Ràdio Sant Feliu.
Bon dia, comença 105.3 Notícies.
Informatiu 105.3 Notícies.
Presenta Conxi Estevez.
L'atur s'ha reduït en una quincena de persones a Sant Feliu al mes de setembre.
Aquest mes de setembre, a la nostra ciutat, han registrat una taxa d'atur del 7,4%,
mantenint-se invariable respecte al mes anterior, tot i la reducció del nombre d'aturats.
En nombres absoluts, són 1.636 les persones que encara es troben en situació de desocupació laboral a Sant Feliu.
Pel que fa a la comarca del Baix Obregat, també hi ha un descens aquest últim mes,
en comparació al mes anterior, la taxa d'atur s'ha situat a la nostra comarca en el 8,1%,
una dècima menys que al mes d'agost.
Repassem en titulars altres temes que també centran l'actualitat de 8 dijous 3 d'octubre.
El Departament d'Interior i Seguretat Pública està fent un replantejament integral del sistema d'abordatge
per prevenir, perseguir i sancionar la tinença d'armes a l'espai públic.
No es poden portar armes a la via pública en entorns d'oci, educatius, centres comercials i transport públic.
En el marc de la propera celebració de la Festa de Tardor, des de l'Ajuntament,
s'ha anunciat que es prendran mesures per evitar el darulls com els de l'any passat,
mantenint el dispositiu especial que inclou la coordinació de policia local i Mossos d'Esquadra amb més dotació de personal.
I dimarts va començar el programa d'actes amb motiu de la celebració de la quinzena de la solidaritat i la interculturalitat.
I avui tindrà lloc la segona d'aquestes activitats.
A partir de les set de la tarda, el Cinebaix acollirà la presentació dels curtmetratges del Mobile Film Fest,
un festival amb l'objectiu de fomentar la creació de curtmetratges d'un minut
que reflexionen sobre la importància de la interculturalitat en la nostra societat actual.
Els curtmetratges han estat filmats amb telèfons intel·ligents o també amb tauletes electròniques.
I aquest dissabte, dos quarts de nou, la plaça de la Vila acollirà la primícia de la posada en escena del retaule de Sant Llorenç.
El retaule és una obra de Joan Torrés i Viver i ara el que s'ha fet és posar en escena,
dins el marc de la celebració dels 500 anys de la nostra parròquia,
amb lletra, paraula, música i vida.
En Joan Lorenzo i en Salvador Obiols ens donaran avui més detalls d'aquest espectacle.
I ja es comença a respirar ambient de festa de tardor.
Demà divendres podrem gaudir de la projecció del Ball d'Entremesos de l'any 2023 al Cinebaix
i també del concert de Ministrils que tindrà lloc a la Sala Ibèria.
A més, recordem que ja es poden visitar a les sales nobles del Palau Falguera
les exposicions que han preparat la FETS amb el suport de la Diputació de Barcelona
i l'Ajuntament de Sant Feliu.
Aquestes exhibicions ofereixen un recorregut per la història del Seguici i Vall d'Entremesos,
així també com del Correfoc.
105.3 Notícies
L'Observatori Comarcal del Baix i Obregat ha fet públic l'abans de les dades d'atur
registrat corresponent al mes de setembre,
segons dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.
El passat mes es va tancar amb un total de 614 persones de la nostra comarca
que van trobar feina,
que representa un descens de la taxa d'atur de l'1,8%.
En el cas de Sant Feliu,
l'atur s'ha reduït en una quinzena de persones al mes de setembre.
Concretament, hi ha 17 ciutadans i ciutadanes
que han trobat feina durant els últims 30 dies
a través de les oficines d'ocupació.
Aquest setembre, la nostra ciutat ha enregistrat
una taxa d'atur del 7,4%,
mantenint-se invariable respecte al mes anterior,
tot i la reducció del nombre d'aturats.
En nombres absoluts, aquesta taxa indica que són 1.636
les persones que encara es troben en situació de desocupació laboral a Sant Feliu.
Pel que fa a la resta de Catalunya,
Catalunya registra un atur del 8,4%,
amb 331.930 persones en situació de desocupació.
Això suposa un descens d'una dècima respecte al mes anterior.
Aquesta dada significa que 4.060 catalans i catalanes
busquen encara feina mitjançant les oficines d'ocupació.
Aquestes dades de l'àmbit català van en consonància
amb també les de la nostra comarca i de la nostra ciutat.
El Departament d'Interior i Seguretat Pública
farà un replantejament integral del sistema d'abordatge
per prevenir, perseguir i sancionar
l'atinença d'armes a l'espai públic.
El punt de partida del pla és que no es poden portar armes
a la via pública en entorns d'oci, educatius,
centres comercials i transport públic,
que han desdevenir espais de protecció reforçada.
Les dades policials indiquen que s'està produint
un increment del nombre d'incidents
on els ciutadans implicats utilitzen algun tipus d'arma blanca,
que està relacionat amb un augment del nombre de conflictes
entre ciutadans que deriven en violències.
Entre el mes de gener i l'agost de 2024
s'han intervingut 6.252 armes.
La regió policial amb major nombre d'intervencions
és la Regió Policial Metropolitana Nord.
En el cas de la Regió Policial Metropolitana Sud,
on pertany el municipi de Sant Feliu,
es van comissar, com dèiem, entre gener i agost, 880 armes.
Per altra banda, i en el marc de la propera celebració de la Festa de Tardor,
des de l'Ajuntament de Sant Feliu s'ha anunciat
que es prendran mesures per evitar aldarulls com els de l'any passat,
mantenint el dispositiu especial
que inclou la coordinació de policia local i Mossos d'Esquadra
amb més dotació de personal.
I Sant Feliu celebra des de dimarts amb diverses activitats,
la quinzena de la solidaritat i la interculturalitat,
amb l'objectiu de conscienciar sobre la importància de la cooperació
i la solidaritat en la construcció d'una societat més justa.
Si dimarts vàrem tenir a Sant Feliu la visita de l'activista hondorenyi,
hondorenyi a Kelvin Enamorador,
avui dijous arriba la segona de les activitats previstes al programa.
Es tracta que el Cinebaix acollirà aquesta tarda, a partir de les 7,
la presentació dels curtmetratges del Mobile Film Fest,
un festival amb l'objectiu de fomentar la creació de curtmetratges d'un minut
que reflexionin sobre la importància de la interculturalitat
a la nostra societat actual.
Els curtmetratges han estat filmats amb telèfons intel·ligents
o tauletes electròniques.
Els treballs tenen una durada màxima d'un minut
i la postproducció s'ha fet exclusivament
amb aplicacions d'edició per a mòbils.
En guany s'han presentat una desena de treballs
que s'han basat en temàtiques socials.
Així doncs, a partir de les 7 de la tarda, com dèiem,
tindrà lloc aquesta gala d'exhibició del Mobile Film Fest
en què s'aturgaran els premis principals.
Els assistents a la gala també tindran l'oportunitat
de votar el seu curtmetratge favorit
i triar el guanyador del premi del públic.
Durant la gala es projectaran a més
tres documentals relacionats amb la diversitat i la migració.
Els actes de celebració d'aquesta quinzena
de la solidaritat i la interculturalitat de Sant Feliu
continuaran aquest dissabte a les 12.
A la Saliberia, sessió de teatre amb el Llibertori,
obra de teatre dirigida a infants de 4 a 12 anys
que treballa l'educació en diversos valors,
com la tolerància, la igualtat de gènere i la solidaritat,
i aborda també la problemàtica del bullin.
I ja la propera setmana, dilluns 7, a les 7 de la tarda,
l'Ateneu Sant Filuenc acollirà la xerrada de Heidi Castillo Flores,
activista nicaragüenca, dins del marc del programa
Ciutats Defensores dels Drets Humans.
I ja la darrera de les activitats està programada per divendres 11 d'octubre
en plena festa de tardor.
La plaça 8 de març serà l'escenari d'11 a 2 del matí
de la segona edició de la Fira de la Solidaritat i la Interculturalitat,
una iniciativa que posa en relleu
la riquesa de la diversitat cultural a Sant Feliu.
105.3 Notícies
Aquest dissabte, a dos quarts de nou, a la plaça de la Vila
acollirà la primícia de la posada en escena del retaule de Sant Llorens.
Recordem que el retaule de Sant Llorens és una obra de Joan Torres Vives
i ara el que s'ha fet és posar en escena dins del marc de la celebració
dels 55 anys de la nostra parròquia
i coincidint també amb una de les rehabilitacions importants de la catedral
posar-hi lletra, paraula, música i vida a la nostra història.
Doncs per donar-nos més detalls d'aquesta, com dèiem,
posada en escena d'aquest espectacle del retaule de Sant Llorens
tenim aquí els estudis a Salvador Ubiols. Bon dia, Salvador.
Hola, molt bon dia.
El Salvador és l'autor del guió, podem dir-ho així també,
juntament amb el Joan, eh?
Amb el Joan i amb la Leonor Perreu.
I el realitzador i també el coordinador d'aquesta posada en escena
i el Joan Lorenzo, tal com ho comentava ara mateix. Bon dia, Joan.
Bon dia.
El Joan Lorenzo és una persona que ha col·laborat estretament amb el Salvador,
en aquest cas amb el text de l'obra i segur que també coordinant.
També, també, també.
També coordinant, eh? Perquè el Joan Lorenzo...
També, també. Porto allò que se'n diu popularment, la producció i la burrocràcia.
Ui, això de la burrocràcia costa molt, eh? És una feina molt important, eh?
No, per això li poso una R.
Burrocràcia.
Ah, ara, ara, no t'havia agafat, no t'havia agafat. Això és el tema del telèfon, que no se sent molt bé.
Sí, sí.
Salvador, comencem amb el Salvador. D'on va sorgir la idea de, com deien, posar-hi lletra, paraula, música i vida
a la història que narra el retaule d'en Joan Torres Vive?
Doncs això és una... Vé de lluny, eh? Això va haver de fa 16 anys enrere.
El Joan Torres Vive, pintor, professor i mestre de Sant Feliu,
doncs ell va anar a Salzburg i va veure el retaule del patró d'allà a les escales de la catedral.
I va pensar que seria una bona idea poder-ho fer a Sant Feliu.
Fa 16 anys ens ho va explicar, ens ho va dir, però no vam trobar la manera de poder-ho tirar endavant
ni de poder realitzar aquesta obra.
Aquesta obra que, en aquests moments, en aquests moments que es tirarà endavant,
doncs té a veure molt amb el que és un retaule religiós de la representació,
de la vida i de la mort de Sant Llorenç, en aquest cas, no?
En aquest cas. Però hem anat més lluny, s'ha anat més lluny, no?
S'ha anat més lluny perquè Sant Llorenç, doncs, bueno, era l'encarregat
de distribuir els diners de l'església entre els pobres de Roma.
Això no ha canviat en 2.000 anys.
És a dir, el Pani Circo, Pani Sat Circum, doncs, ve donat que els ciutadans romà,
aquells que eren ciutadans romans, tenien dret cada dia a un pa que el César donava a la ciutat de Roma
i entrades al circ, per anar a veure el circ romà.
Avui, i tots aquells que no eren ciutadans romans, no tenien dret absolutament a res,
com passa ara, igualment, i fa 10 anys enrere, i 50 anys enrere, i 600 anys enrere, i 2.000 anys enrere.
És a dir, el que no té papers no existeix.
Per tant, aquest, doncs, bueno, igual que Llorenç se n'encuidava,
ara l'església, amb altres entitats també,
se'n cuida de proveir aquestes persones i ajudar-los a ser persones visibles, a fer-los visibles.
I com ha estat el procés de redactar, no?, de crear el guió del text de l'obra?
Bé, això ha sigut, primer, amb una maqueta que jo vaig fer,
perquè vaig interpretar que no podíem explicar, en a més, allò que deia abans,
la vida i la mort de Sant Llorenç, sinó que havíem d'anar més lluny,
havíem de focalitzar el tema en la realitat d'avui, també.
I, també, que els joves, les colles, aquests 600 o 500 o 600 joves
que formen les colles de Sant Feliu, doncs, que surten per la festa major,
que sapiguessin el per què surten, no?
No surten perquè és un dia qualsevol, surten perquè és Sant Llorenç,
perquè és la festa major, com a Molins del Rei i Sant Miquel,
com a Sant Joan d'Espí i Sant Joan, eh?
I aquí, doncs, també tenim el 12 d'octubre, que li diem les festes de tardor,
però celebrem Sant Rarimi, que és el copatró de la ciutat.
Per tant, per això, per això, interessava també molt
que les colles s'impliquessin dintre de l'obra teatral, aquesta.
Joan, com s'ha plantejat la representació?
Digues, digues, Joan.
No, no, no, anava a completar el febrer,
que per això, doncs, s'agafa una figura, no?,
i es busca una conversa una mica entre el passat i el present
a través, també, d'un passat més recent
i un present que seria un avi i una neta, no?
I a través d'aquest diàleg és on es recorda
i on s'explica aquesta història de Sant Llorenç
i allò que deia el Salvador, no?, com Sant Llorenç presentava
i ajudava els pobres en aquella època
i després com aquest diàleg esdevé
a el que és la problemàtica actual,
als pobres actuals,
o tot això així, no?,
de com les misèries d'abans
poden ser les misèries d'ara
i anem, vull dir que passen els anys,
canvien les coses,
però l'essencial de vegades no canvia
i les persones que ajuden, doncs, tampoc.
I a poc a Sant Llorenç et preguntaves com es planteja.
Es planteja en un escenari exterior,
un escenari que fa 28 metres de llarg
i que està repartit ell mateix
en diferents parts, no?,
que seran els diferents escenaris.
aquesta, doncs, casa
on ja l'avi parlant amb la neta,
que anèiem mirant per les finestres,
representa que estan veient
com cauen les diàgrimes de Sant Llorenç,
és a dir...
Està sent un espòler.
Sí, això t'anava a dir, no?
Sí.
No ho diguis molt, perquè si no...
Sí.
Bueno, però l'espòler...
Sí, sí, sí.
Fa que la gent no hi hagui.
És exactament això.
Continua, continua, Joan, continua.
Això és la sinòpsia, home.
D'acord, perfecte.
I a partir d'aquí,
els altres escenaris,
les altres, doncs,
ubicacions,
doncs, allò,
ens transportaran,
doncs, a Roma
i en el,
doncs,
al Palau Romà,
on hi ha,
doncs,
el César i el Sant Orió,
i, bueno,
i l'altra part,
la més,
si mirem la catedral frontalment,
cap a l'àrcita,
hi haurà més la part de poble.
I el gran,
vull dir,
anava a dir que és que no és fer espòlers,
i la gran sorpresa és la final,
no,
al principi,
tu has d'animar la gent
a que vingui.
La gran explosió final
és
qui vulgui veure realment
què és això
que es combina
perquè el Saló de Vita
i participen unes quatre,
més de quatre centres persones,
bueno,
doncs,
mirar això,
veure,
és com es combina
i com es fa.
A més a més,
doncs,
el que són els decorats
també són especials,
participen molta gent
tècnicament,
i això també
és una vegada que,
mira,
a mesura que vagi passant la setmana,
mirant,
veient cosetes
i potser la gent a llons
es volcarà per venir dissabte
a veure
aquesta estrena mundial
que és del retaule de Sant Llore.
Parlaves de Joan,
que ha col·laborat molta gent
i, per exemple,
a Salvador,
hi ha moltes entitats culturals
que han col·laborat
des de l'agrupació cultural folclòrica,
a CEFE,
als castellers,
als cremats,
no sé si vols fer referència.
Sí, no, no,
a veure,
estem contents
perquè els vaig demanar a tots,
totes les colles,
doncs,
la participació,
totes,
totes no podia ser
perquè,
al final,
el temps està delimitat,
això durarà,
en total,
uns 55 minuts,
per tant,
no,
si tinguéssim més intervencions,
ens vés pogut,
véssic un seguici
i no es pretenia ser un seguici,
és a dir,
per tant,
en definitiva,
i no vull explicar-ho,
no vull explicar-ho perquè,
bueno,
com deia el Joan,
la cosa ha de passar...
Perquè aquest sí que és l'espoiler final.
Que es vegi,
que es vegi,
la seva magnitud,
és una representació
amb uns mitjans tècnics
i amb uns mitjans
molt especials
que hi haurà a la plaça de la Vila
que no s'ha fet mai.
a Sant Feliu.
Llavors,
Salvador Joan,
es farà una única representació,
però és una llàstima,
no que no teniu pensat a...
No,
es farà aquesta representació
i si tot va bé,
si tot va bé,
doncs,
en un format,
en un altre format,
no en aquest format,
doncs,
d'aquí tres anys,
tres, quatre anys,
perquè això no pot acabar sent
una representació anyal,
perquè llavors,
de cau,
de cau.
Per tant,
serà una representació
que s'esperarà
a cap de tres anys
a poder-ho fer
i segurament serà
diferent
també
del muntatge,
del que s'ha preparat,
del que s'ha pensat,
exactament,
aquesta primera vegada
que és,
bueno,
una estrena,
una estrena important,
eh,
amb una manera
de presentar-ho
també molt,
molt, molt,
molt, molt,
molt novedosa,
molt novedosa,
eh,
amb uns professionals,
doncs,
de so,
de llum,
d'imatge,
boníssims,
amb uns actors,
doncs,
que són
de la companyia
Enric Borràs
d'aquí,
de Sant Felí de Llobregat,
que els vull agrair
molt i molt,
tot l'esforç
que estan fent
amb els assajos
no són fàcils.
I la direcció,
sobretot la direcció
del Bernat Casanovas
i del Josep Vícer-Gemí,
que estan fent
una gran direcció
d'aquesta,
d'aquesta obra.
I,
i també,
doncs,
li ha de dir,
i s'ha d'agrair
al Xavi Ortega,
que, doncs,
que porta
tot el tema
de la regidoria,
escenografia,
perquè és
molt complexa,
és molt complexa,
són molta gent,
també,
molta gent,
i, per tant,
necessitem
una persona
com ell,
que té aquesta experiència
per poder portar
i tirar endavant.
El Manel Carpi,
que ens porta
tot el tema
del vestuari,
perquè s'ha tingut
de buscar vestuari
de l'època,
això no passa
a l'època
del lejament de Jesús,
sinó que això passa
al segle II,
per tant,
i després,
doncs,
el Josep Solem,
el So,
hi ha tota una sèrie,
el Jordi Rius,
amb tot el tema
d'efectes especials,
doncs,
jo crec que
el que no vingui,
el que no vingui,
la plaça de la Vila
té una cabuda,
per tant,
al final,
hi haurà la gent
que hi cap,
però el que no vingui
li sabrà greu,
molt de greu,
no haver-ho,
no haver-ho vist,
perquè no ho tornarà a veure
fins d'aquí tres anys,
com a mínim.
I en un altre format,
com a mínim.
I en un altre format.
però ho veurà diferent.
No serà el mateix.
No serà el mateix.
No serà el mateix.
No,
aquestes representacions,
quan es fan,
o es poden veure,
doncs,
mai,
mai poden ser
completament iguals,
perquè,
les circumstàncies
seran diferents,
la persona,
com es deia,
es pot fer sempre diferent,
hi ha una base d'un text,
hi ha una base d'una història,
que sempre,
doncs,
pot variar,
no?
I que quan veiem
muntatges més petits teatrals,
depenent de qui els agafa
i de qui els posa
i de com els ambienta,
són completament diferents,
tot i mantenir el text,
doncs,
aquí passarà el mateix.
Bé,
jo vull donar les gràcies
al Joan Torres i Viver,
que és el que va llançar la idea.
Sí.
Perquè,
si no haguéssim tingut la idea
sobre la taula,
no haguéssim pogut desenvolupar
aquesta representació.
Per tant,
vull donar també les gràcies
a tota la gent
de la comunitat parroquial
de Sant Llorenç,
que s'ha abocat també
a ajudar-nos
a tirar endavant tot això,
i d'una manera molt especial
a l'Ajuntament,
per les facilitats,
per les facilitats,
totes i més,
que ens han posat sobre la taula
per poder tirar endavant
aquesta gran representació.
que recordem,
al final,
el que es vol explicar
és la història
del nostre sant patró,
quina vinculació té
amb la nostra ciutat
i amb la festa major
i tot el tramat
de la vida
de la cultura popular
i tradicional.
Exactament.
és la nostra història,
és que neix,
Sant Feliu,
neix,
neix,
perquè uns prohoms
demanen al bisbat
de poder tenir
parròquia pròpia.
Parròquia pròpia.
I en aquest moment,
la parròquia,
assumeix el títol
de Sant Llorenç.
I des d'aquí,
hem anat creixent
i això és així,
i es pot veure
amb els planells
de Sant Feliu antics,
com el poble,
la ciutat creix
al voltant
de la parròquia.
De la parròquia.
Per tant,
com tots els municipis,
tots neixen
i creixen
al voltant de la parròquia.
Després es fan
molt grans,
molt grans,
molt grans,
molt grans
i s'han de fer
més parròquies,
però d'entrada
la cosa és així.
Molt bé,
doncs recordem
aquest dissabte
dos quals de nou.
Digues, digues, Joan.
No, no,
que anava a dir
que és un dels actes
que serà més espectacular
i principal
d'aquests 500 anys
de la parròquia.
Era per acabar
de lligar-ho, no?
Estem aquí
fins al mes de desembre
celebrant
els 500 anys
de la parròquia
i llavors
és maco
que després
de la gran celebració
del mar
i altres actes
que s'han anat fent
i la celebana
que es va
fer ara
al setembre
i el llibre,
la presentació
del llibre
que tindrà a finals de mes,
doncs
poder ser un acte
més espectacular
obert a la ciutadania
que és el que veu
la parròquia
sobre sempre
la ciutadania
celebrant
aquests 500 anys
perquè qui encara
no conegui
aquesta base
i aquesta vinculació
amb la ciutat
ho pugui fer.
Molt bé,
doncs jo no em va recordar
Joan,
a Salvador,
doncs aquest dissabte
a dos quarts de nou
a la plaça de la Vila
a Neu Dora
per agafar lloc.
Sí,
s'ha de venir d'hora,
s'ha de venir d'hora.
A les set
obrirem
la zona
de cadires.
La gent
ha de tenir
present
que hi ha
unes quantes
cadires
bastant
reservades
perquè
hem reservat
espai
pels familiars
d'aquelles persones
que han col·laborat
directament
i que
surten
i són els actors
o els quadres tècnic,
vull dir,
tot això.
Però,
de totes maneres,
hi haurà moltes,
moltes cadires
que s'han d'omplir.
i jo crec,
sincerament,
doncs,
que hi haurà
una multitud
molt gran
que no els convidarem
a sopar,
no els convidarem
a sopar,
però veuran l'espectacle
i esperem
que els hi agradi
i esperem,
doncs,
que això també
doni i ajudi
a donar nom
a la ciutat
de Sant Feliu
i a la nostra
capital de comarca
que és
Casa Nostra,
Sant Feliu de Llobregat.
Molt bé,
doncs,
moltíssimes gràcies,
Salvador Biols,
moltíssimes gràcies també,
Joan Lorenzo.
A vosaltres
per tenir-nos en compte
i això,
cap a la taula
de Sant Llorenç
dissabte
a dos quarts de nou.
Bueno,
aneu una mica abans,
això sí,
aneu una mica abans.
A les set,
a les quarts de nou.
A dos quarts de nou
comença l'espectacle,
però en punt.
Doncs llavors
veniu a embrenar,
com que és a l'exterior
podreu embrenar
asseguts de la cadira.
Perfecte.
Doncs moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
l'espectacle.
Gràcies a vosaltres.
Segur que sí.
Gràcies, adéu.
Adéu.
I ja es comença
a respirar ambient
de Festa Tardó
a Sant Feliu.
Demà divendres,
el Cine Baix
acollirà la projecció
del primer ball
d'entremessos
de l'any passat,
que es va retransmitre
en directe
gràcies a la producció
de Metacast Pace
i a la col·laboració
de la FETS
i de la Comunialitat
Urbana de Sant Feliu.
El passi
començarà
a les dos quarts de set
de la tarda
i l'entrada
serà gratuïta
amb taquilla inversa
fins a esgotar
l'aforament.
Prèviament,
en la projecció,
alguns membres
de la Junta de la FETS
faran un col·loqui inicial
en què s'explicaran
diferents qüestions
del ball d'entremessos
i es donaran
a conèixer
les novetats
de la Festa de Tardó
d'enguany.
Amb aquesta projecció,
els espectadors
podran, doncs,
gaudir en pantalla gran
d'uns dels actes centrals
de la Festa de Tardó.
Després de la projecció
del ball d'entremessos,
al Cine Baix,
la festa continuarà
a la Sala Ibèria.
A partir de les dos quarts
de nou del vespre
començarà el concert
del ball d'entremessos.
L'espectacle musical
anirà a càrrec
dels ministrils
que oferiran
un viatge
per l'evolució
de les músiques
del ball d'entremessos.
Els músics
sanfelluengs
tocaran una tria
de les peces
més emblemàtiques
del repertori,
així com aquelles
que han tingut
una evolució notable.
Ens va donar
més detalls
en Jaume Vilar
de la FETS
en una recent entrevista
al magazín
de Ràdio Sant Feliu.
L'escoltem,
Jaume Vilar.
Per celebrar
el trentè
del ball d'entremessos,
el que es farà
també al Cine Baix
el dia 4 d'octubre
a les 6 de la tarda.
Es farà una retransmissió
del passe
del ball d'entremessos,
el primer que es va gravar
l'any passat.
S'ha modificat
una miqueta el contingut
perquè siguin els balls
tots seguits,
així que la ciutadania
està convidada a anar-hi.
I posteriorment,
aquella mateixa tarda,
a dos quarts de nou,
a les vuit i mitja,
hi haurà el concert
de l'evolució
de les músiques
del ball d'entremessos.
I escoltarem,
diguéssim,
les músiques
com es van fer
originàriament
en el disc del 97,
el disc del 2008
i el disc del 2019.
Qui seran els encarregats?
Els ministrils de Sant Feliu.
Els originals?
Hi haurà originals
i hi haurà
varietat de músics
que han passat
per la formació.
Així doncs,
com deia ara en Jaume,
els assistents
podran escoltar
obres musicals originals
de l'any 1995,
data de la primera
composició del repertori.
Els ministrils
també tocaran cançons
del disc de 2008
i del darrer SD
de l'any 2019.
Una de les novetats
d'enguany
serà la incorporació
al repertori
del ball
de Diables Infantil.
D'aquesta manera,
la trentena edició
del ball d'Entremesos
comptarà
amb 14 balls.
I ara ens anem a conèixer
la previsió meteorològica.
Bon dia.
Bon dia.
Excel·lent regada
la que hem tingut
al llarg de les últimes hores
i que ha deixat registres
de fins a 70 litres
per metre quadrat,
per exemple,
en alguns indrets
de l'Alpenedès,
també de la comarca d'Osona
o del Vallès Occidental.
Però és que
a gran part del país
ens hem mogut entre els 15
i els 40
o 45 litres
per metre quadrat.
Només a les Terres de l'Ebre
hi ha plocut
menys de 5 litres
i a més a més allà
a hores d'ara
el que hi domina
és el vent,
un vent bastant intens
de cerfs
i vent de dalt
que s'endú als núvols.
Només alguns
en queden arreplegats
cap als ports.
També
el vent és notícia
a les comarques de Girona,
gran part de la demarcació
amb tramuntana
i els núvols
que ja es comencen a trencar
a la Catalunya central
i les comarques
de Barcelona.
Sobretot,
un ambient més fresquet.
Hem vist aquesta tarda
poques núvolades,
ja no esperem que hi plogui
i pel que fa
el divendres
despertarem amb alguns núvols baixos
o boires
a la Catalunya central
i sobretot
amb un ambient
encara més fresquet.
Ho seguirem a la xarxa.
I fins aquí arriba
el resum
de l'actualitat
d'avui dilluns 3 d'octubre
al control tècnic
Manel González.
Us ha parlat
Conxi Estevez.
Ara continuem
la nostra programació
amb dues noves edicions
de l'Espai Mirada Política,
un programa
on la setmana després
del ple municipal
analitzem
amb els silàs portaveus
dels grups polítics
els principals punts tractats,
en aquest cas,
del darrer ple
del mes de setembre.
A continuació
serà el torn
del nou portaveu
de la formació
Veïns per Sant Feliu
en Quim Carceren
i a continuació
del portaveu de Vox
Jordi Rangel.
Serveis informatius
amb Conxi Estevez.
Ràdio Sant Feliu.
La ràdio que vius.