Sant Vicenç al dia.
Bon dia, Sant Vicenç dels Os és un dels 67 municipis de la zona de vigilància que ha decretat la Generalitat per contenir l'expansió de la pesta porcina africana. Al municipi no hi ha cap cas detectat però forma part del radi de vigilància on s'extremen les precaucions pels dos casos de pesta porcina confirmats a l'entorn de Collserola. Seguint les indicacions de la Generalitat es restringeix l'accés a les zones forestals del municipi
i es reforça la vigilància als boscos de seguida. Ampliem aquesta informació abans repassem la resta de titulars del dia.
Les aules d'estudi amplien horaris de la biblioteca des d'avui i fins al 6 de febrer. Es tracta d'un recurs de la regidoria de joventut perquè l'alumnat disposi d'un espai on estudia amb horari ampli en època d'exàmens. L'equip de la Síndica de Greuges de Catalunya visitarà Sant Vicenç dels Horts dimecres. Les persones que vulguin fer una consulta o una queixa han de reservar cita per correu electrònic.
Avui pararem atenció al grup d'atenció a la víctima de Mossos d'Esquadra arran d'un cas recent de violència de gènere corbera. La unitat especialitzada de la comissaria de Sant Vicenç dels Horts va detenir el marit de la víctima gràcies a la coordinació amb els serveis socials del municipi Ibai.
Coneixerem els recursos disponibles amb una de les agents de la unitat especialitzada. Abans, la previsió del temps ens l'actualitza en Luismi Pérez. Luismi, bon dia. Bon dia. Comença el dilluns amb més fred. Hem de dir que aquesta tarda l'ambient acabarà sent agradable, no pas gaire tampoc, no s'enfilarà massa la temperatura i estarem parlant
de valors al voltant dels 13, 14, 15 graus pel que fa a les màximes. De moment ben feble, per tant mar tranquil·la i una situació plàcida, perquè de núvols poquets en tindrem, només alguns deprims que aniran esquitxant el cel i també aquest matí alguna boira cap a la banda del Llobregat o ja a les valls del Vallès Occidental. Ho anem seguint a la xarxa? Gràcies, Lluís Mius, per la Sara Cabrera. És dilluns 1 de desembre i ara posem Sant Vicenç al dia.
Ho avançàvem. A titular, Sant Vicenç dels Hors és un dels 67 municipis de la zona de vigilància que ha decretat la Generalitat per contenir l'expansió de la pesta porcina africana. Al municipi no hi ha cap cas detectat, però forma part del radi de vigilància on s'extremen les precaucions pels dos casos de pesta porcina que sí s'han confirmat ja a l'entorn de Collserola. Jordi Gil és el regidor de Salut Pública.
Estem dient a la gent que no es pot entrar dintre del medi natural, en canvi sí que considerem que el parc del Pigros és un parc públicament d'entrada. Estem acabant ara de fer comprovacions, veure fins quina afectació tindria el fet de poder fer activitats dintre del propi parc, de la zona urbanitzada del parc, no tant en la zona forestal, i que estem acabant de definir quin és l'àmbit d'actuació, veient quins espais són més recomanables o més recomanables per poder fer aquestes activitats.
Una de les activitats que vam suspendre va ser la que feia recerca de fauna a la zona del Pi Gros, i això és evidentment una cosa que està prohibida. També està prohibida la caça, evidentment, i qualsevol cosa ja anirem comunicant pels canals oficials. El que sí que estem demanant a la ciutadania és que eviti entrar dintre d'aquestes zones forestals,
per no trobar-se a Port Senglas i, sobretot, que evitin entrar en aquestes zones amb els seus animals de companyia perquè s'eviti entrar en zones forestals, que s'eviti sortir de zones urbanes i, per tant, veure com avança, com evoluciona aquesta malaltia porcina.
Com a municipi dins de la zona de vigilància, a Sant Vicenç dels Os es prohibeix l'accés a l'àmbit forestal. Com sentíem, també s'intensifica la vigilància a l'entorn natural. Un tema que preocupa, perquè aquest tipus de malalties tan contagioses, amb animals que es mouen tan ràpid, no es pot tenir una afectació molt ràpida al territori català. Certament, la primera cosa que s'ha fet ha estat controlar l'epicentre de la infecció, que ha estat a la zona de Collsarola,
I el que estem fent és expandir a poc a poc, com una taca d'oli, control a les zones que podrien estar afectades. I nosaltres, evidentment, tant els tècnics de protecció civil com la policia local, està fent un reforç en aquestes zones, en vigilar atentament aquestes zones. Però, sobretot, el que estem fent és seguir les recomanacions i allò que ens està dient l'apartament de benestar animal de la Generalitat de Catalunya i seguir totes les indicacions que ens estan dient que hem de garantir per la tranquil·litat de totes i de tots i per evitar que hi hagi un contagi massiu d'aquest tipus d'enfermetats.
La pesta porcina africana no afecta les persones i no hi ha evidències científiques que hores d'ara puguin assegurar que perjudiquen els animals de companyia, com ara gossos o gats. Les autoritats sanitàries asseguren que la malaltia afecta només els porcs domèstics i els senglars. En tot cas, cal extremar les precaucions i el regidor de Salut Pública insta a protegir també els animals de companyia, sobretot els gossos.
Jo em baso en un comunicat que ahir ens va enviar la Generalitat, que deia que certament no era contagiosa pels humans, però que sí que podia ser contagiosa pels animals. Però en tot cas, entenc que si hi ha la primera informació que diu que podria ser així, doncs intentar prendre algunes mesures i evitar...
el contacte crec que seria una bona... algú responsable per part de totes i de tots. I per tant, mentre no hi hagi res que digui el contrari, crec que hauríem d'anar amb cura el que fem sobretat amb els nostres gossos, que són els que deixem més a l'espai lliure, sense corret, en les zones forestals, doncs potser per ara el que hem de fer és portar-los lligats i intentar evitar el contacte amb aquest tipus d'animals.
Gil insisteix en que la ciutadania segueixi les comunicacions oficials, evitant entrar a les zones forestals. Estem dintre d'aquests municipis, però també hi ha dues zones, la dalt risc i la de seguiment, i Sant Vicente està en aquesta segona zona de seguiment. Per tant, evidentment, s'han d'estar amb les precaucions, hi ha algunes restriccions, però no són totes les restriccions que la Generalitat està imposant en aquells municipis que estan més pròxims a la zona de Coixarola i que són on s'han trobat aquests primers casos de pesta porcina africana.
Però, en tot cas, sí que nosaltres el que demanem és extremar aquestes precaucions. Certament, aquesta malaltia no és perillosa, no pot afectar els humans. Evita entrar en espais forestals i, en el cas en què es vegi algun porc senglar, ràpidament avisa els tècnics de protecció civil, la policia local, per fer un seguiment d'aquest animal i veure si realment està intoxicat o no d'aquesta malaltia.
Recordem que davant l'alerta sanitària per pesta porcina africana no es pot accedir a zones forestals. En cas de veure un port senglar no se l'ha d'alimentar i cal trucar al 112 si us trobeu amb un senglar mort i evitar tocar-lo. Com a mesura de prevenció, col·loqueu també les menjadores de gats en llocs elevats.
Canviem d'assumpte. Les aules d'estudi tornen a ampliar els horaris de la biblioteca des d'avui i fins al 6 de febrer. Les aules d'estudi van a càrrec de la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament i la Biblioteca Municipal perquè l'alumnat Vicentí pugui comptar amb un espai on estudiar i amb horari ampli en època d'exàmens. La directora de les Voltes repassa els horaris de les aules d'estudi. Són declaracions d'Helena Sánchez al programa Voltes al Dial.
Aquest espai està adreçat a joves estudiants a partir de 14 anys que es vulguin presentar exàmens, la selectivitat, etc. S'habilita la planta 2 i s'amplien els horaris obrint el matí, el vespre i els caps de setmana en horaris en les franges en què la biblioteca està tancada.
Entre setmana, de dilluns a divendres, la biblioteca obre el matí de dimecres i totes les tardes, llavors l'aula d'estudi el que fa és obrir la resta de matins que la biblioteca està tancada, és a dir, dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10 a 1, obrim com a aula d'estudi, els dimecres obrim com a biblioteca, les tardes la biblioteca funciona amb normalitat i al vespre, a partir de les 20.30, quan la biblioteca tanca, l'aula d'estudi s'allarga,
Fins a les 22.30. Llavors, els caps de setmana, la biblioteca obre al matí de 10 a 1 al dissabte. L'aula d'estudi obre al matí de diumenge de 10 a 1. Per les tardes, obre l'aula d'estudi de 15.30 a 20.30, tant dissabte com diumenge.
La biblioteca estarà tancada els dies 6, 7 i 8 de desembre i l'1, el 6 i el 22 de gener. Podeu consultar els horaris de les aules d'estudi a les xarxes socials de la biblioteca i també a les de Ràdio Sant Vicenç.
L'equip de la síndica de Greuges visitarà Sant Vicenç dels Os aquest dimecres. Les persones que vulguin fer una consulta o una queixa a l'equip de la síndica han de reservar cita. Veïnat i entitats vicentines poden adreçar-se a la síndica de Greuges de Catalunya. Aquesta institució defensa els drets de la ciutadania davant l'administració i les empreses que presten servei d'interès general.
com l'aigua, la llum, el gas, la telefonia, entre d'altres. A la síndica s'hi pot adreçar qualsevol persona, empreses i associacions, sense importar nacionalitat ni edat. La visita de l'equip de la síndica a Sant Vicenç s'amarca en el conveni signat amb l'Ajuntament.
L'atenció de dimecres pot ser presencial o telemàtica per trucada o videotrucada. Cal concretar cita per telèfon al 900 124 124, 900 124 124. O també es pot fer per correu a citaprevia arroba síndic.cat.
Has vist? Ràdio Sant Vicenç, ja té data per a la marató de cap infant sense joguina, el 20 de desembre a la plaça Narcís Lunès. M'agradaria participar-hi, però comprar una joguina no em va gaire bé, per poc que em gasti són diners. Podem ajuntar-nos i comprar una joguina que estigui bé, amb les companyes de la feina o amb el grup del gimnàs, i cadascú que hi posi el que li vagi bé.
És veritat, i així amb petites aportacions podem comprar una joguina ben maca i de qualitat, uns patins o un joc de taula o manualitats. Sí, l'important és que sigui una joguina nova, educativa, no sexista i no bèl·lica, fins a 12 anys. Doncs mira, comprarem algun joc per als nens i nenes més grans.
Ben vist, perquè la majoria pensa en la canalla més petita i a 12 anys han de continuar jugant. Ara mateix ho proposo a la feina i també als amics. Marató Cap Infant Sense Joguina. 20 de desembre a la plaça Narcís Lunes de 10 del matí a 8 del vespre. Comptem amb tu!
Davant la violència masclista, cada acció compta. Les trucades als telèfons d'emergència i d'atenció a les víctimes, els intents de busca ajuda, cada passa que fan les dones per sortir de situacions d'abús, tot plegat és el resultat d'una cadena d'accions que han de començar la prevenció i la sensibilització i que necessita, com a condició indestriable,
la coordinació entre tots els serveis del territori. Acabar amb la violència és cosa de tothom, de les institucions, dels cossos de seguretat i també de la implicació de la comunitat. Avui parem atenció al grup d'atenció a la víctima de Mossos d'Esquadra, arran d'un cas recent a Corbera, on una dona va demanar ajuda als serveis socials del municipi
i la unitat especialitzada de la Comissaria de Mossos de Sant Vicenç dels Horts van de tenir el seu marit gràcies a la coordinació amb aquests serveis socials. Per fer-ho, ens acompanya avui la gent de la Comissaria de Sant Vicenç, Teresa Prat. Bon dia. Bon dia. Doncs, per començar, què és el grup d'atenció a la víctima i com funciona? Perquè l'audiència se situï i conegui els recursos.
Doncs mireu, el grup d'atenció a la víctima del cos de Mossos d'Esquadra és una unitat que podem trobar a totes les comissaries del territori, al qual ens dediquem principalment a fer el seguiment, la protecció i a la vegada també la coordinació amb el municipi d'aquelles persones que en un moment determinat i adequat amb uns delictes concrets estan passant una situació com a víctima. Parlem de víctimes, a mi no m'agrada, m'agrada parlar de persones,
però de vegades se'ns escapa aquesta paraula. Quan se us adreça una dona, una persona que pateix aquesta violència, com funciona? Quin és el circuit? Mireu, nosaltres rebem persones a la comissaria i atenem aquestes persones a diferents maneres.
La persona es pot adreçar a la comissaria simplement perquè ens coneix, per exemple, a través d'aquesta entrevista, algú que coneixi i pugui tenir una problemàtica d'aquest tipus, llavors s'acosta a la comissaria i demana per nosaltres i nosaltres simplement sempre ens assentem
i escoltem els dubtes o escoltem aquella situació que està patint. Aquesta seria una manera de poder que aquesta persona entri a comissaria i parli amb nosaltres. El que passa és que nosaltres també tenim accés a tots els incidents que passen aquí a Sant Vicenç, que estan relacionats amb els delictes que nosaltres tractem,
i que si vols en parlem també una mica per situar-nos i llavors també podem trucar nosaltres a aquestes persones. A la vegada també ens arriben derivacions de tots els serveis que treballen en violència masclista, per exemple, a Sant Vicenç.
Justament, aquesta entrevista en part ha sigut arran del cas de la dona de Corbera. En aquella ocasió el circuit es va activar per la comunicació entre serveis socials i Mossos. Com va ser aquesta actuació i quines passes es van seguir fins a la detenció final? És a dir, com funciona aquesta comunicació i coordinació entre els serveis que hi ha al territori?
Mireu, els obts d'atenció a la víctima, els municipis, la majoria, ens coordinem pràcticament diàriament o setmanalment amb els serveis socials. Les persones amb les quals tractem, moltes d'elles, ja coneixen els serveis socials i nosaltres també moltes vegades les adrecem als serveis socials.
En el cas de la dona de Corbera, aquesta senyora només té un dispositiu mòbil en el qual ella, per iniciativa pròpia, troba un correu dels serveis socials. En aquest cas és una bústia genèrica.
I ella amb aquell correu hi envia un correu traduït de l'àrap al castellà en el qual explica la situació que està vivint. A partir d'aquí li arriba a la companya dels serveis socials i amb la gravetat del que estava explicant de seguida contacta amb nosaltres amb caràcter d'urgència.
A la que arriba nosaltres, nosaltres verifiquem que aquesta persona no la coneixem, que no tenim més dades de les que ella presenta amb el correu i a partir d'aquí el que fem ràpidament i després del que està explicant amb aquest correu és adreçar una patrulla de la policia local i Mossos al domicili d'aquesta senyora per saber què li passa i què ens explica. Això va anar així.
A partir d'aquí ja es va desenvolupar, tal com ha sortit la nota de premsa, amb la detenció de l'autor i la senyora va posar la denúncia pertinent. Parlàvem en aquest cas de la coordinació amb serveis socials, però també treballeu de manera habitual amb la resta de serveis del territori, salut, policia local, serveis d'informació i atenció a les dones, en el cas de Sant Vicenç.
Com treballeu justament per garantir aquest acompanyament de les dones que no sempre acaben una denúncia? Moltes vegades és difícil per les dones arribar a plantejar-se la denúncia. Com és la coordinació diària per aquest acompanyament integral que va més enllà de presentar una denúncia sinó d'oferir recursos i ajuda?
Els municipis, en el cas de Sant Vicenç que ens pertoca, ja fa uns quants anys, no vull dir l'any perquè no ho recordo segur, hem fet ja revisió, té un protocol adreçat a les dones que pateixen violència masclista. Amb aquest protocol es van posar les bases d'aquesta coordinació entre tots els serveis.
Aquest protocol també ordena quina és la manera que ens hem de coordinar, tant amb serveis socials, policia local, ensenyament, sanitat, etc. Per part nostra, aquí a Sant Vicenç tenim la coordinació amb el CIAT, que és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones,
Molt sovint ens derivem i elles ens deriven i ens consulten casos de dones per saber com podem ajudar-les. De vegades, com molt bé dius, no passa per la denúncia, per motius que no entrarem, per no fer-ho més llarg, però de vegades no passa per l'entrevista i per la denúncia, sinó també per poder acompanyar aquesta dona i facilitar la seva vida, no?
Amb aquests serveis, amb el CIAT, juntament amb serveis socials, amb el CAP, per nosaltres també és molt important coordinar-nos amb sanitat. Aquí al CAP del Serral tenim unes treballades socials també que es coordinen amb nosaltres i a la vegada entre tots, és a dir, tenim una víctima, que en aquest cas una dona, que nosaltres podem coordinar-nos amb tots els serveis per saber quina informació té tothom d'aquesta víctima, per tant, d'ajudar-la amb el millor camí. Però ens coordinem
Gràcies.
Doncs és que pràcticament cada setmana o cada 15 dies poden haver-hi correus i depenent també de la situació d'aquella persona. Contra més gravetat i contra més important, doncs més comunicació hi ha. També fem reunions periòdiques. En l'actualitat s'està acabant d'actualitzar el protocol perquè hi ha hagut tot aquest ventall de noves lleis i actualització de les lleis catalanes, sobretot, que ha fet que aquest protocol s'hagi d'actualitzar. I aquí ja estem, vull dir, amb aquest pas.
presentar denúncia acostuma a ser molt dur. Com treballeu els agents perquè la víctima se senti segura, no jutjada, i amb aquest procés que de vegades també es dona, que s'anomena la revictimització, com es crea? Amb ambient, diguem, el màxim de còmode possible dins d'aquesta situació que ja és prou dura.
Doncs intentem fer-ho el millor possible. La victimització secundària, que és la victimització que feies tu ara, Pere, la veritat és que com a institució ho intentem evitar i com a administració, amb tots els serveis, amb tots els àmbits, intenta evitar el màxim possible.
Malauradament no ho estem aconseguint. Les dones en aquest cas han d'explicar la seva història a la comissaria, al jutjat i més d'una vegada. Nosaltres el que intentem és que en horari que estem nosaltres, el grup d'atenció de la víctima, que aprofito per dir que som dos agents, el César i jo mateixa,
Amb els nostres horaris, totes aquelles dones, en aquest cas, que venen a comissaria per presentar una denúncia, intentem atendre-les encara que sigui per presentar-nos-a nosaltres, sobretot perquè a posteriori haurem de posar-nos en contacte amb elles. Llavors, així, si podem que ens coneguin cara a cara, també sempre és més interessant.
A partir d'aquí, els agents que agafen les denúncies, que no som nosaltres, en principi nosaltres no agafem denúncies, sí que és veritat que en algun cas puntual sí que ho faríem, però no ho podem, pel volum de feina principalment. I llavors ho fan els companys. Els companys han rebut una formació de com intentar...
contactar i parlar amb la víctima de la millor manera possible. I moltes vegades, si nosaltres ja veiem que per la manera de ser d'aquella persona, de la manera que arriba a comissaria, els és difícil, nosaltres els acompanyem durant aquesta declaració. A partir d'aquí, intenta agafar la denúncia de la millor manera possible, juntament amb l'advocada o l'advocat que acompanyi amb aquesta dona, i poder intentar que aquesta denúncia sigui possible.
El més lleu que la setmana passada vam tenir una denúncia una mica complicada i la dona venia amb un nen petit. Eren les 11 al matí i era un nen de dos anys que no havia ni esmorzat. I de seguida el nen es va posar molt neguitós i al sentir el nen vam anar-lo a buscar i vaig dir que necessita, és que no ha menjat res. Doncs vinga, cap al menjador. Vull dir que al final vam acabar entretenint el nen, traient colors i intentant que la mare pogués...
d'anunciar de la manera més tranquil·la. El nen va esmorzar i després va marxar. A vegades, inclús aquestes tasques també ens toca fer per intentar que aquest moment, que és molt dolorós, per a les víctimes pugui ser el més tranquil possible.
Parlàvem d'aquest acompanyament durant el moment de la denúncia a comissaria, de la coordinació amb la resta de serveis del territori, però feu seguiment després d'aquests casos des del grup d'atenció a la víctima? Aquesta és la nostra tasca principal, el seguiment i la protecció, no ens oblidem. Una víctima marxa a la comissaria si fa falta amb unes mesures de protecció policials, depèn del nivell de risc que tingui, i nosaltres a posteriori li fem el seguiment.
En què consisteix aquest seguiment? Jo sempre quan les truco i faig la primera trucada i no ens coneixen sempre els dic que aquest ha de ser el contacte que tu tinguis durant tot el procediment judicial fins que hi hagi una sentència o inclús de vegades a posteriori ha de ser el telèfon on qualsevol cosa, qualsevol dubte que tinguis en un moment d'aquest procediment o qualsevol fet que vulguis consultar tinguis un telèfon on nosaltres et puguem ajudar i donar resposta que tu sàpigues que quan despenges aquest telèfon la Teresa o el César
ja saben qui soc i si no els dic, si no, donem dos minuts perquè ho sabré i et puguem acompanyar durant aquest procediment. Aquest acompanyament, si hi ha ordres de protecció, són més llargs temporalment.
I si no, doncs, bueno, depèn de la situació. Cada víctima, doncs, té el seu seguiment adequat a la situació que ha denunciat. Però intentem això, no?, que sigui aquell telèfon, doncs, que en un moment donat pot despenjar i em dir, doncs, em va passat això. A més, els dic, no?, sempre decideixo, decidim els policies, no?, si la situació que expliques és important o no. Per tant, truca'm, truca'm i em pots trucar les vegades que vulguis, que jo t'intentaré resoldre el que et passi. La veritat és que ho agraeixem moltíssim.
Aquest telèfon d'entrada per al primer contacte amb vosaltres és el de la comissaria? Poden haver-hi altres? El nostre és un telèfon que diguéssim que malguardo, no el fem públic, perquè és un telèfon que només el tenen les dones que nosaltres els donem. No és un telèfon, malgrat que sé que de vegades ens arriben persones, ens truquen persones que algú li ha donat, però preferim no fer-lo públic.
sobretot per la seguretat de les mateixes dones i les persones, perquè al final tenim dones que la relació amb l'autor no la trenquen i elles tenen aquest telèfon. Llavors intentem, no el vull fer públic, és com molt privat. Sí que és veritat que si algun oient o alguna persona vol contactar amb nosaltres, ho ha de fer a través del telèfon de recepció de la comissaria, el 900 5 6 7 58 20,
que és el telèfon de recepció, i que pregunti pel César o per la Teresa. Llavors, a partir d'aquí, si no hi som, deixin nota i trucarem. Però el de les víctimes ens el reservem per això, perquè no volem que sigui públic. I tant. Doncs recordem, en tot cas, el telèfon també d'atenció a les víctimes de violència masclista, el gratuït, i que funciona a les 24 hores del dia, al final...
tots els serveis estan en coordinació, el 900-9120, i de fet aquests telèfons els pot fer una trucada a tothom que sospiti que hi ha una agressió masclista o la vegi, perquè al final aquesta implicació de l'entorn de la comunitat és important.
Què recomanaríeu en aquests casos si algú, un veí, un familiar, sospita que una dona pot estar passant per una situació d'aquest tipus perquè s'activin els mecanismes d'ajuda?
El telèfon d'emergència sempre és el 112. És el telèfon que tothom ha de tenir a mà per trucar davant de qualsevol emergència. Amb això que estàs explicant tens tota la roda al món. Jo fa molts anys que em dedico al tema de violències masclistes i víctimes i la veritat és que fa molts anys la societat interpretava que això era un problema exclusivament de l'àmbit de la parella, de l'àmbit de la llar i que havia de quedar així i ens va costar a tots molt donar aquesta imatge que al final
La violència masclista o el maltractament cap a les persones és un tema social i que ens pertany a tots. En aquest cas, sempre que el mateix, una, truqueu al 112, que és el telèfon d'emergència, expliqueu el que està passant, el que esteu veient, el que esteu sentint, perquè a vegades no es veu res, simplement se sent.
truqueu al 112, expliqueu. De vegades aquestes trucades poden ser anònimes si no voleu identificar. Entenem que el veí del costat a vegades és complicat dir soc el veí del costat, però la veritat és que ens ho diuen, que entren els incidents dient soc el veí de dalt, de baix, estic sentint això. Truca al 112 i si després hi ha algú que vol trucar a la comissaria i adreçar-se directament a nosaltres, que també ho faci. Al final trobarem el mecanisme per contactar amb aquesta dona i
I com a mínim el que dèiem, oferir-li la nostra ajuda i si no l'ajuda del municipi, com parlem abans. I a banda de l'atenció dels casos en la violència masclista com en altres problemàtiques socials, però la prevenció i la formació és clau en l'engranatge. Feu accions al territori en aquest sentit? Xerrades, formacions obertes a la ciutadania? Com actueu també en aquesta part prèvia?
Sí, també és un paper que ens toca fer els ulls d'ençó de la víctima, la prevenció, i aquesta prevenció al GAP d'aquí de Sant Vicenç hem fet de tot, com jo dic. La setmana passada vam estar a Cervalló llegint una part del manifest que es va fer el dia 25, anem a les escoles, a les escoles creiem que és molt important
que hi hagi aquesta prevenció. Són els nois i les noies que comencen a iniciar o que tenen aquestes primeres relacions de parella. Per tant, els cal saber quins són els indicadors per poder identificar aquestes situacions de violència. I llavors fem xerrades als instituts, principalment,
Després també ens oferim allò que faci falta. Aquí a Sant Vicenç dels Horts, si no recordo malament, jo crec que sí que hem fet dues xerrades adreçades als metges del CAP, del Serral, presentant-nos com a grup d'atenció a la víctima, explicant què fem i oferint-los el telèfon nostre directe per qualsevol cosa que els calgui. Per tant, sí que fem formacions a professionals si ens fa falta, xerrades...
Venim a la ràdio, fem el que podem perquè al final és molt important aquesta explicació de la tasca que fem, que encara es sorprèn que hi ha gent que no sap que poden trobar un grup de tan sola víctima a totes les comissaries, encara hi ha gent que no ho sap.
Allà per acabar, hi ha dones que, com la víctima de Corbera, pateixen maltractaments i no troben la manera de demanar ajuda. Què els diria? Jo els diria que parlessin amb qui fos. Primer, evidentment, amb un professional, pot ser el seu metge de capçalera, pot ser la seva psicòloga, si és que ho tenen, pot ser la mestra dels seus fills, pot ser qualsevol persona que pugui explicar que estan en una situació complicada
i que no saben què fer ni a qui adreçar-se. Això és el que jo dic, que les dones no han de quedar-se allò que els està passant per elles mateixes, sinó que el fet d'explicar-ho i demanar ajut ja comença aquesta recuperació. Sempre els he dit que som molt valentes
Perquè és molt difícil, no?, voler i poder sortir-se'n, no? I que de vegades, com bé dius, no passa només per la denúncia, sinó que nosaltres hi ha serveis que adrecem a dones perquè facin aquest, no?, per preparar-les per poder trobar el camí per a finalment denunciar, no?
Evidentment, si són situacions molt greus, doncs s'ha de tirar pel dret, però de vegades no. Llavors jo sempre dic que per favor que ho parlin, inclús que ho parlin amb una amiga, que les amigues també són molt sàvies, veient situacions i poden donar aquests consells. Que no s'ho quedin per elles, que ho expliquin i a partir d'aquí alguna cosa farem i segur que ens en sortirem segur.
Doncs la importància també d'implicar tothom, que tothom conegui els recursos a l'abast. Avui ho hem intentat amb aquesta entrevista sobre el grup d'atenció a la víctima de la comissaria de Mossos d'Esquadra de Sant Vicenç i una de les seves agents, Teresa Prat. Moltes gràcies per atendre'ns. Doncs de res, moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos i ens teniu a la vostra disposició les vegades que faci falta. Gràcies. Sant Vicenç del Dia
Doncs acostant-nos a la feina i al circuit que té el grup d'atenció a la víctima de Mossos d'Esquadra de Sant Vicenç, arribem al final d'aquest informatiu d'avui, dilluns, demà. A partir de la una, tornem a posar Sant Vicenç al dia. Gràcies per fer-nos confiança i que acabeu de tenir un molt bon dia.