Sant Vicenç al dia.
Bon dia, és en marxa una jornada dedicada a les oportunitats energètiques per a empreses i comerços al Molí dels Frares. Es tracta d'una trobada organitzada per l'Ajuntament amb el suport de la comunitat Bona Energia, que vol crear un espai de col·laboració entre l'administració, el teixit productiu i entitats del sector energètic. L'objectiu és ajudar empreses i establiments a reduir la factura energètica i alhora impulsar la transició cap a models més sostenibles. Ara hi entrem al detall, abans repassem la resta de titulars del dia.
La retirada dels pressupostos de la Generalitat per continuar negociant dona més marxa a Sant Vicenç per poder incloure la futura residència de gent gran als comptes catalans. Els esforços de l'Ajuntament se centren ara en enllestir els tràmits administratius per cedir el solar a la Generalitat.
Coneixer la situació a Cisjordani a través del testimoni de dos brigadistes que han estat ajudant famílies palestines sobre el terreny. És l'objectiu de la xerrada que acull l'esquella demà a la tarda. En parlarem a l'informatiu amb un dels activistes del moviment internacional de solidaritat amb Palestina.
Enzo Laoz Martín guanya la tercera pilota d'or del torneig Champions Dream, una competició de futbol privada que busca que els nens i nenes puguin viure una experiència similar als grans tornejos de futbol com la Champions o el Mundial. Laoz té 11 anys, és alumna de la Immaculada i juga a l'Alaví de la Unió Esportiva Cornellà, a primera catalana.
I ara la previsió del temps per les properes hores ens l'actualitza en Luismi Pérez. Luismi, bon dia. Bon dia. Podem dir que gran part d'aquest dijous ja el cel estarà més aviat destapat. Sí que aquesta tarda tornaran a aparèixer alguns núvols una mica més gruixuts, sobretot ja quan es faci de nit. I especialment aquesta propera matinada tornarem a tenir algun xàfec.
a les mateixes zones a les quals hi ha caigut aquesta nit passarà. Per tant, al Barcelonès, al Baix Vallès, també a la banda més baixa del Baix Occidental o cap a la costa del Maresme. No seran pluges gaire destacables, però gairebé tot aquest dijous les clarienes seran dominants i amb una temperatura que tira una mica cap avall. Per tant, ambient suau aquesta tarda, però no pas gaire calorós. N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mius. Per la Sara Cabrera és dijous 26 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
És amb Marcel Molí dels Freres una jornada dedicada a les oportunitats energètiques per a empreses i comerços. Es tracta d'una trobada organitzada per l'Ajuntament amb el suport de la Comunitat Bona Energia que vol crear un espai de col·laboració entre administració, el teixit productiu i entitats del sector energètic. L'objectiu és ajudar empreses i establiments a reduir la factura energètica i alhora
Impulsar la transició cap a models més sostenibles arreu del territori. Xavi Gómez és el regidor de Promoció Econòmica. L'objectiu de la jornada és oferir eines pràctiques i reals per a empreses i comerços, apropar els recursos, les ajudes i els projectes que estan funcionant i generar espais de trobada i col·laboració entre les pròpies empreses i entre les empreses i l'administració. L'oportunitat per elles, per les empreses i pels comerços,
És clara, reduir els costos energètics, millorar la competitivitat i avançar cap a models més sostenibles i més resilients a nivell social. I més en moments d'incertesa i inestabilitat que impacta directament en les nostres empreses i en els nostres comerços. Un moment en què els conflictes internacionals estan impactant directament en els preus de l'energia, en l'import de les factures dels comerços i les indústries locals,
i l'energia ha passat a ser un cost fix per al sector clau en la competitivitat global.
En aquest context, Gómez remarca la necessitat que tots els agents i les administracions sumin esforços per avançar cap a la transició energètica. L'Ajuntament, en aquest sentit, acompanya el teixit productiu en aquesta tan desitjada i tan esperada transició energètica. Apostem per un model més sostenible, eficient i arrelat al territori. L'impuls a projectes locals com la comunitat energètica n'és un clar exemple.
La transformació energètica només serà possible amb la implicació de tots, amb la implicació de totes les parts, i en aquest sentit cal destacar la importància de treballar conjuntament tant l'administració, les empreses i les entitats.
Bona Energia, la comunitat energètica impulsada per l'associació veïnal del grup Llinàs, vol acostar la transició energètica a empreses i comerços de Sant Vicenç. Un dels seus impulsors, Lluís Cosí, destaca que un dels principals avantatges d'aquests models és poder garantir preus més estables en el subministrament energètic dels negocis.
Nosaltres participem amb l'objectiu d'apropar la transició energètica a les empreses, indústries i comerços al nostre municipi. El millor escut a les nostres empreses i comerços és ser capaços de garantir preus energètics estables i baixos. I ho aconseguirem, d'això estem segur. Tenim una eina molt clara, les energies renovables i les comunitats energètiques locals com la nostra.
Aquests models ens permeten generar energia de proximitat, reduir la dependència de factors estents i avançar cap a un sistema més resilient i competitiu. Paral·lelament a la jornada, la comunitat Bona Energia es troba ara en fase d'obertura a Sant Vicenç. Fa unes setmanes ja van oferir una xerrada informativa a l'Esquella i properament continuaran amb noves trobades obertes al veïnat en diferents punts del municipi. Segons avança Cusi, la previsió és posar en marxa la comunitat i presentar-la oficialment al juny.
Vam fer aquesta primera, que va ser una mica formativa sobre l'àmbit de l'energia, que va ser un èxit. Es va anar apropant gent que no formava part de la comunitat energètica i es van interessar en el projecte, cosa que ens va alagrar. I ara aquestes es faran durant el mes d'abril i maig, ja amb la agenda tancada, on vindran casos d'èxit també a explicar-nos el que estan fent a altres llocs del territori
i a partir d'allà crear les nostres línies de treball que presentarem oficialment a tota la ciutadania el pròxim 4 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient i la Setmana Europea de l'Energia Sostenible.
Tornant a la jornada d'avui, fins a les 3 de la tarda, l'Auditori del Molí acollirà ponències i taules rodones amb institucions, entitats i organismes del sector energètic, com ara l'Institut Català de l'Energia, l'Oficina de Transició Energètica Empresarial, o UNEFCAT, la principal associació d'empreses fotovoltaiques de Catalunya. També comptarà amb la participació d'associacions comercials i empresarials, com ara la Unió de Botiguers de Sant Vicenç dels Horts o PIMEC.
Amb la gran quantitat d'oponents que venen d'alt nivell, esperem que les empreses puguin conèixer eines, recursos i projectes reals que ja estan ajudant empreses i comerços a reduir els seus costos i avançar cap a un model més sostenible. Des de la comunitat energètica seguirem treballant precisament amb això, amb impulsar projectes col·lectius que ajudin el nostre teixit econòmic a guanyar autonomia.
energètica, estabilitat i competitivitat. És previst que tanqui la jornada energètica per a empreses i comerços l'alcalde Miguel Comino.
La retirada dels pressupostos de la Generalitat per continuar negociant dona més març a Sant Vicenç per poder incloure la futura residència de gent gran als comptes catalans. Ara mateix, els esforços de l'Ajuntament se centren en enllestir els tràmits administratius per cedir el solar a la Generalitat, unes gestions que el govern municipal confia enllestir aviat. Ho explicava el regidor d'Urbanisme Isidre Bautista i portaveu del grup socialista a la tertúlia a quatre bandes de Ràdio Sant Vicenç.
Hi ha servituts de pas, hi ha servituts d'aigua, d'aquests torrentets que hi ha subterranis que donaven segurament servei al polígono industrial de la bufarull, a la indústria de la bufarull, doncs tot això està recollit en el registre i quan tu agafes el paper i te'n vas a la Generalitat de Catalunya els hi dius a vostè
us dono, us cedeixo el sol, la Generalitat et diu, la Cap de Catalunya agafa el registre i diu, ostres, però aquí hi ha unes càrregues que venen d'anys ancestrales, això s'ha de solucionar perquè no podem recepcionar això, no? Per fer qualsevol cosa en aquell solar, per fer qualsevol cosa...
S'hauria d'haver aixecat aquestes servituts i aquest tràmit administratiu s'hauria de donar igualment. Estan duent a terme, que estem pràcticament a tocar de tenir-los llestos i poder fer aquesta transposició a la Generalitat de Catalunya perquè agafin i acceptin la cessió d'aquest solar.
La negociació dels pressupostos de la Generalitat continua ara entre PSC i Esquerra. La portaveu de FEMS Sant Vicenç, Marcelina Bosch, explicava que ajudaran tot el que puguin per aconseguir que es construeixi la residència, però cal que abans la Generalitat pugui disposar del terreny.
Aquesta proposta de pressupost que estaven disposats a aprovar el govern i comuns no apareixia a la residència. I entenem que no apareixia a la residència també, entre altres coses, perquè segurament estableixen prioritats i tenien altres residències prioritàries, però sobretot per això que comentava l'Isidre, perquè a hores d'ara
Generalitat de Catalunya, el govern encara no té la cessió d'ús d'aquest solar per poder projectar una residència, perquè primer s'ha de fer el projecte i després s'ha de construir. Per tant, sense que s'hagi formalitzat la cessió d'aquest terreny, entenem que difícilment el govern pot posar cap partida en el pressupost que presenti.
En el moment que això es resol, òbviament tots tenim molt d'interès en que hi hagi una residència a Sant Vicenç i per tant tothom, i sobretot fem, ajudarà tant com pugui perquè aquest municipi tingui finalment una residència que necessita. També el portaveu d'en Comú Podem, Jordi Gil, explicava les peticions que havien fet el grup parlamentari dels comuns per negociar el pressupost de la Generalitat, residència i Escola Sant Jordi.
Començarem a pensar que és una realitat de l'augment en què veiem una partida econòmica associada, estarà molt més a prop, i la segona cosa que vam demanar va ser també més recursos per acabar amb les obres de l'Escola de Sant Jordi. Aquestes van ser les nostres dues peticions a grup parlamentari. Sé que s'han estat negociant, sé que s'han estat treballant i que estan sobre la taula pendents, insisteixo, de l'aprovació d'aquest pressupost.
El portaveu socialista reiterava que també mantenen el diàleg obert amb el PSC i el govern de la Generalitat i veuen bons ulls que la negociació del pressupost continuï oberta, ara amb Esquerra. Bautista també reclama unitat municipal.
per sort, hi ha una negociació de pressupostos que està vigent i que hi ha hagut, dels tres partits polítics que estem aquí asseguts, n'hi ha hagut un o part d'un que ha dit ell necessito més temps per mirar-me i per negociar, doncs escolta, amb aquest temps a nosaltres ens servirà per tenir resolt aquest problema administratiu perquè quan s'aixequi la llebre i diguin hi ha acord, nosaltres direm d'acord, doncs tenim solar.
I amb aquest solar volem que ens hi feu la residència de la gent gran, que és, com diu el Jordi, i com hauria d'haver sigut sempre, competència de la Generalitat de Catalunya. Necessitem que aquests tres partits polítics que estan aquí asseguts s'agafin de la mà amb aquest tema, que és un tema prou capdalt i prou important, per agafar feina de la Generalitat de Catalunya, picar la porta i dir-los que no ens mourem d'aquí fins que no ens poseu la residència en els vostres pressupostos, perquè vosaltres sou qui us heu d'encarregar de construir-nos la nostra residència.
La tertúlia de portaveus a quatre bandes es pot escoltar al podcast de Ràdio Sant Vicenç.
Obrim ara plana internacional. Durant els últims mesos moltes mirades s'han posat sobre Gaza. Potser massa tard, però la comunitat internacional ha denunciat el genocidi comès per Israel reconegut per les Nacions Unides. Però què està passant ara a l'altra banda de Palestina, Cisjordània? Quin és el dia a dia d'un poble que viu sota ocupació creixent? Tues brigadistes internacionals han estat sobre el terreny?
convivint amb la població palestina i veient de primera mà què significa viure en aquest context. Demà a la tarda compartirà les seves experiències a Sant Vicenç dels Horts, a l'Esquella. Abans comptem al Sant Vicenç al dia amb un dels brigadistes del Moviment Internacional de Solidaritat amb Palestina. Toni, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Comencem a parlar de la xerrada que fareu demà a la tarda a l'Esquella. Com l'heu plantejat? Què hi voleu abordar?
Bé, quan fan xerrades com aquesta el que volem sobretot és poder explicar la nostra experiència en primera persona de les diferents voluntàries i activistes que viatgen sobre terreny per poder donar una altra visió sobre el conflicte que està patint Palestina
I per tant això intentem explicar una mica què és la nostra organització, com funciona i també poder explicar quin ha estat la nostra experiència perquè creiem que el testimoni directe de companyes, de veïns i veïnes és també una bona manera de poder explicar i difondre el que està passant a Palestina a dia d'avui.
Formeu part d'aquestes brigades del moviment internacional de solidaritat amb Palestina i, com bé explicava, heu estat sobre el terreny. Quina era exactament la vostra tasca? Quin paper teniu o us permeten tenir davant del bloqueig general d'Israel per entrar a ajuda humanitària i, a més, què és el que podíeu fer per millorar la situació de les persones que hi viuen, del poble palestí?
Sí, el que nosaltres fem normalment és el que anomenem presència de solidaritat, que és estar amb comunitats a Palestina organitzades i coordinades pels comitès de resistència d'allà. És a dir, l'AIA-SEM és un moviment fundat i liderat per persones palestines
i persones que viuen a Israel en el 2001 i ella s'encarrega una mica de fer aquesta coordinació amb les comunitats d'allà i a través d'aquesta participació o aquesta presència de persones d'altres països del món que, per desgràcia, pel fet de tenir determinat passaport tenim un privilegi que fa que l'exèrcit israelià i els colons
tinguin una actuació una mica menys violenta i una mica menys forta cap a les comunitats i les famílies paràstines. Llavors, bàsicament anem sobre terreny, anem una mica on els comitès ens demanen d'anar per fer aquesta presència de solidaritat o presència de protecció. Intentar ajudar les famílies i les comunitats d'allà a que la violència cap a elles sigui una miqueta menys intensa.
És a dir, que a la pràctica funcioneu com una mena d'escut humà? Sí, es podria dir, en certa manera, es podria dir així, sí. I vas estar-hi a l'estiu. Quina és la situació actual, a Cisjordània? Sí, hi vaig estar aquest estiu passat. La veritat, ja havia estat feia uns anys enrere i sí que m'adono que la situació és molt pitjor, és molt més crítica,
La veritat és que la violència de les forces d'ocupació d'Israel i dels colons està en augment i es nota moltíssim també en el que t'expliquen les famílies palestines i la por que tenen. Crec que avui dia sobretot veiem com moltíssima violència diària i constant dels colons.
de moltíssims assentaments de colons que s'han anat proliferant arreu del territori palestí, territori que fins i tot, aquests assentaments de colons, fins i tot en alguns casos van en contra de la llei israeliana, ja no només de la llei del dret internacional, evidentment, sinó que fins i tot hi ha alguns assentaments que estan situats en espais que fins i tot la llei israeliana
marca clarament que no hi poden ser i tot i així hi són, tot i així es proliferen cada vegada més i tenen, evidentment, la complicitat de l'exèrcit israelià.
Per qui ens estigui sentint i potser no ho sàpiga, què és exactament un assentament de colons? És a dir, quina és la situació? Famílies que hi han viscut tota la vida, em refereixo al poble palestí, que es veuen, no sé si de la nit al dia, perquè aquesta ocupació, com bé comentaves, ja porta temps, però que les expulsen de casa seva.
Sí, els assentaments de Colons són bàsicament, n'hi ha de dos tipus, n'hi ha alguns que estan una mica més estructurats, amb construccions, amb ballats, amb proteccions, i hi ha d'altres que neixen una mica de la pròpia iniciativa dels Colons, que decideixen de sobte, evidentment sempre a prop d'on hi ha famílies i comunitats palestines, portar-hi una caravana. Al cap d'una setmana hi en porten una altra.
Al cap d'un mes creen un ballat i porten bestiar. I així van de manera sostinguda i prolongada fent créixer aquests assentaments fins que es demenen com petits pobles on hi acaben vivint famílies de colons israelians.
que la seva finalitat és principalment ocupar aquest espai i expulsar les famílies i les comunitats palestines que hi ha al seu voltant. Per tant, a partir d'aquí, quan elles estan una mica assentades, comencen a passar diàriament a prop o per davant de les famílies palestines i d'aquí van incrementant el seu grau de violència i d'assetjament
fins que aconsegueixen expulsar aquestes famílies. El crado de violència i assetjament va des d'això, d'anar passant per davant de les cases amb armes de foc, amb diferents tipus d'armes, com amb la intenció de generar por i tensió òbvia a les famílies, fins a l'atac a la nit sobre el propi bestial de les famílies palestines, l'enverenament o l'assassinat de...
d'aquest bestiar, el fet de cremar, destrossar parts de les seves cases, cremar-los-hi parts de les seves cases, tot aquest nivell de violència i d'assetjament va pujant fins que bàsicament la família se sent obligada i forçada a marxar, sobretot per això, perquè no hi ha cap resposta de ningú.
ni de l'exèrcit israelí, ni del govern, ni fins i tot del govern palestí, que faci alguna cosa per precisament aturar o protegir aquestes famílies palestines que al final donen això. Si no volen acabar sent agredides, que les seves criatures també siguin agredides o que visquin aquest grau de violència insostenible, evidentment es veuen moltes vegades forçades a marxar de casa seva.
Sense resposta i fins i tot amb certa complicitat per part del govern d'Israel. En els darrers dies ho hem vist amb l'escalada de violència per part dels colons. Tota la complicitat, tota la complicitat i a més descarada. Un gran exemple és quan jo vaig ser-hi allà aquest darrer estiu, els colons jo vaig estar convivint durant setmanes amb una família en concret
I els colons, ja et dic, en aquestes setmanes vaig poder veure com tot aquest progrés de violència que fins i tot quan jo havia estat anteriorment era un nivell de violència molt més progressiva i molt més allargada amb el temps. Jo hi vaig estar amb aquesta família tres setmanes i en aquestes tres setmanes vaig veure des d'aquest inici que et deia, de simplement els colons passejant-se per davant de la casa, generant aquesta tensió fins a arribar a nivells de violència molt exagerats.
Fins a arribar fins i tot un dia, que va ser el dia on la família va decidir per la seva propera protecció i supervivència marxar de casa seva, on els colons van enviar a l'exèrcit. Els colons van ser qui van parlar amb l'exèrcit i els hi van...
pràcticament ordenar. Els van dir que havien d'anar a aquesta família, els havien d'assetjar, també els havien de crear por i havien d'aconseguir que marxessin. És a dir, hem arribat a una situació on són els colons qui manen a l'exèrcit perquè facin el que ells volen, sota el seu mandat. Llavors va venir l'exèrcit un vespre,
Va amenaçar el cap de la família, dient-li que la seva casa estava en una zona de pràctiques militars i que per tant no podien ser allà. La família amb el suport nostre ja tenia preparat un mapa i una prova dient que no era veritat, que aquella casa...
no estava en zona d'entrenament militar. I després de poder ensenyar aquestes proves, l'exèrcit va canviar d'argument i li va dir al cap de família que nosaltres no podíem estar allà com a activistes internacionals. Érem una parella d'activistes i que era molt problemàtic que nosaltres estiguéssim allà i que això li generaria problemes. Tot això que us estic parlant de...
posa-li 10-15 soldats armats amb la cara tapada i apuntant amb el subfugell al pare de família mentre els explicaven tot això, obligant la resta de família, mare i quatre criatures que tenien a estar-se d'esquenes, de genolls a terra, mentre tot això passava. I tot això és promogut pels propis colons i amb això, amb la complicitat de l'exèrcit.
I com es troba aquestes famílies, aquesta població que es veu forçada a desplaçar-se davant d'aquesta intimidació i escalada de la violència? Vull dir, el nivell de por generalitzada ha de ser molt compartit. Sí, evidentment, és una situació insostenible. El que passa és que la comunitat palestina és una comunitat que porta en resistència dècades i generacions
I per tant, en certa manera, i tot i que costi de creure, estan, entre cometes i per desgràcia acostumades a aquesta situació, la convivència i la vida comunitària a Palestina és molt forta i per tant totes les famílies i totes les veïnes ja tenen aquesta xarxa de suport, que quan una família es veu forçada a abandonar casa seva,
i algú de la comunitat del costat, del poble proper, familiars, que les acullen. Evidentment, amb tota la dificultat i precarietat que això suposa, però vull dir que aquest sentiment comunitari està molt present al dia a dia de les famílies palestines i com elles et diuen quan hi vas, nosaltres seguirem resistint.
Cap ocupació dura per sempre i, per tant, aquí seguirem fins que algú amb prou d'entitat i amb prou de força, la comunitat internacional, les Nacions Unides, qui sigui, doncs ens doni el suport que canals i tècnica mereixem.
I és possible arribar a aquest suport perquè, clar, fa uns mesos tothom s'enduia les mans al cap amb el genocidi reconegut per les Nacions Unides que va fer l'exèrcit israelí a Gaza. Tots els ulls posats sobre Gaza, sobre Rafap, però pot arribar a passar el mateix que va passar Gaza a Cisjordània? Sí, de fet està passant i porta molt de temps passant, tot i que de manera diferent, de manera una mica més...
dissimulada per dir-ho d'alguna manera, però sabem perfectament que la intenció d'Israel i de les forces d'ocupació és fer fora a tota la població palestina i poder envair tot aquest territori. Això és una agenda que totes coneixem, que és evident i que Israel segueix perpetrant des de fa dècades i que ho ha anat incrementant evidentment en els últims anys i cada vegada més. I de fet, a dia d'avui, amb tot el que està passant a
amb la guerra amb Iran, etcètera, també està aprofitant Israel per incrementar fins i tot la violència a dins de Cisjordània i a Gaza, ja que els ulls estan posats en un altre lloc. Per tant, és una estratègia que és evident que Israel porta seguint durant molt de temps i que seguirà així fins que algú no faci alguna cosa. La població civil, jo crec que hi ha moltíssimes persones que estan lluitant i col·laborant
per posar el focus a Palestina, als crims de guerra que està perpetrant Israel, i tenim moltíssimes entitats, la Flotilla, la Comunitat per Palestina-Catalunya, la coalició de Procomplicitat amb Israel, nosaltres mateixes, hi ha moltíssimes entitats que des de la societat civil estem fent tot el que podem perquè això es posi sobre la taula, però al final qui ha de dir alguna cosa són els governs, són els estats,
que tenen la clau, per suposat, tenen la clau per poder canviar això i per poder aturar, el que estem veient i el que estem demostrant és que no tenen la voluntat política ni cap intenció ni de parar els peus a Israel ni als Estats Units i que, per tant, aquí veurem qui decideix fer alguna cosa i com s'ha quedat desenvolupant tot plegat. I què t'agradaria que s'endugués qui s'acosti de mà a l'esquella després d'escoltar-vos?
Bé, sobretot una mica això, aquesta mirada una mica més personal, més directa, més propera, de poder explicar una mica quin és també el dia a dia de les famílies palestines, quina és la seva situació, com dèiem, també des de la violència i des de tot l'assetjament que reben, però també des de la seva...
lluita i resistència en el dia a dia, les seves costums, les seves tradicions, com s'estan adaptant en aquesta situació. I crec que és una manera com molt interessant de poder conèixer des d'un altre prisma la situació de la comunitat palestina.
i també, sobretot, de poder explicar que a Palestina s'hi pot anar i s'hi ha d'anar. Tenim, des d'aquesta solidaritat internacional, la responsabilitat de poder-hi anar, de poder fer presència de solidaritat allà, que és una cosa que la comunitat palestina demana, que agraeix moltíssim, i que nosaltres, des de l'AISEM i des del Grup Territorial de Catalunya, volem engrescar al màxim de persones a sumar-s'hi, animar-se a anar-hi,
i d'explicar una mica com funcionem i tot aquest acompanyament, evidentment, que fem a les persones que tenen interès en anar, tant abans d'anar sobre terreny com durant i després. Doncs demà hi haurà oportunitat de conèixer la situació del poble palestí a Cisjordània en una xerrada organitzada pel Moviment Internacional de Solidaritat amb Palestina i amb el testimoni de dues brigadistes que han estat al terreny. Serà a partir de les 7 a l'Esquella. Toni, moltíssimes gràcies per atendre'ns. Moltíssimes gràcies a vosaltres per difondre'ns.
El Tour de França passarà aquest estiu per Sant Vicenç dels Horts el proper 5 de juliol, en la segona etapa de la prova. Falten 100 dies perquè comenci a pedalar i la façana de l'Ajuntament s'il·luminarà aquest vespre de color groc amb els colors de la prova ciclista més famosa del món.
El tur passarà per Sant Vicenç per la Nacional 340 en una ruta que portarà els ciclistes per les muntanyes de l'Urdal, baixarà per Cerballó i travessarà Sant Vicenç per connectar Molins de Rei i Collserola, amb meta davant l'Estadi Olímpic de Montjuïc. La prova compta amb 150 milions d'espectadors només a Europa i es retransmet a 190 països d'arreu del món. Es tracta del tercer esdeveniment esportiu mundial només superat
amb popularitat pels Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol. L'organització del Tour fa una crida també per aconseguir persones voluntàries d'arreu de Catalunya. La prova passarà per 60 municipis i es busca la implicació de persones d'arreu del territori. Més informació sobre el voluntariat al Tour al web letour.barcelona.
El Vicentí Enzo Laod Martín guanya la seva tercera pilota d'or al torneig Champions Dream, una competició de futbol base privada que busca que els nens i nenes puguin viure una experiència similar a les grans competicions professionals com la Champions League o el Mundial. El futbolista vicentí jugarà a la vida a la Unió Esportiva Cornellà B, que encapçalen la classificació a primera catalana. El jugador va recollir la seva tercera pilota d'or a la Champions Dream aquest dissabte a un trofeu
que premia el millor rendiment individual en aquesta competició. L'Enzo té 11 anys i fa cinquè. A l'Escola de la Immaculada vesteix el número 11 de l'Alaví de la Unió Esportiva Cornellà B, a primera catalana, que és una de les categories més exigents del futbol formatiu. La seva evolució constant, ambició de joc i capacitat tècnica, l'han convertit en una peça clau dins l'equip. L'OZ acumula a les seves botes 12 gols dels 22 partits disputats aquesta temporada.
I aquesta tarda se celebra a la sala de plens l'Audiència Pública Ciutadana del març. El veïnat que vulgui intervenir-hi ho ha de demanar prèviament al correu audiènciapublica.sbh.cat. La sessió es podrà seguir en directe a Ràdio Sant Vicenç i a la tele local a partir de dos quarts de set a Audiència Pública del mes de març des de la sala de plens de l'Ajuntament. Sant Vicenç del Dia
Doncs amb l'audiència pública arribem al final d'aquest informatiu. Demà a partir de la 1, més informació d'àmbit local. Tornarem a posar Sant Vicenç al dia. Gràcies.