Sant Vicenç al dia.
Bon dia, Sant Vicenç dels Horts enfila una setmana de reivindicacions entorn al 8 de març amb propostes culturals i trobades diverses per reflexionar sobre el paper de les dones i la lluita per la igualtat a diferents àmbits. La marxa de torces de l'implicat per Sant Josep i l'entrega de premis del concurs de dibuix i arts visuals del Centre Diari Sant Josep centraran dimecres les reivindicacions feministes al Rocío. La setena edició del concurs impulsat pel Centre Diari Sant Josep
ha assolit rècord de participació. S'han presentat 97 obres, amb una participació especialment elevada entre nois i noies adolescents. Ara hi entrem al detall, abans repassem la resta de titulars del dia.
Ferrocarrils de la Generalitat reforça el servei a la línia Llobregat-Anoia per la celebració del Mobile World Congress. S'incrementen les circulacions i la capacitat dels trens a la línia L8 fins dijous.
Bufet Paraíso, el curt dirigit pel Vicentí Santi Amezqueta i Héctor Zafra, es queda amb la nominació Als Goya. L'estatueta, el millor curt d'animació, se la va endur dissabte al curt Gilbert. A l'informatiu parlarem amb el director Vicentí Amezqueta per conèixer la seva experiència a la Gala d'Als Goya.
La commemoració del Dia d'Andalusia va omplir dissabte la plaça 11 de setembre de Flamenc versus i reivindicació de la diversitat i la convivència. Ajuntament, partits polítics, entitats i ciutadania, Vicentina van homenatjar la figura de Blas Infante com a símbol de llibertat i d'autogovern del poble andalús.
I ara la previsió del temps. Ens l'actualitza en Luismi Pérez. Luismi, bon dia. Bon dia. Anirem tenint alguns núvols escampats per les comarques metropolitanes al llarg d'aquest lluns, però no estarem parlant de grans núvolades i tampoc que hagin de deixar pluja. Durarà la tarda. En molts casos també aquests núvols s'acabaran trencant. Seran més esquifits, quan més cap a prop del Montseny estiguem, també a l'Almaresme,
núvols una mica més gruixuts al voltant del Garraf o del Baix Llobregat. La temperatura no varia gaires. N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mius per la Sara Cabrera. És dilluns 2 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
Sant Vicenç dels Os enfila una setmana de reivindicacions entorn el 8 de març amb propostes culturals i trobades diverses per reflexionar sobre el paper de les dones i la lluita per la igualtat a diferents àmbits. La marxa de torxes de l'implicat per Sant Josep i l'entrega de premis del concurs de dibuix i arts visuals del Centre Diari Sant Josep s'entraran dimecres. Les reivindicacions feministes al Rocío.
La setena edició del concurs impulsat pel Centre Diari Sant Josep ha assolit en guany rècord de participació. S'han presentat 97 obres. El jurat va decidir les guanyadores de cada categoria divendres. Signat una dona. Històries que no s'esborren era el lema del concurs d'en guany. L'objectiu? Reflexionar sobre el paper de les dones a la història.
i la importància de reconèixer la seva contribució a la societat. La directora del Centre Diari Sant Josep valora especialment la participació d'adolescents en aquesta edició del concurs. Sentim Alba Medina. Ha sigut l'any que més obres i participació hem tingut, concretament 38 de la categoria d'amagades, 36 de la categoria ocultes i 27...
d'anònimes, que ha estat l'any que més adolescents i joves s'han motivat a participar en aquest concurs. Estem molt contentes amb el resultat, tot i que inicialment era una temàtica que potser, sobretot els més petits, podia costar més com fer aquest treball de reflexió i de plaça. En forma d'art estem super, super contentes i continuarem així uns anys més.
s'han presentat fonamentalment dibuixos, però també algun col·laix. El llorat ho ha tingut molt difícil. Costa posar-se d'acord amb tantes obres, amb tanta qualitat, i sobretot quan cada infant adolescent posa el millor d'ell a l'obra. Hi havia moltes interpretacions de les obres. Ho van tenir molt difícil, però finalment es van posar d'acord i ja tenim els guanyadors, que serà sorpresa, ho sabran el proper dimecres. Hem tingut algun col·laix,
i sobretot aquest any han triomfat els dibuixos, dibuixos més personals, més originals, reinterpretatius, artístics i d'altres que han escollit aquelles dones invisibles a les quals han volgut donar veu. Medina es mostra especialment satisfeta amb el fet que les obres han servit per ampliar la mirada sobre les dones importants a la història, no només entre infants i adolescents, també per les persones adultes.
Ens han sorprès algunes obres, sobretot del grup de més petits, de com han plasmat de forma molt diferent dones i sobretot els col·lairs que hi havia que explicaven la història d'aquestes dones i per què les havien escollit. És molt important des de...
a edats molt tempranes, doncs, no, de parlar de la importància i del paper de la dona. Enllà de les típiques dones, no?, que sempre coneixem i que sempre que treballem com una Frida Kahlo, que ha sortit molt a les interpretacions, i la J.K. Rowling, que també ha sortit molt, s'han pogut conèixer o treballar altres dones, que inclús per les persones adultes ens eren desconegudes. Vam presentar una obra, unes adolescents, d'una dona musulmana que va crear una universitat, no?, que per algunes persones...
ens serà com desconeguda. També s'ha viscut dones d'altres cultures, no únicament de la cultura occidental com coneixem. És molt interessant. Us convidem a que us pugueu passar a veure l'exposició on estaran totes les obres. Els premis del setè concurs de dibuix i arts visuals del Centre Diari Sant Josep s'entregaran dimecres a les 6, al Rocío. Les obres es podran veure exposades al vestíbul del Rocío durant un mes.
Ferrocarrils reforça el servei de la línia Llobregat-Anoia per la celebració del Mobile World Congress, que des d'avui fins dijous té lloc a Fira Gran Via. La companyia incrementa les circulacions i la capacitat dels trens de la línia L8 des de Plaça Espanya i fins a Molinou. El dispositiu de reforç preveu fer 30 circulacions diàries
a la L8, doblar la capacitat dels convois de 3 a 6 cotxes i redissenyar la mobilitat als vestíbuls de les estacions de Plaça Espanya i Europa Fira. També reforça l'atenció al client amb més personal, senyalització i megafonia específica. Alhora s'ha establert plans de contingència, coordinats,
entre Ferrocarrils, Mossos d'Esquadra, Fira de Barcelona i l'organització del Mobile per atendre les persones que assisteixin al Congrés a les estacions de Plaça Espanya i Europa Fira. La vaga de maquinistes prevista per aquesta setmana es va desconvocar divendres, així que el reforç previst a la línia L8 pel Mobile s'assumen també els trens del servei habitual de Ferrocarrils. Les persones usuàries podran seguir la informació actualitzada del servei de Ferrocarrils
a través del perfil AX del web i de l'aplicació per mòbils.
L'Ajuntament reforça el control de la formació de bosses d'eruga processionària als parcs i zones de joc infantil. En aquesta època de l'any s'acostumen a veure baixar dels arbres. Els serveis de manteniment retiren aquestes bosses sense fer servir productes químics i evitar així possibles intoxicacions de la ciutadania. El consistori recorda que si no s'entra en contacte amb les erugues no han de suposar cap risc per la nostra salut. Cal tenir en compte, però, alguns consells de prevenció...
No us situeu sota d'un arbre que tingui bosses de processionària, vigileu que els animals de companyia no s'hi acostin ni les toquin, i si les trobeu a patis o jardins, retirar-les amb escombra, recollidor o bossa, mai tocar-la amb les mans. Si detecteu bosses d'aquesta eruga a parcs o zones urbanes, aviseu als serveis municipals. Ho podeu fer trucant al 93 602 92 00.
Las historias que empiezan en pequeño y que muchas veces anuncian el futuro de un gran largo. Y por eso estamos todos aquí, para premiar los mejores cortometrajes. Y los nominados y las nominadas a mejor cortometraje de animación son... Las nominadas a mejor cortometraje de animación son...
Héctor Zafra, Santia Mezqueta, Àlex Cervantes i Roger Torres per Buffet Paraíso. Escoltàvem, Leonor Wolling, la gala dels Goya portava una hora i tres quarts quan es va desvetllar el curtmetratge de ficció guanyador. Eva García.
El Goya, el millor curt d'animació, Salvando Gilbert, així que Buffet Paraíso, dirigit pel Vicentís Sàntia Mezqueta i Héctor Zafrà, va viure a la Gala dels Goya amb la satisfacció que dóna una nominació i que ja n'és molta. Sàntia Mezqueta, bon dia.
Què tal? Bon dia. Com va anar dissabte? Com vau viure a la gala? Malgrat marxar amb les mans a la butxaca, no? Però suposo que va ser una experiència molt enriquidora. Com va anar? Sí, molt bé, molt bé. Va ser una experiència que, bueno, no és una cosa una mica especial, no? Perquè és un dels festivals, bueno, és el festival més gran que es fa, bueno, a
a Espanya, i tenint en compte que és el món de cinema, però és una experiència que és important també de cara a possibles pròxims projectes que siguin més viables per fer-los realitat, perquè estar a prop dels Goya o cada nominat és una cosa que et beneficia per portar els projectes endavant. Però bé, respecte al festival, molt bé, una experiència molt xula,
Va ser molta espera, vam estar cinc hores entre què començava i no començava, des de les cinc fins a les deu que començava la gala, i després a les tres hores i mitja, amb molts nervis, a veure si ens tocava, però bueno, al final, com dius, no va ser possible, però bueno, ho volem continuar intentant i, bueno, molt divertit. És una cosa que no passa cada dia, i bueno, veure cares conegudes com actors coneguts o directors com el Bayona o...
Oliver Laxe o Salvador Illa, per exemple, també va ser una experiència una mica surrealista, perquè nosaltres venim de l'animació, que és cinema també, però nosaltres estem acostumats a estar dibuixant a casa o a un estudi i de sobte trobar actors i tot el món aquest del cinema és una experiència que és molt inesperada.
Comentaves que va bé per nous projectes, hi ha molts actes previs a la gala, s'han obert noves oportunitats arran de la nominació, heu establert contactes, heu fet networking en aquest sentit? Bé, jo crec que ser nominats a la gala dels Goya és un pas important perquè demostra que el treball que has fet té resultats, i sobretot és important de cara a productors. Nosaltres hem treballat amb dos productors, un productor de Barcelona,
que es diu Weekend, i també amb una coproductora valenciana, Ampa. És més aviat verificar que el que hem fet té resultat i ens facilita més que més productors o els mateixos productors vulguin repetir l'experiència de fer un metratge, acabar-ho.
que ja és molt, perquè és un procés que porta molts d'anys. Per exemple, el cas de Buffet para Iso, jo crec que han passat uns quatre anys des que va començar el primer concepte fins al dia d'avui. És un projecte llarg, és com un matrimoni al final.
tens que tenir bona relació també i també donar resultats i trobar un producte és de les coses més complicades però una vegada tens aquest primer contacte també i tinguent en compte els resultats és més fàcil després tenir financiació per pròxims projectes aleshores jo crec que és important sobretot per verificar que el que estem fent anem cap a l'on
camí i declarar contactes, bueno, sí, sempre hi ha trobes amics del sector també, no? Parles amb gent i sempre és important fer el networking, què dius, per afiançar també contactes i veure que tot avança positivament i, bueno, a partir d'aquí, a veure si l'aconseguim fer els projectes, els pròxims projectes de realitat.
En què treballeu ara? Que ja l'última vegada arran la nominació ja parlàvem, que estaves en altres projectes ja, es pot concretar alguna cosa més? Bé, ara estem preparant un parell de curtmetratges. El meu company està preparant un curtmetratge, jo també està preparant i justament vaig estar parlant amb un dels productors, el de Barcelona,
per dir-li que, bueno, li vaig enviar i estic pendent a veure que s'ho repassi i ho miri i veure si veu la viabilitat per fer els següents passos o què. Però, bueno, sí, treballant. I si no és aquest, serà un altre. I la qüestió és seguir intentar-ho, intentar fer projectes si no és aquest, serà un altre. Perquè, al final...
és una qüestió de tenir sempre alguna cosa sota el braç, que t'agafi amb el contacte adequat i tinguis el treball fet per endavant i quan surt l'oportunitat dir mira, tinc això que et sembla i anar parlant. O sigui que és un procés molt llarg, normalment el públic o la gent des de fora pot pensar que és una cosa que és A, B, C
però normalment és un procés molt complicat i vas cap endavant, cap enrere, cap endavant, i és un procés molt complex. Però bé, sí, estem ara preparant projectes, sempre estem una mica preparant més coses, però bé, sembla que a partir dels Goya pot fer el camí una mica més senzill, una mica més fàcil, però bé, sempre és complicat, però t'obre aquestes portes, les seleccions i les nominacions i tot, és una cosa molt positiva.
Santi, ens hem posat de seguida a parlar de feina de l'endemà, de la festa, però recreem-nos una mica més a la gala, a la Catifa Vermella. Ha estat la primera Catifa Vermella?
Sí, sí, sí. La veritat és una experiència molt divertida. Jo tenia ganes, i l'equip també era la primera vegada que estàvem en aquesta catifa vermella. És divertit, no? Nosaltres, al final, dins de tot aquest sector del cinema, l'animació és una mica un sector una mica més apartat, no? Jo ho veia des de fora també, que passava, no?, al final. I, bueno, van ser els superprimers, els primers a la catifa vermella. Jo crec que les càmeres no estaven ni engegades,
i bueno, veure el públic esperant, no? Jo una mica ens veiem passar i deien, no els coneixem, no? Què són aquests, no? Passàvem i era una sensació bastant graciosa, no? Després també els medis de comunicació, no? Justament passant a la Catifa Vermella hi ha tota la televisió, també les revistes especialitzades de cinema, no? Alguna altra entrevista també, jo vaig estudiar a l'SCAC, per exemple,
una petita entrevista i després, bueno, anar passant, no?, la catifa vermella i tots els mitjans de comunicació fins arribar a una espècie de hall on estaven tots els seleccionats, des de directors fins a premsa, estava tothom allà. I, bueno, prenent còctels, parlant i, bueno, retrobant-se amb companys d'anys anteriors.
del sector, de l'animació, tot. Esmentaves compartir Gala amb Bayona, amb Oliver Lache, alguna conversa amb algun ídol, algun cara a cara que facilités compartir Gala dels Goya? No, en aquest nivell només era l'anècdota, no?, de veure, no ho sé, el...
Hi havia la parella del meu company, també, que és molt fan del Mario Casas, no?, quan el veia passar era com, no m'ho puc creure, no?, estic al costat d'ell, o veure, per exemple, així, el Bayona, parlar amb un altre company al meu costat, no?, i dir, ostres, mira, estarà rodejat de tot aquest món del cinema, no?, de cares molt conegudes,
és una experiència molt divertida, però bueno, no, realment també, bueno, com una mica amb naturalitat, no? Ho veus des de fora una mica i és graciós de veure, però bueno, en aquest cas no vaig, no vam fer res per parlar, en plan, mira, soc el teu i, m'encanta el que fas, aquesta experiència no la vam tenir, però bueno,
Al final, veus les cares i et fa il·lusió, no?, i veure tota aquesta gent coneguda. Per exemple, el dia anterior vam estar a la Generalitat també, vam estar en una xerrada del Salvador Illa al Pati dels Tarongers, que va ser també una experiència que em va fer molta il·lusió perquè mai havia estat a l'altre costat, no? Normalment veus des de la plaça Sant Jaume la Generalitat, però vam poder estar a dins i va ser una experiència...
Molt interessant, però de cara a els famosos i tot això, és més veure-ho una mica des de lluny, no? Va ser també, no sé, impactant veure el Pedro Sánchez, també el Salvador, i ja asseguts que els teníem no gaire lluny, potser cinc metres. Totes aquestes petites experiències van ser... Ara no em surt l'actriu americana... Susanne Sarandon. Susanne Sarandon, sí, que va estar allà també. No sé, una experiència molt interessant i on es va celebrar també...
l'esdeveniment era un espai supergran i hi havia moltíssima gent va ser bastant impactant la veritat i la posada en escena també va ser una cosa especial Es fa llarga allà a la gala també? Sí, sí, la veritat és que ens van dir precisament que si guanyàvem i havíem de sortir a parlar que no fos més d'un minut
perquè la veritat és que sí que es fa molt llarg. Nosaltres, com et deia abans, hem d'estar cinc hores d'espera, més tres hores i mitja, i sí, sí, jo crec que això s'hauria de canviar, perquè passant massa estona, aquestes tres hores i mitja, arriba un moment que és com a tothom, bueno, no sé si tothom, però almenys per nosaltres hi havia un moment que era com que, bueno, per què s'està allargant tant, no?, era com...
una cosa que jo crec que hauríem de reduir almenys a la meitat. També els agraïments, realment és un moment molt especial si guanyes, però jo crec que el seu seria dir moltes gràcies, agraeixo a la família i als meus amics i anar-se'n, però al final és el que parlàvem des de dins, a ningú li importa al final el que vols dir quan surts a l'escenari, estaria bé una mica reduir-ho tot i també el format...
És una mica lent tot. És una mica difícil, sí. Us havíeu preparat agraïment, havíeu pensat agraïment per si de cas us tocava recollir un Goya. Si és el cas i vols aprofitar per llançar-ho des d'aquí, encara que sense Goya, però amb el reconeixement i el prestigi que dona aquesta nominació, doncs endavant, eh? Sí, sí.
En aquest cas, una de les normes que ens van donar és que només podia parlar un de nosaltres i es va decidir que parles el meu company, l'Hector, que fes aquest agraïment. Però també estava plantejat que en un moment donat podés fer un petit agraïment jo també, però no va ser el cas. És el típic, família, amics, tot l'equip que va treballar el projecte de Buffet Paraíso.
l'equip d'animació, l'equip dels backgrounds, l'equip de postproducció, els productors, tot. I bé, no ho sé, un agraïment molt general, no ho sé, gaire... Santi, després vau anar a celebrar, després de la gala, igualment, no? Sí, bé, després, quan va acabar tot aquest esdeveniment, hi havia com una festa, però bé,
Al final, al no rebre el premi, hi ha un moment que et dona el bajot, no?, perquè estàs esperant, no?, amb molts nervis i, bueno, en aquest cas no va ser i llavors ja estàvem una mica esgotats. Vam estar donant voltes per la zona, però al final vam dir, mira, vam perdre a vista els productors, no es trobàvem, vam estar allí buscant-lo. L'experiència va ser una mica com de final del dia, no?, després de vuit hores,
bastant cansats i al final, bueno, vam estar uns deu minuts picant una mica, no?, que ens van donar una mica de dinar, de beguda i, bueno, vam estar ja uns deu minuts, però de seguida ja ens vam anar perquè era tard i, bueno, aquesta sensació, no?, de, bueno, no ha sigut aquesta vegada, però, bueno, després, en el dia següent, no?, reflexiones també i t'adones que, bueno, ha sigut una experiència molt important
I que, bueno, ja és una abans i un després, també, i et quedes amb les coses bones, no? Després tothom t'escriu, et felicita, i és una cosa que veus al costat més positiu, també, no? El carinyo de tothom en aquest esdeveniment, tothom seguint des de la televisió a veure si sortia el projecte, bueno...
del bufet per ahir, som els familiars, els amics, els coneguts, tothom felicitant, és una experiència que és molt memorable, sense el carinyo de la gent.
Doncs, felicitats no ha pogut ser en aquesta ocasió, però teniu feina per davant i segur que n'hi haurà d'altres per tornar-vos a trobar aquí cara a cara amb el millor del cinema en un any especialment de qualitat, tal com es va destacar a la gala. Santia Mezqueta, nominat a Buffet Paraíso, el...
els Goya el millor cor d'animació, que finalment se'n va endur Gilbert. Què en penses, per cert, de Gilbert, del cor guanyador? Molt bé, molt bé. La veritat és que jo crec que de tots els projectes que es van presentar hi ha haver molta qualitat. Vaig estar parlant amb el noi de Gilbert justament el dia anterior, quan vam anar a la Generalitat, i estàvem els dos preguntant-nos quin era el projecte que creiem que guanyaria. És divertit, ara, veient tu des de...
després de la gala, no?, de la conversació que vam tenir. I, bueno, sí, molt maco el noi, el director de Gilbert. Vaig estar parlant amb ell, és molt humil, molt simpàtic, i jo me n'alegro personalment molt perquè hi hagi guanyat, perquè, bueno, ell també em va explicar, no?, la seva història una mica, no?, de, bueno, de...
No sé si parlar de la seva part més personal, però és una història molt maca de la superació, també, no?, i intentar treure els projectes cap endavant. És un noi de Girona, també, o sigui que també m'alegro molt.
I no sé, em va fer molt bona sensació i jo estic molt feliç al final que li hagi tocat també i el projecte també, molt guai. Molt content, molt content. Esportivitat. A més, Santi Ametqueta, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bona feina. Moltes gràcies a vosaltres.
Por tu amor me duele el aire, el corazón y el sombrero. ¿Quién me compraría a mí este cintillo que tengo y esta tristeza de hilo blanco para hacer pañuelos? ¡Ay, qué trabajo!
Amb aquesta banda sonora, la commemoració del Dia d'Andalusia va omplir dissabte de flamenc versus reivindicació de la diversitat i la convivència a la plaça 11 de setembre. El cantaó Vicentí Adrián Jurado, acompanyat a la guitarra i al calaix per José Motos Nieto i Pepe Motos, i les rapsodes com Santim, Roser Voladeres i Paquita Paisa, van lluir una mostra de la cultura andalusa des de Sant Vicenç dels Horts.
I en aquest context, Ajuntament, Entitats i Ciutadania van tornar a homenatjar la figura de Blas Infanter com a símbol de llibertat i d'autogovern del poble andalús, també de democràcia i justícia social. Així ho remarcava l'alcalde.
És una jornada per reafirmar els valors de la democràcia, la justícia social i l'autogovern que formen part de la història compartida en Andalusia i que mantenim vigents per construir el futur. Popularment, nos referimos a Blas Infante como padre
de la patria andaluza. El 28 de febrero lo recordamos y lo reivindicamos como pensador comprometido con la dignidad de su pueblo y defensor incansable de la cultura y la libertad. Su trayectoria nos recuerda que los derechos no son concesiones gratuitas sino fruto del esfuerzo.
la constància y la convicción profunda en un proyecto compartido. Posant en valor el llegat dels orígens andalusos de molts vicentins i vicentines i de la seva contribució al municipi, Miguel Comino reivindicava dissabte el Dia d'Andalusia com un cant a la diversitat, a la convivència i a la igualtat.
Sant Vicenç dels Horts és avui resultat d'aquesta suma d'històries personals i d'esforços col·lectius. És precisament aquesta experiència la que ens ha de facilitar posar en pràctica l'empatia, el tracte amable i el bon veïnatge. L'himno de Andalucía canta per una Andalucía libre, per Espanya i la humanitat.
Un canto humanista que reivindica libertad para todas las personas, sin importar dónde hayan nacido ni dónde vivan. Es un canto que también reivindicamos hoy en nuestra lucha por la justicia social, por la igualdad de oportunidades, por la convivencia. Aquí nos vamos a encontrar codo con codo, instituciones, entidades y ciudadanía.
En aquest sentit, el regidor de Cultura va explicar que la identitat vicentina és una suma d'identitats culturals que enriqueixen el municipi, tot citant el poeta Antonio Machado i valorant la contribució del veïnat que va arribar d'Andalusia als anys 50 i 60, sentim Jordi Gil. Aquella generació va haver de començar de zero, va deixar enrere casa seva, normalment en condicions molt difícils.
I van apostar per un futur incert, però clarament ple de possibilitats. I van aixecar batris, van crear entitats culturals, van impulsar el teixit associatiu i, evidentment, van participar activament de la vida social i política dels municipis, també de Sant Vicenç d'Alzors.
I van aprendre la llengua catalana i l'han transmès als seus fills i a les seves filles alhora que manteníem viva la parla, la música i les tradicions de la seva terra d'origen. Perquè la identitat no és una peça fixa, sinó que és una suma de moltes peces.
Com va escriure el poeta Antonio Machado, caminante no hay camino, se hace camino a l'andar. I això és exactament el que hem fet tantes famílies andalusas a Sant Vicenç dels Hors. Fer camí caminant, construint pertinença dia rere dia.
L'acte institucional també va comptar amb la intervenció de representants de les entitats de cultura andalusa de Sant Vicenç dels Horts, Mirian Hernández, de l'Associació Cultural Andaluza Amigos de Granada, i Daniel García, de la Casa d'Andalusia. Hace apenas más semanas, en el Gran Teatro Falla, vimos como una compása de los patriotas lo recordaba y rememoraba esa figura del gran padre, la patria andaluza.
La sinfante al fin y al cabo de Andalucía es un poco como esa abuela que siempre tiene un abrazo listo para recibirte y una nueva historia para sorprenderte. Hablas no mataron por hablar de historia y de conocimiento, de federalismo y de autonomía, de nuestra cultura y de nuestra gente. Pero sobre todo por defender la tierra y a los colmaneros que la trabajaban ahí. De ahí el verde de su Andalucía y el verde de su Andalucía.
Lo que aún no sabía hablar es que muchos de esos jordaneros cogerían esa maneta llena de ilusiones y la traerían a Cataluña para convertirla en la novena provincia de Andalucía y llenarla de cultura, de tradición, de familia y de riqueza. Y es que qué bonita es Andalucía cuando sabes que hay un poquito de Andalucía en todas partes.
Si tienes la fortaleza de allí, si la vives cada vez que puedes, si soñas con visitas para empezar tres días al año o simplemente. Las vías, como muchos de nosotros, no es solo el 28 de febrero, no es el 4 de diciembre. El día de Andalucía es todos los días que la quieras como madre de todos nosotros que es. Por tanto, lleva tu bandera de Andalucía hasta lo más alto del cielo. Que la sientan los que se fueron luchando por ella. Que la sientan los que del cielo hoy nos miran. Y lleva la blanca y verde en tu corazón para siempre. Porque quizá en lo económico no, pero en el resto seremos siempre los más ricos del mundo. De Andalucía.
L'acte va comptar amb la ja tradicional ofrena floral, el monument de Blas Infante, amb homenatges a càrrec de l'Ajuntament, entitats i també de partits polítics. Des de govern, el PSC i en Comú Podem van dipositar-hi flors i també el principal partit de l'oposició, Fem Sant Vicenç. Sobre la importància de la commemoració del Dia d'Andalusia, vam poder parlar també dissabte amb la portaveu de Fem Sant Vicenç. Sentim Marcelina Bosch.
És molt important la incorporació de la comunitat andalusa a Catalunya en contribuir a fer que Catalunya sigui més rica i més plena. Per nosaltres és molt important perquè l'origen de molts dels catalans és Andalusia, igual que ho pot haver sigut Extremadura. Per tant, la Catalunya d'avui en dia no s'entendria sense tota aquesta procedència. És absolutament necessari poder entendre tot això
per poder tenir una ment oberta a l'acollida i a la incorporació d'altres persones que venen ara ja de tot el món per anar configurant el que és la Catalunya actual. I s'ha de ser el més acollidós i el més receptius possibles perquè tots i totes serem els catalans del segle XXI, del segle XXII i del segle XXIII. La commemoració del 28 de febrer va acabar amb la interpretació d'Adrián Jurado i de José i Pepe Motos de l'himne d'Andalusia.
de más bajo, de libertad y libertad, de importancia libre de España y la humanidad.
Sant Vicenç al dia. Doncs parlant d'Andalusia, arribem al final d'aquest informatiu d'avui, dilluns, demà, a partir de la una. Nova cita amb l'actualitat local. Tornarem a posar Sant Vicenç al dia. Gràcies per fer-nos confiança.