Ràdio Sant Feliu.
Bon dia, comença 105.3 Notícies.
Informatiu 105.3 Notícies.
Presenta Conxi Estevez.
Més d'un milió d'euros per renovar i modernitzar
l'enllumenat públic de Sant Feliu.
L'Ajuntament ha iniciat una auditoria integral
de les instal·lacions d'enllumenat públic de la ciutat
per tal d'identificar zones amb mancances
en els nivells d'il·luminació i garantir espais
a públics més segurs i confortables.
L'auditoria analitza problemàtiques com la incompatibilitat
entre l'arbrat viari i les il·luminàries,
l'obsolescència de les instal·lacions en més de 10 anys d'antigüitat,
punts de llum en dessús i d'eficiències en la uniformitat
i distribució de la il·luminació en diverses vies del municipi.
Repassem en titulars altres temes que també s'entren
en l'actualitat d'avui dijous 6 de febrer.
La elaboració del nou Pla de Mobilitat Urbana de Sant Feliu
entra en una nova fase, el de les enquestes telefòniques a residents.
A partir del pròxim dimarts i fins al dia 18,
qualsevol resident de Sant Feliu, major d'edat,
podrà rebre una trucada que s'allargarà entre 10 i 15 minuts
i que servirà per dibuixar un mapa del desplaçament actual del veïnat
i millorar en la mobilitat sostenible present i futura de la nostra ciutat.
I campanya de donació de Sant i Plasma demà divendres al Centre Cívic Més Lluï.
Les persones que vulguin donar Sant hauran de portar un document
identificatiu oficial i no cal venir en dejú.
Pel que fa a la donació de plasma,
les persones interessades s'han d'evitar menjar molts greixos,
com fregits o fer àpats copiosos.
La donació de plasma, en aquest cas, té una durada aproximada d'una hora.
Podeu en reservar cita a donarsan.gencat.cat.
I aquesta tarda, a partir de dos quarts de set,
tindrà lloc l'acte de cloenda del 50è aniversari
del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Obregat.
A l'acte es farà la presentació del número 27
de la revista Materials del Baix Obregat.
A més, també donar xerrada sobre el futur de l'associacionisme
i els reptes del futur.
Per donar-nos més detalls d'aquest acte,
tindrem amb nosaltres a Neus Ribes,
cap de projectes del Centre d'Estudis.
I també avui ens visitarà l'artista Sant Filuenca,
Pepa Aikart, que inaugura avui a l'Ateneu Sant Filuenc
una quarantena dels seus quadres.
Sota el títol veia cataqués,
unes pintures inspirades en aquesta petita vila de l'Alt Empordà.
Amb tècniques diverses i sempre sobre fusta,
Pepa Aikart ens ofereix una obra marinera fresca
i tocada per la tramuntana.
L'Ajuntament de Sant Feliu ha iniciat una auditoria integral
de les instal·lacions d'enllumenat públic de la ciutat
per tal d'identificar zones amb mancances en els nivells d'il·luminació
i garantir també espais públics més segurs i confortables.
Aquesta acció s'emmarca dintre els subjectius
del Pla d'Actuació Municipal 2023-2027,
que aposta per la modernització de les infraestructures
i la sostenibilitat energètica.
L'auditoria, actualment en curs, analitza problemàtiques
com la incompatibilitat entre l'arbrat aviari i les il·luminàries,
l'obsolescència de les instal·lacions amb més de 10 anys d'antigüitat,
punts de llum, de sus i d'eficiències en la uniformitat
i distribució de la il·luminació en diverses vies del nostre municipi.
Un cop es disposin dels resultats,
es desenvoluparan projectes específics
per renovar l'enllumenat públic,
amb una inversió inicialment prevista de més d'un milió d'euros,
per bé que es mantindrà oberta també per atendre
les necessitats requerides en aquesta matèria.
Aquesta quantitat permetrà implementar solucions innovadores
com la substitució de les il·luminàries actuals per tecnologia LED,
que no només milloraran l'eficiència energètica,
sinó que també reduiran l'impacte ambiental
i el consum energètic global.
Aquestes actuacions formen part del compromís de l'Ajuntament
amb les millores en seguretat via pública i transició ecològica.
I als veïns i veïnes de Sant Feliu
començarem a rebre trucades telefòniques
a partir del pròxim dimarts i fins al dimarts 18 de febrer
per part de l'Ajuntament,
per tal de respondre a una enquesta telefònica
a motiu de l'elaboració del nou plat de mobilitat urbana de Sant Feliu.
Durant aquests 8 dies, qualsevol resident de Sant Feliu major d'edat
podrà rebre una trucada que s'allargarà entre 10 i 15 minuts
i que a l'Ajuntament li servirà per dibuixar un mapa
del desplaçament actual del veïnat
i millorar la mobilitat sostenible present i futura de la ciutat,
una eina bàsica per acabar definint el Pla General de Mobilitat.
Les enquestes es faran de manera totalment anònima
al veïnat de tots els barris de la nostra ciutat,
amb preguntes, per exemple, com quins desplaçaments realitzem,
cap a on anem, des d'on venim, com es produeixen...
Les enquestes, unes 500, es realitzaran en diferents moments del dia
per garantir una màxima representativitat de la mostra recollida.
L'empresa encarregada de realitzar les entrevistes
és l'empresa Opinòmetre,
que s'identificarà com tal a cada trucada.
Un cop recopilades les respostes d'aquestes 500 enquestes,
el Pla de Mobilitat Urbana de l'Ajuntament avançarà de fase
per passar ja a l'etapa de les propostes.
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Sant Feliu
té per objectius promoure una mobilitat sostenible
com una de les principals eines per reduir emissions,
augmentar també l'ús del transport públic
i millorar l'eficiència energètica
en resposta a l'emergència climàtica.
I també avui us volem recordar que demà divendres
al Centre Cívic Mas Lluï, al carrer d'Astalí, 10-12,
comptarà amb un espai de donació de sang
de 10 a dos quarts d'una
i per la tarda també de dos quarts de 5 a dos quarts de 9.
Les persones que vulguin donar sang
hauran de portar un document identificatiu oficial
i no penir en dejú.
Pel que fa a la donació de plasma,
les persones interessades han d'evitar menjar molts greixos
com fregits o fer àpats copiosos.
També se'n recomana no prendre begudes ensucrades
o sucs de fruita comercials,
ni beure alcohol, ni consumir gelats i aliments
que tinguin molt de sucre.
En el cas de la donació de plasma,
aquesta té una durada aproximada d'una hora.
El plasma és un líquid transparent i geugerament grugenc
que representa el 55% de la nostra sang.
Dels 5 litres de sang que té de mitjana
a una persona, per exemple, de 70 quilos,
uns 3 litres són de plasma.
Al plasma es troben en suspensió les cèl·lules sanguínies
com els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
Està format principalment per aigua, en un 90%.
També per salts minerals i una gran quantitat de proteïnes
que veiem pel bon funcionament del nostre organisme.
Però hi ha persones que tenen malalties
per deficit d'aquestes proteïnes,
com per exemple l'hemofília,
diferents immunodeficiències,
el mieloma múltiple
o la polineuritis desmelienitzant, entre d'altres.
El seu tractament és l'administració de la proteïna
que li falta al pacient.
Les immunoglobulines no es poden sintetitzar artificialment,
només es poden extreure del plasma
de les nostres donacions altruistes.
Així doncs, com dèiem,
l'única manera d'obtenir el tractament
per a persones malaltes
és a partir de la donació de plasma.
Doncs bé, recordeu donació de sang
i també de plasma de Badiendres
al centre cívic Mas Lluïm.
Podeu reservar la vostra hora
a donassan.gencat.cat
105.3 notícies.
La celebració del cinquantenari
del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Obregat
ha estat, sens dubte, una oportunitat
per advertir els profuns canvis
que representa el pas del segle XX al XXI
en els aspectes socials, polítics, econòmics,
tecnològics i ambientals.
El naixement de l'associació,
encara en temps de dictadura,
l'inici del camí en el període de transició
i l'evolució democràtica,
sempre molt lligada al desenvolupament de l'entitat,
els ha permès observar i valorar
les transformacions experimentades.
Sota el lema 50 anys compartint cultura,
han desenvolupat un seguit d'actes
que els ha permès fer una mirada,
com dèiem, als orígens,
per una banda, reconèixer i fer palès
també al llegat de tantes persones
que s'han implicat al llarg dels anys
al Centre d'Estudis Comarcals.
Doncs bé, aquesta tarda tindrà lloc
l'acte de cloenda
d'aquests actes de celebració
d'aquest cinquantenari
del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Obregat.
I per donar-nos més detalls
de com s'ha organitzat aquest acte de cloenda,
tenim a l'altra banda del telèfon
la cap de projectes a la Neus en Ribes.
Bon dia, Neus.
Hola, bon dia a tothom.
Doncs, Neus, com dèiem,
ha estat un conjunt d'actes
per celebrar aquests cinquanta anys
compartint cultura
i aquesta tarda arriba l'acte
potser més emotiu,
que és l'acte de cloenda
d'aquest cinquantè aniversari,
a dos quarts de set a la seu
del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Obregat,
recordem el carrer Estalí número 10.
En què consistirà?
Què heu preparat per aquest acte de cloenda?
Bé, doncs, com tu deies,
l'any passat, el 24,
vam celebrar més de 25 actuacions
i activitats durant tot l'any
per celebrar aquests cinquanta anys,
que no es fan cada dia,
i ara, doncs,
tanquem la cloenda,
fem la cloenda d'aquest aniversari
aquesta tarda
en un acte on
d'alguna manera
tancarem el cercle, no?
Arrodonim la celebració
amb la presentació
de la nostra publicació
anual,
que és
Materials del Baix Obregat,
sí,
que es troba amb la 27a edició,
i que,
per celebrar
el cinquantè aniversari,
vam decidir
de fer
una...
us ho vaig explicar l'altre dia
en una entrevista,
però és
un recull
dels cinquant anys
de l'entitat
des de les vivències
de deu persones
molt significatives
dins de la nostra entitat.
i aquesta tarda
presentem
aquesta publicació
i d'alguna manera
també farem...
Bé,
ens direm
adeu
al cinquantè aniversari
i a part cinquanta
anys més
i així
acabarem.
Com tu deies,
és una revista
que arriba
en aquesta ocasió
al número 27,
una revista
especial
per aquest cinquantè aniversari
que crec que s'ha dividit
ja el dossier,
diguéssim,
que és la part més
capital
de la revista,
és un dossier
que s'ha dividit
per quinquenis,
no?,
on es contextualitza
la història del centre
amb el que passava
a la comarca
durant aquests cinc anys,
no?,
per exemple.
Sí,
des de les vivències
de les persones
a les que
se'ls ha encarregat
l'article.
És a dir,
a aquestes persones
els ha tocat
cinc anys
d'aquests cinquanta
que tenim
i durant aquests cinc anys
com van viure
ells
aquells cinc anys
a nivell més personal,
a nivell,
o sigui,
com a membre
de l'entitat,
com a membre actiu,
col·laborador,
soci o sòcia
de la nostra entitat
en relació
amb el que passava
en aquell moment
al Basri Obregat.
Ja veureu
que els articles
són ben diversos
i ben interessants.
Des del primer
soci fundador
que tenim
en Xavier,
el Jordi Xavier Romero,
fins als tres presidents,
l'actual president
de la Genoveva Català
que tanca el dossier,
però també tenim
en Carles Riba,
que va ser president
durant molts anys
de l'entitat,
Conxita Sánchez,
que també va ser presidenta
de l'entitat
i que en la seva presidència
es va celebrar
al Congrés
del Basri Obregat
a debat.
És molt, molt interessant
la lectura
d'aquest dossier.
També tenim
l'actual directora,
l'Estela Chuel,
que molts de vosaltres
la coneixeu
i ella té un bagatge
i una experiència
a l'entitat
que paga la pena
llegir el seu article.
La presentació
de la revista
anirà a càrrec
de Mercè,
de Mercè Renom,
i també
a l'acte
de Cluenda
d'aquesta tarda
inclou una conversa
sobre l'associacionisme
i els reptes
de futur
que serà conduïda
per David Guerrero,
no?
Sí.
De fet,
tot l'acte,
tot l'acte
de Cluenda
està conduït
pel David Guerrero,
que és periodista
i és soci nostre
també
de fa uns quants anyets.
i ell conduirà
l'acte.
Després de la presentació
de materials
que us he comentat ara,
tindrem aquesta taula
dinamitzada
i moderada
pel David
on hem convidat
a quatre persones,
sòcies,
col·laboradores
nostres,
ben properes
i ben diferents,
dos homes
i dos dones,
que des de generacions
diferents
ens donaran
el seu punt de vista
sobre la situació
actual
de l'associacionisme
i, clar,
el que a nosaltres
ens interessa
concretament
és l'associacionisme
a una entitat
cultural
amb un bagatge
de 50 anys
i que
està en el mateix punt
que gairebé
totes les entitats
i les associacions
i l'associacionisme
en general
està en un moment
una mica
baix
de militància
i d'associació.
no pel que fa
a l'activitat
perquè nosaltres
ens al contrari
és que
hem triplicat
la nostra
triplicat
no,
és que
l'hem augmentat
moltíssim
des de l'any 74.
En canvi,
els nostres socis
no estan augmentant.
Però és una
casuística
que és general,
no per això
no deixa
de preocupar-nos
i amb aquesta conversa
voldríem
no trobar la solució
però veure camins
camins de sortida.
Perquè es tracta
d'un tema
generacional
no sé,
pregunto
si potser
la gent jove
no s'implica tant
en l'associacionisme
com feia uns anys.
Clar,
jo el que faré
és donar-te
la meva opinió personal
i espero que
d'aquesta taula
puguin sortir més.
sortir una altra opinió
i sortir més opinions.
Però la meva opinió personal
jo
també fa molts anys
que estic associada
al centre d'estudis
és que
l'associacionisme
o el nivell d'implicació
que tu tens
quan t'associes
en una entitat
o en un col·lectiu
on has de pagar
una quota
és diferent,
ha canviat.
Abans,
el 74,
tu
t'associaves
per militància
perquè creies
que això
havia d'estar
de tirar endavant.
Ara potser
t'associes
perquè
et donen
una contrapartida
o alguna cosa
a canvi.
Per exemple,
jo també soc sòcia
d'una cooperativa
educativa.
Està clar
per què soc sòcia.
M'agrada
el sistema pedagògic
que imparteixen
pels meus fills
i aquesta
és la meva contrapartida.
I aleshores,
amb un associacionisme
de caire cultural
com la nostra,
aquesta contrapartida,
que no està tan clara,
encara que els nostres socis
tenen avantatges
i grans avantatges,
perquè nosaltres
fem llibres
molt,
molt,
molt importants
i amb una qualitat
acadèmica
gran,
els nostres socis
tenen descompte
del 50%.
Malgrat això,
volem saber
per què
no augmentem
massa social
amb una població,
amb una potencià població
de 800.000 habitants
que som la comarca
del Basí Obregat.
i no sé
si ens en sortirem,
però és precisament
això
el que volem debatre
aquest vespre.
Aquest seria
un dels reptes
de futur
del Centre d'Estudis,
no?
Sí.
D'aquels propers
50 anys
augmentés
el nombre
de membres,
no?
Sí.
Sí,
aquest és
que
el que passa
és que nosaltres
sense
la massa social
no tenim raó
de ser,
no tenim sentit,
com qualsevol associació
o com qualsevol
entitat
que tingui
quotes
i socis
i persones
associades
i aleshores
també ens està passant
que el nostre
associat,
les persones
que tenim associades
cada vegada
estan fent més anys,
està envellint-se
aquest associacionisme
i no tenim
regeneració
generació
que pugui
substituir,
saps?
Perquè,
bé,
clar,
malauradament
és llei de vida,
tothom es mora
i aleshores
ens estem
envellint.
Però,
ja et dic,
nosaltres
i en general
totes les entitats
i tot l'associacionisme
català.
De tota manera,
esteu treballant
per canviar això,
perquè,
per exemple,
ara pensava
que vosaltres
un dels vostres objectius
era preparar
a l'entitat
per l'era digital
i de la intel·ligència
artificial,
per exemple,
vosaltres
ho esteu adaptant
als nous temps,
eh?
Sí,
això ho intentem.
És un dels reptes.
De fet,
el repte
del proper
mandat,
ara nosaltres
acabem
mandat
amb la Genoveva
català
i hi haurà
canvi de junta
i hi haurà
una assemblea
extraordinària,
les assemblees
extraordinàries
és quan es renova
la Junta
i la presidència.
No sabem
qui serà la Junta
ni qui el president
ni res d'això,
però el que sí
que sabem
és que l'orientació
al pla estratègic
pel proper mandat
és precisament
això que tu dius,
repte digital,
intel·ligència artificial
i adaptar-nos
als nous temps.
Molt bé,
doncs recordem
aquesta tarda
acte de cluena
del 50è aniversari
del Centre d'Estudis
Comarcals
del Baix Obregat
a la seu
del Centre d'Estudis
al carrer Estelideu
i Neus,
crec que és necessari
inscriure's prèviament,
oi?
Sí,
és necessari
inscriure's prèviament,
si entreu a la nostra
pàgina web
de seguida
trobareu l'enllaç
per fer la inscripció
i deixa'm dir-te una cosa
que se m'ha oblidat.
Ens acompanyarà a l'acte
un alumne de l'Escola de Música
de Sant Feliu de Llobregat
que ens amanitzarà l'acte
tocant dues peces de piano.
Ah, perfecte.
Ja hi haurà música.
La música sempre és
una activitat bona
per fer una cluenda, no?
Perfecte.
Exacte.
Doncs moltíssimes gràcies, Neus,
i tornarem a parlar aviat ja
per celebrar el 51,
el 51, 52, 53.
Sí.
I tant de bo,
d'aquí a 10 anys
parlem que aquests reptes de futur
que es parlaran aquesta tarda
dins d'aquesta taula rodona
s'hagin complert, no?
Sí, això ens agradaria
perquè una entitat com la nostra
que ja ha fet 50 anys,
evidentment que volem fer-ne 50 anys més
i hem d'assolir els reptes
que ens proposem.
Perfecte.
Doncs moltes gràcies, Neus Ribas,
cap de projectes
dels centres d'estudis comarcals
del Baix Obregat.
Que vagi molt bé l'acte d'aquesta tarda.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Aquesta tarda,
a partir de les 7,
s'inaugura una mostra pictòrica
a l'Ateneu.
Es tracta de Vella Cadaqués,
on l'artista sanfilumenca
Pepa Aikar
mostrarà les seves pintures
inspirades en aquesta petita vila
de l'alt Empordà,
de la qual també és veïna.
Doncs bé, tenim la Pepa Aikar
als estudis de Ràdio Sant Feliu.
Bon dia, Pepa.
Bon dia.
Pepa, comentaves abans de començar
que aquesta mostra és la...
Malgrat que tu vius entre Sant Feliu
i Cadaqués
és la primera vegada
que exposes aquí a Sant Feliu, oi?
La primera i estic molt il·lusionada
a fer-ho.
Perquè tu havies exposat a Cadaqués,
a la mostra d'art,
també a Girona,
a l'Art del carrer.
Art Street, que es diu.
Art Street, ara tot és en anglès.
Tot és en anglès, sí, però bueno.
I què suposa per tu
exposar les teves obres aquí a Sant Feliu?
Doncs que em feia molta il·lusió
perquè aquí, de fet, ningú em coneix
com a pintora.
Em coneix amb la feina que feia anteriorment,
tota la vida, vaia,
que ha sigut tindre una botiga de roba.
I una vegada jubilada,
doncs va vindre allò de la pintura,
alguna cosa has de fer,
perquè quan et fas gran
no s'han de perdre aquestes il·lusions
i de fer altres coses.
i, bueno, és una manera
que em coneixin
al lloc on he viscut
50 anys, ben bé.
Aquesta mostra
té el títol de
Vella cada què és,
perquè, bueno,
vius allà també a cada què,
tens cas allà, dius,
entre cada què és
i vius entre cada què
i Sant Feliu.
Correcte.
Però què té cada què és
que t'inspira tant per pintar?
Mar, sobretot mar.
El mar és com el foc, no?
Et dona una visió
de les coses diferent.
Pots estar hores i hores
mirant el mar
i no et fa nosa res.
No t'has de buscar res,
simplement amb el moviment,
amb els colors,
cada què és té una llum
al capvespre encantadora,
i que fa que suposo
que tants pintors
s'hagin quedat a pintar.
Perquè té una llum
que qui no ha estat
a aquella hora
no la recomanaria,
perquè és una llum
que com que va baixant
cap al pla de roses
i es filtra
per les dues muntanyes,
empenir i la muntanya negra,
va resant la llum.
I llavors fa una llum
encantadora.
Quina tècnica utilitzes?
Perquè tinc entès
que tu ets autodidacta, no?
Completament, sí.
La tècnica,
vaig començar,
vaig provar l'aquarela,
no m'agrada gaire,
i vaig continuar
amb l'esmalt sintètic.
L'esmalt sintètic
sobre fusta,
perquè volia aconseguir
que la pintura
tingués brillantor.
I com que són tres capes,
per exemple,
li fa una mica més de volum.
I després d'això
vaig passar
a l'oli,
i l'oli té uns matisos
fantàstics.
Sempre pinto sobre fusta,
fusta de pi,
reciclada,
amb la...
Bueno,
amb la...
No sé ara,
les cicles
que es diuen
aquesta fusta
que és de boscos...
Sí,
una fusta sostenible,
de boscos protegits.
i dóna un caire vell.
Té l'avantatge
que la pots penjar
directament a la paret,
no cal marc,
per tant,
és una novetat
i una despesa
important
a tenir en compte.
I, bueno,
faig el que m'agrada.
Quants quadres
es posaràs
aquí a la Teneu?
Crec que no els he acabat
de comptar tots,
però uns 40.
Uns 40.
Sí,
tamans diferents.
Quant temps
t'han portat
a pintar
aquests 40 quadres?
Doncs,
l'any passat
vaig començar,
l'any passat,
clar,
primers de l'any passat,
com que es van venent
a la fira,
tampoc puc dir-te
ben bé
el ritme,
no?
Però últimament,
com que sabia
que havia de fer aquesta,
doncs vaig apretar.
I aquí estem.
Llavors,
veurem uns 40
aproximadament?
Sí, aproximadament.
I què veurem en aquests quadres?
A part d'aquesta llum
que tu deies de Cadaqués,
suposo que és motius
molt mariners,
no?
Bàsicament és Cadaqués.
És mar,
és poble,
és barca
i indrets
que la gent que el coneix
endivinarà enseguida.
Però bàsicament
és el que,
els colors,
el cel i l'aigua,
és el que
fa de guia
amb aquesta exposició.
Aquesta exposició teva,
aquesta exposició
vella Cadaqués,
està dins d'un projecte
que es diu Arteneu
que es va iniciar l'any 2015
com un programa estable
d'exposicions
amb l'objectiu
de ser una eina
de difusió artística
de la nostra ciutat
amb exposicions col·lectives
i també individuals
com és el cas de la teva.
Ara,
jo sé que estàs molt ficada
amb el tema de Cadaqués
i que t'agrada molt,
però et veus en un futur
pintant quadres de Sant Feliu?
Perquè també tenis
racons molt macos.
Per suposat.
Mira,
tinc una fotografia
de l'església
que mai havia pensat
que era una església
per pintar
i des de l'indret
on la vaig fer,
que va ser
la passarel·la aquesta
que han fet nova
per travessar
les obres
del tren,
i era de nit
i la vaig trobar
encantadora.
Encantadora.
Em sobrarà
un edifici
que el trauré,
però em va agradar molt.
I clar que n'hi ha,
hi ha el Parc Falguera,
hi ha edificis
antics
dignes de serpidats.
De modernisme,
tenim un modernisme.
Però no ho he conegut tant.
Potser Cadaqués
a l'estat
tan seguit
ja no treballar
tenia tot el temps
del món.
I aquí
sempre hi he estat
treballant
i criatures.
I potser no em dir
estar en el paisatge
quan vas treballant.
treballar i vas al dia a dia.
Bueno, és que no sortia
de la botiga
de casa
a la botiga
i ja està.
Quant temps vas tenir
la botiga
aquí a Sant Feliu?
26 anys.
On estava?
Quina botiga era?
Al carrer Aventura Gajol
tocant a la Riera de la Salut.
Una botiga Pepa i Car
que fèiem roba
des del disseny
fins a la consecució
de la petita.
Què vas fer?
La vas traspassar?
La vas tancar?
No, la vaig tancar.
Vaig jubilar-me
i vaig estar mirant
a veure
si hi havia possibilitats
però la gent no volia.
de fer tota aquesta feina
és molt feixuga.
La gent prefereix
treballar.
I el comerç local
que és difícil.
És més difícil.
S'ha de treballar molt.
Sempre penso
que l'especialització
de les coses
et fan ser diferents.
Perquè clar,
si tu tens compres i vens
sempre hi haurà
el mateix a tot arreu.
però si ho crees
tens un avantatge
una atenció de proximitat
amb els clients
i les clientes.
I una gama
una atenció personalitzada
i una gama
de personatges
molt diferents.
Bé,
des del vestit
de bateig,
per exemple,
que és el que he fet,
fins a la fandilla
de la Llaiona
que li ve de gust
que li facis una fandilla.
M'explico?
O sigui,
era una feina maca.
El que passa
que era molt esclau
estar allí a la botiga.
Molt bé,
doncs tornem a la pintura.
Tornem a la pintura.
I per recordar
que, com dèiem,
aquesta tarda
s'inaugura a l'Ateneu
a les 7 de la tarda
doncs aquesta mostra
Vella Cadaqués
on la Pepa Aicard
ens mostra aquestes pintures
inspirades en aquesta vila
tan maca
de l'alt Empordà.
I recordeu també
que aquesta mostra
estarà oberta
els de dilluns a divendres
per les tardes
de 5 a 9
però us recominaríem
anar avui
perquè si podreu parlar
amb la Pepa
que sempre
tenir l'artista allà davant
sempre ajuda molt.
Per suposat,
em farà molta il·lusió
perquè hi ha molta gent
que no hi ha vist
en fa temps
i això és bo.
Dir que probablement
a les tardes
moltes tardes
estaré.
També estaràs.
Però que em truquin
per ser-hi
per anar a fer un cafè
per qualsevol cosa.
I queda pendent
fer aquests quadres
de Sant Feliu.
Sí, sí.
Ara m'ho has dit
i no n'havíem parlat
però ho tinc present
perquè ja et dic
hi ha coses
que s'han de pintar.
No sé qui...
A Sant Feliu
jo ara no sabré
dir-te'l...
Hi ha un pintor
d'aquarela
que feia...
Bé, n'hi ha
n'hi ha un bon grapat
d'artistes d'aquí
de Sant Feliu.
Bé, jo ho conec
personalment
amb un
però ara fa temps
que no sento
parlar d'ell
i no sé ara
dir-te si fa
però feia coses.
Ara
altres no sé
desconec.
Molt bé, Pepa
doncs si voleu
tastar una miqueta
a l'estiu
perquè cada que
sempre fa una miqueta
d'estiu veure el mar
ara que fa aquest fred
aquests dies
doncs sempre relaxa
veure un paisatge marinera
i t'acostumes a estar allí
i t'encanta
però estaràs bé
també a altres indrets
no sé com dir-te
jo parlo de cada que
és perquè fa molts anys
que hi anem
i ja està.
Una obra marinera
fresca
i tocada
per la tramuntana.
Això, sobretot
estem tots trucats
a la tramuntana allí.
Moltíssimes gràcies, Pepa
i que vagi molt bé
l'eneguració aquesta tarda
i que s'apropi molta gent
a l'Ateneu
per veure les teves pintures.
Gràcies.
Moltes gràcies, bon dia.
I ara ens anem a conèixer
la previsió meteorològica.
Bon dia.
Bon dia.
Una altra vegada
el temps està ben estancat
i per tant parlem
del que hem parlat
els últims dies
de solo de boira.
Encara en aquests moments
en queda alguna de boira
cap a la plana de Lleida
però de mica en mica
s'està desfent.
Per tant,
també la tarda
acabarà sent més amable
i una mica més assolellada
en aquestes terres de Ponent.
Les boaires
que hi havia
en alguns racons
del prelitoral
sobretot entre el Vallès
i el sud de Girona
també s'han anat desfent.
Per tant,
la tarda acabarà sent
força neta,
força transparent
amb algun núvol prim
poc important
i amb aquesta temperatura
que tot i que ha baixat
una mica respecte a l'E
tornarà a ser força agradable
al llarg d'aquestes immediates hores.
Com dèiem,
sí que a plana de Lleida
l'ambient serà més frasquet.
Demà canvi de situació,
ja al matí
amb núvols més abundants
a les comarques de Barcelona
i també la boira.
El pla de Lleida
serà demà la tarda
quan el cel es taparà
gairebé a tot arreu,
núvols més trencats a Girona
i demà la tarda
ja primeres pluges
per Lleida i Tarragona
que la nit de dissabte
s'acabaran fent més generals.
Us seguirem a la xarxa.
I fins aquí
el resum de l'actualitat
d'avui dijous 6 de febrer
al control tècnic
Manel González
us ha parlat Conxi Estevez.
Us deixem ara
amb dues noves edicions
de l'Espai Mirada Política
on cada mes
analitzem amb els i les portaveus
municipals
l'ordre del dia
del darrer ple.
Avui és el torn
de Quim Carceren
portaveu de Veïns per Sant Feliu
i a continuació
de Jordi Rangel
portaveu de la formació Vox.
Fins ara.
Serveis informatius
amb Conxi Estevez
Ràdio Sant Feliu
la ràdio que vius