Ràdio Sant Feliu.
Bon dia, comença 105.3 Notícies.
Informatiu 105.3 Notícies.
Presenta Conxi Estevez.
Sant Feliu va reconèixer el passat divendres
la trajectòria de Salvador Ubiol Sigràs
amb el lliurament de la medalla de la ciutat.
Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Sant Feliu
ha volgut valorar oficialment la seva contribució
al progrés social, educatiu i cultural del nostre municipi.
Avui ens visita els estudis del Ràdio Sant Feliu Salvador Ubiol.
Amb ell parlarem de la seva tasca a la nostra ciutat
i de com ha rebut a nivell personal aquesta distinció.
I com cada divendres, tindrem secció d'esports
amb el nostre company Iker Gil
i també repassarem l'agenda cultural i esportiva
del cap de setmana a Sant Feliu.
105.3 Notícies.
El passat divendres, Salvador Ubiol Sigràs
va rebre la medalla de la ciutat.
El consistori va aprovar a atorgar per unanimitat
la medalla de la ciutat, com dèiem,
a Salvador Ubiol a la sessió plenària del passat dia 27 de març.
Govern i oposició van votar a favor d'atorgar-li després
que l'Ateneu, Sant Filuenc i les Plaes Sant Llorenç
en fessin la petició amb 212 signatures.
Salvador Ubiol s'afegeix així a la llista de personalitats
que han rebut la medalla de la nostra ciutat.
Un guardó que expressa l'agraïment col·lectiu de Sant Feliu
envers aquelles persones que han dedicat la seva vida
a fer créixer la nostra ciutat.
Salvador Ubiol ha agafat en guany
el relleu de l'Angels Pratsilla 2, Sant Filuenca,
que va rebre aquesta distinció al novembre de l'any 2023
per la seva lluita a la defensa de l'escola pública
i dels drets dels infants com a ciutadans en plenitud de drets.
Doncs bé, tenim avui amb nosaltres
la medalla de la ciutat 2025
en Salvador Ubiol Sigràs. Bon dia, Salvador.
Hola, molt bon dia.
Doncs ja fa una setmana d'aquest acte tan emotiu
que encara recordes amb emoció, eh?
Encara que hagin passat uns dies...
Jo crec que ho recordaré tota la vida.
No és que hagi passat una setmana, ni dues, ni tres,
sinó que ho recordaré tota la vida.
Perquè, bueno, primerament,
que l'Ajuntament i aquestes docentes i pico de persones
vagin demanar aquesta distinció,
doncs quan una persona ha fet les coses
no pensant en medalles ni pensant en res,
sinó senzillament, doncs, perquè treballar i fer coses per la ciutat
és el més important que pot fer un ciutadà, eh?
A part de ser representant municipal,
bueno, després, quan passa això,
doncs, i tu t'ho otorguen per majoria absoluta
de tots els grups de l'Ajuntament,
doncs lògicament, bueno,
un queda tan estorat
que allà al ple, el dia 27,
jo pensava, igual ets mort,
perquè quan parlen bé de tu tots, tots, tots,
és que t'has mort,
perquè normalment en vida no passa.
Doncs, per tant, em sento molt orgullós,
em sento molt, molt agraït,
i ja et dic,
no serà una cosa d'una setmana, de dues o de tres,
és a dir, jo serà un tema
que el recordaré tota la vida.
I com vas rebre la notícia?
Qui et va trucar?
Qui es va posar en contacte amb tu per dir-te?
la medalla.
Bueno, quan faltava un mes,
em sembla,
una persona de Sant Feliu,
gran,
va venir full,
amb el full que anaven recollint.
De signatures, no?
Sí, i em diu,
bueno, mira, diu això,
diu, em sembla que és per tu,
diu, ja que et veig tot on...
I tu no ho sabies,
que estan recollint signatures?
No, no, no, no, no,
i llavors vaig dir,
dic, això què és?
Vaig mirar-m'ho,
i llavors dic,
no, no, això no és per mi,
diu, bueno, sí que és per tu,
dic, però no, no, però el full no.
Doncs, i allà me'n vaig assabentar,
allà me'n vaig assabentar,
i això sí,
m'han tingut amorçai
durant aquest mes i pico llarg,
perquè jo,
qui organitzat,
és veritat moltes coses,
i m'agrada molt
saber pas per pas
què s'està fent,
amb aquest tema,
i he estat
sense saber absolutament res
fins al dia
del ple
i després del dia
de l'entrega de la medalla.
És a dir,
no en sabia res,
no sabia el que es feia
ni com es feia,
bueno,
allò que, bueno,
vas quedant
vas quedant parat
i bé.
Pels que no vau
assistir a la
a la cerimònia, no?,
de lliurament
de la medalla de la ciutat
a la sala ibèria,
com dèiem,
el passat divendres,
van haver-hi molts moments
molt especials
per tu, Salvador.
Per exemple,
jo suposo que la pujada
a l'escenari
dels teus nets i netes,
no?,
potser és el
que ha de fer més il·lusió.
Sí,
perquè
el final de tot plegat
és allò
que també servirà
per retransmetre
alguns valors,
no?,
valors.
És a dir,
jo,
gràcies a Déu,
tinc uns nets
que són molt participatius,
no?,
molt participatius,
però ara us explicaré
una anècdota
que el meu net gran
va agafar i va dir,
avi,
diu,
aquesta medalla
per qui serà?
Jo en tinc tres de nets,
tres nois,
i jo dic,
bueno,
l'avi en té dues més
de medalles
que em van donar
a Barcelona,
i vaig anar-les a buscar
a dalt,
a l'habitació,
les vaig baixar
i amb les tres
dic,
mira,
trieu cadascú
i ja es la podeu quedar.
I,
bueno,
van estar mirant,
van estar remenant
les medalles
i el més petit,
que té vuit anys,
em diu,
avi,
jo no en vull cap
d'aquestes medalles.
Dic,
ah,
no?,
dic,
per què no en vols cap?
Diu,
perquè jo et vull a tu,
no la medalla.
És aquelles coses que,
bueno,
dius,
aquest és el valor
de la medalla,
no la medalla en si,
sinó que al final,
aquest carall,
els meus nets,
que van pujar
a l'escenari
i que van estar,
doncs,
allà,
al final del,
l'últim tram,
final,
al costat meu,
doncs,
valores
i estimes,
perquè,
i a l'esplai,
no?,
aquests més de 8.000
nois i noies
que han passat
en aquests 60 anys,
doncs,
dirigint Caramelles,
que l'altre dia
una senyora em deia,
tu ja em vas ensenyar
Caramelles a mi,
et vaig portar
a la meva filla
i ara et porto
els meus nets.
Doncs,
tot això
és el que et fa feliç.
I si tot el Joan Daussà,
eh?,
també ve cantat Caramelles,
que ho va dir.
El Joan Daussà,
que era un marrec,
doncs,
cantava,
va començar cantant Caramelles,
va començar cantant Caramelles,
sí, sí.
Aquesta medalla,
com dèiem,
és un homenatge
a la teva llarga trajectòria,
centrada en la cultura
i el patrimoni
de la ciutat.
En el cas, per exemple,
del patrimoni,
un moment clau
va ser la teva implicació
en la defensa
del patrimoni històric
del ferrocarril
de la ciutat,
oi?
També, sí.
Això era important.
És a dir,
Sant Feliu,
a mi em feia molta ràbia,
bé,
el tema
que la gent
que vivia
de l'Avianamunt,
no?,
doncs,
deia,
baixem a Sant Feliu,
baixem a Sant Feliu,
perquè havien de travessar
els ponts,
això és com un mur,
era com un mur.
Dividia.
la ciutat en dos.
Això, gràcies a Déu,
i gràcies a la Carme Solsona,
que va ser la que va aprovar,
va aconseguir
que s'aprovés a Madrid
en el seu moment,
doncs,
que hi havia una partida
pressupostària
per començar
el pla general
del soterrament
de la via del trenc,
a partir d'aquí,
tothom deia que sí,
tothom,
tots els governs,
deien que sí,
que sí,
i jo recordo
el Cesc Baltasar
i d'altres
alcaldes,
bueno,
alcaldes,
que deien,
no,
no hem anat a Madrid,
escolta,
ha anat molt bé,
ens diuen que sí,
que sí,
que sí,
però era que no,
que no,
perquè nosaltres,
com a ajuntament,
havíem de posar una quantitat
de diners important,
també,
cosa que ara,
gràcies a Déu,
doncs,
ja se resol,
això,
eh?,
i el soterrament
serà una realitat
i serà una realitat
d'unificar,
d'unir
Sant Feliu
amb una única peça.
Això s'aconseguirà,
doncs,
pròximament,
ja no ens queda res,
passat el pitjor ja.
Això, ara ja està a caure,
exactament,
perquè, bueno,
ja s'ha fet,
les obres van a bon ritme,
van a bon ritme,
el que va per dalt
no va a bon ritme,
els trencs no van a bon ritme,
de moment,
però les obres
que van per sota,
de moment,
van a bon ritme,
van a bon ritme.
Parlem de la teva implicació
dins de l'àmbit cultural
de la nostra ciutat,
hem parlat abans
de les Caramelles,
vas estar durant 60 anys
director de Caramelles.
Encara ho sóc, eh?
Encara ho ets,
encara ho ets.
No m'acomiadi.
També vas iniciar
el Passebre Vivent
l'any 1961,
el 86,
per exemple,
vas recuperar
la pleca de la salut,
entre altres qüestions
com els campaners
i la campana Rarimia.
Com valores l'evolució
de l'àmbit cultural
a la nostra ciutat?
La nostra ciutat
és rica,
molt rica,
amb activitats
i amb entitats
del tema social
i cultural.
La prova d'això
és que
més de 800 persones
formen part
de totes les colles
de Sant Feliu.
Per tant,
dius,
amb això
jo crec que no ens hem de preocupar.
Senzillament,
els hem d'estimar.
Els hem d'estimar,
els hem de cuidar,
hem de fer que
aquest esforç
que fan
des del voluntariat
i del voluntarisme
que realment
les nostres festes
siguin festes,
jo recordo
fa molts,
molts anys,
quan no teníem res
i des de l'Ajuntament
llogàvem
els gegants
de Molins de Rei
perquè els nostres
es van mullar
i es van fer molt bé,
venien els gegants
de Molins de Rei,
venien els bastoners
de Sant Joan,
venia
el Ball de Gitanes
d'Esplugues
i ja està.
I això era la festa,
això era la festa major.
Avui dia
tenim
un cerc a Vila,
tenim
un seguici
impressionant
de colles
i colles
de nois i noies
que, doncs,
disfruten
i fan vibrar la ciutat.
No em preocupa,
de veritat,
no em preocupa.
El que sí que vas dir
al teu discurs
d'acceptació,
d'aquesta medalla,
tu vas dir
vull castanyades
i no Halloweens,
no?
Sí, sí, sí.
Perquè això també és un perill,
no?
Sí.
Que la cultura local
cada vegada està
sent invaïda,
no sé si dir-ho així,
a altres cultures,
no?
Jo vaig ser secretari general
de la immigració,
de la presidència
de la Generalitat de Catalunya
i nosaltres,
Catalunya,
necessita immigrants,
els necessita.
No hi estic en contra,
però el que sí
és que han de venir
ordenadament
i per descomptat
i per descomptat
han d'intentar
acceptar
les nostres costums
i les nostres tradicions.
Nosaltres som
un país mil·lenari
que té història,
té una llengua
i té una cultura
i lògicament
no podem,
com a catalans
i com a sant-faliüencs,
no podem practicar
el bonisme,
aquest bonisme
que de vegades
doncs
ens fa tanta il·lusió
i tanta gràcia
el que fan els altres
i el nostre,
on anem aparcant,
on anem deixant
en un cantó,
perquè si perdem
d'on venim,
no sabrem a on anem.
i el no saber
on anem
pot ser
que al final
no anem enlloc
i per això vaig dir
que jo vull,
sincerament,
vull la castanyada.
Hi ha d'haver-hi
Halligüent,
qui sigui,
però no deixem
el nostre
perquè el nostre
ens fa més gràcia
o ve de fora
o, per exemple,
el Santa Claus,
vull dir,
Santa Claus
era un bisbe,
no cap problema,
però
el nostre
són els reis,
el nostre
són les festes
de Nadal,
nosaltres no,
no ens hem d'amagar
de res,
nosaltres som això
i el que ve de fora
ha d'acceptar això,
igual que nosaltres
si anéssim al seu país
l'acceptaríem
de ple,
perquè això
ho sabem,
perquè hi ha catalans
arreu del món
i accepten de ple
la llengua
i les tradicions
dels altres països,
però nosaltres
no hem de demanar
res més que això,
no exigir-ho,
ha de ser una cosa natural,
nosaltres a Catalunya
parlem català,
castellà també,
i nosaltres tenim
una cultura
i unes tradicions
i la gent que ve de fora,
nosaltres amb el respecte
que hem de tenir
per la seva cultura
i per les seves tradicions,
ells han de respectar
el que és nostre.
Hi ha vegades tradicions
que no venen
no només per les persones
que venen a viure
amb nosaltres,
sinó també pel cinema,
pels mitjans de comunicació,
perquè el Halloween
és perquè l'hem vist
a moltes pel·lícules.
I ens fa gràcia
que els nens,
amb el papa i la mama,
tot disfressat,
allà amb una busceta
o no sé què,
a buscar carmels,
a buscar no sé què.
Bueno,
escolti,
de carmels,
a la Cablegata de Reis
en tirem a tonelades.
Per tant,
no cal que fem un Halloween.
Si volen carmels,
n'hi ha a tonelades,
a tonelades.
L'Ajuntament
proveeix de carmels,
els Reis,
quan arriben a Sant Feliu,
amb en Salva.
Per tant,
no hi ha cap problema.
Quins valors creus
que defineixen
la teva trajectòria?
Perquè a mi
se'n ve al cap,
per exemple,
aquesta passió
per la cultura
és evident,
un profund respecte
per la comunitat també,
aquest compromís,
però també
intentar posar
sempre les persones
al centre,
no?
Això,
per descomptat.
Jo,
a part d'haver estat
director general
de Turisme Juvenil
de Catalunya
i secretari general
d'Immigració
de la Presidència,
vaig ser després
director de Càritas
diossesana
de Barcelona
i després de Terrassa.
Hi ha un tema
que a mi
em preocupa
i em preocupa molt,
no?
És a dir,
hem passat ara
les festes de Sant Jordi
i a mi m'agradaria,
si tinc temps,
explicar-li
el que jo crec
de Sant Jordi
és un home
d'una família
doncs ben situada
de la Cappadocia
i després
ell va arribar
a ser soldat romà
i va arribar a ser
doncs
un centurió
romà,
és a dir,
teniu un estatus
i ell va renunciar
a adorar
els déus
romans
perquè es va fer
cristià.
L'emperador
va castigar
tots els que
havien passat
d'un cantó a l'altre
amb la mort
i va morir
i després
nosaltres
hem construït
una història
molt bonica
que hi ha
una llegenda
que hi ha
el drac,
la princesa
i a mi m'agrada
sempre
explicar
qui és qui,
qui és la princesa.
La princesa
sempre surt
als llibres,
als contes,
a la llegenda
amb un raconet
com una bona noia
però allà
esporguida,
no?
Sí,
doncs aquests són els pobres,
aquest és la gent
que s'ho passa malament,
aquests són
aquelles persones,
aquelles famílies
que no arriben
a final de mes,
aquelles persones
que viuen soles,
sobretot dones
que s'han quedat vídues
i que potser
no poden sortir al carrer
perquè no tenen mobilitat,
són aquelles persones
i mirants també
que han arribat aquí
i també tenen
les seves necessitats,
no?
i com amb el temps
dels romans
el pa ni circo
és perquè
els que eren
ciutadans romans
tenien dret
a un pa diari
i a poder anar
al circ.
Els que no eren
ciutadans romans
no tenien dret a res
i aquí
Sa Llorenç,
diaca,
era el que
repartia el pa
als pobres.
Avui,
dos mil anys després,
estem igual.
El que no té papers
no té dret
i com que no té dret
ha d'anar a Càritas
o ha d'anar a Creu Roja
o ha d'anar...
que li donin el pa, no?
Sí, que li donin el pa.
Per tant, dius,
amb dos mil anys
no hem evolucionat,
estem allà mateix
i això
és greu.
Però llavors
hi ha el drac.
Qui és el drac?
Perquè, esclar,
al final
les coses passen
perquè
hi ha
empreses
com
les empreses
de subministrament
d'aigua, llum,
electricitat, gas,
les entitats financeres
amb les hipoteques
i tot.
No pot ser
que surtin
a final d'any
dient que han guanyat
milers de milions.
Això és injust,
és inhumà.
Cal,
cal que aquesta gent
abarateixin els preus
de tot
perquè la gent
pugui,
tota la gent,
els joves d'aquí també,
que no es poden
sortir de casa,
no es poden
independitzar,
no poden marxar
a viure sols
perquè no poden
pagar un lloguer,
perquè són caríssims,
no poden tenir
una hipoteca
perquè són caríssimes.
I llavors
és la gran vergonya
que surtin
aquestes empreses
i aquestes entitats
dient que hem guanyat
milers de milions.
Aquest és el drac.
I qui és Sant Jordi?
Doncs Sant Jordi
som tota la resta
que hem de fer
de Sant Jordi,
que hem de lluitar
perquè la princesa,
els pobres,
els que ho necessiten,
tinguin
el que necessiten
normalment
per viure,
i que el drac
no sigui tan
tan golós,
tan afamat
en dir
que té
tants beneficis.
En menys
també passaria
i la gent
seria més feliç.
I aquesta és
la història
de Sant Jordi
que jo m'agrada explicar.
Salvador,
abans de començar
l'entrevista
em deies
aquest tipus
de medalles
sembla que
s'acostumen
a donar títol
propòstum,
no?
Sí.
En el teu cas,
afortunadament,
no ha estat així.
Jo sé que
encara tens
molta feina
per fer,
tens projectes
per al futur?
No els tinc,
però si els haig de trobar
els trobaré.
Vull dir,
no hi ha cap problema.
Però també,
potser projectes literaris,
fotogràfics,
no?
Sí,
perquè a tu també t'agrada.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Jo m'agrada escriure.
Per exemple,
ara estem
com a director general
de la Fundació
Laurentius
de la Catedral,
de l'Avisbat.
Doncs ara estem
en plena restauració
de la Catedral
de Sant Llorenç
i gràcies
a l'Ajuntament
de Sant Feliu
de Llobregat,
que ens està ajudant
moltíssim
a la Diputació
i a la mateixa Generalitat,
doncs podem tirar endavant
i a la gent
que són amics
de la Catedral,
que ens ajuden econòmicament,
podem tirar endavant
aquest projecte.
Aquest projecte
que aquest edifici
va ser aixecat
després del 36
amb uns materials
molt pobres, no?
Els pagèssos
de Sant Feliu
anaven amb el carro
a buscar sorra
al riu,
la Sansa
on ens donava
un ciment
que devia ser
una mica fluix
i amb això
es va aixecar
l'edifici nou.
I ara
s'està impermeabilitzant,
s'està fent
tota una sèrie
de restauracions
a dintre,
també,
de manteniments
i de tot plegat,
de vitralls,
per tant,
aquest és un tema
que ara a mi
personalment
m'apassiona,
de deixar
aquest edifici
amb una qualitat
tenint en compte
que a més a més
és catedral,
no?
Que això
a vegades
no li donem importància,
però
Sant Feliu
ens coneixen
per dues coses,
pel Navarro
i perquè
som catedrals,
tenim el Bisbat
i lògicament
estem
a la comarca
del Baix Penedès,
del Garraf,
de l'Anoia
i del Baix Llobregat,
esclar,
és a dir,
millor
350.000 persones
que depenen
del Bisbat de Sant Feliu
que està a Sant Feliu,
que podria estar
en un altre lloc.
Ara recordar
que precisament
el passat dimecres
es presentava
el llibre
del Bisba,
del Bisba Agustí.
Sí,
va ser una presentació
que havia d'anar molt bé,
però que
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
va quedar
perquè
els trencs
no funcionaven
vam tenir
la vegília
vam tenir
la gran apagada
de llums
i llavors
res funcionava
res tirava
i bueno
ho hem ajornat
i ara properament
tornarem
a tirar
i ja per últim
Salvador
finalment
què li diries
a les noves generacions
perquè s'impliquin
a la cultura
de la nostra ciutat?
Doncs jo els diria
que no tinguin por
que no hi ha res
més bonic
que treballar
pel bé comú
i no hi ha res
més bonic
que treballar
per la cultura
i sobretot
la cultura popular
que es llencin
això
per exemple
jo demano
ja que em brindeu
d'estar a Ràdio Sant Feliu
demano a la gent
que s'apunti a l'Ateneu
i a la Unió Coral
perquè el grup de Caramelles
la coral de l'Ateneu
i la coral de la Unió Coral
doncs
li falten veus
li falten veus
i no hem de deixar perdre
això
nosaltres
aquest problema
no el tindrem
perquè hi ha l'esplai
i a l'esplai
cada any
n'entren una quantitat
de canalla nova
per tant
jo
els 90 o 100
per cantar
Caramelles
no em faltaran
no em faltaran
pot ser que un dia
falti jo
però sé que continuaran
i sé que la cosa
tiraran endavant
i potser un
o una d'elles
serà medalla de la ciutat
d'aquí uns anys
a mi m'agradaria molt
perquè m'agradaria molt
i m'agradaria
no, jo vaig dir-ho
que agafaré la medalla
i la passaré pel Túrmix
ho vaig dir-ho allà
perquè aquesta medalla
és meva
lògicament
però no és meva
perquè hi ha hagut
una quantitat
molt gran de gent
que ha fet el camí amb mi
que m'ha ajudat
que hem fet coses
perquè les coses
no es fan sol
ara vostè està aquí
i perquè estiguem aquí
vostè i jo parlant
hi ha un tècnic
si no hi veus el tècnic
un treball en equip
exactament
per tant
sols
les coses
no es fan
necessites
que hi hagi gent
per tant la medalla
jo l'hauria de triturar
i donar
un trosset
un bucinet
a totes aquestes persones
que han fet camí
perquè això
fos una realitat
i bueno
ja està
molt bé
doncs
Salvador Viol i Gràs
com deia
medalla de la ciutat
moltíssimes gràcies
enhorabona de nou
i a continuar
treballant
i no
és que és això
o sigui
la medalla és important
però
la medalla és important
i a més a més
com a ciutadà
t'omple de satisfacció
però
el que t'omple més de satisfacció
és
la feina feta
i que a més a més
les coses
hagin anat bé
i que la gent
hagi sortit contenta
l'última cosa
que vam fer
va ser el retaule
de Sant Llorenç
que va ser un èxit
apoteòsic
per tant
és a dir
res
animar tothom
a tirar endavant
amb la nostra cultura
la nostra llengua
i les nostres tradicions
que no les deixem perdre
molt bé
moltes gràcies
gràcies a tu
105.3 notícies
esports
moment ara
per l'actualitat esportiva
amb el nostre company
Iker Hill
aquí tenim
a l'altra banda del telèfon
bon dia Iker
bon dia Conchís
doncs comencem parlant
del Sant Feliueng
que vol lluitar
pels play-off
el Sant Feliueng
després de 3 víctores seguides
visita el camp
del Viladecans
diumenge
a les 5 de la tarda
els de Viladecans
són 8ens
amb 38 punts
mentre que els de Sant Feliu
són 3ers amb 47
a 3 punts
es play-off
l'art enfrontament
entre ells
va ser el desembre
i va acabar per 0 a 1
a favor del Viladecans
I la penya recreativa
lluita per sortir
del descens
la penya recreativa
actualment
en 15a posició
3 punts per sota
el play-off
per la salvació
visita el camp
del Sant Bullà
que ha de ser classificat
amb 33 punts
el partit es juga
dissabte a les 8 de la tarda
al camp de futbol municipal
Joan Baptista Milà
el darrer partit
d'entre ells
va ser el desembre
i va acabar per 4 a 1
pels de la penya
I dissabte
el futsal Sant Feliu
vol retallar punts
amb els líders
Sí, com que has dit
dissabte
l'equip juvenil
del futsal Sant Feliu
visita el López Roca Gavà
al pavelló
ZEM
que en tinduré
a les 12 del migdia
els de Sant Feliu
són tercers classificats
amb 42 punts
petraques de Gavà
són líders
amb 48
partit molt important
pel de Sant Feliu
I ara parlem d'un partit
per intentar tornar
a les posicions altes
El Club Amol Sant Llorenç Masculí
diumenge a les 7 i quart de la tarda
visita el Club Amol Sant Fosc
en un partit importantíssim
per seguir a la lluita
per la primera posició
Els de Sant Feliu
són quarts
amb 45 punts
a un punt del líder
que té 46
en un tip l'empat
entre la primera
la segona
i la tercera posició
mentre que els de Sant Fosc
són 300 amb 18
D'altra banda
el CHS
Sant Llorenç Femení
dissabte a les 6 de la tarda
reben al Club Amol Martorell
Les Sant Feliu
són 13 amb 12 punts
mentre que les de Martorell
són 11 amb 17
I la penya recreativa
del futsal
vol seguir amb la bona dinàmica
La matera
de la penya recreativa
de futsal
rep
l'estorn
Club Futbol Sala
equip de Sant Boi
dissabte a les 4
al pavelló
Andrišekin
Els de Sant Boi
són avantquers
amb 14 punts
mentre que la penya recreativa
és quart amb 39
El darrer partit
entre ells
va ser a Sant Boi
i va acabar
3 a 4
pel de Sant Feliu
I acabem parlant
Iker
del CN Sant Feliu
que s'enfrontarà
al líder
dissabte
a les 6 i mitja
de la tarda
el CN Sant Feliu
Masculí
rep el Boadilla
a la fase de guanyadors
el complex
el CN Sant Feliu
és segon
amb 27
mentre que el Boadilla
és primer
amb 28
partit molt important
d'altra banda
el CN Sant Feliu
Femení
diumenge
a les 11 i mitja
del matí
visita el Mediterrani
a la tornada
del torneig
per aconseguir
una posició europea
a la nada
van quedar
13 a 13
molt bé
moltes gràcies Iker
a tu
l'agenda cultural
i esportiva
d'aquest cap de setmana
a Sant Feliu
doncs comencem
repassant l'agenda cultural
per aquest cap de setmana
a casa nostra
comencem per dissabte
a la 5 de la tarda
al casal de joves
Vall de la Diversitat
i també
en aquest mateix horari
a la 5 de la tarda
però en aquest cas
al casal de la gent gran
trobareu ball
amb música enllaunada
diumenge al matí
tornen les Joguetec Ambientals
a les 12
al parc de Torre Blanca
Civisme al Parc
i també a la mateixa hora
al parc del Llobregat
l'activitat
Jocs Solars
a la 5 de la tarda
al casal de la gent gran
també tindrem ball
en aquest cas
amb música en directe
també balla música en viu
a dos quarts de sis
al Centre Cívic Roses
organitzat
per la llar
de jubilats
i diumenge
a la 5 de la tarda
arriba la 28ena
trobada de corals
amb el cor
de l'Ateneu Sant Filuenc
la coral
Les Veus
de Dilluns
de Molins de Rei
el grup coral
de Vaneres
i la coral
de la gent gran
serà com dèiem
a la 5 de la tarda
al casal
de la gent gran
i al Teatre
al centre
acull aquest diumenge
a les 6 de la tarda
l'espectacle
del còmic David Navarro
ens anem ara
a repassar
els estrenes
que per aquest cap de setmana
ens ofereixen
des del Cinebaix
comencem amb una estrena
en aquest cas
una producció espanyola
dirigida
per Célia Rico
es tracta
de La Buena Letra
en un poble valencià
durant la postguerra
l'Anna intenta
tirar endavant
amb la seva família
la guerra civil
ha obert
una profunda ferida
en tots ells
especialment
en el seu cunyat
l'Antonio
l'Anna
intenta curar
aquesta ferida
a base de guisats
secrets i silencis
però quan la Isabel
caçada de poc
amb l'Antonio
arriba a la família
les atencions
i cures de l'Anna
valdran de poc
o gens
des dels Estats Units
sense arribar
Thunderbolts
un grup de supermalvats
poc convencional
és reclutat
per fer missions
per al govern
després de veure's
atrapats
en un parany mortal
ordit per Valentina
Alegre
de Foantén
aquests marginats
s'han d'embarcar
en una perillosa missió
que els obligarà
a enfrontar-se
als racons
més foscos
del seu passat
i des d'Irlanda
ens arriba
el tercer
dels estrenes
d'aquest
cada setmana
del Cinebaix
es tracta
de Septiembre Dice
dues germanes
inseparables
però amb mentalitats
oposades
mantenen un vincle
al límit
de la relació tòxica
durant unes vacances
a la costa d'Irlanda
amb la seva mare
el despertar sexual
començarà a trencar
aquesta unió
i al darrere
dels estrenes
es tracta
d'una producció
que ens ve
des del Perú
es tracta
de Kayara
una jove inca
fascinada
pels missatgers
sechasky
somia a unir-se
a aquest grup
exclusivament masculí
que recorre
l'imperi inca
portant missatges
decidida a desafiar
les normes
de gènere
i les tradicions
lluita
contra prejudicis
i obstacles
per demostrar
la seva vàlua
i fer realitat
la seva ambició
i després d'aquest repàs
per l'agenda cultural
ens anem a repassar
en aquest cas
l'agenda esportiva
amb el nostre company
Iker Hill
quan vulguis Iker
molt bé
doncs aquest cas de setmana
tenim tres partits
comencem dissabte
a les 4 de la tarda
Calapeña Recreativa
de futsal
Rep
l'estorn
club de futbol sala
un equip de Sant Boi
d'acord
dissabte
4 de la tarda
al pavelló
André Shekin
després
una miqueta més tard
també dissabte
a les 6 de la tarda
i també
al pavelló André Shekin
el CEAC
Sant Llorenç Femení
rep el club
el molt
Martorell
i per últim
també dissabte
a les 6 i mitja de la tarda
el CN
Sant Feliu
masculí
rep el Boadilla
a la fase de guanyadors
el líder
al Boadilla
s'enfrontarà
al CN
Sant Feliu
a casa
al Good Blacks
molt bé
gràcies Iker
a tu
doncs fins aquí
arriba aquest repàs
per l'agenda cultural
i també
l'agenda esportiva
del cap de setmana
a Sant Feliu
i fins aquí
el resum
de l'actualitat
d'avui divendres
2 de maig
el control tècnic
Manel González
us ha parlat
Conxi Estevez
fins dilluns
Serveis informatius
amb Conxi Estevez
Ràdio Sant Feliu
la ràdio que vius