Sant Vicenç del Dia.
Bon dia, és en marxa en aquests moments una reunió a l'Ajuntament entre el ministre d'Indústria i Turisme, l'alcalde i part de l'equip de govern, Jordi Areu, visita Sant Vicenç dels Horts quan tot just comença la Setmana Santa per avaluar amb l'Ajuntament possibilitats de millora i projecció dels esdeveniments culturals vicentins de més abast, la Setmana Santa i també la Cavalcada de Reis i la Mostra Internacional de Pastisseria. Ara hi entrem al detall, abans repassem la resta de titulars del dia.
Doncs la Passió Vicentina engega oficialment avui al vespre amb la presentació de la Setmana Santa a la Vicentina. El prego anirà a càrrec de mossèn Joan Pere Polidó i la Cofredia i el cos de portants faran un tastet de la devoció que ens espera aquests dies als carrers de Sant Vicenç als Os.
També a la Vicentina, però diumenge, torna el Drac Race pel Dia de la Visibilitat Trans. És la segona edició d'una festa drac que vol celebrar i reivindicar la diversitat, organitzada pel SAI LGTBI i l'Associació Veïnal de Sant Josep i l'Evitar.
Últims dies per presentar propostes al Festival XS. Els cantautors i cantautores poden presentar les seves cançons en vídeo a Instagram fins aquest diumenge. De moment, la sisena edició del Festival del Centre compta amb una quarantena de propostes. I ara la previsió del temps per les properes hores i el cap de setmana ens l'actualitza Luismi Pérez.
Ens queda un cel destapat després d'alguna pluja que una altra vegada aquesta nit s'ha produït al Baix Vallès, al Maresme i sobretot al Barcelonès. Aquesta pluja avui ja marxa, el sol serà molt dominant i la tarda una mica més agradable que ahir. En vista demà s'anirà carregant el cel, sobretot demà la tarda, i la nit de dissabte a diumenge hi haurà alguna pluja, no gaire important. Diumenge ja s'obrirà el cel, farà més fred i també més vent, sobretot al matí. N'estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Lluís Mius, per la Sara Cabrera. És divendres 27 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
Doncs tot just acaba de finalitzar la reunió a l'Ajuntament entre el ministre d'Indústria i Turisme, l'alcalde i part de l'equip de govern. Jordi Areu visita Sant Vicenç dels Horts quan tot just comença la Setmana Santa, per avaluar amb l'Ajuntament possibilitats de millora i projecció dels esdeveniments culturals vicentins de més abast. Un d'ells és la Setmana Santa, amb la proposta de declarar la Festa d'Interès Turístic Nacional. És un reconeixement estatal que a Catalunya tenen nou esdeveniments,
És el cas de les passions d'Esparreguera i Cervera, el corpus de Sitges, la plec del cargol de Lleida i les festes de la Mercè, entre d'altres. Abans de la reunió hi ha hagut una trobada pública amb el ministre Areu a la sala de plens, on ha deixat Palès que Sant Vicenç té bones cartes per aconseguir aquest reconeixement. Jo crec que estarà bé que estudieu la proposta, que és una cosa que ja teniu acreditat molts elements,
perquè pugueu treballar el tema de poder ser reconeguts com una festa d'interès turístic nacional que a mi em sembla que és un segell que ajuda a projectar i que consolida i que jo crec que és molt bonic i perquè jo crec que sempre ho dic que aquest és un país tan atractiu perquè encarnem valors fantàstics a tot arreu i també dic sempre que la festa és de les coses més serioses que hi ha
perquè només hi ha festa on hi ha pertinença, valors compartits. Qui va ser alcalde de Barcelona també ha posat en valor la tasca municipal de les institucions locals, les entitats i la gent. Els reconeixements d'aquestes festes d'interès nacional, que a la llarga poden ser d'interès internacional, és un instrument més per projectar, no?,
Però el més bonic és que es basen en coses que són autèntiques, perquè això des de les institucions ajudem, donem un marc, però és veritat que el protagonisme el té les entitats, la gent, que són els protagonistes. Per tant, crec que sou un municipi que tant des del punt de vista de l'activitat industrial com des del punt de vista de l'activitat que genera finalment atractivitat turística,
És magnífic poder estar aquí, no? A més, escolta, amb un equip de gent tan fantàstica, no? Vull dir que el municipalisme, com sempre, crec que és la peça imprescindible perquè els grans conceptes finalment encarnin en la realitat.
Durant la trobada prèvia a la reunió, el ministre també ha destacat el desenvolupament industrial de Sant Vicenç dels Horts. Ara, jo també vull posar en valor, hi ha un informe d'ACOTEC, que és un organisme que analitza any rere any, i a més a més ho fa de manera molt detallada tots els elements d'innovació en el camp econòmic i industrial,
Vosaltres sou un dels municipis on avanceu en tots els sectors, en totes les rames de la indústria, des de sectors més tradicionals als sectors més innovadors. La veritat és que sou un dels municipis on creixeu en totes les rames. I, per tant, des de processos d'alta tecnologia fins a sectors industrials més madurs, he de dir que sou un municipi notable, notable quant a desenvolupament industrial.
Hereu també s'ha referit a la voluntat de l'executiu de diversificar el turisme i aquí reconeix que Sant Vicenç té camí per recórrer de la mà del Ministeri. Teniu realitats interessants i importants tant en la realitat industrial com en la realitat d'atractivitat turística i, per tant, elements de cultura, d'expressió cultural, que també jo crec que són camps en els quals ens porta a un diàleg i a poder cooperar i a treballar conjuntament.
Jordi Areu ha signat el llibre d'honor de l'Ajuntament i això ha deixat l'anècdota del matí, perquè el ministre d'Industria ha signat tot just després de l'assignatura de la Vicentina Patricia Aymar, recent guanyadora del Premi Princesa de Girona. Amb la reina, vam estar amb ella ara fa dues o tres setmanes. Va ser una tia fantàstica. És d'aquí? És d'aquí? És que havia de ser d'aquí. Una crac.
Una craca. Escolta, doncs mira, vam estar amb la reina en la concessió d'un premi. I va fer un parlament. Una noia fantàstica.
La reunió amb el ministre Areu ha continuat. L'Ajuntament ha portat tancada fins fa uns minuts. A més d'explorar la possibilitat de declarar la Setmana Santa Vicentina Festa d'Interès Turístic Nacional, sobre la taula també hi havia altres esdeveniments de gran abast, com la cavalcada de Reis i la mostra internacional de pastisseria.
I seguim parlant de la Setmana Santa de Sant Vicenç dels Horts perquè s'engega oficialment aquest vespre amb la presentació a la Vicentina. El cos de portants i la cofredia, les dues entitats que la fan possible, ofereixen un tastet de la devoció religiosa i la cultura que ens esperen aquests dies al municipi en un acte organitzat per l'Ajuntament. La presentació començarà amb l'arribada dels armats i comptarà amb escenes de l'auto sacramental, saetes i pregó a càrrec de mossèn Joan Pere Polido.
rector de les parròquies de Sant Vicenç Martir i Sant Josep. Miguel Comino destaca el paper del mossèn per cosir les dues comunitats religioses. Són declaracions a l'alcalde Respont.
Un home que fa poc és a Sant Vicenç dels Horts, però que des que ha vingut a Sant Vicenç dels Horts té un full de servei extraordinari. I està cosint coses que no estaven molt cosides i està dedicant molt de temps a sumar esforços perquè la parròquia de Sant Josep, la parròquia de Sant Vicenç Màrtir...
sigui una única comunitat i que totes dues comunitats que no sempre han viscut de manera agermanada, per entendre'ns, avui és una única comunitat, una única família. Jo crec que la presència de Joan Pere Pulido com a pregoner és molt encertada.
Serà el tret de sortida d'un cap de setmana en què Sant Vicenç dels Horts començarà a viure les primeres processons i actes religiosos al carrer, dissabte amb la benedicció de Rams a l'entorn de l'església de Sant Vicenç Màrtir i diumenge amb la cofredia i la processó del Cristo de la Esperanza i la Borriquita.
que sortirà del poliesportiu a un quart d'onze i arribarà als vols de les onze a l'església de Sant Josep. Diumenge també hi haurà benedicció de Rams i Nisa a l'església de Sant Vicenç. Tots els actes de Setmana Santa i els horaris i recorreguts de les diferents processons els podeu consultar al programa de la celebració que trobareu al web municipal. La presentació de la Setmana Santa començarà avui a les vuit a la Vicentina.
I també a la Vicentina, però diumenge torna el Drag Race pel Dia de la Visibilitat. Trans és la segona edició d'una proposta impulsada pel Servei d'Atenció Integral LGTBI i l'Associació Veïnal de Sant Josep i l'Evitar. Hi actuaran les artistes La Niña de l'Antro, Ferri Nini, Vivi de Lazzo, Rose of Vanity i Ivi. Julia Ciamanos és la responsable del SAI LGTBI i reafirma el doble objectiu de l'espectacle, el de celebració, però també l'esperit reivindicatiu.
Com una eina de celebració, però també de reivindicació, ja que no és només un espectacle, sinó un espai on es posa en valor la diversitat de gènere, les identitats dissidents i aquestes expressions artístiques que històricament han estat invisibilitzades o estigmatitzades.
Llavors, des del SAI, volem generar aquests espais segurs i festius que ajudin a trencar prejudicis, ajudin també a acostar realitats i a fomentar, sobretot, el respecte. Per això, la visibilitat és clau per combatre la discriminació i actes com aquests permeten fer-ho des de la cultura, l'alegria i la comunitat. Des de l'organització, l'Adriana anima a participar i s'enorgulleix d'aquí una proposta com la del Drag Race torni a Sant Vicenç dels Horts. Que s'animen, que...
No todos los días hay un show así de divino donde puedes disfrutar de los espectáculos de cada una de las artistas. Todas son diferentes, pero luchan por el mismo motivo. Así que un orgullo. Y todos apoyar unos shows de escándalo. La gente queremos que disfrute y dar visibilidad un poco también al mundo drag. Y más en pueblos pequeñitos como es San Vicenç. Es un orgullo para nosotros y queremos que la gente lo vea y disfrute.
que dentro del colectivo LGTBI el grupo trans es el más discriminado, tanto la mujer como los hombres trans, con más agresiones y la gente quiere quitarle sus derechos, entonces qué mejor motivo para hacer ese tipo de shows y reivindicar un poquito la visibilidad trans. La Asociación Levitar y la Asociación de Vecinos de San José siempre colaboran con los grupos más desfavorecidos, así que un orgullo para mí, la verdad.
La d'aquest diumenge serà la segona festa drac que organitzen l'Associació Veïnal de Sant Josep, l'Evitar i l'Ajuntament. El balanç de la primera edició és molt positiu. A més, des del SAI valoren l'espai d'acollida que genera ara el Teatre de la Vicentina.
La primera edició que es va fer de cara a l'últim octubre trans va ser tot un èxit. Va tenir molt bona acollida, tant perquè fa la participació com la resposta del públic assistent. Va ser un espai molt viu, inclusiu i emocionant que ens va demostrar que hi ha interès i necessitat d'aquest tipus d'activitat al municipi. Per aquesta segona edició hem volgut fer un pas més enllà. Hi haurà més participants, una proposta artística una mica més diversa i algunes sorpreses que enriquiran l'espectacle.
A més, també hem apostat per fer-ho en una sala com la Vicentina, que és un espai del poble, proper acollidor, i que creiem sobretot que encaixa molt millor amb l'esperit d'aquest tipus d'acte. Sobretot això, el que dèiem, generar comunitat, proximitat i un ambient segur i còmoda per a tothom. La festa se celebra per enviar un missatge de diversitat cap al municipi i també perquè tothom s'hi senti acompanyat independentment de la seva sexualitat, identitat o expressió de gènere.
Por desgracia, siguen habiendo muchas agresiones. Siempre las han habido, pero ahora que tenemos redes sociales y la verdad es que por gente que quiera quitarnos nuestros derechos, no lo van a conseguir. Vamos a tirar siempre para adelante y luchando con todo. Toda persona del colectivo LGTBI hemos estado en un momento como de infravaloración y nos hemos sentido muy solos y qué mejor que haya una asociación o un grupo de apoyo del cual la gente te acoja sin prejuicios. Es muy satisfactorio y muy necesario.
El segon Drag Race de Sant Vicenç dels Ols començarà diumenge a les 6 de la tarda al Teatre de la Vicentina. L'entrada costa 12 euros i es pot comprar taquilla.
carrers sense asfaltar, fàbriques en expansió, barris que creixen massa ràpid i gent que comença a organitzar-se per reclamar drets bàsics, com les escoles, la sanitat o la dignitat. El Baix Obregat dels anys 60 i 70 és tot això. El Centre d'Estudis Comarcals posa en marxa ara la trentena edició de la seva recerca col·lectiva, un projecte obert
que vol entendre com es va construir la nostra comarca després de la mort de Franco i com la ciutadania hi va jugar un paper clau. Per parlar-ne, avui ens acompanya Joan Botella, director d'aquesta edició del projecte de recerca col·lectiva. Bon dia. Molt bon dia. Comencem a situar-nos a exactament què és un projecte de recerca col·lectiva i què el fa diferent d'altres projectes d'investigació. En els últims 20 anys hi ha hagut un moviment internacional
a favor del que es diu la ciència ciutadana, en què es basa en reconèixer i admetre el fet que molts ciutadans dels nostres països són gent molt formada, són gent que es dediquen a altres feines, a la vida, però tenen capacitat de manegar informació, d'analitzar i d'escriure i publicar. Aleshores, fa bastants anys,
que el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que és una entitat compartida per molts municipis de la comarca que té la seu a Sant Fedeu, promou iniciatives d'aquestes sobre temes diversos.
des de l'impacte dels exili del 39 als municipis de la comarca fins a les tradicions geològiques del subsol de la comarca o les colònies industrials. Al llarg de més de 20 anys que el centre promou recerques d'aquestes, s'han mobilitzat centenars de persones
El que abans se'n deia una mica despectivament erudits locals i que ara gent molt capacitada o gent que no s'ha dedicat mai a activitats d'investigació i que a un cert moment s'hi interessen.
En aquesta tretzena edició del projecte de recerca col·lectiva, el focus es posa als anys finals del franquisme i la construcció de la democràcia des del Baix Llobregat. Per què creu que és important tornar a mirar aquest període avui i fer-ho des de la comarca? El projecte va néixer amb la idea de fer alguna cosa en torn del cinquantenari de la mort del dictador. Aleshores, jo els vaig proposar als directius del centre
que agafar com a guió, com a guia del treball, el fet que el Baix Dobregat havia canviat moltíssim i molt intensament en els anys immediatament anteriors, en els anys 60 i primers 70, i que l'any 75 l'eclosió dels moviments ciutadans, de lluita per les llibertats, etc., va significar també
la sortida a la superfície dels canvis socials i culturals que havia viscut el Baix d'Obregat. El Baix d'Obregat, fins al 1960, era vist com una comarca agrària, essencialment com una comarca agrícola. I en 15 anys es va omplir d'indústries, va rebre un contingent extraordinàriament gran de persones immigrades a la resta d'Espanya,
I es van haver de crear nuclis nous, amb nuclis urbans nous, amb gran celeritat i amb molta precarietat. No sé, durant anys a Cornellà es parlava que hi havia un afibat satèl·lite, que no tenia ni nom, i que avui és una barriada, i la barriada més nombrosa, de Cornellà del Llobregat. I com en aquest cas n'hi ha d'altres, no?
Aleshores, aprofitant això, aprofitant que molta d'aquella gent que va venir als anys 60 encara estan entre nosaltres i encara els podem preguntar coses i demanar que participin, etcètera, es va posar en marxa aquest projecte. Com es va definir la comarca en els últims anys de la dictadura? Com l'any 35 això va sortir a la llum?
que es va fer visible i com es va concretar després en les diverses eleccions amb unes expressions polítiques o altres diferents a cada ajuntament. Les obregades de comarca molt variada, ja ho sabeu, no? Hi ha poca en comú entre Esparraera, el Prat del Llobregat, Castell de Pèls, Molins de Rei o Sant Boi, no?
però el fet que no hi hagués un gran municipi que fos clarament la capital va estimular pràctiques de cooperació entre la gent dels diferents municipis, pràctiques de cooperació que estan a la base d'aquests centres d'estudis comarcals i que es volen també posar de relleu en aquest estudi.
Tenint tot aquest marc a la ment, hi ha temes molt potents sobre la taula, moviments veïnals, el moviment obrer, feminisme, lluites per serveis bàsics, també els canvis urbanístics, fins i tot el paper de l'Església. Creu que avui encara ressonen tots aquests debats en l'esdevenida del dia a dia del Baix Llobregat? Bé, ho s'ha de fer abans, perquè les coses han canviat.
Avui, per referir-nos a la gent que venia del sud d'Espanya, jo no parlem d'immigració, però parlem d'immigració per referir-nos d'un altre tipus de persones que han arribat als últims anys d'altres llocs del món. De la mateixa manera, l'Església Catòlica tenia la situació l'any 1970 diferent de la que té avui, però era també un actor protagonista a través d'algunes personalitats, el pare García Nieto,
el pare Ignasi Riera, etcètera, tenien una presència en els moviments socials i culturals d'aquells anys i és bo avui intentar fer balanç d'on som. El que es vol no és una comparació entre el passat i el present, és sobretot posar en valor el que es va fer en aquells anys. Vostè té una sòlida trajectòria en ciència política, estudis electorals i també institucions,
Des de la seva experiència, fins a quin punt entendre què passava als barris, als moviments veïnals, o fins i tot a les lluites quotidianes d'aquell temps, ajuda a explicar millor els grans canvis polítics de la transició? És una necessitat urgent. De fet, el Baja Obregat va adquirir fama a escala a tot Espanya, a l'any 75, sobretot a partir d'un fet concret, aquell any va haver-hi eleccions sindicals,
I els sindicats il·legals van decidir presentar-se a les eleccions i van arrasar totes les instàncies del sindicat vertical, del sindicat franquista de la comarca, van ser copades per representants dels col·lectius sindicals il·legals, de comissions obreres, sobretot, però també d'UGT o d'altres grups. I això va tenir una repercussió molt gran, va tenir un impacte molt gran,
Ja no a la comarca o a Catalunya, sinó al conjunt d'Espanya. Bàsicament, el que es vol és posar de relleu això. Ja també ho heu fet, a darrere d'aquest, que és que el Baix Llobregat és potser el lloc on hi ha més consciència d'identitat comarcal de Catalunya. És potser el lloc on això s'ha expressat més, per allò que li deia abans,
per l'absència d'un gran municipi que domini sobre els altres, per les pràctiques de cooperació entre gent de diferents municipis, o l'existència mateixa d'aquests centres d'estudis comarcals. Això fa molt atractiu examinar com aquesta identitat comarcal es va expressar políticament, quan va ser possible, en les primeres eleccions democràtiques l'any 77,
i a les primeres eleccions municipals, que van servir, diguem-ne, per veure el pes relatiu a cada ajuntament de les diverses forces polítiques i socials de cada localitat. Creu que encara avui ens falta mirar més des de la política i fins i tot també des de la història, aquesta base social, per entendre, quan parlem, per exemple, de qüestions com la memòria? Sí, jo crec que més que abans, fins i tot, perquè naturalment
en el dia a dia de la batalla política, el que compta són els interessos de cada partit, el xoc entre uns i altres, etc. En canvi, nosaltres vam fer una mirada més estructural, més per comprendre, per exemple, com es va relacionar
la crisi de l'església catòlica d'aquells anys, amb el creixement de cert sindicalisme o amb moviments de renovació pedagògica per part dels ensenyants, amb reivindicacions urbanes pels grans dèficits i mancances que hi havia al territori, etc. Tot plegat configurava una situació molt complexa, molt complicada, en un context
on faltava el que hi ha hagut a altres llocs de Catalunya, una burguesia local, unes classes dirigents locals, en condicions d'entomar els canvis i d'intentar conduir el procés social. El Baix Llobregat és molt simbòlic que els rics del Baix Llobregat, la majoria, vivien a Barcelona.
no exercien de rics locals. De tal manera que el lideratge d'aquests moviments socials i l'establiment d'una visió de conjunt va haver de venir dels moviments ciutadans, va haver de venir dels partits polítics legals,
dels sindicats, dels grups de mestres, de les feministes, dels capellans, etc. És això el que volem posar a l'èmfasi. En aquest sentit, i en parlava pràcticament des de l'inici de la conversa, una de les qüestions interessants en aquest projecte és que no només parleu de grans fets, sinó també de vida quotidiana i de lluites concretes. Quin pes tenen en tot plegat les històries locals i personals dins la recerca?
Volem fer un canvi després de les anteriors tradicions, que és que aquesta recerca conduirà a un llibre, que sortirà no sé quan, diguem-ne, i en segon lloc volem que doni lloc a una pàgina web que serveixi com a repositori de testimonis de protagonistes de l'època. Amb això ens hem inspirat en una cosa que vam veure, una mica al marge del projecte, que era una pel·lícula feta per una noia de...
de col·leia de Llobregat, que es diu Celia Giraldo, que va guanyar un premi a un festival de cinema a Màlaga. La pel·lícula consistia a un curtmetratge en una llarga entrevista amb el seu avi, perquè l'avi és una d'aquestes persones que a principis dels anys 60 va arribar procedent
d'Andalusia. Quan era al Llobregat, s'hi va instal·lar i va viure de prop tot el que va ser la construcció de barris nols, la construcció de camins, la recuperació del pont sobre el Llobregat, etcètera. Voldríem impulsar, i això ho estem parlant ara amb responsables dels centres educatius,
que alguns dels treballs de recerca que han de fer els alumnes de final d'ESO o de final de bachillerat siguin una cosa d'aquest estil, que intentin aprofitar les potencialitats dels telèfons mòbils que té tothom per gravar una xerrada breu amb el seu pare, amb la seva àvia, amb el seu avi, diguem-ne, o amb algun veí de la seva escala o de la casa seva, intentant recuperar, diguem-ne,
lliçons o les experiències d'aquells anys. Moltes vegades els joves d'avui no tenen aquesta informació o no coneixen exactament.
d'on es ve allò, són històries dels abuelos, són batallites, no? Bé, doncs veure aquestes batalletes, veure allò, la transcendència humana, social, individual que van tenir, jo crec que pot ser una cosa molt interessant. Tornant a la teva pregunta, més general, sí, el conjunt de moviments i d'acció i de lluites que vam veure en aquells anys està en la...
com diria, a la cantonada, que reunia moviment obrer, associacions de veïns, feministes, etcètera, etcètera, que acabaven cooperant tots amb tots. Jo diria que l'una de les parades claus per entendre les dinàmiques de la comarca és aquesta, és cooperació.
introduir el tema de buscar la implicació del jovent i la participació de fet està oberta a tota la ciutadania i entitats de la comarca amb taules rodones, aportacions individuals que pugui fer els veïns i veïnes a la recerca. Com funciona això a la pràctica? Hi pot participar tothom? És a dir,
Si jo sóc una veïna de Sant Vicenç i tinc records, documents d'interès o algun tema que em remogui, què hauria de fer per implicar-me? A veure, encara no està donada l'Escenial de Sortira. Això serà a finals d'abril, però veiem. En aquell moment es farà l'anunci...
A molts d'aquests municipis hi ha centres d'estudis locals que estan coordinats amb els centres d'estudis comarcals. Aquesta serà una via. En segon lloc, la celebració de taules rodones. Òbviament, una taula rodona es fa una sola vegada. Però potser es pot gravar, es pot filmar i es pot connectar amb alguna televisió local, amb alguna televisió comarcal.
perquè això pot ser vist per altres persones en altres dies, en altres municipis. De la mateixa manera, es farà una crida per als especialistes o per a persones que han tingut experiència en algun tema concret, per exemple.
No mencionaves ara el sindicalisme, no? Bueno, es farà una crida adreçada a sindicalistes d'ara i d'abans perquè participin d'alguna forma en això. El que es vol és buscar la cooperació entre intel·lectuals, entre acadèmics, professionals, diguem-ne, i ciència ciutadana, allò que ho deia abans, no? La concreció del capital de coneixements que té la gent normal, que té els ciutadans.
parlava d'aquest tret de sortida oficial a l'abril i quin és el calendari previst? Perquè és una recerca que s'allargarà més d'un any. Què és el que cal tenir en compte a nivell d'agenda per a aquest projecte de recerca col·lectiva? Fer previsions d'això és sempre exposar-se a agafar-se'ls des de la porta. Tenim la voluntat de tenir la documentació acabada a finals de l'any vinent, a finals de l'any 27.
sempre pot haver-hi alguna dificultat a alguna edat però crec que això serà possible
i, de fet, insistirem en un compliment bastant puntillós del calendari previst. Per exemple, les taules rodones aquestes, si Déu vol, la primera tindrà lloc ja durant l'abril per posar-se en marxa. Pensa que s'han de fer 10, que no se'n pot fer més d'una cada mes, o sigui que això ens porta ràpidament
A l'abril l'any que ve. Doncs en farem seguiment i informarem del que calgui. I ja per acabar, per què creu que és important que la ciutadania del Baix Obregat s'impliqui en aquesta recerca? Perquè aprendran moltes coses sobre ells mateixos. Perquè sovint la gent no té consciència de la rellevància de la seva pròpia experiència.
Sabint moltes persones que han viscut o que han protagonitzat d'una manera o altra esdeveniments aquests, no són conscients de fins a quin punt són transcendents. Per exemple, la primera celebració legal de l'11 de setembre es va fer al Bas Llobregat. No es va fer a Barcelona, no es va fer a Vic, no es va fer allò, es va fer a la comarca.
i hi ha gent avui funcionant i gent activa a la comarca que aquell dia estava en aquella manifestació Sambolli. Aquesta és la idea. Doncs amb aquest missatge, amb aquesta porta oberta també per participar-hi acabem la conversa amb Joan Botella que és el director de la tretzena recerca col·lectiva impulsada pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Oregat que tot just comença a caminar. Moltes gràcies per atendre'n Joan. Gràcies a vosaltres i que la gent hi participi.
Últims dies per presentar candidatures al Festival XS, els cantautors i cantautores tenen marge fins diumenge per publicar un vídeo a Instagram amb els seus temes i etiquetar al Festival XS i al centre. De moment s'han presentat una quarantena de propostes. El format del festival és ben conegut. D'entre totes les propostes hi haurà quatre finalistes, tres escollits pel jurat i un pels M'agrada del públic a Instagram. A més, es recupera el format de concurs pel dia de la final al centre.
El cantautor o cantautora guanyadora s'endurà 500 euros de premi i una actuació al Festival Barna Sants de l'any que ve. Les entrades i abonaments per totes les actuacions previstes al Festival XS van des dels 3 euros als 40. Tota la informació la trobareu al compte d'Instagram del festival i recordeu el termini per presentar cançons a la sisena edició acaba aquest diumenge.
Repassarem ara de manera breu altres propostes de l'Agenda Vicentina del cap de setmana.
La biblioteca fa aquesta tarda una sessió de contes per nadons, per nens i nenes de fins a dos anys. S'explicarà la història de l'elefant amb bicicleta, a càrrec de Joan Andreu, que a la inscripció prèvia, contes per nadons a dos quarts de sis a les voltes. Una estona després, pel públic adult, hi haurà la tertúlia literària Prometeu, avui sobre la novel·la
Matrioskas de Marta Carnicero, qui també participarà a la tertúlia. A través de les dues protagonistes de Matrioskas, l'autora barcelonina fa un relat sobre el trauma, el paper de l'herència històrica i familiar, la violència i la reparació. Lectors i lectores podran comentar Matrioskas amb la seva autora, Marta Carnicero. Aquesta tarda a les set a la Biblioteca Les Voltes. La sessió estarà dinamitzada per Helena Ferreiro.
L'esquella acull aquesta tarda una xerrada sobre la situació cisjordània amb dues activistes del moviment internacional de solidaritat amb Palestina. Serà a les 7. Les aranyes seran les protagonistes de la Jogateca Ambiental de diumenge. Entre Jocs i Natura, els participants aprendran sobre les teixidores del bosc i les seves creacions, les taranyines. Diumenge, al Parc del Pigros, a les 12. L'espai de joc obrirà mitja hora abans.
Això que sentiu és un fragment del concert petit i descarat de Bamboiuk.
El Vicentí acaba de publicar una versió ben particular del popular format Tiny Desc, les famoses actuacions de petit format gravades a una oficina i impulsades per la Ràdio Nacional Pública d'Estats Units. En una actuació en directe des de la Biblioteca Municipal Les Voltes, Lluc Ferrés està acompanyat de músics de Sant Vicenç dels Horts i de públic. Els micròfons de Ràdio Sant Vicenç ja ens ho havia avançat fa uns dies. Són declaracions de Bambo Lluc al programa d'aula dial de l'Escola La Immaculada.
Aquesta és ara, Lluc, per cert. Ara estic a punt de treure, això és exclusiva també, atenció. Preneu nota, preneu nota. Estic a punt de treure, de penjar, vaig gravar un directe, un rollo Tiny Desk, aquí la biblioteca a les voltes, i són les 3 cançons que ja he tret, la de Mary Poppins, més fantasia, ja no sé, i una nova.
i la penjaré d'aquí a poc, que és un vídeo superxulo, aquí a la biblioteca a les voltes, i ha quedat verdaderament molt guai. Dins la biblioteca. Dins la biblioteca, en públic, amb una escenografia xula. Doncs si voleu viure un concert en petit format a la biblioteca, però des de casa vostra o des d'on us vingui de gust, ja ho podeu fer a YouTube, gaudint amb el concert petit i descarat de Bamboyuc.
Amb aquest bon ritme i amb un tiny desk, Vicentí, acabem l'últim Sant Vicenç el dia de la setmana. Recordeu que aquest cap de setmana canviem a l'horari d'estiu. La matinada de dissabte a diumenge a les dues seran les tres. Nosaltres tornem amb més actualitat de Sant Vicenç dilluns a partir de la una puntuals i amb els rellotges en hora. Gràcies i bon cap de setmana.
Ja no sé, ja no sé, salta equivocat, sigues l'ovella negra del ramat. O groga o verda, si t'han de criticar, et criticaran igual. I és que no ho puc evitar, em van fer un encanter i ara em puc despullar. Sé jo mateix amb les meves pors i misteris, seré sincer, somiar és gratis, la cançó també. Ja no sé si vull.
Vull tornar a fer-te feliç, marxaré en silenci sense permís, ja no sé si vull tornar a fer-te feliç.