Sant Vicenç al dia.
Bon dia, Sant Vicenç dels Horts ha commemorat aquest matí la memòria de les víctimes de l'Holocaust. La sala de plens ha acollit la lectura del manifest de la Mical de Mauthausen a càrrec d'alumnat de Sot de l'Institut Frederic Montpou. Enguany el manifest reivindica l'aliança entre generacions que permeti ser conscients del passat, comprendre el present i comptar així amb una societat compromesa en la defensa dels drets humans. De seguida ampliem aquesta informació abans la resta de titulars.
La novel·la Les noies de Sants de Tània Juster és el títol de ficció més prestat per la Biblioteca a les Voltes el 2025 entre el públic adult. La ficció contemporània i els materials formatius es consoliden com els documents més prestats, a més del manga, que continua fort. El Club de Lectura a les Mirandes de l'Esquella comentarà aquesta tarda La pell freda, el títol que va portar Albert Sánchez Pinyol al reconeixement mundial.
La taekwondista Laia Marín del Taekwondo Warriors es va penjar el bronze al Campionat de Catalunya Sub-21 el passat cap de setmana. Previsió del temps, Luis Mi Pérez, bon dia. Bon dia, els núvols tornen a ser els dominants i han de ser els protagonistes aquest dimarts a l'àmbit metropolità i, de fet, acabaran deixant algunes pluges aquest mateix matí. Començaran per la banda del Llobregat, també del Penedès o del Garraf, no estarem parlant de grans quantitats d'aigua,
Però sí que al llarg d'aquest migdia acabarà plodent a moltes altres comarques de l'àrea metropolitana. No seran tempestes fortes. No seran grans quantitats d'aigua les que hi haurà. Tot i que aquesta tarda, ja bàsicament quan es faci de nit, sí que tindrem el pas d'algun ruixat
més fogàs i una mica més contundent, especialment més que pel Vallès. No serà estrany que hi hagi alguns grans de calamar-se en aquests ruixats, però remarquem d'una forma molt passatgera. També podem dir que en el moment que aquesta tarda torni a ploure una mica més, també es reforçarà de cop i volta el vent. Per tant, un ambient una altra vegada molt regirat a última hora. Estem pendents a la xarxa. Us parla Eva García. És dimarts 27 de gener. Ara posem Sant Vicenç al dia.
Sant Vicenç dels Horts ha commemorat aquest matí la memòria de les víctimes de l'Holocaust en el Dia Internacional. La sala de plens ha acollit la lectura del manifest de la Miquel de Mauthausen a carrac d'alumnat de Sot de l'Institut Frederic Montpou. Enguany el manifest reivindica l'aliança entre generacions que permeti ser conscients del passat, comprendre el present i comptar així amb una societat compromesa en la defensa dels drets humans.
El manifest assenyala els interessos que avui en dia deshumanitzen les persones i destrueixen milions de vides. Escoltem-ne alguns fragments.
Cominats de manera perillosa, tornen a amenaçar milions de persones que veuen com que les seves vides es subeixen, o fins i tot són assassinades en un punt de ser el poder que els humanitza els altres, i els arrabassa a jugar-lo com a éssers humans.
Una altra escala estadística, com a resta de les víctimes de l'any passat com a present, és que pertanyen diferents generacions. Per això és un element vital fomentar la comunió entre persones de totes les edats, per construir una ciutadania conscient de la primera edat del passat, capaç de comprendre la complexitat en l'actual i compromesa en la defensa dels drets ja regits. Al mateix temps, és necessari continuar treballant, reeducar nous drets i garantir la seva obligació.
I el manifest ha acabat amb un missatjar clar. Mai més. El regidor de Memoria Democràtica, Jordi Capmany, ha destacat la necessitat de la Unió Generacional que reivindica el manifest d'enguany. Prens relleviància el fet que
Nois i noies que estudien els seus estudis a l'ESO prenguin consciència de tota la vessana històrica del que va significar aquest episodi negre de la història de la humanitat amb l'objectiu que en tingueu, com deia, consciència i sobretot que les vostres generacions les pugueu traslladar com un acte que no es repeteixi mai més. També vull convidar expressament el Fernan Casas, nebot del Valdiri Casas, un represariat
perquè pugueu compartir i que sigui una conversa i poseu cara i ulls el que és l'experiència entre les vostres generacions. A l'acte hi ha assistit com sentia Ferran Casas, nebot del també Vicentí Valdiri Casas, mort al camp de concentració nazi de Gusen el 1941. I la conversa entre generacions s'ha donat en acabar l'acte. A casa, un silenci i una por sempre, una precaució, perquè no es podia explicar
Jo veia el meu avi, que era el pare dels Aldiris, i el meu pare, el germà, que allà és perquè, escolta, sempre aquella mica de prudència per poder parlar i saber, i fes que no va arribar una carta perquè tenia un cosí germà meu, també nebot,
d'o vol dir-hi, a Alemanya, que era enginyer, que ho estudiava allà, a través d'ell van venir les primeres cartes que el govern alemán va voler, allò es treu-se una mica la culpa, no?, de tots aquests genocidis que van fer, perquè les guerres són les guerres, tu dispares per salvar-te, perquè això no era una guerra, això es naven...
el que diriu vosaltres a sac, perquè aquell era el més guapo, o aquell no tenia els ulls blaus, o perquè aquell era un gitar, o perquè aquell era homosexual, o que sigui. A més a més, perquè pots morir, mira, foten un tiro i mira, però és que allà abans de morir és que es disfrutaven fent mal. És que disfrutaven, saps? Jo me'n recordo de mon pare i l'avi, que com que no sabien què és el que havia...
Passat ben bé perquè abans les notícies no eren com ara. Ara vosaltres sabeu més que jo sabia. I persones grans. No sabien si havia patit molt, si què havia fet. Però diuen, va morir bastant ràpid, no? Ja ho t'ha fet difícil. Perquè el Valdiri va marxar d'aquí a Espanya.
Se'n va anar a França i allà es va apuntar a la resistència francesa, lluitar per la democràcia, per les llibertats, contra el nazisme. I el van fer presoner, l'ocupació nazi a França, el van fer presoner...
I com molts mils. Ja no vau saber res més, no? No, no. Sempre estava preocupat, clar, callats, que hi havia por, hi havia una mica besarda. No sabia si estaves a l'Ateneu, que deien Hustaus, o a la Vicentina, i deies alguna cosa, clar, perquè el govern d'Espanya va anar a favor.
del que governava, un giletarià també, es pot dir que sí, no? Molta gent va patir per això, per fugir i una altra vegada en capturats. Molta gent de tota Espanya va haver de marxar i després es creien que allà trobarien una mica de llibertat i després els d'aquí no van voler saber res dels que van marxar allà.
Perquè diu, no, aquests no són espanyols, aquests, foteu el que vulgueu vosaltres amb ells. Va ser una època difícil. I així, fins que va arribar la democràcia aquí, no? Que ben bé encara no la tenim plena, no? Però bueno, de mica en mica. Vosaltres sou els que teniu. Vosaltres anirem morint i vosaltres sou els fluits nostres, teniu que...
Home, tot millorarà, jo en tinc fe que tot millorarà. Així ens ho esperem, així ens ho esperem. Tenim bona fe i pensant que tothom és bo, però no tothom és bo, sempre n'hi ha algú que te la fota. Però bé, jo penso que, com diuen, de mica en mica s'omple la pica i jo sí que en un futur tot anirà millor i podrem tenir tota la justícia a tot l'arrel del món. Esclar que sí.
Doncs eren alguns moments d'aquesta conversa després de la lectura del manifest. Minuts abans que començés l'acte hem parlat amb l'alumnat de l'Institut, Frederic Montpou, que ha participat en aquest acte de record. Jo soc en Quim i vaig a quart d'ESO.
Jo soc la Laila i vaig a segon d'ESO. Jo em dic Blanca i vaig a primer d'ESO. Jo soc la Nora i vaig a tercer d'ESO. Així que tenim representació de tot això. Molt bé, doncs com heu treballat aquest manifest i el que fareu ara aquí? Quina feina prèvia heu fet abans d'aquest acte públic?
Doncs han fet una explicació sobre tot el que va passar a l'Holocaust i tot i a l'institut es faran unes activitats sobre la commemoració de les víctimes de tot aquest holocaust i es treballarà d'una forma lúdica i molt bonica.
Què heu après amb aquesta feina? Ens hem fet un treball de conscienciació sobre tot el que va passar a l'Holocaust, que va ser un accident bastant greu, que van haver-hi moltes víctimes, i jo crec que és important donar-li importància a casos com aquests, també com una oportunitat per aprendre i que no torni a passar, o simplement anar més orientats per no repetir aquestes coses.
Coneixíeu aquesta història? Sabíeu de què anava tot plegat? Doncs sempre se'm va parlar d'allò, perquè pensem que no és una cosa que s'hagi d'oblidar. I sí que estàvem informats, però com no, sempre acabem d'aprendre una cosa nova. Us sonava?
Em sonava una mica però encara no ho tenia aprofundit. Doncs a mi sí que em sonava perquè al final és cosa de la guerra mundial i és història que s'ha d'aprendre. Sí que és veritat que la paraula holocaust tenia una idea que era sobre els nazis i tal però no exactament el que era i amb aquestes activitats al centre he pogut ampliar la meva informació.
I el manifest parla de la connexió entre generacions, de la necessitat d'anar plegats, persones de totes les edats. Què us sembla això? Jo crec que és important perquè la filla al cap, tot i que va passar fa molts anys, les conseqüències encara es viuen avui en dia i al final també va bé aprendre sobre el que ens diuen les generacions passades.
Doncs jo penso que és molt, molt important, ja que, com he dit, no s'hauria d'oblidar aquest tema perquè hi ha hagut moltes víctimes i penso que, aunque siguem encara joves, s'hauria d'inclamentar perquè generació a generació hem d'estar tots units com bona societat que som.
Penseu que hi ha possibles connexions amb el present? Que una situació com l'Holocaust, com la persecució de jueus, gitanos, homosexuals, com va passar durant el règim nazi, es podria repetir en l'actualitat?
Bueno, jo crec que la mateixa situació del camp de concentració no crec, perquè al final la societat ha anat aprenent, però sí que és veritat que encara existeixen aquests comentaris tan homòfobs com masclistes de la gent, però arribar a aquesta situació esperem que no arribem una altra vegada perquè va ser una situació realment inhumana. Jo penso igual, que la veritat és que costaria que tornés a passar, ja que ara hi ha més gent que no pensa igual.
I què us semblen els conflictes? No sé si us informeu gaire, si esteu gaire pendents de l'actualitat, com veieu el món. Hi ha una guerra ucraïna que porta 4 anys, continuen massacrant Gaza...
Als Estats Units hi ha repressió, estem veient com en els últims dies han mort, han assassinat a trets persones que es manifestaven lliurement i altres conflictes dels que se'n parla menys com l'Iran, etc. Quina relació teniu amb l'actualitat i amb els conflictes, amb la repressió que pateixen milions de persones arreu del món?
Al final jo crec que sempre hi haurà, ja que la discrepància d'idees, per desgràcia, en molta gent causa violència i bastant odi. Llavors al final jo crec que el que s'ha de fer és, com a societat o com a món directament, intentar evitar cada cop més aquest tipus de pensaments.
Doncs sí, encara hi ha alguns que altres conflictes, però esperem que amb el futur i amb consciència humana es pugui millorar. Doncs ja igual que fan por aquests conflictes que hi ha arreu del món, però esperem que no hi hagi tant.
Jo també penso igual que els meus companys, perquè no pel fet de tenir una ideologia o unes idees diferents és com suficientment raonable per amenaçar unes persones o un estat en general. I bé, doncs esperem que aquests conflictes en el món acabin i que tothom pugui viure en pau d'una vegada. Tant de bo. Heu comentat que heu fet alguna activitat amb els vostres companys a l'institut. Com ha anat? Com ho han rebot ells i elles?
Doncs molt bé, ens han fet una bona explicació, hi ha hagut participació per tots, una miqueta de debat, molt bé, i ara també s'estan donant a terme activitats lúdiques com una biografia de les víctimes de l'Holocaust, també es fan debats, es parla sobre les víctimes espanyoles, immigrants...
I la veritat que està molt bé, ja que aprenem i com no deixem que aquesta situació, tota aquella cosa es quedi en el passat. En l'oblit, no?
Doncs moltes gràcies. Repassareu ara, uns minuts abans de començar el manifest, repassareu alguna lectura o ja ho teniu controladíssim? Bé, a veure, al final nosaltres vam rebre el manifest ja fa bastant i jo crec que ens ho hem practicat un palet, almenys, o ja ens ho hem llegit. Llavors més o menys ja sabem de què anirà, tot i que ara li donarem un últim repàs. Molt bé, doncs moltes gràcies i que vagi molt bé.
Tot l'alumnat d'ESO del Frederic Montpou participa a la jornada especial que ha organitzat el Departament d'Història per commemorar l'Holocaust. Carles Sàbat és professor de Socials de primer d'ESO i el responsable de la jornada. Com ha anat l'activitat, què heu fet i com ha estat aquesta feina, com ha repercutit en l'alumnat?
Doncs, mira, nosaltres vam... Bueno, va ser, de fet, un suggeriment de la nostra cap de departament, la Eva, que va pensar que era una bona cosa de commemorar l'Holocaust celebrant una jornada amb tot l'institut, no? Llavors el que hem fet és dividir-ho per nivells. A cada nivell hem fet una... Hem adaptat una activitat segons el nivell en què estem, no? No és el mateix treballar aquest tema en primer d'ESO, que no han sentit ni a parlar de la Segona Guerra Mundial, o que el que han sentit ho han sentit de...
fora de l'escola que fer-ho a un quart d'ESO on s'està treballant això de manera ja més intensa. Llavors el que avui fem és que després de la lectura d'aquest manifest, cada grup, o sigui tot l'institut per ara les classes, i estarem tres hores treballant el tema de l'Holocaust, intentant apropar l'alumnat a aquest tema de maneres diferents.
Llavors, per exemple, en primer d'ESO el que hem fet és una activitat que és més aviat d'empatia històrica, de posar-nos en el lloc de les víctimes, i aquesta activitat va pujant de nivell de fidelitat a la realitat a mesura que vas pujant de curs. I a quart d'ESO ja es treballa amb dades, es treballa amb estadístiques i es treballa amb coses una mica més.
I en la situació actual on les enquestes mostren un creixement de les idees d'extrema dreta entre el jovent, aprenentatges d'aquest tipus, quin paper juguen i com ho veuen?
Doncs és precisament per això que suposo que des del nostre departament vulguis que no vas debatint, vas veient i a més els professors d'història nosaltres ens trobem a classe. Comentaris, preguntes, preguntes que moltes vegades són fetes des de la bona fe, no?
entren a YouTube, els surt un youtuber que els fa gràcia, que els cau bé, no?, i que el youtuber aquest de sobte diu pam, i deixa anar una cosa que la diu sense solta ni volta i després arriben a classe i a tu t'ho pregunten, no?, i et diuen, escolta, he sentit això, he sentit allò altre, i encara tens sort dels que t'ho pregunten, que després hi ha els que venen a dir-te que no, que el que tu has dit no és veritat, sinó que hi ha un youtuber que els ha dit que és l'altre. Llavors, arrel d'això, és precisament que ha sortit la idea aquesta d'intentar muntar unes...
jornades en les quals quan es commemoren certes quines coses d'arribar a nosaltres com a professors amb tot el que implica la ciència històrica i dir-los, mireu, nois, això va ser així, el que va passar va ser això i precisament per lluitar contra aquests bolos que corren d'extrema dreta per les xarxes és una mica que va néixer aquesta inquietud. De fet, ja aquest any és el segon acte que muntem així i el primer va ser pel Vintena per la mort de Franco, que també vam organitzar una jornada de tot l'institut treballant aquest tema i també va ser molt enriquidor.
Doncs moltes gràcies, Carles. El Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust es commemora des de 2006. La data, el 27 de gener, recordar l'alliberament del camp nazi d'extermini d'Hauswitz el 27 de gener de 1945.
La ficció contemporània i els materials formatius es consoliden com els documents més prestats de la Biblioteca a les Voltes el 2025. El manga també manté el múscul a Sant Vicenç.
Els títols més prestats per adults en format físic han estat Les noies de Sants, novel·la de Tania Juste, seguida del clan dels autors que signen amb el pseudònim Carmen Mola. La llista dels llibres de ficció més prestats es completa amb Junil a les Terres dels Bàrbars, de Joan Lluís Lluís, i El niño que perdió la guerra, de Julia Navarro.
El còmic es manté fort entre els adults, sobretot amb les sèries My Hero Academia i Espai per Family. La biblioteca a les voltes informa que en l'àmbit de la no ficció, els títols més demanats reflecteixen la importància de l'aprenentatge continuat, sobretot i a interès en competències digitals i lingüístiques. Els documents més prestats són manuals d'acreditació en competències TIC i també cursos de català.
Això pel que fa al públic adult en l'àmbit juvenil, el rànquing de préstecs de les voltes, destacant títols com Les Làgrimes de Xiva, de César Mallorquí, Marina de Carlos Ruiz Zafón i L'Arte de Ser Nosotros, d'Inma Rubiales.
De 10 a 13 anys es manté l'interès de la col·lecció del diari del grec, la sèrie Goa i Manual per a detectius. Els infants de 7 a 10 anys continuen captivats per la col·lecció de Lagos i els Monstres i també títols com Bruxes en la fiesta de pijames.
Pels més petits destaca l'èxit de la sèrie de l'escola de monstres i altres títols com la misteriosa i sorprenent casa de l'avi, dos gripaus, un dracàs i un sol metalàs i nyac-nyac el monstru com a libros. En còmic infantil les preferències del públic estan liderades pels grans referents del manga japonès com bola de drac, Naruto i One Piece.
A les biblioteques hi ha molt més que llibres, ja ho sabeu, en cinema els DVD més prestats han estat les sèries com Ranma, Joc de Trons i True Detective, mentre que en música triomfa la banda sonora de Baiana.
És el número 1, Baiana, a les voltes, en CDs musicals. A Baiana li segueixen Dua Lipa, amb el seu disc Future Nostalgia, i Rihanna, amb Loud. Finalment, les revistes més prestades a les voltes l'any passat van ser Burda, un clàssic de la costura, Kerkus, d'informació ambiental, i Joga Spirit. Aquí todos en la isla piensan que son muy felices, todos se dejan llevar.
Fins demà!
I continuem parlant de llibres, perquè una novel·la que va ser un èxit literari internacional es comentarà aquesta tarda a l'Esquella, al Club de Lectura Les Mirandes. Parlem de La pell freda, la novel·la que va fer saltar a la fama Albert Sánchez Pinyol a principis d'aquest segle, ja.
Una història de gènere fantàstic on el solitari habitant d'una illa gairebé deserta s'enfronta cada nit a uns éssers d'aparença monstruosa. La pell freda es comentarà aquesta tarda a l'Esquella, a dos quarts de set, al Club de Lectura Les Mirandes. Cal inscripció prèvia.
Fem un parell de punts vicentins. De punts esportius, el taekwondo vicentí suma una nova medalla, el bronze de Laia Marín. Aquest cap de setmana, el campionat de Catalunya Sub-21, disputat a Premià de Mar. La taekwondista del Taekwondo Warriors va quedar tercera a la seva categoria de lleuger femení. També va haver-hi presència a Vicentina a la gala de la Lliga Trail i la Lliga Championship, que es va celebrar dissabte a Terrassa. Àlex Rodríguez ha estat el tercer de la temporada...
en el sènior masculí. Championship, el conegut com a xip groc, és el popular servei de cronometratge amb un calendari anual de més de 250 curses.
Acabem així aquest Sant Vicenç al dia, que podeu tornar a escoltar a ràdio sbh.info. Allà trobareu tots els programes de Ràdio Sant Vicenç. Gràcies per fer-nos confiança. Més informació demà a la una. Que vagi bé.