This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ràdio Sant Feliu. Bon dia. Comença 105.3 Notícies.
Demà dijous a partir de les 6 de la tarda i retransmès en directe per Ràdio Sant Feliu tindrà lloc la sessió del ple municipal corresponent al mes de febrer. Al ple es portaran a aprovació diverses mocions a la Junta de Portaveus com l'adhesió al manifest del Consell de Dones,
el suport als dictaments del Consell Consultiu de la gent gran del Baix Obregat i també l'adhesió al manifest del Dia Mundial i del Més contra el Càncer. També es preveu aprovar modificacions del Pla Estratègic de Subvencions 2024-2026 i el Pla Director d'Urbanització de l'Espai alliberat pel soterrament ferroviari en el marc del futur ecodistricte, així també com l'aprovació definitiva del projecte d'adequació de l'aparcament de la plaça Lluís Companys.
Avui, al 105.3 Notícies, repassarem els principals punts d'aquest ordre del dia. Repassem en titulars altres temes que també centren l'actualitat d'avui dimecres 25 de febrer.
El Ministeri de l'Interior ha fet públiques les dades de criminalitat corresponents a l'any 2025 a Sant Feliu. Segons aquestes xifres, la criminalitat convencional, que inclou robatoris, furs o danys, va sumar un total de 1.492 delictes entre els mesos de gener i desembre.
Pel que fa a la cibercriminalitat, es van registrar 463 delictes al llarg de l'any. Les dades dibuixen en general un 2025 amb un augment moderat de la criminalitat a Sant Feliu, impulsat sobretot per l'increment dels furs i els robatoris amb violència.
Sant Feliu reforçarà la inserció laboral de les persones amb discapacitat i amb aquest objectiu s'ha organitzat una sessió formativa per professionals al centre Can Maginàs per destacar la importància de continuar generant espais de formació i coordinació per avançar cap a una ciutat més inclusiva.
La cooperativa Roba Amiga fa balanç del 2025 amb algunes dades destacades. Cada persona a Catalunya va donar gairebé dos quilos de roba als contenidors de Roba Amiga l'any passat. La roba que es dona aquí a Casas, en Feliu, és gestionada per l'entitat Solidança, una de les entitats que formen part de Roba Amiga. Avui en parlarem amb Andrea Membrado, responsable de comunicació de la cooperativa Roba Amiga.
I per tercer any consecutiu, l'Ajuntament de Sant Feliu organitza una trobada dirigida als pares i mares d'infants nascuts l'any 2025. Amb el nom de Benvinguda als Nadons, la festa tindrà lloc aquest dissabte a les 11 del matí a la Sala Ibèria. Al llarg de l'any passat, a Sant Feliu van néixer 255 nens i nenes a la nostra ciutat. I com cada dia, farem una ullada a l'actualitat d'altres municipis propers de la nostra comarca.
105.3 Notícies. Demà dijous a partir de les 6 de la tarda i retransmès en directe per Ràdio Sant Feliu tindrà lloc la sessió del ple municipal corresponent al mes de febrer. El ple arrencarà amb un minut de silenci en solidaritat amb el poble de Gaza. Tot seguit el consistori abordarà una declaració institucional de denúncia contra la violència masclista i de suport a les víctimes.
En l'àmbit de reconeixements, es debatrà l'otorgament de la medalla de la ciutat a Mariluz Retuerta Jiménez, exdirectora de l'Arxiu Comarcal del Baix Obregat. També es portaran a aprovació diverses mocions de la Junta de Portaveus, com l'adhesió al manifest del Consell de Dones, el suport als dictaments del Consell Consultiu de la gent gran de la Baix Obregat i també l'adhesió al manifest del Dia Mundial i del Més contra el Càncer.
Pel que fa a les mocions dels grups municipals, el grup Sant Feliu en Comú Podem proposa instar la Generalitat a crear un bus express entre Sant Feliu i Barcelona, així també com impulsar la recuperació del patrimoni verd i arbori del municipi després de la ventada del 12 de febrer.
En l'àrea d'administració i serveis a les persones, el ple debatrà diverses bases reguladores per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva, ajuts al transport per a estudiants postobligatoris que cursin fora del municipi i també subvencions en els àmbits de medi ambient i benestar animal. També es preveu aprovar modificacions del Pla Estratègic de Subvencions 2024-2026.
En matèria educativa i urbanística es declararan d'especial interès les obres d'adaptació d'espais a l'IFE Institut Martidot, s'abordarà la delimitació del terme municipal en Barcelona mitjançant una alteració recíproca del territori i es debatrà la modificació de la cessió d'un solar municipal a l'àrea metropolitana de Barcelona per a la construcció d'habitatge.
Un altre dels punts destacats serà també l'aprovació inicial del Pla Director d'Urbanització de l'Espai alliberat pel soterrament ferroviari en el marc del futur ecodistricte, així també com l'aprovació definitiva del projecte d'adequació de l'aparcament de la plaça Lluís Companys.
En l'apartat econòmic es donarà compte de la liquidació del pressupost de 2025 i dels informes d'intervenció sobre el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària. També s'informarà sobre diverses vestretes de préstec reintegrable per garantir la prestació del servei públic del complex municipal de piscines i del calendari previst per l'any 2026. El ple de demà es tancarà amb l'habitual torn de prex i preguntes dels grups municipals.
I el Ministeri d'Interior ha fet públiques les dades de criminalitat corresponent-se al període entre gener i desembre del 2025 a Sant Feliu, amb un increment global del 9% respecte a l'any anterior. En total es van registrar 1.955 infraccions penals al nostre municipi. D'aquestes, 1.492 corresponen a la criminalitat convencional, que puja un 12,7%.
Pel que fa als delictes més greus, no es va registrar cap homicidi consumat i hi va haver un cas en grau de tentativa. Els delictes de lesions i baralles tumultuàries baixen de manera significativa amb només 5 casos, un 58% menys que l'any 2024. En canvi, augmenten els delictes contra la llibertat sexual, amb 16 casos, un 14,3% més.
D'aquests, 5 van ser agressions sexuals amb penetració, la mateixa xifra que l'eina anterior, mentre que la resta de delictes d'aquest àmbit creixen més d'un 22%. També pugen de manera destacada els robatoris amb violència i intimidació, que arriben als 67 casos, gairebé un 40% més.
Els furs continuen sent el delicte més habitual, amb 445 fets denunciats, un 17,4% més que el 2024. El tràfic de drogues també augmenta, amb 11 casos registrats. En canvi, baixen els robatoris amb força en domicilis i establiments, amb 101 casos, un 5,6% menys. I també disminueixen les substraccions de vehicles, que acaben un 12,7% fins als 62 casos.
Pel que fa a la cibercriminalitat, es manté pràcticament estable, amb 463 fets, un lleuger de 100 de l'1,3%. La gran majoria són estafes informàtiques, 437 casos, mentre que la resta de ciberdelictes baixen més d'un 16%.
En conjunt, les dades del Ministeri d'Interior dibuixen un 2025 amb un augment moderat de la criminalitat a Sant Feliu, impulsat sobretot per l'increment dels furs i dels robatoris amb violència.
Sant Feliu vol reforçar la inserció laboral de les persones amb discapacitat. Amb aquest objectiu s'ha celebrat una sessió formativa adreçada a professionals municipals al centre Can Maginàs, amb la voluntat de continuar generant espais de coordinació i formació per avançar cap a una ciutat més inclusiva.
La iniciativa s'embarca en el servei d'assessorament intensiu i d'acompanyament a municipis metropolitans que impulsa l'àrea metropolitana de Barcelona, amb el suport d'una subvenció destinada a enfortir les polítiques locals d'inclusió laboral. L'Ajuntament de Sant Feliu ha sol·licitat aquest assessorament per ampliar i consolidar el coneixement dels recursos que incideixen directament en inserció laboral de les persones amb discapacitat.
tant en l'atenció directa a la ciutadania com en el suport a les empreses que col·laboren amb aquests programes municipals. La sessió es va celebrar amb la col·laboració de la ONG COCEMFE, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica, i va ser impartida per personal tècnic de COORDIBAIX, Federació d'Entitats de Persones amb Discapacitat i o Transtorn Mental del Baix Obregat.
Hi van participar professionals del Departament de Promoció Econòmica, del Programa de Persones amb Discapacitat i de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa, així també com la regidora del programa, la Margarita Jongueras. Durant la jornada es van abordar qüestions clau, com les diferents tipologies de discapacitat, les necessitats de suport, el marc normatiu vigent, els programes d'inserció laboral, les bonificacions a la contractació i també els recursos disponibles al territori.
Amb aquesta acció, Sant Feliu reafirma el seu compromís amb la inclusió i la igualtat d'oportunitats, reforçant les eines municipals per facilitar una inserció laboral més equitativa i efectiva.
La cooperativa Robamiga fa balanç d'aquest 2025 analitzant l'impacte de la recollida de residu tèxtil a Catalunya des d'una perspectiva ambiental, social i econòmica. Algunes dades són força destacades. Per exemple, cada persona a Catalunya va donar gairebé dos quilos de roba als contenidors de Robamiga l'any 2025. Per donar-nos més detalls d'aquest balanç de l'any passat, tenim a l'altra banda del telèfon a la portaveu de la cooperativa Robamiga, la Andrea Membrado. Bon dia, Andrea.
Hola, bon dia. Doncs, com dèiem al començament, aquest 2025, cada persona a Catalunya ha donat gairebé dos quilos de roba als contenidors de roba amiga. És una xifra que considereu positiva? Ha crescut respecte als anys anteriors? Bé, més que dir que s'ha crescut, creiem que és una molt bona dada que s'ha consolidat. Ja que any rere any el que anem veient és que la roba que vam recull als contenidors de roba amiga va incrementant,
però sobretot els quilos per habitant que va depositat al contenidor van consolidant-se i cada cop són més ferms. En total s'han recuperat 14.973 tones de tèxtil. Què representa aquesta xifra en termes ambientals? Doncs mira, en termes ambientals és una xifra molt positiva, ja que gestionant el tèxtil en els contenidors taronges de roba amiga es dona una correcta gestió potenciant la reutilització del tèxtil.
i, sobretot, fomentant la creació de llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat social. El fet de voler reutilitzar el tèxtil, hem de tenir en compte que el tèxtil és un residu que té molt de potencial de reutilització abans de ser un residu. I això és el que nosaltres, aquest pas previ, el que li donem molta importància per tal d'evitar un residu i convertir-lo en un recurs en roba de segona mà.
Estan donant les xifres a nivell de tota Catalunya però ja s'han feliu, quines xifres teniu de reciclatge? Doncs mira aquest any s'han recollit 101.689 quilos de roba
en els 12 contenidors que tenim a la ciutat de Sant Feliu. I aquesta roba que recollien en aquests 12 contenidors, suposo que se'n van assolidant-se, que és una de les entitats membres de la cooperativa de roba amiga, més propera, perquè estan aquí molt a prop a Sant Joan d'Espí. És així, la gent que ha depositat la seva roba d'aquests 12 contenidors se'n va assolidant-se on es fa la gestió d'aquests residus tèxtils?
Sí, efectivament. La cooperativa Robamiga treballem a tota Catalunya, arreu de Catalunya, però som sis entitats. Som sis entitats socials, que som empreses d'inserció totes, i que operem en diferents zones geogràfiques. En aquest cas, de Sant Feliu, som Solidança, l'entitat que gestiona aquesta roba, i va aparar la planta de preparació per la reutilització que tenim a Sant Just d'Esvern.
I quin percentatge del tèxtil recollit es pot realment reutilitzar i quin acaba sent reciclat o gestionat com a un residu? Doncs estarà aproximadament entre un 50-50% o 60-40%. Anualment cada entitat és diferent, però aproximadament s'intenta reutilitzar el 50% del tèxtil que arriba.
Actualment no és la realitat, per això no dono la dada com exacta, perquè ens trobem que hi ha un augment de roba que entra, però sobretot hi ha una baixada de qualitat de botala fast fashion, que la roba que arriba ja no té tant de potencial de reutilització. Llavors ha començat a baixar.
Andrea, una de les dades també significatives d'aquest balanç 2025 de la cooperativa Robamiga és que el 63% de les persones que donen roba confien en els vostres contenidors. Per què creieu que s'ha consolidat aquesta confiança? Doncs creiem realment que portem més de 20 anys amb la cooperativa Robamiga, que està arreu de Catalunya, que hem estat treballant any rere any professionalitzant-los, donant servei als municipis i a la ciutadania,
ja en la recollida de roba com en la inserció laboral atenent a persones en situació de vulnerabilitat social, venent la roba a les nostres botigues. I crec que aquesta fidelització en els 20 anys s'ha arreglat al territori i ja ha creat com una fidelització perquè la gent vegi un contenidor de roba amiga, també som molt transparents en les nostres dades i la nostra informació i tinc la fiabilitat d'on va aquesta roba.
Perquè és precisament això, l'impacte social, perquè et volia preguntar com es tradueix aquest model en creació de l'anomenada ocupació verda i oportunitats també per a persones en situació de vulnerabilitat. Es tradueix en que totes les entitats que gestionem, que estem a la cooperativa Robamiga, són empreses d'inserció i com a empreses d'inserció el 70% de la nostra plantilla són persones que estan fent un itinerari d'inserció laboral.
que aquest itinerari són persones que estan a servei social i passen a estar contractades a les empreses d'inserció per tal de tenir un acompanyament que es diu itinerari d'inserció en el temps de contractació de sis nens a tres anys i estan durant el seu transcurs laboral acompanyades per psicòlogues i psicopedagogues que les ajuden a tornar a tenir les habilitats socials, laborals,
les competències i la formació que necessiten per entrar al món laboral ordinari. Llavors, tot aquest impacte que hi ha de totes les persones que passen a treballar amb nosaltres, crec que és aquesta ocupació verda i aquest impuls del valor social que tenim que portem nosaltres. I quin paper juga el comerç de proximitat dins del model de la cooperativa Robamiga?
Doncs juga un paper molt important perquè al final nosaltres el que la nostra objectiu principal és ser quilòmetre zero, recollim aquí, ja estiguem la roba aquí mateix, això és molt poc comú, habitualment, contractem a persones que estan de l'entorn, o sigui, generarem ocupació amb persones de l'entorn i també obrim botigues als barris i municipis on treballem.
perquè tingui una circularitat al màxim quilòmetre zero que es pugui fer. D'aquesta manera també fomentem el comerç local, el comerç de barri...
que les gent pugui veure a les nostres botigues i pugui comprar de segona mà al seu entorn. En un context de crisi del sector textil, com afecta aquesta situació a la gestió i valorització del residu textil? Perquè vosaltres, a la nota de premsa d'aquest balanç 2025, parleu d'un terme que dieu que el sector ja defineix aquesta situació com una tempesta perfecta, no? Efectivament. Ens hem trobat, des del 2025, ja hem arribat a un punt que...
Les entitats socials com a tal ja no poden gestionar el tèxtel com s'estava gestionant fins ara. També el 2025 s'aplicava una llei que va en retard, que això ha afectat molt aquesta situació en què estem. Però, en definitiva, podem dir que estem en una tempesta perfecta, en el sentit que hi ha un increment de roba que arriba a les nostres plantes,
ha baixat molt la qualitat, hi ha hagut una baixada de preus i de demanda per vendre aquesta roba i ara ens trobem que hi ha un punt que ja no és tan viable vendre la roba, sinó que hem de buscar-li altres sortides i ja no és tan sostenible econòmicament tota aquesta gestió de la roba i ja s'ha convertit en un residu que s'ha gestionat correctament, ha aplicat la nova llei de residus i una terminologia més.
més concreta que també seria l'extrap del tèxtil, que és una terminologia més del sector dels residus. De fet, ara recordava que el mes d'octubre vau enviar una espècie de carta oberta, diguéssim, a la ciutadania i també a les institucions, no?, per evidenciar aquesta situació que posa en risc el finançament del sistema. Per això va fer aquesta carta oberta una carta una mica d'alerta, no? Sí, va ser una carta d'alerta en un moment ja que havíem provat totes
ja no podíem més les entitats i al final creiem que és molt important que es tingui en compte que les entitats socials i empreses d'inserció són importants en la societat. Estem generant oportunitats laborals a persones que no tenen oportunitat d'accedir directament al mercat laboral ni necessiten altres recursos. Són necessàries i nosaltres no només estem gestionant el test, sinó que estem fent un impacte social molt fort. Si volem seguir...
promovem aquest valor i aquest model de negoci, saps de gestionar residus a l'hora que generem llocs de treball d'inserció laboral. Hi ha un canvi de paradigma amb l'aplicació de la llei i amb l'aplicació de la llei que s'havia d'aplicar el 2025 i amb una regulació de preus també de la roba aquesta que es gestiona i com va al mercat.
I llavors, Andrea, l'última ja pregunta, quin missatge enviariu avui a la ciutadania que encara dubta sobre on dipositar la roba que ja no utilitza? Doncs enviaré un missatge explicant que la cooperativa Robamiga porta més de 20 anys treballant al territori per fer del residu tèxtil una oportunitat laboral i mediambiental, donant una nova vida a la roba i generant oportunitats laborals.
I això ho seguirem fent, seguint la nostra missió, no deixarà de ser de cap de les entitats que treballem en la cooperativa. O sigui que deixar la roba al contenidor de taronja segueix tenint molt de sentit i ho seguirà tenint sempre. Aprofitem per recordar aquests 12 contenidors de la cooperativa Robamiga que tenim aquí a Sant Feliu. I com ens comentava l'Andrea, el 2025 es van recollir, si ho ha apuntat bé, 101.689 quilos, oi? Sí, efectivament. Déu-n'hi-do.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Andrea, membre de Portaveu de la cooperativa Robamiga, i tornarem a parlar potser abans, per fer valència del 2026, qualsevol novetat que tingueu, doncs estem en contacte. D'acord. D'acord, moltes gràcies, Andrea.
Per tercer any consecutiu, l'Ajuntament de Sant Feliu organitza una trobada dirigida als pares i mares d'infants nascuts l'any 2025. Amb el nom de Benvinguda als Nadons, la festa tindrà lloc aquest dissabte, a les 11 del matí, a la Sala Ibèria. Al llarg de l'any passat, a Sant Feliu van néixer 255 nens i nenes, 4 menys que l'any 2024.
L'alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, acompanyada de la regidora d'Educació i Infància, Anna Cubet, donaran la benvinguda als nous i noves santfiloencs i santfiloenques en una festa que servirà per presentar també la guia que recull tots els serveis i recursos municipals que existeixen a disposició de les famílies.
Són moltes les preguntes i els dubtes que sorgeixen davant d'aquesta nova etapa com a mares i pares respecte a la criança d'un nadó i és per això que l'Ajuntament de Sant Feliu vol ajudar i acompanyar les famílies en aquests primers mesos de vida de l'infant i oferir tota la informació necessària perquè la part més burocràtica no sigui un problema. A més, els i les participants a la trobada benvinguda als nadons rebran un obsequi.
De març a juny, Sant Just d'Esvern ofereix la nova edició dels tallers gratuïts Repara't. Estan dedicats a la reparació, reutilització i manteniment d'objectes quotidians. Les sessions, que es faran a les tardes entre les 6 i les 8, requereixen inscripció prèvia fins a 48 hores abans.
El programa arrenca el 4 de març amb un taller de costura creativa per transformar roba vella en noves peces. Altres tallers incloven manteniment d'electrodomèstics, cura de l'aigua, reparació d'ordinadors, confecció de coixins aromàtics i petites instal·lacions elèctriques domèstiques. Les inscripcions a aquests tallers són gratuïtes i es poden fer presencialment als equipaments municipals o també mitjançant el web xecsantjust.cat.
Castelldefells ha aprovat la redacció del projecte i execució d'obres de remodelació de la font ornamental lúdica de la plaça de la Democràcia d'aquest municipi. Aquest projecte planteja la instal·lació d'una font ornamental del tipus transitable, formada per 14 sortidors verticals d'aigua
que apareixeran a ras de terra i que assoliran una alçada de fins a dos metres. Aquests sortidors seran independents en la seva aparició i alçada, de manera que podran realitzar nombrosos llocs i figures d'aigua alternant-se persecucions o explosions. Als sortidors incorporaran il·luminació LED multicolor de forma individual,
per embellir-la de nit i es realitzaran també multitud d'efectes en l'aigua, canvis de colors o fins i tot degradacions. La reforma inclourà la renovació del paviment i l'eliminació dels obstacles actuals de forma que millorarà la seva accessibilitat. Aquesta instal·lació comptarà amb un sistema de filtració i tractament de l'aigua per a que totes les persones usuàries es puguin també remullar i jugar sense preocupacions.
L'Ajuntament de Sant Joan d'Espí continua treballant amb Aigües de Barcelona en la renovació i millora de la xarxa d'aigua potable de la ciutat per tal de reforçar la qualitat i la seguretat del suministre d'aigua a la ciutadania. Durant aquest 2026 està prevista l'execució de sis actuacions en onze carrers i places d'aquesta ciutat, com s'ha vingut fent en els darrers anys per tal d'avançar-se a possibles avaries.
Aquests dies s'està realitzant la primera d'aquestes actuacions al Camí del Mig i també al carrer de Frederic Casas. Les obres inclouen la substitució de canonades i d'altres elements de la xarxa. L'execució dels treballs va a càrrec d'aigües de Barcelona. Des de l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí apunten que el servei d'aigua potable guanyarà en eficiència i en resiliència davant els efectes del canvi climàtic.
I ens anem ara a conèixer la previsió meteorològica. Bon dia. Bon dia. Una actualitat molt marcada de tipus de temps. Hem tingut les últimes hores. La costa, amb núvols baixos, amb ambient carregat i amb boire, fins i tot, i la resta del país on el cel està completament destapat o només amb alguns núvols prims que són francament poc destacables. Gran part d'aquestes boires de la costa s'estan quedant més recloses
cap a la banda de Girona, a la Costa Brava, per tant, i també al sud de la Costa Daurada. Sobren clarianes a les comarques de Barcelona, però en general no s'acabaran de desfer del tot aquests núvols ben arrapats a mar. Aquí amb una temperatura que ha baixat d'una forma evident respecte a ahir, i en canvi a la resta del país on pujarà més de temperatura...
cap a les comarques de Ponena, amb valors que una altra vegada passaran de les 20 graus, també en algunes baix del Pirineu. Atenció perquè el dijous tindrem més boira, tant a la costa com a gran part del prelitoral, també les comarques planes de Tarragona i de Girona. Boira que no es donarà a la resta del país. N'estem pendents a la xarxa.
I fins aquí arriba el repàs de l'actualitat d'aquest dimecres 25 de febrer. El control tècnic Manel González us ha parlat Conxi Estevez. Fins demà. Serveis informatius amb Conxi Estevez. Ràdio Sant Feliu, la ràdio que vius.