Sant Vicenç al dia.
Bon dia. El veïnat Vicentí surt demà al carrer per començar a decidir el futur de la plaça Narcís Lunès. Hi ha programada una passejada exploratòria perquè Ciutadania de diferents perfils i edats plantegi les seves necessitats per un dels espais amb més activitat de Sant Vicenç dels Horts. El procés per transformar la plaça s'obre les propostes i necessitats de la ciutadania aquest mes de febrer. Amb trobades presencials i amb presentació de propostes a través del web decidim
S, B, H. Ara hi entrem al detall. Repassem abans la resta de titulars del dia.
El servei de bus al barri de Sant Roc quedarà interromput demà al matí per les obres per construir una marquesina més accessible a la parada del barri davant l'Ermita. Els treballs suposen un tall del servei a la línia SB4 fins a les dues de la tarda.
El Centre d'Estudis Locals organitza una nova xerrada de fotografia d'autor a la biblioteca dijous 12 de febrer. Porta per títol Horitzons, torts i cors desenfocats i anirà a càrrec del fotògraf i docent David Salcedo. Parlarem amb ell a l'informatiu.
Reflexió, música i lluites internacionals omplen l'esquella aquest cap de setmana. Avui es reuneix l'òrgan intermedi per fer propostes per la programació del març. Demà a la nit hi ha un nou concert acústic amb Mireia Vilaseca i diumenge a la tarda Cineforum amb el documental Esbec 37. I ara la previsió per les properes hores i el cap de setmana ens l'actualitza en Lluís Mipérez. Bon dia.
Bon dia, després d'una jornada amb força núvols ahir, a l'àmbit metropolità avui serà una jornada molt més neta, molt més serena, amb un cel molt blau i molt més suau. De fet, a hores d'ara, tot i que fa vent, la temperatura va pujant. Sí que fa vent, sensació de frasco una miqueta, però no pas un fred molt intens.
I aquesta tarda, en molts casos, parlarem de temperatures voltant als 17-18 graus, en cas de, per exemple, els que tindrem a moltes viles del Vallès i a prop del mar. Amb aquest ventet, una mica de vent deponent, més insistent, i durà la tarda i vespre més aviat, una mica més de núvols, aquest vespre i nit, amb algun xàfec molt aïllat. Serà sobretot la nit de dissabte a diumenge, quan a les comarques metropolitanes acabarà ploent. Estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Lluís Mius, per la Sara Cabrera. És divendres 6 de febrer i ara posem Sant Vicenç al dia.
El veïnat Vicentí surt demà al carrer per començar a decidir el futur de la plaça Narcís Lunes. Ja fa dies que la ciutadania diu la seva la carpa dinamitzada per les agents cíviques a la pròpia plaça i aquest dissabte es farà una passejada exploratòria per establir quines necessitats tenen els vicentins i les vicentines en un dels punts amb més activitat de Sant Vicenç dels Hors. Durant el mes de febrer, la ciutadania decidirà el futur per la plaça Narcís
amb diferents activitats presencials i també en línia a través del portal Decidim SBBASAC, on es podran proposar millores i transformacions per a la plaça Narcis Lunes. La regidora de Participació Ciutadana i Convivència i la tècnica del Departament Municipal expliquen com està dissenyada la passejada de demà al matí. Sentim Paqui Capellades i Jolanda Martí.
Aquest dissabte el que jo vull adelantar és que esperem a la plaça, a la ciutadania, per fer un recorregut al seu voltant, acompanyats de personal expert amb l'objectiu d'analitzar les necessitats de la plaça com a l'espai clau de pas i de connexió.
La plaça Narcís Lunes forma part d'un recorregut de tot el veïnat de Sant Vicenç, que dins de la pròpia plaça la gent no sigui una plaça de pas, sinó que sigui una plaça d'on la gent vulgui estar, qualsevol persona pugui estar. Que la gent vingui, participi, camina amb nosaltres i ajudar-nos a imaginar com ha de ser la plaça en el futur.
En aquesta passejada volem pensar en les necessitats de la plaça, però amb una perspectiva àmplia, i no de mirar només cap a la plaça, sinó una mirada oberta cap a altres punts on ens porta la plaça. Es vol contemplar tot com un eix, que podria ser, en funció de les propostes que ha sortit, com un eix que ens porta a una zona verda, com el Pigros, o a un centre més cultural, com el Virgenial Amposta.
Hi hagi representació de diferents col·lectius, hi ha gran, infància, joventut, esportistes, aquesta perspectiva de gènere també, totes aquestes visions de les necessitats que cadascú té des del seu col·lectiu. També hi ha altres activitats pensades perquè diferents col·lectius es trobin, plantegin les seves necessitats i facin propostes. El 18 de febrer hi haurà un taller de cocreació a Can Comamala i el 28 una microintervenció a la plaça. N'explica el sentit Jolanda Martí.
I aquest taller de cocreació ja anem amb la diagnosi feta. Portem totes les necessitats i en aquest taller de cocreació el que fem és reconvertir aquestes necessitats en coses concretes que donin resposta. O sigui, una cosa és que jo necessito passar per la plaça i poder descansar. Això és una necessitat. I una proposta és que jo vull que a la plaça hi hagi un banc.
És un testimoni a la plaça que allà estan passant coses i allà s'està ajuntant la gent per reconvertir la plaça. Es farà algun tipus d'intervenció, serà cocreació, per tant, serà alguna cosa creativa però entre les persones que hi participin. Per la gent que passi, que vegi que allà s'està fent un procés participatiu i que s'està pensant col·lectivament en una futura plaça.
Tot plegat amb l'objectiu de transformar la plaça Narcís Lunes perquè es converteixi encara més en un espai de creació de vincles, de trobada i de convivència. Que els col·lectius s'hi trobin en aquesta participació perquè puguin entendre les necessitats dels altres i encarem aquest procés també com una oportunitat que la plaça sigui un espai
Pensem que ja ho és, però encara més que faciliti l'equació social, la convivència, la interacció positiva, que passin coses positives que vinculin a la gent i que generin vincles sòlids. La passejada exploratòria per l'entorn de la plaça Narcís Lunès començarà demà a les 11 del matí.
El servei de bus al barri de Sant Roc quedarà interromput demà dissabte al matí, a partir de tres quarts de deu i fins a les dues de la tarda. El motiu són les obres que hi ha en marxa per construir una nova marquesina més accessible a la parada de Sant Roc. Els treballs previstos demà al matí suposen el tall del servei del bus S-V-4 a tot el recorregut, però la resta de vehicles podran circular pel tram de Sant Roc afectat
per les obres. Recordem, el bus SB-4 no circularà demà dissabte al matí entre tres quarts de deu i les dues de la tarda. Horitzons torts i cors desenfocats és el títol de la xerrada de fotografia d'autor que el centre d'estudis locals oferirà dijous a la biblioteca.
Anirà càrrec del fotògraf i professor d'art David Salcedo, format a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i que ha exposat a galeries i festivals d'arreu d'Espanya i Europa. A les seves fotografies explora la llum mediterrània, la memòria i la narrativa visual, amb un llenguatge poètic i personal. I aprofundim en tot plegat amb ell mateix. David Salcedo, bon dia.
Bones, bon dia. Doncs deia'm el títol de la xerrada, horitzons torts i cors desenfocats. Per començar a situar-nos, d'on surt aquest títol i què ens diu, diguem, de la teva manera de mirar el món a través de la càmera? Bueno, surt de... Bueno, és un... Li vaig posar fa poc... Faig conferències per tot l'Estat i vaig començar a utilitzar aquest títol a una conferència que vam fer al centre de...
de la fotografia d'Andalusia, a Almeria, aquest desembre, i feia una miqueta referència no només a la meva obra, sinó a fotògrafs que a mi m'agraden, que aparentment no agraden els aficionats de la fotografia quan comencen a fer fotografia. I parla una miqueta d'això, quan un comença a fer fotos, no fa les fotos que faig jo, no fan les fotos que fan
el Robert Frank o el Bernal Plussu, però miqueta en miqueta sí que comencen a fer l'ispatxoca, diguéssim, aquestes fotografies. I com si diguéssim també una miqueta a entender-les, saps? Llavors, faig un recorregut per la meva obra o per els meus llibres d'aquesta manera, perquè no són llibres que un arribi quan comença. A mi m'ha passat moltes vegades que
m'envien més, diguem, hòstia, estàs fent una exposició a Foto Espanya, que això em va passar l'any passat, però a mi les teves fotos no m'agraden i és una persona que és un aficionat. Però també em passa mal temps que aquesta persona tan mateix que em diu això, al cap del temps em diuen, ah, ja porto dos anys dintre de la fotografia, veig la teva obra i, hòstia, m'agraden més, saps? O la entenc, saps? I és...
Parlar de la fotografia perquè la gent que és aficionada o que no està acostumada a mirar-la comença a mirar-la d'aquesta manera. Mira, això es fa així perquè mira què està passant, tu potser t'han ensenyat que no, però això funciona, això funciona i estan dient aquesta cosa. I parlar una miqueta d'això, la xerrada.
I seguint amb aquestes reflexions, quan parlem de fotografia d'autor, David, què la pot diferenciar realment d'una bona fotografia bonica o tècnicament correcta que puguem trobar, per exemple, a xarxes socials?
Mira, per començar, mira, perquè has dit charles, xarxes socials. Exacte. Mira, sí que hi ha una diferència amb les xarxes socials amb un altre tipus de fotografia, que les xarxes socials són... La gent que treballa a la cuina o que normalment cuina m'entendrà. Les xarxes socials són una miqueta com una velocina. És molt bonita, és molt dolce, però no alimenta. Llavors...
a mi no m'agrada diferenciar entre una bona fotografia o una mala fotografia i aficionat o això perquè la bona fotografia és aquella que fa la seva funció pel que tu vols llavors ahí desapareix la bona o la mala fotografia sinó que és una fotografia que és útil per la seva funció a xarxes socials la majoria de la gent es queda per els likes i això sí que
sí que n'hi ha una miqueta de diferència. Llavors, a mi aquesta diferenciació de foto bona o foto dolenta em fa una miqueta de dany interior, perquè no és de veritat així. Llavors, n'hi ha autors, n'hi ha persones que es comprenen o comprenen una miqueta més com veuen el món, com el volen dir, llavors sí que podem dir que són autors. Però una persona que comença la fotografia i té 60 anys
i entén una miqueta més el món, és capaç de fer potser una fotografia més a prop per allò que entén d'una persona de 20 anys. Per exemple, potser la persona que té el 20 sí que té més capacitat visual, té més capacitat de comunicar-se amb
amb la imatge, perquè està acostumat per les regles socials, però no sap el que dic, perquè no sap donar-li contingut, perquè la fotografia no és bona ni dolenta a nivell estètic, és el símbol que representa. Llavors, quan comencem a parlar metàfora i símbols, la gent que té més experiència de veritat potser és millor per fer això, saps? Perquè coneix una miqueta més del món, perquè ha viscut més,
perquè l'ha passat més, bé, perquè ha viscut més, en definitiva.
Parlaves de metàfores, al final de comunicar, d'explicar alguna història i justament en els teus treballs fotogràfics poses molt el focus, en la narrativa. A la teva biografia hem vist que dius a mis ojos ja no les importa mirar donde aparentemente no hay nada. Com es construeix una història? Com es crea tot una història a partir del no res? Mira, primer de tot, a veure, el concepte que una fotografia ho explica tot
té el seu context històric. Però mira, a mi sempre m'agrada parlar de l'exemple que li va morir la reina Isabel II, segona d'Inlaterra. Van posar a les reds socials de Buckingham Palace una foto de la reina s'ha mort. La reina s'ha mort i tothom, missatges de condols als comentaris. Però el community manager de la compta no es va donar, no es va...
no va mirar la foto del dia anterior. La foto del dia anterior és el seu fill, Eduardo, amb la seva dona, plantant un pino. Llavors, les fotos per si mateixes s'expliquen, però quan tu les juntes t'estan dient una altra cosa. Quan tu veus la reina muerta i al costat el seu fill amb una pala i un pico fent un forat, hòstia!
van tardar en treure la foto cinc dies. Llavors, una foto conta una cosa, però quan tu ja la fas servir amb altes imatges, ja conta una altra. Llavors, jo el que faig és, el primer de tot que vaig aprendre, quan vaig intentar explicar una història, és que la història ve del món del reportatge, del món documental, i tu, quan tu estàs fent, parlant
D'una altra cosa no tens per què explicar una història, però sí que tens que transmetre una idea o un pensament. Jo tinc un treball que es diu Ocho Puntes, que va sobre plaça Catalunya, i no explico cap història de plaça Catalunya. El que faig és al lector donar-li la sensació d'estar a plaça Catalunya. Llavors, no és sol explicar una història, és donar potser una sensació. Això d'explicar una història, la gent ho diu perquè estem acostumats
a la literatura, però bé, a la literatura tenim novel·les que sí que expliquen una història, però tenim assajos que expliquen una idea, però tenim poesia que expliquen una sensació.
Llavors, venim d'això i pensem que si no tenim història ni hi ha narrativa. No, jo faig la narrativa o uso la gramàtica visual per donar a conèixer la meva sensació de plaça Catalunya que la gent l'acaba a veure, l'acaba de sentir. Llavors, t'inclines més a provocar emocions, preguntes amb les imatges? Sí, o m'adapto al treball que estic fent.
El treball que vaig exposar l'any passat a Fotospanya és un treball de vals, que sí que és una miqueta més documental i no ja parlo de donar una sensació, sinó de parlo documental als vals de barri i als vals de poble, saps? Llavors, jo el que intento és brinar de qui estic parlant i trato de fer la narrativa per comunicar això.
El que más me cuesta es saber de qué estoy hablando. Es que es el que cuesta de veritat, porque el treball de la Plaça Catalunya son 8 años de trabajo, el de los bares son 11 y no está acabado.
La millor dificultat que té la gent és mirar de què està parlant, perquè la fotografia no és la superfície, sinó és la metàfora que estàs creant i saber què metàfora estàs creant és dur. És dur i una miqueta molt difícil.
i cal donar-se temps, no? I amb aquesta oràgina i estrès que portem tots, doncs de vegades donar aquest espai a la narrativa que comentes és difícil, no? No, no, sí, sí, és molt difícil, és molt difícil i fa falta molt de temps, però bueno, ja està bé, no? Tindrà un espai on pot tindre temps, no? Una excusa per parar. Sí, sí, una excusa per parar, sí, sí, sí.
I parlaves fa un moment de la utilitat de la fotografia, que per tu una bona fotografia, diguem, és la que compleix una funció en aquest sentit. Quin espai o quina importància pot tenir la fotografia més artística o d'autor en un moment com l'actual, amb un bombardeig constant d'imatges a xarxes socials, com parlàvem,
fins i tot amb la intel·ligència artificial que deixa oberts moltíssims debats sobre la veracitat de les imatges, l'autoria... No sé, quina utilitat pot tenir en aquest context? Mira, jo crec... A veure, cada cop... Mira, cada cop el món és més visual i fa servir les imatges. Llavors, l'utilitat que podem tenir com a autors és...
Treballar perquè la gent es doni compte com s'utilitzen les imatges, com se lean. Jo tinc alumnes a un centre cívic de Barcelona, però també faig classes de narrativa visual a l'Escola Universitària de Girona i sempre les dic, mira, nosaltres pensem que no sabem d'imatges. Però si no sapiguessin d'imatges no anirien a comprar les marques que s'anuncien.
No sou conscients, les marques utilitzen la percepció que tenim del món i com miren les imatges perquè tu vagis al centre comercial a comprar i acabes anant a comprar o quan vas a les tendes a comprar les marques que ells volen. Llavors, què podem fer amb la fotografia? Ser conscients d'això. I ja és molt.
perquè és molt difícil. Anem al futur, jo el veig molt negre, però no per la fotografia, sinó perquè anem a un món on potser amb intel·ligència artificial surt una imatge d'un president d'un país que comença a dir bestieses i la gent s'ho creu i comencen a fer bestieses. Llavors, si aconseguim que la gent
comenci a pensar què m'estan dient amb les imatges, potser tot això ho podem revertir. És una miqueta il·lusori, però bé, és la nostra esperança, el que queda al fons de la caja de Pandora, és l'esperança, és el que ens queda ara.
Ser conscients de què ens estan dient, com funciona, com podem pensar, i ho sabem, saps? Ho sabem. Perquè si no, no aniran a comprar les tendes i anem com a borregos.
Estendre la mirada crítica també al plànol visual, i això és una feina de llarg calatge i d'anar a picar en pedra. I ja per acabar, David, tornant a la xerrada de dijous vinent, què t'agradaria que la gent s'endugués després d'escoltar-te a la biblioteca?
Jo, com que no me pase como en Logroño, que se levantó un señor i dijo, aquestes fotos no me gustan, i se fue de la sala pegant un portazo. Déu n'hi do. Sí, no, bueno, això sempre són coses que passen, no? I sempre ho explico perquè em va fer molta gràcia. Jo, com que la gent comprengui una miqueta més com funcionen les imatges i que s'aplanti una semilleta per un futur, jo estaria molt content, la veritat.
Doncs sobretot plegats, segur que es podrà reflexionar i compartir dijous vinent, 12 de febrer, a la Biblioteca, amb la xerrada de fotografia d'autor a càrrec de David Salcedo, a partir de dos quarts de set. David, moltíssimes gràcies per atendre'ns i sort amb tots els projectes. Moltes gràcies. I a vosaltres amb la ràdio. Reflexió, música i lluites internacionals ompliran l'esquella d'activitat
Aquest cap de setmana, avui, es reuneix l'òrgan intermedi en assemblea per coordinar la programació del mes de març. És un espai obert per recollir idees de tots els vicentins i vicentines. L'assemblea de l'òrgan intermedi començarà a les 7. Demà a la nit serà el torn de gaudir d'un nou concert acústic. En aquesta ocasió,
amb la veu de Mireia Vilaseca a partir de les 11. I diumenge a la tarda hi ha cinefòrum de lluites internacionals amb la projecció del documental Esbec 37, que explica la història dels 600 infants de Burkina Faso que es van formar a Cuba. És una proposta impulsada per les joventuts comunistes del Baix Llobregat. El cinefòrum començarà diumenge a dos quarts de cinc.
Quants anys hem passat des del primer any? Quants cops hem escrit l'història junts? Quants cops hem cridat? Això que sentiu és una part de mi, la nova cançó de la cantautora Vicentina Alba Gil. És el cinquè single del seu primer treball, Tot el que soc. Quants anys hem escrit la vida junts?
La cançó parla dels vincles que es construeixen amb el pas dels anys i que es mantenen vius malgrat el temps i els canvis. Les emocions i l'intimisme estan ben presents a la música del vagí. És una línia clara del meu EP. Cada cançó parla de la vida des d'un lloc molt sincer i proper de com ens sentim, com estimem i sobretot com ens relacionem amb els altres.
També vull que la gent s'hi pugui veure reflectida i sentir que hi ha una història que li parla directament a ells. Crec que és la base per poder arribar a tothom.
Una part de mi es pot sentir a plataformes digitals des del 23 de gener. La Vicentina assegura que la rauda està sent molt bona i que el públic connecta amb la seva música. La veritat és que la rauda està sent molt bonica. És molt especial veure que la gent li està agradant molt la cançó, que al final és una cançó que he fet amb molt d'amor i em diuen que té una energia molt especial.
molt festiva i que els fa recordar els vincles i els moments especials amb la seva gent. L'EP en general està connectant amb les persones que busquen emociona i autenticitat a la música i que precisament és el que també volia transmetre amb aquest EP.
Gil és educadora infantil i sanitària i assegura que la música l'ha acompanyat des de petita. L'entén com una manera de cuidar les persones. La música m'ha acompanyat sempre des de petita, en els bons i en els bons moments, i és com un espai on puc posar en paraules les emocions que de vegades costen de dir, i alhora connectar amb altres que també les viuen.
i al final regalar cançons que parlen de la gent que estimes és una manera molt bonica d'expressar el que sentim i compartir les emocions a través de la música. Al final aquesta combinació jo crec que dona molta perspectiva i empatia perquè com a mestre sanitària estàs cuidant constantment les persones i treballes directament amb elles. Les escoltes, estàs amb elles, les comprens, també cada persona té el seu ritme i emoció i llavors
Tot això al final també acaba entrant directament a la meva música, perquè de totes les meves vivències que he tingut al llarg d'aquests anys, estan reflectides en totes les meves lletres, en el que he vist i en el que faig. I al final el que busco amb la meva música és cuidar, acompanyar i que sigui propera i humana. Jo crec que fer música és una manera de cuidar les persones també.
L'Adalba Gil és una cara i una veu coneguda al món cultural vicentí. Forma part de la Junta de la Colla Castellera Carallots i també ha participat a més d'un autosacramental. A més, té una llarga trajectòria a corals de l'entorn. A Sant Vicenç dels Horts, amb la coral jove i la tres quarts de deu del centre, però també el coraggio de Sant Just i actualment amb The Popular Choir de Barcelona. Ella mateixa valora els aprenentatges vocals i musicals que li han aportat aquestes experiències.
Al final, cantar amb corals et dona consciència del so, de l'harmonia, de l'espai de cada veu, dels acords que cantes i del que estàs fent en cada moment. He tingut la sort de poder passar per totes les veus, de contral, mezzo-soprano, soprano, i això m'ha permès aprendre a fer diferents registres i colors vocals.
Tot plegat al final fa que quan creo els meus temes tingui molt present com sonen les capes vocals i com transmetre l'emoció amb la veu d'una manera molt natural i expressiva, que és el que fa tenir l'experiència en el món coral. I és una sort, la veritat. Gil avança noves cançons per aquest any. La cantautora Vicentina vol provar els seus temes en directe, ja siguin solitari o acompanyada.
Tinc moltes coses en ment. Vull continuar explorant aquest pop proper i emocional. Estic treballant amb cançons noves i també m'encantaria poder col·laborar amb altres artistes. Al final tots somiem, no? I poder compartir la música i aprendre d'ells també. Així que el 2026 promet ser un any de música molt sencera i de molta connexió amb la pública i la gent que m'escolta.
poder començar a fer concerts i connectar amb el públic de manera directa i compartir la meva música en viu. I espero poder anunciar ben aviat alguna data concreta i viure aquesta experiència amb totes les persones que vulguin escoltar-me i compartir el meu projecte.
M'agradaria acabar agraint a la Casa Anglès Studio que són els meus productors per fer-ho tan fàcil i per ser casa. I tant de bo puguem continuar cantant junts i donar vida a nous projectes. Sobretot a crear músic per la confiança i la transparència per creure en mi i donar-me l'oportunitat de començar a fer realitat el meu somni al seu costat. Tot va començar
Compartint en versos el que som, compartint la vida. Doncs amb la veu del Vagil ens acomiadem fins dilluns. Tornarem a posar Sant Vicenç al dia puntuals a partir de la una. Bon cap de setmana. Quants cols m'has trobat? Quants cols m'he perdut?
Quants cops m'has fet la por per seguir? Tantes vegades hem escrit la vida junts. En els teus ulls sempre hi haurà una part de mi. Quants anys han passat? Des del primer any.
Quants cops hem escrit l'història junts? Quants cops hem cridat somiant al final? Quants anys hem buscat traceres d'un? Tantes vegades hem escrit la vida junts? Quan estem junts sempre hi haguem una pausa
Més de deu anys, convertint en versos el que som. Compartint la vida, buscant nous camins. Amb tu tot es torna més senzill. Tantes vegades hem escrit la vida junts.
En els teus ulls sempre hi haurà una part de mi.