Sant Vicenç al dia.
Bon dia. Sant Vicenç dels Hors ha reduït un 41% les emissions de diòxid de carboni per habitant des de 2005 i ha aconseguit un estalvi energètic d'aproximadament el 40%. El sector més sanotat a aquesta reducció és el transport. Aquestes són dades que formen part del portal Municipis pel Clima, impulsat per la Diputació de Barcelona, que recull l'evolució de les emissions, el consum d'energia i la generació d'energies renovables de totes les poblacions de la província.
De seguida entrem al detall de les dades, abans repassem la resta de titulars del dia.
Un dels sectors afectats a Sant Vicenç dels Horts per les mesures per contenir la pesta porcina africana és l'esportiu. Està prohibit accedir a l'àmbit natural i s'han suspès les curses de muntanya arreu del territori. A l'informatiu parlarem de les afectacions amb el Club Esportiu Sambi.
Avui és el Dia Internacional del Voluntariat. Les Nacions Unides commemoren aquesta efemèride des de 1985 per tal de reconèixer el valor comunitari i de transformació social de les persones que dediquen el seu temps de manera altruista a projectes solidaris i de cooperació. A l'informatiu us compartirem les experiències de Sant Vicenç en xarxa.
La ferreteria Lluís Teixidor es queda a les portes de complir 60 anys. Baixarà la parciana el 24 de desembre i ara té en marxa la liquidació amb descomptes importants. Parlarem a l'informatiu amb el seu propietari, Jaume Casanovas. Abans, la previsió del temps ens l'actualitza en Luismi Pérez. Luismi, bon dia.
Bon dia, es comencen a recuperar les temperatures de l'àrea metropolitana que avui s'acaben aquestes núvolades que ahir deixaven aquestes sebles pluges o fins i tot algunes enfarinades a la banda més alta del Montseny. Tot això és història i avui sí que quedaran alguns núvols que en alguns moments seran més gruixuts, sobretot a migdia, però seran núvols aplatats pel vent, un vent que continuarà bufant una mica més insistent al voltant del Baix Llobregat, de l'Alp Penedès, també del Garraf. Vent que
que no deixarà de bufar però no serà gaire intens. De pluges no n'esperem i la temperatura, que acabarà sent ja aquesta tarda força més agradable que la d'ahir, es notarà molt aquesta pujada. I més encara demà i diumenge seran dies amb tardes molt agradables, sense núvols importants i, per tant, sense cap mena de pluja. Estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mius. Per la Sara Cabrera és divendres 5 de desembre i ara posem Sant Vicenç al dia.
Fins demà!
Ho dèiem a titular, Sant Vicenç dels Os ha reduït un 41% les emissions de diòxid de carboni per habitant des del 2005 i ha aconseguit un estalvi energètic d'aproximadament el 40%. El sector més s'ha notat aquesta reducció és el transport. Les dades formen part del portal Municipis pel Clima, impulsat per la Diputació de Barcelona, que recull l'evolució de les emissions, el consum d'energia i la generació d'energies renovables de tots els municipis de la província.
En conjunt, els municipis de Barcelona han reduït gairebé la meitat les emissions, l'equivalent a uns 10 milions de tones de CO2. Sant Vicenç està per sobre de la mitjana en estalvi energètic. Ha reduït el consum d'energia a gairebé dos punts més que els municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants. L'estalvi s'ha concentrat sobretot en el consum de gasoil i en electricitat. En canvi, les emissions de CO2 al municipi han baixat una mica menys que la mitjana provincial.
Mentre que el conjunt de la Diputació es registra una reducció del 43,7%, Sant Vicenç se situa en el 41%. La davallada de les emissions s'ha produït principalment en el transport, amb una reducció del 44,5%. En segon lloc hi ha el sector residencial i més avall,
el de serveis i la gestió de residus. Pel que fa a les energies renovables, entre el 2023 i el 2024, Sant Vicenç ha generat un 15,4% de gigawatts hora. El visor municipis pel clima també mostra l'evolució del consum i les emissions dels ajuntaments, tot i que només hi ha dades fins al 2019. En aquest període, els equipaments municipals de Sant Vicenç han estalviat 4,4 tones d'energia,
L'enllumenat públic també ha reduït el consum, ha passat de 2,8 milions de quilowatts hora a 2,5 milions. Pel que fa a les emissions de diòxid de carboni, els equipaments municipals han passat de generar 2,4 tones de CO2 a només 642.000 quilos el 2019. Totes aquestes dades es poden consultar al perfil climàtic de Sant Vicenç dels Horts.
a l'apartat Municipis pel Clima del web de la Diputació de Barcelona, diva.cat.
Un dels sectors afectats a Sant Vicenç dels Horts per les mesures per contenir la pesta porcina africana és l'esportiu. Les muntanyes, el riu i el parc del Pigros són un espai habitual on esportistes vicentins entrenen de manera diària. El nostre municipi és el radi de vigilància decretat per la Generalitat per contenir la malaltia des de dissabte passat.
Així que està prohibit accedir a la zona forestal. A l'hora també s'han suspès les competicions de curses de muntanya i BTT. Sentim Jordi Martínez, president del Club Esportiu Sambi. Estem suspens des de curses. El cap de setmana passat ens van suspendre una cursa que tenien a Moritz de Rei per el problema de la peste porcina. I tots els entrenos i tot el que teníem per aquí per les nostres muntanyes, tant de Sant Antoni, Remei i tot això, doncs bé.
S'han quedat suspeses. Teníem pensat fer recorregut una sortida d'entrenó de club. El tema de BTT ja ha finalitzat la temporada. I ara ja el que més queda és oci, no és competició. No ens preocupa tant el tema de la BTT, però el tema del trail running sí. I més tenint a prop el que és la sendesa de Can Costa. Pel que fa als entrenaments, Martínez assegura que de moment s'estan podent realitzar amb relativa normalitat a l'espai urbà. A nivell de...
de Catalunya, perquè si la restricció, crec, crec que sí que si la restricció aquesta s'allargués no seria només el marri aquest de 20 quilòmetres, aniria més, sinó no entendria que continués la restricció. De moment podem continuar entrenant els polígons, tot i que no és el mateix, a l'entrenar a l'asfalt, a la muntanya, però bé, com és el començament encara no hi ha problemes més endavant, ja direm, ja parlarem.
Un altre dels temes que preocupa el Club Vicentí, com sentíem, és la sandés de Can Costa. La cursa per les muntanyes de Sant Vicenç dels Horts i l'entorn és el febrer, però comporta mesos de preparació prèvia. Tot i així, des del club són optimistes i creuen que encara hi ha marge. És el febrer, queden dos mesos, tenim esperances que això s'aixequi. Estaven preparant uns curriols que la van pendents de fer i ara tenim que esperar.
La feina que teníem a fer és poquetar, perquè repetim gairebé tres curriols nous, repetim bastant el recorregut d'aquest any 2025. Ja s'ha anat adaptant, no prendrem cap decisió dràstica fins que en 15-20 dies no prendrien cap decisió dràstica, per tant la cursa continua endavant.
Recordem que a causa de la pesta porcina africana es prohibeix l'accés a la zona de pícnic i al bar del Pigros, així com a la zona d'estada i per gossos del parc fluvial. També s'anulen les activitats esportives, lúdiques, escolars i festives a l'entorn natural.
i no es pot accedir a la zona forestal. Tampoc es pot donar de menjar a colònies de gats no autoritzades, tal com estableix l'ordenança de civisme. La policia local reforça la vigilància a les zones forestals del municipi aquests dies, sobretot per controlar l'alimentació de porcs senglars.
Avui, 5 de desembre, és el Dia Internacional del Voluntariat. El món s'atura un moment per reconèixer la força transformadora de les persones que dediquen temps i energia al bé comú de manera altruista. Les Nacions Unides impulsen aquesta jornada des de l'any 1985 per posar en valor el seu paper imprescindible en la cohesió social. A Sant Vicenç, aleshores, aquesta empenta es fa visible a través de Sant Vicenç en xarxa.
l'estructura de voluntariat municipal que dóna suport a multitud de projectes comunitaris, com ara el gran recapte d'aliments, el projecte d'acompanyament a gent gran i persones que viuen soles, el suport diari a entitats i ajuntament en esdeveniments locals, entre moltíssimes altres tasques.
Sempre que calen mans, a Sant Vicenç dels Horts apareixen les armilles liles. El voluntariat és el teixit invisible que enforteix a un municipi i connecta el seu veïnat. Quan la ciutadania s'implica, la comunitat creix, es cuida i es transforma. Sentim ara les veus d'alguns veïns i veïnes implicats a Sant Vicenç en xarxa.
Una acción de personas que se ofrecen voluntariamente en su tiempo, de conocimientos y trabajo para ayudar a otras personas. Tu t'entregues, però és que ells et donen molt a tu també. Sigui un somriure, siguin persones grans, més joves, per mi és molt gratificant. Ser voluntari per a mi significa ayudar a los demás.
Fer vincles amb molta gent i ajudar sobretot a persones grans que se senten soles i donar-los un temps meu perquè se sentin una mica més acompanyades i al final acabes sent un més de la família. Tener la oportunitat d'ajudar, d'apoyar i d'escuchar aquel que ho necessita i està sol o necessita un apoll. Això és per mi ser voluntari, entregar-te a els altres.
Una satisfacción personal, una conexión, una gratitud con las personas, una empatía. La verdad que son todo emociones y emociones positivas. Siempre recibes gratitud, recibes alegrías. Es lo que te llena y lo que te motiva a seguir. Además, yo creo que también ayuda a ser quizá mejor persona.
És donar un cop de mà a qui necessiti, fer el dia feliç amb alguna persona i acompanyar a qualsevol persona que li faci falta. És fonamental passar més estona amb la gent necessitada.
Regalar bons moments i que altres persones et regalin a canvi com a agraïment un somriure. Per mi és una experiència molt enriquidora. He après molt i segueixo aprenent de totes les experiències que comparteixo. Entregar-me a los demás, servir para los demás, ver la sonrisa de otra persona és lo que me da felicidad. Ajudar y compartir.
Això és el que significa per a mi ser voluntari, entregar-me l'amor. Tenir l'oportunitat de poder compartir amb altres persones, amb altres realitats diferents, uns moments molt especials en aquestes dates tan emotives. No és nada, simplement ser una persona. Quan tu fas alguna cosa als altres per ells, et portes una satisfacció enorme. A part de la seva sonrisa i les expressions, tu personalment et portes una gran expressió.
Y eso se nota. Ser voluntario recibes más de lo que das. Recibes cariño, un abrazo siempre muy grande de la faena que estás haciendo. No pensemos que es un trabajo, sino todo lo contrario. Es una voluntad que tenemos de ayudar a las personas. Y luego sobre todo eso, como ves cómo te arropan y cómo lo agradecen, es el mejor regalo y el mejor precio que te puedes llevar en todas y cada una de las situaciones que se viven.
Com a coordinadora del voluntariat de Sant Vicent en xarxa, treballar al costat de les persones voluntàries m'ha fet millor persona. Cada dia m'emocionen, m'ensenyen, m'inspiren. Vull donar les gràcies per tenir la sort de compartir
Aquest camí amb gent tan, tan excepcional. Són persones que transformen la vida d'altres persones. Gestos senzills, però que a la vegada són immensos. Gràcies, gràcies, gràcies. La marató de cap infant sense joguina torna al carrer.
Acompanya'ns i porta una joguina nova a la Marató de recollida de joguines el 20 de desembre. L'equip de Ràdio Sant Vicenç recollirà joguines tot el dissabte a la plaça Narcís Lunes, de 10 del matí a 8 del vespre. A Sant Vicenç dels Horts, cap infant sense joguina. El 20 de desembre, comptem amb tu.
La ferreteria Lluís Teixidor es queda a les portes de complir 60 anys. Tancarà el 24 de desembre, després de 59 anys i 11 mesos de comerç de proximitat a Vilavella, primer a la cantonada dels carrers mossèn Josep Durant i Barcelona, i des de 2006 al carrer del Riu. Ara té en marxa la liquidació amb descomptes importants. Per parlar d'aquesta etapa i de la trajectòria d'una ferreteria emblemàtica de Sant Vicenç, ens acompanya el seu propietari, Jaume Casanovas, bon dia.
Bon dia. A punt per la jubilació, Jaume? Sí, ja és hora. Toca, després de tants anys. Bé, per què tanqueu? Falta de relleu? El model de negoci ha canviat o tot una miqueta? A veure, tot és una mica. A veure, jo estic solter, no tinc relleu. A més, els meus nobots, ja fa anys que ja sé que em van dir que no volien portar-ho,
I llavors, la opció número 1 era ja fer la liquidació, i a més, jo ara tinc 68 anys, que vull dir que fa 3 anys que ho hagués pogut fer-ho, però clar, volia acabar de pagar la hipoteca que tenia per pagar, i el 2025 era la data que jo tenia ja per fer la jubilació. Vull dir, el no tindre relleu. A més a més...
cada vegada l'Ajuntament ens ha anat complicant aquí el casc antic amb tallar carrers, aquell carrer no ve tanta gent i a més a més, és que a l'hivern, si tu vens a partir de les 6 de la tarda, allà no passa ningú. A més, jo tinc clar, ja tenia molt clar
en fer ja el tancament per jubilació. Vull dir, ja ho estic anunciant tot l'any a la gent que bé, a més, tinc de trens posats. Vull dir, ja faig una liquidació important perquè tots els productes que tinc, des d'Amenatge, Ferreteria, en general, perquè soc genèric, amb un 50%.
Déu-n'hi-do, la meitat del preu, oportunitat per fer compres d'anar de la bon preu, també. Bueno, el que queda de material, perquè jo ja vaig començar a fer liquidació ja amb un 30 el mes de novembre. Ara ja vaig, els últims dies ja vaig amb els 50 aquest mes. I en aquests, des que va anunciar la jubilació, s'ha costat molta gent. Què li ha explicat també la clientela, potser més habitual? A veure, primer, més d'un no s'havia ni enterat.
I clar, després venen uns que venen de quan en quan, els que venen habitualment ja ho sabien, però bé, tot i així, a més d'un, home, per què tanques? Dic, no tinc relleus, i si no tinc relleus no puc fer res més que tancar. I a més a més, ara ja em toca a mi quedar a jubilar-me.
S'ha de descansar també. Amb el tancament de la ferreteria, Lluís Teixidor tancar, diguem, una part de la història de Sant Vicenç. Va obrir el 21 de gener de 1966 per festa major. Com és aquesta història? Què ens pot explicar del moment de l'obertura? Els meus pares, jo en aquells moments tenia 8 anys i alguna cosa. El 1966, els meus pares eren pagesos,
I llavors, sí, vam fundar la forteria el 21 de gener, ja expressament per la festa major, perquè avós l'endemà teníem per descansar, perquè abans el que feien inauguraves la botiga, és el que vam fer. Des de llavors hem estat treballant. Al principi, mon pare estava al demà de la botiga i ma mare estava venent a Barcelona, els productes del camp. A la tarda, mon pare anava al camp i ma mare estava a la botiga, vull dir...
Clar, fins que no ens vam anar incorporant més germana, jo, vull dir que sabem ser els primers, pensa que més germana, la que tinc per davant meu, aquella, des dels 14 anys que s'hi va posar. I ha estat 50 anys, igual que jo.
quan es diu que són negocis familiars, queda clar en aquest cas, pren el nom de Lluís Teixidor, un avantpassat que no era ferreter. Qui era? Expliqui. A veure, era un senyor que es deia Lluís Casanovas i feia teixits. A veure, per això el meu pare, que tenia documentació i papers, que va dir, va, a més de fer que Lluís el Teixidor, que se'ns coneixia per aquí, per aquest sobrenom,
ell ho va posar tot junt Lluís Teixeró no és més a més aquí un avantpassat nostre que tenim que hi ha un carrer que es diu que està allà a la Guàrdia Civil Pau Casanovas aquest és l'avantpassat podíem dir els primers Casanovas nostres jo sóc l'últim
Déu-n'hi-do. La ferreteria, com bé explicava, va néixer per donar servei al sector agrícola. Com s'ha hagut d'adaptar el negoci a les diferents necessitats durant aquestes sis dècades? A veure, la ferreteria ha anat creixent. Després va vindre el boom de l'industrial.
Clar, no és que hagi nascut més que res per donar el sector agrícola, sinó que va ser molt més genèric, perquè tu tocaves moltes tecles. És que la ferreteria en si toca moltes tecles. A l'IAE que se li diu de la ferreteria l'epígraf, el de minorista pot tocar aquesta plata.
Doncs clar, però tens un pantell a tocar coses, des de pintures, des de... Has de fer claus.
I tot això en el dia a dia com ha anat conformant el negoci? És a dir, el fet d'oferir tants tipus de servei deu ser a moments complicat, no? A moments de demanar, doncs, fins i tot imagino reciclar-se en certa formació. Com ha estat aquest dia a dia? No, bueno, a veure, el reciclatge sempre és permanent. Però a veure, el nostre, com que érem una ferreteria així de poble, per dir una manera que et tocaves de tot,
Clar, vulguis o no vulguis, vas aprenent amb el temps. Jo vaig estar un temps aprenent a Barcelona una mica l'ofici. Però clar, dintre d'estar un any i mig aprenent l'ofici, clar, jo vaig aprendre l'ofici industrial. Però el genèric, això s'ho porta la gent. I la pràctica diària. I la pràctica, clar, vulguis o no vulguis. Jo també ja porto 50 anys a dintre la botiga.
Mig segle, Déu-n'hi-do. Heu estat un servei de confiança per professionals i per particulars. Què t'emportes del tracte diari amb la clientela?
el tracte ha sempre sigut maco en el sentit de n'aprens d'ells i ells aprenen de nosaltres que una mica podríem explicar del començament al final abans quan preguntaves el començament per què ho volien semblava que parlessis unes pestes la gent no se t'obria i t'ho deia amb el temps ara et vénen amb el mòbil i diuen tinc aquest problema m'ho pots solucionar
el que ha passat per aquí al mig és dir, anar a la confiança que la gent es anés dient, eh, no, és que això ho vull per això, és per poder-vos ajudar, és que si no... Un assessorament també, no?, a cada cas. És que...
És complicat i allà és que et venen, és que jo vull un cargol com el dit, que així de llarg, explica-ho una mica per què ho vols per poder-te ajudar, però és que això ha sigut l'evolució del que tu em preguntaves abans.
Ja et dic, abans semblava que tu volguessis posar-te bé perquè ho volíem per poder-los ajudar. Però és que amb el que ha anat evolucionant aquests anys, ara et vénen la gent amb el mòbil i dic, tinc aquest problema, m'ho pots solucionar. Ara hi ha més informació, potser, però necessiten com aquest tracte més de confiança amb algú que sàpiguen que, tot i saber ben bé què volen, que els faci bé.
Exacte, no, bueno, i que els assessorin, perquè ja, què passa? Que a vegades ens trobem que, per exemple, des que han nascut els amazons, tot això, aquestes grans superfícies, allà diu, és que ja no tenim cap tracte, el tracte és la gent de proximitat.
I en aquest tracte del dia a dia, Jaume, la part més humana, és a dir, en quasi 60 anys segur que han passat històries de tot. No sé si se'n queda alguna amb algun client de confiança. Anècdotes en què n'hi ha moltes. Esclar, i després, bueno, jo encara em quedo amb una anècdota d'un home de la Palma que ve a buscar un material i diu, home, vinc a buscar coses difícils. Què vol dir difícil, no?
És que el problema de la farateriana és el volum del gènere que tens i a més tens racons. Aquest senyor d'allà a la palma em diu la primera cosa sí, era una cosa normaleta, normal. La segona ja una mica més complicat però és que la tercera era de racó i les tres les tenia.
El tio va sortir tan content que ara em ve i em diu, eh, ho tens? Bé, perquè primer vinc a mirar-t'ho tu, després si no ho tens, ho busco per un altre cantó. Així, espera, n'hi ha de moltes maneres. És el tracte amb la gent. El negoci, com explicava, el van obrir als seus pares tota una vida darrere el taulell, ja ho ha dit, des de vostè fins la seva família també, aconsellant el veïnat.
Quins són els millors records que tens de la vida, la ferreteria, no tant de la feina en si, sinó del fet d'haver crescut allà, en aquelles quatre parets, diguem. A veure, és que és el dia a dia amb les persones. És el millor record que tens. I si, a més, surten contentes i d'allòs, millor que millor. En si és el record que et queda més...
Més gratament. D'acord. I ja per acabar, abaixareu la persiana com explicàvem el 24 de desembre? Teniu plans pel local? A veure, estic amb... Jo dic, tinc nòvies.
perquè puguin... La meva idea era és vendre-ho al local. El que passa és que primer he de treure tot el material que encara em queda i els primers tres mesos tinc feina per anar traient. Ara ja estic fent contactes, però tot i així ja feina. La idea és vendre-ho al local.
D'acord. Doncs aquesta entrevista ens ha servit per conèixer les últimes etapes de la ferreteria. Lluís Teixidor abaixarà la persiana el 24 de desembre després de gairebé 60 anys de servei. Fins aleshores recordem que hi ha liquidació de l'estoc amb descomptes. Jaume Casanovas, gràcies i bona jubilació. Gràcies.
Obrim plana esportiva per acabar. La Lliga X-Bayern torna a Sant Vicenç dels Hors aquest cap de setmana amb un torneig de 24 hores de futbol sala al Poliesportiu de Sant Josep. Hi ha una trentena d'equips inscrits i hi participaran més de 400 persones. L'equip guanyador s'endurà 1.000 euros de premi. Ens dona més detalls Borja Cordero de l'organització del torneig X-Bayern.
Torno de fútbol sala, 24 horas, se empieza el 6 de diciembre a las 11 de la mañana y se termina el día 7 de diciembre a las 11 de la mañana, de sábado a domingo. Tenemos 32 equipos con un total casi de, bueno, más de 400 participantes y la categoría es de más 16 años para arriba, o sea, juegan amateur, de todo.
Bueno, los premios son 1.000 euros para el ganador y 500 para el subcampeón. El torneo de formato liguilla, o sea, una fase de grupos. Primero, que juegan dos con los dos, y luego es octavos, cuartos, semis y final. Ese se jugará durante la madrugada.
Aquesta modalitat esportiva conjuga l'adaptació de les normes habituals del joc i la participació de personatges famosos relacionats amb el món streamer, com els dos germans Bayern, impulsors del tornegi i d'aquesta lliga. Els partits començaran demà a les 11 del matí al Poliesportiu de Sant Josep i acabaran diumenge a la mateixa hora.
Doncs amb el torneig de 24 hores de futbol sala X Bayer, arribem al final d'aquest informatiu d'avui divendres. Sant Vicenç, el dia tornem dimarts fent pont, perquè dilluns és festiu, així que passeu molt bon pont i ens tornem a trobar a les zones, als micròfons, dimarts a partir de la una. Gràcies.