Sant Vicenç al dia.
Bon dia. Ara sí, teníem alguns problemes tècnics. L'Ajuntament convoca a la ciutadania aquesta tardà una sessió informativa sobre la zona de baixes emissions. S'estan fent reunions sectorials i amb el veïnat per resoldre els dubtes que pugui plantejar el projecte de zona de baixes emissions i la moratòria de tres anys. Els dubtes que hi pugui haver es tractaran a la xerrada d'aquesta tardà a Can Comamala. Avancem ara la resta de titulars.
El poeta de Mollet del Vallès, Israel Clarà López, és el guanyador del deser Premi de Poesia Narcís Lunés i Boloix, amb el poema Rija Latina de Plata. El Premi a millor poema ha estat per Fatan, del barceloní Albert García Elena. I la mansió local se l'endú Alberto Ramírez Peña, amb el poema Un corp en una caixa.
Sant Vicenç dels Horts i Cervelló es posen mans a la feina per protegir i recuperar el jaciment hivern del Puig Castellà. Els dos ajuntaments i entitats locals s'han reunit per cooperar de manera estable. Avui en parlem amb el regidor de Cultura i el Centre d'Estudis Locals.
Sant Vicenç dels Horts amb el Sàhara té en marxa una nova edició de Vacances en Pau, el programa que fa possible que infants serauïs passin l'estiu aquí, lluny dels campaments serauïs. Les famílies que vulguin acollir ja poden contactar amb Sant Vicenç dels Horts amb el Sàhara.
La previsió del temps ens l'acosta en Lluís Mi Pérez. Al migdia ja serà de sol, o si més no, de núvols prims, deixant el sol una mica tèrvol. I també, com va passar ahir a la tarda, aquesta tarda careixeran núvolades de primavera que deixaran alguns ruixats, els més probables al voltant de Montserrat, les muntanyes de l'Urdal, o també cap al Baix Montseny. No pas grans quantites d'aigua i seran ruixats més locals que els d'ahir. La tarda acabarà sent també dolça de temperatura. N'estem pendents a la xarxa?
Us parla Eva García, és dimarts 10 de març. Ara posem Sant Vicenç al dia.
Els detalls pràctics sobre l'aplicació de la zona de baixes emissions a Sant Vicenç dels Horts s'explicaran aquesta tarda a la ciutadania en una xerrada informativa a Can Comamala. L'Ajuntament està fent aquestes setmanes sessions informatives sectorials i amb el veïnat per resoldre els dubtes sobre el projecte de zona de baixes emissions i de la moratòria pels vehicles censats al municipi.
És part de la campanya de comunicació que preveu el projecte. El regidor de Mobilitat, Isidre Bautista, avança què s'abordarà a la sessió d'avui. La sessió informativa d'aquesta tarda sobre la zona de baixes emissions
Bàsicament és una associació informativa, igual que la que es va realitzar a nivell sectorial amb els comerços, amb les indústries, amb l'agricultura, i també amb els representants de les associacions de veïns, que això ja està fet. I bàsicament s'explicarà per què Sant Vicenç ha d'implantar una zona de baixes emissions, quins beneficis representa, quins efectes reals tindrà sobre la mobilitat i sobre la salut. I després, anant més al detall, els tipus d'excepcions, la moratòria, explicarem bé la moratòria aquesta fins a l'1 de gener del 2019.
del 2030, quan entrarà en vigor, com entrarà en vigor, el tema de les zones, quines són les vies que queden escloses d'aquesta zona de baixes emissions i sobretot respondre a tots els dubtes que es plantegin i que afectin a nivell col·lectiu.
La zona de baixes emissions entrarà en funcionament l'1 de setembre d'aquest any i les multes es començaran a aplicar l'1 de gener de 2027 només pels vehicles sense etiqueta ambiental de fora de Sant Vicenç dels Horts. La moratòria pels vehicles censats al municipi s'aplicarà almenys fins al 2030.
Paral·lelament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha desplegat un pla de mesures per millorar la qualitat de l'aire al territori metropolità, un pla que inclou l'aplicació de zones de baixes emissions als diferents municipis de manera coordinada. En aquest sentit, l'AMB preveu implantar una oficina d'atenció a la ciutadania a cada municipi que tingui zona de baixes emissions, també a Sant Vicenç dels Horts.
Els dubtes personals de cadascun es resultaran mitjançant una oficina específica que l'àrea metropolitana posa a disposició de cada municipi i els telèfons d'assistència. Explicarem la metodologia perquè cadascun dels vicentins i vicentines pugui fer ús d'aquests mitjans per poder resoldre els dubtes a nivell individual. La sessió informativa sobre la zona de baixes emissions es fa aquesta tarda a dos quarts de set a Can Comamala.
Israel Clara López és el guanyador del deser Premi de Poesia Narcís Lunés i Boloix, amb el poemari Gelatina de Plata. El poeta de Mollet del Vallès acumula una norantena de poemaris editats i multitud de guardons literaris. El Premi a millor poema ha estat per Fatan, del barceloní Albert García Elena, i la mansió local se l'endú Alberto Ramírez Peña, amb el poema Un corp en una caixa.
A banda del guardó de Sant Vicenç dels Horts, Israel Clarà ha recollit aquest cap de setmana el Premi Recull de Poesia a Blanes, un dels guardons literaris més antics en llengua catalana. Amb el Narcís Lunés i Boloix, Clarà guanyà 1.500 euros i l'edició de Gelatina de Plata amb l'editorial Salduna, amb la col·lecció Salduna.
L'autor del millor poema del Premi Narcís Lunés i Boloix, Albert Garcia Helena, també acumula una amplia trajectòria poètica i guardons destacats. El 2016 va guanyar el Premi Marius Torres amb Silur de Magatotis i el Vicent Andrés Estallés per Tota Mordra. El Vicentí Alberto Ramírez Penya s'ha endut 200 euros amb la menció a l'autoria local per un corp en una caixa. Els premis es lliuraran a la Gala de la Cultura el 9 de maig.
Sant Vicenç dels Horts i Cervelló es posen mans a la feina per protegir i recuperar el seu passat compartit, el jaciment i verd del Puig Castellà. Els dos ajuntaments es van reunir la setmana passada, juntament amb les entitats que treballen la història local a cada municipi, el centre d'estudis locals de Sant Vicenç i el grup de recerca de Cervelló.
Es vol avançar així cap a una cooperació estable entre els dos municipis i un pla director del jaciment. Avui ens acompanya una part de la representació vicentina d'aquella reunió, Jordi Gil, regidor de Cultura, bon dia. Hola, bon dia, Eva. I Camil Rull, responsable de la secció d'història del Centre d'Estudis Locals, bon dia. Hola, bon dia. Benvinguts a tots dos. Quin és el punt de partida, la diagnosi de la situació actual del Puig Castellà?
Bé, el Puig Castellà és un lloc que ara, si pugeu, està força abandonat en tots els aspectes, inclús paisagísticament i amb la saquera última que hi va haver-hi encara va ser pitjor. Ara ja verdeja una mica.
Però vull dir que és un lloc que, a més, està al costat d'un institut, del Gabriel Amistral, i és un lloc que s'hi té més accés cada vegada i més persones passen per allà. Llavors, això és un lloc molt visible. I en aquests moments està totalment abandonat tot, tot a l'espai.
Suposo que el dipòsit d'aigua, que és l'única cosa que devem tenir activa... Això no està abandonat. Això no es pot abandonar. Però en principi sí, és un lloc que no hi ha res.
Així que hi ha molta feina a fer. Sí, sí, sí. Quins són els acords que han pres Sant Vicenç i Cervelló en relació al Puig Castellà? Doncs d'entrada el primer acord que hem pres és el d'intentar recuperar l'espai. És veritat que fa uns anys, segurament en el camí tindrà la informació més acurada, vam iniciar ja una sèrie d'excavacions amb la idea de recuperar aquell espai, aquelles excavacions es van aturar...
i es va dir que es tornaria a iniciar un altre cop el projecte arqueològic del Poula Tíbar, del Puig Castellà, cosa que no s'ha fet, i el que volem fer és tornar a iniciar aquest projecte, que insisteixo ha estat aturat durant molt de temps, i què volem fer? Doncs d'entrada el que hem pactat és...
que hem de declarar aquell espai com bé cultural d'interès local dels dos municipis, hem de veure com hem d'organitzar això, si hem de generar un consorci de col·laboració per protegir l'espai, si ho pot fer cada un dels municipis, això jurídicament tindrà el recorregut que tingui.
Però la primera cosa és declarar-lo bé cultural d'interès local i l'altra cosa és iniciar un pla director d'actuacions. Amb això què volem fer? Doncs calendaritzar una sèrie d'actuacions, veure quin és l'estat actual del poblat, veure cap a on hauríem d'anar, quin hauria de ser l'objectiu final i a partir d'aquí començar a planificar entre els dos municipis i, evidentment, amb la col·laboració d'altres entitats supramunicipals, Diputació de Barcelona, la pròpia
Generalitat de Catalunya, crec que la Conselleria de Cultura té algunes subvencions destinades també a recuperació d'aquest tipus d'espais i per tant començar a definir aquest tipus d'actuacions de cara al futur. Tot això ho hem de fer, insisteixo conjuntament amb l'Ajuntament de Cervalló i ara estem començant a definir aquestes primeres actuacions i a fer els primers contactes amb aquestes institucions supramunicipals. S'ha trucat ja alguna porta?
Sí, jo personalment he estat parlant amb el referent de cultura de la Generalitat a la Garia de Barcelona, amb l'Andreu Felip. Hem dit que hem de buscar una data per trobar-nos, ja tenim el contacte de l'arqueòleg del Xavi Esteve, que és l'arqueòleg de la Generalitat de Catalunya, que també va venir fa uns mesos a Sant Vicenç, en aquest cas a veure el Forn Romà, i per tant hem començat ja a desplegar totes aquestes actuacions per acabar de definir aquestes línies d'actuació, insisteixo.
Al Puig Castellà s'han fet dues campanyes d'excavació fa molts anys, el 1957 i el 62, també dues intervencions d'urgència, el 85 i el 97. Quin potencial té aquest jaciment? Perquè també en aquestes campanyes ja es va explicar que havia quedat arrasat, força arrasat, el que hi havia accessible. Quin potencial té?
Bé, tant les primeres excavacions que es van fer, que es van fer d'una manera ràpida
i perquè en aquell moment es va posar de moda que quan es troba una cosa d'aquestes, veurem per exemple que el que firma les excavacions d'aquestes és el Ripoll, que aquest senyor o era molt prolífic o no ho sé, perquè va firmar centenars d'excavacions arqueològiques i per tant devia ser una persona molt treballadora. L'arqueologia ha canviat molt en les últimes dècades. Per això, per això.
I, a més a més, es van treure una sèrie de materials, es van portar al Museu Arqueològic de Barcelona i allà deuen estar, el que passa és que fa falta saber si estan localitzables o no, perquè això és una mica complicat.
L'última que es va fer, que la va fer una arqueòleg que llavors començava i que després va ser i encara és la directora del complex medieval Iber de Sant Miquel d'Olerdola, la senyora Núria Molist, en aquells moments no només va excavar el Puig Castellà, ja vaig tenir ocasió d'anar-hi unes quantes vegades, és molt interessant la feina que va fer amb els mitjans que hi havia en aquells moments.
Pensem que encara, si veiem la memòria, estava escrita en màquina d'escriure i les fotografies en blanc i negre i els dibuixos d'una manera molt artesanal, molt artística. Però sí que ja van aflorar tota una sèrie primera de restes arqueològiques que en aquests moments es guarden a l'arxiu municipal d'aquí de Sant Vicenç.
i molt de material, inclús una moneda, i molt de material de ceràmica, que curiosament era la ceràmica, sempre dèiem que remenàvem les escombraries dels ibers, una ceràmica que estava en un lloc que semblava que anaven tirant les deixalles, perquè també ens vam trobar una mandíbula de porc o alguna cosa d'aquestes. Però sí que hi ha força restes interessants,
confusos de taler, després també hem de pensar que hi havia molta escòria de ferro, aquesta gent de l'època aquesta treballava molt el ferro, feien espases i llances i tot el que volguéssim imaginar-nos.
molta ceràmica, evidentment, i després també es constata el comerç que hi havia amb altres cultures que venien. Pensem que estem al costat d'un riu, que en aquell moment era navegable, i que, a més a més, estem al costat del mar i, per tant, la influència i el tràfic de mercaderies de tot arreu de la Mediterrània era una cosa molt constant.
I tot això ho hem pogut ja datar en el poblat Iber.
quan just començàvem ja a excavar la part de les vivendes, ja es van descobrir uns murs d'una casa i després una llar de foc, hem d'entendre com a llar de foc una mena de recipient al terra de fan cuit, on hi posaven la llenya per fer el foc i escalfar el menjar o l'aigua que feien servir.
aquí es va acabar l'excavació. Per tant, el més interessant potser era quan vam acabar, quan es va haver continuat, però hem de pensar que ni els recursos econòmics, aquestes excavacions van estar pagades per l'Ajuntament en aquell moment, però quan es va acabar el pressupost es va acabar l'excavació. Tot i així, hem d'agrair molt a la Núria
que va continuar col·laborant amb el que llavors era el grup d'estudis i recerques de Sant Vicenç, la primera època, perquè d'allà vam recuperar d'un terreny que hi havia al costat, que hi havia una mena d'hort i que hi havia uns propietaris, vam poder recuperar dues dòlies, que són gerros molt grans que s'enterraven a terra i on s'hi posava el gra,
Una la podem veure al Museu del Fons Romà. Això encara ho vam poder recuperar. I després, constantment, amb totes les obres que es feien a Sant Vicenç, sempre estàvem a la White i vam recuperar moltes restes de l'època romana, sobretot. Vull dir que ella va col·laborar molt i és curiós perquè ara, mentre ha estat a Sant Miquel Dolèrdula i ara viu a Vilafranca,
ha continuat col·laborant també amb el Centre d'Estudis de Vilafranca. És una persona que ja té aquest tarannà, però sí que aprofito per agrair la labor que va fer i l'ajut que ens va donar en aquell moment. I per situar-nos d'allò que s'ha extret del Puig Castellà, hi ha restes que es puguin veure a Sant Vicenç o fora de Sant Vicenç, al Museu Arqueològic? Molt bé.
Restes del Puig Castellà n'hi ha en el Museu de Molins de Rei, per sort aquestes persones, quan hi va haver algunes accions de fortius, perquè pensem que els fortius van a buscar tresors on sigui, doncs el que es treia d'allà, moltes coses aquestes se les van guardar i les tenen allà.
I després nosaltres aquí vam conservar una part important, perquè a l'excavació aquesta de fer-la a Sant Vicenç se la va quedar a l'Ajuntament, i després hi va venir un període, mentre vam tenir la Núria Molisti vam estar amb el grup d'estudis i recerques, les vam tenir amb custòdia i amb, diguéssim, amb... En guarda, no?
Sí, i a més a més en vam dinamitzar. Hi ha una exposició que es va fer, que hi ha una publicació que vam fer molt senzilleta, que es deia Ivers i romans, on vam, a més a més de publicar-ho, vam exposar tota una sèrie de peces del Puig Castellà. Hi ha una cullereta d'os, per exemple, un tinter que es deia, que és d'origen grec, que era una espècie de tassa negra, i diferents restes de...
de ceràmica dibuixada, vull dir que hi ha un treball que potser algun dia haurem de rescatar aquesta exposició perquè el material està a l'arxiu, haurem de rescatar aquesta exposició i sobretot el que sí que hem demanat a l'Ajuntament d'aquí de Sant Vicenç que el museu, o sigui, el Font Romà tingui més visibilitat que no només aquella dòlia que hi ha allà i
em sembla que no està ni identificada, doncs, més presència de les restes del Puig Castellà, perquè no deixa de ser el precedent de l'època romana i, per tant, jo crec que és un espai que s'hauria d'aprofitar per divulgar també aquestes restes. Vull dir que és una qüestió ja d'anar-nos-hi posant de mica en mica i anar consolidant això. Vull dir,
El regidor va dient que sí, amb el cap hi ha previsió d'aprofitar més el Forn Romà. Esmentava abans una visita de la Generalitat. Sí, vam tenir una visita de l'arqueòleg de la Generalitat perquè també li volíem ensenyar el patrimoni històric, el patrimoni arquitectònic que teníem a Sant Vicenç i la realitat és que va quedar gratament sorprès del Forn Romà que tenim.
I que certament jo també crec que una de les coses que hem intentat fer durant aquest mandat ha estat intentar-ho dinamitzar més i certament amb el propi Camil havíem parlat de recuperar aquesta exposició d'Ivars i Romans que tenia també per mostrar-la, cosa que aprofito per dir que no ho hem fet i que haurem de fer en el transcurs de...
D'aquest any, i certament jo soc dels que creu que no es pot parlar del present ni del futur, sinó parlar del passat, i per tant exposar o explicar d'on venim també ens ha d'ajudar a construir el futur cap a on anem, i amb aquest tipus d'exposicions i evidentment amb tot aquest material que hem anat recuperant,
Crec que és una bona forma d'explicar també els nostres orígens, d'on venim i cap a on volem anar. I per tant, amb això estarem sempre d'acord amb els centres d'estudis locals, hem de ser més promotors, hem de promocionar moltes més activitats i moltes més exposicions d'aquest tipus també per explicar el passat del nostre municipi. I en el cas concret del Puig Castellà, del jaciment i verd, què pot suposar per Sant Vicenç i Cervelló estudiar i habilitar?
aquest jaciment amb activitat humana des de molt abans dels hivers, també, des del segle, aproximadament segle VII abans de Crist.
Certament no hi ha gaire, o sigui, hi ha molts poblats ibers, però no hi ha gaire que siguin visitables o que es puguin veure, no? I per tant jo crec que el fet de recuperar aquest i fer-lo visitable ja és un gran què, perquè insisteixo, avui les tecnologies manen, avui tot és molt senzill, hauria d'explicar a la gent que fa, doncs, això, gairebé més de 2.000 anys, no?,
Hi havia persones que vivien a la muntanya perquè era de forma, perquè el llibre, el llobregat era navegable, no? És el que dèiem abans. No podem explicar el que està passant al món, sobretot en el tema del canvi climàtic. Avui parles del llobregat navegable i dius això és una quimera, això és mentira, això no ha existit mai, fa dos mil anys, no fa tant.
Si parlem de tot el període de la humanitat, això és res, són quatre dies. Per tant, en els propers anys també hi haurà moltes transformacions al nostre municipi, al nostre municipi no, al món. I crec que és important explicar això, d'on venim, què ha passat, per què vivien així, què passava allà dalt, què hem après dels hívers, bàsicament de la comunitat. Al final van ser els primers poblats on la gent vivia en comunitat i ho feien també amb la idea de poder viure millor, de poder tenir...
Això, l'ajuda, la col·laboració, etc. Jo crec que és important avui també parlar de comunitat, d'aquest espai comunitari, d'aquestes arrels d'on venim, i per tant, crec que això ens aportarà moltíssim més al municipi, que és aquesta idea d'explicar, insisteixo, d'on venim, que ha passat, com hem transformat el municipi, com hem passat d'aquells petits poblats ibers fa 2.500 anys, a les grans ciutats que tenim avui al nostre territori. Hi ha molta extensió per excavar...
Bé, de fet no ho sabem i una de les coses que també hi ha proposades per fer immediatament després de legalitzar l'espai aquest és fer una radiografia del subsol. Avui en dia, per sort, tenim unes tècniques que ens permeten
saber què hi ha sota de terra, les estructures que hi podem trobar, i per tant fins llavors no ho sabrem, perquè les parts que estan excavades són molt poquetes. De tota manera, per l'activitat que hi ha, suposem que hi havia d'haver una extensió bastant àmplia. Hem de pensar que les pedres que feien servir per fer les cases i els murs i tot,
Així és com a Sant Antoni, al Montpadrós, que n'hi havia un altre, van desaparèixer pràcticament totalment perquè es va fer un castell, evidentment les pedres es van recol·locar en un altre lloc. Aquí van anar molt pels marges, però pel que hem anat veient l'estructura bàsica del poblat encara hi és.
I per tant, segurament que encara hi ha molt de potencial, perquè s'ha excavat molt poquet. Pensem que el temps que s'hi ha dedicat és molt poc i una de les coses que es vol promoure precisament són treballs d'estiu per a les universitats, que és una altra cosa, projecte de tenir en compte, un treball a fer, de firmar convenis. Com ja han fet els de Cervelló, amb el Castell Vell de Cervelló, per exemple, hem de pensar...
que aquí ells també tenen una experiència amb això. I després, és tota una zona. També afegir-hi que sí que aquest poblat físicament està entre els termes de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, però hem de pensar que en aquest costat del riu no hi ha cap poblat íber,
excavat o potencialment per excavar que se sàpiga. A l'altra banda sí, a Castell Siuró crec que n'hi ha un, però no és molt minç, però el Glot del Moro, de Sant Just, per exemple, aquest és molt important, aquest sí que... però estan a l'altra banda. Aquesta banda del riu i a Catalunya et refereixes? No, no, aquesta banda del riu Llobregat.
Sí, sí. A la vora del Llobregat. Sí, sí, en aquesta, en la nostra comarca, diguem-ne, aquest entorn. I llavors això no genera només un interès de Cervalló i de Sant Vicenç, evidentment, perquè a l'arrel d'aquesta...
va sortir d'aquestes converses que tenim ara als centres d'estudis que ens hem arreplegat, sobretot els d'aquest costat del riu, ens anem fent trobades i ens anem compartint el nostre patrimoni. Ells han vingut aquí a Sant Vicenç, vam anar a veure el Molí dels Frares, el Font Romà, la tomba d'Alvaro de Cervelló, nosaltres hem anat a Pallejar, al Museu de Pallejar, hem anat a Cervelló com a grup d'estudis, no com a excursió, que després si vols preguntes...
Hem anat al Museu de Molins de Rei, tenim previst ara algunes altres sortides més per conèixer el patrimoni de la comarca, perquè al final no és només del municipi, sinó que estem parlant de què ens afecta a tots els que compartim aquest espai. És curiós perquè, a part que tant el grup de recerca de Servolló com nosaltres
cadascú vam convocar els ajuntaments perquè es posessin d'acord, vull dir que ha sigut una feina de col·laboració força interessant, sinó que des d'aquesta publicitat això és curiós perquè els companys dels altres centres d'estudis
com el Centro d'Estudis Comarcal del Baix de Borregat, evidentment, tothom ha dit, escolta'm, som-hi, eh? Vull dir, hi arribo a trobar trucades inclús d'entitats que no m'ho haguessu posat mai i de dir, escolta'm, tu, que això ens interessa, per què? Perquè no deixa de ser el patrimoni comú, jo diria de la humanitat, però realment...
evidentment de la comarca realment que és així. I això de cara a les escoles, de cara a tot, és una cosa que podem gaudir tots i que hem de compartir-ho tots plegats.
Hi ha interès i hi ha ganes que les coses es facin. Per tant, després quan haguem d'anar a entitats de més amunt, que de vegades és més difícil perquè tothom i anem a parar, tindrem al darrere sempre un suport social important.
Pren nota el regidor d'aquest suport social. Bona nota. Parlant de patrimoni històric, voldria esmentar també el projecte per recuperar els pilars del Pont Palanca, que hi ha un projecte fet de la Diputació de fa un temps, un any, una cosa així, més o menys, com va? Doncs avança bé, d'entrada estem fent el projecte executiu, perquè és veritat que amb la Diputació vam acordar fer aquella...
modificació de la famosa rotonda de les ovelletes de Sant Vicenç i quan acabem de fer la inauguració d'aquell espai vam acordar dignificar una mica l'espai del pont Palanca, també això no és la història de Sant Vicenç, si parlem de com ens movíem, de què feia la gent de Sant Vicenç, on aquest pont era el que comunicava Sant Vicenç amb la colònia Güell per fer que les persones de Sant Vicenç necessitin a treballar
Allà, és un espai estimat, és un espai que ens agrada, que li tenim un cert apreci, que ens agrada passar per allà, veure'l, i el que hem de fer és acabar a dignificar-ho, com també estem dient que volem fer amb el poblat Iber del Puig Castellà.
En el fons el que estem fent és recuperar l'esperit de Sant Vicenç i explicar-li a la gent d'on venim i per què estava allò allà. I l'única forma de poder explicar això és dignificar-ho, fer-ho espais atractius. Jo crec que aquella zona ha quedat molt bé i és veritat que el que estem plantejant allà és un espai més de pas, que la gent s'hi pugui parar, que ho pugui veure, que pugui gaudir-ho. Segurament incorporarem algun espai visual que mostri com era allò en el passat. Estem acabant de definir tot això. La Diputació...
Té l'encarnac de fer el projecte executiu i després l'obra i jo crec que en breu tindrem novetats perquè sé que han estat avançant bastant aquesta línia i suposo que en un parell de mesos o tres tindrem alguna novetat al respecte.
Doncs ho anirem explicant i abans d'acabar, Camil, teniu nova data per la visita guiada a Cervelló per part del centre d'estudis locals, visita que es va haver d'ajornar fa uns mesos per la pluja, perquè com que no ha parat de ploure, doncs ha estat també difícil tornar a trobar, suposo, una data, serà ara sí el 19 d'abril, si tot va bé? Sí, sí, esperem, diu que l'abril plou molt, esperem que hi hagi un lapsus com a mínim, no?
I teniu previst visitar l'església de Santa Maria i el castell vell de Cervelló, oi? Sí, sí. Hem de pensar que el castell vell de Cervelló era on venien aquí el valor de Cervelló, per això estem parlant de l'any 900. Això és aquí al costat, això és ahir. Sí. Hem de pensar que allà hi havia el castell, l'església i poca cosa més. Cervelló no existia.
Què és el que existia com a nucli? Sant Vicenç. Sant Vicenç era el que existia com a nucli i una mica era la capital de la Veronia i és on hi havia totes les referències i tots els personatges que tenien certa importància dins la Veronia.
Teníem el pas de la barca, teníem... En fi, era un lloc cèntric, inclús les mesures de blat que surten en els documents fan referència a la mesura de blat de Sant Vicenç. Perquè era el lloc on tothom confluïa, diguéssim, per fer les seves tasques administratives, etc. On es tallava el bacallà. Hi havia l'escrivent del baró, etc. Sí, sí, sí.
Doncs les inscripcions per aquesta visita a Cervelló, al Castell Vell i a l'Església, són obertes al Centre d'Estudis Locals, visita gratuïta, recordem-ho. Jordi Gil, regidor de Cultura, Camil Rull, responsable de la secció d'història del Centre d'Estudis Locals, gràcies i bon dia. Gràcies a tu, Emma, bon dia. Gràcies a vosaltres, bon dia.
Sant Vicenç dels Horts amb el Sahara té en marxa una nova edició de Vacances en Pau, el programa que fa possible que Infants Arauís passin l'estiu aquí, lluny dels campaments de refugiats. Les famílies que vulguin acollir un infant aquest estiu ja poden contactar amb Sant Vicenç dels Horts amb el Sahara. Les dades de contacte les trobareu en una estona a les xarxes socials de Ràdio Sant Vicenç.
Vacances en pau. Acollir nens i nenes saharauis durant l'estiu. Perquè els nens i nenes saharauis surtin de les dures condicions dels campaments de refugiats on viuen. Busquem famílies que acullin aquest somriure i vulguin compartir un estiu que no oblidaran. Acull a una nena o a un nen saharaui. És molt enriquidor per ells i per vosaltres.
Són obertes les inscripcions pel taller Agafem el cabàs, que es farà a la biblioteca aquest divendres. És una activitat impulsada per l'àrea metropolitana per treballar el malbaratament d'aliments a través del joc. L'activitat s'adreça a infants de 7 a 9 anys. Jugaran a una versió ecològica i de grans dimensions del joc de l'oca.
en què hauran de respondre a preguntes i superar proves sobre ecoetiquetes, malbaratament alimentari i compra responsable. Les inscripcions s'han de fer a la biblioteca, presencialment o a través d'un formulari que trobareu a les xarxes de les voltes.
Doncs ho deixem aquí. Més informació a partir de les dues a les notícies en xarxa. El Sant Vicenç al dia torna demà a la 1. Passeu un molt bon dia.