Ràdio Sant Feliu.
Bon dia, comença 105.3 Notícies.
Informatiu 105.3 Notícies.
Presenta Conxi Estevez.
13 de febrer, avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio.
El món sencer retomenat ja aquest mitjà gràcies a una iniciativa sorgida l'any 2011,
quan les Nacions Unides van decretar que els països membres de l'UNESCO celebrarien el Dia Mundial de la Ràdio,
un mitjà que des de fa anys ens acompanya informant-nos i entretenint-nos i que arriba als racons més remots del món.
Va ser ja l'any 2012, quan l'Assemblea General de les Nacions Unides va establir aquest 13 de febrer,
com dèiem, el Dia Mundial de la Ràdio.
I per aquest motiu avui a Ràdio Sant Feliu estem celebrant una jornada de portes obertes
des de les 10 del matí fins a les 2 i també per la tarda de 4 a 7,
perquè la ciutadania pugui conèixer la nostra història, visitar les nostres instal·lacions
i viure de prop l'experiència de viure com es fa un programa de ràdio en directe.
Per això hem preparat una mostra on també hem recollit algunes peces històriques
que fins ara no han estat exposades mai al públic.
Avui, al 105.3 Notícies, compartirem algunes de les impressions que estem enrebent
per part de la ciutadania que s'ha apropat fins ara a les nostres instal·lacions.
Repesem en titulars altres temes que centren també l'actualitat d'avui dijous 13 de febrer.
El pla d'impuls del vehicle elèctric 2025-2030 mobilitzarà més de 1.400 milions d'euros fins a l'any 2030,
tant públics com privats, per accelerar la implantació del vehicle elèctric a Catalunya.
Aquest pla busca duplicar el ritme de desplegament d'estacions també i punts de recàrrega.
Recordem que a Sant Feliu, el passat mes de juliol, vam estrenar dos punts de recàrrega ràpida
per a vehicles elèctrics, que es van sumar com a punts de recàrrega elèctrica
a les altres quatre fotolineres ja existents al nostre municipi.
I també avui us volem recordar que el pròxim dilluns finalitza el termini
per participar en el concurs de comparses 2025.
Ja poden inscriure's a través del tràmit que ha habilitat l'Ajuntament.
Rasteró obert fins al 17 de febrer.
En aquesta edició, la rua i el concurs tindran lloc l'1 de març.
Segons les condicions fixades, les comparses han d'estar formades
per un mínim de 15 persones disfressades d'un mateix tema concret
de l'acció totalment lliure pels seus membres
i cada grup pot presentar més d'una comparsa.
I avui ens visita també al 105.3 Notícies l'escriptora Núria Prades,
qui ve a presentar-nos Benvolguda Senyora Cristi,
una novel·la captivadora que ret homenatge a la gran mistre del misteri,
Àgata Cristi.
I aquest diumenge, el Teatre al Centre acollirà la gala de premis
del concurs de Teatre Mater Ciutat de les Roses 2024,
on s'escollirà la proposta guanyadora d'entre les sis presentades.
L'esdeveniment de clausura tindrà lloc a dos quarts de dotze
i comptarà amb l'actuació del grup de gòspel Sant Feliu Gòspel Quart.
L'acte és d'entrada lliure.
105.3 Notícies
Doncs ho diem al començament i ho hem estat repetint durant tot el matí.
Avui és 13 de febrer i se celebra el Dia Mundial de la Ràdio.
El Món Sencer ret homenatge a aquest mitjà
gràcies a una iniciativa sorgida l'any 2011,
quan les Nacions Unides van decretar que els països membres de l'UNESCO
celebrarien aquest Dia Mundial de la Ràdio.
Un mitjà que des de fa anys ens acompanya informant-nos,
entretenint-nos i que arriba als racons més remots del planeta.
I per aquest motiu, avui a Ràdio Sant Feliu
estem celebrant a més una jornada de portes obertes
des de les 10 del matí fins a les 2
i també de 4 a 7 de la tarda
perquè la ciutadania pugui conèixer la nostra història,
visitar les nostres instal·lacions
i viure de prop l'experiència de viure com es fa un programa de ràdio en directe.
Aquestes són algunes de les impressions
que hem rebut per part dels veïns i veïnes de Sant Feliu
que s'han apropat a Ràdio Sant Feliu
aquest matí i també de l'alcaldessa de la ciutat,
Lourdes Borrell.
Doncs ens trobem amb Lourdes Borrell,
alcaldessa de Sant Feliu,
que molt amablement ha vingut també
a aquesta jornada de portes obertes aquí a la ràdio.
Què t'ha semblat?
Perquè has pogut compartir experiències també
de Sant Filoencs i Sant Filoencs
que s'han apropat durant tot aquest matí.
Què t'ha semblat a aquesta jornada de portes obertes?
Home, és la manera de poder compartir un Dia Mundial de la Ràdio
però també als nostres 44 anys.
Hem pogut veure com veïns i veïnes
el que fan al dematí quan s'aixequen és posar la ràdio,
que malgrat tot el que es havia dit
que amb la televisió acabaria la ràdio perdent,
perquè la imatge era important,
hem vist que no, que la ràdio és la que ha anat mantinguent,
ha anat fent el canvi importantíssim d'acompanyar i d'adaptar-se.
i per l'altra també hem pogut ara estar compartint també
amb antigues locutores dels inicis de la ràdio
i en el any 1981, com és la Fina Sánchez,
que ara estava també,
puguem parlar també i compartint les experiències que van tindre
i una de les coses més macas que ha dit també
és allò que eren una família i que se sentien en família
i compartim també amb la gran família
que entres a les cases també dels veïns i veïnes
amb aquests 105.3 que tothom ha de poder
apretar el botó quan s'aixeca i fer la ràdio i escoltar-la
perquè sabrà les notícies més immediates
que tenim a la nostra ciutat i de l'entorn.
Això és important.
I a l'altra la col·laboració,
que hem vist que hi ha molta col·laboració al llarg d'aquest any.
Jo he sigut una de les col·laboradores
ja quan estàvem amb la ràdio i a la carretera,
quan vam vindre aquí també,
en records també al Paco, que no està en aquests moments,
a la Tudi, que havia sigut una també de les locutores.
Jo crec que tots hem format part d'aquesta gran família
que és la ràdio i ho he parlat ara fa un moment,
que també hem de fer un moment històric,
els 44 anys que tenim de la ràdio a Sant Feliu,
però també d'aquests 50 anys de la mort del dictador
i que entre el que eren les guerres que hem de recordar
al final de la guerra i tothom el que feia,
jo me'n recordo al meu avi que encara li va quedar la ràdio.
La ràdio era la que donava la notícia
i aquelles persones que no tenien una ràdio se la fabricaven.
Recordem que agafaven aquells fils, filaments,
que anaven donant voltes per poder-se fer una ràdio com podien,
però era el mitjà que teníem per saber què estava passant,
com es podien sentir acompanyats en aquells moments.
Jo crec que també recordar-ho en aquest Dia Mundial de la Ràdio
és important. I als 44 anys aquí a la nostra ciutat
és importantíssim perquè hem acompanyat durant 44 anys
a fer participació, a explicar el que està succeint
i a més a més amb la implicació que també he tingut a l'Ajuntament
al llarg d'aquests anys i la novetat que tenim ara
que a la ràdio també es pot veure.
Doncs Lourdes, com a membre també de la família de Ràdio Sant Feliu,
felicitats també per aquest Dia Mundial de la Ràdio.
Gràcies, gràcies per la feina que feu tots i totes vosaltres,
per acompanyar i per estar a casa de tots els veïns i veïnes.
Moltes gràcies.
Anna, què t'ha semblat aquesta visita a la ràdio?
Fantàstica, extraordinària.
Què és el que més t'ha agradat?
M'ha agradat els locutors,
m'ha agradat la discoteca.
La discoteca és on tenim els discos, els vinils, els cassets, no?
Sí, tots els aparats antics i moderns.
Molt bé, el teu nom?
Jo, Josefa Ciòllos.
Josefa, què t'ha semblat a la ràdio?
Molt maco, molt maco.
Esperaves així?
No, no, no, no.
Jo em pensava que eren uns despatxets i ja està.
Un despatxet, però t'has trobat aquí dos estudis, una exposició...
I tant, sí.
Què t'ha semblat a la jornada de Portos?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Jo llevo aquí ja 43 anys.
Mis hijos son tots catalanes, jo no.
No havies venido nunca a la ràdio?
No, la primera vez.
Allà li pots dir a tus hijos que has venido a la ràdio?
Mis hijos són d'aquí, de San Feliu.
Jo de Cornellà, he vivit tota mi vida en Cornellà.
I també tenim aquí un colorador de la ràdio, el Paco.
Paco, tu ja ets veteran, no t'ha agafat per sorpresa,
però què t'ha semblat a aquesta jornada?
A part de les instal·lacions no les coneixia, sí.
El que més m'agrada de San Feliu
no és precisament les coses tangibles,
sinó una cosa intangible molt important
que abans hauria d'haver dit,
que és la ràdio de proximitat.
En una època en què es parla molt
de consumir productes de proximitat,
Ràdio de San Feliu és la ràdio de San Feliu de proximitat.
Molt bé, moltes gràcies, Paco.
El teu nom, sisplau.
Maria Teresa.
Maria Teresa, què és el que més t'ha sobtat
d'aquesta visita de jornades obertes avui a Ràdio de San Feliu?
Bé, m'ha sobtat i m'ha fet molta gràcia.
És el tipus d'arxiu que teniu,
que només ho havia vist a l'arxiu comarcal,
perquè és en Feliu,
d'això de les portes i les rodes.
refereixes a l'arxiu dels discos, dels vinils, dels CDs, dels cassets...
Ja, m'ha fet moltíssima gràcia i molta il·lusió, no ho sé,
m'ha sobtat, m'ha sobtat i m'ha agradat moltíssim.
I a més, tot, no sé, clar, molt modernitzat del que ho teníeu
i que moltes felicitats.
Moltes gràcies. El teu nom, sisplau.
Jaume.
Jaume, què t'ha semblat la visita?
Hi ha alguna cosa que t'hagi sobtat?
La mare Teresa parlava de la discoteca, eh?
No sé si això o una altra cosa.
Bé, jo ara el reportatge que heu fet de tot el resum
és molt maco i, en fi, que et duen records
que ja els tenies mig, que no sabies ja on eren.
No, no, ha estat molt bé.
M'ha agradat molt vindre i comprovar-ho.
I a nosaltres també tenim l'Elvira Sánchez,
que ja és col·laboradora del magazín.
Moltes gràcies per venir, Elvira.
Elvira, ja coneixies tu les instal·lacions
perquè tu formes part de la família de la ràdio,
però havies vist alguna cosa més
perquè tenim una sala d'una petita mostra, no?,
d'exhibició amb aparells antics,
com ha estat la transformació tecnològica.
No sé si això t'ha sobtat més
o, com deia la Maria Teresa, la part de la discoteca.
Evidentemente, como soy más nueva,
a mí lo que me...
las partes viejas de las instalaciones de rádio
sí que me ha impresionado, ¿vale?
Pero lo que más ha impresionado es la gran lucha
y el gran trabajo que han realizado montón de personas
de forma gratuita, casi,
para echar adelante este gran proyecto.
y espero que no lo dejemos caer.
Vamos a seguir colaborando para que siga adelante.
Molt bé, moltes gràcies. Gràcies per venir. Gràcies.
A més de visitar els dos estudis de la ràdio
i veure com es realitzen en directe els programes d'aquesta casa,
també hem preparat una mostra
on hem recollit algunes peces històriques
que fins ara no han estat exposades mai al públic.
i podreu trobar els documents fundacionals
i diferents formats promocionals de l'emissora,
testimonis de diverses èpoques.
També podreu seguir la nostra evolució tecnològica
a través dels diferents aparells de so
que s'exhibeixen i veure les noves taules de so digitals
que han fet possible incorporar l'última tecnologia d'àudio,
millorant la qualitat de les nostres emissions
i que, a més, s'assumen a la integració
a aquesta temporada de les càmeres
per l'emissió en streaming de vídeo.
La jornada de portes obertes d'avui es tancarà al migdia
per tornar a rebre la ciutadania aquesta tarda de 4 a 7.
El Pla d'Impuls del Vehicle Elèctric 2025-2030
mobilitzarà més de 1.400 milions d'euros
tants públics com privats
per accelerar la implantació del vehicle elèctric a Catalunya.
Aquest pla busca duplicar el ritme de desplegament
d'estacions i punts de recàrrega.
Recordem que a Sant Feliu, el passat mes de juliol,
vam estrenar dos punts de recàrrega ràpida
per a vehicles elèctrics al passeig Jaume Ribas
i a Comte Vilardaga,
que es van sumar com a punts de recàrrega elèctrica
a les altres quatre fotolineres ja existents
al nostre municipi.
L'objectiu d'aquest Pla d'Impuls del Vehicle Elèctric
és que l'any 2030 circulin per Catalunya
120.000 cotxes elèctrics purs,
30.000 híbrids endullables
i 30.000 motocicletes elèctriques.
Això suposaria 470.000 tones d'estalvi de CO2.
105.3 notícies.
I aviat arribarà el carnaval a la nostra ciutat
i us volem recordar que el pròxim dilluns
finalitza el termini per participar
al concurs de comparses 2025.
En aquesta edició,
la Rua i el concurs tindran lloc
el pròxim 1 de març.
Segons les condicions fixades,
les comparses han d'estar formades
per un mínim de 15 persones,
disfressades d'un mateix tema concret
de l'acció totalment lliure pels seus membres
i cada grup pot presentar
més d'una comparsa.
L'ordre de sortida de les comparses
s'estabilirà per consens o sorteig
a la reunió que es farà
amb totes les comparses participants
el dijous 20 de febrer a les 6 de la tarda
al Palau Falguera.
Com ja és tradició,
un cop finalitzada la Rua,
a la plaça de la Vila,
es farà públic el veredicte
del jurat del concurs.
Hi haurà 3 premis
per a les millors comparses d'adults
i també s'atorgaran 3 premis
a les comparses infantils
amb dotacions que van
des dels 250 euros pel tercer premi
als 690 euros pels primers premis.
Les activitats prèvies
a la Rua de Carnaval
començaran divendres 28 de febrer
a partir de les 6 de la tarda
amb la festa de l'arribo del Carnaval
que tindrà lloc a la plaça de la Vila.
En el marc de l'arribo
tindrà lloc a més
l'espectacle Gaspatxo de Cançons
a càrrec de la companyia
Més Tomàcat.
Es pot consultar
més informació rellevant
sobre la celebració enguany
del Carnaval,
la Rua i el concurs
a l'apartat web
sanfeliu.cat
barra Carnaval.
Doncs avui
als 105.3 Notícies
tenim amb nosaltres
la Núria Prades
barcelonina,
llicenciada en Filologia Catalana
per la Universitat de Barcelona
i molt vinculada
a Sant Feliu de Llobregat.
Ens ve avui
a presentar
la seva darrera novel·la.
Benvinguda
senyora Cristi,
una novel·la
captivadora
que ret homenatge
a la gran mestra
del misteri
Agatha Cristi.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
Deia, Núria,
que tu vas néixer a Barcelona
però vas estar...
Bé, tothom...
Molts anys.
Et coneixen molta gent
aquí a Sant Feliu,
vas estar com a professora.
A la Mestral,
molts anys
i bé, el meu fill encara hi viu,
vull dir que tinc molts vincles aquí.
I també al món del teatre,
eh?
Perquè et vas introduir
al teatre Sant Feliu.
Sí, sí, i tant, i tant.
Vaig estar
un parell
amb grups
i escrivint teatre,
avui aquí va començar tot.
Molt bé,
doncs va començar tot
i fins ara
la teva carrera,
no?
Doncs, bé,
per fer una miqueta de
de resum,
doncs,
bé, com dèiem,
vas estar com a professora
de secundària,
no?
Que potser va ser el motor
que et va dur a iniciar-te
a la literatura infantil
i juvenil, segurament,
no?
Sí.
Bueno, va ser...
A l'escola portava diversos
grups de teatre
i del teatre,
doncs, allò de passar la novel·la
i ja ho vam tenir.
I has publicat,
de fet,
una cinquantena
llarga d'obres
llarga, llarga.
Del gènere, no?
D'infantil i juvenil.
Vas rebre el premi
Carlemany
l'any 2012
per l'obra
Sota el mateix cel,
per obrir les portes,
diguéssim,
del públic adult, no?
Sí, llavors em van demanar
que escrivís pel públic adult
i, bueno,
també vam agafar
una altra via.
I la primera novel·la
en aquesta nova etapa
va ser la noia
de la biblioteca
l'any 2014,
li va seguir
dos somnis a mida
el 2015,
traduïda a més
de vuit llengües
i a més de 20.000 exemplars
venuts a Alemanya, eh?
Sí, aquest va ser
una sorpresa.
Bé, a Alemanya
ha continuat
traduint
i venent bé, eh?
Però, clar,
amb aquesta primera novel·la,
doncs,
el fet que et diguin...
Però és que a més
van ser 20.000 exemplars
en un mes.
Sí.
Que dius...
Perdó.
I per què venia?
Et va agafar de sorpresa,
suposo.
Ens va agafar de sorpresa
a tots,
a l'editora,
a tots,
a tots,
perquè, bueno,
sí, va ser...
El llibre es va vendre
a la Fira de Frankfurt,
ja es va vendre
a moltes llengües,
però Alemanya
va tenir un èxit.
Jo, no sé,
sempre hem suposat
que aquests dos ingredients
de Barcelona i moda,
no?
Sí.
Van ser com molt
molt atractius.
Després ve l'Aroma del Temps
l'any 2017
i el 2020
vas guanyar el premi
Ramon Llull
amb la novel·la
Tota una vida
per recordar,
també traduir a l'alemany,
clar,
tenies tant d'èxit,
no?,
que s'havia de traduir,
i també el portuguès
entre d'altres idiomes.
Sí, sí, sí.
El 2020,
bueno,
Tota una vida
per recordar,
el 2022
també vas estar aquí
a Ràdio Sant Feliu
presentant
La vida secreta
de Sílvia Nolan.
Nolan.
I avui, com dèiem,
ens vens a presentar
Benvolguda senyora Cristi,
una novel·la
que reta homenatge
a la gran mesta
del misteri
Agatha Christie.
Què té l'Agatha Christie
per tu, Núria?
Records,
perquè Agatha Christie
té un gran avantatge
i és que és una autora
que es pot llegir
molt aviat,
molt joves.
Jo recordo
casa meva,
casa del meu pare,
els seus llibres,
la seva biblioteca,
clar,
em vaig aficionar
molt de seguida.
Després l'he anat
llegint amb el temps,
però d'una manera
tranquil·la i ara
quan em vaig proposar
fer una novel·la negra,
evidentment,
vaig pensar en ella
i en que realment
totes aquestes lectures
que havia fet
em marcaven un camí
que jo volia seguir.
És el que es diu
ara un cosicrime,
és la paraula,
que és un gènere
de novel·la negra
potser amable.
Sí, cosicrime
vol dir això,
crim amable,
que els crims amables
no sé si existeixen,
però es diferencia molt
de la novel·la sueca,
per exemple,
que és aquesta novel·la
tan truculenta.
És més la investigació
que el delicte
que la violència.
És molt l'Agata Christie
i el cosicrime
és molt l'estudi
de l'assassí,
qui pot arribar a matar,
per què,
com,
més que
en altres aspectes.
I tinc entès
que per tu
vas a un repte
perquè no havies fet
novel·la negra.
Jovenil,
un parell.
Potser va venir d'aquí,
hi han tingut
molta sortida,
vull dir que
estic contenta.
I potser va venir d'aquí
que vaig pensar,
doncs,
provem-ho per adults,
no?
Però sempre tenint
molt clar
que jo volia seguir
una línia així,
una línia amable,
una línia,
doncs,
clar,
l'Agata Christie,
el seu temps,
això de cosicrime,
no ho feia servir,
no?
Però el que feia
era això,
realment.
Ara estava recordant
en aquella serie de televisió
s'ha escrit un crimen,
eh?
Sí,
que és això.
Que és això,
no?
És això,
i hi ha tots els ingredients,
és a dir,
una investigadora
molt amateur a vegades,
que també hi és la novel·la,
la coprotagonista
d'Agata Christie,
en aquest cas.
Això te n'ho va dir,
perquè ella també és la protagonista,
eh?
Ella és protagonista,
sí,
sí.
Clar,
això ja va ser,
mira,
no ho sé,
vas començant a imaginar la novel·la,
vas afegint elements
i va arribar un moment
que vaig dir,
no,
és que a mi el que m'agradaria
és que ella sortís,
perquè vull parlar d'ella
i vull ensenyar com era
perquè he llegit molt
la seva autobiografia,
m'he documentat molt
i jo vull que la gent sàpiga
quina dona era
perquè era fabulosa
i l'admiro moltíssim.
Aleshores,
una manera de fer-ho
era que sortís,
que parlés,
que s'expressés,
no?
Tot això amb un punt de partida
que és una de les obres
d'Agata Christie,
o sigui que és el punt
on sorgeix la teva,
la teva pròpia història,
que és la senyora McInty
ha mort tot l'any 52
que no és potser
de les més conegudes.
No, és la més coneguda.
La vaig triar,
clar,
jo necessitava una novel·la
de l'Agata Christie
que hagués nascut
perquè ella realment
havia viscut aquest cas
i aquesta investigació,
no?
Era fer com
anar
enrere amb el temps,
no?
Com la vaig triar,
la novel·la,
per l'època?
Perquè, clar,
els fets passen,
la novel·la,
la meva novel·la,
passen el 1947,
just acabada
la Segona Guerra Mundial
i aquesta és del 52.
Llavors, clar,
representa que ella,
un cop ha viscut això,
al cap d'un parell o tres d'anys,
escriu aquesta novel·la,
no?
És una mica un joc,
és com aquestes nines russes,
no?
Una dintre l'altra,
doncs una mica és això.
I quan obres una d'aquestes nines russes
apareix l'Emma.
Exacte.
De fet,
la protagonista és l'Emma,
una protagonista molt assidua
en les novel·les d'Agatha Christie,
però és una noia que no sap res
d'investigació,
ni d'assassinats,
ni de crims,
però es troba,
doncs,
en un cas que vol investigar
perquè s'ha acusat una persona
d'un crim
que ella creu que és absolutament innocent,
no?
I que entre les dues,
entre l'Agatha Christie i l'Emma,
no?
Resolen.
Resolen el crim.
Sí, sí.
No parlarem més de la novel·la,
ho deixem aquí,
però no...
Per no donar moltes pistes,
però sí que volia parlar de tu
com a escriptora.
Hi ha una frase que dius
no sabria dir si visc escrivint
o si d'altrament escric vivint.
És que a vegades no sé
què és primer o què és segon.
Jo em passo la vida escrivint,
ara en aquest moment
que no estic escrivint
em passo la vida
ensenyant el que he escrit,
amb aquestes promocions,
i què és primer?
A l'ou, la gallina,
no ho sé,
sé què visc per escriure,
que és el meu motor de vida,
que és el que m'agrada fer
sobretot a les coses,
i no sé si és que em passo la vida escrivint
o escric mentre es passa la vida,
però tot és el mateix,
no?
Cap i a la fi.
I una cosa que també tens clar
és que t'agrada parlar de dones.
Molt, molt.
Les meves...
que no vol dir que no m'agrada
parlar d'homes, eh?
Però penso que m'agrada molt
escriure sobre aquelles...
Que potser, en aquest cas,
aquesta novel·la és una mica...
Una mica només, eh?
Un parèntesi,
perquè no és tant el cas,
però a mi m'agrada molt
escriure de les coses
que han aconseguit les dones
en el passat.
És a dir,
tots aquests camins
que ens han desbrossat,
doncs,
com, per exemple,
amb tota una vida per recordar,
les primeres dones
que arriben a animar pel·lícules
o les primeres periodistes republicanes.
A mi m'agrada molt
desbrossar aquests camins
i veure què s'ha fet abans, no?
Aquí,
amb aquesta última novel·la
sobre l'Àgata Christie,
tenim aquest personatge de l'Emma
que també és un personatge femení fort,
que es va empoderant
mentre anem passant
les pàgines de la novel·la.
Es va fent una dona forta
i m'agrada això, no?
M'agrada veure com les dones
a vegades amb dificultats,
quan tenen dificultats,
creixen, no?
Es creixen amb elles,
mateixes.
Ja, per últim,
també és llegit
que dius
quan em plantejo un nou projecte
el primer que penso
és en el canvi.
Això vol dir
que del gènere negre
ja estàs pensant
en un altre gènere
per la propera novel·la
o encara està això molt...
Això està molt verd
perquè no tinc ni temps de pensar.
No hi ha de pensar
en unes novel·les
i no de pensar, però...
Però hi ha algun gènere
que et vingui a la ment
de dir
potser en un futur
m'agradaria escriure...
No, de moment no.
Tinc projectes
que estan molt relacionats
amb el que he fet abans,
amb la novel·la històrica,
amb personatges femenins,
però no estic decidida.
També he de veure
com funciona aquesta novel·la
i si realment veig
que val la pena
d'on seguim el gènere...
Escolta'm,
no ho sé,
no em tanco a res.
És una altra
coïsicraïm, no?
Sí.
Ja ho veurem.
És difícil, eh?
Ara perquè ja està, no?
Però escriure novel·la policiaca
és fer un tetris, eh?
I això...
Sí, escriure ja és difícil
sempre.
amb la novel·la policiaca,
allò que t'encaixin
tots els elements,
tots els personatges,
totes les situacions
és dificultós.
I a més,
la dificultat d'integrar
una figura com la Gata Crísti.
Exacte, sí, sí.
Són, clar,
no són personatges fiquissis
i personatges reals.
No, no, no.
L'has de respectar molt,
has de fer aquest esforç històric
d'imaginar,
doncs,
amb tot el que has après d'ella
imaginar com es comportava,
no?,
per oferir-ho al lector.
Això sí.
Molt bé,
doncs moltes gràcies,
Núria Prades,
per venir a 105.3 Notícies
a presentar la teva
darrera novel·la.
Benvinguda,
senyora Cristi.
Jo crec que als alemanys
també li agradarà molt.
A veure.
Ja veurem,
això.
Ja veurem.
Però bé,
a la gent de Sant Feliu
segur que li encanta.
Espero que sí,
espero que us ho passeu molt bé.
És una novel·la
que és un divertiment
i és una novel·la...
He intentat que agafeu
aquesta novel·la
com agafeu una
de l'Agata Cristi
i passar-ho bé llegint.
I gaudir-ho.
Molt bé,
doncs moltes gràcies,
Núria.
Gràcies.
La propera.
Gràcies.
105.3 Notícies.
I de literatura
ens anem a parlar de teatre
perquè aquest diumenge
el Teatre al Centre
acollirà la gala de premis
del concurs
de Teatre Mater
Ciutat de les Roses 2024
on s'escollirà
la proposta guanyadora
d'entre les sis presentades.
Serà a dos quarts de dotze
i comptarà
amb l'actuació
del grup de gòspel
Sant Feliu Gòspel IV.
L'entrada és lliure.
El segle de Teatre Mater
acaba la seva setcenta edició
després de quatre mesos
i sis propostes teatrals
dels millors grups amateurs
de teatre
que hi ha avui a Catalunya.
El passat 27 d'octubre
s'inaugurava
aquesta setcenta edició
amb una proposta
que arribava des del grup
al centre de Canet de Mar.
Es tractava de
La reina de bellesa
de Lenan.
Explicava la història
d'una mare
i la seva filla
que hi conviuen
en un petit poble irlandès
en un ambient ple
de manipulacions
i tensions.
El cicle va continuar
el 3 de novembre
amb el Tartuf,
el clàssic de Molière.
Aquesta obra
va ser interpretada
per 4x4
de granollers.
El mateix mes,
el 24 de novembre,
va ser el torn
de 12 sense pietat
amb el grup ACR
de Fals.
A la història,
12 membres d'un jurat
han de decidir
la culpabilitat
d'un jove
acusat
de matar
el seu pare.
A partir de desembre,
els textos,
els poemes
i les cançons
de Bertolt Brecht
van ocupar l'escenari
del Teatre del Centre
amb l'obra
Brechtiada,
amb un toc de cabaret
del grup Manressà
els carlins.
Amb aquesta proposta
es buscava explorar
les idees
de Brecht
sobre l'art,
el feixisme,
el comunisme
i el teatre
com a eina
de canvi social.
També el mateix mes,
el grup Inestable
Saratana Puigcerdà
va presentar
records del 36,
basat en el llibre
36 versos
a partir del 36
de Ricard Creus.
L'obra explora
la tragèdia
de la guerra civil,
els seus efectes
en la infància
i la resistència posterior.
I finalment,
i per tancar
les sis propostes,
el gener
va arribar
el diari
d'Anna Frank
a càrrec
del grup
de xalles 81
de Sant Feliu
de Codines.
Ara, doncs,
aquest diumenge,
com dèiem,
s'escollirà
la proposta guanyadora
d'entre aquests
sis muntatges teatrals.
Serà, recordem,
el Teatre del Centre
a dos quarts de dotze
del migdia.
I ara ens anem a conèixer
la previsió meteorològica.
Bon dia!
Bon dia!
Ja queden enrere
les pluges abundants
en algunes comarques
que hem tingut
durant les últimes hores.
Registres d'aigua,
per exemple,
que s'han arribat
a aproximar
els 50 litres
per metre quadrat
en alguns indrets
del Baix Llobregat
o en alguns barris
de Barcelona capital.
Tot això
és història,
sí que ens ha quedat
un ambient
enrarit,
humit,
amb uirina,
boira aquest matí,
però en aquests moments
s'estan desfent
gran part d'aquestes
nubolades.
Per tant,
el temps d'aquesta
tarda de dijous
que vindrà
encapçalat
per la tranquil·litat.
Alguns núvols
no s'acabaran
de desfer
d'alguns indrets
de la Noguera,
del Solsonès,
de l'Alturgell
i per una altra banda
també per la banda
gironina.
Núvols que ja no
deixaran pluges
ni nevades
i com fa més sol
la temperatura
s'està enfilant
més que no pas ahir.
De fet,
al llarg de les immediates
hores parlarem
de valors ja
de 15 a 18 graus.
Molta abonança
pel que fa al divendres.
Temps tranquil,
amb boires al matí,
una altra vegada
a l'interior
i una tarda
que serà fins i tot
més suau
que la d'avui.
Us seguirem a la xarxa.
I fins aquí
el resum
de l'actualitat
d'avui dijous
13 de febrer,
Dia Mundial
de la Ràdio.
El control tècnic
Manel González
us ha parlat
Conchi Estevez.
Fins demà.
Serveis informatius
amb Conchi Estevez.
Ràdio Sant Feliu
La ràdio que vius.