Ràdio Sant Feliu. Bon dia, comença 105.3 Notícies. Informatiu 105.3 Notícies. Presenta Conxi Estevez. Conxi Estevez.
El sector immobiliari a l'àrea metropolitana de Barcelona consolida la seva tendència a l'alça. Segons l'últim informe sobre conjuntura econòmica del Fòrum Empresarial del Llobregat, el tercer trimestre de 2025 es va tancar amb un total de 3.262 operacions de compra-venda formalitzades.
Aquesta xifra representa un increment del 3,7% respecte al mateix període de l'any anterior. En el cas de Sant Feliu, el tercer trimestre de 2025 es van realitzar 95 transaccions immobiliàries, 19 menys que el segon trimestre de l'any passat. Repassem en titulars altres temes que també centren l'actualitat d'avui dimarts 10 de febrer.
L'Oficina Jove del Baix Obregat ha publicat l'informe anual de l'activitat corresponent a l'any 2025 amb un total de 122 consultes ateses a joves entre 16 i 35 anys de la nostra comarca. La temàtica d'habitatge ha estat la més sol·licitada, concentrant prop de la meitat de les consultes seguida de les relacionades amb treball i educació i formació.
El servei de busos interurbans que fan parada a Sant Feliu i que operen amb Soler i Sauret s'ha incrementat com a alternativa de transport arran de les incidències de la xarxa de rodalies. Així doncs, i fins a nou avís, s'ha ampliat la periodicitat dels busos que passen per Sant Feliu i sobretot dels que circulen en direcció a Barcelona. Una de les línies amb més reforç és la que circula pel corredor Molins-Sant Feliu-Sant Just Barcelona amb un increment de l'oferta del 6%.
La biblioteca Montserrat Roig tanca el 2025 amb unes bones xifres que permeten analitzar com ha evolucionat l'ús dels serveis bibliotecaris i els hàbits lectors de la ciutadania a casa nostra. Avui, per fer balanç de l'any, parlarem amb la seva directora, la Sònia Magallón.
I diumenge va tenir lloc una nova edició dels Premis Gaudí que otorga l'Acadèmia del Cinema Català. Entre les pel·lícules premiades es troba l'Olivia i el Terratrèmol Invisible, millor pel·lícula d'animació basada en el llibre de l'escriptora sanfiloenca Maite Carranza, el llibre La pel·lícula de la vida. I als 105.3 Notícies farem també, com cada dia, una ullada a l'actualitat d'altres municipis de la nostra comarca. 105.3 Notícies
El sector immobiliari al sud de l'àrea metropolitana de Barcelona consolida la seva tendència a l'alça. Segons l'últim informe sobre conjuntura econòmica del Fòrum Empresarial del Llobregat, el tercer trimestre de 2025 es va tancar amb un total de 3.262 operacions de compra-venda formalitzades. Aquesta xifra representa un increment del 3,7% respecte al mateix període de l'any anterior, consolidant un escenari de dinamisme que no es registrava des de fa gairebé dues dècades.
L'anàlisi de les dades revela una dada històrica. El territori encadena dos trimestres consecutius, superant les 14.300 vendes interanuals. Per trobar un volum de mercat similar, cal remuntar-se el primer trimestre de l'any 2007, just abans de l'esclat de la bombolla immobiliària.
Segons aquesta entitat empresarial, si no s'haguessin produït caigudes puntuals a municipis com Molins de Rei, amb 92 operacions menys o a Gavà, amb 46 operacions menys, l'increment global del territori hauria superat fins i tot el 8%. En el cas de Sant Feliu, la nostra ciutat també ha experimentat un lleuger de cents del nombre de transaccions immobiliàries. En el tercer trimestre de 2025, a casa nostra es van realitzar 95 operacions immobiliàries i, en canvi, el segon trimestre van ser 114.
Per municipis al sud de l'àrea metropolitana, l'Hospitalet de Llobregat es manté com el principal motor del sector, amb un creixement de 102 operacions adicionals respecte a l'any anterior. Els segueixen de prop Cornellà i Viladacans. En termes relatius, però, els increments més espectaculars s'han registrat a localitats més petites, com Sant Esteve Sarrovires, La Palma de Cervelló i Castellvill de Rosanes.
L'informe del Fòrum Empresarial també posa el focus en el desequilibri entre l'oferta i la demanda. En l'últim lustre, la població del territori ha crescut en 45.000 persones, el que requeria la construcció d'uns 15.000 habitatges nous cada 5 anys per cobrir les necessitats d'emancipació i creixement demogràfic. No obstant això, la realitat constructiva és una altra. En tota la darrera dècada només s'han edificat 18.500 unitats.
L'Oficina Jove del Baix Obregat és un servei comarcal d'informació, orientació, assessorament i acompanyament adreçat a les persones joves d'entre 16 i 35 anys, que s'ha embarcat dins la xarxa nacional d'emancipació juvenil com a servei especialitzat de segon nivell. L'Oficina Jove ofereix suport i informació en els àmbits d'educació i formació, treball, habitatge, salut, sexualitat, benestar emocional i mobilitat internacional, així com en qualsevol altra temàtica d'interès per a les persones joves.
Doncs bé, l'oficina jove del Baix Obregat ha publicat ara l'informe anual de l'activitat corresponent a l'any 2025, amb un total de 122 consultes ateses a joves d'entre 16 i 35 anys de la comarca. D'aquestes 122 consultes rebudes, 6 van ser de joves de Sant Feliu, xifra que representa el 8,96% del jovent atès.
Pel que fa al perfil general de les persones ateses, el 64% de les consultes van ser realitzades per dones i el 36% per homes, amb una presència majoritària de joves d'entre 20 i 29 anys. La temàtica d'habitatge va ser la més sol·licitada, concentrant prop de la meitat de les consultes, seguida de les relacionades amb treball, educació i formació, que continuen sent àmbits centrals en les demandes juvenils.
També tenen una presència en rellevant les consultes vinculades a la mobilitat internacional. Pel que fa als canals d'atenció, el format telemàtic va ser el més utilitzat, representant més del 60% de les consultes, seguida per l'atenció telefònica, amb un 30%, i les consultes presencials, en aquest cas, amb un 7,5%.
El servei d'autobusos interurbans que fan parada a Sant Feliu i que operen amb Soler i Sauret s'ha incrementat com a alternativa de transport arran de les incidències de la xarxa de rodalies. Així doncs, i fins a nou avís, s'ha ampliat la periodicitat dels busos que passen per Sant Feliu i sobretot dels que circulen en direcció a Barcelona.
Una de les línies amb més reforç és la que circula pel corredor Molins-Sant Felius-Sant Just Barcelona, amb un increment de l'oferta del 6%. A hora, a punta del matí, s'han incorporat quatre autobusos a les línies L50, L51 i L64, augmentant en 10 expedicions l'oferta estàndard i, en conseqüència, la seva capacitat amb 800 persones. A més, s'han avançat els horaris d'inici del servei.
D'altra banda, a l'hora punta de la tarda es preveuen incorporar també 3 autobusos a partir de les 3 de la tarda per assumir la demanda extraordinària d'aquesta franja d'horària. En conjunt es calcula que s'ha produït un increment de la demanda del 15% en els serveis d'autobusos interurbà.
La Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu tanca el 2025 amb unes bones xifres que permeten analitzar com ha evolucionat l'ús dels serveis bibliotecaris i els hàbits també electors de la ciutadania. Avui, per fer balanç de l'any, hem volgut convidar la seva directora, la Sonia Magalló, on amb ella volem repassar aquestes dades de préstecs, activitats, serveis i reflexionar també
sobre els reptes i oportunitats de la biblioteca com a espai cultural i comunitari de referència al nostre municipi. Doncs bé, tenim aquí la Sònia Magallón, com deia, en directora de la Biblioteca Montserrat Roig. Bon dia, Sònia. Bon dia. Jo em deia que les xifres del 2025 continuen amb la bona tendència dels darrers anys, oi?
Sí, sí, sí, la tendència d'ús de les dades que demostren les dades estadístiques de la biblioteca doncs reflexen això, una tendència a l'alça amb la majoria de serveis que s'ofereixen. Sí, sí, vull dir, veritablement doncs podem dir doncs que...
que segueixen una mica la tendència general d'usos de la resta de biblioteques de la xarxa. Ens pots donar, per exemple, les del préstec, que és el més habitual. Sí, de fet, el préstec és un dels indicadors que més assenyalen la biblioteca, el moviment, quins són els resultats de la biblioteca.
Veritablement, hem de diferenciar dos tipus de préstec. El préstec de document físic, és a dir, el document que nosaltres ens portem al llibre a casa, i els préstecs virtuals, que són els que els usuaris amb carnet de la biblioteca de Montserrat Roig o de qualsevol biblioteca de la xarxa poden utilitzar a través de l'eBiblio i descargar-se llibres electrònics.
s'han prestat 86.911 documents físics a la biblioteca i digitalment s'han prestat 9.971. Sí que hi ha un repunt important, que de fet ja és una tendència dels darrers anys, que van pujant al prèstec de llibres electrònics.
Suposo que potser els hàbits de lectura estan també canviant entre llibres de paper, material audiovisual també i prèstec digital, suposo. Sí, però veritablement nosaltres ens pensàvem que la pandèmia, que va fer un trencament molt important amb el tema de prèstec que les biblioteques van tancar i que la gent va fer un canvi de...
d'usos a nivell de consum d'informació i consum de dades. Clar, pensàvem, ostres, què passarà amb les biblioteques, que quan les reobrim què passarà amb el llibre? I veritablement sorprèn com el préstec de llibre es manté i disminueix molt el préstec d'audiovisual. La gent encara vol tenir i tocar el llibre. Exacte, si el paper encara es consumeix molt més, de fet,
És el document que més es presta enfront d'altres audiovisuals, com poden ser els CDs de música o els DVDs. Quins serveis, per exemple, a part dels préstecs, però també tenim els serveis. Quins serveis s'han tingut més demanda? Quines són les xifres?
A veure, hi ha uns serveis que es poden comptabilitzar i uns altres serveis que no es poden comptabilitzar. Els serveis que nosaltres podem comptabilitzar és el servei de préstec, tant en nombre de documents prestats com en nombre d'usos de persones que venen a fer ús del servei. I després també tenim els usos del servei d'internet i més, que és el servei d'ofimàtica i d'accés a internet de sobretaula, i després el servei de wifi.
D'acord? Aleshores, per exemple, ja han hagut un augment de... ja han hagut 3.525 usos del servei d'internet i més i 6.752 connexions del servei de wifi. D'acord?
Això sí que és veritat que és un servei que també està tendint a la baixa. És un servei que tendeix a la baixa. Ja no cal potser tant anar a la biblioteca per tenir... Exacte. Perquè les companyies també estan oferint altres tipus de productes, de dades il·limitades, i això també... Exacte. Molta gent s'ha detectat també que molta gent quan ve a la biblioteca no es connecta a la xarxa wifi, sinó que li és molt més pràctic connectar-se a les seves pròpies dades perquè ara són il·limitades, com bé deies.
Parlem de les visites, no? Quines són les estadístiques de les visites rebudes? Les visites presencials, nosaltres comptem les persones que entren diàriament a la biblioteca i aquest any sí que hem detectat una disminució de les visites. Hem d'entrar a fons el per què ha passat, és a dir, per què s'han disminuït aquest any les visites presencials a la biblioteca.
I creiem... Un dels factors que creiem que pot ser causa, n'hi ha més d'una, és la passarel·la. Sí que alguns usuaris ens han fet notar que arribar a la biblioteca actualment... Els hi costa una miqueta més. Per un tema d'accessibilitat. Sí, per un tema d'accessibilitat o per un tema... Perquè costa més. La gent moltes vegades...
Per un motiu o altre. Però, en canvi, si comparem amb les dades de préstec, el préstec no ha baixat. Això vol dir que cada vegada la gent quan va agafa més llibres per anar-hi dos cops. Exacte. I també, clar, potser les persones que per això ens fa pensar que la gent ha deixat de venir a la biblioteca per passar-hi l'estona, per dir-ho així una mica col·loquialment, però, en canvi, el servei de préstec continua sent bons resultats, el que vol dir que...
Si això ho mantenim, vol dir que la gent continua utilitzant la biblioteca per emportar-se documents. I ens fa pensar que aquella gent que potser venia més sovint a llegir el diari, a llegir les revistes o a passar la tarda, ara potser s'ho pensa més. Perquè és aquesta dada que no podem comptabilitzar, que et comentava.
I les visites escolars? Sí, les visites escolars, la veritat és que és una aposta important que hi ha fet la biblioteca en aquests dos darrers cursos i veritablement és que està tenint molt bona acollida i cada any són més les classes i les escoles i instituts que s'apunten a participar de l'oferta educativa que ofereix la biblioteca dintre del que és el PAMAE.
I veritablement sí, cada vegada... El tema que és el Pla Municipal d'Activitats Educatives. Exacte, sí, sí, ho oferim a través d'ells. Perquè t'anava a preguntar si hi havia algun col·lectiu d'usuaris que hagi crescut especialment en l'ús de la biblioteca, podem dir les escoles en aquest cas, no? En aquest cas són les escoles, però és el que et comentava, quan la gent entra a la biblioteca no podem identificar perquè no es...
No demanem ni l'edat ni res, i per tant no els fitxem. No podem identificar si tenim un augment o una disminució d'un tipus d'usuaris o d'un altre tipus d'usuaris. Sí que és veritat que les dades estadístiques sí que ens ho permeten saber, però a nivell de préstec i serveis d'internet i més i wifi, és a dir, igual que jo t'he dit quants documents prestats i quants usos hi ha,
Puc dir-te, o podria dir-te, ara no tinc les dades aquí, malauradament, quantes d'aquestes persones pertanyen a un grup d'edat o a un altre. Però normalment el grup d'edat és dels 40 als 60 anys, és el grup d'edat que més utilitza els serveis de la biblioteca, seguit dels infants.
Com han evolucionat les activitats culturals i formatives? Perquè recordem que a la Biblioteca de Montserrat Roig hi ha clubs de lectura, hi ha tallers, hi ha xerrades, hi ha el racó de l'artista, hi ha múltiples activitats. Com han evolucionat aquest any respecte a l'any anterior? Heu augmentat aquest tipus d'activitat o manteniu més o més la mateixa programació? Hem mantingut bastant la mateixa programació en quant a clubs de lectura. En aquests moments s'estan oferint vuit clubs de lectura de diferents temàtiques i un d'infantil.
I veritablement és una activitat que té moltíssima demanda, fins i tot té més demanda que l'oferta que nosaltres podem oferir. S'està treballant amb diferents activitats de promoció de la lectura i de la cultura, com poden ser xerrades, conferències, cicles informatius...
I després també el que hem fet és intentar diversificar el que és l'oferta d'activitat infantil. Obrir-la una mica més i ampliar l'activitat estrella que és l'hora del conte. Oferim tallers familiars, de...
d'animació a la lectura, oferim també espais de creació plàstica i artística, després també s'han recuperat els minimúsics i després fem tallers d'aprenentatge científic i tècnic per Canelleta. Ja per ordre de cara al 2026, no sé si hi ha alguna novetat que puguis avançar d'algun nou taller, d'algun nou club...
No, de moment no. De moment no, perquè representa que treballem psíquicamente una mica en relació amb les escoles. Malgrat que l'any és natural, treballem molt una mica el ritme de l'escola i la programació l'encetem nosaltres a l'octubre i l'acabem al juny.
Jo deia al començament que la biblioteca és un espai, evidentment, cultural i també comunitari, de referència, i ara recordava també que és un refugi climàtic. Sí, sí, és un refugi climàtic també. A l'estiu també teniu molta gent, no? Sí. Malgrat la passarel·la. Sí, malgrat la passarel·la. Bé, no ho sé, ja ho he comentat, el tema de la passarel·la... Podria influir, podria influir. Jo crec que és un tema que influeix,
però evidentment no és l'últim, l'únic, perdoneu. Molt bé, doncs onem a Gallon, directora de la Biblioteca Montserrat Roig, moltes gràcies per unir a Ràdio Sant Feli donar-nos aquestes bones dades que donen fer de la bona salut de la nostra biblioteca. Doncs bé, moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Gràcies.
El Gran Teatre de Liceu de Barcelona va acollir diumenge la 18a edició dels Premis Gaudí Gatorga a l'Acadèmia del Cinema Català. Sirat, amb 8 estatuetes i Frontera, amb 4, van ser les triomfadores de la Festa del Cinema Català. A més, també l'actriu i directora Sílvia Munt va rebre el Gaudí d'Honor 2026.
Sant Feliu va tenir també representació en aquests premis, ja que el film «L'Olivia i el terratremol invisible» va rebre el premi a la millor pel·lícula d'animació, una pel·lícula basada en el llibre «La pel·lícula de la vida» de l'escriptora sanfilvenca Maite Carranza, traduït a vuit idiomes. El llibre de Maite Carranza narra la història d'una nena que ha d'afrontar-se a la caiguda als inferns de la seva família.
Passada la classe mitjana estable a la misèria més absoluta. La pobresa, la vulnerabilitat i la força de la comunitat són alguns dels temes del llibre en què s'ha basat, com dèiem, la pel·lícula d'animació guanyadora del Premi Gaudí. Maite Carranza explicava al nostre magazine matinal què li va portar a escriure la pel·lícula de la vida.
Crec que és el més terrorífic que pot passar en una societat aparentment civilitzada i del primer món, com volem dir-nos, que els nostres infants hagin de viure aquestes circumstàncies i que no hi hagi cap mena de protecció envers ells. I que, a més a més, hi assistim d'una forma indiferent a desnonaments contínuament...
a criatures que van a les escoles sense haver menjat. Estic parlant de la crisi del... O sigui, quan va esclatar el 2008, aquí no va arribar ben bé fins al 2011, 12, 13. I llavors, durant aquells temps, jo la vaig viure amb molta cruesa.
Molta cruesa perquè els que som treballadors de la cultura freelance quedem al marge del sistema i veiem com el sistema va tancant les seves portes. I aleshores eren reduccions dràstiques de contractes, de feines, de diners, de pagaments, fins i tot pagaments, no?
i veies com la gent s'empobria, havien de recórrer altres recursos, o sigui, hi havia gent, malauradament, del meu entorn, que no podien pagar les hipoteques i eren desnonats. O sigui, que no només va afectar una classe molt precària, sinó una classe mitja que no disposava de recursos ni d'informació suficient i no s'hi havien trobat mai.
I llavors la vergonya intervenia, intervenia al sentir-se culpable perquè la situació semblava que requeia sobre els ciutadans. Així ens ho van fer creure, no? Exactament. O sigui, esteu vivint, a més ens ho deien així, per damunt de les vostres possibilitats. Això va ser el retret més salvatge que es va poder fer amb una població.
Bé, va ser un cúmul de circumstàncies que em van empènyer a dir... He d'escriure aquesta història. Potser la Guspira, que va encendre la flama, va ser la visita a una escola a Sant Vicenç dels Horts, que ho deia en el llibre i ho explicava, que em va colpir especialment. Perquè era un barri que havia estat afectat per l'atur...
I en aquest barri tots els nens i nenes vivien situacions a casa seva dramàtiques. I els professors van decidir tres mesures molt boniques, d'altra banda, i molt lògiques i humanes.
que era tenir les portes de l'escola sempre obertes perquè els nens poguessin anar-hi sols, quan es despertessin sols, amb els seus germanets petits sols, i que hi hagués sempre a l'entrada menjar per ells, perquè venien en dejú, i sucs i entrepans, i després que els rebien a qualsevol hora del dia amb un petó i una abraçada.
Sant Feliu també va ser present a la gala a través del cantautor Joan Dausaki. Al costat de l'actriu Zoe Bonafonte va interpretar la cançó Callo Rojo, Callo Negro, present a la pel·lícula El 47. I, per últim, dins de la secció que recorda les persones vinculades al cinema que ens van deixar, es va poder veure la imatge d'en Xavier Bax, impulsor i anima del Cinebaix, qui va traspassar el passat dia 18 de gener.
Cornellà ha estat la ciutat escollida per acollir la Universitat Marítima Europea de Barcelona, un ambiciós projecte acadèmic que aspira a convertir-se en el principal centre de formació en economia blava del continent. La Universitat Marítima Europea de Barcelona vol cobrir el dèficit de perfils professionals tècnics, intermedi i superiors, que actualment demana el mercat laboral marítim.
Tot i no tenir sortida al mar, els impulsors del projecte van valorar l'ubicació estratègica de Cornellà dins l'àrea metropolitana, la seva excel·lent connectivitat i la disponibilitat de sol en un entorn en transformació. Concretament, al campus, s'ubicarà el sector Siemens-Celsa, un antic espai industrial que l'Ajuntament ha estat reurbanitzant per convertir-lo en un nou pol d'activitat econòmica, residencial i de serveis.
El consistori de Cornellà cedirà uns 4.000 metres quadrats de terreny per fer possible aquesta nova universitat. I l'Ajuntament de Castelldefelsa ja disposa del projecte executiu per a la reforma de la plaça de l'estació, un dels punts de més centralitat del municipi i per on passen diàriament centenars de persones. El projecte contempla millores en l'accessibilitat amb una nova rampa oberta a la plaça. A més, eliminen els obstacles que en l'actualitat fan d'aquest espai un lloc de difícil trànsit.
La nova plaça de l'estació de Castelldefells comptarà amb una font ornamental amb llums LED al seu voltant, que afavorirà també l'estètica de l'espai. A més, s'instal·larà nou mobiliari urbà, com bancs, per afavorir l'estada o noves papereres. També es millorarà l'enllumenat i es plantarà nova vegetació. El projecte també ha tingut en compte la possibilitat de celebrar esdeveniments en l'espai des de la seva centralitat.
L'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló ha otorgat un total de 120 ajuts individuals destinats a la mobilitat de joves empadronats i empadronades al municipi que cursin estudis postobligatoris fora d'aquest durant els cursos escolars 24-25 i 25-26.
L'import de la subvenció ha estat de 42,70 euros i aquesta s'ha concedit per estricta ordre de presentació de les sol·licituds dels joves nascuts entre els anys 1999 i 2009 que l'han sol·licitat i que complien també els requisits.
Aquesta convocatòria s'ha fet gràcies a la subvenció rebuda per la Diputació de Barcelona, amb l'objectiu d'ajudar la gent jove en la seva trajectòria formativa per adquirir les competències professionals i personals que els permetin construir un projecte de vida amb més oportunitats.
I ens anem ara a repassar la previsió meteorològica per avui. Bon dia. Bon dia. Tot i que la matinada i, de fet, la nit passada ha estat plovent en moltes comarques, aquest dimarts ja ha despertat amb moltes més clarianes, clarianes que estan encara guanyant molt més terreny a hores d'ara. També està pujant la temperatura. L'ambient s'està fent fins i tot de primavera. I al llarg d'aquesta tarda arribarem a gratar els 20, 21, 22 graus de màxima, especialment cap a l'Ebre, el Camp de Tarragona,
o a la costa barcelonina. També a la resta del país l'ambient es farà suau, fins i tot al Pirineu. Tindrem màximes de més de 10, 12, 13 graus. I ja diem, amb alguns rumbos que ja no han de ser gaire destacables, almenys immediatament, perquè sí que al llarg del vespre tornarà a carregar-se el cel, sobretot a tot el Pirineu, gran part de Girona, gran part també del nord del Lleida,
i cap a la Catalunya central. En aquests indrets acabarà caient algun ram, algun xàfec més important ja quan es faci de nit, sobretot quan és a prop del Pirineu, també vent tossut a les comarques de Tarragona. Demà aquest vent s'accelera i Déu-n'hi-do com ho farà el sud del país. N'estem pendents a la xarxa.
I fins aquí el resum de l'actualitat d'avui dimarts 10 de febrer. El control tècnic Manel González, us ha parlat Conxi Estevez. Ara us deixem amb una nova edició del programa 21 electes a l'espai on cada mes coneixem la vessant més personal d'un regidor o regidora de l'Ajuntament de Sant Feliu. Aquest mes de febrer és el torn d'en Jaume Manyoses, regidor i portaveu de la formació Tots som Sant Feliu. Fins ara.
Serveis informatius amb Conxi Estevez. Ràdio Sant Feliu, la ràdio que vius.