Sant Vicenç al dia.
Bon dia a les famílies amb infants de 0 a 3 anys ja poden fer servir temps per conciliar. El servei de canguratge gratuït impulsat per l'Ajuntament està disponible des d'avui, els dilluns i dimecres al matí al Casal Cívic Sant Josep i dimarts, dijous i divendres al Centre Cultural i Cívic Virginia Emposta. Es pot utilitzar el servei amb franges de dues hores i cal fer reserva prèvia. Ara hi entrem al detall, abans repassem la resta de titulars del dia.
Com i quan treure els bolquers? Són dues preguntes que es fan moltes famílies amb infants petits i que dimecres intentaran resoldre les educadores de l'Escola Bressol L'Alegria en una nova sessió del cicle Eduquem amb Família. Bacallà i bunyols seran els plats que s'aprendran a cuinar avui a l'Espai Lledonosa. La xef Cristina Roig guiarà un nou curs de cuina aquesta tarda centrat en plats típics de quaresma.
Alberto Ramírez Peña és el guanyador de la mansió local del Premi Narcís Lunes i Boloix de Poesia. S'ha endut el guardó amb Un corp en una caixa, un poema sobre l'angoixa, el dolor i les relacions humanes. És professor de literatura i filosofia secundària i és a punt de publicar el seu primer poemari. En parlarem amb ell en una estona. Abans, la previsió dels temps ens l'actualitza en Luismi Pérez. Luismi, bon dia.
Bon dia, un temps que ha de ser avui variable a les comarques de Barcelona, però amb molts moments de clarianes. Un ambient frasquet, però no gaire, i en canvi aquesta tarda tornaran a aparèixer núvols una mica més gruixuts, que acabaran deixant alguns remets, alguns ruixats. Els més probables, els dos ballesos. Quan més a prop del mar, tindrem més moments de clarianes, i per tant la tarda acabarà sent agradable. Un palet menys que ahir, però encara estarem parlant d'uns valors molt suaus a tot arreu. N'estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Lluís Mius, per la Sara Cabrera. És dilluns 23 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
En marxa, el servei de canguratge gratuït municipal Temps per conciliar. Les famílies amb infants de 0 a 3 anys poden fer-lo servir des d'avui. Els matins de dilluns i dimecres al Casal Cívic Sant Josep i els dimarts, dijous i divendres al matí al Centre Cultural i Cívic Virginia Emposta. L'objectiu és que les famílies, i en especial les dones,
puguin disposar d'un espai segur on deixar les seves criatures mentre fan gestions o tasques quotidianes. L'Ajuntament ja havia ofert aquest servei de canguratge gratuït en altres ocasions. El 2022 es va fer una prova pilot en horari de matí i de tarda i el 2024 ja es va oferir en l'actual format a diferents equipaments municipals en horari de matí. Ho ha explicat la regidora d'Educació, Patrícia Higueras.
Hem fet diferents propostes, alguna prova pilot, fins arribar a aquest format que tenim. Vam començar l'any 2022 i vam oferir un servei de monitoratge per l'alumnat entre 3 i 14 anys, que era l'antiga escola Sant Josep per les tardes. El que passa és que aquest format no va tenir gaire èxit, tenint en compte les necessitats que ens feien
arribar a les diferents famílies, vam veure que algunes famílies pel matí necessitarien aquest servei de monitoratge de canguratge pels matins, perquè han de marxar abans de la feina o fer-se una analítica. Aleshores, vam posar al centre cívic de la Guàrdia
Vam fer de 7 a 9 del dematí cada dia per infants també de 3 a 14 anys. Portem 4 anys treballant en diferents formats fins a arribar al que creiem que és el format d'èxit. És el definitiu perquè és on trobem aquesta necessitat i creiem que anirà molt bé a les famílies. Creiem que és una molt bona proposta.
A partir d'aquestes proves es va optar pel format actual, com sentíem, de temps per conciliar per infants més petits, de 0 a 3 anys, en horari de matí i en diferents espais de Sant Vicenç dels Horts. Sentim la regidora de Feminisme, Imma Moyano. Vam veure que hi havia un buit per a dones amb criatures més petites. Aquestes mares no tenien ni un buit per poder anar al metge, advocat o per formar-se, per tornar al mercat laboral.
un cop decidien reprendre la seva carrera després de la maternitat. I aleshores vam fer la prova al centre cívic de Sant Josep el 2024 i va resultar tot un èxit molt positiu. I per això vam treballar des del 2024 i tot el 2025 per trobar l'encaix dels espais i elaborar una licitació que encara ampliés més aquest servei, que donés cobertura a una part molt més amplia del municipi
i que estigués a prop de serveis tan bases com el CAP. De manera general, les famílies podran fer ús del servei de canguratge gratuït en franges de dues hores fent reserva prèvia. El que vull és diferenciar un canguratge d'una escola a bressol. Aquest servei, el de canguratge, el que volem és donar la possibilitat al major nombre de persones
d'accedir a aquest servei que proporciona un espai de respir. Sí que s'ha de reservar amb anterioritat. A més, les famílies hauran d'omplir un petit qüestionari. Lògicament, també contemplem que en casos puntuals es pugui utilitzar més hores, ja que a l'anàlisi de l'experiència prèvia que vam fer, vam trobar aquesta necessitat.
Però aquesta possibilitat es valoraria sempre cas per cas, des d'una perspectiva objectiva i també amb una valoració tècnica prèvia. És per això que parlem de casos derivats des de l'Ajuntament o, per exemple, de serveis com el CAP.
El servei està dinamitzat per educadores. L'Ajuntament ha habilitat el Casal Cívic Sant Josep i el Centre Cultural i Cívic Virginia Emposta per garantir un espai d'aprenentatge pels infants, amb l'adequació d'algunes sales i la compra de material educatiu. Està dinamitzat per educadores, que veien pels infants i fan diferents activitats i diferents propostes de joc segons l'edat. I els infants estan...
totalment atesos en aquests espais. Aquests dos espais no estaven acondicionats per portar a terme aquesta activitat i el que hem fet també ha estat comprar material. Hem estat assessorades en tot moment per l'empresa que ofereix el servei. Hem comprat tot allò que necessitaven des de diferents
Jocs per diferents edats, colxonetes, amaques, taules, petites cadires, en fi, tot un seguit de material que ajuda les educadores a fer les diferents propostes de joc. Els infants més petits de 0 a 1 anys puguin fer la migdiada. Els espais queden totalment equipats per donar aquest servei.
El servei busca la conciliació de les famílies, especialment de les mares, que són qui normalment assumeix les tasques de cura. Així ho assegura Ima Moyano. L'objectiu d'aquest servei municipal de canguratge és contribuir a la conciliació familiar i personal amb un servei que dona resposta a les necessitats, principalment per part de les dones, en el que fa referència a la cura de les criatures. I el que volem també és que tinguin temps
per poder accedir a cursos de formació ocupacional, a entrevistes laborals o fins i tot anar al metge amb total tranquil·litat. També busquem garantir temps propi per a aquestes dones per tal que puguin participar plenament de la comunitat i enfortir el seu paper actiu dins de la societat. El que volem és situar les cures al centre de la vida col·lectiva i reconèixer el valor essencial del treball de les dones cuidadores.
En aquest sentit, la regidora d'Educació també remarca que temps per conciliar és una aposta per garantir la salut mental de les dones amb fills i filles. A moltes famílies els cal aquesta conciliació o aquest temps per formar-se, per fer entrevistes de feina,
per poder anar al metge amb tranquil·litat. I jo afegeixo també per fer una mica d'esport, per prendre's un cafè tranquil·lament amb qui vulguin, que això forma part també de la salut mental. El que volem amb aquest projecte és vetllar també per la salut mental de moltes dones i que puguin gaudir d'aquest temps i que puguin fer ús d'aquest servei.
El contracte del Servei Temps per conciliar té una vigència de dos anys. La regidora de Feminisme assegura que la intenció és mantenir-lo. La durada d'aquest contracte és d'un màxim de dos anys.
I un cop finalitzada s'haurà de tornar a licitar, ja que la intenció és continuar oferint aquest servei. Més enllà dels matins entre setmana a les dues seus, al Casal Cívic Sant Josep i al Virgínia en Posta, l'Ajuntament continuarà oferint el servei de canguratge gratuït per activitats puntuals, com ara les del cicle Eduquem en Família o els entrenaments per dones per preparar la CACO.
No oblidem tampoc que dintre d'aquest programa de temps per conciliar entren tot el servei d'engoratge de les activitats puntuals que oferim des de l'Ajuntament, des d'algun teatre, xerrada, que sempre oferem aquest.
servei perquè les famílies puguin gaudir d'aquest moment i amb tota la tranquil·litat sabent que el seu infant està atès per professionals. I també el servei de canguratge que oferim durant els entrenaments de la CACO, que té una gran acollida. Les dones que fan aquests entrenaments per preparar-se per la CACO ho valoren molt positivament, poder fer
aquesta estoneta d'esport, de qualitat, amb una entrenadora excel·lent i fent comunitat amb diferents dones de diferents edats. Podem deixar l'infant amb bones mans, dona una tranquil·litat absoluta
Doncs a partir d'avui, les famílies amb infants de 0 a 3 anys ja poden fer ús del servei de canguratge gratuït, temps per conciliar. Els dilluns i dimecres, el Casal Cívic Sant Josep i els dimarts, dijous i divendres, el Virginia en Posta. Per sol·licitar el servei, cal que les famílies facin inscripció prèvia trucant o enviant un WhatsApp al telèfon 673 45 62 05 en horari del servei de dos quarts de 10 a 1.
I seguim amb informació d'interès per a les famílies amb infants. Les educadores de l'Escola Bressol Municipal L'Alegria oferiran dimecres acompanyament a les famílies vicentines per saber com i quan treure els bolquers dels seus nadons. Es tracta d'una de les trobades habituals del cicle Eduquem amb Família i per participar-hi cal fer inscripció prèvia. L'objectiu és generar un espai de confiança on les famílies puguin compartir experiències i resoldre dubtes
sobre una de les etapes dels infants que genera més neguits. Susana Masó és la directora de l'Alegria. Intentarem calmar cada infant del seu ritme de maduració, que l'he de respectar, cap a quines són les senyals que l'infant va donar per dir que està preparat per iniciar aquest procés, acompanyar les famílies, els nens que estan escolaritzats en aquest moment,
Estratègies, pràctiques que funcionen en el dia a dia, com gestionar aquestes dificultats o aquestes possibles regressions que pugui fer l'infant en aquest moment. Això és un espai de confiança on ells puguin compartir inquietuds, poder resoldre dubtes, compartir experiències. Puguem compartir una miqueta aquest moment. Igual que els canvis d'alimentació creen dubtes, doncs aquests canvis al moment de treure el bolquer també generen dubtes.
Tot i que depèn de cada infant, hi ha signes que poden ajudar a identificar quan és un bon moment per treure els bolquers. A vegades, amb aquesta edat, ja comencen a parlar una mica, doncs ens van indicant que ja s'ho han fet a sobre. Més que res, sobretot, que veus que estan preparats mesurativament, que dius, ostres, ens entenem. Sobretot els nens que estan alcolitzats veuen que els altres companys utilitzen el lavabo, utilitzen la llibrelleta...
T'has de saber que els nens t'ho van indicant. Per practicitat, Masó també diu que és preferible començar a treure el bolquer en èpoques de l'any amb bon temps. Sempre hem de procurar...
el moment maduratiu de cada infant, però sí que és veritat que si tu veus que un infant està preparat, doncs cap al bon temps, evidentment és millor, el nen al començament es fa tipi sobre, i ha de veure què vol dir, s'ha de sentir mullat, s'ha de sentir que aquí passa alguna cosa, que ha d'anticipar això.
i evidentment a l'estiu o quan fa millor temps per evitar això, els canvis de roba o de sabata, que puguin anar amb una sabata sense els mitjons, perquè és una cosa més pràctic, però això no vol dir que en qualsevol moment que el nen estigui preparat sigui un bon moment per fer-ho. La directora de l'Alegria anima les famílies a viure-ho com un pas més en el procés d'aprenentatge dels seus fills i filles, amb naturalitat.
És un pas més, no l'hem de viure ni millor ni pitjor. Quan comença a parlar, quan comença a menjar sensei i deixar el triturat, són moments que s'han de gestionar bé i fer-ho amb calma, amb naturalitat i sense estar creint que les famílies angoixen perquè fem més angoixa als infants. Igual quan comencen a caminar, que tens por als cops, que pugin, que vagin...
És un pas més el desenvolupament. Parat els de angoixa perquè és això, perquè es poden ser un petit sobre, però si el vivim amb naturalitat com els altres, era més fàcil. Eduquem amb família sobre com i quan treure els bolquers dimecres a partir de les 3 a l'Escola Bressol Municipal L'Alegria. Les inscripcions són obertes i les podeu fer a través del codi QR que trobareu al cartell de l'activitat.
Bacallà i bunyols de crema són les dues receptes de Setmana Santa que aprendran a cuinar aquesta tarda les persones que tinguin plaça confirmada pel curs de cuina de l'Espai Josep Lladonosa. Ho avança la xef Cristina Roig. Farem dos plats molt típics, que són el bacallà i els bunyols, que els farcirem de crema. Farem els lloms, explicarem com es dessala el bacallà, que també és molt interessant. I per altra banda, un altre grup farà els bunyols, que farem una pasta a xuc,
tradicional, els bunyols com s'han fet tota la vida, un altre grup era la crema i farcirem els bunyols. Hem triat aquests dos plats perquè són típics d'aquesta època, perquè per la part com més espiritual o més religiosa no s'utilitzava la carn durant la quaresma, per això el bacallà, perquè sobretot abans era molt econòmic i fàcil de conservar. I els bunyols perquè era un dolç que era de fàcil accés, econòmic, no gaire complicat. Era un període on hi havia dejuni, senzillesa, s'utilitzava aquest
plat o aquest postre. S'ha d'haver rebut la confirmació per correu per participar a la sessió d'aquesta tarda. El curs de cuina de receptes de Setmana Santa començarà avui a dos quarts de set al Centre Cultural i Cívic Virginia Emposta.
Un corp en una caixa Ficar-me un corp en una caixa per meravellar-nos del soroll de les ales en picar contra el cartró. Imaginar l'agonia era més fascinant que observar la impuresa de la mort.
Assassinar mosquits amb ràbia també ens semblava una gran cosa. Matar no era tan dolent. Que ens haguessin fet mal calmava la consciència ara, que la mort s'està obrint pas entre els animals salvatges que corren per casa, va tenint menys sentit protegir-se.
Ara, amor meu, ens barallem davant d'elles perquè aprenguin del soroll i la abraçada, perquè les seves mans escolten els que els seus ulls senten el que no diem. Tenim un parell d'estudiants de la geometria de les nostres discussions.
Prenen apunts a l'hora d'esmorzar amb el plaer de l'espectacle els seus rostres, confiant més que nosaltres en nosaltres mateixos. Viure amb elles és recordar que els arbres continuen creixent, que la gravetat pesa menys a les ales que als peus.
Doncs aquest és el poema amb què el Vicentí Alberto Ramírez Peña ha guanyat la mansió local del Premi Narcís Lunés i Boloix. Balli del municipi des de fa quatre anys, professor de literatura i filosofia secundària, Ramírez sentint-se ara la poesia amb el reconeixement del guardó literari local i amb el seu primer poema, i a punt de publicar-se Com sentíeu, avui ens acompanya als estudis de Ràdio Sant Vicenç. Alberto Ramírez, bon dia. Què tal, bon dia. Doncs primer de tot, enhorabona pel Premi.
Gràcies, sí, ha sigut una sorpresa molt agradable, la veritat. Què ha significat per tu aquesta mansió local, el premi, i no sé si té un valor especial també sent un guardó de Sant Vicenç dels Horts, on hi vius?
Sí, sobretot com a vegades les sorpreses venen sense esperar-les perquè estava amb les meves peques a la Biblio i vaig veure la publicitat del concurs quan quedaven dos dies perquè es tanqués i va ser com, uau, potser entre o alguna cosa i passa, no?, i es reconeix. I va ser així, va ser molt agraït, molt sorprès.
Doncs és el teu primer premi de poesia, ens explicaves fora de micros, però sí que has participat a concursos de contes i narrativa curta. Et sents més còmode en aquest registre o encara et sents més com a narrador que com a poeta, Alberto?
Doncs no ho sé, i aquesta és una pregunta que suposo que tothom que es dedica a la creativitat es pregunta si té sentit emmarcar amb etiquetes què és el que estàs fent. El que està clar és que jo vaig fer una formació ara fa un any i mig amb una poeta, pensant que estava fent uns contes de caire molt poètic, i em va dir no, no, això és poesia, el que és poesia narrativa. Llavors, en un parell de classes em va donar un altre gir, i ara per mi la barrera cada vegada és més...
És més difusa, però diria que el que m'està sortint és llenguatge poètic, sobretot últimament. Sí, també amb aquesta idea que té molta gent, la poesia com molt dins d'uns estàndards concrets i cada cop més arriba a les branques poètiques, a molts gèneres i a moltes maneres d'escriure-la.
Sí, jo crec que la poesia és recuperar l'espai popular, abandonar una mica aquesta sensació de classisme o d'elit cultural i connectar amb el que és, que ve de la cançó, ve de la oralitat. I la gent jove està escoltant més que mai poesia, però li diu d'una altra forma, li diu rap, li diu el que sigui. Però en el fons és poesia, és el llenguatge metafòric que fa explotar el sentit en unes línies que intenten lliurar-se d'aquesta dictadura del missatge, no?
i obrir sentit. Així que jo crec que sí que està més de moda que mai, el que passa és que ha de sortir dels estàndards clàssics.
Si et sembla, ens endinsem una mica en el poema, arrenca amb una imatge molt potent i fins i tot m'atreviria a dir que, inquietant, aquest corp tancat a una caixa i que escoltem com hi colpeix les ales, el corp és una figura, de fet, molt potent a la literatura, envia la ment a l'empou, també altres tradicions on simbolitza la mort, el record o la consciència. D'on és el teu corp? Doncs no ho sé.
I aquesta és una mica la gràcia de la poesia, que moltes vegades t'has de deixar travessar per un vers que no té un sentit, almenys en el meu cas, i crec que en la gran majoria d'escriptors, un sentit predefinit, no buscava res. El que sí que buscava unes imatges que per mi eren inquietants, i aquest ocell gran que me'l trobo moltes vegades quan vaig a la muntanya, sobretot al Pirineu, i que t'està voltant,
en aquesta contradicció de posar-lo en una caixa, quin tipus de soroll faria, com es barallaria amb aquesta nova presó. I era més anar als sentits, no tant al significat, després per mi tindria un significat tot, representarien coses, però era més generar aquesta sensació d'inquietant.
O d'angoixa, fins i tot. Sí, per mi és una desconfiança prèvia al fet de la paternitat, tot això, no? Com juguem i experimentem amb altres persones com si fossin animals. Estava pensant més aquí. Hi ha una idea o uns versos que a mi almenys m'han impactat. Imaginar l'agonia era més fascinant que observar la impuresa de la mort.
És una crítica a la nostra manera de mirar el patiment? Estem enganxats al dolor del conflicte més que al final de les coses? Sí, crec que sí, absolutament. Hi ha una espècie de fascinació, inclús de pornografia, del dolor, com un espectacle que s'ha de consumir.
Perquè en el fons la mort és tan senzilla que no provoca aquest impacte. Llavors estem fascinats per tot això. I crec que aquí hi ha aquesta crueltat que ens té una mica a vegades deshumanitzats. Sí, anava per aquí. Parlaves que va al voltant de la idea de la paternitat, o almenys era el que tu volies expressar.
Jo el poema també l'intentava llegir o em suscitava com una història d'una relació d'amor del tipus que sigui que es va deteriorant. T'interessava mostrar aquestes relacions on hi conviuen l'efecte i el conflicte?
les relacions, no? M'estàs dient. Exactament. Sí, absolutament. Era una relació encara basada per mi en la desconfiança i per això en un vers que ara no el trobo diu va tenint menys sentit protegir-se, no? I com d'alguna forma ens anem... Sí, ja et dic, no tinc un discurs superelaborat, però sí que era això, era com les relacions a l'inici tenen com a motor, com a pega aquestes dinàmiques moltes vegades tòxiques o...
fer mal bé allò que més estimes. I parlant d'aquestes dinàmiques tòxiques, parles de discutir davant d'elles, d'elles que observen i aprenen. Això imagino que té a veure com les relacions adultes acaben marcant les noves generacions. Sí, absolutament. Aquesta sensació de com es repeteixen aquests patrons que tu has pogut viure i en el moment en què entres en l'educació de noves criatures...
Com posar la mirada aquí en el que s'està reproduint de nou i al mateix temps tampoc negar-ho i depositar aquesta confiança en aquestes generacions, en el meu cas, per no donar més voltes amb les meves filles, que moltes vegades són la guia que donen respostes a molts dels conflictes que jo puc tenir personalment o en parella.
I parlant d'aprendre punts, de rols, d'aprenentatge, com a professor de literatura i filosofia, com treballes la poesia a l'aula? Perquè no es vegi com una cosa llunyana o difícil per als adolescents i als joves.
Com la resta de conceptes, només, segons la meva interpretació, s'aprenen a partir de la passió. Ensenyem més pel que fem que pel que diem. Llavors, jo crec que és, si tu estàs implicat emocionalment en allò que estàs desenvolupant, jo crec que hi arriba, no? Ara, com ara estic d'interí a les escoles públiques, llavors no trobo que hi hagi gaire espai ara mateix,
en el que estic proposant, però sí que anys enrere estava fent batxillerat internacional, que és un tipus de batxillerat a escoles concertades i hi havia més espai, o sigui, moltes vegades començava amb versos meus o amb versos d'altres o meus de forma anònima i treballava a partir d'aquest entusiasme, jo crec.
Hi ha qui diu que la filosofia busca explicar el món i la literatura, en canvi, fer-lo sentir. Tu com ho veus? Quan escrius et sents més a prop d'una cosa o de l'altra? O de les dues? Uau!
És veritat que si fas aquesta dicotomia, que no sé si es pot fer, però teòricament es pot fer, de la raó i l'emoció, la filosofia busca fer-se preguntes més que respostes amb l'aparell de la raó, amb l'eina de la raó, i la poesia o la literatura el que està obrint és tota aquesta intel·ligència emocional que passa a través del cos, que té memòria també en el cos,
I per mi hem de conviure, hem de conviure. El que passa és que sí que és veritat que la part de la raó, la part més filosòfica o del sentit es queda per la segona elaboració, que és més la correcció, la refinar, maquillar, tot el text. Però la part inicial per mi és un bolcatge...
que moltes vegades té molt poc a veure amb la raó. És com una entrega, et diria, encara que soni una mica així exagerat, però si hi ha una entrega, alguna cosa que s'ha d'explicar o que té necessitat. Jo me'n recordo perfectament el primer vers, que estava al col·le de les meves nenes, que hi ha com una aula polivalent,
I estava esperant que comencessin i va sortir, gairebé et diria, la meitat sencera. No sé per què el cor, no sé per què els mosquits, ni res. Però després sí que puc elaborar un discurs, però el volcatge inicial és totalment emocional.
I parlant d'explicar el món, d'emocions, fins i tot m'atreviria a dir d'esperit crític, quin potencial creus que té la poesia amb els joves, tornant una mica al que parlàvem abans, amb aquesta idea que certament ara mateix els discursos d'odi sembla que estan quallant, estan molt perduts com tothom perquè és normal davant la situació que tenim.
No m'agradaria estar a la seva pell. Amb el món que els hi hem deixat també, però quin potencial creus que pot tenir la poesia, entesa també des d'un punt com el que comentaves al principi, sense grans pretensions, sense encarcarar-la, en el que sovint molta gent acostuma a percebre què és, aquells grans poetes explicant-nos coses.
Sí, per mi, lluny d'aquesta visió com d'alta cultura burguessa, la poesia en concret i les lletres, a nivell literari, és una activitat absolutament punky, en el sentit que el que està trencant és això que deia abans, que no és una idea meva, sinó que ve de molts autors contemporanis, de la dictadura, de la raó en què vivim, que s'ha d'expressar tot, s'ha de mostrar tot i ha de tenir tot un perquè i un sentit...
I el que fa la poesia en concret és fer un curt circuit mental d'agafar dues paraules, dos significats, i rebentar-los al posar-los junts perquè s'obrin noves possibilitats. Llavors aquesta actitud inclús de dissidència, de rebel·lió,
que és pròpia de l'adolescència per mi, com et deia al principi, és absolutament vigent. El que passa, crec, és que no s'està fent amb el seu llenguatge i per això hi ha aquesta distància. Però jo estic convençut que la gent, no ho sé perquè ja estic llegint, la gent jove escriu superguai, superguai, molt actual, molt moderna, molt mixta a nivell de textures, d'estils i molt contemporània, sí, sí.
Aquest guardó arriba just abans de publicar el teu primer poemari amb l'editorial Valparaíso al maig, es titula Abuelo, què ens pots avançar? Fuf, un viatge. Això va ser fruit d'un grau de cos i art que vaig fer a Barcelona, un centre que es diu Alas, que el recomano molt.
I a partir d'aquí, un fruit d'un temps de... Estava en un grup d'homes de revisió de masculinitats, violències, exercides i patides i altres temes. I juntament amb la part més creativa va ser com sublimar tot un procés... És bastant biogràfic, però evidentment és una peça de ficció, en què un home adult parla amb el seu avi mort en una espècie de monòleg loco...
en què es passa en revisió del que ha passat i d'aquesta herència, d'aquesta violència heredada. I va ser un gran buidatge personal, ara em quedem una mica lluny, i la veritat és que ha sigut molt xulo. I estic molt content que es publiqui aquí perquè té difusió també a l'Amèrica Llatina. Comencem per aquí, però em sembla un molt bon pas. Estic content.
Un tema gros aquest de la violència retada en el cas dels homes, també. Sí, és el gran tema. A mi m'interessa molt la qüestió de gènere i per mi és evident que si volem donar un model nou del que sigui aquesta societat hem d'acceptar que nosaltres exercim violència però també la patim i l'hem de revisar entre nosaltres, sobretot per a... Jo tenia la sensació, i això sí que és més biogràfic i en el llibre apareix, que
D'alguna forma hi ha una responsabilitat d'aturar aquesta inèrcia que portàvem, almenys amb la meva família. I per aquí va, una mica. Al final la poesia té aquesta cosa que connecta més amb les emocions que potser grans explicacions teòriques. Sí, sí, em vaig fer un tou de plorar, escrivint. T'has plantejat presentar-lo a Sant Vicenç dels Horts?
Bueno, encara no, perquè estic així pendents de la data final, però sí, evidentment, així que és superdisponible i crec que és una obra que està molt treballada, que posa en discussió aspectes que crec que són molt actuals i molt incòmodes, però per mi almenys eren necessaris de confrontar-los d'una forma d'escarnada.
Tornant al poema que t'ha dut a endurt aquesta menció local al Premi Narcís Lunés, un corp en una caixa, què t'agradaria que sentís o s'endugués algú quan llegeixi aquest poema?
Bé, a mi el que em queda és aquesta sensació de confiança en la vida. Sí, aquesta sensació de sempre confiant més que nosaltres en nosaltres mateixos, siguin elles o sigui la vida, no? Crec que hi ha aquesta relació moltes vegades que perdem de vista.
Sí, la confiança en la vida. Ens quedem amb aquest corp en una caixa que ens interpel·la i incomoda, però que pot obrir espais per pensar què fem amb allò que sentim o sobre com ens relacionem, també. Doncs Alberto Ramírez, mansió local del Premi Narcís Lunes i Bolós, gràcies per acompanyar-nos i molta sort amb tot el que tens per endavant. Que bé, gràcies a vosaltres per la invitació. Gràcies.
Doncs amb poesia acabem l'informatiu d'avui dilluns. Demà, a partir de la una, nova cita amb l'actualitat local. Tornarem a posar Sant Vicenç al dia. Gràcies per fer-nos confiança i que acabeu de tenir molt bon dilluns. Fins demà.