Sant Vicenç del Dia.
Bon dia, el Trèbol fa una crida per aconseguir fotografies antigues dels barris de Can Ros i el Serral. L'associació Veïna el celebra enguany el seu cinquantè aniversari i preparen una exposició per repassar el mig segle d'espai de trobada i de lluites col·lectives pel benestar del veïnat, també per mostrar l'evolució del municipi i els reptes que encara queden pendents. En parlarem de seguida amb dos representants del Trèbol. Abans, repassem la resta de titulars del dia.
El pròxim contracte del bus urbà inclourà servei als caps de setmana, ho va anunciar ahir el regidor de mobilitat a la tertúlia a quatre bandes de Ràdio Sant Vicenç. Isidre Bautista també va explicar que a Ajuntament i àrea metropolitana estan acabant d'ajustar el pleg de condicions del nou contracte de bus urbà.
En marxa les obres per construir a Sant Boi la pèrgola fotovoltaica amb més potència de l'àrea metropolitana i la cinquena més potent de Catalunya. Es construeix a l'aparcament del centre comercial Alcampo i és previst que els treballs d'instal·lació i adequació de la zona durin prop d'un any.
Molins tanca el 2025 amb un benefici net de 185 milions d'euros, un 1% superior al benefici de l'any anterior. La companyia ha presentat els resultats anuals avui i asseguren haver mantingut un creixement sostenible i rendible, malgrat el context d'incertesa financera i geopolítica. Ara la previsió del temps ens l'actualitza en Lluís Mipérez.
Aquestes boires que s'escolen una mica fins a la costa, hi ha alguns trams també del litoral on aquesta boira és present, i sobretot a la desembocadura del Besós, també en alguns indrets de la Tordera, aquesta boira és molt més densa. S'ha d'acabar dissipant en molts casos, per tant, aquest migdia i aquesta tarda el sol serà força present a moltes comarques metropolitanes, però amb una temperatura que anirà baixant una mica respecte ahir, sobretot a Randemar.
és on tindrem aquest ambient una mica més frasquet. Més cap a l'interior, més cap al Vallès o al Penedès, acabarem tenint una tarda una mica més plàcida, 17-18 graus de màxima. I, en canvi, a les cotes més altes de les muntanyes, sobretot del prelitoral, un temps radicalment diferent, assolellat i més suau gran part de la jornada. Aquesta matinada i demà al matí se'n tornem amb la boira. N'estem pendents a la xarxa? Gràcies, Lluís Mi. Us parla Sara Cabrera. És dijous 26 de febrer i ara posem Sant Vicenç al dia.
Hi ha fotografies que expliquen molt més que un instant, expliquen qui som i d'on venim. Aquest any, l'associació veïnal El Trèbol celebra 50 anys de lluita col·lectiva de barri i de poble, mig segle de reivindicacions, de festes populars i de canvis que han transformat Sant Vicenç dels Hors, especialment els barris de Can Ros i el Serral. Amb motiu d'aquest aniversari, El Trèbol fa una crida al veïnat
per recuperar fotografies que ajudin a construir una exposició sobre la memòria viva del barri. Avui en parlem amb la Maria José Martínez. Bon dia, Maria José. Hola, bon dia a tothom. I amb el David Motoso. Bon dia i benvingut. Bon dia, gràcies. Que ens acompanyen als estudis de Ràdio Sant Vicenç per parlar d'aquesta iniciativa
Doncs això, aquests dies esteu fent una crida molt especial al veïnat per recollir aquestes imatges. Què busqueu exactament amb aquesta recollida de fotografies? És a dir, quin tipus d'imatges hi tenen cabuda? Doncs una mica qualsevol tipus d'imatges en realitat vinculades amb la història dels barris de Can Rosi i el Serrat, que sobretot són l'àmbit d'actuació del treu de l'Associació de Veïns i Veïnes.
I, bàsicament, una mica qualsevol tipus de fotografia que reflexi l'evolució d'aquests últims 50 anys, com han canviat els barris, doncs aquelles coses importants que pel veïnat és important i que volen mostrar.
Lo más importante para nosotros también es reivindicar y agradecer el trabajo porque, claro, una asociación de vecinos no es cualquier cosa. Es una reivindicación muy dura que se hubo desde antes de la transición en plena dictadura y después. Entonces, claro, darle un poco de contenido y de los presidentes que ha habido y todas las juntas. Decir, bueno, nos acordamos que ahora todo está mejor, pero antiguamente era muy duro de trabajarlo.
I això és donar-los un poc de reconeixement al seu treball que es va fer pel barri, perquè els que som de Sant Vicente sabem el que era aquell barri. El treu el compte amb arxiu d'imatges propi. Parlaves, Maria José, les canvis de junta i d'altres. Suposo que aquesta crida també és per combinar una mica les imatges que ja pugueu tenir localitzades d'aquesta història més lligada al dia a dia de l'associació i al que pugui aportar el veïnat.
Sí, sí, tenemos nuestro archivo bien, pero claro, nos haría mucha ilusión que hay fotografías de familias pasando la fiesta del barrio, entonces todo aquello sería más agradable, porque claro, tú ver a tu padre o a tu abuelo que era presidente o que pertenecía a la Junta y ver allí la foto y verle un reconocimiento, pues claro, sería muy importante y te llega mucho al corazón de pensar mi abuelo peleó, mi padre peleó por el barrio y estuvo ahí, un reconocimiento bastante importante, creo yo.
I després hi ha una cosa molt interessant que és, bé, la Maria José deia que la reivindicació no es fa de manera individual ni des d'una entitat sinó des de manera col·laborativa i amb tota la gent del barri. Per tant, també aquesta crida fa aquesta proposta de fer la col·laborativa tal com es fan les reivindicacions del barri.
Esclar, i que potser algú que ens estigui sentint pensa, doncs jo no tinc imatges. Si ens hi fixem una mica, el seu barri on passen moltes coses a nivell de comerç, a nivell d'activitat cultural, qui més qui menys,
no sé, tindrà una foto antiga de la plaça Narcís lunes, no sé si m'explico llavors tot això no diré. Bueno, lo importante es tener fotos, y aparte, de los 50 años atrás, y de lo que podían proponer ahora, claro, que se acercaran a decir, bueno, yo no tengo fotos, o porque yo he llegado hace poco, pero al ver todo esto, pues me interesa, porque claro, durante los 50 años se ha...
Se ha mirado mucho por el barrio, se ha trabajado mucho porque el barrio esté bien, pero igual alguien se acerca para decir, pero es que ahora, a partir de aquí, yo también quiero mejorar aquello, porque hay muchísimas cosas de seguir mejorando. Entonces, es lo de atrás y lo que viene. Entonces, sería un complemento bastante importante de dar a conocer lo que es una asociación, porque, como sabéis, antiguamente las asociaciones eran muy fuertes,
Pero ahora parece que no se les da toda la importancia que se tiene en las asociaciones y el trabajo que se hace. Es un poco ligar el pasado y el futuro de nuestras asociaciones. D'acord. I a nivell logístic, diguem, com us poden fer arribar aquestes imatges perquè l'audiència ho tingui clar. Doncs hi ha el mail de l'associació que és abbaixa trebol arroba jmail.com
O, si no, a través de xarxes socials també. Qualsevol tipus de mitjans és benvingut. O el mateix trèvol, a l'associació, de manera física, clar, evidentment. Aquest any celebreu el 50è aniversari de l'associació veïnal. Què representa arribar a aquesta fita pel trèvol?
Mira, yo a lo mejor, yo llevo desde 2009, quiere decir que volvemos a lo mismo, yo soy prácticamente muy joven a esto, pero ver a los compañeros que han trabajado, como te digo, claro, al ser hija de San Vicente, yo vivir en Can Ross desde el 77, haber trabajado de la manera que han trabajado, todas las juntas que se han constituido desde su fecha, porque claro, hablamos del 76, pero es que la asociación empezó a moverse en el 73, ¿verdad?
És a dir, és una cosa molt important. Jo crec que quan ja ens metem, com diu aquell, les mans en el fango, ens va arribar molt al cor de veure tot allò. El trèvol va néixer en un moment, també ho comentaves, Maria José, en què faltaven serveis bàsics. En aquell moment les associacions veïnals s'organitzaven perquè calia asfaltar carrers, garantir drets... Tot estava per fer i les reivindicacions eren moltes. Quines van ser les grans lluites del trèvol?
I, en tot cas, si penseu que alguna queda pendent encara avui.
Lo demás todo era barro. Teníamos el serral que se inundaba. Era todo... No sé, llovía a cuatro gotas y se inundaban las calles y todo. Entonces, claro, fue una reivindicación muy dura, muy dura. El colegio Juncadella, claro...
Nosotros hablamos, pero claro, nos gustaría que los que lo pelearon bien en su época, los que estén vivos y si no sus familiares, vinieran porque luego haremos un acto para que pudieran explicar todo lo que se hizo duro. Porque fue muy duro, tanto en aquel barrio como en el resto de barrios de San Vicente. Pero aquel, claro, nosotros como nos afecta, pues eso es lo que queremos hacer, ponerlo en dinámica y que la gente venga a hablarlo.
L'associació sempre ha defensat educació, urbanisme digne, com dèiem, i la participació democràtica, també llegint els primers botlletins, doncs des d'aquesta visió d'ara sobte que hi havia com un interès perquè la gent s'informés, perquè hi hagués accés a la cultura independentment dels recursos de cadascú. Creieu que aquest esperit continua viu al trèvol de dia d'avui?
Sense dubte, jo crec que és el moll de l'or d'aquesta entitat en realitat, la participació i això, tal qual. I el nom i el símbol, ho hem explicat algunes vegades, neix d'un concurs infantil de dibuix. Què penseu que diu això de la manera de fer del barri i de l'associació veïnal?
Claro, esto nace de un concurso que hubo de dibujos y entonces hubo un nene. No te puedo decir si fue un nene o una nena, porque esto ya eran mis compañeros y ahora no me acuerdo. Pero claro, hizo un trébol. Y claro, ¿qué representa? Es que el barrio de Canros, que le decimos barrio de Canros, pero es un trébol.
Es la parte del Serrat, la parte de los pisos del patronato que son de Canros y luego la parte que hablamos de los pisos para Cancomamala es otra. Entonces, claro, aquello era lo que más simbolizaba el barrio del Trébol.
tothom pot aportar alguna cosa a l'associació veïnal i al barri, des d'un nen fins a una persona gran, que potser ara costa mobilitzar, sobretot, les edats més joves. Sí, cuesta mucho mover a la gente, porque es lo que hablamos, no se le da la importancia que tiene una associación de vecinos.
Lo que se reivindica, lo que se hace, lo que se mira por el pueblo. Yo siempre lo digo cuando hablamos en la audiencia pública y esto. No tenéis ni idea de lo que hace una asociación de vecinos. Que si no estuviéramos, lo notaríais muchísimo. Porque, claro, somos los ojos del pueblo y lo que hablamos con el ayuntamiento, lo que reivindicamos...
Claro, una cosa es ponerte y decirlo una persona a tú estar siempre pendiente de todo el barrio, que no falte de nada. Ahora estamos en el proceso participativo de la Plaza Anasís Lunes. Entonces, claro, ahí estamos para que nos hagan algo con cara y ojos, que no nos engañen, que no nos digan que van a hacer una cosa y luego nos hagan otra. Y ahí estamos picando piedra.
Com és un dia normal, diguem, el trèvol, quan obriu l'associació, que no tot passa a l'associació, evidentment, però com us organitzeu? Més enllà, si hi ha una festa del barri, doncs tots els esforços s'aboquen allà, però al dia a dia. Ui, el dia a dia, el dia a dia, nosaltres som una, jo crec que som una associació molt activa. Nosaltres fem gimnàsia, iòga, mai fundem, fem manualitats, fem informàtica...
Hacemos punto por la mañana y atendemos a miles de gente, a miles de gente que vienen a pedirnos cualquier cosa sobre la luz, sobre, fíjate, hasta familias que se enfadan a lo mejor por una herencia y vienen a hablar para poder mediar. Es algo que...
que no entenderían del contacto que hay. Luego la Junta, pues te puedo decir que a las 11 de la noche seguimos trabajando con el móvil unos a otros, oye, que falta esto, que hace falta aquello, no sé, aunque estén trabajando, porque yo estoy jubilada, pero los compañeros que trabajan no paran, no paran, es un...
Te puedo decir que estoy muy orgullosa de los compañeros que ahora mismo estamos en el camino y trabajamos todos en ello, porque aún estando enfermos siguen trabajando como mi compañero Agustín, que las ha pasado muy mal y ha estado al pie del cañón trabajando, y mis compañeros.
Doncs parlaves de les juntes justament, Maria José, enviem una abraçada a l'Agustín i també ha estat una associació veïnal presidida des dels seus inicis per dones. També hi ha hagut homes però que ha sigut bastant significatiu perquè en el moment de néixer el trèvol no era tan habitual. Va ser la Isabel Garrido, després hi ha hagut altres com la Rosa Benavent i després tu. Què representa això també per el trèvol?
Bueno, eso es muy importante porque, claro, en aquella época una mujer presidenta de una asociación de vecinos, son palabras mayores, ¿eh? Porque, claro, mucha democracia, mucho entrar en la democracia, pero ya sabemos que luego en los ámbitos las mujeres costaba más. Isabel estuvo allí bastante tiempo, luego la Rosa Benavent estuvo mucho tiempo y luego llegué yo, luego ha habido hombres, pero...
No sé, para nosotros es una cosa muy importante la igualdad en nuestra asociación y la reivindicación de que ahí cogemos todos. Yo creo que fue una demostración de democracia que era cierta. I en els últims temps, no només el fet de la presència de les dones, que ja és prou important, també lluitar pels drets LGTBI, la il·lusió real i la diversitat, tot això també és adaptar-se, imagino, als nous temps, però sense deixar de banda aquest esperit reivindicatiu que ha tingut el Treveol
Desde el principio. Siempre hemos tenido reivindicación en el Trebol. Como sabréis, el mismo ADISCAP fue una entidad que desde el Trebol la apoyamos, la empoderamos y nos tuvo ahí para decir aquí tenéis el local hasta que os iniciéis y nos tuvo.
Ahora cogimos también lo de Guanyem el cáncer, también que estuvo dos años, como sabéis, parado. La asociación abrió puertas, les dijo aquí estáis, queréis montar una entidad, os ayudamos y dijeron que no, que venían desde la vocalía de salud, salieron de la vocalía de salud, ahí están, ya llevan ocho para nueve años. Entonces quiere decir que la asociación de vecinos siempre ha estado abierta a ayudar a todo el mundo, a todas las entidades que hubieran hecho falta,
abierta para ser más diversos y el LGTBI, como sabréis, fue la asociación que salió de ahí la primera vez que en San Vicente se pusieron en los barrios las banderas del LGTBI por los árboles y por todo, salió del trébol, o sea, se acoplaron más y salieron y este año pasado conseguimos que ocho asociaciones se apuntaran a hacer la pancarta grande del LGTBI+.
I recuperant aquest component de mobilització, avui dia quines diríeu que són les principals lluites que té sobre la taula l'associació veïnal i el barri en general? El procés participatiu necessita més, que segurament sigui un dels pilars de reivindicació actuals d'aquests moments. Jo crec que és interessant fer la crida a la gent que participi a totes les oportunitats que pugui.
el procés participatiu per poder dir la seva i aconseguir una transformació de la plaça digna i que respongui a les necessitats reals del veïnat. Per exemple, ara hi ha una tendència molt clara cap a la pacificació i cap a la renaturalització dels barris, pobles i ciutats. Un exemple clar i evident.
Barcelona mateixa com a gran ciutat s'ha transformat en els últims anys cap aquí i jo crec que hauria de ser una miqueta segurament la petició la pacificació de la zona més albrat, és un poble de la mateixa jo crec, la meva percepció també com a quasi nou vingut és que li falta verd, li falta albrat li falta espai de pacificació com deia
i no sé, algunes voreres per exemple que són estretes i això que deia m'agrada de la diversitat i d'un poble que visqui obert i adaptat per les necessitats de tothom hi ha voreres estretes on mateixos carros de cotxets d'infants o cadires de rodes a vegades tenen dificultats per passar aquestes serien per exemple algunes coses sobre la taula
Doncs la importància també que al municipi i l'espai públic també hi ha molta reivindicació al darrere i que dona mostra de moltes coses i de molts canvis. I justament, deia el David, pràcticament no he vingut. Portes menys temps que la Maria José a Sant Vicenç dels Horts i al barri. Què et va semblar quan vas arribar-hi o com t'hi vas sentir?
Bé, la curiositat per conèixer un entorn que per mi era nou és que de seguida que vaig arribar va ser com, això és el meu nou espai de vida per tant hem de participar i vam anar a picar la porta del tribol i des de llavors i llavors Per què rius, Maria José?
Porque vinieron, es que es muy bonito porque vinieron a una asamblea, que os recuerdo que el día 7 tenemos otra asamblea general para el que quiera venir, sea socio o no puede participar, y vinieron y nosotros como muy acogedores, unos anfitriones muy buenos, cerramos la puerta para que no se salieran. Y no hemos salido. Métodos contundentes. Muy democráticos.
Una miqueta, no, simplement la curiositat sobretot de descobrir i de conèixer un entorn que és divers i que és molt interessant des d'aquesta diversitat. Bé, com es repeteixen a vegades els patrons també, no?, a tots els llocs. Doncs no sé, Can Ros també té un estigma molt peculiar, com passa en molts altres barris, però tu camines per allà i pots caminar supertranquil, superfeliç i no hi ha cap problema, no hi ha...
Perquè quan arribàvem també és com... hi havia missatges des d'aquí, no? És com, vale, aquest barri, doncs, tinguem cuidat, cuidado, tal, tal. I vam dir, doncs jo no m'hi sento incòmode, no? Ni en cap moment, no? M'hi he sentit incòmode allà, per exemple. Bueno, no sé com es repeteixen i com a vegades, des de la novetat, que no tens els prejudicis inicials o que durant anys alimenten el discurs de la gent, doncs també és interessant veure...
Anar construint el dia a dia al final. Maria José, quan mires enrere, tu que sí que portes molts anys a Can Ros, quins són els canvis més evidents que has notat al barri? Ja que parlem de fotografies per concretar-ho, tu tens alguna fotografia al cap antiga que diguis, ostres, és que mira com ha canviat, eh? És que quan la miro sembla un altre barri o el reconeixes però dius, Déu-n'hi-do.
Bueno, yo las tengo muy recientes porque, como sabréis, hace tres años o cuatro, hicimos una exposición de cosas antiguas del barrio, Can Costa, La Guardia y el Trémol Conjunto, y claro, allí nos salieron fotos de cómo estaba el barrio en sí, pero antiguo, no era en plan como a la asociación, sino lo que era el barrio en global. Mira, yo soy de San Antonio, yo soy hija de San Vicente,
Yo vivía entre San Antonio y Cancosta. Estaba en el límite. Y me bajé aquí a vivir, ¿no? Cuando ya me casé y me vine aquí a vivir en los pisos. Entonces, claro, yo recuerdo la esquina aquella donde la calle Mampel, el Parque Narcís Luna es como era,
Entonces, claro, verlo ahora y verlo entonces era impresionante. La calle Barcelona era de dos sentidos, claro, porque era la entrada y la salida del pueblo. Había un señor justo en Mampel que no estaba muy bien, te tiraba el agua a la calle, todo aquello. La calle Jacinto Verdaguer, todo barro. No sé, es que era...
No había allí tiendas, no había nada. Era muy... Hasta que no pusieron el mercado. Yo me pongo en la calle Jacinto Verdaguer y miro para adelante y digo, Dios, cómo es mi barrio. Es lo que dice mi compañero. La percepción puede decir que hay inseguridad, pero yo pasé a todas horas del día y de la noche y yo no tengo esa inseguridad. No más que otro barrio, ni menos. Claro, esto hay que componerlo. No es una cosa de ver caramelo, pero no tengo otra percepción que pueda tener otro barrio o otra zona de otro pueblo.
Lo veo bien. Y la gente... Somos solidarios porque pasa cualquier cosa y la gente acude. No deja de ser... Porque aparte también hay que saber que es el barrio más grande que hay en San Vicente. Esto también influye. Somos muchísima gente. Entonces, claro, hay más movimiento. Pasan cosas.
Doncs ja per acabar, com que les fotografies donen compte també d'aquesta evolució, quin missatge us agradaria fer arribar a l'audiència perquè rebusquin a calaços, perquè s'assumin aquesta crida i aquesta mirada col·lectiva cap a la història del barri?
Com a qualsevol festa, quants més siguem, més riurem. Llavors, serà molt interessant veure com la gent ensenya els seus records, les seves històries, i venir i col·laborar i participar i compartir-ho, no? Jo crec que és interessant. Per tant, animem a tothom a que busqui i vingui i participi i digui que aquesta fotografia ha d'estar perquè és superimportant per la seva vida i, per tant, pel barri i, per tant, pel Trívol.
animarlos a que vengan, a que participen y a que traigan sus fotos porque se verán. Luego, claro, con el acto que hagamos yo creo que se sentirán gratificados de ver lo que han hecho. Lo que sí se me ha olvidado decir una cosa y es la reivindicación que tenemos es con la ginecóloga que, como sabéis, mandamos 6.585 firmas
A la Generalitat, nos han contestado que han entrado por registro, estamos esperando tener una reunión en la Generalitat y que también la reivindicación que tenemos, estamos en contacto con el CAP y el CUP, tuvimos una reunión con la directora, que no nos lo hemos dicho, y si alguien tiene alguna queja que venga también a decírnoslo, porque estamos en contacto para mejorar la salud del pueblo y los médicos y todo que vengan.
i animar-los a que vengan a participar i haremos una exposició muy bonita, ¿verdad? Per cert, parleu d'aquest acte d'Humanatge, ja teniu data o esteu preparant? La data serà al voltant del mes de juny, no tenim data concreta exacta, perquè també dependrà una mica de l'evolució d'aquesta recollida de fotografies i com fem la selecció final de l'exposició, que també volem que sigui una part important de l'acte.
Llavors, una vegada tinguem tota la selecció, doncs això, farem també l'acte i també perquè tingui postcos la mateixa exposició. Després no només es presentarà el que serà el dia de l'acte, sinó que també estarà exposada a la sala del trèvol, aquella que tenim...
que dona el carrer amb la vitrina gran, que per cert convido a tothom també que vulgui fer algun altre tipus d'exposició, algun altre tipus d'activitat en aquella sala, és més que benvingut, benvinguda, perquè, com dèiem, volem que la gent participi i aquell espai està pensat també perquè la gent participi ja sigui a nivell creatiu, a nivell... tinc una reunió o vull fer una proposta més cultural, més artística.
El local de l'associació sempre obert a totes les propostes. Doncs, feta aquesta crida, ens acabem aquí. Segur que hi ha molt per parlar, molt per recollir, es gira feina, com sempre. Estarem pendents i ja explicarem totes les novetats. Maria José Martínez, David Motoso, moltes gràcies. A vosaltres.
Seguim parlant de fotografia. El Centre d'Estudis Locals organitza aquesta tarda una nova xerrada sobre fotografia d'autor a les voltes. Anirà a càrrec de David Salcedo. És l'activitat que es va haver d'ajornar per les ventades el 12 de febrer. Salcedo és fotògraf, professional i docent d'art. S'ha format a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.
i exposat a galeries i festivals d'arreu d'Espanya i Europa. A les seves fotografies explora la llum mediterrània, la memòria i la narrativa visual amb un llenguatge poètic i personal. El títol de la xerrada d'avui ja és prou abocador, horitzons torts i cors desenfocats. Ell mateix explica el motiu i el sentit de la xerrada.
Vaig començar a utilitzar aquest títol a una conferència que vam fer al Centre de la Fotografia d'Andalusia, a Almeria. Feia una mica de referència no només a la meva obra, sinó a la foto que a mi m'agraden, que aparentment no agraden els aficionats de la fotografia quan comencen a fer fotografia. No tens per què explicar una història, però sí que tens que transmetre
una idea o un pensament. La millor dificultat que té la gent és brinar de què està parlant, perquè la fotografia no és la superfície, sinó és la metàfora que estàs creant. Ser conscients de què ens estan dient, com funciona, com podem pensar. Doncs sobre com es crea la pròpia mirada darrere la càmera es podrà reflexionar avui a la xerrada amb el fotògraf David Salcedo, a partir de dos quarts de set a les voltes.
El pròxim contracte del bus urbà inclourà servei als caps de setmana. Ho va anunciar ahir el regidor de mobilitat a la tertúlia 4 bandes de Ràdio Sant Vicenç, Isidre Bautista. Segurament, segurament no, segur, que el bus urbà funcionarà als caps de setmana també.
i a més estem plantejant uns canvis d'autobús, de models d'autobús una miqueta més petits per adaptar-los també als carrers de Sant Vicenç. Tot això s'ha d'encaixar dintre del que dic, d'aquest pressupost que se'ns ha de lliurar i que se'ns ha d'acabar de fer aquest projecte, però tant de bo, jo tinc moltes ganes de fer aquesta presentació del que serà el nou bus urbà.
Bautista va explicar que Ajuntament i Àrea Metropolitana estan acabant d'ajustar el plec de condicions del nou contracte del bus urbà. El contracte actual acaba al setembre. El regidor veu probable una pròrroga del contracte actual fins que es resolgui la licitació, però assegura que no serà llarga. A l'horitzó també es preveu un replantejament de les línies del bus interurbanes.
aprofitant que les competències passaran de la Generalitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. A la tertúlia a quatre bandes, la portaveu de Fem Sant Vicenç reclamava ahir millor servei del bus interurbà. Escoltem Marcelina Bosch i Isidre Bautista.
Creiem que és imprescindible que hi hagi una actuació contundent per part del govern municipal a l'hora de reclamar una millora del transport públic interurbà. Per exemple, no tenim comunicació amb el Vallès, un transport públic sí que el tenim, però és dificultosíssima i agafa molt de temps. I després, en Barcelona, sort que tenim els ferrocarrils de Generalitat,
però hi ha tota la part de la diagonal i cap amunt que difícilment es pot cobrir, llavors hi ha autobusos directes però tenen poca freqüència i n'hi ha pocs. Hi ha una redefinició també d'aquestes línies, haurem de mirar quins són els trajectes que es conserven, quins no es conserven, les freqüències, el paper de l'E20, dels express també, com hem d'encaixar tot això dintre d'aquest nou traspàs de competències a l'àrea metropolitana.
que no és per menys tenir el paper de la Generalitat, diguéssim, però l'àrea metropolitana som els municipis que la integrem i coneixem realment quines són les necessitats que tenim a cadascun dels nostres municipis, quins són els nostres barris i quines són les necessitats de mobilitat que generen els nostres barris. La tertúlia a quatre bandes es pot escoltar a ràdio sbh.info i a les xarxes socials de Ràdio Sant Vicenç.
L'àrea metropolitana de Barcelona ha començat a Sant Boi les obres de la pèrgola fotovoltaica amb més potència del territori metropolità i la cinquena més potent de Catalunya. Es construeix a l'aparcament del centre comercial Alcampo i es calcula que la instal·lació abasteixi una quarantena d'equipaments públics de Sant Boi i tingui capacitat
per generar a l'any l'energia solar equivalent al consum de 1.200 llars o de 2.400 cotxes elèctrics. La duració aproximada de les obres serà d'un any. Segons estima l'AMB, aquesta instal·lació evitarà l'emissió de 1.155 tones de CO2, una quantitat comparable a la que emeten 257 vehicles de gasolina durant tot un any.
El projecte d'instal·lació de la pèrgola fotovoltaica també preveu la millora de l'entorn de l'aparcament del centre comercial Alcampo, amb una il·luminació més potent. A la part inferior de la pèrgola s'instal·laran 170 lluminàries LEDS amb un sistema de telegestió intel·ligent del flux lluminós per garantir un nivell d'il·luminació òptim de nit i de dia.
També es crearan dos espais verds i zones d'ombra i es millorarà l'asfalt de l'aparcament. La inversió per aquesta actuació és de 7.345.000 euros, prop de 2 milions finançats amb fons Next Generation i la resta amb fons propis de l'AMB i una aportació de l'Ajuntament de Sant Boi.
Molins va tenir un benefici net de 185 milions d'euros el 2025, un 1% superior a l'any anterior, el que equival a un benefici per acció de 2,80 euros. La companyia ha presentat resultats avui. Segons informa en un comunicat, ha mantingut un creixement sostenible i rendible, malgrat el context d'incertesa financera i geopolítica. Diu la companyia que l'impacte negatiu dels tipus de canvi, especialment a l'Argentina i a Mèxic,
S'ha compensat amb la gestió de preus, l'eleva de cartera de projectes, de solucions prefabricades i les incorporacions de negocis a Portugal i al sud-est d'Europa. L'any passat Molins explica que va fer inversions per valor de 170 milions d'euros, un 74% més que l'any anterior. El 60% d'aquestes inversions es van destinar a creixement, amb la compra de dues empreses líder, prefabricat de formigó, una a Portugal.
I l'altre, al sud-est d'Europa, una nova planta a Espanya per triplicar la capacitat en habitatge industrialitzat i el desenvolupament d'una planta de mobiliari urbà de formigó als Estats Units. Avui les jornades de portes obertes als centres educatius de Sant Vicenç continuen i és el torn de l'Escola La Vinyala. En parlem amb la seva directora, l'Anna Bach. Bon dia, Anna.
Bon dia. Doncs expliqueu-nos què heu previst per les jornades de Portes Obertes d'aquesta tarda. A veure, nosaltres vam fer un formulari perquè la gent s'inscrivís per tal de tenir una miqueta de previsió de les visites. Llavors, hem previst dos torns de visita, depèn del número de famílies que estiguin interessades en conèixer l'escola.
Primer, depèn del número, farem dos torns, és a dir, dues rutes per dins el centre per visitar diferents espais que volem ensenyar i, si depèn del grup, faríem un grup i faríem una única visita. Després hem preparat una petita sorpresa, que no vull ara dir-la aquí, i després la xerrada, que serà d'ho explicar una mica, doncs,
com és la nostra escola, el tema dels valors i la convivència, els programes que tenim aquí com a novetats, la vida sana i la salut, la tecnologia i la ciència, les arts escèniques, la llengua estrangera, com es treballa a l'escola... I bé, i també explicar tot el tema de les línies metodològiques del centre. No volem... És a dir...
Volem que les famílies preguntin perquè sabem que és un moment clau i decisiu en la presa de decisions de matricular amb un infant en un centre. Segurament és el moment on realment has de plantejar moltes coses. No és fàcil decidir perquè sempre tens dubtes, m'equivocaré, no m'equivocaré, és millor l'altra escola. Llavors, jo sempre dic que l'important és matricular el nen a l'escola on tu realment vols.
I, Anna, justament feies una pinzellada, però què diries que fa especial l'escola La Viñala? Què destacaries de la vostra manera de fer, del vostre projecte? És una escola on s'atén a la diversitat. Jo penso que és un dels puntals clau de l'escola, l'atenció educativa personalitzada. També el tema que estem dins de programes d'innovació, en aquest cas, potser una mica agosarats, però...
Estem acompanyats de la mà del Departament d'Educació pel tema del programa Florence de les Matemàtiques, ja és el segon curs. Estem canviant tota la metodologia de les matemàtiques des d'ahir 3 fins a 6è. Actualment ja l'estem implantant. I després també tot el tema, estem a diferents xarxes, com per exemple la xarxa de la competència lectora, que també ens està donant un cop de mà molt important
amb el tema de la comprensió lectora. És a dir, en l'actualitat els nens estan deixant de llegir perquè estan immersos en altres... Bé, estan immersos en pantalles... Bé, tot aquest hàbit s'ha perdut i nosaltres estem intentant donar una volta a tot aquest aspecte, no? Perquè creiem que és clau. També el tema de les llengües estrangeres. Nosaltres fem l'anglès...
a infantils ja, des d'ahir 5, tenim auxiliar de conversa, l'hem ampliat a 3 cursos de l'escola, tenim desdoblaments d'expressió oral, és a dir, d'anglès, t'estic parlant, tots els cursos queden coberts amb el tema de la llengua anglesa. I bé, també destacar tot el tema, participem en moltes associacions, com per exemple...
Estem a l'associació Bídia, tot el tema de la sostenibilitat, amb associacions, bueno, participem a la marató, fem tot, som un centre formador de pràctiques universitàries, que trobo que això també és molt important remarcar-ho, perquè aquí tenim normalment estudiants de pràctiques universitàries de totes les universitats de Catalunya. Col·laborem molt amb Salut, amb el Departament de Salut. Aquest any estem en una prova pilot,
del programa Prevent, que és tot el tema de la prevenció de l'alimentació amb els infants i adolescents. Sobretot plegat, segur que es pot parlar avui, preguntar, resoldre dubtes en aquestes jornades de portes obertes, que en el cas de l'escola La Vinyala començaran a un quart de cinc. Anna Bach, directora del centre, gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé aquesta tarda. Moltes gràcies.
I per acabar, tornem a la biblioteca a les voltes, perquè avui hi ha nova sessió de minicontes. Es parlarà sobre les mentides d'en Guillot, que creixen sense control fins que poden posar en perill algú que estima. Els minicontes s'adrecen a famílies amb infants de dos a quatre anys i cal inscripció prèvia per participar-hi. L'activitat començarà a dos quarts de sis a la sala infantil de la biblioteca. Sant Vicenç del Dia
Doncs amb els minicontes arribem al final d'aquest informatiu d'avui dijous. Demà a partir de la 1 tornarem a posar Sant Vicenç al dia. Gràcies per fer-nos confiança i fins demà.