Bona tarda, són les dues.
El millor ciclisme mundial sortirà des de Sant Feliu a la 105è edició de la Volta, que serà el 23 de març. Comptarà amb ciclistes com Jonas Vingega, Remco Ebenkul o Joel Almeida, a més de 17 dels 18 equips de l'UC World Team de la Primera Divisió Mundial. Aquest és el tema de portada del nostre informatiu, que també incorpora altres notícies pel Marc Aguilar.
Demà es comemora el Dia Mundial contra el Càncer amb la il·luminació de l'art de Sant Benet a la nostra ciutat. Amb aquesta acció es vol sensibilitzar la població sobre aquesta malaltia, a més d'incidir especialment en l'àmbit de la seva prevenció. La ganxona Rosa Massaller presenta el llibre infantil L'estrella sobre l'amistat i l'univers. La història convida els lectors a mirar el cel per reflexionar sobre la importància dels vincles, l'empatia i l'equilibri que sosté tot allò que ens envolta.
I la Borsa Empordà Professionals ha impulsat més de 300 insercions laborals a la comarca. Les persones joves d'entre 16 i 29 anys són el col·lectiu amb més presència en aquesta borsa, que representen en total un 33%. Aquest és el sumari del nostre informatiu d'avui dimarts 3 de febrer, on també us portarem una proposta dedicada a la cercavila de colles de carnaval i al sopar posterior. Com sempre, també us acostarem la previsió del temps. Us parla en Joana Valent. I pel Marca, comencem el nostre informatiu...
Els millors equips i ciclistes de nivell mundial seran a Sant Feliu a la primera etapa de la 105è edició de la Volta, que sortirà des del Guixols Arena el 23 de març al migdia. La prova comptarà amb 23 equips, 17 dels quals de la primera categoria mundial, en ciclistes com Jones Vingegaard, Remco Ebenekul o Joao Almeida. La regidora d'Esports de l'Ajuntament, Mireia Borrego, destaca que com a novetat hi haurà una sortida neutralitzada amb un recorregut més ampli pel municipi. També com cada any, un dels moments més celebrats serà l'esprint de vertigen a l'arribada de la meta.
Vindran a lluitar aquests sprints finals que ens faran disfrutar d'aquesta arribada meravellosa que tenim cada any. S'ha de dir que aquest any serà una etapa diferent. Cada any la volta passa dues vegades, aquest any passarà només una sola, però el primer tram serà com neutralitzat. Llavors podrem sortir tots al carrer a disfrutar d'aquests esportistes que passaran a un ritme una mica més baix i que tots els podrem saludar i podrem disfrutar d'aquesta primera sortida i després veure l'arribada, que és on realment es disfruta d'aquell sprint final.
Seran a la sortida de la volta 17 dels 18 equips de l'UCI World Team, entre ells el pèssim Premier Tech, el Bramhain Victorious o el Decathlon CMA-CGM Team.
Demà dimecres es commemora el Dia Mundial contra el Càncer i coincidint amb la jornada, a partir del vespre s'il·luminarà l'Arte Sant Benet de color verd fins al dia 8 de febrer. La finalitat d'aquesta celebració, promoguda per la Unió Internacional per al Control del Càncer amb el suport de l'OMS, és sensibilitzar la població sobre aquesta malaltia, incidint especialment en l'àmbit de la prevenció. La presidenta de la secció local de l'Associació Catalunya contra el Càncer, Maite Berners, recorda la tasca informativa que fa l'entitat a la nostra ciutat al llarg de l'any.
Les nostres accions a Sant Feliu durant l'any són campanyes informatives i de prevenció del càncer, així com recaptes de fons. Amb aquesta il·luminació de color verd de l'art de Sant Benet, volem fer present a tothom que el dia 4 de febrer és el Dia Mundial contra el Càncer.
El càncer es caracteritza per una alteració en el cicle de vida de les cèl·lules del cos. A vegades aquestes no moren quan ho haurien de fer i al mateix temps se'n van creant de noves, provocant que el cos tingui un excés de cèl·lules que no necessita. Aquestes poden formar una massa i envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts dels cos.
L'escriptora ganxona Rosa Massaller presenta el llibre infantil L'estrella, un relat cósmic sobre l'amistat i l'harmonia de l'univers. El llibre està il·lustrat per Mariana Ramírez i editat per l'editorial infantil i juvenil Bavi Dibú en català i en castellà. La història convida els petits lectors a mirar el cel per reflexionar sobre la importància dels vincles, l'empatia i l'equilibri que sosté tot allò que ens envolta tal com explica l'autora.
Tot depèn també de qui el llegeix i de com l'interpreta. Hi ha molts de missatges, però teniré uns quants, o el més important, que no estem sols en aquest món i que a l'univers ens necessitem els uns als altres per viure i moltes coses més, perquè no puc fer espòilers.
Rosa Massallés va escriure la història durant la pandèmia amb el seu net de llavors 3 anys com a font d'inspiració. La primera vegada que va explicar el conte va ser al llarg d'infants Mas Balmanya i ara hi ha tornat per explicar-lo de nou, però ja amb el llibre editat. Què fan els nens? Miren sempre el cel, miren la lluna i les estrelles. Doncs vinga, a partir d'aquí faré una història. I així va sorgir la idea d'escriure aquest petit conte
que el vaig escriure durant la pandèmia, que no sabíem què havíem de fer, el vaig escriure, vaig muntar-lo amb paper i amb materials que tenia a casa, amb roba i papers arrogats i així, i vaig fer-lo amb tamany molt gran...
I els hi vaig proposar a l'escola del Mas Balmanya si els hi podien explicar. I em van dir que sí. El meu net s'ha fet gran, ara mateix ja té 7 anys, i ara tinc un altre net que en té 3, en farà 3, i he tornat a l'escola del Mas Balmanya per explicar-lo novament, però ja amb el llibre editat. Rosa Massaller va viure a Sant Feliu de Guixols fins que va anar a la universitat i té una llarga trajectòria en l'àmbit de la docència. El proper mes d'abril serà a la Biblioteca Otavi Viader de Sant Feliu per presentar-hi l'estrella.
La Borsa Empordà Professionals ha impulsat més de 300 insercions laborals al llarg del 2025 consolidant-se com una eina clau per la connexió entre el talent i el teixit empresarial de la comarca, segons destacant des del Consell Comarcal del Baix Empordà. Les persones joves d'entre 16 i 29 anys són el col·lectiu amb més presència a la Borsa, el que representa un 33%.
Pel que fa a la resta de la distribució, el 28% dels candidats tenen entre 30 i 45 anys, el 22% entre 45 i 55 i finalment el 13% entre 55 i 66. Segons destacant també des del Consell, aquestes dades reflecteixen un mercat laboral actiu que integra perfils amb experiència consolidada i persones en etapes intermèdies de la seva carrera professional. I ara deixem les notícies i passem a la proposta d'avui dedicada a la cercavila de Colles de Carnaval i al sopar posterior.
Aquesta cercavila de Colles arriba aquest proper dissabte a partir de les 6 de la tarda. Sortiran des de Sant Feliu de Guíxols, des de tres punts diversos, la plaça Valmercat, el parc Miquel Murlà i també la plaça Salvador Espriu. A partir de dos quarts de set, exactament. A partir de les 6 serà la trobada. L'activitat organitzada per la Federació de Colles de Carnaval Ganxones és la proposta prèvia al sopar de Colles que començarà a partir de les 9 al vespre al Guíxols Arena. Tot just abans, una mitjoreta, a partir de dos quarts de nou, les nenes i nens podran gaudir d'un espai d'animació i tallers amb ensuret.
I ara és el torn de la meteo. Com cada dia a aquesta hora, anem a conèixer la previsió del temps que ens faciliten des del Servei Meteorològic de Catalunya i que ens acosta en Polmarca. Per avui dimarts, en Feliu de Guixols, tindrem un dia amb intervals de núvols i moments de cel entreclar, amb temperatures que oscilaran entre els 7 i els 14 graus. No s'esperen pluges destacables i el vent bufarà amb intensitat moderada des de direccions costaneres.
I després de la meteo acabem l'informatiu repassant titulars. El millor ciclisme mundial sortirà des de Sant Feliu a la 105a edició de la Volta del 23 de març. Comptarà amb ciclistes com Jonas Vingega, Remco Ebenekul o Joao Almeida, a més de 17 dels 18 equips de l'UCI World Team.
Demà es commemora el Dia Mundial contra el Càncer amb la il·luminació de l'art de Sant Benet a Sant Feliu. Amb aquesta acció es vol sensibilitzar la població sobre aquesta malaltia, a més d'incidir especialment en l'àmbit de la seva prevenció. La ganxona Rosa Massaller presenta el llibre infantil L'estrella sobre l'amistat i l'univers. La història convida els lectors a mirar el cel per reflexionar sobre la importància dels vincles, l'empatia i l'equilibri que sosté tot allò que ens envolta.
També us hem explicat que la Borsa Empordà Professionals ha impulsat més de 300 institucions laborals a la comarca. Les persones joves d'entre 16 i 29 anys són el col·lectiu amb més presència en aquesta borsa, que representen un 33% del total.
Fins aquí les notícies d'avui, dimarts 3 de febrer. Com sempre, podeu recuperar totes les informacions a radiosantfeliu.com i a les nostres xarxes socials Facebook, Instagram, X13, amb l'usuari Sant Feliu Ràdio. Us han parlat Joana Valent. I, Pol Marc, moltíssimes gràcies. Un dia més per escoltar-nos i demà a partir de les dues tornem amb més informació.
21R, el programa on entrevistem els 21 regidors de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guixols, els dimarts, després de l'informatiu de les dues del migdia.
Molt bona tarda, us parla Joana Valén, això és el 21R, és dimarts i parlem d'actualitat política de Sant Feliu de Guíxols en aquest espai on conversem amb tots els regidors i regidores de l'Ajuntament per tal de compartir la seva visió de la ciutat. Avui ens acompanya el primer regidor d'Esquerra Republicana d'aquesta temporada, és en Jordi Cambronero. Molt benvingut. Moltes gràcies. Com està? Molt bé.
Amb ell repassarem l'actualitat dels darrers mesos, les coses importants que han passat a nivell de ciutat i també tots aquests temes d'agenda que han anat fixant des del seu partit. I si li sembla comencem parlant de pressupostos, ja que vam acabar l'any amb els comptes aprovats, amb els únics vots a favor de l'equip de govern i si ens ho mirem amb clau del seu partit.
hi va haver un canvi de tendència, un canvi de vot, malgrat que vostès van fer diverses propostes per tal de poder perfilar aquests comptes, van decidir canviar el sentit del seu vot i votar en contra. Què va passar?
Va passar que en els números de l'any anterior, en els del 2025, nosaltres vam decidir tenir una actitud constructiva amb el govern, sobretot perquè el nostre compromís és amb la ciutadania a partir de les eleccions del 23, de tirar endavant segons quins projectes que nosaltres teníem en el nostre programa electoral.
I, per tant, en aquell llany el que vam fer va ser parlar amb el govern, intentar aconseguir unes millores que nosaltres pensàvem que eren importants, projectes com, per exemple, el del carrer Joan Maragall o millores en els asfaltatges de carrers o en inversions a les escoles.
però un any després vam veure que altres projectes, així com això sí que es va fer, altres projectes van quedar aturats o van anar en una direcció que nosaltres no era la que proposàvem. Per exemple, nosaltres proposàvem dedicar uns diners a la millora i fer més amables les places, per exemple, la plaça Sant Sebastià o la plaça Gaziel, que nosaltres creiem que són...
places cèntriques de segons quins barris i que són places molt antigues que es van fent a la dècada dels 80 i que per tant avui en dia no tenen pràcticament ús com el que hauria de ser que és un espai ciutadà i proposàvem una millora per fer-les més acollidores.
I, mentrestant, hem vist que el govern ha decidit fer el mateix, però amb altres indrets. Llavors, com que no són les nostres propostes, considerem que allò que es va pactar el 2024 de cara als propostes del 2025, si haguéssim de posar una nota, seria un suficient alt, però un suficient, no?
Llavors, de cares als pressupostos d'aquest any, el que vam fer va ser el mateix, una sèrie de converses per intentar influir en les decisions del govern a l'hora de cap on invertir els diners...
i bé, vam considerar que hi havia una sèrie de projectes que nosaltres consideràvem que havien de passar per davant d'altres que no semblava que el govern estigués disposat en aquesta ocasió a fer-nos cas i vam decidir canviar el vot també una mica per un sentit també de responsabilitat en veure que aquest govern en els pressupostos d'aquest any del 26
Nosaltres creiem que són uns pressupostos preelectorals, no? És a dir, són uns pressupostos destinats a fer contenta la gent amb aquelles coses que fins ara han deixat oblidats,
però que no s'orienten a resoldre uns problemes reals i una millora constant del que nosaltres creiem que actualment la ciutat més pateix, que és aquella manca d'atenció als barris. Estem acostumats a les grans obres, però no al petit carrer, a la petita plaça, que potser necessita unes inversions que fins ara no s'han destinat. De fet,
Si qualsevol persona es mira les inversions que hi ha hagut a les nostres comarques, la mitjana d'inversions de la comarca o fins i tot de comarques gironines, veurà que a Sant Feliu tenim un comportament una mica típic, que és que en els dos primers anys de mandat pràcticament no hi ha hagut inversió i ara, de cara a les eleccions, hi ha una forta inversió.
un patró que es compleix en els altres mandats anteriors. És a dir, aquí tenim un ritme d'inversions que és com una dent de serra que va pujant just un o dos anys abans de les eleccions, quan nosaltres creiem que el treball i el manteniment de ciutat s'ha de fer sempre i de manera constant, independentment del moment electoral en què es produeixi.
De fet, vostès han parlat de manca de valentia d'aquest govern, van fer-ho servir en la seva votació en contra dels pressupostos i també els hem sentit exigir aquesta valentia pel que fa al Pla d'Urbanació Urbanística Municipal, el conegut com el POM, una qüestió que vostès també han posat recentment sobre la taula, parlant d'un POM obsolet, que data actualment de l'any 2006, si no m'equivoco.
què és el que li exigeixen al govern en matèria urbanística, donat que els hem sentit dir també que el regidor es dedica només a gestionar el dia a dia, però que a vostès els falta valentia en aquest sentit.
Tu ho has dit abans, el pla general és del 2006, és un pla general que es va fer pensant en unes circumstàncies que a dia d'avui qualsevol persona que es mogui una mica amb el sector veu que no són les actuals, és a dir, avui en dia el desenvolupament urbanístic dels privats és molt diferent, amb una idea diferent del que podia haver-hi el 2006, per tant això fa que hi hagi, segons quin plantejament de la nostra ciutat,
que no es pot desenvolupar perquè el pla general es va fer previent unes situacions. De fet, des que jo vaig entrar ara fa uns anys, el 2019, a l'Ajuntament, he sentit sovint
el regidor d'urbanisme que xarxa que tenia un pla general que no li permetia desenvolupar res, però ens trobem davant d'una situació que és paradoxal, que és que tenim un regidor d'urbanisme i un alcalde, que seran el regidor d'urbanisme i l'alcalde, que més anys haurà estat en aquestes responsabilitats, quan acabi aquest mandat el regidor d'urbanisme farà 12 anys que és regidor d'urbanisme, des del primer dia que jo el sento que xarxa que el pla general està desfassat, però en canvi...
no han sigut prou valents de desenvolupar un pla general, sobretot tinguent en compte dues coses, que és que també les necessitats dels ciutats han canviat en aquests darrers 20 anys. És a dir, avui no ens trobem amb la situació de mobilitat que teníem fa 20 anys, els criteris mediambientals no són els que eren abans, la demografia
la gent que viu a la ciutat tampoc respon als mateixos patrons, els barris tampoc es troben en la mateixa situació que fa 20 anys enrere. Cal recordar que a Sant Feliu tenim sectors com el de Calassans, que són sectors cèntrics, no estem parlant de sectors perifèrics, que no s'ha fet cap desenvolupament i que, per tant, dona una imatge bastant, diria jo, lamentable de la situació de la ciutat. I bé, aquí només hi ha una manera d'arreglar-ho, que és amb valentia, afrontant la situació i no com fins ara...
que el que s'ha fet ha sigut fer un, diguem-ho així, un tratjo a mida d'aquells casos puntuals en què, de fet, portem una pila de modificacions puntuals del POUM, que el que fan no deixa de ser, doncs, que una situació concreta sempre, o gairebé sempre, per iniciativa d'un particular que es presenta a l'Ajuntament diu que vol desenvolupar un projecte i nosaltres el que fem és adaptar-nos. Quan nosaltres el que pensem és que hi ha d'haver un pensament més global, més adequat amb les necessitats,
i ser valents i fer-ho. Però clar, és una qüestió que un pla general nou és una situació que incomoda, i per tant aquesta valentia és necessària. Però no és un tema només del pla general, és un tema que passa amb moltes altres coses, com a exemple, per exemple, puc posar la qüestió de la recollida selectiva, que amb altres poblacions veïnes han sigut valentes i les han afrontat,
i en canvi aquí no ho fem. Llavors jo crec que aquesta poca valentia del govern no seria greu si és que no signifiqués que la ciutat està perdent anys molt importants per al seu futur, per un plantejament 10-15 anys vista, que altres ciutats s'hi estan aprofitant i que segurament ens adelantaran per al costat que sigui, però ens acabaran adelantant.
De fet, un dels grans reptes que tenim com a ciutat i també a nivell de país és l'accés a l'habitatge i vostès també ho vinculen directament amb aquest pom que consideren desfassat, com casen aquestes dues realitats i com solucionarien vostès aquesta problemàtica? Bé, al final, el tema de l'habitatge permet enllaçar-ho també a les dues preguntes que m'has fet abans, la del pressupost i la de
i la del Pla General. Al final, el tema de l'habitatge, hi ha dues maneres d'afrontar-lo.
Perquè toca, que és el que molts partits polítics fan, perquè avui en dia és pràcticament impossible que un partit polític sigui de dretes o d'esquerres, això no hi ha cap diferència, no afronti una qüestió com l'habitatge, perquè saben que és un problema que als ciutadans els preocupa, però per mi el que és important realment és com es planteja, és a dir, és molt diferent plantejar-ho perquè toca o perquè realment el creus.
La prova que aquest Sant Feliu de Guíxols el govern ho fa perquè toca i no perquè s'ho creu és precisament aquest, amb els dos punts que hem parlat abans, jo crec que hi ha exemples clars. Un, amb el tema pressupostos. No serveix de res en un any presentar com un èxit la compra d'uns terrenys, gastar-se a prop d'un milió d'euros amb la compra d'uns terrenys que es poden destinar a habitatge públic, però l'any següent destinar-hi zero euros en aquesta adquisició de terreny per destinar a habitatge públic.
De fet, nosaltres aquí comarques de Girona tenim molts municipis del nostre entorn que gràcies a la seva política d'habitatges, gràcies a una inversió constant cada any
potser no de quantitats molt altes, però sí d'una inversió important cada any, han aconseguit parcs d'habitatge públic molt importants. Per exemple, no fa gaire sortir de la notícia, a Salt hi ha 200 pisos destinats a l'habitatge públic que s'han aconseguit mitjançant diferents mitjans, tanteig i retracte, per la compra directa, per compactes amb la Sareb...
Però que al final representa que, i és com tot, no? És a dir, si un ajuntament realment vol tenir habitatge públic, hi ha una cosa que no se la pot saltar, que és destinar-hi recursos. Llavors ens trobem que l'ajuntament de la nostra ciutat ja ha de tenir recursos de tant en tant. Segurament per cobrir l'expedient, per poder sortir davant dels mitjans dient que es preocupa per l'habitatge. Però en realitat veiem que és una feina poc constant. I després...
Enllaçant-ho amb el Pla General, evidentment el que cal és actualitzar el Pla General per aquelles reserves d'habitatge públic que tenim o aquells espais on s'han de desenvolupar projectes urbanístics que ja preveuen la reserva d'espai públic es puguin tirar endavant, perquè no ens serveix de res tenir un espai a la ciutat que es pugui desenvolupar, que tingui una reserva d'un 30% d'habitatge públic, però que les condicions que té el Pla General facin que no s'acabi desenvolupant, perquè sí, sabem que tindrem un espai
però no l'acabarem de tenir mai. Llavors això requereix valentia i requereix creure's de veritat en les solucions que s'han de plantejar i al final és molt senzill, és planejament i destinar recursos, però no un cop, cada tres anys, cada any.
En el darrer plenari es va aprovar una moció, proposta del seu grup per reclamar un nou parc de bombers de la Vall d'Aru, és un tema històric. Actualment sembla que hi ha uns terrenys en el municipi de Castellplatja d'Aru, però aquesta qüestió no es desencalla i ja fa dècades que es demana, no? Què és el que reclamen? Bé, nosaltres ho vam presentar després que Esquerra Republicana va constatar a nivell del Parlament de Catalunya que aquella...
aquell projecte que era fer un nou parc de bombers en uns terrenys, com tu dius, que ja estan previstos, que concretament estan al municipi de Castellplatja d'Aro, havia desaparegut del pla d'inversions destinats a bombers en el pla que es va presentar del 2026 al 2010. Això què vol dir? Que fins a, com a mínim, el 31, pel govern de la Generalitat, no tindria en el seu full de ruta, en les seves prioritats, aquest nou parc de bombers de la Vall d'Aro.
Per això, des d'Esquerra, el que vam fer va ser tant a Sant Feliu com als municipis de l'Avallaro, com a aquesta Ipleix d'Aro, Santa Cristina i també Calonge, que són els quatre termes municipals al que el parc dona servei. Vam entrar a aquestes mocions precisament perquè, com a mínim, des dels ajuntaments, la força que poguessin tenir els ajuntaments, reclamessin al govern de la Generalitat que torneixin a posar aquest nou parc de bombers dintre de les seves prioritats.
I no voldria acabar sense parlar-li també en clau de partit, perquè fa unes setmanes ja vam saber que de forma oficial vostè ha estat escollit com a nou candidat a les eleccions municipals del 2027. Primer de tot, enhorabona, i preguntar-li també, segur que tindrà molt de temps de parlar-ne, però com entoma personalment aquest repte?
Bé, doncs és un canvi de rol que en principi ve donat perquè la militància de Sant Feliu així ho va creure. Nosaltres sabíem des de feia temps que la Sílvia Romero, després d'encapçalar la candidatura durant dos mandats, ens havia dit que no ho faria una tercera vegada, cosa que ella ho va dir...
crec, d'una manera molt higiènica i molt sana. Ella ho ha explicat, ella entén la política d'aquesta manera, que és el no per pertobar-se, jo també ho veig de la mateixa manera, i bé, després es va obrir un debat a nivell intern, on veure quina era l'opció que la militància pensava que podia servir millor al projecte. Llavors, una sèrie de militants em van fer la proposta, jo he fet aquest pas, jo m'ho vaig estar pensant, perquè també jo tenia una idea de
de no seguir molts anys en política, després del 2019 haver entrat per primera vegada com a regidor a l'Ajuntament, però sí que és veritat que al final no deixa de ser un projecte nou, sí que és el projecte d'esquerra, sí que és un concepte de ciutat que no canviarà massa, és a dir, continuar pensant en la gent, continuar pensant en les persones, pensar que es pot governar la ciutat amb unes prioritats diferents...
Però ara em tocarà fer-ho a mi, amb un equip que segurament part de l'equip estarà renovat. L'objectiu és fonamental, sobretot són dues coses. Una és fer veure als veïns i veïnes que la ciutat es pot governar d'una manera diferent.
que les decisions poden ser diferents i que les prioritats poden ser diferents. Poden ser, en comptes de com hem estat funcionant durant els darrers anys, on ens ha marcat l'agenda de projectes, si vols, grans projectes o pensats pel govern com a grans projectes, nosaltres creiem que la ciutat ha de pensar en una cosa que fa molts anys que no hi ha pensat, que és en els barris, en els carrers,