Sant Vicenç al dia.
Bon dia. La setena marxa de torxes de l'implicat per Sant Josep va reivindicar ahir al vespre la lluita feminista comunitària i les dones cuidadores. Una seixantena de dones de totes les edats i alguns homes van il·luminar els carrers de Sant Josep en la prèvia vicentina del Dia Internacional de les Dones. Al final de la mobilització...
La plaça Narcís Lunés va acollir un homenatge a les dones assassinades a Espanya per violència masclista aquest any i una celebració de la diversitat amb actuacions musicals i de dansa. Ara hi entrem al detall, abans repassem la resta de titulars del dia.
Resistents i deportades. És el títol de l'exposició que repassa la memòria de les dones republicanes que van patir la repressió i la deportació als camps nazis. Es pot veure a l'arxiu municipal fins al 27 de març i avui Roser Calpe en farà una visita guiada.
El col·lectiu Baixa Història i Arran recuperen aquesta tarda el llegat i la memòria de Virginia en posta a l'esquella. Volen repassar la vida de la mestra i sindicalista afusellada al Camp de la Vota el 39 en un espai de debat sobre els reptes del feminisme i la lluita de classes al Baix Obregat.
La caminada solidària de temps de lleure aconsegueix 8.243 euros per la investigació del càncer infantil. La solidaritat vicentina acumulada durant les 11 edicions de la caminada ja sumen 76.800 euros de finançament pel centre pediàtric de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues.
I s'espera un temps remogut per les properes hores. Sant Vicenç dels Horts té en alerta el pla d'actuació municipal per pluges fins demà a la tarda i també hi ha prealerta per ventades. Ens actualitza el temps. Luismi Pérez, bon dia. Bon dia, ja hem tingut el primer tastet de ruixat i també encara amb aquesta bona empastifada perquè el que ha caigut és fang, en molts casos...
ja aquesta pluja serà molt més abundant i molt més quantiosa i extensa a partir d'aquí migdia. Per tant, s'ha de dir que la pluja acabarà guanyant terreny a tot arreu en el cas metropolità i una pluja, insistent, una pluja destacable fins i tot després de dinar a partir de les dues o tres de la tarda, aquesta precipitació molt més abundant.
I amb vent, que continuarà bufant a molts indrets, vent de llevant o d'agregal, per tant, sensació de frescor i mala mar. Atenció, perquè arran de costa tindrem un temporal d'agregal bastant destacable i la pluja no s'acabarà només avui. N'estem pendents a la xarxa? Doncs pendents de les pluges i del cel aquests dies. Gràcies, Lluís Mi. Us parla Sara Cabrera. És dijous 5 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
Visca! Visca! Visca! Visca! Visca! Visca! Visca! Visca! Visca! Visca! Visca!
Doncs així, reivindicant la lluita feminista des de la comunitat i les dones cuidadores, aquests van ser els clams principals que es van sentir ahir pels carrers de Sant Josep, en la setena marxa de torxes de l'implicat per Sant Josep. Una seixantena de dones de totes les edats i alguns homes van encendre les torxes i van il·luminar els carrers del municipi de compromís per la igualtat. L'arriba de la plaça Narcís Lunès va tenir moment solemne. L'homenatge...
a les 10 dones assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya en el que portem d'any. Pilar, 38 anys. Quesad Haen. Jarina, 43 anys. La Palma de Gran Canària. Maria Isabel, 58 anys. Olvera, Càdiz. Maria del Carmen, 78 anys. Badajoz.
Victòria, 33 anys, Alaurin del Gran de Màlaga. Maria Belén, 52 anys, Mos, Pontevedra. Anna Maria, 66 anys, Panicàssim Castelló. Maria José, 48 anys, Xilxas Castelló. I la seva filla Noemi, de 12 anys. Patronila, 36 anys, de Madrid. I Tatiana, 28 anys, Sarriguren, Navarra.
Després va venir la reivindicació del moviment feminista com a escut democràtic i de progrés social. L'encarregada de llegir el manifest del 8 de març va ser Rosa Rodas, de l'implicat per Sant Josep.
El 8 de març, Pienta Nacional de les Dones, és una jornada de reivindicació i de memòria col·lectiva. Un espai compartit per reconèixer el camí recorregut pel moviment feminista. Honorar les dones que s'han precedit i reafirmar avui, més que mai, el compromís amb la igualtat efectiva entre dones i homes com a pilar i renunciable de la democràcia. Al llarg de la història, el feminisme ha estat un moviment capaç d'obrir escletxes en ús
que semblaven inamovibles. Gràcies a la lluita sostinguda de generacions de dones urbanitzades s'han conquerit drets civils, polítics, socials i laborals que avui formen part del nostre marc democràtic. Res n'ha estat un regall. Tot ha estat fruit de la mobilització, del pensament crític i de la resistència col·lectiva.
Dones i homes, des de la diversitat d'orígens, edats i trajectòries, deixem un escut col·lectiu, forjat amb ideals democràtics, davant els discursos buits i contraris als valors de la humanitat. Justem per la convicció i les polítiques feministes com a motor per a continuar avançant en els drets. La mobilització va acabar amb un acte de celebració de la diversitat a la plaça Narcís Lunes, amb actuacions musicals i de dansa.
Arriba la suya, arraste la espuesta. Diez juntas motetes de hoy. Empece.
La llavor és un segle de dones que es reuneix cada dilluns al Rocío i, tal com han descrit elles mateixes, aquest grup és una llavor que elles mateixes han plantat i carreguen cada setmana amb les seves trobades i que les ajuda a florir individualment com col·lectivament. L'objectiu és compartir el sentit de la comunitat. Haremos una dança, primero, para honrar la memoria de todas las mujeres que ya lo están, que se llama Retorno a la Paz.
Y después haremos otra danza que se llama María la Curandera, como un himno de energía y de cuidado para todas esas personas que están en esa situación y necesitan de todo nuestro apoyo.
I amb aquesta banda sonora de fons vam poder parlar dels objectius i les activitats de la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb la regidora de Feminisme. Imma Moyano, bona tarda, bon vespre. Bon vespre, moltes gràcies. Ha acabat la marxa de torxes de l'Implica, també coincidint amb la concentració mensual per les violències masclistes aquí a la plaça Narcís Lunes. Com l'ha viscut? Quina valoració fa de la participació que hi ha hagut?
Doncs ha sigut una participació massiva, un munt de dones que hem baixat, que ens hem trobat allà del Rocío amb una causa comuna, que és la lluita feminista i la reivindicació pels drets i contra l'eliminació, precisament, de les violències masclistes i ha sigut impressionant. Hem vist amb alguns miralls d'aquests del tràfic les torxes encesses a la foscor i això no et pot deixar indiferent mai, la veritat.
És un acte també de visibilització del compromís feminista pels carrers de Sant Vicenç que falta fa, diguem, perquè amb aquesta concentració mensual dels feminicidis també, segons dades del Ministeri d'Igualtat, hi ha deu dones assassinades, dos menors per violència vicària aquest any i, bé, les xifres, si mirem des que es tenen dades oficials, són esgarrifadores.
Creieu que es denuncia prou aquesta xacra social, que la gent és conscient del que implica? Doncs si ho comparem amb fa 20 anys, sí que hi ha una constanciació. La gent sap el que són les violències masclistes, sap quin tipus de violències hi ha i estan conscienciades. Però ens hi trobem també amb un retrocés, amb un moviment en contra d'això. Ja ens ho hem trobat cada vegada que una onada del feminisme ha canviat i ha agafat empenta.
que teniu un moviment contrari, que realment el que fa és treure drets i fer un negacionisme total del que és les violències masclistes. Ja ens s'obloven amb els discursos de la dreta i l'extrema dreta que neguen encara que hi hagi una violència de gènere. I tenim claríssim, tu mateix ho acabes de dir, reivindicades com a violència de gènere, comptabilitzades n'hi ha 10 dones. Però quantes dones hi ha que estan patit ara mateix la violència masclista a casa seva i no ho sabem.
Perquè ja ho hem dit moltes vegades, que el feminicidi i l'assassinat per violència masclista és el sum d'aquestes violències. Però n'hi ha moltes, moltes més violències econòmiques, violències socials, la violència institucional també. I ens hem trobat amb moltes, moltes més denúncies. No és només el que es veu, sinó tots els casos que també estan des del CIAT i que afecten a dones de totes els estatus, de totes les classes socials, de totes les procedències i de totes les edats.
Això és la part més negativa, és evident. No podem deixar de parlar de violències masclistes pel 8 de març, tant de bo arribi un moment que es pugui, però de moment no. L'altra part, avui també s'han lliurat els premis del setè concurs de dibuix i arts visuals del Centre Diari Sant Josep. Hi ha hagut rècord de participació, 97 obres. Ens explicaven que especialment a la categoria d'adolescents és una porta d'esperança en aquest cas, oi?
amb adolescents i amb nenes i nens més petits que també han participat, 97 obres, estem parlant de quasi un centenar que han participat i ho han fet amb dibuixos i amb diferents representacions gràfiques també i han representat les dones que no han tingut mai representació. Aquesta consciència també que les dones han estat invisibilitzades durant segles, aquesta consciència que les dones per actuar, per escriure,
per fer art, havien de fer-ho amb un pseudònim masculí o havien de fer-ho amb cicles, doncs sempre ha demostrat que les dones sempre han estat infravalorades i que ens hem hagut d'amagar per fer el que realment volien, per por...
o per ser desprestigiades com a dones. I això vol dir que aquesta joventut ja creix en aquest coneixement que potser fa 50 anys amb els llibres de text, per exemple, no sortia. I això dins del currículum i dins de les activitats extracurriculars és important que ho coneguin perquè és una motxilla que ja porten a sobre de coneixements que abans no es tenia.
Justament com es treballa també des de l'Ajuntament, però també en xarxa amb les entitats socioeducatives per aquesta sensibilització i els valors del feminisme entre els adolescents, entre els infants. Amb una sola parola imprescindible.
Perquè dins de la formació de les edats més tempranes és quan realment s'adquireix aquest coneixement del que és el feminisme, no el que ens volen fer entendre des d'alguns grupús, clar, i des de la caverna, del que és el feminisme. Realment el feminisme són drets per tots i totes.
Estem parlant també que aquestes persones, aquests infants, creixeran amb aquests coneixements. Aquest any el manifest l'hem sentit, fa res per part de membres de l'IMPLICA, també és la declaració institucional. Posa en valor aquests 50 anys que es commemoren en guany aquest 8 de març de les primeres jornades de la dona a Catalunya.
Quina importància té reivindicar aquesta memòria feminista avui? Parlàvem amb tots aquests discursos antifeministes, aquesta ofensiva de discursos d'odi, posant valor el que ja van fer les dones catalanes fa 50 anys.
Doncs és el reconeixement de la lluita de les que vam venir abans que nosaltres i la creació que diem sempre des del moviment feminista, la creació de referents. Un mirall on les noves generacions es puguin veure reflectides i veure que no és una lluita que hagi nascut ara, sinó que ja portem...
Per centenars d'anys, ho hem de dir així clarament, des d'Olim de Gurx, per exemple, han passat per diferents, com deia, diferents sonades del feminisme, diferents classes de feminismes, i entenem que és molt important reivindicar les lluites d'abans per saber tot el que van implicar i tots els patiments que es van haver, perquè ja van haver-hi dones que van perdre la vida perquè les dones que estem aquí ara tinguem el dret al vot,
Coses tan senzilles com aquestes d'obrir un compte bancari que no podíem fer. Dones que van lluitar pels drets que nosaltres estem gaudint en aquest moment i que hem de continuar defensant perquè en moments de canvis estructurals com els que estem patint, els drets de les dones són el primer que es qüestiona sempre.
I si no estem aquí per defensar-la, si les feministes i els homes aliats que també estan aquí, que també són importants que siguin conscienciats perquè ells han d'entendre també el que són els privilegis i s'han de qüestionar quin tipus de masculinitat volen continuar mentre estiguem fent totes i tots pinya, continuarem endavant. I hi ha un precedent, hi ha un precedent, es van aconseguir drets
I el que hem de fer és, a més a més d'aconseguir drets, hi ha lleis que ens avalen, també conservar els que ja tenim, perquè realment venen temps molt difícils. I jo crec que tots i totes en el fons ho sabem. I si continuem amb aquesta lluita, amb aquesta defensa de drets al cap i a la fi, i ho fem conjuntament, mantindrem el que hem aconseguit i continuarem endavant amb un nivell d'igualtat, que és l'únic que demana el feminisme.
Avui estem en aquesta part més de mobilització al carrer, impulsada per l'Implica, també per l'Ajuntament, però els actes de commemoració del 8 de març segueixen durant dies marcant l'agenda Vicentina. Són diversos, exposicions, teatre, xerrades sobre fotografia d'autoria femenina...
també de prevenció del benestar i salut del sol pèlvic, el sopar de les dones d'en Comú Podem i la lectura del manifest a càrrec de Verónica Campos, la Menos de Oro, que la coneixem popularment dissabte. Per què aquesta aposta per formats tan diferents per commemorar el 8 de març a Sant Vicenç? Quin és l'objectiu de plantejar aquesta diversitat d'opcions?
Doncs arribar a tots els públics i a totes les edats. I com hem comentat abans, que comentaves també la creació de referents, n'hi ha exposicions que precisament rindeixen un homenatge a aquestes dones que ens van precedir. I és una exposició molt amena que recomano que vagin a veure el Virginia en Posta, que precisament parla d'aquestes lluites que van haver-hi abans les dones que ens van precedir en tots els àmbits,
perquè són les dones que hem dit sempre que estaven invisibilitzades. Les altres exposicions també ja van haver-hi dones a la fotografia i també van estar invisibilitzades. Volem donar aquest cor, aquest punt de vista, perquè la perspectiva de les dones també s'ha de tenir en compte, tant a l'art com en tots els àmbits de la nostra vida. I ja per acabar, regidora, quin missatge creu que ha de sortir amb força al carrer aquest diumenge, aquest 8 de març?
El missatge és molt clar, contra els delictes d'odi, feminisme. És que contra les desigualtats, feminisme. Contra les violències masclistes, feminisme.
És el que hem de dir, hem d'estar totes juntes, continuar juntes independentment dels colors polítics i de les ideologies, però hem de continuar per preservar els drets aquelles que van aconseguir, que es van deixar la vida aquelles que van venir abans que nosaltres, per les que som, per les que serem també. Totes, doncs moltes gràcies, regidora Ima Moyano.
Moltíssimes gràcies a vosaltres, com sempre, i enhorabona per la feina que feu, com a dones també, i per donar-nos veu que tantes vegades hem estat silenciades.
Una altra de les propostes pel 8 de març és l'exposició Resistents i deportades, que es pot visitar a l'Arxiu Municipal fins al 27 de març. Posem ara el focus en la memòria històrica i molt especialment en la memòria de les dones que van patir la repressió i la deportació als camps nazis. La mostra està impulsada per la Miquel de Mauthausen i recorre la història de la resistència i la deportació femenina a Europa, amb una èmfasi especial a les dones republicanes espanyoles que van anar per al camp de concentració
de Ravensburg. Aquesta tarda l'arxivera municipal farà una visita guiada i unes hores abans parlem amb ella a Ràdio Sant Vicenç. José Calpe, bon dia. Hola, bon dia. Comencem parlant d'aquesta visita. Com l'has plantejada? Què hi explicaràs? De fet, la idea és fer una visita comentada per guiar una mica, perquè es tracta d'una exposició com la majoria d'aquestes de memòria,
que tenen molta teca, ho diria, moltíssima informació, cal tenir una miqueta de test per centrar-te i eixir-te-la i empapar-te una miqueta tot el que expliquen. Llavors faré cinc cèntims d'allò com més a destacar perquè la gent porti una idea del que va representar l'estat del camp de Ravensbrück.
L'exposició posa el focus, com dèiem, en la deportació femenina i republicana i apareixen noms de dones que són ben coneguts, com Neus Català, però malauradament moltes altres. Què s'hi pot veure, Roser? L'exposició està estructurada, de fet són 27 plafons, vull dir que és una exposició bastant extensa en la que es pot veure d'entrada
un reconeixement a aquestes dones republicanes espanyoles que van ser resistents. Les posicions s'entrenen a aquelles dones que està documentada que va participar en la resistència francesa. Arran d'això van ser pressionades o per la Gestapo o pel govern de Vichy, la policia de Vichy, i aquest empresonament va fer...
va fer que les portessin deportades al camp de concentració. De fet, l'exposició està feta per les memòries i pel que van deixar escrit totes aquestes dones, perquè hi ha un problema important, no només de Raben, sinó de la majoria de camps de concentració nazis, que quan les SS abandonaven el camp van destruir pràcticament tota la documentació que quedava.
I per tant està feta, com ja he dit, amb aquestes memòries, algunes de les quals estan publicades, i també en base al reconeixement que van fer els butxins en els judicis de Nuremberg i altres judicis que es van fer posterior sobre el que va passar en els camps de concentració.
És a dir, que d'alguna manera l'exposició combina contingut històric amb textos, dibuixos, memòries de les pròpies represaliades. Quin impacte té també això a nivell emocional quan es veu l'exposició, el fet de connectar tant en primera persona amb les seves històries?
Per mi, qualsevol d'aquestes exposicions de memòria, de totes les que hem pogut acollir a l'arxiu i totes les que hem pogut veure, per mi és una qüestió molt personal. L'emoció salta a la pell perquè estàs veient o coneixent
o reconeixent, perquè a vegades saben que van estar en un camp de concentració, però no saps ben bé el que van passar, el que van patir, o com es sentien elles, en aquest cas, que tot són dones. I sí, vull dir, l'emoció a flor de pell és important.
Dèiem que una part central de l'exposició és la història i l'evolució del camp de Ravensburg. Què el feia diferent d'altres camps i quina va ser la seva dimensió en el sistema nazi per entendre la història d'aquestes dones republicanes, justament?
De fet, el camp de Ravensbrück va ser un dels que es van crear per acollir dones. Abans que es converteixin en camp de concentració de portades i d'aquest tema, va ser un camp que van muntar per empresonar, internar,
aquelles dones que eren de la zona que consideraven asocials. En un primer moment era un lloc on acollien aquelles nenes, nenes perquè eren nenes, que no volien seguir l'ensenyament a l'escola, prostitutes, mares sense fills, tot aquell tipus de persones que des del concepte del nazisme eren asocials. I en un primer moment
El van construir per això i després amb l'abans de la guerra i amb tota la deportació i tot el que va suposar el tema del camp de concentració nazi es va convertir en un lloc on anaven instal·lant o internant, millor dit, la majoria de presoneres.
en principi era fet per dones i es va mantenir tot i que també hi van haver homes, però és un dels camps on es va acollir més dones, la majoria de camps hi van haver dones, però aquest expressament estava fet per dones. I dintre d'això m'agradaria destacar el fet que el sistema era el mateix que tots, les dones havien de patir les cues abans de començar...
ha fet la jornada de dia, etcètera, però que era un centre, es va convertir en un dels centres que va nodrir de mà d'obres clave a empreses importants, importants de l'època. Entre elles s'ha destacat una de roba, que era la Tesla, i una altra la Siemens, que van acabar construint una fàbrica a prop del camp de Ravensbrück per evitar-se els desplaçaments. La Siemens ja tenia gent que acollia d'altres camps de concentració,
però vam pensar, ostres, si en comptes de tenir els tallers a l'altra punta que han de fer una jornada de viatge de 3-4 hores del que fos, si instal·lem les fàbriques al costat dels camps de concentració, això que ens hi guanyem. I en el cas de Rabrembuch, la CMS hi va instal·lar un taller molt a la vora i allà hi van treballar milers i milers de dones amb treballs forçats, eren esclaves al servei de les empreses alemanes.
La necessitat d'entendre aquesta memòria, que de vegades des de certs sectors es diu que és una cosa del passat, Déu-n'hi-do, la d'implicacions de tot tipus, morals, quan parlàvem abans d'aquesta Ravensburg i altres camps, totes les dones considerades desviades i també conseqüències econòmiques. Justament amb aquesta idea, també fa uns anys, entorn del 8 de març, vas fer una xerrada sobre dones republicanes i anarquistes, en aquest cas, represaliades a Sant Vicenç dels Horts,
Ara l'exposició sobre les republicanes deportades als camps d'extermini nazis. Per què creus que és important abordar l'experiència femenina antifeixista, diguem, en la seva amplitud, avui, a 2026, i des de Catalunya? A veure, i no només des de Catalunya. Jo penso que la situació que estem vivint actualment, tant en el món dels joves i de les joves, que és una cosa que...
l'increment que hi ha de l'altra dreta o la dreta, o digue-li com vulguis, tot el moviment que hi ha, fins i tot molt especialment entre els joves, hi ha molts joves que neguen el feminisme, que estan tirant enrere tots aquells valors per quals s'ha lluitat i que des de l'arxiu o des de memòria, digueu com vulgueu,
intentem donar a conèixer tots aquests fes que van passar perquè no s'oblidin i perquè ho vegin. Perquè una cosa és que gent que ja va néixer en plena democràcia i que s'atreveixen a dir que con el franquismo se vivia millor o que no voldrien viure, que els sí que seria igual viure en una democràcia...
cal que coneguin què va representar, què va costar d'adquirir i de poder tenir la democràcia i què passava quan no hi havia democràcia. Jo crec que és molt important com a consciència, no només per allò, sinó per a tothom. Hi ha molta gent gran que també diu que potser es vivia millor abans. I en aquest sentit, l'exposició està impulsada per la Miquel de Mauthausen. No és la primera vegada que des de Sant Vicenç dels Horts es col·labora
amb aquesta entitat, es fan diverses propostes de recuperació de la memòria. És una mostra que és itinerant, ha passat per més poblacions. Doncs això, per què vau decidir que volíeu portar-les, en Vicent? Bé, primer pel fet, eh? Vull dir, jo crec que és important que es conegui tot el món aquest que hi ha dels camps de concentració, que de fet la mica les entren a treballar tot el tema dels camps de concentració.
És igual que no hi hagi, en aquest cas, cap dona vicentina, perquè a vegades això, com Sant Vicenç, no tenim o no coneguem cap dona vicentina resistent i deportada,
Però sí que sabem que va haver-hi moltes dones que van participar en la resistència, pensem, no sabem, pensem, perquè van ser dones que van sortir de Sant Vicenç, que es van exiliar, que van anar cap a França, que ja partien d'una lluita,
durant l'època de la Guerra Civil i que, per tant, és bastant probable, però que és poc demostrable, si més no documentalment, que aquestes dones fessin alguna acció de resistència cap al regimen nazi. Però, vaja, jo...
M'atreviria a dir que alguna de les que van sortir i que ja van crear a Sant Vicenç el moviment antifeixista, per la documentació surten noms diferents, però va haver-hi un grup de dones antifeixistes a Sant Vicenç i que es van exiliar la majoria i, per tant, podem creure que devien participar en algun moment donat en aquesta resistència al règim.
Hi ha noms i cognoms identificats? És difícil, imagino. No, no, el que passa és que ara, amb totes les disculpes del món, no me'n recordo del nom d'elles, però les tenim documentades. D'acord, i amb aquesta feina... És el problema, perdona, és el problema que tot va en relació a l'home.
Exacte. Llavors tenim documentades famílies senceres que van sortir de Sant Vicenç exiliats. El que més peste o més informació tenim és dels homes.
i tot i que hem intentat desbrinar o documentar què és el que van fer les dones d'aquests homes que van exiliar i que, per exemple, coneixem perfectament el cas d'un, el Juan Correas Alcázar, que va ser deportat i que va morir a la guerra, va ser afusellat en ple acció de guerra i que té reconeguda pel govern francès l'acte de deportació i de mort per la pàtria.
La seva dona, segur, segur que també, i em sap molt de greu de no recordar-me ara del nom, perquè era un tema que no pensava tractar, sinó hauria fet un refresc, però què és això? Vull dir, sabem el Pere Penedès, que va acabar, tota la família va acabar exiliada a Penedès,
Primer a França, després vam anar a l'Argentina. Tenim tota una sèrie de famílies o grups familiars que van marxar que, malauradament, sobre el que ens trobem més informació sobre l'home. I fins i tot això fa que a mi se m'oblidi el nom d'elles. Al final no és casual, no? Estirar els fills de la memòria ja és complicat i més en el cas de les dones que sembla que s'hagi de fer una doble feina i triple, diria jo, per buscar-ho, no? Sí, sí.
Doncs ja tornant i per acabar l'exposició que ara ens ocupa, Resistents i Deportades, per què recomanaries visitar-la, Roser?
Primer de tot, perquè insisteixo, tot i que tothom o la majoria de la gent coneixem que van assistir als camps de concentració, sense menys tenir a ningú, la majoria de la gent pensa que tota la gent que va passar per camps de concentració eren jueus.
Això és important, vull dir, perquè a vegades parles i em van dir, ah, però de veritat que hi havia deportats del Baix Obregat, doncs sí, hi havia deportats del Baix Obregat, hi havia deportats de tot el món, hi havia deportades, hi havia gent de tot el món. És cert que el pes de la societat jove va ser molt més important, és cert, però que junt amb aquests joves hi havia de totes les nacionalitats i inclús gent de Catalunya i gent d'Espanya.
Per tant, per fer una miqueta de reconeixement a aquesta gent de republicans i republicanes, en aquest cas, que van lluitar durant la guerra i després de la guerra per uns ideals que tenien clars, que era la democràcia i la república.
posar el punt en aquest fet després l'hem encabit en el tema dels actes d'avui de mas per reforçar una miqueta el paper de la dona que com ja hem comentat i com ha quedat pal·lès que a mi fins i tot s'han oblidat els noms doncs és realitat vull dir el món de la dona i el que ha viscut la dona el que l'ha passat a la dona sempre ha quedat com una miqueta soterrat pel pes que hem tingut en aquesta societat de la importància de l'home
I jo crec que val la pena, val la pena de veure-la, de conèixer el que va passar i de descobrir en primera persona, perquè com ja he comentat abans, l'exposició està feta amb les memòries que van deixar escrites les dones que van passar pel camp de Ravensbrück, jo crec que val la pena. Doncs si voleu conèixer l'experiència de les dones republicanes que van ser deportades a camps de concentració nasi, ho podeu dir.
fer visitant l'exposició, que fins al 27 de març estarà disponible a l'Arxiu Municipal, als Antics Selecians, i avui, a més, amb una visita guiada a les 6, a càrrec de l'Arxivera Municipal. Doncs, Roser Calpe, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i per la feina. A vosaltres, gràcies.
I parlant de dones republicanes represaliades, avui Arran i el col·lectiu Baixa Història organitzen una xerrada a l'Esquella per recuperar el llegat i la memòria de Virgínia Emposta. Nascuda a Pinell d'Abrai, Virgínia Emposta va viure a Sant Vicenç dels Horts i després a Viladecans, on la va detenir la falange de Sant Vicenç dels Horts. I ja sabeu com acaba la història d'aquesta mestra amb l'afusellament de Virgínia Emposta al Camp de la Bota el 8 d'agost del 1939.
Arran i Baixa Història consideren que Virginia Emposta continua sent desconeguda per la majoria del municipi i que cal saldar aquest deute històric. Xènia Martí és membre d'Arran. Reivindicar la figura de Virginia Emposta des de Sant Vicenç dels Horts és una manera de recuperar la memòria històrica d'una dona que va ser mestra i sindicalista i molt compromesa amb la lluita dels treballadors i les treballadores.
Aquesta dona va jugar un paper fonamental durant la Guerra Civil i, com moltes altres dones de l'època, la seva tasca va quedar des de llavors desbordada pel silenci històric. I és important visibilitzar-la aquí perquè podríem dir que el poble té com una mena de deute amb aquelles persones que van lluitar pel futur de la comarca i per un futur més just i igualitari.
Natàlia Nicolau és impulsora del col·lectiu Baixa Història, un projecte digital centrat en recuperar, preservar i difondre la història local i la quotidianitat del Baix Llobregat. Penso que és important reivindicar una figura com la de Virgínia en Posta per recuperar la memòria històrica del nostre poble, ser conscients que aquí també va operar un règim que va perseguir, reprimir i assassinar milers de persones per les seves idees i al final Virgínia en Posta va ser una d'elles.
A més, trobo que és important donar a conèixer la seva figura perquè tenim molt poca informació de dones que participessin activament en la vida política del poble. Sabem que hi va haver més, però de Virginia realment tenim més informació i no s'està fent del tot accessible. És una informació que està tancada als arxius. Llavors, la idea de la xerrada era poder oferir aquesta informació a la gent. La xerrada repassarà la vida de Virginia en post a través de documents històrics en què ella apareix.
La xerrada està plantejada perquè serveixi com una mena de repàs de la seva vida, o sigui, s'explicarà cronològicament diferents esdeveniments que van marcar la seva trajectòria i també penso que és molt interessant perquè es podran veure els diferents documents i fotografies que es tracten d'ella.
Sobretot es parlarà de la seva vida a Sant Vicenç i Viladacans, sobre la seva detenció i el seu empresonament a la presó de dones de les Corts, el judici sumaríssim i, malauradament, del seu afusellament. Penso que serà una xerrada molt interessant i una oportunitat per posar en relleu tant la memòria històrica del poble com la memòria de les dones d'aquest poble.
A més, un dels objectius d'aquesta tarda també serà abordar la figura de Virginia Emposta per reflexionar sobre els debats i reptes actuals del feminisme i de la lluita de classe al Baix Obregat. Així ho avança Shènia Martí.
Parlar de Virginia en Posta des del feminisme actual és una manera de veure com el seu compromís i lluita estan més vigents que mai, tot i que el context històric ha canviat, els reptes a què s'enfrontaven les dones de la seva època no són tan llunyans. Virginia en Posta no només va lluitar pel seu alliberament com a dona, sinó també per la seva condició de classe i per la justícia social.
Des del feminisme de classe que reivindiquem avui dia, la seva figura ens pot inspirar a seguir treballant per un feminisme que no es limiti a les lluites individuals, sinó que integri també la lluita social i col·lectiva.
De fet, la intenció de la xerrada és generar un espai de debat. Volem que sigui un espai de reflexió col·lectiva. La nostra intenció és que tothom, des de la persona que coneix poc sobre la història feminista de la comarca fins a qui ja té una trajectòria de lluita, pugui aportar les seves idees i experiències. I que tots i totes som part d'aquesta història i de la construcció del nostre futur. Així que és fonamental que la participació sigui activa i que fem d'aquesta xerrada un espai d'intercanvi.
Que això no és només una conferència, sinó que és un diàleg sobre com continuar avançant en les llites feministes i de classe, i com els exemples de dones com Virginia Emposta poden seguir inspirant-nos a transformar el nostre entorn. Doncs si voleu conèixer més sobre la vida i el llegat de Virginia Emposta, avui ho podreu fer amb la xerrada que organitzen Arran i Baixa Història, a partir de dos quarts de vuit a l'Esquella.
I la biblioteca acull aquesta tarda una nova sessió de minicontes enfocada a treballar la igualtat i l'expressió lliure entre els més menuts amb el conte La Faldilla Lila d'en Leo. La sessió s'adreça a famílies amb infants de dos a quatre anys i cal inscripció prèvia. Els minicontes començaran a dos quarts de sis a la sala infantil de les voltes.
Temps de Lleure ja ha fet comptes. L'èxit de la participació a la caminada per la investigació del càncer infantil es tradueix en 8.243 euros de recaptació. Són 343 euros més que l'any passat.
La solidaritat vicentina i la caminada ja acumulen prop de 76.800 euros per l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues. L'associació es mostra molt agraïda i satisfeta amb l'aportació de tots Sant Vicenç dels Horts. Sentim Andrés Rivera. Queremos dar gracias, gracias y gracias...
Empezando por el ayuntamiento, la colaboración del ayuntamiento, la implicación de comercios de San Vicenç, de empresas, de las entidades culturales del pueblo y, desde luego, la participación a toda aquella persona que desde el dorsal 00 a los caminantes hemos hecho posible hacer esta recaudación de 8.243 euros con 94 céntimos.
Haciendo la suma, en estos 11 años hace la cantidad de 76.805,73 euros. Todo esto destinado íntegramente a la investigación del cáncer infantil. Lo único que podemos decir, gracias, gracias y gracias.
Temps de Lleure està tancant ara la visita a les instal·lacions del Pediatric Center de l'Hospital Sant Joan de Déu. Estamos ahora cerrando la agenda y en los próximos días publicaremos una fecha de visita a las instalaciones del hospital donde nos explican proyectos, donde se hace un seguimiento de los recursos y de las aportaciones, donde nos enseñan laboratorios. Entendemos que es lo que pone la guinda
el hecho de ir a hacer la entrega y a visitar instalaciones. Formaremos un grupo de 30 o 40 personas en la que a través del correo os podéis poner en contacto con nosotros y el único requisito es que la fecha que digamos a las 4 de la tarde en Sant Joan de Adéu, en Esplugas de Llobregat, ahí os esperamos.
Si voleu acompanyar a temps de lleure en aquesta visita a l'Hospital Sant Joan de Déu, esteu atentes a les xarxes socials de l'associació. També explicarem la data a l'informatiu quan es faci pública.
I acabem parlant del temps. Sant Vicenç dels Os ha activat en fase d'alerta el pla d'actuació municipal per les pluges intenses que s'esperen fins demà al migdia. Les franges en què s'esperen ruixats més intensos són des d'ara i fins a les 7 de la tarda i per demà al matí de 7 a 1 del migdia.
Segons el Meteocat, el risc d'inundacions al Baix Obregat des d'ara i fins demà a la tarda és moderat, de dos sobre sis. També s'esperen fortes ratxes de vent per les properes hores, però en aquest cas el municipi és només en prealerta. Ens actualitza la situació meteorològica Luismi Pérez de Nou. Luismi, bon dia.
Bon dia, ja ha arribat la pertorbació mediterrània que s'està encarregant de fer ploure a moltes comarques. En un primer moment ha estat una pluja que semblava terrissa perquè caia molta quantitat de fang, però a hores d'ara ja aquesta aigua és molt més neta. També s'està endinsant molt més cap a l'interior. Després d'arrencar de la costa, en aquests moments el 80% del país està sota aquesta pluja. Força ben encara, especialment a la costa i a la Catalunya central, i això també farà que hi hagi mala mar.
temporal de llevant i d'agregal. Pel que fa el divendres, continuarà plovent. Sobretot el matí ho farà de forma extensa i durarà la tarda ja més espaiadament, d'una forma més intermitent. Continuarà el temporal de llevant i, per tant, el vent molt tossut.
Gràcies, Lluís Mi, per l'actualització. Protecció Civil Municipal recomana a la ciutadania evitar fer activitats al carrer i recollir de terrasses i balcons elements que puguin caure a l'exterior a causa del vent. També no fer desplaçaments en vehicle i tampoc acostar-se a les rieres de Torrelles i Cervelló i al riu Llobregat. Serveis municipals preparen tanques i elements per limitar la mobilitat als punts inundables habituals del municipi. En cas que sigui necessari, com ara als carrers Girona, Antoni Manpel...
carrer del riu, clavarol i els excessos de Sant Roc, entre d'altres.
Doncs parlant del temps i emplaçant la ciutadania vicentina, aquesta precaució per les properes hores, s'esperen fortes pluges, almenys fins demà al migdia, arribem al final d'aquest informatiu d'avui dijous. D'aquí a aproximadament un quart, teniu un altre cita amb les notícies, en aquest cas amb les notícies en xarxa, i nosaltres tornarem a posar Sant Vicenç al dia demà, puntuals, a partir de la una. Moltes gràcies per fer-nos confiança.