amb Vicenç al dia.
Bon dia, l'atur va pujar una dècima a Sant Vicenç dels Horts el mes de febrer amb una taxa del 9,3%. Aquest lleuger augment de la desocupació es va concentrar sobretot entre els homes. La taxa d'atur masculina durant l'últim mes va pujar dues dècimes fins al 7%. Tot i així, la bretxa de gènere a Sant Vicenç es manté. L'atur femení supera pràcticament en 5 punts el masculí. Són les dades consolidades de l'Observatori Comarcal del Baix Obregat que de seguida detallarem. Abans repassem la resta de titulars del dia.
Dues dotacions de bombers de la Generalitat treballen per controlar una fuita de gas en un edifici del carrer Olot, al grup Llinàs. No hi ha cap veí afectat i la incidència es concentra al bloc número 3 del carrer.
La Diputació de Barcelona destinarà 600.000 euros a projectes de Sant Vicenç dels Horts. L'Ens Supremunicipal assumirà el cost íntegre del projecte per rehabilitar el pont Palanca de la Riera de Torrelles i és previst que puguin començar les tasques de restauració durant el 2027. També es destinarà finançament de la Diputació al projecte pel col·lector d'aigües de carrer del riu i Antoni Gaudí i per instal·lar un sistema de cortines a la Sala Gran del Virginia Emposta.
El barceloní Albert Garcia-Helen ha guanyat el Premi Narcís Lunes i Boloix a la categoria de poema individual amb fa tant, una mena de monòleg interior on conviuen la nostàlgia, la memòria cultural i una mirada irònica sobre el pas del temps. Ens endinserem en els seus versos d'aquí una estona amb el propi poeta. I ara la previsió del temps ens l'actualitza en Lluismi Pérez. Lluismi, bon dia.
Bon dia. De moment, tranquil·litat. Les immediates hores a gran part de les comarques de l'àrea metropolitana. També alguns núvols s'han format a Randamar. Són més presents, de fet, a l'Almaresme, per exemple. També al Garraf o al Baix Llobregat a tocar de la costa. Gran part d'aquests núvols tan baixos s'acabaran desfent. I, per tant, el migdia i la tarda seran de força sol i d'un ambient molt dolç, molt suau. Avui arribarem a fregar els 20 graus de temperatura màxima amb molts indrets. Només a Randamar anirà bufant una mica més de vent i, per tant, la sensació serà de més frescor.
dissabte de canvi de situació, núvols i pluges, sobretot al Vallès Oriental barcelonès i també al Maresme, la resta de contrades xàfecs més aïllats al llarg del dia i molta més fresca. Diumenge serà un dia de sol, però farà més vent. N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mius, per la Sara Cabrera. És divendres 13 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
Ho avançàvem a titulars. L'atur va pujar una dècima a Sant Vicenç dels Horts el febrer, amb una taxa del 9,3%. Aquest lleuger augment de l'atur es va concentrar sobretot entre els homes. La taxa d'atur masculina va pujar dues dècimes durant l'últim mes, fins al 7%. Aquestes són les dades consolidades de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
En total, al febrer es van registrar 17 persones més a les llistes d'atur vicentines, 13 homes i 4 dones. La bretxa de gènere a Sant Vicenç es manté. L'atur femení supera pràcticament en 5 punts. El masculí és del 11,7% per les dones i del 7% d'atur pels homes.
Sant Vicenç dels Horts lidera el rànquing d'atur femení de la comarca, seguit de Martorell, amb un 11,5% d'atur femení, i Esparreguera, amb l'11,3%. Si mirem les dades en perspectiva, malgrat la diferència per gèneres, veiem que la bretxa s'ha reduït a Sant Vicenç. Ara hi ha 63 dones menys a l'atur que l'any passat. Per edats, la desocupació ha pujat a Sant Vicenç dels Horts dues dècimes per les persones d'entre 30 i 44 anys, amb un atur del 8%,
i entre les menors de 30, amb un 7% d'atur. L'únic sector d'edat que es manté estable respecte al mes de gener és el de persones majors de 44 anys, amb un 10,9% d'atur. Tot i així, Sant Vicenç dels Horts és el municipi de la comarca que acumula més atur per aquesta edat. De fet, pràcticament el 60% de persones que es troben a l'atur a Sant Vicenç tenen més de 44 anys. Durant l'últim mes, el sector d'activitat on més ha crescut l'atur al municipi
Ha estat el de serveis, amb 14 persones més desocupades, seguit del de la construcció, amb 4 persones a l'atur més. Pel que fa al temps que porten a buscar feina, el gruix de l'atur a Sant Vicenç és de llarga durada, amb un 39% de persones aturades durant més de dos anys.
Dues dotacions de bombers de la Generalitat treballen per controlar una fuita de gas en un edifici del carrer d'Olot, al grup Llinàs. No hi ha cap veier afectat. L'avís, de fet, l'ha donat un resident cap a dos quarts d'11 del matí després de detectar olor de gas a casa seva.
Cap a un quart de dotze, els bombers han tallat les claus del subministrament del bloc afectat i han revisat també el sistema de gas dels edificis propers per descartar noves fuites. Segons els serveis d'emergència, la incidència es concentra únicament a l'edifici número 3 del carrer d'Olot. Ara mateix els efectius treballen per reduir la pressió de gas a l'interior de l'edifici afectat i resoldre la situació. Aquest edifici, el del número 3 del carrer Olot,
forma part dels 14 blocs del grup llinàs que el febrer passat es van quedar sense llum ni gas arran de la crema d'un cable de baixa tensió. Aquell incident va posar al descobert el mal estat dels reguladors de gas dels edificis que van retardar durant dies la recuperació total del servei. En principi, les comunitats ja havien reparat aquests reguladors.
La Diputació de Barcelona destinarà 600.000 euros a projectes de Sant Vicenç dels Hors. L'Ens Supramunicipal assumirà íntegrament el finançament de la rehabilitació del pont Palanca de la Riera de Torrelles. És previst que la restauració pugui començar el 2027. El maig de 2025, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ja va lliurar l'alcalde Miguel Comino...
l'avantprojecte per rehabilitar les restes del pont Palanca de la Riera de Torrelles a la visita d'obres a la Rotonda de les Ovelletes. Ara es concreta més el calendari d'aquesta actuació. Durant aquest any, la Diputació de Barcelona preveu tenir el projecte enllestit.
i començar la restauració el 2027. D'altra banda, els altres 300.000 euros de finançament de la Diputació es destinaran al projecte executiu per renovar el col·lector dels carrers del riu i d'Antoni Gaudí i per la instal·lació d'un sistema de cortines per la sala gran del Virginia Emposta, que permeti regular l'entrada de llum natural a l'espai escènic.
Canviem d'assumpte. L'Ajuntament de Sant Vicenç condemna l'assassinat masclista d'una dona de 58 anys dimarts a Miranda d'Ebro, a Burgos. La policia ja ha detingut l'exparella de la víctima, un home de 60 anys, presumpte responsable de provocar l'incendi, que va acabar amb la vida de la seva exparella i la de dues dones més, la mare de la dona, de 78 anys, i una veïna de 24.
També van resultar ferides quatre persones més residents a l'edifici, entre elles dos menors de 7 i 11 anys. El foc es va originar cap a tres quarts d'onze de la nit als baixos de l'edifici. Testimonis dels fets asseguren haver vist el detingut, apilant-hi matalassos i altres objectes que després van cremar. L'home tenia un ampli historial delictiu. Havia complert condemna per segrestar i agredir una dona el 2023 i una altra condemna per raptar i abusar sexualment d'una nena de 9 anys.
També tenia antecedents per violència de gènere en parelles anteriors. Segons el Ministeri d'Igualtat, 11 dones han estat assassinades a Espanya per les seves parelles o exparelles aquest any. El nombre de feminicidis per violència de gènere ascendeix a 1.354 dones des de 2003, quan es van començar a registrar aquests assassinats de manera oficial.
La taula d'Igualtat de Sant Vicenç dels Horts convoca una concentració mensual per condemnar les violències masclistes el primer dimecres de mes. La propera concentració serà l'1 d'abril a les 8 a la plaça Narcís Lunes. Davant de qualsevol cas de violència masclista podeu trucar al 900 900 120. És gratuït, confidencial i presta atenció a les 24 hores del dia. També podeu contactar amb el CIAT.
Al Servei d'Informació i Atenció a les Dones, al telèfon 93 602 92 16. Per emergències, truqueu al 112. Són recursos que poden activar les víctimes i també qualsevol persona que conegui o sospiti d'un cas de violència de gènere.
Hi ha moments del dia en què el temps sembla que s'aturi, aquells minuts morts en què tornem a una cançó antiga, a una imatge del passat o fins i tot a una versió de nosaltres mateixos que potser ja no existeix. D'aquesta sensació de mirar enrere i descobrir com el temps s'ha anat acumulant, gairebé sense adonar-nos-en, neix fa tant el poema amb què Albert García Elena ha guanyat el Premi Narcís Lunes i Boloix 2026 en la categoria de poema individual.
El barceloní és filòleg, gestor cultural, traductor i redactor de discursos i té una trajectòria poètica àmpliament reconeguda. Entre altres guardons, García Elena ha rebut el Premi Màrius Torres i el Vicent Andrés Estallés l'any 2016 i més recentment el Premi Mallorca 2024 amb el pixelat del Miratge i el Ciutat de Palma.
2024 també el mateix any amb vulneració de la nit. Avui ens acompanya per endinsar-nos en els seus versos Albert Gassi i Helena. Bon dia. Bon dia. Doncs primer de tot felicitats pel Premi Narcís Lunès i Boloix. Ha estat pel poema fa tant. Com has rebut aquest guardó? En quin punt arriba el Premi Narcís Lunès? Doncs mira, arriba en un moment molt maco perquè aquest poema forma part d'una...
formarà part d'un llibre i el fet de guanyar aquest premi, diguéssim, en un dels seus poemes, doncs m'esperona, diguéssim, a tirar endavant més d'aquest projecte encara i tant. O sigui que molt, molt bé. I connecta amb alguna línia de la teva obra, diguem, perquè tens diversos poemaris premiats o enceta una nova etapa, potser? La veritat és que aquest poema forma part d'una poètica que jo diria que és la més bèstia dins de les meves poètiques. En tinc que són més líriques...
més avantguardista i aquesta poètica pretén ser la més realista de totes. Després, quan llegim el poema, si et sembla, suposo que ja ho podré comprovar. És, diguéssim, un poema que parla sobre la quotidianitat i dels sentiments d'una persona que està una mica farta de moltes coses, per entendre'ns.
Volíem endinsar-nos ara en això, en el poema, el pas del temps, la nostàlgia i la sensació d'haver quedat atrapat en una certa idea del passat, es barregen, no?, amb cançons, videoclips, records digitals, també hem vist, una mena de monòleg interior, no?, amb un to irònic. Sí, sí, és així, tingues en compte que la nostra cultura cada cop més és una cultura pop, en el sentit que està feta a base de retalls de moltes coses,
I, per tant, la nostra nostàlgia pot tant referir-se a un llibre de Dostoyevski, com a un viatge que vas fer, com als videoclips que veus ara en el YouTube, de cançons que corresponen a singles que tu tenies, que jo tenia, en el meu cas, als anys 80. O sigui que sí, la nostra cultura cada cop més és una cosa multifacètica.
i pràcticament calidoscòpica. I això t'ho permet copsar la poesia, diguem, aquesta llau de retalls, fins i tot, que a mi m'ha recordat quan parlaves, doncs, a una mena de collage, com s'encara, no?, en els teus versos. Sí, sí, la poesia és el gènere més lliure de la literatura, justament perquè permet encadir tot un seguit d'idees de manera pràcticament simultània, que és una mica més a més la manera com nosaltres pensem i veiem la realitat.
Nosaltres no veiem la realitat de manera lineal, sinó que la percebem de sobte, de cop, tot, en molts àmbits diferents i tot passa simultàniament. Aleshores hi ha gèneres com l'assaig o fins i tot la narrativa que no permeten el joc aquest que permet la poesia, que és parlar de tot directament,
amb molta solidesa i de manera molt compacta en un únic poema, o com a mínim aquesta és la intenció, una altra cosa és el que passa finalment, però la idea primària és aquesta, sí. Fa tant, comença amb una sensació molt quotidiana, suposo, per molta gent, però alhora molt potent, la d'estar en els minuts escombraria del dia. Què representen per tu aquests moments, aparentment buits? Som font de creació, també?
Sí, sí, són una fonda de creació, a més a més inesgotable. És a dir, jo tinc una edat, jo tinc 55 anys ara, i jo començo a adonar-me que una gran part de la meva vida ja va tenir lloc fa molts, molts anys. És a dir, que t'adones que el millor de la vida en general passa a la primera part de la nostra vida.
I després el que ens queda són els minuts d'escombreria que dediquem una mica a mirar de recordar totes aquelles coses del passat. Desgranant una mica més el poema, tot i que serà el final quan ens farem la imatge completa, quan te'l sentim recitar, hi ha una imatge molt potent per mi, que és aquest panteo de divinitats tortes de la nostàlgia. Què volies abocar amb aquesta idea?
Bàsicament és una forma una mica metafòrica d'estendre's això que et comentava en el primer moment. La nostra nostàlgia acaba sent com una mena de gabinet de curiositats, d'anècdotes, d'històries, de vivències que vas viure i algunes altres que t'acabes preguntant si les vas viure o no.
i no deixen de ser com una mena de record inventat, en tot cas tota aquesta mena de ferratlla que suposa la nostra memòria acaba convergint en el que és la nostra identitat. La nostra identitat està feta a base d'aquests retalls, d'aquestes petites mininarratives.
I l'esperit del poema era justament mirar d'encadir-les en el poema. Aquesta era la gràcia. Té un ritme molt continu, gairebé sense respir, com si fos un pensament justament que avança sense pausa. És una decisió formal i que buscava un efecte emocional, oi? Diguéssim, és una decisió formal, però de vegades ni ho fas voluntàriament. Quan tu et poses a pensar en la manera com recordes les coses, o com les perceps, o com ets relacions amb la realitat, t'adones que tot plegat és un garbuix.
Això no cal ser poeta per adonar-nos que ens passa. La tasca del poeta justament és intentar reproduir aquesta mena de garbuix en un text lineal. El poema, almenys el que es desprèn, és que té una certa mirada crítica cap a un mateix, no? Com, per exemple, quan dius que acabem subtitulant la tonada mentre oblidem el nostre paper en el videoclip.
Sí, sí, no és que la crítica sigui una part del poema, sinó que bàsicament el poema és una crítica sencera, és una esmena a la totalitat del que és la nostra pròpia vida, la meva, però també penso que és intercanviable amb la de tots nosaltres.
Potser una mena de reflexió sobre com ens reescrivim en el passat, també. Exacte, sí, sí, exacte. És a dir, tot allò que la nostra memòria és dúctil, va canviant, per això els records que tu tens d'una anècdota comú amb una altra persona som totalment diferents del que té l'altra persona, perquè nosaltres no recordem el passat, sinó que recordem l'última vegada que vam recordar aquell record.
I cada vegada que fem això, el que estem fent és distorsionar aquella memòria, poc a poc i poc a poc. Això passa cada vegada que recordem una cosa. Diguéssim que el cognitivisme i la neurociència està descobrint actualment com funciona la memòria i la poesia, durant molts segles, ha mirat d'encabir això sense ser-ne massa conscient des del punt de vista científic, de la manera com percebem la realitat.
Al final el poema parla d'aquest exèrcit de l'avoidor i del moment en què l'edat passa a factura. És un poema pessimista, Albert, o més aviat de prendre consciència? Jo diria que el poema és realista i que si és optimista o pessimista, això ja ho deixo a disposició del lector.
Per mi clarament és pessimista, diguéssim, però també té una càrrega còmica i sardònica i irònica. És a dir, que no cal fer drama en la poesia, la poesia no deixa de ser un joc, també pot ser molt divertida, encara que fotis molta canya, també ha de ser divertida i ha de ser amena. I aquest va ser l'esperit amb el qual vaig enviar-lo al premi i suposo, diguéssim, que el jurat ho va tenir en compte i ho va valorar positivament.
Quines són les teves referències, Albert? Què és el que et motiva a escriure poesia? Això és molt difícil de saber, és la típica pregunta, que és una pregunta pràcticament impossible de respondre. Realment no saps quines són les teves influències.
Però per mirar de fer una resposta, que no és una resposta, però que és l'única que jo pugui dir, jo crec que la nostra principal influència ha de ser senzillament la realitat. I la realitat és absolutament tot. Pot ser el Telenotícies de TV3, o pot ser el prospecte d'un medicament, o pot ser el cel·lofant d'una cosa que vols obrir que no aconsegueixes fer-ho, perquè és molt complicat. És a dir, tota aquella mena de complicacions que té la vida en general, tot això és un grandíssim tema per la poesia.
Llavors, què diferencia el poeta de, no sé, el periodista? De fet, cada cop és més difícil saber-ho perquè el periodisme cada cop és més creatiu, en un sentit diria jo pejoratiu, cada cop costa més sentir les notícies sense veure's immers en una manipulació informativa.
Per tant, en tots dos segments hi ha un aspecte de creació, només que en la poesia això és molt més explícit, la poesia de ser lliure i si no ho és, no és res, i en canvi el periodisme jo entendria que s'han de tenir els fets de la realitat, no subjectivament sinó objectivament, això només en teoria.
Treballes cada dia amb la llengua en àmbits molt diferents, no? Traducció, gestió cultural, discursos també. Quan fas poesia, sents que escrius des d'un lloc diferent o tot forma part d'un mateix univers?
Diguéssim que tu forma part des del mateix univers, però clar, quan fas un discurs per un polític, per exemple, has de ser molt més restrictiu amb les coses que pots dir, perquè bàsicament has de parlar amb boca d'algú altre. Quan ets poeta parles amb boca de tu mateix i, per tant, no tens per què restringir-te absolutament res, en general.
Falta poesia a la política o en sobre? Què creus? Jo penso que a la política faltan moltes coses i segur que falta poesia, però si hagués de triar alguna que fa falta, jo triaria més la honestedat, més que la poesia. Jo posaria la poesia en la política en la llista, però no com a prioritat.
D'acord. Parlaves de fa tant com un poema que formarà part d'una obra més extensa. Ens pots avançar alguna cosa al respecte? Bé, és un llibre que està, diguéssim, ara que avança i encara no té ben bé títol, però ja està en una fase d'esborrany més o menys final i encara quedaran un parell d'ans perquè acabi d'acabar-se. Però la redacció ja està bàsicament feta i això que et deia a l'inici, que guanyar un premi com aquest...
Em va molt, molt bé per saber que estic anant per una bona via. I ja per acabar, Albert, què t'agradaria? Que el lector, o l'oïent en aquest cas, s'endugués després de llegir o escoltar el poema? Jo l'única cosa que li demano és que escolti el poema amb una absoluta apertura.
i que s'interrogui a si mateix de si això que jo li dic en el poema té alguna cosa a veure amb la seva pròpia realitat. Si jo puc transmetre aquest sentiment i fer que el lector estigui sentint el mateix que jo, aleshores jo puc dir que la meva feina ha estat ben feta. Doncs ho intentem, Albert. Escoltem fa tant.
Fa tant que hi ets, en els minuts escombraria. Fa tant que el teu passat es redueix a unes cançons que encara veus al youtuber quan no se t'acut absolutament res més per matar el temps. La teva millor versió és un single dels anys 80 ratllat que no saps si encara guardes en alguna caixa.
Fa tant de vertig en tot plegat, et costa tant d'acceptar que fa tant que et vas quedar clavat en el panteó de divinitats tortes de la nostàlgia, les làpides escardades de les idees a les quals et vas agafar com a un tauló en un naufragi terra endins, fa tant que et subtitules la tonada a mesura que oblides el teu propi paper en el videoclip,
La seqüència inacabable de coses de fer després de decidir que el millor que pots fer és tancar la paradeta, rentar-te les dents i anar a clapar, mirar-te al mirall per últim cop, punt sec de tu mateix que ni reconeixes ni te reconeix, entesos, exactament com diu aquella cançó, que la plenitud no necessita defensar-se, però és invencible, inacabable, indomable. L'exèrcit d'aquesta buidor fa tant que la data et passa a facturar i llibres sencers de comptabilitat.
Doncs així ens hem pogut fer una idea de tot l'univers de fa tant. El poema guanyador del Premi Narcís Lunes i Boloix, Albert García Elena, el recollirà el guardó el 9 de maig a la Gala de la Cultura de Sant Vicenç dels Horts i hem pogut tenir-lo al Sant Vicenç al dia, almenys des de l'altra banda del telèfon. Moltíssimes gràcies per atendre'ns i de nou felicitats, Albert. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé.
I repassem ara de manera breu les propostes de la gent de Vicentina pel cap de setmana.
Infants de 7 a 9 anys agafaran el cabàs aquesta tarda a la biblioteca per treballar el malbaratament d'aliments a través del joc. Jugaran a una versió ecològica i de grans dimensions del joc de l'oca, en què hauran de respondre preguntes i superar proves sobre ecoetiquetes, malbaratament i compra responsable. Agafem el cabàs és una activitat impulsada per l'àrea metropolitana de Barcelona i cal inscripció prèvia. Començarà a dos quarts de sis a la biblioteca a les voltes.
El Club Margarida Xirgo comenta aquesta tarda la reina lloba de Pau Carrió. L'obra de teatre reivindica la figura de Margarida d'en Jú, un personatge històric que apareix a diverses obres de William Shakespeare, però que mai havia estat la protagonista. El muntatge recorre la seva vida, de reina i estratega política a mare, guerrera i exiliada, enmig de les lluites pel poder a Anglaterra. L'obra es pot veure al TNC, de fet,
Els participants del Margarida Xirgo l'aniran a veure sobre l'escenari d'aquí uns dies gràcies al projecte Llegir al Teatre. Primer començaran comentant-la aquesta tarda a les 7 a la biblioteca. I el club amatent estendrà demà els taulers de joc en una nova sessió de jocs al local de l'entitat, al carrer Sant Josep 84. L'entitat obre l'espai de 10 a 2 i de 4 a 8.
El centre d'estudis locals organitza diumenge una sortida fotogràfica al delta del Llobregat per retratar els animals i la fauna autòctona. El punt de sortida serà l'aparcament de la platja de les Filipines de Viladecans. A les 10 del matí l'activitat és gratuïta.
Seguim parlant d'animals perquè infants i famílies podran descobrir diumenge quina fauna i quina vegetació habiten el parc del Pigros en una sessió de la Jugateca Ambiental, diumenge a partir de dos quarts de dotze.
I podreu acabar el cap de setmana gaudint de cinema en català. La pel·lícula Frontera, guanyadora de quatre premis Gaudí, es projectarà al Teatre del Centre diumenge. Judit Colell dirigeix un drama històric ambientat en els Pirineus de l'any 1943. Explica la història...
d'un duaner que descobreix i desobeix, diríem, el règim franquista per ajudar jueus a fugir del nazisme travessant la frontera. El film va rebre quatre premis Gaudí, inclosos el de millor pel·lícula en català i el premi del públic. Frontera es projectarà al Teatre del Centre diumenge a dos quarts de set.
Sant Vicenç al dia. Doncs, repassant l'agenda del cap de setmana, arribem al final d'aquest informatiu d'avui divendres, dilluns. Torneu a tenir una cita amb l'actualitat local. A partir de la una tornarem a posar Sant Vicenç al dia. Gràcies per fer-nos confiança i bon cap de setmana.