logo

Notícies 105.3 Directe 13 hores

105.3 Notícies t’ofereix l’actualitat més immediata vista des de la proximitat. Presentat per Conchi Estévez i Raul Zambrano i Iker Gil als esports. De dilluns a divendres a la 1 del migdia. 105.3 Notícies t’ofereix l’actualitat més immediata vista des de la proximitat. Presentat per Conchi Estévez i Raul Zambrano i Iker Gil als esports. De dilluns a divendres a la 1 del migdia.

Transcribed podcasts: 232
Time transcribed: 4d 11h 42m 18s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Sant Feliu. Bon dia, comença 105.3 Notícies.
El proper dilluns a les 10 del matí es dura a terme una prova del sistema S-Alert d'enviament d'alertes de protecció civil al mòbil de la vegueria de Barcelona, és a dir, als municipis de Baix Obregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. A les 10 del matí de dilluns, doncs, com dèiem, somraran les alertes de protecció civil als nostres mòbils. En el moment de rebre una alerta d'emergència al mòbil, es recomana llegir el missatge amb atenció i seguir les instruccions.
L'objectiu d'aquesta prova és avaluar el funcionament del sistema i aprofundir també en la difusió d'aquesta eina entre la població. A continuació, destaquem en titulars altres informacions rellevants d'avui dijous 30 d'octubre.
L'Ajuntament de Sant Feliu ha presentat la seva candidatura al Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-29, impulsat per la Generalitat, amb l'objectiu de reduir les desigualtats socials i territorials i reforçar la cohesió als barris de les ciutats. El projecte de Sant Feliu vol donar resposta als principals reptes socials i urbans del nostre municipi, combatre la segregació urbana, reduir les desigualtats i afrontar també els efectes de la crisi climàtica sobre les persones més vulnerables.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona estrena aquesta setmana set nous autobusos sostenibles, 6 de 0 emissions elèctrics i un híbrid que s'incorporen al servei de bus metropolità del Baix Obregat. Concretament, a l'eix Laura Miró, a la Nacional 340, que dona cobertura als municipis d'Esplugues, Sant Lluís d'Esbert, Molins de Rei i Sant Feliu.
El Centre de Formació de Persones Adultes Mestre Esteve va inaugurar ahir en un acte al Palau Felguera el nou curs acadèmic de manera oficial. Un curs especial, ja que a més, aquest curs 2025-2026, el centre compleix 45 anys. La nostra companya Nàstia Mas ens portarà la crònica d'aquest acte.
I dins la programació de les segones jornades de salut mental que se celebra aquest mes d'octubre a la Biblioteca Montserrat Roig, aquesta tarda tindrà lloc la conferència Soledat no desitjada en l'adultesa des d'una perspectiva de gènere a càrrec de la treballadora social i antropòloga Marta Osona-Bieto. Avui en parlarem amb ella per conèixer més detalls sobre la seva conferència. I com cada dia, també avui farem un cop d'ull a l'actualitat dels municipis veïns de la nostra comarca.
El proper dilluns 3 de novembre a les 10 del matí es farà una prova del sistema SLR d'enviament d'alertes de protecció civil al telèfon mòbil a tota la vegueria de Barcelona. Això inclou tots els municipis del Baix Obregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. A les 10 en punt, tots els mòbils que es trobin en aquesta zona rebran una alerta de prova. Un missatge fort i estrident que informarà que es tracta d'un simulacre.
El text del missatge serà «Prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat de Catalunya. És una emergència real, rebries instruccions per protegir-te, però això és una prova». Aquest missatge s'enviarà en català, castellà i anglès i s'aturarà un cop s'accepti la notificació.
Des de Protecció Civil es recorda que en rebre l'alerta no cal trucar al 112 ni fer cap altra acció, ja que és només una prova per comprovar el correcte funcionament del sistema. L'objectiu d'aquest exercici és avaluar el funcionament del servei i donar-lo a conèixer entre la població. Recordem també que rebran el missatge totes les persones que es trobin dins la zona de prova, encara que només s'hi passin de pas per carretera o amb tren durant els minuts que duri l'enviament, aproximadament un quart d'hora.
L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha presentat la seva candidatura al Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 impulsat per la Generalitat amb l'objectiu de reduir les desigualtats socials i territorials i reforçar la cohesió als barris de les ciutats. El projecte vol donar resposta als principals reptes socials i urbans del municipi, combatre la segregació urbana, reduir les desigualtats i afrontar els efectes de la crisi climàtica, especialment sobre les persones més vulnerables.
La proposta de Sant Feliu planteja una transformació integral i sostenible, en línia amb l'Agenda Urbana i el Pla d'Actuació de Mandat 23-27. Incloa accions coordinades per millorar la qualitat de vida, impulsar la transició ecològica i fomentar el desenvolupament econòmic local.
Aquest pla es desplegarà en tres grans àmbits. Acció sociocomunitària per reforçar l'igualtat d'oportunitats, la salut, l'educació i el comerç local. Transformacions físiques en millores en habitatges, espais públics i equipaments i transició ecològica per avançar cap a una mobilitat més neta i una gestió sostenible dels recursos.
Les zones d'intervenció s'han seleccionat a partir d'indicadors que evidencien vulnerabilitats socioeconòmiques, dèficits urbanístics i exposició al canvi climàtic. Per gestionari, el consistori crearà una oficina local del Pla de Barris que coordinarà totes aquestes accions i també fomentarà la participació veïnal.
Aquest projecte complementa el pla d'actuació integral i la transformació urbana que viu en la nostra ciutat, especialment al voltant del futur recodistricte i de la zona alliberada pel soterrament de les vies del tren. Sant Feliu aspira a obtenir d'aquest pla 4,5 milions d'euros de fons europeus per impulsar aquestes actuacions que han de contribuir a reconectar la nostra ciutat, a promoure l'equitat urbana i reforçar la cohesió social.
I l'Èrea Metropolitana de Barcelona es trena aquesta set nous autobusos sostenibles, sis de zero emissions elèctrics i un d'híbrid, que s'incorporen al servei de bus metropolità del Baix Obregat, concretament a l'eix Laurea Miró, és a dir, la Nacional 340, que dona cobertura als municipis d'Esplugues, Sant Just d'Esbert, Molins de Rei i Sant Feliu.
Aquests vehicles prestaran servei en sis línies de bus urbà. A l'EPU, a Esplugues de Llobregat, al JM, a Sant Lluís d'Esbert, a l'SF2, a Sant Feliu de Llobregat i als autobusos també de Molins de Rei, a l'MV1 i a l'MV2. Actualment, aquestes línies de titularitat de l'àrea metropolitana de Barcelona estan operades per l'empresa Soler i Sauret.
En total, aquest darrer trimestre de 2025, l'àrea metropolitana de Barcelona incorpora 71 nous autobusos sostenibles, híbrids o elèctrics, dins del pla de renovació i ampliació de la flota de bus metropolità. Això suposarà una inversió de més de 38 milions d'euros. D'aquests 71 vehicles, 53 seran totalment elèctrics i 18 híbrids.
En comparació amb els vehicles antics, els nous vehicles emeten fins a un 80% menys d'emissions contaminants i en el cas dels que són totalment elèctrics, aquesta reducció arriba al 100%. La mesura s'emmarca en l'estratègia metropolitana de millora de la qualitat de l'aire i és una de les fites tant del Pla d'Actuació Metropolità 2024-2027 com del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2019-2024.
I el Centre de Formació de Persones Adultes Mestre Esteve va inaugurar i a la tarda en un acte al Paló Falguera el nou curs acadèmic de manera oficial. Un curs especial ja que enguany el centre compleix 45 anys. La nostra companya Nàstia Mas ens porta a la crònica d'aquest acte.
Com bé dius Conxi, l'escola d'adults Mestre Esteve ja ha inaugurat la seva nova i actual seu, la primera planta del Palau Falguera. Aquest indret continua aixamplant els seus espais dedicats a l'educació amb la incorporació del centre formatiu per a persones adultes. Ahir, 29 d'octubre, es va fer la inauguració d'aquesta seu en un acte en què es va celebrar l'Auditori i que va comptar amb els parlaments de l'alcaldessa Lourdes Borrell i del director del centre, Julio Jiménez, juntament amb altres membres de la comunitat educativa.
L'alcaldessa va destacar que aquesta nova ubicació i la resta de canvis que s'han fet des del 1980, quan es va crear el centre, evidencien l'aposta del consistori per a l'educació. Des de l'any 80 veureu que hi ha hagut molts canvis.
però que sempre s'ha cregut en la formació al llarg de la vida. Però sempre acaba sent que a l'inici acaba lluitant-ho uns quatre professors que van estar també, professorat, que van estar lluitant. Que hem cregut i s'ha cregut en la formació. No solament el d'adults, sinó tota aquesta gent jove que també en un moment donat de la vida deixes d'estudiar fins que després entens
que la gran inversió que pots fer és en tu mateix, en formar-te, en educar-te. La Marta Mata deia que no hi ha edat per començar a estudiar, només falta que t'atreveixis a fer-ho. Llavors, l'atreviment, hem de tindre els espais adequats per poder-ho estar.
El Palau Falguera, com a nova seu de l'escola Mestre Esteve, també va ser celebrada per la direcció del centre. El director, Julio Jiménez, va remarcar en declaracions a Ràdio Sant Feliu com era de necessari un nou indret al mig de Sant Feliu. L'antiga ubicació, l'aula, provocava dificultats d'accés per una part de l'alumnat.
Han estat anys, jo no porto tampoc molt temps aquí darrerament, però el primer curs meu va ser a l'11-12, ja estàvem a la carretera Sanson des que feia un parell de cursos i aleshores ja reivindicava tornar cap al centre de la població.
ha estat una demanda constant i sobretot per part de l'alumnat a qui era molt complicat desplaçar-se fins allà. Per exemple, si agafessin les llistes d'assistència de cursos anteriors, jo et diria els dies que plovia com avui.
L'assistència amb el mal temps es veia molt disminuïda. Després també el transport, el que té el seu vehicle propi arribava allà força bé. Qui depenia del transport públic, fins i tot hi havia problemes per pagar la despesa que li suposava en algun cas. I el que pujava caminant era fer un exercici.
Des de l'equip docent, Diego Balcera també va valorar positivament el nou espai, tot i que va ser crític amb la distribució i la grandària de les aules. El canvi principal és que l'aula Sant Feliu...
Era un lloc on teníem les classes una costat a l'altra, estaven molt a prop, en un mateix espai. Aquí hi ha tres accessos diferents, llavors per anar d'una classe a l'altra és anar a l'exterior i tornar a entrar des de l'exterior, nosaltres de posar l'abric potser per anar d'una classe a l'altra, i això ens va prendre comoditat.
i els paralornats sobretot al principi, però després t'adaptes i a tot s'acostuma un. Si és per guanyar en ubicació, doncs el sacrifiquem temporalment en aquest aspecte. La part positiva que té és sobretot l'emplaçament, que està en un lloc cèntric, tenim molta gent que pot venir caminant i no hi hauria d'anar fins a la muntanya on estàvem abans, llavors l'ubicació és excel·lent.
El tema de les instal·lacions estem habituant-nos a que està tot una mica més dispers, però estem en un palau molt bonic, tenim un parc davant molt xulo, per l'alumnat és molt més fàcil venir al centre, llavors això és un avantatge enorme. I sabem que aquí és un lloc temporal, per tant ens habituarem i això...
Guanyem molt per una banda, tot i que per una altra banda perdem un pèl, però com és temporal ens habituarem i estem contents de poder haver fet un canvi millor que és el que buscàvem. I després ja tenir un canvi definitiu, ja encara millor i estar encara més assentats.
Durant la jornada d'ahir, col·laboradors a l'Escola d'Adults Mestre Esteve van posar l'accent en declaracions també a Ràdio Sant Feliu en les condicions estructurals de l'Aula Sant Feliu, l'antic centre on es van impartir les classes fins al curs passat. Francesc Roques, col·laborador i actiu en les activitats que es fan a l'escola.
I ara, quan ha arribat el moment del trasllat, que s'ha retrasat massa, algú incomprensible, perquè un edifici que està amb amenaça de ruïna trigui dos anys a trobar una solució, això clama el cel. Que s'ensorrava, per exemple, el sostre de l'entrada, que tot l'edifici no es reunia bones condicions, ni d'aïllament des del punt de vista climàtic, ni els sistemes de calefacció. Un desastre. Era un edifici molt, molt deficient.
Tot i que la nova ubicació s'ha valorat positivament per la majoria de la comunitat de l'escola, l'alumnat també s'ha mostrat reticent en alguns aspectes. A continuació, les paraules d'Isabel Jové i Enric Ferreres. La valoració no és gaire bona perquè les instal·lacions no són les més adients. A més, les classes són més petites, l'espai és més reduït. Hem de compartir amb altres alumnes que ens provoquen alguns inconvenients, com per exemple les entrades i les sortides.
Que estem molt bé, que tenim un parc preciós i que ens toca el sol, estem al mig de Sant Feliu, tenim les botigues, tenim tot, o sigui que no ens podem queixar. Així doncs, aquest serà el nou espai de l'Escola d'Adults Mestre Esteve, el Palau Falguera, a la primera planta, on s'impartiran les classes fins al curs 27-28, quan es té previst el trasllat definitiu a l'antiga Escola Tramuntana, a la plaça Catalunya.
Dins de les segones jornades de Salut Mental, la Biblioteca Montserrat Roig acollirà aquesta tarda, a dos quarts de set, la conferència Soledat no desitjada en l'adultesa des d'una perspectiva de gènere, a càrrec de la treballadora social i antropòloga Marta Osona Abrieto. Doncs bé, tenim la Marta Osona a l'altra banda del telèfon. Bon dia, Marta.
Bon dia. Marta, anem a parlar amb tu d'aquesta conferència que, com dèiem, faràs aquesta tarda a la Biblioteca Montserrat Roig d'aquí de Sant Feliu. El títol de la teva conferència, com dèiem, Soledat no desitjada en l'adultesa des d'una perspectiva de gènere, hi ha a punt d'una mirada una mica complexa. Què et va portar a abordar aquest tema i especialment a incorporar-hi la perspectiva de gènere?
Com que ens socialitzem diferent i hi ha estructures socials que diferencien entre el gènere home o dona, però no només home o dona, sinó classe social, si som o no som nacionals d'un territori, això fa que podem viure la soledat de formes diferents. És a dir, el sentiment és subjectiu i és de dolor, i de no sentir-te connectat amb els altres,
els homes i les dones poden que ho visquin diferent i, a més a més, si hi ha altres condicionants, com ser una persona migrada o la classe social o l'orientació sexual, poden fer que aquest sentit de soledat sigui viscut de formes
diferencials i per tant seria que era important per tenir també en compte l'abordatge després de com les abordem també. Quan parlem de soledat no desitjada sovint pensem en les persones grans però tu a la conferència parles de l'adultesa en general. Hi ha diferències entre les diverses etapes de l'adultesa pel que fa a l'experiència de la soledat?
Sí, per exemple, parlo de com et pots sentir sola o sol dins d'una relació de parella, i com això no fa que sigui un espai que no ho acabes dient, però que en el fons, perquè se suposa que serà en parella, que has de ser feliç i no ho estàs sent,
i que no hi ha res. Els homes la senten d'una manera i d'una altra, de forma estadística. La maternitat i les paternitats poden fer sentiments de soledat diferencials.
soledat de diferents maneres, en l'adultesa també, i a més l'adultesa es va portant cap a la bellesa i això també es va fent uns encaixos com diferents amb el fons de la soledat, amb diferents moments vitals de les persones. També et volia preguntar, Marta, quin paper juga les noves formes de relació? Estic pensant, per exemple, a les xarxes socials o a les comunitats més virtuals, en la percepció i la gestió d'aquesta soledat en les persones adultes.
Tenen una mirada una mica ambivalent, perquè ens poden donar la sensació que estem acompanyats quan després no ho estem tant, i sí que a vegades poden ser com un succedani de les relacions de carn i ossos davant de la persona que tenim. És com aquest paper ambivalent, perquè sí que poden posar entre cometes com aquesta sensació d'acompanyament, però després descobrir que potser no estem tan acompanyats com voldríem.
i es crea un sentiment de desconnexió. O al contrari, pot ser que persones que se senten molt soles les xarxes socials ajudin a sentir-se més connectades perquè sí que darrere d'aquesta xarxa hi ha algú. Estic pensant quan t'has de comunicar amb la teva família, per exemple, que viu fora i utilitzes WhatsApps o utilitzes altres formes de connexió que sense aquestes connexions no...
no trobaries, no? Però sí que tenen una part com a molt ambivalent, no? Perquè, clar, no supleixen, en el fons, el trobar-te amb algú i que aquesta persona estigués al ment present en tots els sentits davant teu. Marta, jo et presentava al principi com a antropòloga també que ets i treballadora social i et volia preguntar quins reptes afronta actualment el treball social per donar resposta a tots aquests casos de soledat no desitjada, no?
Jo crec que són altres reptes importants perquè socialment es veu com una problemàtica que pot ser com a individual, però en el fons és estructural, és a dir, estem en societats cada cop més individualistes, on les famílies cada cop són més petites, on els nuclis no, amb els que relacionem cada cop són més, més i més petits, i això ens va fer estar com més aïllats, i el que els reptes del treball social és un treball social que sigui molt més comunitari, que torni a crear xarxes de persones que es puguin realment connectar unes amb les altres, i després la relació...
que a més tinguin a veure amb l'enviament de la diferència. Per exemple, no pots comparar amb persones que siguin absolutament iguals de tu, només pots comparar amb persones que siguin diferents de tu. Per tant, aquests espais de relació jo crec que són superimportants i que són els reptes que agafen, perquè de fet s'està dient que la pandèmia de soledat és una pandèmia nova i que s'ha vist molt, sobretot a partir de la Covid-19, com aquesta soledat ha notat augmentant a la nostra societat.
I ja per últim, Marta, et volia preguntar què esperes que les persones s'enduguin de la teva conferència d'aquesta tarda o si hi ha algun missatge clau que tu vulguis especialment remarcar?
Sí, que la soledat és com un calidoscopi, té moltes aristes, té moltes mirades diferents, tots ens podem sentir sols o sols en algun moment donat, també saber com detectar aquesta soledat, no sentir-nos culpables per sentir-la, però sí saber què podem fer o on podem recórrer per intentar superar aquest sentiment de soledat i convertir-lo en un sentiment de connexió amb els altres.
Molt bé, doncs recordem aquesta tarda a dos quarts de set a la Biblioteca Montserrat Roig i dins d'aquestes segones jornades de salut mental que porten per títol Acompanyar, Connectar i Ingeçar i la paraula Acompanyar i Connectar l'has dit diverses vegades durant l'entrevista doncs recordem conferència a càrrec de Marta Aussona Abrieto com dèiem, antropòloga i treballadora social Soledat no desitjada en l'adultesa des d'una perspectiva de gènere doncs moltíssimes gràcies Marta que vagi molt bé la conferència d'aquesta tarda
Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres també per fer-vos resò sobre això. Moltes gràcies. Adeu. Adeu. Fins al 20 de novembre es pot sol·licitar al municipi d'Esplugues la subvenció municipal de 100 euros per al pagament de l'impost sobre els béns immobles a l'IBI. L'ajut va destinat a persones en situació de vulnerabilitat social que estiguin empadronades a Esplugues i que visquin a l'habitatge pel qual fan la sol·licitud.
La persona sol·licitant o qualsevol membre de la unitat de convivència familiar no ha de constar com a titular de cap altre immoble urbà llevat que es tracti d'un aparcament o un traster situat a Esplugues. I si consta, la suma de la titularitat sobre altres béns immobles de tots els membres de la unitat familiar de convivència no pot superar el 40%. El valor cadastral total dels immobles ha d'estar per sota dels 75.000 euros o que l'habitatge habitual estigui sotmès a règim de protecció pública.
Els ingressos familiars, un cop deduïdes les despeses d'hipoteca o lloguer, han de ser inferiors al salari mínim interprofessional si hi viu una sola persona. Les sol·licituds es poden presentar telemàticament a través de la seu electrònica de l'Ajuntament d'Esplugues o presencialment també amb cita prèvia.
I ara ens anem a Sant Boi perquè aquesta ciutat ha estat escollida capital mundial de les polítiques del temps per l'any 2026. La decisió la va prendre la xarxa local i regional pel temps reunida en la seva assemblea general anual celebrada a Barcelona en el marc de la Time Use Week.
La Time Use Week impulsa una agenda transformadora que incideix en aspectes claus per al benestar, com la racionalització de la jornada laboral i del temps de treball, l'impuls de la corresponsabilitat en les cures o la millora de l'eficiència i salut del temps quotidià. La xarxa local i regional del temps és una aliança internacional formada per ciutats, àrees metropolitanes i regions que representa més de 90 milions de persones de tot el món.
En són membres una cinquantena d'institucions d'Europa, Amèrica i Àsia, entre les que es compten, com dèiem, Sant Boi i també Barcelona, Milà, Estrasburg, Bogotà o Istanbul. L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha posat en marxa una nova edició dels Espais Familiars, punts de trobada setmanals pensats per a que les famílies amb fills i filles de 0 a 3 anys puguin compartir experiències i adquirir diferents aprenentatges relacionats amb la criança.
Aquests espais es divideixen per grups d'edat. L'espai Nadó, de 0 a 12 mesos, consta, per exemple, de 10 sessions per compartir l'entorn de criança en el primer any de vida de l'infant. La segona proposta és l'espai Joc en Família per infants d'1 a 3 anys. En aquest cas, ofereixen 8 sessions per compartir jocs en família a través de propostes sensorials i espais pensats per a l'etapa evolutiva dels infants, promovent, en aquest cas, la descoberta i el joc lliure.
Fins demà!
Així que estiguem al sol, la sensació d'escalforeta serà encara més evident. Encara, això sí, queden alguns núvols arrapats a les comarques de Tarragona, de la Catalunya Central, les Baix del Prepirineu, núvols baixos o boires que hi havia aquest matí que s'han d'anar desfent en gran mesura també.
La tarda acabarà més plàcida tanmateix en aquestes comarques interiors de pluja. No n'esperem, tot i que en algun moment, algun núvol més potent, tindrem al nord del camp de Tarragona. Pel que fa al divendres, situació una altra vegada de boires matinals, menys que avui, i la tarda de més vent a les comarques de Girona, cosa que farà pujar la temperatura. Ho anirem seguint a la xarxa.
I fins aquí arriba el repàs de l'actualitat d'aquest dijous 30 d'octubre. El control tècnic Manel González. Us ha parlat Conxi Estevez. Fins demà.