Sant Vicenç del Dia.
Bon dia, un projecte pilot impulsat al CAP Vilavella permet diagnosticar i tractar la insuficiència cardíaca en menys de 48 hores. Professionals de medicina, infermeria i d'atenció a la ciutadania de l'ambulatori treballen de manera coordinada per detectar pacients que puguin tenir aquesta cardiopatia i aconseguir un diagnòstic ràpid. Porta 3 anys en marxa a l'ambulatori i ja han atès mig miler de pacients. Ara hi entrem al detall, abans repassem la resta de titulars del dia.
El restaurant La Concha Fina, al barri de Can Ros, va patir ahir al matí un incendi que va afectar tot el local i la carnisseria del costat, al carrer Girona. L'origen del foc va ser una nevera i van actuar-hi sis dotacions de bombers de la Generalitat. No hi va haver danys personals, però el restaurant Concha Fina queda tancat fins a nou avís per reparar les afectacions d'aquest incendi.
L'Escola Sant Josep pateix des de finals de gener la presència de ratolins al centre educatiu i l'Ajuntament actuant de manera coordinada amb el Departament d'Educació de la Generalitat per controlar la situació. S'ha incrementat la neteja i hi actua una empresa especialitzada en control de plagues. De moment s'ha clausurat el menjador de l'escola i s'ofereix càtering a l'alumnat.
Després de més de 4 anys de guerra ucraïna, hi ha qui ha refet la seva vida a Sant Vicenç dels Hors. És el cas del Constantine, un jove de 20 anys que va deixar aquí les primeres setmanes de la invasió rusa. Comptarem amb el seu testimoni avui a l'informatiu.
I abans, la previsió del temps. Ens l'actualitza, com sempre, Luis Mi Pérez. Bon dia. Bon dia. Aquest matí ha refrescat una miqueta més que no pas ahir al matí. Aquesta tarda estarem parlant d'una temperatura com la d'ahir. Per tant, de caloreta. Serà fàcil assolir els 18, 20, 21 graus de màxima. Sobretot on pujarà més serà a prop del Llobregat i també als dos vellesos. Sempre amb cel o bé serè...
o amb alguns núvols prims que seran del tot esfilagarçats, del tot descafeïnats, sense cap mena de pluja avui a casa nostra. Per tant, situació molt tranquil·la, ben més aviat feble i aquesta temperatura de tantíssima abonança al llarg d'aquesta tarda. N'estem pendents a la xarxa? Gràcies, Lluís Mius per la Sara Cabrera. És dilluns 16 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
Un projecte pilot impulsat al CAP Vilavella permet diagnosticar i tractar la insuficiència cardíaca en menys de 48 hores. Professionals de medicina, infermeria i d'atenció a la ciutadania de l'ambulatori treballen de manera coordinada per detectar pacients que puguin tenir aquesta malaltia i aconseguir un diagnòstic ràpid.
En una primera visita es realitza una valoració clínica de la persona i gràcies a un ecocardiograma s'aconsegueix confirmar un diagnòstic al moment i començar un plat terapèutic. Manuel Vià és el metge que coordina la unitat d'insuficiència cardíaca del CAP de Vilavill.
A la mínima sospecha, los médicos de familia hacen una pequeña derivación al compañero que soy yo o a la enfermera para poder hacer todo un circuito de pruebas y validar si estas pruebas competen con la insuficiencia cardíaca o no.
En la primera visita nosotros tenemos varios tipos de prueba. Primero es valorado por una enfermera en la cual valoramos una analítica con unos marcadores especiales de la insuficiencia cardíaca. Posteriormente pedimos otro tipo de marcadores. Después hacemos un electrocardiograma donde valoramos signos indirectos de la insuficiencia cardíaca, una radiografía de tórax y posteriormente se valora si se va a realizar una ecocardioscopia.
Aconseguir un diagnòstic precoç i tractament ràpid pel pacient són els principals beneficis d'aquesta unitat d'insuficiència cardíaca. A parte de conseguir un diagnóstico en menos tiempo, el paciente esté tratado lo más pronto posible. Esto no implica que posteriormente esté visitado por el especialista que toca, ya sea el cardiólogo, medicina interna y se pueden hacer otras cosas más en el hospital. Solo es adelantarnos a diagnosticar, a tratar estos pacientes.
Posteriorment el seguimiento del paciente y evaluar más e insistir más en educación sanitaria en el autocuidado de estos pacientes. Y, por supuesto, reducir los ingresos hospitalarios, mejorar su calidad de vida de estos pacientes. Estamos yendo al tercer año y aproximadamente tenemos 570 pacientes que ya han pasado por la unidad.
A les primeres visites, els pacients amb sospites de patir una insuficiència cardíaca es realitzen diverses proves. El CAP Vilavella compta amb dos ecocardoscopis amb intel·ligència artificial, una tecnologia puntera que permet confirmar el diagnòstic i establir un pla terapèutic.
Una ecocardioscopia no es lo mismo que una ecografía cardíaca en el hospital. Una ecocardioscopia es el inicio de la ecografía aquí a nivel ambulatorio que nos extiende la exploración física y que nos pueda permitir diagnosticar específicamente qué tipo de insuficiencia cardíaca es y así poder dirigir mejor a nuestros pacientes a nivel hospitalario.
Nosotros tenemos tres tipos de ecógrafos actualmente en nuestro ambulatorio, que dos de ellos tienen inteligencia artificial. Lo que nos permite hacer es la tipificación del tipo de insuficiencia cardíaca más rápido que en un ecógrafo normal. Entonces, podemos sacar la fracción de eyección, la fuerza del corazón inmediatamente y más rápido con esta inteligencia artificial. Por supuesto, esto no implica que posteriormente hagamos una ecografía arreglada en el hospital,
A més, amb aquesta unitat es facilita el seguiment dels casos.
Una de las personas de la unidad es atendida directamente a estos pacientes. Y también tenemos un correo en el cual los pacientes nos pueden escribir en el momento que crean adecuado o en el momento que crean que se puedan descompensar. Y así llamarlos lo más pronto posible y ser visitados sin que se descompensen, sin que lleguen al hospital y evitando que estos pacientes ingresen.
El doctor Bià explica quines són les principals afectacions que poden comportar tenir insuficiència cardíaca i la importància de prevenir-la. La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que té diferents simptomatologies. El pacient es va cansant cada vegada més i va tenint complicacions el dia a dia.
Nosotros llamamos la insuficiencia cardíaca la siguiente pandemia que pueda venir para nosotros. Es por eso que tenemos que hacer actuaciones e identificar estos modelos para que nuestros pacientes sean mejor atendidos. Lo más importante es educación sanitaria y todo paciente que se canse, que se ahogue, es importante comunicar a su médico de cabecera. Este su médico de cabecera podrá contactar con nosotros, nosotros lo citamos al paciente y podremos hacer todo un estudio preliminar para diagnosticar insuficiencia cardíaca.
La unitat d'insuficiència cardíaca porta tres anys en marxa al Cap Vilavella i ja han atès més de mig miler de persones de Sant Vicenç dels Os.
La Conxa Fina, al barri de Can Ros, va patir ahir al matí un incendi que va afectar tot el local i la carnisseria del costat, al carrer Girona. Van actuar-hi sis dotacions de bombers i no hi va haver danys personals, però el restaurant estarà tancat fins a nou avís per les afectacions de l'incendi. L'origen del foc va ser el motor d'una de les neveres de la Conxa Fina. El propietari va ser qui va avisar bombers cap a dos quarts d'onze del matí. Sentim Fran Domènech.
Yo no suelo abrir los domingos, pero ayer concretamente tenía una comida de un cumpleaños para 30 personas. Decidí ir a abrir para los preparativos sobre las 10 y media y nada, todo normal hasta que veo que sale un poquito de humo por donde el aire acondicionado. Abro la persiana y me encuentro que está todo empantanado, todo lleno de humo y no sabía qué sucedía. Llamé a los bomberos. Por lo visto se había prendido fuego la nevera del almacén, la nevera con la que trabajamos habitualmente.
Se había prendido fuego el motor y eso había conllevado a que el resto de las cosas prendieran y ahí estuvo a sus anchas por no sé cuántas horas estaría, no tengo ni idea. Pero si no llegó a ir ayer hubiera sido un desastre. El de la carnicería, se ve que por alguna razón el tabique que nos separa tendría algún tipo de hueco o lo que fuera y le entró algo de humo.
Entonces le ha contaminado, digamos, lo que es la carne, que también hoy van a decirle todo lo que tiene que tirar. Gracias a que ayer tenía el evento, pues no ha pasado más, porque es que si no, hasta hoy no hubiera abierto. Tengo pisos arriba.
Bombers també van revisar els habitatges superiors al restaurant per comprovar-hi la ventilació. L'incendi es va quedar en un bon ensurt i en els danys materials per la conxa fina. Fran Domènech explica que el restaurant estarà tancat fins que no es faci la reforma pertinent al local i que de moment el servei es trasllada als fogons del Molí, el nou bar que preveuen inaugurar aquest dimecres a l'edifici del Molí dels Fares.
Inauguramos este miércoles, ahora vamos a contrarreloj, porque estamos limpiando inmediatamente para poder abrir el miércoles como había previsto. Pasamos el servicio de la Concha Fina ahí durante un tiempo. Abriremos allí viernes noche y sábado noche, igual que hacemos en la Concha Fina, hasta que llegue el momento de poder abrir el bar de origen, que es el que manda, el que tiene que estar.
El foc a la Conxa Fina es va extingir en una mitja hora, quan passaven 5 minuts de les 11 del matí. A l'Escola Sant Josep conviuen des de fa setmanes amb la presència de ratolins. Primer es van detectar el menjador del centre, però alguns rossegadors s'han anat escampant per altres punts de l'escola. El Centre Educatiu i l'Ajuntament actuen de manera coordinada amb el Departament d'Educació de la Generalitat
per controlar la situació. De moment, s'ha clausurat el menjador de l'escola, oferint càtering a l'alumnat i una empresa especialitzada en control de plegues i actuar des de fa setmanes. Patrícia Hieras és la regidora d'educació i docent de l'escola Sant Josep.
L'Escola Sant Josep van aparèixer fa unes setmanes ratolins i des de l'Ajuntament en tot moment es va actuar seguint les indicacions de l'empresa de plagues que tenim. Van aparèixer primerament el menjador, el focus va ser el menjador de l'escola i el primer que es va fer va ser tancar el menjador i per tal que la brigada pogués actuar tapant els forats per on es podien colar
aquests ratolins i inicien el procés de ratització amb les trampes. Després també es van veure que hi havia ratolins a l'aula de la CIA i creiem que és perquè allà també amb l'alumnat es preparen uns esmorzes un cop a la setmana i el que es va fer també va ser buidar aquella aula i tapar els forats.
Des de l'escola actuen coordinadament tant amb l'Ajuntament com amb el Departament d'Educació i des de l'Ajuntament actuem amb el que ens van dient. La principal dificultat per controlar la presència dels ratolins són els forats per on poden entrar. La brigada municipal fa setmanes que tapa aquestes vies d'entrada i l'empresa especialitzada col·loca trampes a diferents punts del centre. Tapa els forats que hi hagi. És una escola...
que té molts forats perquè hi ha parets de pla dur, hi ha fals sostre o sostre insonoritzat. Vull dir, hi ha diferents raconets on hi ha diferents forats i sobretot a la cuina on hi ha els extractors i tot això. El que s'ha fet des de brigada i el que continuem fent cada vegada que ens indiquen que hi ha algun forat és
tapar-lo per tal que els ratolins no puguin sortir a l'escola i després amb l'empresa de plagues anem fent tot el procés de desratització que consisteix en posar diferents trampes.
També s'ha reforçat la neteja al menjador i allà on es troben excrements de ratolins. I el que hem de tenir ara és paciència i esperar que a poc a poc aquests ratolins vagin morint. També el que hem fet ha sigut posar més neteja
Ara pels matins estan venint també operaris de neteja per si hi ha excrements de les rates pel matí i ha vingut també una empresa especialitzada per netejar tots els salts i els conductes de l'escola i també s'ha intensificat la neteja al menjador.
Ara per ara, l'espai que continua clausurat és el menjador, tot i que altres aules i zones de l'escola s'han vist afectades en algun moment. En algun moment, alguns dies sí que s'ha clausurat alguna aula, com la de la CI o com l'aula de psicomotricitat, uns dies també.
El gimnàs va ser perquè es van trobar evidències de ratolins, es van trobar excrements, llavors s'ha clausurat o quan hi ha hagut sospita que podien haver alguns ratolins allà s'ha clausurat. Quan s'ha fet la neteja i s'ha deixat de veure aquestes evidències s'ha tornat a obrir l'aula. Actualment el que queda clausurat és el menjador i el que està fent l'empresa és portar el càtering. Cada dia porten
El càtering hi ha cuinat des de l'empresa i on dinen l'alumne és a les diferents aules que es tenen habilitades a les escoles perquè puguin dinar. I fins que no hi hagi evidència zero d'aquests ratolins al menjador continuarà clausurat.
La regidora d'Educació assegura que el centre treballa en coordinació amb l'Ajuntament i també comunica cada acció a les famílies. Sí que ens han dit que s'ha de tenir paciència perquè és un procediment molt lent. S'ha de tenir en compte que no és el mateix actuar en una escola que actuar en qualsevol local comercial o com si els tinguessis a casa teva. I llavors el que hem de seguir són clarament les instruccions que ens donen. Ja deia que estem coordinats des de l'Ajuntament amb el Departament d'Educació. Estem en tot moment seguint
les pautes i el protocol necessari i l'escola també estem en coordinació i es va informant també a les famílies de les diferents actuacions. Segons han informat des del Centre Ràdio Sant Vicenç, l'Escola Sant Josep va detectar la presència de ratolins a finals del mes de gener. Hem intentat parlar avui amb la direcció de l'Escola Sant Josep, però no ha estat possible. És un matí organitzativament complicat als centres educatius per la vaca convocada per avui al Baix Llobregat.
El PSC va atorgar ahir el vuitè premi Carme Chacón a Discap, l'Associació de Persones Discapacitades de Sant Vicenç dels Os. L'agrupació socialista lliura el guardó en el marc del Dia Mundial de les Dones per homenatjar i reconèixer persones i projectes que lluiten per la igualtat i la justícia social.
El guardó es va entregar ahir a Can Comamala en un acte que va comptar amb la presència de familiars de Carme Chacón i de la secretària general del Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Sònia Guerra. Montse Chavarria, de Discap, agraeix al guardó que van rebre ahir. Volem des d'aquí agrair el reconeixement d'ahir a la nostra associació en la vuitena edició del Premi per la Igualtat Carme Chacón. Ens sentim molt honorades de rebre'l, donat que és un reconeixement a la nostra entitat,
a la seva tasca per la inclusió, la igualtat i la justícia social. Així que aquest premi ens encoratja a seguir treballant i amb forces renovades. Gràcies de tot cor per aquest reconeixement. El Premi Carme Chacón reivindica la memòria de la política socialista i durant les seves vuit edicions ha reconegut dones i projectes que aposten per la igualtat a nivell local i al Baix Obregat. Per exemple, l'han rebut les polítiques socialistes Dolors Renau i Àfrica Lorente,
També Teresa Losada i pel que fa a projectes col·lectius, l'agrupació socialista també ha lliurat el Premi Carme Chacón, l'equip femení de la Unió Esportiva Sant Vicenç, el sènior femení de l'envol Sant Vicenç, l'agrupació de dones sàvies i ara a Disca.
Després de més de quatre anys de guerra a Ucraïna, hi ha qui ha refet la seva vida a Sant Vicenç dels Horts. És el cas del Konstiantin, un jove de 20 anys que va deixar aquí en les primeres setmanes de la invasió russa. Eva García. En aquests quatre anys, el Konstiantin ha après castellà i català, ha estat casteller i ara estudia periodisme mentre treballa a distància en un mitjà ucrainès del sector militar. Konstiantin Churikov, bon dia. Bon dia, què tal? Benvingut a Ràdio Sant Vicenç. Gràcies. Com estàs?
Doncs tot està bé, estic una miqueta nerviós perquè realment ja estava unes vegades a la ràdio, però tot estava a ucraïnès o castellà, doncs és la meva primera entrevista al català, però va, doncs espero que tot va bé. T'expliques molt bé, se t'entén perfectament, així que... Sí, sí, sí, no, clar.
Anem fent, anem fent. Constantin, la guerra comença quan tu tens 16 anys, en plena adolescència. Com recordes aquells primers dies de la invasió? Com va canviar la vida quotidiana? No estava com un miedo, jo vull dir. No jo vull dir que tot estava bastant tranquil, però la cosa que quan tens una guerra, quan tens una situació bastant grau i quan estàs bastant nerviós,
Tens com una guardació del teu cap sobre que tens menys emocions i tu penses sobre com viure, com sortir d'aquest país i com estar en una situació bé. Doncs és que tot està bastant ràpid. La decisió de marxar la vau tenir clara des del principi? Sí. I com us ho vau fer?
Bé, doncs jo estava primeres dues setmanes a Kyiv perquè soc de capital d'Ucraïna perquè jo soc de Kyiv i jo estava primeres dues setmanes i jo buscava algunes vies per sortir des del país perquè realment la situació estava molt ràpid. Jo vull dir que la radicalització de...
la contingència de la guerra estava molt progressiva, que la guerra estava progressiva i no tu estava molt segura que tu pots esperar per el pròxim dia. I donc clar que tu busques algun espai d'on està més tranquil. Per exemple, algun país que està a l'Europa i la meva opció estava a Espanya i més concretament a Catalunya, a Barcelona.
perquè aquí estava la meva mare. La teva mare ja treballava, vivia a Badalona? Sí, abans de l'inici de la guerra. I aleshores, tu amb 16 anys, com et mous per allà? Surs acompanyat? Com són aquells dies fins arribar a Badalona?
Primer de tot, jo sortiu d'Ucraïna amb un companys, que és una amica de la meva mare, des del treball d'Ucraïna, doncs jo no estava al sol, doncs es faig més facilitat, se va més fàcil quan tu estàs al sol i tens una ajuda, perquè clar que jo estava bastant jove, i no, clar que jo viure bastant...
en sola, perquè sense anys jo tindria un col·legi, és com grau mitjà, a Ucraïna tenim com un col·legi d'alguna professionalitat, i també jo tindria un treball d'administrator dels sistemes, d'acompanyadors, de repressions, de tot això, i doncs, clar que tot avui està, és que d'altra manera, i estava bastant en dificultat, és que clar que faig més fàcil amb qui.
I la resta de la família queda família a Ucraïna o marxeu tots? Sí, marxeu tots i ara estem en complex aquí a Sant Vicenç i ho veuré molt tranquil i tot està bé. Arribes a Badalona i de Badalona a Sant Vicenç. Com es converteix Sant Vicenç en el teu poble d'acollida?
la cosa que normalment jo diu que soc immigrant, perquè és més fàcil per mi per sentir-se, perquè jo vull dir que saber que estàs en auxili sense opció és més fàcil per dir que ets immigrant. Doncs jo vull dir que, clar que,
per viure aquí, al San Vicent Azor, és que la nostra vida tenim sempre alguna opció, tenim algunes variantes per viure, perquè és clar que si jo volia, jo puc estar a Ucraina, si jo vull, puc canviar el país, la regió o altra cosa.
I, doncs, de la meva opinió, jo ja estic com emigrant i, clar, que m'agradaria canviar l'espai d'on jo vivo i la meva opció és a Sant Vicenç perquè, primer, d'aquí estaven els nostres amics. Perquè, clar, que a la migració no tens molts amics i tot està bastant a poc a poc i tens que iniciar la seva vida dels de... dels de...
No des d'inici molt, perquè clar que quan tu entres a algun país tu tens alguna cosa, tu tens el cap, tu tens alguns sentits, tu saps alguns llengües, jo vull dir. I a Sant Vicenç vau arribar perquè coneixíeu gent, teníeu amics. De Sant Vicenç o d'Ucraïna? D'Ucraïna, d'Ucraïna. Perquè, va, és que ells viuren aquí molts anys. D'acord. Molt més que jo, per exemple, la meva mare, el meu pare. I ara ets veí de Sant Antoni.
Sí, a prop dels dos, Frederick Montpau, d'on jo has acabat això. Arribes a Catalunya, parlaves ucraïnès, rus i anglès. Sí, sí, això.
En aquests quatre anys has après castellà i català. Sí. Has estat casteller. Sí. També demostres una voluntat clara de reconstruir la teva vida aquí. Com han estat aquests quatre anys? Com ha estat aquest procés? No sé si hi ha hagut alguna part especialment difícil. I també que deies que et descrius com a emigrant, que resulta més fàcil, més senzill explicar...
explicar-se com a migrant que com a exiliat, no sé, el teu estatus jurídic, quin és aquí? Refugiat? Sí, jo soc refugiat perquè tots ucraneses que estan sortits després de l'inici de la guerra, té una aguardació, és tarjeta d'extranger, però és com un tipus de...
de l'oxidi, jo vull dir. Jo vull dir que el primer de tot, sí, clar, que ara tenim quatre anys del... És una guerra del gran full scale. Full scale. Una gran escala.
Sí, gràcies. Gran escala. Com gran d'envalació, tenim la de la Rússia contra l'Ucraïna, és 4 anys. S'escolta bastant molt, que es diu que és bastant molt 4 anys, però se va molt ràpid. Que realment, nostra vida és bastant cort i jo vull dir que, clar, que ja tinc bastant molt, però jo espero que tinc...
puc tenir més el futur. I l'etapa d'on jo tendria més dificultats, jo crec que és...
quan jo entrava a una escola aquí. No jo vull dir que jo tindria un bullying o així, no, no, no, tot està bastant tranquil, però és més sobre sentir, sobre que tu saps que tu saps bastant moltes coses, però no te pots explicar moltes coses. Per què no saps la llengua? Doncs jo crec que més important cosa en immigració és saps llengua, perquè quan saps llengua pots explicar més coses, pots comunicar amb la gent,
I pots adaptar-se millor, perquè és clar que el primer punt perquè jo sap català, perquè jo vull, perquè m'agradaria abans aprendre català, aprendre cultura, història, per adaptar-se millor i per parlar amb la gent.
Has anat a l'institut aquí a Sant Vicenç? Sí. Al Montpou? Sí. I t'has sentit acollit? Acollit? Acollit, sí, per la societat. Què és acollit? Acollit, sentir-se ben rebut, estimat, cuidat.
Ah, sí, no, clar, sí, sí, sí, sí. Doncs cada persona té els seus propis problemes, però en total, clar que està més tranquil que, per exemple, el primer any de viure aquí, perquè clar que és bastant... Tens bastant moltes dificultats per adaptar-se quan tu saps que tens una guerra al teu propi país i no pots fixar-se en alguna cosa que està aquí, que no pots viure un dia totalment aquí, que...
Físicament estàs aquí, en aquest país, però el món que està dins... Els sentiments, el cap, els tens a Ucraïna. Sí, sí, que cap està a Ucraïna, doncs clar que quan tens cap aquí i tens el teu cor aquí, clar que és més fàcil adaptar-se, aprendre més coses i també, jo vull dir que també és per ajudar la gent, perquè clar que ja estic a un diari...
d'un diari ucrainès sobre militaris, sobre la guerra, i doncs jo crec que és la meva via per ajudar el meu país. Deies que quatre anys sembla molt de temps, però el temps passa molt ràpid. Sí. Havia de ser una guerra ràpida.
Poc podíem imaginar que quatre anys després estaríem com estem. I com esperes que acabi la guerra? Perquè ara s'ha obert un nou escenari. Trump deia que acabaria amb la guerra d'Ucraïna en quatre dies. Ara, sobre el nou escenari de la guerra a l'Orient Mitjà, on Ucraïna també hi ha.
s'hi veu implicada, Rússia també, o sigui, s'obren molts fronts i moltes variants. L'aixecament del veto a la venda de petroli rus, per exemple, també s'està demanant la col·laboració d'Ucraïna per la seva expertesa, la seva experiència en l'ús de drons, de drons barats. És un conflicte que, si no és la Tercera Guerra Mundial, se li assembla força.
Com esperes que acabi la guerra, el conflicte estrictament a Ucraïna? Doncs estic totalment d'acord que ara la nostra guerra que ara tenim al nostre país és una guerra dels drons. Una pregunta la més important és els territoris. Quins territoris van per la part d'Ucraïna i quins territoris van per la part de Rússia? N'haurà de renunciar.
Sí, i la cosa que realment Ucraïna ara té bastant molta ajuda i gràcies a això, gràcies a l'ajuda d'Europa podem combatre la Rússia, però realment no jo puc dir que territori s'hi va de la part de la Rússia o que de l'Ucraïna, perquè realment d'aquest moment
No tenim moltes canvis del territori, perquè Rússia ara està en algunes ciutats d'Ucraïna, d'Unesc, Lugansc, Mariupol, altres, i la cosa que, clarament, Ucraïna no té bastant força per recuperar, i Rússia no té bastant força per tenir més, per ocupar més, i doncs la pregunta sobre territori és bastant dificultat.
Està el front molt estancat. Constantín, tu et preparaves pel sector tecnològic, deies que estaves estudiant quan va esclatar la guerra una formació professional, tecnològica, en l'àmbit de la informàtica, ara estudies periodisme a distància en una universitat ucraïnesa. Què t'ha portat a fer aquest canvi cap al periodisme? Potser el context, el moment històric que t'ha de tocar viure...
Històric? Perquè jo estava a Ucraïna? Sí, jo vull dir, que sí, però també tinc moltes coses altres, perquè quan jo viure a Ucraïna, jo estava molt en molts contact amb altres periodistes, alguns fotografs i també jo estava en una pelicula. Jo vull dir, que jo treballava moltes...
que està en videovisual, audiovisual. Sí, audiovisual. Sí, audiovisual que troba amb les càmeres, vídeos, fotografies, reportatges també amb els textos i... Els textos, perdó. Amb els textos i... Doncs jo vull dir que sempre...
que no m'agrada a la tecnologia és que no tens tan molt experiència, no tens que parlar molt amb la gent.
I a tu t'agrada parlar amb la gent. Sí, clar, que m'agrada parlar amb gent, aprendre més informació i sempre buscar més i més, perquè clar, jo vull dir que jo tindria un basis per entrar al periodisme, però jo estava en tecnologies perquè també m'agraden molt les matemàtiques, ciències de matemàtiques,
Que estàs trobant al teu camp. Sí, i quan jo entrava a Espanya, jo vaig aprendre més coses, precisament a Catalunya, perquè jo estava a Castellers, jo vaig aprendre més història, més cultura, perquè realment quan jo estava a Ucraïna no vaig aprendre molt d'història, clar que de cultura sí, però d'història no.
i quan vaig estar aquí, a Catalunya, vaig aprender més històries, més històries, no només d'aquesta regió d'Europa, sinó tota la història d'Europa, i doncs jo estava més... jo deia bastant molts preguntes sobre mi país, sobre la guerra, i doncs jo... discover.
Sí, sí, vas descobrir. Sí, gràcies. Descobrir més informació i doncs a poc a poc jo entrava al periodisme. Perquè per a mi és descobrir i explicar a la gent. Les ganes d'entendre el món, de descobrir què passa i per què passa. Sí, i la meva opció del diari és perquè ara tenim una guerra i jo sentit que jo puc canviar alguna cosa.
Com s'organitza la societat ucraïnesa a Barcelona? Perquè suposo que esteu en contacte, us manifesteu, com estan els ànims?
Realment en Barcelona tenim molts accessions en totes les ciutats, en Barcelona, Iaida, Girona pot ser, i també el Tarragona. I clar que tenim alguns manifestats, per exemple, el dia de l'aniversari de la guerra, després de quatre anys,
Per exemple, és el 24 de febrer. Si no, també tenim moltes activitats altres perquè tenim alguns concerts d'artistes d'Ucraïna que està tocada la música. Tienem algunes reunions culturals perquè tenim moltes actes de mostrar una pel·lícula d'Ucraïna, per exemple.
Jo vull dir que tenim actes polítics sobre la guerra. No, vale, perquè guerra és una política. I tenim alguns actes polítics i també tenim alguns actes culturals. Perquè jo entrava al periodisme gràcies a que jo estava com un fotògraf d'aquestes actes. I després, poc a poc, jo entrava al periodisme aquí, de Catalunya, jo aprenda més coses i...
Doncs és clar que hem d'iniciar des d'aquest punt per entrar al periodisme i per on jo volíem. Et veus tornant a Ucraïna?
D'aquí moment no. Jo veu el meu futur aquí en Europa. No jo sé què esperava al futur després dels 5 o 10 anys. Realment tenim ara... El nostre món està en un moment molt... Molt ràpid. Jo vull dir que ara tenim molts cambis. Ara tenim... És que no sé què esperar aquí en Europa perquè tenim una situació bastant no estabilitat.
I després de tot estic també bastant jove i m'agradaria visitar més països del món, Latinoamèrica, no sé, Àsia també. D'aquest moment no m'agradaria venir aquí perquè no jo crec que aquí puc construir què jo vull.
que és clar que jo veu el meu futur més gran, que jo puc construir la Ucraïna i jo veu des d'altre punt, que jo veu que l'Europa té més possibilitats per ser-se més millor periodista que l'Ucraïna, per exemple, perquè és clar que quan està guerra està menys estabilitat, tens menys possibilitats per fer un futur bon.
No sé si coneixes un poeta català, Miquel Martí Pol, que un dels seus versos molt coneguts és Tot està per fer i tot és possible. En 20 anys t'ha tocat viure molt, però tens molt per fer aquí, a Ucraïna i allà on sigui del món. És la primera vegada que parles en català en una ràdio, Constantin? Sí, és la meva primera vegada, de veritat.
Doncs és molt probable que et tornem a escoltar a Ràdio Sant Vicenç. Benvingut, perquè aquesta també és la teva ràdio com a vicentí. Ràdio Sant Vicenç és la ràdio de Sant Vicenç dels Horts i de tots els vicentins i vicentines. Constantin Churikov, moltes gràcies i que vagi molt bé. Moltes gràcies a tu.
Raquel Perrado ha pujat al podi de la milla de Molins després de prop d'un any i mig sense competir per una lesió. La Vicentina va quedar ahir tercera a la general femenina. Han completat els 1.609 metres en 6 minuts, a 9 segons de la segona classificada i a 13 segons de la guanyadora.
La celebració va ser doblar la familiar de la Torre Perrador perquè en Pau va quedar tercer a la categoria a la VI. Va completar un quilòmetre en 4 minuts 14 segons amb la samarreta del Club Atletisme Molins. Ahir també va haver-hi presència a Vicentina al podi de la Cursa Popular de Vilanova del Camí amb Àlex Rodríguez en segona posició. Sant Vicenç del Dia
Doncs amb esports arribem al final d'aquest informatiu d'avui dilluns. Demà a partir de la 1 tornem a posar Sant Vicenç al dia i la propera cita informativa la teniu en prop d'un quart d'hora amb les notícies en xarxa. Gràcies per fer-nos confiança i fins demà.