Ràdio Sant Feliu.
Bon dia, comença 105.3 Notícies.
Informatiu 105.3 Notícies.
Presenta Conxi Esteves.
Torna la normalitat meteorològica a la comarca del Baix Obregat
després de la jornada i d'intenses pluges al nostre territori.
Segons les dades recollides per les estacions meteorològiques de Sant Feliu,
ahir es van registrar 77 litres per metre quadrat a l'estació de l'Escola Mastral,
63 litres per metre quadrat a l'estació ubicada a l'edifici de manteniment
a la carretera de la Sant Son
i 48 litres per metre quadrat a l'estació ubicada a l'Ajuntament.
Diversos carrers i vials de la ciutat van patir acumulacions d'aigua importants.
Per aquesta raó, alguns trams es van senyalitzar o fins i tot tancar
de manera temporal per evitar incidents.
L'Ajuntament recorda les persones afectades pels danys a materials causats pels aiguats
que de cara a reclamar amb les companyies d'assegurances
és imprescindible obtenir certificats meteorològics oficials
necessaris per a la tramitació de les reclamacions.
Es pot accedir a aquests certificats a través del web de Meteocat
on hi ha informació sobre la intensitat de la pluja i la velocitat del vent durant aquest episodi.
Repassem en titulars altres temes que també s'entren en l'actualitat d'avui dimarts 5 de novembre.
Aprovades les noves ordenances fiscals.
D'entre les novetats destaca l'increment de l'IBI en un 2,5%.
La bonificació dels habitatges en placas solars que passa d'un 20% a un 40%
o la puja del 3% de les ordenances fiscals menors
sense comptar les del mercat setmanal, municipal i plusvàlues que es mantenen.
Javier Molina, president de l'àrea de presidència
i regidor d'Hiscent de Personal i Serveis Generals de l'Ajuntament de Sant Feliu
ens dona avui més detalls.
El Fòrum Empresarial del Llobregat ha publicat l'informe
sobre conjuntura econòmica de l'Hospitalet i el Baix Llobregat
corresponent al tercer trimestre d'enguany.
En aquest informe es recullen, entre d'altres, les dades relatives
a la renda bruta mitja als municipis de la nostra comarca.
A Sant Feliu, la renda bruta mitja del tercer trimestre de 2024
va ser de 36.422 euros per declarant.
A la nostra comarca destaca per la seva renda bruta Sant Just
amb 67.169 euros, el doble de Sant Feliu.
L'Ajuntament ha desplegat un seguit de mesures
per abordar l'increment de rates en diverses zones del municipi
amb un nou protocol de desretització.
La primera actuació s'ha centrat en un focus d'alimentació
a la Riera de la Salut, on s'ha procedit al canvi de contenidors
de residus en què s'ha detectat un augment d'activitat rosegadora.
S'està treballant prioritàriament en aquest àmbit de la Riera de la Salut
i també al Parc d'Europa com a punts inicials d'acció.
I ja a l'àmbit cultural, d'on aquest mes de novembre tindrà lloc
la Setmana del Patrimoni, que girarà al voltant de la història
de la colònia textil Bertran, un dels elements més significatius
del patrimoni industrial de la nostra ciutat.
La setmana s'inicia avui, dimarts, amb la conferència inaugural
l'anissaga textil dels Bertran, la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat,
a càrrec de Josep Padró.
El Josep Padró ens visita avui per explicar-nos el seu treball de recerca.
Torna la normalitat meteorològica a la comarca del Baix Llobregat
després de la jornada ahir d'intenses pluges al nostre territori
que van provocar la declaració d'alerta roja.
Segons les dades recollides per les estacions meteorològiques de Sant Feliu,
ahir es van registrar 77 litres per metre quadrat
a l'estació de l'Escola Mastral,
63 litres per metre quadrat a l'estació ubicada a l'edifici de manteniment
a la carretera de la Sanson
i 48 litres per metre quadrat a l'estació ubicada a l'Ajuntament.
Aquesta quantitat de pluja va contribuir a un notable augment
del cabal del riu Llobregat,
superant el llindar de perill de Sant Vicent dels Horts.
Cal destacar que, tot i l'augment del cabal de rius,
rieres i torrents, no es va registrar a la comarca incidències greus.
A casa nostra, diversos carrers i vials
van patir acumulacions d'aigua importants.
Es va procedir al tancament dels parcs,
del Parc Nadal i del Parc Falguera,
del cementeri municipal i dels equipaments municipals,
amb l'excepció de l'Oficina d'Atenció Ciutadana,
a l'AUAC, que va continuar oferint servei.
El drenatge dels carrers va ser òptim
i es van activar els serveis de manteniment i neteja
per a la millora i acondicionament viari.
L'Ajuntament de Sant Feliu recorda
a les persones afectades pels danys en materials
causats pels aiguats,
que de cara a reclamar amb les companyies d'assegurances
és imprescindible obtenir certificats meteorològics oficials
necessaris per a la tramitació de les reclamacions.
Es pot accedir a aquests certificats
a través del web de Meteocat,
on hi ha informació sobre la intensitat de la pluja
i la velocitat del vent durant l'episodi.
A l'hora de presentar la reclamació
és important també adjuntar el certificat meteorològic,
fotografies dels danys i qualsevol altra documentació
que pugui contribuir a demostrar l'impacte de la pluja.
El darrer ple municipal.
El mes d'octubre es van aprovar les noves ordenances fiscals.
Dentre les novetats destaca l'increment de l'IBI en un 2,5%,
la bonificació dels habitatges en plaques solars,
que passa d'un 20% a un 40%,
o la pujada al 3% de les ordenances fiscals a menors,
sense comptar les del mercat setmanal,
municipal i plusvàlues que es mantenen.
Javier Molina, president de l'àrea de presidència
i regidor d'Hisenda, Personal i Serveis Generals,
ens va donar i més detalls de les noves ordenances fiscals
i els preus públics a l'espai Mirada Política.
L'aprovació d'aquestes ordenances fiscals
és un pas necessari i previ
per arribar a presentar el pressupost del 2025.
Així ens resumia ahir les principals novetats fiscals Javier Molina.
Para poder realizar el presupuesto,
que ya anticipo que se llevará al próximo pleno del mes de noviembre,
el marco teórico para poder realizarlo
es tener claro cuáles son los ingresos que vamos a tener en un futuro.
Sin ingresos no sabemos qué vamos a gastar.
Está claro que lo que llevábamos a aprobación ayer
eran aquellos ingresos que directamente son del Ayuntamiento de San Feliu
y son impuestos directos, taxas y precios públicos.
Es verdad que la subida que se aprobó ayer,
en base también a un trabajo con toda la oposición,
que se hizo una ponencia para este tema,
para que todo el mundo tuviera claro
en qué consistían los precios públicos, las tasas
y en qué podíamos variar,
y vivimos el resultado,
que al final la mayoría de los grupos se estuvieron o votaron a favor,
en este caso,
y lo que más nos afecta a los vecinos de San Feliu
prácticamente siempre es el IBI,
porque es la parte,
cuando se empezó a trabajar era el IPC que había en julio,
y aplicamos el mes de julio.
Es verdad que en este momento es un poco inferior,
estamos hablando de 1,8,
pero como esto se hace de año en año,
da igual, no se pierde nada,
porque el año que viene, el mes de julio,
será el equivalente al que toque,
evidentemente, si se sube igual.
Es una subida del 2,5,
que es la subida que creemos que es suficiente
para poder cuadrar los presupuestos del año que viene,
y es la parte más significativa de estos precios,
pero también hay novedades.
En el IBI también tenemos una ampliación de las bonificaciones
a lo que serían las placas solares,
en las comunidades de vecinos,
pero siempre destinadas no para las comunidades,
sino para los vecinos en este caso.
Es decir, hay una reducción del 40%.
Lo subimos del 20% al 40%.
Para los próximos tres años,
e incluso para aquellos que ya lo habían pedido anteriormente,
que se le hayan bajado al 20%,
este año podrán tener 40%.
Es decir, aquellos que el año pasado tenían un 20%,
este año tendrán un 40% de reducción en el IBI,
que hayan puesto placas solares
para reducir el consumo de la factura eléctrica.
Es decir, que es un gobierno concienciado
con el cambio climático,
y lo hacemos de esta manera para que se pueda...
El año pasado se redujo,
básicamente por la situación económica
que nos encontramos en el Ayuntamiento.
También hay que decir
que hemos podido dar la vuelta a esa situación
y ya también verás que hay que dar la cuenta
del tema del estado financiero del tercer trimestre,
donde la interventora nos dice
que en este caso,
a diferencia del año anterior,
todos los indicadores son positivos
y que todo apunta que acabaremos bien el año.
¿Qué más tenemos?
Precios públicos.
Hay una subida general del 3%,
pero decir que los precios públicos hay pocos,
porque la mayoría de los precios públicos
se aprueban con el curso lectivo,
porque estamos hablando de la escuela de música,
temas educativos, temas...
Es decir, que estos se aprueban
siempre con el curso lectivo.
Aquí estaría lo que sería el cementerio
y alguna cosita más.
Hay uno especial que sí que se sube un poquito más,
que es un 5%,
que estaría hablando del uso de la pista de...
Bueno, lo que sería la pista de atletismo
y el complejo aquel,
que es una petición del área,
pero hay calificación social,
por lo cual la subida es prácticamente insignificante.
Pero también hay congelaciones.
El impuesto de transporte...
Bueno, lo que sería el de vehículos se congela,
el IAE se congela,
el ICI se congela,
la plusvalía se congela.
Es decir, hay una serie de impuestos
que se congelan,
que se mantienen,
que no habrá subida, ¿vale?
Y lo que serían las taxas,
también estamos hablando de,
generalmente, un 3%.
Es que sí te aplicarás a la tasa de residuos, ¿no?
Sí.
La polémica tasa de residuos.
No polémica San Félio,
Parlo de polémica en general, ¿eh?
Correcto.
Mira, nosotros nos encontramos una taxa lineal.
Una taxa lineal que quiere decir
que todo el mundo paga igual.
Nosotros considerábamos como el gobierno
que era injusta, ¿no?
Porque, claro,
vamos a hacer un poco un paralelismo.
Es decir,
estaba pagando igual
un piso de 50 metros
que una casa de cuatro plantas.
Es decir, pagaban lo mismo.
60 euros,
todos pagaban por igual.
Nosotros entendemos
que hay que distribuir la renta
y en este caso
los impuestos tienen que ser progresivos.
Lo que hemos aplicado
y hemos llegado
a un consenso
con los grupos de la oposición,
prácticamente,
porque hicimos la ponencia para ello,
es de intentar hacer varios tramos
para intentar
que sea lo menos lesiva posible
para aquellas
que entendemos
que la situación económica
no es la misma
que en otros casos, ¿no?
¿Cuál es el indicador
para poderlo valorar?
Pues, al final,
hemos visto
que es el valor catastral.
Hemos decidido
que aquellas viviendas
con un valor catastral
superior a 250.000
pagarán 95 euros,
aquellas que estén
entre 250.000
y 50.000
pagarán 75,
y las que estén
por debajo de 50.000
que es la mayoría.
Recordemos que el valor catastral
no es el valor del piso,
que es el valor
que está por una ponencia
y se decide
puede valer 50.000
pero si lo vendes
vale 200 o 300.000 euros.
No tiene nada que ver.
Pero suelen ser
aquellas viviendas
más pequeñitas
y que tienen
un valor diferente
pagarán prácticamente
lo mismo que el año pasado.
¿Con esto
qué estamos haciendo?
Pues, bueno,
la directiva europea
nos obligaba
a que este año
la taxa de recogida
de residuos
fuera coste cero
para el ayuntamiento.
Es decir,
que todos los vecinos
tenían que pagar
como ha pasado.
Ya hemos visto
en diferentes municipios
de nuestro alrededor
han tenido que poner
esta tasa
que no existía
y encima
con el coste total.
Estamos hablando
de 108,
200,
300 euros
por cada vivienda.
En este caso
nosotros
lo que estamos haciendo
es
bonificamos
este primer año
a prácticamente
un...
Bueno,
el punto muerte
estaríamos hablando
de 97 euros
todos los vecinos
de San Feliu
todas las viviendas
de San Feliu
sería el mínimo, ¿no?
Sería para cubrir
el coste
todo.
Claro,
si estamos diciendo
que hay una parte
que va a pagar 95,
otra parte que va a pagar
75 y otra parte
que va a pagar 66
y el mayor número
de viviendas
estamos hablando
de estas dos primeras
de las más baratas
en teoría
es decir,
no sufragamos ese.
El ayuntamiento
asume esa pérdida
la asume el ayuntamiento
este primer año
porque heredamos
una contrata
que ya caducó
en el mandato anterior
que no se hizo
lo que se tenía que hacer
para renovarla
que estamos en ello
esperemos que este año
que este año
nos encontremos
con...
tengamos los pliegos
para poder presentar
y habrá posibilidad
de controlar
aquel que recicla bien
porque este impuesto
lo que se está diciendo
lo que nos dice
la normativa europea
es que nosotros
tenemos que llegar
a un 50%
de recogida selectiva
de...
bueno,
de reciclaje
sería reciclaje
en nuestras viviendas.
San Filio está
en el 39%.
Tenemos mucho recorrido
y ahora mismo
no tenemos ninguna posibilidad
de poder corregirlo
de una manera empírica
es decir,
¿cree que lo hace bien?
no sabemos que lo hace bien.
Esperemos que la nueva contrata
podamos tener esas herramientas
y por ejemplo
el uso de la desallería
será un indicador
para poder bajarte
a ti ese impuesto.
Pues a mí
si hay un ciudadano
de esta ciudad
que hace uso...
Amb una mena de descomptes
por ejemplo,
que cuando portas cosas
a la desallería
pues pagas con una tarjeta
o un sistema
que faci un...
Sí, sí,
y habrá un descuento
en ese...
Y también
si podemos llegar
a cerrar los contenedores
que es otra de las ideas
podremos saber
quién hace bien uso
del servicio.
Pero bueno,
estos son
ideas que tenemos ahora
que tenemos que plasmar
en un contrato...
Somés a llarg termini,
¿no?
Sí, pero bueno,
pero estamos...
Pero habrá...
Habrán indicadores
para poder medir
este tipo
de aquellos vecinos
que lo hacen bien.
El que lo hace mal
pagará el máximo.
A més,
amb l'objectiu
d'incrementar
l'activitat comercial
als barris
de la salut
i Can Caldés,
el govern
de la ciutat
ha presentat
noves bonificacions.
Una del 90%
per a aquells negocis
que obrin en aquests barris
i un 100%
per a aquells negocis
ja oberts
que es vulguin
tregerar
al voltant
d'aquesta zona.
Aquests negocis
han de ser locals
de menys de 150 metres quadrats.
Recordem
que al darrer ple
aquestes ordenances fiscals
i els preus públics
van ser aprovats
amb l'abstenció
de Vox,
l'abstenció
del Partit Popular,
també l'abstenció
de Sant Feliu
en Comú Podem
i el vot contrari
d'Esquerra Republicana.
105.3 Notícies.
El Fòrum Empresarial
del Llobregat
ha publicat
l'informe
sobre conjuntura econòmica
de l'Hospitalet
i Baix Llobregat
corresponent
al tercer trimestre
de 2024.
En aquest informe
es recullen
entre d'altres
les dades relatives
a la renda bruta
mitja als municipis
de la nostra comarca
amb dades extretes
de l'Agència Estatal
d'Administració Tributària.
A Sant Feliu
el semestre de 2024
va ser de 36.422 euros
per declarant.
A la comarca
destaca
per la seva renda bruta
mitja
Sant Just d'Esvern
amb 67.169 euros
al doble
gairebé de Sant Feliu.
Durant aquest mes de novembre
es dura a terme
la Setmana del Patrimoni 2024
que girarà al voltant
de la història
de la colònia textil Bertran
un dels elements
més significatius
del patrimoni industrial
de la nostra ciutat.
Aquest programa inclou
conferències,
itineraris,
una taula rodona
i la presentació
d'una nova ruta
sobre aquest espai històric
a més de la celebració
del centenari
de la construcció
dels emblemàtics
pisos Bertran
completats l'any 1924
i que durant un segle
han estat part essencial
de la identitat
de la identitat
de la nostra ciutat.
La Setmana del Patrimoni 2024
s'inicia avui dimarts
a les 7 de la tarda
amb la conferència inaugural
la nissaga textil
dels Bertran
la fàbrica de Sant Feliu
de Llobregat
a càrrec de Josep
Pedro Margot.
La xerrada tindrà lloc
a l'Arxiu Comarcal
del Baix Llobregat
i està organitzada
conjuntament
per l'Arxiu
i el Centre d'Estudis
Comarcals
del Baix Llobregat.
Amb nosaltres
aquí als estudis
de Ràdio Sant Feliu
tenim el Josep Padró.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Anem a parlar un miqueta
de vostè
perquè m'agradaria
fer cinc centis
del seu currículum
si em permet.
El Josep Padró
és mestre d'escola
bueno,
va ser mestre d'escola
d'estar retirat,
ha jubilat
professor de Ciències Socials
d'Educació Secundària
és autor de llibres
de text
i quaderns de treball
d'aquesta matèria
pel que fa a la recerca històrica
ha publicat diversos treballs
sobre la colònia Güell
de fet ell ve ara
de la colònia Güell
Jo sóc de la colònia Güell
Alguns en col·laboració
per exemple
el pas de Societat Agrària Industrial
al Baix Obregat
les col·lectivitzacions
al Baix Obregat
el franquisme
al Baix Obregat
l'Atener Unió
i el moviment cultural
de la colònia Güell
i Santa Coloma
de Cervelló
va obtenir un premi
bona plata
de divulgació
l'any 1999
per la seva participació
en l'exposició
itinerant
el brugit de la indústria
sobre la industrialització
del Baix Obregat
i no fa gaire temps
va venir també aquí
als estudis
per parlar-nos del llibre
relacionat en aquest cas
amb la colònia Güell
des de dins
des de dins
exacte
doncs avui ens visita
com dèiem el Josep Pedró
perquè avui dimarts
a les 7 de la tarda
a la seu hora xiu comarcal
doncs el Josep Pedró
protagonitza aquesta conferència
la nissaga textil
dels Bertran
la fàbrica de Sant Feliu
de Llobregat
i el primer que m'ha dit
abans de començar
és que
segons la seva opinió
experta opinió
que en Bertran
no es pot considerar
com si per exemple
considerem la colònia Güell
una colònia
en aquest cas
textil
no?
Sí
les colònies
les hem d'entendre
com uns nuclis industrials
i residencials
separats
dels nuclis urbans
del municipi
i
que depenen
la seva
gairebé totalitat
de l'energia hidràulica
dels rius
on estan
situades
les colònies
tenen
una certa autonomia
de l'Ajuntament
perquè
elles són les que
presten
els serveis
els equipaments
de la colònia
i això els fa
que siguin
uns nuclis urbans
on la gent
se senti del lloc
i se senti
menys del municipi
on estan
penso que
el cas
de
Can Bertran
tot i que hi ha
habitatges
els habitants
de Can Bertran
si els preguntes
d'on són
et diran
que són
de Sant Feliu
no són
d'una colònia
que s'anomena
Bertran
és aquesta
i és una
és un nucli
industrial
vinculat
i urbà
iament
situat
dintre de Sant Feliu
En els darrers mesos
el senyor Pedro
ha treballat
amb l'extens
fons documental
Bertran
que es custodia
a l'Arxiu Comarcal
com ha estat
aquesta recerca
aquest treball?
Bé
és una recerca
que em va cridar
l'atenció
d'aquí bé
que vaig acceptar
la proposta
que m'han fet
a la conferència
el que no m'imaginava
en aquell moment
és que
se'm tirava
una feinada
a sobre
enorme
perquè
realment
l'arxiu aquest
té capacitat
per alimentar
dues o tres
tesis doctorals
i jo no
estava en disposició
d'un treball
tant
però
que sí que
he pogut fer
una aproximació
a aquest extens
treball
i
per explicar
tot allò
que he fet
en una
conferència
d'una curta durada
però també
potser
per poder
recollir
un material
que després
puc deixar
dipositat
a l'arxiu
a ús
dels
investigadors
que vinguin
darrere meu
que es pugui
continuar treballant
potser podria
sorgir un llibre
com el cas
de la colònia
Well
hauria d'estudiar
molt més
per escriure
un llibre
de Bertran
doncs
parlem d'aquesta
conferència
perquè la conferència
té
podíem dir
quatre punts
com a guió
com a punt de partida
perquè per exemple
la conferència
començarà
senyor Pedro
coneixent
tots els assistents
la història
de la família
Bertran
des del segle XIX
quan Manuel Bertran
Cortalé
i la seva esposa
Antoneta
Salsas Calva
s'instal·len
aquí a Catalunya
això seria l'inici
Sí
és
el 1846
arriben
amb unís de rei
fan la primera fàbrica
i ja
el 1858
comencen
amb la fàbrica
de Sant Feliu
I com són els inicis
per aquest matrimoni?
Bé
aquest matrimoni
ve de la Roca d'Albera
que és un poble
del Rosselló francès
sembla ser que
en Manuel Bertran
Cortalé
era un viatjant
de comerç
de teixits
i que això
entrava a Espanya
a vendre teixits
i això li dona
la idea
de fabricar-los
directament
i llavors
és quan ve aquí
per què ve a
en Molís de Rei
i posteriorment
a Sant Feliu
i no a Barcelona
doncs podem pensar
que és per
no tenir
tants contactes
amb un moviment
obrer fort
com a Barcelona
o bé perquè
potser hi havia
més disponibilitat
d'edificis
o va trobar
alguna oportunitat
pot ser
per alguna raó
d'aquestes
que no coneixem
de cert
Arriba un moment
que com a tot
empresà familiar
arriba el relleu
generacional
com va ser
aquest relleu?
Bé
sorprenent
perquè
el noi
que hauria de ser
l'hereu
en lloc
de continuar
el negoci familiar
opta
pel negoci familiar
de la seva esposa
que és una serra
aquesta
família serra
des del segle XVIII
que hi ha
uns acreditats
industrials
aquí a Catalunya
a Barcelona
i
resulta
que
aquesta opció
d'anar-se
als negocis
del sogre
li resulta
fantàsticament
perquè
el fill
que tenen
és
un Bertran Serra
que és
un magnat
de la indústria
tèxtil
i aleshores
la branca
original
dels Bertran
Cortaler
els fills
són el Joan
i el Josep
Bertran
Salsas
amb el cognom
de la mare
ja
que són els que
es fan càrrec
de l'empresa
tot i això
després
els dos germans
se separen
un d'ells
deixa el negoci
i es queda
el negoci
a nom de
Joan
Bertran
Salsas
que és el que el manté
i és la línia
de successió
que queda
enferm
llavors
el Joan
Bertran
Salsas
manté
com vostè diu
i la fa créixer
també
no?
sí
compra
diferents
empreses
de fet
ja
el pare
Cortaler
havia comprat
fàbriques
a Sant Rubí
el vapor
vell de Rubí
i llavors
el seu fill
Joan Bertran
compra
el vapor
nou
de Rubí
compra una fàbrica
a Vila Rodona
acaben tirant endavant
tota la fàbrica
de Sant Feliu
i per tant
hi ha un període
de creixement
que el punt
més àlgid
és el moment
de la primera guerra mundial
un altre punt
que també es parlarà
amb la xerrada
aquesta tarda
és la col·lectivització
de la fàbrica
en temps
en aquest cas
de la guerra civil
sí
curiosament
de la família Bertran
en aquell moment
ja era
la tercera generació
de cognom
Bertran
Coma
va bé
dir el segon cognom
perquè és el que els distingés
o si no
tots serien
Bertran
i ens faríem un embolic
d'aquests tres
Bertran Coma
que posseixen
l'empresa
dos
se'n van
a la zona nacional
i un
es queda
aquí
a Catalunya
entra en contacte
amb els obrers
col·lectivistes
que col·lectivissen
la fàbrica
de Sant Feliu
i aconsegueix
que sigui
acceptat
òbviament
segons
el decret
de col·lectivitzacions
que hi havia
qualsevol
l'amo
podia estar
a dintre
de l'empresa
sempre i quan
acceptés
els designis
de l'assemblea
de treballadors
i no fos l'amo
sinó que l'amo
fos el col·lectiu
de treballadors
i aquí va passar
Eduard Bertran
Cortaler
va ser director
de les indústries
Bertran
i va formar
part del
Consell
d'Empresa
Col·lectivitzada
juntament
amb obrers
és curiós
l'anomenaven
a les actes
el company
Eduard
i després
de l'agra civil
tenim el punt
d'inflexió
del franquisme
com va
sobreviure
l'empresa
durant l'època
del franquisme
doncs el primer
període
que és el període
de l'autarquia
com totes les empreses
van anar
molt malament
no es podia exportar
si no exportaves
no tenies diners
per poder
importar cotó
i això era un peix
que es mossegava la cua
però tot i això
i a més a més
hi havia un mercat
amb una gran precarietat
que no comprava
gaire cosa
per tant
era un temps difícil
l'any 59
acaba aquest període
i comença
el pla d'estabilització
que posa de manifest
l'endarreriment
que té
la indústria
catalana
del tèxtil
i aquí ja ve
comença
el ramat
final
d'una indústria
que havia sigut
capdavantera
a Catalunya
difícilment
es produeix
una renovació
de maquinària
mentre que
els països
emergents
comencen
a fabricar
tèxtil
amb unes condicions
salarials
molt baixes
amb impossibilitat
de competir
per part nostra
des de Catalunya
i els països
desenvolupats
doncs
d'alguna manera
protegeixen
el mercat
i milloren
la maquinària
fins a un extrem
aquí
tot aquest procés
no es fa
amb la mateixa intensitat
que en altres llocs
i amb això
arribem als anys 60
els anys 60
ja és un moment
que la crisi
del tèxtil
comença a ser
generalitzada
però a més a més
a Can Bertran
que ja tenen
pràcticament
tota l'activitat
situada a la fàbrica
de Sant Feliu
i la fàbrica
perdó
no de Sant Feliu
han centrat
l'activitat
a la fàbrica
de Rubí
i la fàbrica
de Sant Feliu
ha anat
caden
minvant
l'activitat industrial
i llogant-se
les naus
a altres industrials
bé
doncs
l'any 62
hi ha la gran
inundació
del Vallès
que afecta
la fàbrica
i això
doncs
diguem-ne
que és
un escull
difícil
de superar
i
llavors
ja comença
diguéssim
l'inici
de la fi
no?
Sí
és el començament
de la fi
intenten fer reformes
en fan
no hi ha dubte
que et prenen interès
en continuar
mantenint
l'empresa
però
arriba un moment
ja
en mans
de la quarta generació
els Bertrancoma
ja s'han fet vells
algun ja
ha mort aviat
i
i a la quarta generació
entra
però ja entra
pràcticament
per liquidar
a la divisió
industrial
de l'empresa
l'empresa
sempre havia tingut
una segona activitat
que era
l'activitat
immobiliària
l'activitat immobiliària
els havia tret
d'algunes dificultats
de tipus
financer
és a dir
quan hi havia
crisi financera
doncs
es tirava
de les propietats
molt bé
doncs
senyor Padró
moltíssimes gràcies
per donar-nos
anem a dir cinc cèntims
però s'han adonat
molts
molt més de cinc cèntims
d'aquesta conferència
que com dèiem
tindrà lloc
avui
aquesta tarda
a partir de les set
a la seu
de l'arxiu comarcal
la conferència
l'anissaga textil
dels Bertran
la fàbrica de Sant Filiu
i Obregat
una conferència
i una setmana
en general
una setmana
un personal patrimoni
imprescindible
i una excel·lent oportunitat
per conèixer
la història
de la nostra ciutat
després
anem pels veïns
de Can Bertran
jo crec que seria
obligatori
anar-hi
a la xerrada
però per tota
la ciutadania
de Sant Filiu
i de la comarca
del Baix Obregat
perquè no
va tenir una importància
no només
relativa a Sant Filiu
sinó
a tota la comarca
no sé si vol fer
algun darrer comentari
no
que a Sant Filiu
hi ha
bastants
historiadors locals
i estudiosos
que ja han fet aportacions
sobre aquesta història
i de les quals
jo també
me n'he beneficiat
i per tant
doncs
encantat
amb els objectius
d'aquesta setmana
perquè
si perdéssim
la memòria
ja no
no sabíem
el som
perfecte
doncs moltíssimes gràcies
fins la propera
gràcies a vosaltres
doncs
amb aquesta entrevista
Josep Padró
finalitza avui
el resum
de l'actualitat
d'avui dimarts
5 de novembre
el control tècnic
Manel González
us ha parlat
Conxi Estevez
fins ara
Serveis informatius
amb Conxi Estevez
Ràdio Sant Feliu
la ràdio que vius
Ràdio Sant Feliu