Sant Vicenç al dia.
Bon dia. En marxa el procés participatiu per definir la candidatura de Sant Vicenç dels Horts al Pla de Barris de la Generalitat. A partir d'avui, veïnat i entitats podran aportar-hi idees i propostes. La presentació del procés participatiu és aquesta tarda, que en com a mala ara hi entrem al detall. Repassem abans la resta de titulars del dia.
Ja han començat els informatius escolars de la 17a edició d'aula dial. Prop de 213 alumnes de Sant Vicenç dels Horts es converteixen en periodistes fins al 26 de març. S'ha estrenat davant dels micròfons la classe de 5è de l'Escola La Vinyala.
Patricia Ima es planteja augmentar el volum de Benvairo per poder competir amb el plàstic tradicional. També servir de referent per a noves generacions, especialment entre les noies. Una setmana després de guanyar el Premi Princesa de Girona, parlarem a l'informatiu amb l'empresària i biotecnòloga Vicentina.
El jurat del Festival XS suma un component de Barna Sanz, Ricard Peris, repeteixen Jordi Gil, regidor de Cultura, Santi Balmes, cantant i compositor de Love of Lesbian, Marina Pastor i Imma Prat. Són les persones que decidiran tres dels quatre finalistes que actuaran
a la final del Festival XS el 25 d'abril. I ara la previsió del temps ens l'actualitza Luis Mi Pérez. Bon dia. Bon dia. Avui els núvols han de presidir el cel de les comarques metropolitanes i atenció perquè ha anat plovisquejant. En molts casos plou molt poc, però és una pluja molt bruta. Estem parlant de pluja de fang.
Anirà callant encara de forma intermitent a moltes comarques de l'àmbit metropolità. Remarquem, no grans quantitats d'aigua, gran part del dia no hi plourà, però les poques gotes que aniran descarregant ho faran amb molta càrrega de pulsim en suspensió. Per tant, un ambient tèrbol, un ambient brut, un ambient força carregat i amb una temperatura que ha pujat una mica, perquè tenim aquests núvols que no han deixat baixar gaire la temperatura. A més a més, aquesta tarda anirà fent més vent, sobretot a Randamar, Déu-n'hi-do. N'estem pendents a la xarxa?
Gràcies, Lluís Mi, us parla Sara Cabrera, és dimarts 3 de març i ara posem Sant Vicenç al dia. Ho dèiem a titular, Sant Vicenç dels Horts presentarà candidatura al Pla de Barris que convoca la Generalitat. La proposta municipal se centrarà en Can Ros i Sant Josep.
Aquesta tarda es presenta el procés participatiu perquè veïnat i entitats puguin aportar-hi idees. Ho explica Miguel Comino en declaracions al programa L'alcalde Respon, de Ràdio Sant Vicenç. El que volem és que sigui un projecte guanyador i, per tant, totes les propostes que arribin, hem d'entendre també que no tot i cap a la llei de barris i que hem contractat una empresa que ens ha d'ajudar, diguem, perquè...
Perquè la llei de barris no és un espai on nosaltres aboquem idees una mica desendreçades i demés, sinó que hi ha uns barems, hi ha unes puntuacions, hi ha unes coses que puntuen més i que puntuen menys. El que hem de fer tots és abocar propostes, idees que ajudin a millorar aquests dos barris en els diferents àmbits que parlem. Vull dir, tema social, tema urbanístic...
tema de cohesió, tema d'esports, tots els temes que nosaltres tinguem a sobre, hem d'abocar idees i després aquestes idees hauran d'anar ben col·locades en un pla. La presentació del pla de barris i del procés participatiu es farà Can Comamala avui a dos quarts de set.
Comença la 17è edició d'Ola Dial i inaugura aquesta temporada l'alumnat de cinquè de l'Escola La Vinyala. Arrenquem una nova temporada d'informatius escolars i ho fem, ja ho sentiu, amb les sintonies renovades. Nous ritmes que ens acompanyaran durant tot el mes de març, notícia a notícia.
Aquest trimestre l'alumnat vicentí es volca en la tasca de fer de periodistes. Escoltarem multitud de notícies i entrevistes. Les han preparat de dalt a baix. Seran 11 informatius que mostraran també una manera de viure i explicar l'escola i el municipi. Això passava fa poques hores a l'estudi de Ràdio Sant Vicenç. La 17a edició d'Aula Dial ha començat avui l'emissió dels informatius en directe. Prop de 213 alumnes de nous centres educatius de Sant Vicenç es converteixen en periodistes.
Abans d'arribar al directe, l'alumnat ja porta un mes treballant, decideixen quines notícies explicaran, preparen la informació, fan entrevistes, escriuen i finalment venen a la ràdio a fer el seu informatiu. Tota una feina que podreu escoltar en directe fins al 26 de març, pels vols de les 10 del matí.
Avui ha obert la temporada a la classe de cinquè de la Vinyala, amb notícies sobre el dia a dia a l'escola, projectes educatius, el canvi de directora, les obres de la tercera escola Bressol Municipal, també amb temes d'actualitat, com ara les propostes locals pel 8 de març. Escoltem alguns moments del programa.
L'escola La Villara cada any es fa un projecte que es treballa durant tot el curs a tots els nivells. Aquest any s'anomena projecte Tradicions. Cada classe treballa una tradició catalana durant tot el curs i el nom de la classe és la tradició. Nosaltres en la classe decim que treballem el bestiari més important de Catalunya. L'escola ha decidit fer un espai d'aprenentatge d'anglès que es diu Magic World Room.
on aprenem i practiquem l'anglès de manera divertida, ja que aquest idioma és molt important perquè és un idioma mundial. Des del curs passat a l'escola estem fent un projecte Florence, consistent de fer matemàtiques de diferents maneres, que no sigui la tradicional. L'escola olímpica proposa fer 15 minuts diaris d'activitat física.
L'escola La Vinyala gairebé porta tot el curs en obra, ja que està en construir una nova escola a braçol. També demà mateix es farà la setena marxa de torxes i es llerirà un manifest en contra dels assassinats masclis. Els alumnes de 100 que no volem violència, que no hi hagi masclisme, que no hi hagi humillació sobre les dones. Al final de desembre es va jubilar la Marta, la directora de l'escola La Vinyala, que feia 17 anys que estava a la nostra escola.
Trobar una nova directora no és fàcil, així que van decidir que l'Anna, que abans era cap d'estudis, fos la nova directora. Hola, Anna, com estàs? Doncs molt contenta d'acompanyar el grup de cinquè, és el grup que vaig tenir al cicle inicial, i molt emocionada que em feu aquesta entrevista.
Jo pensava que hi va estar com molt nerviós i al final m'està tranquil. Ens hem esforçat molt, buscant molta informació d'internet i tot, i a vegades com hi ha fake news. És molt fàcil equivocar-te. Pensava que tot hi va ser més seriós, però la veritat m'he divertit molt. Doncs tots els programes d'Aula Diales poden escoltar el podcast de Ràdio Sant Vicenç, ràdio sbh.info.
El següent informatiu serà demà amb l'aula 8 de l'Escola Iris a les 10 del matí. Hi ha projectes que a Ràdio Sant Vicenç hem tingut el privilegi de veure créixer gairebé des del primer batec, històries que comencen amb una idea, amb una intuïció científica en un laboratori i que amb els anys es transformen en indústria, en equip, en impacte real. La de Patricia Imam Aldonadon és un exemple clar.
L'empresària i biotecnòloga Vicentina recollia el Premi Crea Empresa de la Fundació Princesa de Girona fa una setmana, un dels reconeixements empresarials més prestigiosos del país. Un guardó que parla d'innovació, de lideratge, de sostenibilitat i de futur. Des del 2018 hem anat seguint l'evolució de Benvairo, el projecte que volia convertir residus orgànics en bioplàstics
i que avui és una realitat industrial, amb una planta operativa a Múrcia i una xarxa d'empreses que aposten per aquest canvi. Avui rebem la protagonista de la notícia a casa, a la seva ràdio, Patricia Aymar. Benvinguda. Moltes gràcies, Sara. I de nou, enhorabona pel premi.
Doncs sí, encara l'estic digerint, l'estem digerint concretament. Era la primera pregunta, que fa prop ja d'una setmana que vas rebre aquest premi Crea Empresa de la Fundació Princesa Girona, ja ho has paït tot. Doncs estem en procés perquè ha sigut un allau de missatges, de notícies, de persones que han contactat amb nosaltres, que han posat en rellevància aquest premi i que...
Clar, nosaltres ja ho comentàvem, anàvem allà a ser recordats però no amb l'ambició de guanyar perquè teníem una competència increïble i va ser una sorpresa molt grata, la veritat.
Els vicentins i vicentines han mostrat l'orgull per tu a les xarxes, a tot arreu, els missatges i les felicitacions. Imagino que han estat molts i també aprofitar per agrair-te d'haver-nos contestat aquell dia que sabem que treia fum al mòbil. Hi ha hagut alguna reacció que t'hagi fet especial il·lusió, que t'hagi sorprès? Com ha estat aquesta part més vicentina també?
Bé, clar, sí que és cert que les meves arrels aquí han sigut des que era petitona i veure tanta gent del poble que està contenta i alegre, perquè al final no és només el reconeixement, és veure que hi ha gent que et segueix, que t'estima i des de la part vicentina molt contenta perquè tota la meva infància, la meva vida ha sigut aquí i veure tanta gent contenta em fa molt feliç. Et vam veure molt emocionada recollint el premi. Què se't passava pel cap en aquell moment, Patrícia?
Jo dic que estem vivint una marató com a empresa, perquè al final som una empresa que vam néixer des de la IMS de Biotecnològica i és un xoc d'emocions, de decisions difícils i molt estratègiques, de conèixer moltes persones, tota la gent que ha contribuït a aquest projecte i va ser un xoc d'emocions de dir, ostres,
Volen que siguem grans, volen reconèixer aquesta feina i nosaltres estem contents de poder liderar aquesta comunicació, aquest propòsit. Va ser un xoc molt d'emocions perquè al final ja he comentat que no ho esperàvem. I també vam veure com la reina d'Espanya et felicitava i parlava amb tu. Podem saber què et va dir Laetitia Ortiz? Doncs mira, em va semblar...
Molt professional, estava molt preparada i idealment em va parlar dels temes que més li xoquen, que són tots els disruptors d'endocrins i metabòlics que incorporem amb els superprofessats, amb el plàstic, amb les dietes. Això estava molt...
Li tocava moltíssim i va ser un tema de discussió sobre també els microplàstics, no? I com podíem nosaltres, a part de fabricar aquests bioplàstics orgànics, poder combatre aquestes afeccions que ella trobava que eren un grau problema de salut pública que encara no érem de tot conscients tothom, no?
Justament en el teu discurs una part vas dir que els microplàstics són un gran problema pel planeta. Per què són tan preocupants? Doncs mira, perquè fins ara vèiem o les notícies eren ja una illa de plàstics que és molt gran però està a l'oceà i de moment no ens tocava a casa nostra. Però tots aquests microplàstics s'estan microfragmentant perquè al final el plàstic del petroli són cadenes de carbonis molt llargues i molt difícils de degradar.
llavors estan microfragmentant i això està entrant a la dieta alimentària. Què passa? Que el nostre cos no té vies metabòliques per poder, d'alguna forma, compatibilitzar aquests hidrocarburs. Llavors, en comptes de poder eliminar-los, el que passarà és que quedaran acumulats dins del nostre cos. Al cervell, ja s'ha vist microplàstics, s'ha vist també al semen, a la placenta, a la sang... Llavors, encara és molt desconegut, però hem d'afrontar els pròxims anys i que probablement hi haurà malalties provocades o conseqüències d'aquest problema.
Està clar que pot arribar a ser un problema de salut pública i que potser ja comença a ser-ho. Benvairo treballa amb bacteris que transformen residus orgànics en bioplàstics. De fet, tu t'autoproclames entrenadora de bacteris. En què consisteix aquest entrenament? Què fas amb les bacteris, Patricia? O què feu a Benvairo?
Sí, doncs nosaltres en aquests 7 anys i més de hem validat la tecnologia i el que hem fet ha sigut demostrar que si nosaltres els hi preparem residus orgànics a les bactèries, per exemple el llavat exhaust de la producció de cervesa, doncs si els hi preparem com si fos un menjar molt deliciós,
Hi ha unes bactèries que igual quan nosaltres mengem de més fem grassa, doncs elles mengen aquest residu orgànic i fan un bioplàstic, que és una reserva interna, la grassa interna que elles fan de forma natural. Aquest bioplàstic és biodegradable, que vol dir que pot ser adquirit per microorganismes al medi ambient i ser font d'aliment per aquesta fauna microbiològica i a més és biocompatible, és a dir, té un caràcter orgànic que fa que nosaltres sí que internament tinguem vies metabòliques per poder inclús processar-lo.
de forma molt natural. Llavors, per això també el fa viocompatible. Parlaves, partíem d'IMSD, però heu passat de laboratori a una planta operativa a Múrcia. Quin ha estat el repte més important que heu hagut d'afrontar perquè això pogués ser viable?
Nosaltres hem tingut durant aquests anys un enorme desenvolupament d'IMS-D, no només a nivell biotecnològic, sinó també d'enginyeria. Fer que allà on fiquéssim les bactèries operessin de la forma que nosaltres volíem. Hem hagut de descobrir les millors formes per preparar el residu, les millors formes o la millor bactèria que podia acumular el bioplàstic i tot això ha sigut una cosa que ja tenim dominat d'alguna forma.
Ara ens toca escalar-ho i optimitzar-ho de manera que sigui una indústria més de volum, perquè per competir amb el mercat del plàstic hem d'anar a volum, no podem ser només aquella història bonica de bactèries que mengen residus orgànics.
De fet, treballeu ja amb una vintena d'empreses del sector de l'alimentació, la cosmètica i l'embalatge i el packaging. El mercat està preparat per fer aquest canvi cap als materials biodegradables? Al mercat hi ha moltes informacions i, a més, hi ha lleis europees que no afavoreixen que hi hagi, d'alguna forma, una decisió sobre...
on hem d'aplicar els materials biodegradables. És a dir, perquè per nosaltres la clau seria analitzar de totes les aplicacions possibles on podem posar plàstic quin és el final de vida de cada aplicació i quin sentit tindria o quin tipus de plàstic o de bioplàstic tindria més sentit aplicar a cada aplicació.
Al final el plàstic és un dels materials més eficients que hem inventat a la societat i el plàstic del petroli té certes aplicacions en les quals és necessari, però igual els bioplàstics. Sí que és cert que aquesta tasca d'obrir el mercat i posar-li cap ha sigut un gran repte per nosaltres, està sent un gran repte,
Perquè al final hem de també evangelitzar una mica la indústria. Al final els bioplàstics poden operar al 100% igual que els plàstics del petroli, treballen a les mateixes màquines i a nivell d'aparença, gràcies al know-how que tenim en formulació, a nivell d'additivació, semblen igual que un plàstic del petroli. No ens hem d'imaginar ni una cosa marró, ni verda, ni lletja. Al contrari, són macos i són igual de robustos. Simplement els hem de fer servir.
Parles d'evangelitzar el sector, la indústria, en què consisteix? Què és aquesta evangelització? Evangelització significa que dir reciclat no és el mateix que reciclable. Biodegradable no és el mateix que compostable. Food contact no vol dir que qualsevol cosa que podem posar un plàstic pot entrar en contacte amb un aliment. Totes aquestes coses que se suposen i que molta gent juga amb aquests conceptes per intentar d'alguna forma no acabar de dir la veritat. Llavors, nosaltres, per exemple, estem evangelitzant la indústria...
dient que el plàstic reciclat no és la solució, és una solució molt a curt plaç de sistema, però que en qualsevol cas ha de ser la solució de la sostenibilitat. Per exemple, nosaltres sabem que des que hi ha plàstic reciclat hi ha les extraccions més grases de plàstic verge, perquè si tu vols mantenir la qualitat d'un plàstic reciclat necessites posar el verge. Això són coses que la gent no sap. Llavors hem vingut aquí a evangelitzar i explicar-li als nostres clients que
que si volen ser realment sostenibles, com ells proposen els seus claims de propòsit, doncs han d'entendre bé quin és el final de vida del material i què volen aportar.
Llavors imagino que aquesta doble vessant, per una part ser rendibles a nivell d'indústria i fer pedagogia a tot el sector, són els objectius principals ara mateix de Benvairo. Els objectius principals aquest any són, sobretot, poder crear cultura, evangelitzar una indústria, perquè no volem ser una altra bonica història que vol canviar la indústria del plàstic i no aconseguir-ho,
volem aconseguir-ho i estem disposats i a més també seguir obrint aquest mercat establint o ja treballant amb els clients que ja treballem i obrint nous mercats per poder demostrar que els bioplàstics són viables Sí
I personalment, a tu què t'agradaria que aquest premi Crea Empresa ajudés a impulsar dins de l'empresa de Benvairo? Sí, doncs nosaltres, mira, tot això és portar aquesta bandera de la comunicació, del propòsit i d'explicar realment.
Com té sentit que puguem d'alguna forma aplicar els plàstics a la societat? Això és molt important per nosaltres. Després també dins la Fundació ja he entès que tinc un repte molt important a l'hora d'impulsar el talent als joves i això és una cosa que nosaltres com a empresa ens sentim molt orgullosos com a referents de poder
poder inspirar carreres i poder explicar la història des del punt de vista de qui vulgui emprendre, hi ha aquests passos, hi ha aquests camins, és difícil però us animem des de tot el punt de vista. Llavors, en aquest procés és el que creiem que com a empresa podem tenir una projecció increïble que les empreses ens puguin reconèixer com una autoritat en aquest sector dels bioplàstics i després inspirar i empoderar els joves.
Més enllà, de fet, de destacar la transformació d'una visió científica en una realitat industrial al jurat del Premi Crea Empresa, va destacar també la tasca de divulgació que feu. En aquest sentit, fa cosa d'un any marxaves a Canadà al programa TED Fellows, que formava divulgadors joves d'arreu del món. Creus que ha tingut a veure amb aquesta projecció de Benvairo? Què vas aprendre a Canadà?
Doncs mira, crec que sí que ha servit, de fet, sé del cert que ha sigut un dels elements que d'alguna forma crec que ens pot haver passat a la final, no? Perquè allà vam començar a parlar, clar, allà a Vancouver vam començar a parlar de quan necessitem el plàstic com a societat, que és molt,
també del gran impacte que té el plàstic i que no tenim alternativa en el moment per molt que fem d'alguna forma accions petites com a ciutadans, el sistema és massa gran per combatir-lo i que necessitem alternatives. Allà vam poder explicar el nostre procés com havíem descobert també una palanca al sector dels bioplàstics que ens fa que ara puguem combatre amb volum i podem entrar en aquest mercat.
Jo crec que va ser també un element d'autoritat molt important. Nosaltres com a científics i com a empresa d'IMESD constant, perquè al final tota l'estona fem IMESD, necessitem aquesta autoritat i aquesta validació perquè puguin treballar amb nosaltres i això és molt important.
Parlant de referents, el teu discurs també vas posar l'èmfasi en el paper de les dones a la ciència. Encara cal reivindicar aquest espai, Patricia? Sí, cal reivindicar-lo. De fet, m'ho comentava un seguidor a Instagram que per què ho havia de comunicar en aquest sentit, que què tenien que ver les mujeres en tot això.
I li vaig dir, formo part d'un col·lectiu que encara som el... estem per sota del 10% de líders en empreses tecnològiques d'estem a tot el món i per tant som un col·lectiu minoritari. Llavors sí que té a veure, té a veure tot això perquè al final encara hi ha moltes barreres de vidre que hem de trencar, de dir per què no arribem als mateixos llocs de lideratge i estem totalment capacitades.
Una bona mostra és que totes les finalistes del Premi Crea Empresa éreu dones i dones molt joves. Totes dones i ja ho vam comentar amb la selecció del jurat, no és perquè fossin dones, és que érem els millors projectes d'aquell any. I la veritat que, ja et dic, no teníem previst guanyar perquè donat el nivell que vam veure allà dins vam dir, ostres...
És complexíssim. Totes tenien una forma de comunicar increïble. També es va respirar molta col·laboració entre nosaltres, entre les cinc finalistes. Ens vam ajudar en tot el que vam poder. I realment, per exemple, del torn de defensa de preguntes, que això la gent en públic no va poder veure, va ser increïble. O sigui, vaig respirar un talent increïble allà dins. El que es va veure és l'entrega del premi, però hi havia una part de defensa dels projectes importants.
Sí, de fet el procés primer començava amb un formulari increïblement enorme que començava al novembre i després a nivell de final teníem un pitch de 5 minuts en el qual tu havies de defendre la teva vocació emprenedora perquè el teu projecte ja el coneixien, és a dir, no volien que es repetís. I després teníem 10 minuts de torn de preguntes. Del jurat hi havia la CEO de Meta, hi havia la ministra d'Intel·ligència Artificial, hi havia altres premiats del Crea Empresa...
que són referents actualment en el SACTO, Mària Benjomé a la South Summit, Vicenç Dalmar de l'IGEC, o sigui, gent molt rellevant al nivell d'empresa. També vas defensar l'enfocament STEAM, ho fas sempre. Per què creus que és important connectar ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, moltes disciplines, per respondre a problemes reals?
Al final són eines i són branques que ens ajuden al nostre dia a dia i ens empoderen a un nivell increïble. I jo sempre ho recalco perquè crec que... Jo sempre dic que se li ha de posar glamour, perquè sembla que no puguem influir, que no puguem explicar, perquè són carreres...
que moltes vegades el seu camí no està escrit del tot. És a dir, jo l'altre dia em comentaven, no, clar, però és que és muy difícil hacer este, no. Mira, jo crec que a tots els nivells treballar d'algú, si ho vols fer molt bé, és molt difícil. És a dir, perquè em deien, no, per exemple, poner una cafeteria és fàcil. No, poner una cafeteria i que sea perfectamente bien es muy difícil, es muy difícil. I on, simplement, què ens passa? Quan tu vols muntar una cafeteria, tens molts referents.
Tens moltes formes de dir, ai, mira, m'agrada això, això i això. Quan tu fas una carrera STEM, no tens tants referents, no tens tantes persones, no tens la visibilitat pública, ni tampoc tens el canvi moltes vegades. I això ho fa més difícil, a més de la branca, que moltes vegades porta una miqueta més d'estudi. El que venim a dir aquí és, bueno, també has de contemplar que hi ha una molt bona llibertat per poder crear. I si ets molt creatiu, tindràs un camí increïble. Hem d'intentar potenciar aquests referents i fer veure que aquestes àrees, si tu les estudies bé, són una font de coneixement i de negoci increïble.
Parlant d'estudis, fèiem referència a les teves arrels vicentines des de l'inici de l'entrevista. En una entrevista que et van fer el 2021 per l'Espai Vicentines, les nostres referents ens vas explicar que la decisió d'estudiar biotecnologia la vas prendre quan feies primer de batxillerat, els salacians, en una visita a la fira Expo Miner. Què recordes del teu pas pels salacians, també pel Col·legi Sant Vicenç, en tota aquesta decisió d'apostar per la ciència, per la biotecnologia i posteriorment per emprendre? Et va marcar?
Sí, i tant, i tant que em marca. Mira, el Col·leg Sant Vicenç va ser felicitat absoluta, va ser com un creixement. De fet, jo me'n recordo del Col·leg Sant Vicenç, jo sempre he sigut una nena molt competitiva, a tots els nivells, i com que d'alguna forma m'ho potenciaven, em deixaven competir, inclús...
Me'n recordo que quan feiem les carreres aquí del poble jo deia, però per què he de competir només amb les noies? Vull competir també amb els nois, en plan, no, vull dir, saps? Això sempre m'han potenciat des del Col·leí Sant Vicenç. Després, el Selecians va ser com una etapa en la qual vaig conèixer el valor de la ciència.
I justament el batxillerat, que va ser, jo crec que de la meva etapa formativa, la millor que he viscut a la meva vida, encara que la més intensa, perquè vaig coincidir a la classe amb tals persones que vam fer un grup increïblement potent d'estudi i, a més, ens ho passàvem increïble amb els professors que teníem. I justament gràcies al Marc Bosch vam anar a l'Expo Miner i va portar uns exalumnes, que ell sempre té molt bona relació amb tots, i un d'ells em va dir que estudia biotecnologia, que les bactèries eren increïbles. I això va ser...
una rotura d'esquemes mentals. I tu vas creure, vaja, que si tu vas creure. I dimarts, parlant d'aquest camí més personal, també parlaves de la importància de rodejar-se de bones persones. Qui ha estat imprescindible per tu i per Ben Bairo?
Bé, podria dir a nivell professional i personal. A nivell professional, la Noel i el Jordi són els meus socis. Ells estan una miqueta més en aquest punt de dir, ostres, el Jordi, per exemple, és el director d'operacions, és el que fa possible tota l'enginyeria que tenim i demés.
I la Noelia és la directora, la CEO, la directora de negoci, la que planteja l'estratègia esporta el dia a dia de l'empresa. Vull dir, són dos cracs increïbles i són molt bones persones. A nivell particular, jo sempre he dit que el meu avi, el meu pare, amadeu, els dos, amadeu.
Són molt referents per mi de sot de bones persones també, que això és molt important i al final és el que queda a la vida, no és només què pots aconseguir, què pots fer, sinó que aquella persona que està parlant amb tu, que vol o que l'has ajudat, digui, ostres, allà estan. I ets conscient que per moltes nenes i noies que somien en estudiar ciència, tu ja ets una referent?
Sí, de fet, és una cosa que sempre dic... Jo, per exemple, participo al programa de mentoria de la UAB com a mentora de la carrera de Biotecnologia de Quart. I normalment sempre em toquen noies. Doncs amb totes mantinc el contacte i sempre que hi ha alguna noia jove que necessita assessorament o de més, sempre li dono el meu telèfon. A vegades no em pren en sèrio. Truca'm.
Parla'm. Anem a veure com ho vols fer, això o tal. I algunes noies sí que m'han agafat el guant i hem parlat, les hem autoritzat, he fet de coach en qualsevol moment i és una cosa que sempre dic, si em parleu per xarxes jo potser tardaré però contestaré tothom. És com una cosa que vull sempre tenir present, poder ajudar aquestes noies joves a que puguin tenir recursos per poder elegir, sobretot.
I ja per acabar, Patrícia, si ara t'està escoltant alguna d'aquestes, potser més les nenes, no? Vicentines que es plantegen si estudiar ciències, què els diries? Jo els diria això, que ho facin perquè és un camí en el qual explotarà la seva creativitat, que si ho volen viure amb passió els agrada moltíssim, que hauran de lluitar per tenir bones condicions però que són possibles i que ens recolzem entre totes perquè això sigui possible. Per tant, que comptin amb mi amb el que sigui.
En aquesta conversa amb Patricia Aymar hem parlat d'aquest importantíssim premi Crea Empresa i de tot el que ha comportat poder-lo assolir. I ens repetim, és un missatge que diem a Ràdio Sant Vicenç des de fa temps, si a Ben Bairro li va bé, és que ens va bé al planeta, ens va bé a Sant Vicenç dels Horts. Així que molta sort i encerts, Patricia Aymar. Moltes gràcies, Sara. Molt amable.
Ja s'ha fet públic. Els integrants del jurat de la sisena edició del Festival XS són les mateixes persones de l'any passat i s'afegeix un membre de l'organització del Festival Barna Sants, Ricard Peris. Repeteixen com a jurat del festival el regidor de Cultura, Jordi Gil, el compositor i vocalista de Love of Lesbian, Santi Balmes, també l'actriu i cantant, Vicentina Marina Pastor i Imma Prat. Seran les persones encarregades de decidir tres dels quatre finalistes d'aquesta edició.
Ja sabeu que la quarta l'escollireu vosaltres amb els M'agrada a Instagram. Enguany la proposta del centre per cantautors i cantautores se lia amb Barna Sants, així que l'artista que guanyi el certamen de cantautors de Sant Vicenç dels Horts actuarà a la pròxima edició del Barna Sants. Les cançons al Festival XS es poden presentar per Instagram fins al 29 de març. Toni Mercè és un dels organitzadors del festival.
Dins del jurat hi ha una persona del Barna Sants que ens ajudarà a escollir el guanyador, o sigui, també té el seu vot, i el guanyador del festival, a part d'endur-se 500 euros, també tindrà un concert l'any que ve dins de la programació del Festival Barna Sants a Barcelona. El Festival XS compta en guany amb Judit Nederman com a cap de cartell, actuarà a Sant Vicenç dels Horts el 18 d'abril i serà l'inici d'una setmana de concerts i dansa que culminarà
el 25 d'abril, amb l'actuació i la final del Festival XS, amb els quatre finalistes al Teatre del Centre. El festival també portarà les Montses, el dia de Sant Jordi, en un concert gratuït al carrer. Al cartell també hi trobem l'Osa i Jaume Barri, a més de produccions vicentines de música i dansa. Les entrades i abonaments van des dels 3 euros als 40. Estan disponibles a entràpolis.com. Tota la informació al compte d'Instagram del Festival XS.
Sant Vicenç del Dia. Doncs coneixent els noms del jurat del Festival XS d'aquesta edició, arribem al final d'aquest informatiu d'avui dimarts. Demà, a partir de la 1, més informació de Sant Vicenç dels Horts. Gràcies per fer-nos confiança.