amb Vicenç al dia.
Bon dia, ja són a la venda les entrades per veure l'auto sacramental. Les últimes escenes de la vida de Jesucrist tornaran a omplir de devoció i cultura centenària l'església de Sant Vicenç. Enguany, amb relleu a la direcció escènica i amb el repte d'implicar-hi cada cop més vicentins i vicentines d'orígens diversos. És una de les moltes propostes que aquests dies s'escampen per Sant Vicenç als Horts per viure la passió de Setmana Santa. De seguida hi entrem al detall, abans repassem la resta de titulars del dia.
L'Ajuntament condemna els assassinats masclistes d'una dona de 49 anys dissabte a Saragossa i el d'una nena de 3 divendres a Torrevieja, Alacant. Com posar límits sants i respectuosos des de la calma? És l'objectiu de la sessió d'aquesta tarda del cicle Eduquem amb Família. S'adreça especialment a pares i mares amb criatures de 3 a 6 anys i es farà al casal cívic Sant Josep.
Floreser és el nom d'un nou grup de dones que volen impulsar a Sant Vicenç dels Horts dues estudiants de psicologia. Pretén ser un espai obert a dones de diferents perfils i edats per treballar les emocions en comunitat a través de la creativitat i la conversa. Es presenta demà a la tarda a Can Comamala. I la previsió del temps per les properes hores ens l'actualitza en Luismi Pérez. Bon dia, Luismi.
Bon dia, un temps avui molt tranquil. A les comarques metropolitanes ahir teníem alguns xàfecs, que sobretot van caure amb més ganes entre el Baix Llobregat i també el Vallès Occidental, i avui n'hi ha això. Per tant, una situació molt tranquil·la, després quedarà un dia una miqueta més emblanquinat, núvols molt primets, però sense pluges, i quatre núvols que tornaran a aparèixer cap als Vallèsos o l'Alp Penedès. I la temperatura que puja, puja a la màxima, per tant puja a la de la tarda.
acabarà sent molt agradable amb molts valors al voltant dels 20 graus de màxima. Només arran de mar, el vent de marinada que hi bufarà frenarà una mica la temperatura. N'estem pendents a la xarxa? Gràcies, Lluís Mius, per la Sara Cabrera. És dimarts 24 de març i ara posem Sant Vicenç al dia.
Sant Vicenç dels Os es prepara per viure la passió per Setmana Santa. Entre les moltes propostes per aquests dies, les últimes escenes de la vida de Jesús tornaran a omplir de devoció i cultura l'Església de Sant Vicenç Màrtir. Les entrades per veure l'auto sacramental ja són a la venda i els últims esajos i preparatius per estrenar dimarts vinent en marxa.
Enguany hi ha renovació a la direcció artística de l'autosacramental. Toni Pastor, Laia Mèlic, Toni Lucas i Oretx Canela prenen el relleu d'Hermenagil Sinyol en la producció vicentina de la vida de Jesucrist. Són declaracions de Toni Pastor al programa Veus i Arrels de Ràdio Sant Vicenç.
L'autosacramental explica la vida i mort de Jesucrist i és una representació teatralitzada amb un text molt antic, no sé si té gairebé 400 anys aquest text, ja fa molts anys que es fa a Sant Vicenç, i fem això, les escenes capdals d'aquest moment de la vida de Jesús. La representarem el dimarts sant a les 10 del vespre i divendres sant a les 5.30.
Gràcies a l'autosacramental, l'Església de Sant Vicenç es converteix en una gran sala de teatre popular i ho fa mantenint un text amb segles de tradició.
Es manté, es manté l'essència, es manté el llenguatge. És un català que hi ha expressions molt antigues que encara segueixen dient i és una aposta de mantenir aquest llenguatge i aquest text des de la part cultural. Alguns diuen que això es podia modernitzar per atraure més el públic actual. Crec que és a vegades el contrari, que hem de fer que el públic actual i modern
obri la visió cap a una peça cultural de fa molts anys. En aquest sentit, Pastor assegura que l'auto busca obrir-se cada cop a més vicentins i vicentines, ja sigui com a públic o des de l'elenc. Es trobaran.
que la gent de Sant Vicenç estima la cultura i estima les tradicions. I en aquest cas, representant la vida de Jesús, tal i com la coneix tothom, entraran i se sentiran molt atrets i se sentiran com part seva. Tota la gent que viu a Sant Vicenç, sigui des de fa un any, des de 10, des de 15, se sentiran interpel·lants, serà part ja de la seva cultura.
Des de l'autosecramental nosaltres voldríem que s'entengués que no és un acte tancat de quatre actors, actrius, que tota la vida han viscut a Sant Vicenç, per tant els hi pertoca fer això. És un acte obert absolutament a tothom. I que la gent novinguda vegi ràpidament que les portes estan obertes. Sí que és un acte per tothom.
Per aconseguir justament la implicació de veïnat de procedències diverses, la Direcció Artística de l'Auto Sacramental ha buscat la col·laboració del Servei Local de Català. I com que és el meu premi any que dirigeixo a l'Auto Sacramental, vaig pensar que la introducció de l'obra, que és un text escrit de fa molts anys, des de l'inici, d'oreig, de cuaresma, en perfums, de penitència, m'anyaga, la nostra ànima...
que són sis línies, si les pogués fer una persona, en aquest cas, vaig anar a normalització lingüística, a servei de català, una persona ovinguda que estigués estudiant català. Una persona ho farà el dimarts, la Lucy, i la Isabel ho farà el divendres als dos passes. És això, ai Toni, no sé com ho faig. Vam assajar un dia i va ser, por favor, però si està perfecte.
L'auto sacramental es representarà a l'església de Sant Vicenç dimarts vinent a les 10 de la nit i hi haurà dos passis més divendres sant, una a dos quarts de sis i una altra a les set abans de la processó del silenci. Les entrades les podeu comprar ja a entràpolis.com. L'entrevista amb Toni Pastor sobre l'auto sacramental la podreu sentir demà a les 10 del matí al programa de ràdio Sant Vicenç Veus i Arrels al 90.2 de la FM o a ràdio sbh.info.
Canviem d'assumptat. L'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts condemna els assassinats masclistes d'una dona de 49 anys dissabte a Saragossa i el d'una nena de 3 divendres a Torrevieja, Alacant, a les mans del seu pare. L'home de 40 anys havia avisat la seva família de les seves intencions.
i es va suïcidar després de cometre l'assassinat de la nena. L'exparella del presumpte assassí havia denunciat a la Guàrdia Civil maltractaments per part de l'home i amenaces de mort cap a la seva filla el mateix divendres. Pel que fa a la dona de Saragossa, l'exparella hauria matat a 13 a la porta de la seva perruqueria dissabte al matí, a les portes de la perruqueria de la dona. No existien denúncies prèvies contra l'agressor,
que es va acabar suïcidant amb la mateixa arma després de cometre el crim. Segons el Ministeri d'Igualtat, 14 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya aquest any, mentre que la xifra de feminicidis ascendeix fins a 1.357 dones des de 2003, des que es registren.
de manera oficial aquests crims. La taula d'igualtat de Sant Vicenç convoca una concentració mensual per condemnar aquests feminicidis i totes les violències masclistes el primer dimecres de mes. La propera serà l'1 d'abril a les 8 a la plaça Narcís Lunès. Davant de qualsevol cas de violència masclista podeu trucar al 900 900 120. És gratuït, confidencial i presta atenció a les 24 hores al dia.
Per emergències, truqueu al 112. Són recursos que poden activar les víctimes i també qualsevol persona que conegui o sospiti d'un cas de violència de gènere.
Parlem ara d'un tema que genera molts dubtes a casa, els límits amb els fills i filles. Com mantenir la calma davant d'una rebequeria en públic o després d'haver explicat el mateix dues o tres vegades? Sobre com posar límits que siguin sants i respectuosos, se'n parlarà aquesta tarda al Casal Cívic Sant Josep en una trobada del cicle Eduquem amb Família, adreçada especialment a pares i mares amb infants de 3 a 6 anys. Anirà càrrec de la psicopedagoga Ingrid Piqué, de l'entitat Reír, que de seguida ens avança més detalls.
Ingrid, bon dia. Hola, bon dia. Què hi voldreu abordar a la trobada que heu plantejat? Doncs mira, abordarem com no perdre la calma amb les rabietes. L'estructura de la sessió l'hem preparat contextualitzant la importància dels límits i les rabietes. Coneixerem les emocions i les necessitats dels infants, avaluant quina importància té el desenvolupament emocional dels infants.
Analitzarem diferents situacions quotidianes a partir de les diferents experiències que vagin explicant les famílies, anirem compartint, generarem un clima efectiu perquè puguin explicar els diferents episodis i experiències que vam visquent a casa i avaluarem la nostra gestió emocional veient a veure com les nostres competències emocionals poden ajudar aquests infants en el seu acompanyament, en ser guia, en ser modelatge i que puguin aprendre a partir de les experiències amb les seves famílies.
És un espai de trobada, no?, al final, per compartir neguits i dubtes entre famílies, que també és molt important. Correcte, sempre fem un espai de marc teòric per poder explicar i conceptualitzar diferents bases i després compartirem diferents experiències, portem dinàmiques preparades perquè ells puguin expressar els neguits, puguem aportar diferents eines pràctiques i recursos i puguin poder, sobretot, anticipar-se i veure que ells són un gran paper i són el primer agent socialitzador d'aquests infants i que puguin...
trobar diferents estratègies per poder acompanyar-los de la millor manera. Per què és especialment important parlar de límits en aquesta etapa dels 3 als 6 anys, Ingrid? És molt important perquè les seves expressions emocionals a vegades els adults no les entenem, ens incomoden, ens descontrolen i sobretot ens fan qüestionar-nos diferents patrons que hem agradat a nivell d'educació.
I llavors jo els convido a que puguin connectar amb la interioritat dels infants, que sempre una rabieta esdevé una necessitat i hem d'arribar a entendre quina necessitat té aquest infant per poder-nos apropar a ell i acompanyar-lo per poder oferir-li diferents eines de gestió emocional.
Quan parlem de límits respectuosos, a què ens referim exactament? Límits respectuosos nosaltres coincidim en que siguin sobretot clars, coherents, que hi hagi una congruència educativa entre els diferents progenitors i sobretot que oblidem una mica els càstigs, que posem conseqüències, que els donem aquest poder i aquesta autonomia que necessiten per ser responsables.
i sobretot també que puguin qüestionar-se també la seva manera de comunicar, que si estan establint una comunicació assertiva, una comunicació no-barbal adient a la verbal, i sobretot també que puguin fer reflexió en si estan posant aquell dinomi de norma i efecte, que a vegades ens pensem que posar límits és ser molt autoritari, però nosaltres hem d'acompanyar a partir d'aquestes activitats.
Parlaves de patrons heretats i de coherència a l'hora d'establir aquests límits. Clar, en moments com els que plantejàvem, amb una rebequeria en públic, amb una rabieta dels infants, potser també amb totes les motxilles que els adults arrosseguem en el dia a dia i pot resultar difícil mantenir aquesta calma. Quins consells dones en aquest sentit des de la teva experiència en acompanyament de famílies? Per posar el fre de mà, què ens podria servir en aquests moments?
Sobretot que connectin amb la seva intel·ligència emocional. Jo els explico que més val anar desenvolupant diferents competències com a adults, anar qüestionant-nos si arribem a casa amb molta motxilla, de la feina, de les nostres experiències, i sobretot entendre que els infants ens necessiten i som una guia i un model per ells,
sense posar-nos pressió, que som el seu exemple i que ser pares és una oportunitat d'aprenentatge, de mirar cap pendins, d'introspecció i que es pot acompanyar des de la calma. L'únic que ens necessita són moltes eines de gestió emocional i aquesta tarda els acompanyaré a establir-les.
I, per exemple, quines podrien ser aquestes eines, Ingrid? Aquestes eines poden ser connectar amb el seu món interior, sobretot entendre el desenvolupament emocional de l'infant, validar la seva emoció, que validar emocionalment significa aportar aquesta consciència emocional. Nosaltres no podem regular les emocions.
Si no passem per un camí previ de connectar, de saber posar nom a aquesta emoció. I a vegades només els infants necessiten que nosaltres els acompanyem, que a vegades podem posar paraules que ells no en saben per llenguatge, per etapa madurativa.
i anar posant aquestes petites paraules a tot el que els va passant i sobretot nosaltres entomar-ho des d'una serenor i una calma i tenir l'oportunitat de construir la seva identitat, que sempre ho explico, que ells es van formant a partir del que van aprenent i estan construint la seva autoestima i nosaltres tenim l'oportunitat d'acompanyar-los amb aquesta serenor i aquesta tranquil·litat que necessiten.
Incidint una mica més en la qüestió que parlaves dels patrons heretats i del càstig, és veritat que darrerament hi ha aquesta consciència més compartida de, per exemple, el que es parlava abans, de fins i tot càstigs físics. Això sembla que ha desaparegut, per sort, en general, però la idea del càstig es manté. A l'imaginari de tothom, a l'hora de posar límits als infants, es pot posar aquests límits sense castigar? Com es fa?
Aquesta és la gran pregunta. A vegades posar un càstig l'establim des d'un estil educatiu parental autoritari i ho establim a partir d'una comunicació agressiva i jo el que fomento és que puguin aplicar un estil educatiu parental democràtic
en el que es posin conseqüències, que l'infant pugui entendre que si ha fet alguna cosa i s'ha posat alguna conseqüència és que ell té l'oportunitat de refer aquest aprenentatge que ha fet, aprendre des de l'error i segurament aprendre en una altra experiència a no repetir-ho i no tornar a repetir aquesta conseqüència que prové de la seva conducta i això els estem donant poder.
Un càstig a vegades queda una mica aïllat. Sempre estem acostumats a et castigo a la teva habitació o a et castigo al refor de pensar o al refor de la calma. I jo els dic que està molt bé això però sobretot no deixem els infants sols perquè no saben reflexionar sols a partir de diferents edats. I és important que nosaltres aquesta conseqüència l'acompanyem des de l'efectivitat, des de l'amor i sobretot també des d'un límit congruent i clar.
En aquesta coherència, quan parlem de límits, sembla que només pensem en situacions com les que comentàvem, quan hi ha un conflicte evident i es pot veure, una rabieta, etcètera. Però també es posen límits en altres situacions. Imagino, parlaves de la importància d'establir-se com a referents als pares i mares. És a dir, a partir de com ens veuen a nosaltres actuar, també s'estan posant límits, oi? Exacte.
S'estan posant límits des de totes les conductes adaptatives i desadaptatives. A vegades ens obsessionem en reforçar el que no està bé i jo animo a les famílies que puguin reforçar-los d'una manera positiva, fer una retroalimentació positiva, que fomentin aquesta metacognició i aquest esperit crític i a partir dels aspectes que a nosaltres ens interessen, que funcionen,
i que nosaltres les establim com a valors familiars, puguin anar repetint diferents experiències i aniran deixant aquelles experiències o aquelles conductes desadaptatives que no funcionen. I quin paper pot tenir la comunitat en tot plegat? Perquè sembla que també, evidentment, l'eduquem en família, doncs va adreçat a pares i mares, i també per deixar aquesta motxilla una mica enrere, si tens una comunitat que t'acompanya a l'hora de posar límits, imagino que tot és més fàcil.
Correcte, jo també faig molta incidència en aquesta família extència, els avis, els cuidadors, els cangurs, que tots tinguem una congruència educativa, sense oblidar que nosaltres som els primers agents socialitzadors, la família, que tenim l'escola, que hem de generar una comunitat educativa, una convidència, una participació per anar tots a la una,
però que entre tots estem fomentant aquest desenvolupament integral i que la responsabilitat és de tots, l'únic que nosaltres com a família sabem el que hi ha a casa, sabem com acompanyem i els valors s'han de transmetre a casa des de ben petits. Des de la teva experiència acompanyant famílies, Ingrid, se senten desbordades amb aquest tema, amb el tema dels límits? Què és el que t'arriba també?
Totalment. Els límits els tenen tanta mania i els descontrolen tal perquè connecten amb la seva interioritat i connecten amb les seves capacitats d'intel·ligència emocional. Ens trobem ara amb una dificultat en què no hi ha alfabetització emocional a les escoles, a les famílies.
Tenim l'oportunitat ara de posar el focus i la importància en l'educació emocional i jo els convido que comencin ells a desenvolupar diferents actituds i habilitats i competències per poder estar segurs i per poder generar entorns segurs, favorables i previsibles als seus infants. Trobo de tot experiències de tota sessió, però l'important és que es deixin acompanyar.
i deixo quan faig totes aquestes xerrades que la paternitat no és perfecta, és flexible, i sobretot hem de també establir el sentit comú, que ens ajuda moltíssim, i hi haurà vegades que haurem de cedir, però hem de trobar aquest equilibri, perquè si cedim massa no estem mostrant aquesta autoritat que necessitem, i ens hem de veure amb una congruència educativa per poder anar fomentant tota aquesta experiència que necessiten i aquest modelatge.
Doncs ja per acabar, per les famílies que ens puguin estar sentint i que es trobin en aquests processos de posar límits als seus fills i filles petits, què els diries? Quin missatge t'agradaria fer-los arribar? Sobretot que tot és una etapa evolutiva i una etapa madurativa. A cada etapa madurativa ens trobem unes dificultats, uns hàbits i unes inquietuds i que se sentin tranquils que l'anticipació que preparar els infants, establir rutines, establir hàbits
I tenir clar que nosaltres podem gestionar la situació i que a vegades ho farem millor, ho farem pitjor, però que la paternitat també és un procés d'aprenentatge pels pares i sobretot pels infants. I que ens relaxem, que no tenim una enciclopèdia de com ser els millors pares i les millors mares, que ens relaxem.
sobretot en no buscar masses informacions, que estem sobreestimulats a nivell d'informació i que sobretot l'important és connectar amb l'emoció del meu fill i saber que ho estem fent bé i que fem el que podem sempre.
Doncs sobretot plegats segur que es pot parlar, debatre i portar la pràctica aquesta tarda a l'Eduquem amb Família sobre límits respectuosos i sants, que començarà a les 5 al Casal Cívic Sant Josep. Ingrid Piqué, moltes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé avui. Moltes gràcies, us espero tots.
Dues estudiants de psicologia engeguen un espai de dones per treballar les emocions en comunitat a través de la creativitat i la conversa. Es diu Florescer i el presentaran demà la tarda a Can Comamala. Ens en dona més detalls una de les seves impulsores. Andrea Puc, bon dia.
Bon dia, què tal? Què és exactament aquesta proposta, Florecer? Neix de dues amigues, que som la Laura Ceballos i jo, Andrea Puc, que som amigues de tota la vida, portem 27 anys, sento, i Florecer neix des de la necessitat d'en el seu moment nosaltres.
A part de teràpies de psicologia normal, també vam anar a un cercle de dones. I d'aquí vam adquirir molt coneixement, moltes eines de la importància que té al final tenir una educació emocional. A partir d'aquí vam començar les dues estudis de psicologia. Actualment som estudiants de psicologia, encara no som psicòlogues com a tal, però sí que veiem com la necessitat d'ajuntar-nos entre dones i simplement ser i estar i donar eines i...
sostenir-nos les unes a les altres i acompanyar-nos i ser el mirall, potser, en el qual mirar-nos. I llavors, un dia, parlant així d'aigua, vam dir i si fem nosaltres un cercle de dones? Perquè creiem que funciona i que és molt potent quan ens trobem entre nosaltres.
És a dir, que serà un espai estable per les dones. Correcte. La nostra intenció és, bé, demà tenim la presentació del projecte, però és que trobar-nos mensualment, una vegada al mes, en cercle de dones dirigit des d'elles,
cap a elles, realment. No volem deixar de banda altres sectors, però sí que concretem amb dones, perquè al final és la nostra experiència. Nosaltres hem viscut cercle de dones i la nostra idea és això, tenir aquesta sensació d'estar entre dones. I serà una vegada el més. El que farem serà, des d'una part més emocional,
treballar diferents emocions, diferents conductes, com per exemple els límits, i donar eines perquè puguem actuar de cara a, quan ens trobem en certes situacions, tenir una millor gestió emocional. Serà can com a mala, la trobada mensual? Doncs això és una cosa que estem acabant de decidir perquè tot això ha sigut també possible gràcies a l'Associació de Dones Sàvies d'aquí del poble,
que ens ha proporcionat en primer moment aquesta sala per demà per fer la presentació, però encara no sabem si serà Can Coma Mala o si des de l'Ajuntament o des d'alguna associació...
ens cediran a algun altre espai on poder fer aquestes trobades mensuals. Hi poden participar dones de diferents edats, perfils? Està obert a tot tipus de dones? Sí, la nostra idea és bàsicament tenir la majoria d'edat perquè al final el que nosaltres estem com preparades és per acompanyar dones majors d'edat que puguin compensar per elles mateixes. El que nosaltres hem viscut per la nostra experiència és que ens hem trobat amb dones
en cercles on algunes tenien 20 anys i hi havia dones de 67 i cadascuna estava en un
moment vital diferent, les unes de les altres ens hem ajudat. Potser una et dona més vitalitat, però la persona que és més gran et dona la part més sàvia. Ajudar-nos les unes de les altres i tenir un espai on ser, simplement, sense judicis, amb tota llibertat. Parlaves d'aquesta gestió emocional, posar límits, a través, imagino, de les converses. És a dir, què és el que teniu a menys? Quin tipus de propostes podeu posar vosaltres sobre la taula per dinamitzar l'espai?
O sigui, la idea és que els cercles, en teoria, duraran unes dues hores. No volem que sigui un grup tancat. Per exemple, un divendres, si treballem, no sé, els límits, per exemple, doncs potser a tu et cridis l'atenció i vulguis venir. Però potser el mes següent treballem la tristesa i no estàs connectada gens amb aquesta emoció i no et ve de gust venir. Això fa que la dinàmica de cada cercle tindrà un inici amb alguna paraula de què et fa estar avui aquí. Després proposarem un parell de dinàmiques,
Les que donin temps o les que veiem que siguin necessàries per treballar el que volem fer aquell dia. I després hi haurà una part de tancament de com t'has sentit, què t'emportes avui d'aquí. Volem deixar clar que és un complement a la terapia psicosocial. Nosaltres, com hem dit, no som psicòlogues a dia d'avui, però sí que creiem que tenim...
el suficient bagatge i la suficient experiència i formació, perquè ens estem formant a dia d'avui, com per acompanyar en aquell procés que vingui cada dona. Sobretot és la creativitat, el joc, el moviment i sobretot, sobretot, sobretot la nena interior. Des del joc, la creativitat, l'espontaneïtat que teníem quan érem nenes i que potser quan som més grans l'hem deixat una mica pel camí. I poder ajudar...
De la mateixa manera que a nosaltres ens han ajudat en el seu moment. Justament ara que ha començat la primavera, ens va com molt bé començar a enflorecer, perquè tot té el seu moment. A l'hivern els arbres perden les fulles, doncs ara és moment de conrear aquestes flors perquè puguin créixer. Sí, sembrem una mica la llavor perquè puguem crear dones que puguin ser elles mateixes, que tinguin seguretat en elles mateixes. Potser, qui saps, i fer amigues, perquè a nosaltres ens ha passat.
al llarg d'aquest temps, els cercles de dones i retirs que hem anat fent, hem adquirit noves amistats, que ara és molt difícil quan ets gran, no? Per tant, és crear una mica de comunitat, una mica de xarxa entre les dones que vulguin venir. Doncs si voleu conèixer el projecte Florecer, el millor és anar demà a partir de dos quarts de sis a la seva primera sessió, a la presentació a Can Comamala. És un projecte impulsat per Laura Ceballos i Andrea Puc. Andrea, gràcies per atendre'ns. A tu, moltes gràcies per aquesta oportunitat.
Sant Vicenç del Dia. Doncs fins aquí l'informatiu d'avui. Ara us deixem amb l'alcalde Respon l'entrevista mensual amb Miguel Comino. Demà a partir de la una tornarem a posar Sant Vicenç del Dia. Fins demà.