plasma. Cada dia calen mil donacions de sang a Catalunya per atendre tots els pacients que en necessiten. De fet, més de 70.000 persones reben sang anualment a Catalunya. Això significa que cada any ens transfonen més de 300.000 components sanguinis als pacients que el necessiten gràcies a l'altruisme de les persones donants.
La major part de la població pot donar sang. Tan sols cal presentar un bon estat general de salut i complir unes condicions bàsiques, com ara tenir entre 18 i 70 anys i passar 50 quilos o més. No exclou per a la donació prendre algun dels medicaments més freqüents o tenir un nivell elevat de colesterol.
Les dones poden donar un màxim de 3 vegades a l'any i els homes un màxim de 4, sempre respectant que entre donació i donació de passar un mínim de dos mesos. Pel que fa a les donacions de plasma, recordem que el plasma no es pot fabricar. L'única manera d'aconseguir plasma és a través de les donacions altruistes de persones solidàries. El plasma és essencial per a la vida de milers de persones i es pot donar amb més freqüència que la sang. Es pot donar cada 15 dies, ja que el cos el regenera més ràpidament.
El plasma és imprescindible per produir immunoglobulines, proteïnes essencials per tractar malalties autoimmunes i problemes del sistema immunitari. Doncs tornem a recordar, demà dimecres a la tarda, de dos quarts de cinc a dos quarts de nou, el Centre Cívic Les Tovalloles acollirà aquest nou espai de donació de sang i també de plasma. Això sí que cal reservar ara a l'adreça bancsang.net barra d'una.
I el projecte de moneda local, la Rosa, continua creixent i s'hi han sumat dos establiments més del nostre municipi. Es tracta de l'Irels Ocs, al carrer Falquera 31, de la Unió Coral, al passeig Bertran 13. Amb aquestes dues adhesions ja són més d'un centenar de comerços on es pot utilitzar la Rosa, la moneda local pensada per fer créixer el consum a Sant Feliu de Llobregat, donar suport als negocis de proximitat i també fer que els diners circulin dins de la nostra ciutat.
Demà dimecres, a partir de les 7 de la tarda, l'Ateneu Sant Filo Vinc acollirà una nova edició del cicle Cafès Filosòfics, organitzats per l'usla de l'Ateneu i Cafès Filosòfics d'Esplugues. Demà, la xerrada girarà al voltant de la cultura, al baix, amb el periodista Jesús Vila i l'exalcalde de Sant Feliu, l'Àngel Merino. Aquí tenim l'altra banda del telèfon. Bon dia, Àngel.
Bon dia. L'Àngel Merino és llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat de Filologia Romànica. El seu compromís amb els moviments socials i polítics s'intensifiquen amb l'arribada a la nostra ciutat, concretament al barri de la Salut. L'any 1983, l'Àngel Merino és d'haver regidor de Cultura, tasca que desenvolupa fins l'any 1991, i de l'any 2000 fins al 2003 és l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat.
Àngel Merino ha estat l'impulsor de diverses metodologies de participació cívica, així també com de nombroses experiències democràtiques avançades sempre dins del món local. És l'autor de publicacions com Construyendo dignidad del barrio a la ciudad o Democracia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat.
També més coses. L'any passat va ser guardonat amb el Premi Individual del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat per la seva contribució en el procés de reconstrucció en democràcia de la cultura popular festiva aquí a casa nostra, Sant Feliu de Llobregat. Com dèiem, l'Àngel Merino, juntament amb el periodista Jesús Vila.
I seran demà a la tarda, a partir de les set, a l'Atena Sant Filoenca, amb aquesta xerrada al voltant de la cultura al Baix Llobregat. Senyor Marino, quin serà el fil conductor de la seva xerrada sobre la cultura al Baix Llobregat? Bé, de fet, el Cafè Filosòfic de demà parla de la cultura popular. I, evidentment, quan algú sent parlar de cultura popular,
ho relaciona directament amb la cultura festiva popular. Per tant, una mica, la festa de demà, el cafè filosòfic de demà, ho fem des de dos punts de vista, que segurament serà molt coincident amb alguns punts, però també diferent perquè ve des de dues realitats diferents. Una molt marcada per l'Hospitalet i l'altra per Sant Feliu de Llobregat. La veritat és que el Jesús Vila és un personatge molt interessant i suposo que ens farà també una explicació...
de la nostra geografia. A mi m'interessava molt, quan m'ho van proposar, si el que he de fer és parlar de cultura festiva, encantat de la vida.
de com es va contribuir a constituir tota l'estructura popular festiva de Sant Feliu de Llobregat. Ja us vaig dir, doncs, endavant, i aquí estic. O sigui que, per tant, demà em tocarà una mica explicar què entenem per cultura popular i, sobretot, jo crec, com és la presentació, també ho aprofitem per presentar el llibre, perquè ens demanen que cada un dels que parlem presentem alguna de les obres que hem fet. Tant el Jesús com jo presentarem una obra a cada un nostre, no?
Jo vaig optar per agafar, en aquest cas, ja que volíem parlar de cultura popular, agafar aquesta que fa referència més a la Festa Popular de Sant Feliu i la seva construcció històrica. Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. Precisament parlant de Sant Feliu, quin paper ha tingut Sant Feliu com a capital comarcal en aquest desenvolupament de la cultura popular arreu de la comarca?
Home, jo crec que... A veure, a tots els pobles de la comarca hi havia elements importants de cultura popular. Però jo crec que el fet de Sant Feliu ha estat un fet determinant. I va ser determinant, sobretot, perquè quan parlem de cultura popular, no hi ha cultura popular si darrere d'allò no hi ha una xarxa social, no hi ha associacions.
I aquí va ser, precisament, jo penso que l'encert que va tenir l'Ajuntament en aquell moment va ser donar-se compte que no hi ha festa popular si el poble no la construeix. El coneixement popular el construeix el poble, no la construeixen les institucions. I en el cas de la festa, això era determinant. I per això vam començar per fer un anàlisi molt seriós del que teníem a Sant Feliu,
i de quines propostes nosaltres tiraríem endavant. Jo crec que aquesta proposta va ser una proposta bastant de consens, i en tot cas jo demà explicaré una mica més tot això,
però jo crec que sense analitzar molt en profunditat com estàvem a Sant Feliu, no haguéssim tingut l'èxit que hem tingut. En aquest moment, Sant Feliu de Llobregat té l'estructura festiva més potent de tot Catalunya, proporcionalment parlant de pobles, l'estructura on hi ha més gent participant, en Sant Feliu en aquest moment hi ha més de 4.000 persones que participen en colles i participen en estructures festives, que no són l'Ajuntament, que és la societat civil. I el que manté les festes...
Està molt bé que l'Ajuntament estigui darrere, però el que manté la cultura popular és el poble. I en aquest moment, nosaltres, quan parlem de poble, estem parlant del poble organitzat, que són les seves associacions culturals, populars, festives. Com tu hi dius, Àngel, tant la democràcia com la cultura popular han de ser participatives. I aquesta participació ciutadanà, com ha canviat al llarg del temps?
Home, jo crec que inicialment va haver-hi un cert tutelatge de la idea, molt participativa també, però un tutelatge molt important de l'Ajuntament. I per això vam crear una figura nova. Quan jo entro en Cultura, creu una figura nova, que és el Patronat Municipal de Cultura. Desgraciadament després es va desfer. Per què ho vam crear? Perquè un patronat, a part que dona més participació democràtica a la ciutat,
té més facilitat per gestionar temes que no són d'allò de l'agenda diària de l'Ajuntament. I sobretot en temes de cultura, que sempre són, de vegades, han de ser molt ràpides, de vegades han de ser molt pensades. Per això jo crec que aquest va ser també una mica l'èxit de les festes. El sàpiguer quin paper teníem que jugar tots en el procés. I torno a dir...
Jo em vaig cansar d'anar per tots els ajuntaments pràcticament de la comarca, em cridaven al rellidor de cultura, on cridava la persona que estigués encargada, perquè anés explicant com ho estàvem fent aquí. I, evidentment, aquí també hi havia dificultats, però jo crec que va ser un dels exemples més magnífics de com la democràcia...
la construïm amb la pràctica, sobretot amb la cohesió social, amb la inclusió social. Una ciutat que passa de 7.000 habitants el 1960 a 1970 a 33.000 habitants, aquí hi havia moltes cultures. Jo crec que ha estat un exemple també d'integració, de vertebració, d'inclusió i de construcció democràtica de la ciutat.
I en què pot ajudar la cultura popular a cohesionar socialment un territori, en aquest cas tan divers com és la comarca del Baix Obregat? Jo crec que aquest va ser un element sobre el qual nosaltres vam reflexionar molt. És a dir, la integració, la vertebració d'una comarca que passa allò de 100.000 habitants, passar 5.000 habitants en poc temps, és molt difícil.
Primer, perquè ha vingut gent de totes parts del país, amb idees culturals molt diferents, o almenys festives, que cada un té el seu model, com construir comunitat. Per això, la cultura popular és un dels instruments més potents de construcció de comunitat, d'inclusió social. I aquest va ser una mica els missatges que vam anar. Però també vam fer una cosa important, i és no oblidar la història.
i a cada lloc veure exactament què és el que hi havia històricament relacionat amb la festa i mantenir-ho i a més fer-ho com a propi, fer-ho com allò de tots, no únicament dels que havien nascut aquí, sinó que tota la ciutat participés. Les figures festives són fonamentals, perquè en el moment que es creen, es creen per tots. Per tant,
Jo crec que la gran sort, sobretot en temes de normació lingüística, d'inversió lingüística que hi ha hagut a Sant Feliu, els exemples que hem tingut, és que Sant Feliu ha estat una de les primeres ciutats que té a tot Catalunya un centre d'inversió lingüística. És, juntament amb Santa Coloma de Gramanet, les dues ciutats
que es fa immersió lingüística a tota l'escola pública. A la concertada no es podia fer perquè no era escola pública, era concertada, era privada, concertada. Per tant, determinàment... Però a la pública es fa. Jo crec que aquests són elements que sembla que no, però afavoreixen totalment el que després les manifestacions que construeix la pròpia ciutadania siguin molt més acceptades. La festa de Sant Feliu, l'Ajuntament està darrere, l'està protegint...
Però l'està fent la ciutadania. Aquest és el missatge. I aquest és el missatge que s'estén a la comarca. I per això hi ha la relació que hi ha amb totes les poblacions de la comarca quan arriba la festa. Aquí venen totes les colles d'altres poblacions, com les de Sant Feixiu, van fora. Hi ha una immersió a tota la comarca del sentit de la cultura popular festiva.
I volia estar que també el paper importantíssim de la gent més jove en el desenvolupament de la cultura popular, especialment en el cas de Sant Feliu. Bé, és que penseu que en un canvi generacional tan potent, en un canvi poblacional tan potent,
la gent més sana, per dir-ho d'alguna manera, per dir-ho allò. És la gent que és més jove, és la gent que està vivint la realitat que té. No ha viscut altres realitats forànies ni de fora, sinó que està vivint el que hi ha aquí. I, a més, està convivint amb tota la gent que hi ha. Vull dir, l'escola, els espais socials, la socialització de la ciutat és una obra no únicament de la classe política ni de les institucions,
És una obra social, és la gent, les associacions. Per què tenen tanta importància els sindicats, les associacions de veïns, les associacions de pares? Escolta, Sant Feriu és de les ciutats que en aquests moments hi ha colles infantils als col·legis. I això ja han muntat les associacions de pares, amb suport municipal, també pedagògic i tot això. Però és un dels casos més importants de tot Catalunya, que quan arribes...
A la festa, les escoles participen i molt activament. I un element que jo penso que és determinant. Sembla que sigui petit. Hi hauria de trobar elements d'identificació de totes les persones de la ciutat en la seva festa. I aquí vam fer dues coses. Una ha triomfat més que l'altra.
Quan arriba a la festa, la gent la identifica amb el mocador de festes, el mocador vermell. I les famílies identifiquen que estan en festa posant el domàs. La veritat és que el domàs es veu molt bé a Sant Feliu, però no ha tingut l'èxit que ha tingut el mocador. I per això les entitats també han fet seu això. I ja veieu que quan arriba a la festa, dies abans, totes les entitats estan...
amb el mocador, que és el símbol de la ciutat, i el domàs, que és el símbol de la ciutat familiar, per dir-ho d'alguna manera, les estan venent, les estan donant, regalant, però estan fent campanya per la festa. I ja per última pregunta, quin missatge voldria transmetre als veïns i veïnes perquè s'apropin encara més a la cultura popular de Sant Feliu i també de la comarca? Home, jo crec que és molt important la socialització de tots els espais de la ciutat.
I la festa és un element molt important. No es pot imaginar al començament de la festa el que va significar que després no es va continuar, en molts casos. Però, per exemple, que als carrers la gent sortia perquè nosaltres els afavoríem a sopar junts. Encara que hi ha algun carrer, per exemple, el Joan Maragall va conèixer llavors. No hi havia cap festa al carrer Joan Maragall. I ho van mantenir. Per què? Perquè és un espai de socialització. Aquest és el gran missatge...
que jo crec que val la pena donar a tota la gent jove, que són una mica, la gent no són el futur, són el present, de construir també consciència de la importància que la gent se senti de la ciutat, se senti solidària, se senti festiva, se senti ciutadana, definitivament.
Molt bé, doncs recordem demà dimecres a partir de les 7 a la tarda l'Ateneu Sant Filiu Inc acollirà aquesta nova edició del cicle Cafès Filosòfics amb el periodista Jesús Vila i l'exalcalde de Sant Filiu, Angel Marino per parlar de la cultura al Baix, a Llobregat i també específicament a casa nostra, Sant Filiu. Doncs un plaer, com sempre, senyor Marino. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, que vagi molt bé. Fins la propera. Gràcies, bon dia.
Aquest mes de novembre, les línies T1, T2 i T3 del tram baix han reforçat el servei. L'autoritat del transport metropolità explica que des de fa temps s'hi havia detectat un augment de la demanda els dimendres a la tarda i també durant els caps de setmana. Per això s'ha decidit augmentar la freqüència de pas amb més convois.
El reforç comença cada divendres a partir de les 3 de la tarda, coincidint amb un pic d'usuaris que s'assuma als habituals d'aquesta franja, una de les més carregades de la setmana. L'objectiu és oferir un servei similar al de les hores punta dels dies feiners, sobretot entre les 2 i les 6. Amb els canvis, el temps de pas queda ara en 12 minuts i en 4 minuts a les estacions on coincideixen les 3 línies.
La millora també s'aplica als caps de setmana i als dies festius, arran de l'increment d'usuaris també detectat a les tardes. En el cas dels dissabtes, l'augment de demanda es concentra cap al migdia i durant gran part de la tarda. Per això, entre les 12 i les 3 i entre les 5 i les 10 del vespre, les línies T2 i T3 passen de circular cada 16 minuts a fer-ho cada 12. Pel que fa a diumenges i festius, el reforç allarga d'11 del matí a 8 del vespre, amb tramvies cada 16 minuts en comptes dels 20 minuts d'abans.
105.3 Notícies. Informació comarcal. L'Ajuntament de Cervelló ha organitzat per demà una marxa exploratòria per detectar els punts on es podria millorar l'accessibilitat i la seguretat cap a les dones. L'activitat s'embarca en els actes del 25 de novembre, Dia contra la Violència Masclista. Les persones participants en aquest itinerari podran detectar i analitzar quins elements físics i socials condicionen la percepció que les dones tenen sobre la seva seguretat.
La taula d'emergència climàtica de Viladecans ha complert 5 anys de funcionament. Es tracta d'un espai de treball col·lectiu impulsat per l'Ajuntament que va néixer a partir de la Declaració Local d'Emergència Climàtica l'any 2020. D'aquell compromís va sorgir també el Pacte de Viladecans pel Clima, una iniciativa per impulsar accions i projectes ciutadans per avançar cap a la transició ecològica i social d'aquest municipi.
Inicialment, a aquesta iniciativa participaven 15 persones, no de les quals representaven entitats locals. Des d'aleshores, la taula ha crescut i ha consolidat un model de participació i acció compartida clau per donar forma i cos a aquest pacte de Viladecans pel Clima.
Gràcies a l'implicació voluntària del veïnat i entitats, se n'han desenvolupat nombroses iniciatives per reduir els residus i incrementar la biodiversitat. Entre els projectes destacats s'inclouen dinars d'aprofitament, la canalització d'excedents alimentaris, l'acollita anual dels tarongers a marx del carrer per fer-ne mermelada, els tallers de cuina de temporada o també campanyes per reduir els envasos d'un sol ús.
El CAP de Sant Just d'Esvern ha posat en marxa una enquesta sobre activitat física per conèixer els habits esportius i les necessitats de la ciutadania en relació amb la salut i l'exercici. La iniciativa s'emmarca dins del projecte de salut comunitària Fes camí cap a la salut i estarà oberta fins al 31 de gener de 2026. El qüestionari, adreçat a persones majors de 18 anys, recull dades demogràfiques i informació sobre la pràctica d'activitat física, així també com les possibles barreres o limitacions que poden dificultar l'exercici regular.
També inclou preguntes sobre la motivació i els tipus d'activitats que desperten més interès entre la població. Les respostes serviran per millorar les accions de promoció de la salut i fomentar estils de vida actius entre els veïns i veïnes de Sant Just.
I ens anem ara a conèixer la previsió meteorològica per avui. Bon dia. Bon dia. Un dimarts que de moment està sent molt tranquil però fresquet. I a més a més a moltes comarques hi bufa una mica de vent i per tal la sensació és de més frescor. I això que el 80% del territori català el sol és dominant amb molta transparència de l'aire. Alguns núvols queden en aquest 20% restant i bàsicament és cap a la Catalunya central i en alguns racons del prepirineu. Aquí fins i tot...
La temperatura no passa en aquests moments gaire dels 5 o 6 graus, i la màxima, en prou fent, arribarà als 10 de graus en aquesta zona interior del país, on pujarà més el Mercuri, serà Rambdemari cap a l'Ebre, però poc més de 14, 16, 17 graus i sempre...
amb força vent, sobretot cap a l'Ebre i també a les comarques de l'Empordà, amb pocs núvols aquesta tarda i amb perspectiva que el dimecres encara faci més fred al matí i que encara continuï aquest vent. De fet, la sensació de ple i verd fins i tot serà evident al matí. Ho seguirem a la xarxa.
I fins aquí una nova edició del 105.3 Notícies d'avui dimarts 18 de novembre. El control tècnic, Manel González, us ha parlat Conxi Estevez. Fins demà. Serveis informatius amb Conxi Estevez. Ràdio Sant Feliu, la ràdio que vius.
Vols un programa en català fet?