Ràdio Sant Feliu.
Bon dia, comença 105.3 Notícies.
Informatiu 105.3 Notícies.
Presenta Conxi Estevez.
Demà dimecres s'escenificarà la fi del regnat del rei Carnestoltes
amb l'enterrament i la crema del seu taüt a la plaça de la Salut.
Les activitats començaran a les 5 de la tarda amb un taller de sardines
fins que arribi el moment de l'enterrament previst per a les 7 de la tarda.
L'espectacle consistirà en una encesa d'empirotècnia
i per aquest motiu l'Ajuntament de Sant Feliu
ha publicat un banc municipal amb les mesures de seguretat.
Avui al 105.3 Notícies us detallarem aquestes mesures
per tal d'evitar possibles danys a persones i també danys materials
durant el desenvolupament d'aquests actes.
Repassem en titulars altres temes
que també centren l'actualitat d'avui dimarts 4 de març.
La Diputació de Barcelona ha aprovat atorgar 38 milions d'euros
a 53 municipis de la província de Barcelona
dins del Programa Sectorial de Millora dels Polígons Industrials 2025-2028.
Els 53 projectes aprovats es distribueixen per totes les comarques de la província.
En el cas de la nostra comarca, del Baix Obregat,
la Diputació atorgarà 10,3 milions d'euros per a 15 projectes
que suposaran una inversió global de més de 15 milions.
Entre els projectes seleccionats es troba
Revitalitzem les grasses i el Pla Impuls Integrador
per a un futur més competitiu i sostenible a Sant Feliu de Llobregat.
I el pròxim dimarts, el dia 11 de març,
a l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve de Sant Feliu,
comença una nova edició, la tercera ja del curs Igualtat de Gènere al segle XXI.
Amb matrícula viva, les classes, totalment gratuïtes,
es faran els dimarts de 5 a 8 de la tarda.
Avui ens visitarà la professora d'aquest curs, la Marta Rodríguez,
que vindrà acompanyada del director del centre, el Julio Jimeno.
I aquesta tarda a l'Aula de Cultura de l'Ateneu
acull la presentació del llibre Migracions,
obrir les fronteres d'un món desigual,
amb la presència de Víctor Cabral,
coordinador de la Fundació Solidària Flama,
i també d'aquesta publicació.
Avui també ens visitarà l'estudi el Víctor Cabral
per donar-nos més detalls d'aquest llibre
que recull veus de persones migrades,
de l'activisme antiracista o del món acadèmic, entre d'altres.
105.3 Notícies
Demà dimecres se significa la fi del regnat del rei Carnestoltes
amb l'enterrament i la crema del seu taut a la plaça de la Salut.
Les activitats començaran a les 5,
quan Cocades organitzi un taller de sardines.
L'animador infantil Agil Ratataplan
amenitzarà amb animació de carnaval després del taller
fins que arribi l'hora de l'enterrament, prevista per a les 7.
Aquest el portarà a terme la colla de petardons i petardones de Can Caldés
i els diables de la Salut,
i no hi faltaran les vídues amb les tradicionals sardines.
L'espectacle consisteix en una encesa amb pirotècnia,
i per aquest motiu l'Ajuntament recomana unes mesures de seguretat
que s'han publicat en un banc municipal.
El banc municipal recorda que l'enterrament de carnaval
és un espectacle, no pas una competició.
No entorpiu en cap moment la marxa ni les evolucions dels diables.
Seguiu en tot moment les indicacions de les persones integrants
del grup de foc i dels serveis d'ordre públic.
Respecteu les edats.
Qui no vulgui ser cremat, que s'ho miri de lluny.
No s'enveirà a l'espai on el grup de foc faci la seva actuació,
ni s'agafarà o destorbarà cap dels seus membres.
No s'encendrà foc, ni es fumarà a prop de les bosses
o contenidors del material pirotècnic.
No es llençarà aigua a les colles participants.
Es mantindran les portes i les finestres tancades,
persianes abaixades,
aparadors i vidres protegits amb cartons i altres mitjans.
Tandals s'han recollit si no es tindran roba estesa
o altres elements que puguin encendres.
Tampoc es col·locarà cap element que pugui
obstaculitzar el desenvolupament de l'actuació
o el pas afluït de la gent, com ara textos, taules o cadires.
Els ciutadans i ciutadanes que desitgin participar
han de ser conscients que el desenvolupament normal d'aquest acte
comporta uns riscos que assumeixen ells mateixos
pel fet de participar-hi,
com poden ser, per exemple, les cremades
en les peces de vestir i d'altres.
L'organització aconsella que no participin
les persones que no puguin complir
aquestes mesures de seguretat.
La Diputació de Barcelona ha aprovat l'adjudicació
dels ajuts del Programa Sectorial de Millora de Polígons Industrials 2025-28
a 53 projectes de totes les comarques de la província.
A la nostra comarca, el Baix Obregat,
enrebran finançament 15 projectes de millora de Cerralló,
La Palma de Cerralló, Olesa de Montserrat,
Sant Boi, Gabà, Martorell, El Prat, Molins de Rei,
Sant Andreu de la Barca, Sant Just d'Esvern,
Baixar, Abrera, Castellvida, Rosana, Sant Vicent dels Horts
i també Sant Feliu.
La Diputació de Barcelona atorgarà 10,3 milions d'euros
per aquests 15 projectes a la nostra comarca.
En el cas de casa nostra, Sant Feliu
rebran part d'aquests ajuts de la Diputació dos projectes.
Revitalitzem les grasses i el pla,
Impuls integrador per a un futur més competitiu i sostenible,
i un segon projecte, Remodelació Paes,
sector Avinguda Prat de la Riba,
entre Carrer Comerç i la Rotonda sota la B24.
Aquestes inversions, als polígons de Sant Feliu
i a d'altres també de la comarca,
permetran millorar infraestructures, serveis
i fomentar actuacions innovadores
vinculades amb la sostenibilitat,
com la millora de la mobilitat,
la millora de les xarxes de subministrament
i evacuació d'aigües,
o també millores en l'estalvi energètic.
El dimarts 11 de març
comença una nova edició
i ara tercera del curs
Igualtat de Gènere al segle XXI.
serà a l'Escola de Persona Adultes
Mestre Esteve de Sant Feliu,
unes classes totalment gratuïtes,
que es faran els dimarts a la tarda,
de 5 a 8,
i que seran impartides per Marta Rodríguez.
Doncs bé, per donar-nos més detalls
d'aquesta tercera edició del curs
Igualtat de Gènere al segle XXI,
tenim amb nosaltres
el Julio Jimeno,
director del Centre d'Adults,
Mestre Esteve.
Bon dia, Julio.
Hola, bon dia.
I a la Marta Rodríguez,
que com dèiem és la persona
que impartirà les classes.
Hola, Marta.
Hola.
La Marta, a més d'impartir aquest curs,
és mestra i és coordinadora
de Convivència i Benestar Emocional
del Centre.
I el Julio, director i també profe de mates,
m'ha dit al començament.
Sí, sí, apassionat per les mates.
Molt bé.
Doncs anem a parlar primer d'aquest curs
i després també parlar una miqueta
del Centre, de l'Escola.
És un curs que, com dèiem al començament,
arriba a la tercera edició,
un curs sobre la igualtat de gènere
al segle XXI, que Marta està dirigit a tothom.
Sí, correcte.
És un curs que en aquesta edició
el que busquem és una mica
que la gent del carrer,
de totes les edats,
tingui uns coneixements
i es pugui crear una opinió
i un esperit crític sobre aquest tema
que avui dia és molt important.
i busquem això,
donar a conèixer conceptes molt generals,
que vivim en un món ara
que tenim com molta sobreinformació,
però hi ha conceptes com això,
el matriarcat, el patriarcat,
les sufragistes,
que anem sentint,
però no acabem de conèixer.
i la idea és aquest curs,
fer-ho, doncs...
Perquè hi ha sis temes,
que ho has dit en el curs,
amb sis temes
on es treballa una sèrie de continguts.
Comença per la història,
perquè sense el passat
no podem conèixer el present, no?
Sí, exacte.
Comencem per la història,
per saber...
Perdó.
No, tranquil·la.
d'on venim,
on estem,
i conèixer també els drets
que hem anat adquirint les dones.
És on juga el paper
les sufragistes, no?
Exacte.
Sí, entre altres,
doncs conèixer que gràcies a aquest moviment
i a aquesta lluita,
doncs la dona va poder aconseguir el vot, no?
I llavors, en aquest sentit,
la història tampoc ho plantegem
com a alguna cosa molt dents,
sinó conèixer dones rellevants
i fets rellevants de la història.
Seguidament, el següent tema
és una mica treballar les dades actuals
i els conceptes bàsics,
com et deia, no?
Doncs, bueno, poder parlar
amb coneixement i amb un criteri
de conceptes,
doncs com és,
també ara es diu feminazis, no?
Doncs, sapiguer i...
Clar, perquè si no tenim clar els conceptes,
després és molt difícil
saber contrastar informacions, no?
Que rebem, no?
Exactament.
Pels xarxes, pels mitjans de comunicació, no?
Sí, sí.
És un dels objectius que es pretén amb el curs,
que és també saber distingir, no?,
les informacions que rebem
i una de les activitats
que ara comentàvem amb el Julio
serà, doncs,
que els alumnes facin una cerca de notícies,
per exemple,
i després poder-les analitzar, no?
Perquè avui dia és això.
Ahir sentia que, precisament,
sobretot als joves,
les notícies ja no miren la tele,
sinó tot és a xarxes,
i a xarxes a vegades s'ha de saber fer un cribatge
i conèixer,
i si tu no tens uns coneixements mínims,
doncs és difícil...
Ens fas a la gent amb més experiència,
imagina't la gent jove, no?
Exacte.
Exacte.
Un altre tema és les lleis
i la situació política,
també molt important.
Exacte.
Coneixer la llei, no?
Sí, sí.
El tema polític és veritat que és delicat
i com a centre educatiu,
doncs, són temes que, en fi,
cadascú té el seu,
però, si més no,
és bo conèixer
que gràcies, precisament a això,
a les sufragistes
i a poder votar,
això repercuteix
amb qui ens dirigirà,
tant a homes com a dones,
i els drets
o els deures
que tindrem, no?
També parlareu
de les creences
per cultures i religions
vers la igualtat de gènere
en una societat multicultural, no?
Com és Sant Feliu, per exemple,
això és molt important.
Nosaltres tenim,
com sabeu,
molts alumnes
d'arreu del món
i aquest és un tema
que creiem també
molt important
perquè hi ha coses
que semblen molt òbvies,
no?,
dintre dels drets
de l'home i de la dona,
però no es tornen
tan clars
o tan obvis
quan tu has crescut
en un país
on per tu
doncs és normal
que el teu pare
tingui tres dones,
per exemple,
o és impensable
que la teva mare
sorti sense la cara tapada
del carrer, no?
Aleshores,
bueno,
doncs,
conèixer això
i també,
doncs,
veure on estem
i la diversitat
que hi ha de creences
i com ens influeix,
no?,
i la nostra religió
i vull dir,
la nostra cultura
també ens influeix.
i els últims,
bueno,
els darrers dos temes
són la comunicació
a l'era digital
i el món laboral,
que és molt important, eh?
Sí, sí, sí.
Jo he treballat, bueno,
quasi 16 anys
a l'empresa privada
i al món laboral,
doncs, bueno,
també hi ha hagut canvis,
però és cert
que encara, doncs,
falten coses per fer
i crec que és interessant
també des d'un punt de vista
el que deia abans,
no?,
molt pràctic
i que tot l'alumnat,
o sigui,
pugui explicar
i exposar situacions
que ha viscut
i tractar-ho
des d'un punt de vista
molt pràctic,
al principi,
com deia,
sí que parlarem
d'estadístiques
i de dades reals
perquè a vegades
em diuen,
ui,
és que hi ha un mucho machismo,
bueno, sí,
però anem a veure.
També és cert
que avui dia,
gràcies a aquesta lluita
que deia de les dones,
doncs un home
que sigui pare
ara té uns drets
amb unes baixes
que abans era,
bueno,
és que no,
només era la dona...
Baixes, no, permisos.
Permisos, sí, perdó.
Això, un permís
que no només es beneficia,
diguéssim,
la dona,
sinó el fill
i és un canvi,
per això dic
que un curs
d'igualtat de gènere
no es perdones
perquè els canvis,
inclús pel fill,
no?,
que pugui gaudir
de l'amor del pare
quan neix, no?,
que el pare
abans crec que tenia un dia,
només per...
Julio,
l'Escola de Persones Adultes
Mestre Esteve,
tothom la coneix
a Sant Feliu,
vosaltres sou un referent,
no?,
amb ensenyaments
inicials
i formació bàsica
en català,
en castellà,
ensenyaments també
en anglès,
de fet la Marta
és professora d'anglès
al centre,
prepareu també
les proves d'accés,
però suposo que cursos
com aquest,
com aquest d'igualtat
de gènere
al segle XXI,
també són necessaris
per completar
la vostra oferta formativa
i també per apropar
molta gent
que potser no vindria
al centre,
no?,
per fer aquests
tradicionals
ensenyaments que feu,
però sí per aprendre
altres coses
del món que ens envolta,
no?
Efectivament,
efectivament,
i clar,
nosaltres tenim una oferta
molt marcada
per la legislació
i l'obtenció
de títols acadèmics
que,
bueno,
com els estudis d'anglès,
les classes d'anglès
acabes amb...
O el competic,
no?,
el competic,
el competic,
que s'estudis
tenen la finalitat
d'aconseguir
un certificat
i això es posa
al currículum.
Tenim poc marge
per...
Per fer més coses.
Per fer més coses,
però sempre que ho podem
aprofitar,
ho fem
i som
també molt sensibles
a les peticions
del nostre alumnat
que ens fan saber
què volen.
Perquè aquest curs
ha sorgit a l'alumnat
o és una idea vostra?
No,
aquest està també
dintre del paraigües
de l'oferta
de la Generalitat.
És un mòdul
de 35 hores
que està englobat
dintre de la formació
de secundària
de manera administrativa,
però...
M'està molt bé
perquè quan jo vaig a estudiar
no a la secundària
perquè jo sóc de l'EGB.
Ah, sí?
No fèiem aquest tipus
de formacions, eh?
No, no, no.
Hi ha cursos,
mòduls
molt interessants
i estem,
bueno,
treballant
en quins podem fer
cada any.
Per una part
estan els de matemàtics,
o d'història
que han de fer
els estudiants
que volen treure's l'ESO
i per altres aquests
que pot fer-los
un públic més variat
encara que no tinguin
la intenció
de certificar l'ESO.
Està obert.
Si vols,
si vols fer un alumne
de l'ESO
doncs
li pot comptar
com un...
Li pot comptar
com un crèdit.
Com un crèdit, no?
Sí, exactament.
Recordem que són unes classes
en aquest cas
d'aquest curs
totalment gratuït
que es faran
els dimarts,
julio,
de 5 a 8 de la tarda,
no?
Correcte.
Amb la Marta,
les persones
que vulguin inscriure's
què haurien de fer?
A trucar-nos per telèfon
al 936-326-777
i la persona
que li conteste el telèfon
dir-li
que està interessada
en aquest curs
i que es vol apuntar.
Ja li demanarà
les seves dades
i per fer la matrícula
només necessitem
tres coses.
Una fotocòpia del DNI
o NIEU passaport,
el que sigui,
una fotocòpia
de la tercera sanitària
i una fotografia
de carnet
per l'arxiu.
Dèiem al començament
que és la tercera edició
d'aquest curs.
Jo crec que serà
també una quarta,
no?
Sí.
Malauradament,
el tema de la igualtat
encara tenim molt a fer.
Sí, crec que sí
i arrel d'aquesta pregunta
que deies
sí que va sorgir
i forma part
del programa
de la Generalitat
però és cert
que hem anat veient
que és una necessitat
també per l'alumnat
treballant el 25en
a les violències de gènere
que aprofito
per dir que aquest curs
no tocarem això
perquè al final
és veritat
que es barreja tot
i cada tema
té el seu espai
però que sí
que és una necessitat
que l'educació
i les noves lleis educatives
sí que van a crear
doncs
ciutadans
amb més esperit crític
i que tinguem
més criteri
per opinar
d'alguna cosa
tan important
com són els drets
de les dones.
Molt bé,
ja per acabar
volia preguntar
una cosa tal a Julio
perquè hem parlat
sovint
del Centre Mestre Esteve
amb una de les reivindicacions
històriques
que és el canvi
d'ubicació
que ja sembla
que no queda
molt de temps
per estar al Palau Falguera
com està el tema?
Doncs ho tenim
molt a prop
aquí
i agrair tant
a l'Ajuntament
com a la Generalitat
que són les dues administracions
implicades
els esforços
que estan fent
no és fàcil
moure una cosa
com una escola
estan treballant
estan avançant
avui mateix
estàvem intentant
ja quedar
per fer una visita
per veure
on aniran els mobles
o sigui que la cosa
tot avança
a bon ritme
avança
a ritme
però avança
es veu a tocar
i
no poden dir una data
perquè
qualsevol complicació
ho podria espallar
però està a tocar
el que sí que podem dir
és que la quarta edició
del curs
Igualtat de Gènere
al segle XXI
es farà
al Palau Falguera
jo crec que sí
no?
o no?
sí
i la idea és
el curs que ve
no sé si parlo massa
però ja està
al Palau Falguera
i tant de bo abans
almenys puguem
muntar una sucursal
a més per les inscripcions
de cara al pròxim curs
per exemple
això seria
i crec
que això és fàcil
de concebir
sí
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
Julio Jimeno
com deia
director de l'escola
de persones adultes
mestres teva
de Sant Feliu
també la Marta
Rodríguez
que és la persona
com dèiem
la mestra del centre
i coordinadora de convivència
i benestar emocional
del mestre Esteve
que serà la persona
que coordinarà
i que impartirà
aquest curs
que tinc entès
que serà molt participatiu
i amb moltes dinàmiques variades
que no pensi
que allò serà
seure allà
i escoltar
a la Marta
no, no, no
de fet avui
amb una alumna
que s'ha inscrit
em deia
però hi haurà molts deures
i ja li he fet
veure que no
és que a vegades
també això
el concepte de deures
és com
ja no tinc temps
perquè em deia
és que no vull fer més
i no
són coses
anem tots molt agobiats
sempre
sí
sembla que
i és un curs
que jo crec
que la primera
que crec
que el gaudiré
seré jo
perquè també
a vegades
no ens parem
i és important
que et diuen
d'aquí i d'allà
però és bo parar-se
i el que et deia
un deure
potser serà
doncs mira't això
i pensa
i extrau
les idees
que t'han cridat
l'atenció
i poder
opinar
amb més coneixements
aquest és un dels objectius
si ho deixes tu
que diran els alumnes segur
sí
moltes gràcies
a tu
gràcies
gràcies a vosaltres
per convidar-nos
que és un plaer venir aquí
gràcies
Aquesta tarda
a partir de les set
a l'Aloa de Cultura
de l'Ateneu Sant Filuén
que acull la presentació
del llibre
Migracions
obrir les fronteres
d'un món desigual
amb la presència
del seu actor
el Víctor Cabral
coordinador
de la Fundació Solidària Flama
i també presentarà
l'acte
en Josep Lluís Celleiro
que és un soci
de l'Ateneu Sant Filuén
Migracions
és una publicació
un llibre
on veus
molt diverses
del nord
i del sud global
de persones migrades
de l'activisme antiracista
del món acadèmic
entre d'altres
tracten
diferents aspectes
de la qüestió
cadascuna
des de la seva
pròpia
pròpia visió
doncs bé
tenim aquí amb nosaltres
l'autor del llibre
que és el
autor i coordinador
de la Fundació Solidària Flama
i d'aquesta publicació
el Víctor Cabral
bon dia Víctor
bon dia
el Víctor que em deia
jo visc a Gremunt
o sigui que has vingut
per fer la
de visita
de visita
passaré el dia por aquí
vas a dir a Sant Feliu
el coneixies
no, no havia estat
a Sant Feliu
no, havia estat
a Torrelles
a Esplugues
però a Sant Feliu
no
molt bé
doncs dona't una volta
ja m'estic donant una volta
tenim un modernisme
molt maco
molt bé
doncs anem a parlar
d'aquesta presentació
com dèiem a la set de la tarda
aquí a l'Ateneu
Sant Filuenc
sobre aquest llibre
Migracions
obrir les fronteres
d'un món desigual
un tema
que potser
ara més que mai
està d'actualitat
quan veiem
per exemple
l'arribada de Donald Trump
als Estats Units
quan veiem també
segons quines
declaracions
de líders europeus
també
com planteges
aquest llibre?
Mira
és un tema
que
a èpoques recurrents
està sempre en l'agenda
però és un tema
molt important
molt crucial
i que estarà sempre aquí
en l'agenda
sempre estarà present
perquè és un element
molt fonamental
del món que tenim avui
no només de Trump
també de
Sílvia Oriol
i Aliança Catalana
aquí a Catalunya
per parlar
de lo més proper
i altres propostes polítiques
el llibre
té un arrel central
que és
la mobilitat
de les persones
al món
volen afirmar
que és una
condició humana
és a dir
la mobilitat
és allò
que ens permetre
sobreviure
com a espècie
un dels mecanismes
que es té aquí
al planeta
sempre ha existit
la possibilitat
davant d'una dificultat
agafar i moure't
cap a un altre lloc
això no ha deixat
mai de ser així
el que passa
és que ara tenim
l'altra part
que són les fronteres
que provoquen patiment
provoquen mort
provocant totes aquestes situacions
que veiem molts dies
en molts diaris
i en moltes informacions
vull dir
les fronteres
no són
és allò
el problema
que tenim ara mateix
no només
les fronteres
com a tal
sinó com a segestió
aquestes fronteres
les polítiques
les polítiques migratòries
que es fan
en els diferents estats
i també
a la Unió Europea
fa poc
s'ha aprovat
el pacte europeu
de migració i asil
que ve a ser
un pacte
que acorden
entre els diferents estats
que formen part
de la Unió Europea
i que limita molt
l'entrada de les persones
que venen a buscar-se
una vida millor
a Europa
i a les nostres societats
Estic mirant
el Víctor
a l'índex
del llibre
per exemple
parla dels factors
que ens mouen
les fronteres
que ens maten
les polítiques
que ens exclouen
els debats
que ens impliquen
per concloure
i tornar a començar
també cap on anem
i les veus
que és en primera persona
aquests testimonis
per exemple
de l'Osman Omar
de la Nour Salamé
de Josefa Montero
del Mansur Digite
com vas accedir
a aquestes persones?
Bueno
aquestes persones
són persones
que viuen
en la nostra societat
que són exemples
d'experiències
de mobilitat
de canviar
d'un país a l'altre
tenim una persona
com la Josefa Montero
que és una migrante gallega
dels anys 60
i que explica
la seva experiència
que no és molt diferent
en molts aspectes
a la que tenen
qualsevol persona
Això t'anava a dir
tots tenen al final
el mateix fil
Sí, bueno
en circumstàncies diferents
i en maneres
de moure diferent
la Josefa
va viatjant tren
l'Osman Omar
va navegant patera
en concret
i cadascú
ho ha fet
com ha pogut
l'important
del que acabes de dir
de l'índex
és que parlem
de manera inclusiva
parlem de nosaltres
perquè nosaltres
també formem part
d'aquesta realitat
com a persones
que vivim al planeta
ja sabem
que aquí a Espanya
ha hagut molta emigració
a l'exterior
a Catalunya
hi ha hagut molta emigració
d'Espanya cap aquí
sempre ens estan movent
i ningú diu
que no s'hagin de moure
en algun altre moment
per les circumstàncies
que siguin
per això parlem
de manera molt inclusiva
de nosaltres
les fronteres
que ens maten
i les polítiques
que ens afecten
això és important
destacar-ho
perquè ara mateix
i després de veient
tot el clima
que estem vivint ara
amb Trump
amb l'AFD
amb les diferents propostes
d'extrema dreta
sembla que cada vegada
més difícil
trobar llocs
on refullar-se
si fos necessari
ens envien molts missatges
i un missatge
important que ens envien
aquí no es volen
i és un missatge
que s'ha d'analitzar
detingudament
són narratives
que el que busquen
és captar l'atenció
però ha hagut èpoques
de major número
de deportacions
als Estats Units
com l'època d'Obama
ha hagut moments
on hi ha més
deportacions
que les que està fent
ara mateix
o les que ha començat
a fer
al poc temps
que porta
el govern
dels Estats Units
Donald Trump
la diferència
és que es fa molt soroll
s'explica molt
i això té uns efectes
a nivell general
i a les diferents societats
del món
estic veient
dins d'aquestes veus
que apareixen
al llibre
la de Cintia Maldonado
que diu
com és possible
que un paper
sigui causa
de discriminació
o de privilegi
és que és així
és així
és així
és a dir
el fet de tenir
papers
una cosa tan simple
que t'otorga
la condició
de ciutadà
i t'obre tots els drets
que tens aquí
com a societat
en què vius
això és una de les maneres
d'excloure les persones
aquestes persones
poden tenir diferents nivells
poden tenir drets polítics
tenir drets socials
però no tenir drets polítics
alguns tenen
accés a la sanitat universal
però no tenen dret
a votar
llavors
hi ha persones
que no tenen
cap tipus de paper
i que estan vivint
a la nostra societat
i que treballen també
en molts llocs
a la nostra societat
i sense tenir aquests papers
de fet
aquests papers
són un mecanisme
clar d'exclusió
Parla'ns una miqueta
de la Fundació Solidària Flama
aquesta iniciativa
que té com a principal
objectiu
promoure la solidaritat
entre els pobles
no podem dir?
Això és un projecte
que va néixer el 2013
d'un grup d'activistes
d'activistes
de fa molts anys
que han estat
en diferents lluites
per diferents aspectes
i que es van organitzar
i van crear
aquesta fundació
que és una fundació
sense nen de lucre
i que és un espai
independent
de qualsevol
tipus d'organització
política
confessió
és un espai
totalment independent
els diners
són totalment
privats
i no hi ha cap
aportació pública
llavors això
ens dona molta llibertat
per enfocar
els diferents temes
que enfoquem
ara mateix
estem centrats molt
preferentment
en les riberes
sud i est
del Mediterrani
el que són
la majoria
de països àrabs
en què no només
n'hi ha àrabs
en aquesta àrea
del món
però
per a que no s'entenguem
el món àrab
i un dels temes
precisament
que ha fet
en aquesta àrea
les migracions
perquè són
els països àrabs
són zones de pas
cap a Europa
i cap al Mediterrani
però també
els mateixos països àrabs
han patit
processos
molt grans
de moviments
de població
com la guerra
de Síria
l'any 2015
i llavors
aquesta és la fundació
un petit espai
bastant lliure
i que es permet
poder abordar
tots els temes
que considerem
sense cap tipus
de censura
ni autocensura
doncs recordem
aquesta tarda
a partir de les 7
a l'Ola de Cultura
de l'Ateneu
acollirà
la presentació
del llibre
Migracions
Subir les fronteres
d'un món desigual
una presentació
d'aquest llibre
que amb tota seguretat
vindrà després
acompanyada
d'un bon col·loqui
interessant
és la intenció
principal
jo faré una petita
presentació
del llibre
i donaré
una sèrie de dades
que permeten
introduir el debat
que tindrem
després
amb tots els assistents
del públic
és important
que entre tots
hi parlem
d'aquest fenomen
però com t'he dit abans
és un fenomen
que ens implica a tots
que ens pot afectar a tots
que avui
són algunes de les persones
que viuen
en aquest planet
a les que més ho pateixen
però ningú
no ens diu
que demà
som nosaltres
es queden
a un altre lloc
ja veieu com està el món
ara com està la situació
de la guerra d'Ucrània
com Europa
sempre per ser militarista
o el canvi climàtic
també
el canvi climàtic
provoca una migració
també
que no es parla molt
però
serà inevitable
no?
Bueno
és un dels factors importants
les temperatures
estan pujant molt
i això farà que molts
hi ha un procés
de certificació
que està afectant molt
a la península ibèrica
i això no quita
i això no quita
que bueno
jo em visca
a grau
les temperatures
que ara són més altes
i això no vol dir
que el dia de demà
no sigui un espai
on puguis viure
i t'haiguis obligat
a agafar les maletes
i perquè ara parlem
de les migracions
per temes econòmics
i socials
o polítics
però també
està la migració
climàtica
i pensa que
és un tema
també
un factor molt important
de desigualtat
perquè nosaltres
ho tenim fàcil
per desplaçar-nos
però hi ha molta gent
que arrel del canvi climàtic
no ho té tan fàcil
i nosaltres encara
podríem
agafar un avió
agafar un tren
agafar un cotxe
i desplaçar-nos
el que passa
és que anem cap a un món
on
on se tanquen les fronteres
on la voluntat
és tancar
no obrir
és impedir
aquesta mobilitat
Molt bé
doncs moltes gràcies
Víctor Cabral
coordinador de la Fundació
Solidària Flama
i també d'aquesta publicació
d'aquest llibre
Migració
en subir les fronteres
d'un món desigual
que vagi molt bé
aquesta tarda
com dèiem a les 7
a l'hora de cultura
i segurament
que gaudiràs molt
de les opinions
dels sanfiluencs
i sanfiluenques
Moltes gràcies
per la invitació
Moltes gràcies Víctor
Adéu
Adéu
I fins aquí
el resum
de l'actualitat
d'avui dimarts
4 de març
el control tècnic
Manel González
us ha parlat
Conxi Estevez
ara us deixem
amb una nova edició
de Mirada Política
a l'espai
on cada mes
analitzem
amb els i les
portaveus municipals
l'ordre del dia
del darrer ple
Ara el saltor
de Javier Molina
portaveu del PSC
i a continuació
d'Oriol Bosa
portaveu d'Esquerra
Republicana
Fins ara
Serveis informatius
amb Conxi Estevez
Ràdio Sant Feliu
La ràdio que vius
resentment
Beống
Comxi
Bet assurance
Ràdio Sant feliu
I fins aquí
E tendường
săná
Aplaca
Bosa
Aplaca
Aplaca
Bosa