Sant Vicenç al dia.
Bon dia, el Tour de França passarà per Sant Vicenç dels Horts, serà el 5 de juliol, a la segona etapa, entre Tarragona i Barcelona. L'elit del ciclisme mundial pedalarà per les muntanyes de l'Urdal i travessarà Sant Vicenç per la Nacional 340 cap a Molins de Rei i Collserola.
Representants municipals d'una seixantena de municipis units pel tur, entre ells l'alcalde de Sant Vicenç, es van reunir ahir al Palau de Pedralbes en la presentació de la gran sortida. De seguida més detalls abans la resta de titulars amb Sara Cabrera.
L'Ajuntament reprèn la plantació d'arbres arreu de Sant Vicenç dels Horts, un cop superades les restriccions de la sequera. Aquest any es preveuen plantar 164 arbres a diferents punts del municipi, després de 3 anys sense campanya de plantació general. L'Ajuntament condemna l'assassinat masclista d'una dona de 58 anys a Olvera, Cadis. El Ministeri d'Igualtat confirma que es tracta de la tercera dona assassinada per la seva parella o exparella en el que portem de 2026.
Una veïna demana la col·laboració ciutadana per trobar el seu gos, perdut el 30 de desembre a la Vinyala. És un xihuahua claret, es diu Bambi i porta xip. Va afaitat i amb ferides recents. Es va escapar a la sortida del veterinari, on l'havien atès per l'agressió d'un altre gos.
El llibre Tres dies d'agost es presenta aquesta tardà a la biblioteca. El periodista Josep Noalart, cap de redacció de Vilaüeb, relata els fets del 8 d'agost de 2024, el retorn fugaz de Carles Puigdemont a Catalunya i la posterior reacció política i mediàtica.
Previsió del temps, Lluís Mi Pérez, bon dia. Bon dia, un temps marcat pels núvols avui, de gran part de l'àmbit metropolità. A diferència d'ahir, tindrem un cel una mica més carregat núvols, amenaçadors, força foscos, molt baixos, però que no provocaran pluja. Per tant, tot i que es vegi el cel molt carregat en alguns moments, de pluges no se n'escaparan a les comarques de l'àmbit metropolità.
Fins i tot ja al llarg d'aquest migdia i tarda es començaran a obrir clarianes, seran més nombroses a prop de l'Almaresme o el Baix Montseny, per tant, quan més cap al nord. I, de fet, a la tarda, quan l'ambient sigui un palet més assolellat o, si més no, més clarianes, la temperatura també tirarà ràpidament cap amunt. Per tant, l'ambient acabarà sent fins i tot agradable a les hores centrales del dia. N'estem pendents a la xarxa? Us parla Eva García. És dimarts 13 de gener. Ara posem Sant Vicenç al dia.
El Tour de França passarà aquest estiu per Sant Vicenç dels Horts. Ja podeu marcar la data. El calendari serà el 5 de juliol, a la segona etapa, que sortirà de Tarragona i tindrà l'arribada a Barcelona, a Montjuïc. La capital catalana serà la protagonista de la nomenada gran sortida del Tour, el 4 de juliol, i durant tres dies l'elit del ciclisme mundial pedalarà per Catalunya.
Representants municipals d'una seixantena de municipis, units pel tur, es van reunir ahir al Palau de Pedralbes en la presentació del Grand Depart, la Gran Sortida, un acte encapçalat pel president de la Generalitat i que va comptar amb l'assistència de l'alcalde de Sant Vicenç dels Horts.
La gran sortida del Tour de França tindrà tres etapes inicials, el 4, 5 i 6 de juliol, que situaran la província de Barcelona com a epicentre mundial del ciclisme. El Tour passarà per Sant Vicenç per la Nacional 340, en una ruta que portarà els ciclistes per les muntanyes de l'Urdal, baixarà per Cerballó i travessarà Sant Vicenç per connectar Molins de Rei i Collserola, en meta davant l'Estadi Olímpic de Montjuïc.
Serà una etapa de 178 quilòmetres amb sortida a Tarragona, que mostrarà la diversitat paisatgística catalana amb mar i muntanya. L'alcalde de Sant Vicenç, Miguel Comino, celebra la participació del nostre municipi al Tour. Tenim la sort de comptar que l'inici del Tour de França, de la prova ciclista més important per equips, la prova ciclista més important del món, surt des de Barcelona i són tres les etapes que passen per...
per Catalunya, en concret per 62 municipis de Catalunya, entre ells Sant Vicenç dels Horts. I és veritat que no tenim una gran afectació com a municipi perquè el pas per Sant Vicenç dels Horts és una mica escurat, toca pel costat de la Nacional 340, direcció Molins de Rei, venim de l'Urdal, direcció Molins de Rei, però al cap i a la fi passa pel nostre terme municipal.
El tour compta amb 150 milions d'espectadors només a Europa i es retransmet a 190 països d'arreu del món, amb més de 2.000 periodistes acreditats. Es tracta del tercer esdeveniment esportiu mundial, només superat amb popularitat pels Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol. Comino destaca aquest impacte global.
És molt important, molt positiu, no només per la ciutat de Barcelona i per la resta de municipis per on passarà les etapes, sinó també per Catalunya, diguem, poder comptar amb aquest gran esdeveniment esportiu en el nostre país i, per tant, també és un bon signe i un bon símptoma que els grans esdeveniments esportius mundials vegin a Barcelona i a Catalunya com un bon espai on poder desenvolupar-se. Així que tothom content, nosaltres
Nosaltres també, perquè a més a més en algun moment això també pot ajudar que el nom de Sant Vicenç dels Sorts aparegui amb aquestes impressions, amb la premsa i amb aquestes retransmissions esportives que es fan i per tant satisfets que Sant Vicenç dels Sorts també formi part d'aquesta edició del Tour de França.
El Tour ja ha trepitjat Barcelona en tres ocasions, a les edicions de 1957, el 65 i el 2009, però aquest any serà la primera vegada que obri la cursa. La primera etapa serà íntegra a la capital catalana, amb un contrarrellotge per equips. La segona etapa, la que passarà per Sant Vicenç, sortirà de Tarragona i acabarà a Barcelona. La tercera etapa sortirà de Granollers i creuarà els Pirineus per endinsar-se a França.
L'Ajuntament reprèn avui la plantació d'arbres arreu de Sant Vicenç dels Horts. Durant aquest any es preveu implantar 164 arbres a diferents punts del municipi. Es recupera així la planificació habitual d'aquestes tasques de jardineria, un cop superades les restriccions de consum d'aigua dels últims anys a causa de la sequera. Això havia encadenat 3 anys sense noves plantacions generalitzades.
es plantaran espècies que permeten l'adaptació a situacions climàtiques extremes i un consum mínim d'aigua, així com també es reposaran alguns arbres morts. Ho explica la regidora d'Espai Públic i Serveis, Mireia Vergés. Després de tres anys de sequera i patir les seves restriccions, per fi podem iniciar de nou la campanya de plantació d'arbrat. Durant aquests anys només s'ha pogut reposar els arbres que havien mort, que havien emmalaltit, i no s'havia pogut fer cap campanya de plantació.
sí que estem contents de poder tornar a recuperar la normalitat
La previsió d'aquest any és plantar 164 arbres, 65 que anirien a la zona d'Iris i 99 que anirien a la zona d'Envitec. Introduïm una nova espècie que es diu Paulònia. Aquests arbres s'adapten cada vegada més al clima extrem que patim, a les sequeres més pronunciades i temperatures més altes i també als hiverns més freds. Són arbres que necessiten poca demanda hídrica i que són molt resistents a tots aquests canvis de temperatures.
Les tasques de plantació d'Arbrat van a carrac de la Fundació Iris i l'empresa Ambitec, amb un cost entorn als 70.000 euros.
L'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts condemna l'assassinat masclista d'una dona de 58 anys a Olvera, a Cádiz. El Ministeri d'Igualtat confirma que es tracta de la tercera dona assassinada per la seva parella o exparella en el que portem de 2026. Els serveis d'emergència van trobar el cadàver de la dona la matinada del diumenge al domicili on residia.
Allà mateix es va detenir el presumpt autor del crim, el marit de la víctima, un home de 60 anys. Al matrimoni tenia dos fills majors d'edat i no constaven denúncies prèvies per violència masclista contra l'agressor. Segons el Ministeri d'Igualtat, és la tercera dona assassinada per la seva parella o exparella a Espanya en el que portem d'any. Des de 2003, quan es va començar a registrar els feminicidis de manera oficial, han estat assassinades 1.343 dones.
La Teula d'Igualtat de Sant Vicenç convoca una concentració mensual per condemnar les violències masclistes el primer dimecres de cada mes. La propera concentració serà el 4 de febrer, com sempre, a la plaça Narcís Lunes. Davant de qualsevol cas de violència masclista podeu trucar al 900 900 120. És gratuït, confidencial i presta atenció a les 24 hores del dia.
També podeu contactar amb el CIAT, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, al 93 602 92 16. 93 602 92 16. Per emergències, truqueu al 112. Són recursos que poden activar les víctimes i també qualsevol persona que conegui o sospiti d'un cas de violència de gènere.
Una veïna demana la col·laboració ciutadana per trobar el seu gos, perdut el 30 de desembre a la Vinyala. És un chihuahua claret i es diu Bambi. Va feitat i amb ferides recents perquè es va escapar quan tot just sortia del veterinari, on l'havien atès per l'agressió d'un altre gos. Porta xip, així que si algú el troba o en té informació, ho pot comunicar a la policia local o a les clíniques veterinàries.
Fa dues setmanes que el bambi es va perdre. La seva propietària, Assumpción Álvarez, ha contactat amb Ràdio Sant Vicenç per demanar la col·laboració ciutadana. Llevé al veterinari perquè un perro me lo mordió mucho, mucho, mucho, y yo lo llevé al veterinari a que le quitaran el vendaje. Y entonces le quitaron el vendaje, lo saqué y como estaba tan asustadito se escapó.
L'Asunción descriu com és el Bambi.
El perro es blanquito, bueno, blanco no, color carne. Color carne y entonces, pequeñito, claro. Y entonces ahora también lleva una vida muy grande, ¿sabes? Porque lleva muchos puntos de la mordida que ha tenido. Es un perrillo chiquito, color carne, se llama Bambi, un chihuahua y que por favor, Dios mío, si alguien lo ha tenido, alguien lo ha cogido o alguien por Dios que me lo devuelva.
Porque yo estoy desesperada, no puedo dormir, yo es que lo tenía aquí conmigo siempre, a mi lado, a mi lado, a mi lado y estoy sola, soy mayor y no puedo andar casi nada y estoy desesperada, de verdad, te lo digo de corazón. El més cridant d'aquest xihuahua perdut són probablement les cicatrius recents.
Lleva la correa, bueno, la correa de los bichos y va todo pelado, va rapado, porque lo raparon para coserlo, para operarlo, y va todo rapadito, casi todo, porque le hizo una vida muy grande.
No tenim foto del bambí, però recordem les dades més importants. És un xihuahua d'uns 7 anys, claret, tirant a blanc, i va rapat amb ferides recents. Té xip, així que si algú el troba o en té alguna pista, ho pot comunicar a la policia local o a les clíniques veterinàries. El bambí es va perdre la vinyala el 30 de desembre.
Les propostes culturals per la festa major comencen a omplir l'agenda d'aquests dies. La Vicentina acull divendres un concert tribut a Pavarotti, una de les figures més icòniques de la història de l'òpera. El tenor Lluís Blanquer, acompanyat pel Ballet Internacional Pura Sang, oferirà un espectacle que vol retre homenatge al llegat musical i artístic del mestre italià, amb un repertori variat. Una producció particular i espero que agradi a molta gent perquè
El repartori que hem muntat també ha sigut un repartori no és massa obarístic, perquè hi ha gent que sí que li agrada l'òpera, però d'altres que no li convenç massa, però en canvi, com aquest home ha interpretat cançons i temes de tot tipus, inclús mexicanes, doncs ha fet un repartori variat perquè la gent s'ho passi molt bé. A més a més...
No només canto, sinó que m'acompanya un ballet internacional, omple l'espectacle d'una manera monotratimpuda, que m'acompanyen amb algunes peces d'òpera. Per exemple, quan acabem l'espectacle, una peça d'òpera com si fos una música húngara i també una peça intermitja, que això agrada molt. Blaquer valora la importància de la figura de Pavarotti per popularitzar l'òpera entre el públic majoritari.
Crec que ell va ser, per mi, el número 1 del segle XX. I l'aportació, doncs, sobretot quan van fer aquests concerts al trio de tenors amb en Josep Carreras i Cacio Domingo, doncs van tenir una pujada de la música, més aviat de la música d'òpera, la van portar a gent que potser no li agradava o no la coneixia massa.
El tenor Lluís Blaquer és una veu coneguda a Sant Vicenç dels Horts durant anys. Ha format part del grup Són de l'Havana. Ell mateix anima a assistir al concert de divendres. A mi i a Sant Vicenç dels Horts m'havien conegut perquè formava part del grup de vaneres de Són de l'Havana. Hi ha molta gent de Sant Vicenç que ho coneix. Ho farem el millor possible, dintre de tot. No és que canti com el paparotti, però és un imitador, no? Quan ens trobem amb un espectacle que s'ha entretimut, que és divertit, que sobretot
ens fa desconnectar els nostres problemes, la nostra vida normal, doncs això encara s'enriqueix més. Cita amb la música i el record d'una llegenda com Pavarotti divendres a les 7 a la Vicentina. L'entrada costa 15 euros i es pot comprar de manera anticipada a entràpolis.com.
El llibre, tres dies d'agost, es presenta aquesta tarda a la biblioteca. El periodista Josep Noalart, cap de redacció de Vilaweb, relata els fets del 8 d'agost de 2024. El retorn vist i no vist de Carles Puigdemont a Catalunya. El discurs de cinc minuts a Art de Triomf, la fugida i la posterior reacció política i mediàtica. L'acte està organitzat per les agrupacions locals d'Òmnium Cultural i l'ANC.
Unes hores abans de la presentació a Sant Vicenç dels Horts ens en dona més detalls el seu autor, a qui ja tenim a l'altra banda del telèfon, Josep Nualart. Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Doncs comencem a endinsar-nos en la presentació d'aquesta tarda. La història recent de Catalunya està farcida en moments interessants i controvertits, però què és el que et va dur a convertir la visita a Llampec de Carles Puigdemont en un llibre? Ho dit d'una altra manera, què té d'especial aquest esdeveniment?
Això per mi va ser un moment important el dia 8 d'agost del 2024, quan tots sabíem que havia de tornar després de tants anys a l'exili el president Carles Puigdemont, saber què passaria i quines conseqüències tindria, tant per ell com políticament com judicialment.
I de totes les coses que ens havíem arribat a imaginar, ningú, ni tan sols els Mossos d'Esquadra i tampoc jo, no ens vam imaginar ni vam pensar que el que acabaria passant és que fes aquesta aparició i després aquella desaparició sense que ningú se n'adonés davant de milers de persones
i que al cap d'unes hores tornés a estar a l'exili. Llavors, del desconcert d'allò que va passar, em va néixer la necessitat, per mi en aquell moment, després de tants anys, a més a més, d'haver escrit i d'haver analitzat la batalla judicial a l'exili i també a l'interior, a l'estat espanyol, de la repressió judicial contra l'independentisme. Doncs, després de tants anys esperant aquell dia i veient el que havia passat,
Aquell desconcert em va portar a voler saber què és el que havia passat ben bé i per què havia passat. I al final, al cap d'uns quants mesos, vaig tenir la sort de poder comptar amb testimonis directes dels fets, de l'operatiu de Puigdemont per poder entrar clandestinament a Barcelona dos dies abans del 8 d'agost
i per poder sortir després d'una manera més improvisada al llarg d'aquell dia de la sessió d'investidura de Salvador Illa de poder sortir sense que fos detingut. I aquests testimonis de primera mà, d'aquests protagonistes directes que em van fer confiança per explicar-me què és el que havien fet i com ho havien fet, doncs va ser un material tan valuós periodísticament
que vaig poder, al final, emprendre un temps d'una recerca, d'una investigació, de documentar-me i d'aconseguir més testimonis sobre aquests fets i acabar-li donant aquesta forma, que és com un reportatge crònica, però és com un llibre de no ficció que es pot llegir pràcticament com una novel·la policiaca.
La reconstrucció que fas a tres dies d'agost no només narra aquell instant, sinó tot el dispositiu, l'organització i fins i tot algunes improvisacions que hi va haver en aquell moment. Com ha estat justament la feina que comentaves per combinar la crònica més enganxada, l'actualitat i el relat dels fets d'aquell mateix dia amb la investigació periodística més pausada i en retrospectiva? Sí, això, com que tenia aquests testimonis tan potents que em vaig trobar que vaig poder anar
d'un passar a un altre i a un altre i acabar parlant amb gent que havia presenciat o que havia participat directament dels fets, aquests relats de tots aquests testimonis ja constituïen un material periodístic de primer ordre o molt potent que funcionava molt bé narrativament. Aleshores el que vaig fer
va ser poder dedicar-me uns quants mesos i per això dins del diari a Vilagüeb vam haver d'organitzar-nos, reorganitzar-nos una mica a la redacció per jo poder tenir aquest mínim temps disponible per fer aquesta investigació per acabar de fer encaixar totes les peces del trencaclosques, perquè tots aquests testimonis m'aportaven tota una part de la fotografia d'aquells fets, però llavors jo necessitava complementar-la
amb un altre tipus de fonts, de fonts més connectades amb el Departament d'Interior o de Mossos d'Esquadra, de poder accedir a documentació judicial a atestats policials
i hi ha molts altres tipus de fonts obertes audiovisuals d'aquells dies i poder-ho anar encaixant tot i això poder-ho fer al llarg d'uns quants mesos i poder fer aquesta reconstrucció amb aquest aire com de crònica negra al final.
En aquest sentit, ho diem des del principi, el retorn de Puigdemont va ser un acte carregat de simbolisme, molta repercussió, s'han barrejat de tot, des de llavors imatges, especulacions, interpretacions immediates també en aquell dia. Després de més d'un any i de tota la teva investigació periodística per escriure el llibre, Josep, creus que has estat capaç de saber què buscava Carles Puigdemont en aquesta operació?
Era un dels objectius, el mateix 8 d'agost aquell, de pensar per què ho ha fet, quin sentit tenia. I he acabat entenent per què ho va fer. I una altra cosa és quina utilitat política estratègica va tenir per l'independentisme aquell gest.
que això és tota una discussió i un debat i és més qüestionable. Jo crec que en aquell moment Puigdemont, sobretot el que va voler, un cop arriba ja a la sessió dels pocs dies abans de la sessió d'investidura de Salvador Illa, quan ja sap que l'investiran i es prepara tot el dispositiu per fer aquest retorn, el que busca en aquell moment és intentar fer una acció d'impacte
mediàtic i polític per deixar retratat l'estat espanyol en el sentit de dir aquí hi ha una anomalia democràtica
que és el fet que jo, com a diputat, com a representant del principal partit a l'oposició, com a diputat electe, no pugui participar en aquesta sessió d'investidura i ho hagi de fer d'aquesta manera, hagi de venir i fer-ho d'aquesta manera perquè hi ha una llei d'amnistia que no s'està complint per part del poder judicial, doncs, deixar retratat això, deixar en evidència això, era un dels objectius polítics de Puigdemont. Però, sobretot, crec,
que Puigdemont va haver-ho de fer i al final ho va fer en aquestes circumstàncies perquè uns mesos abans ell havia assumit un compromís davant de tothom quan es va presentar com a candidat a les eleccions del mes de maig que era el que tornaria tant sí com no. I jo crec que al final va ser una mica presoner d'aquest compromís. Llavors les circumstàncies amb què va haver de tornar van ser una mica diferents de les que jo crec que s'imaginava perquè el resultat electoral d'aquelles eleccions no va ser
el que ell s'esperava, esperaven tenir Junts per Catalunya un resultat millor perquè ell pogués ser el candidat a ser investit president, i d'altra banda la llei d'amnistia que esperaven que se li pogués aplicar, doncs no va ser així. El Tribunal Suprem s'hi va negar i s'hi continua negant a dia d'avui.
Tot això va condicionar una mica els fets i la manera i el to polític que li volia donar aquesta acció a Carles Puigdemont. Parlàvem del valor dels testimonis pel teu llibre. També hi van haver moltes imatges en el seu moment que segur que molta de l'audiència recorda. La cobertura mediàtica de la visita de Puigdemont
La imatge dominant potser va ser la de la gent perseguint el cotxe del president durant dos quilòmetres. Al llibre qüestiones aquest relat? Sí, jo directament el desmenteixo. Aquesta part del relat, que forma part del relat dels Mossos d'Esquadra, del relat oficial de què és el que va passar i perquè se'ls va escapar a Puigdemont,
Jo crec que estic en condicions de desmentir-ho en el llibre directament perquè amb tots els testimonis que he parlat he pogut reconstruir els fets de tal manera que la conclusió és que aquell únic agent de Paisà, de Mossos d'Esquadra, que va veure com Turull i Puigdemont pujava en el cotxe blanc i que se n'anava en un sentit contrari de cap a on anava la comitiva aquella de polítics que baixava des de l'Art de Triomf cap a baix, no?
Doncs aquell mosso, el relat oficial diu això que deies, que el va estar empaitant durant dos quilòmetres i que a l'últim moment el va estar a punt de cridar a l'alto per detenir-los, però un semàfor va passar a verd a l'últim moment i no va ser possible per pocs centímetres, pràcticament. Aquest és el relat oficial. Els testimonis amb què jo he pogut parlar, tant els que anaven dins del cotxe com testimonis que estaven a fora del cotxe i molt a prop del cotxe,
i que a més a més no tenen res a veure ni amb Puigdemont ni amb el seu equip, que són una sèrie de persones que s'hi van trobar i amb qui jo vaig poder parlar, m'han permès contrastar visions i fets sobre aquella escena, sobre aquell moment en què el mosso empaita el cotxe on hi havia Puigdemont. I la conclusió...
és que aquell mosso l'empaita durant uns quants metres fins al primer semàfor on s'atura el cotxe, perquè el semàfor es posa en vermell. I allà aquella gent té molta estona, està al costat del cotxe aturat durant molta estona,
i allà hauria pogut cridar l'alto o fer algun tipus de gest o acció per detenir Puigdemont. I no ho fa. Es passa durant molta estona aturat al costat del cotxe i això és el que jo he pogut corroborar amb tots els testimonis amb qui he parlat. I després, quan el cotxe arrenca i se'n va, aquesta gent no l'està empaitant ni el continua empaitant
durant tot el trajecte que els Mossos van dir que l'empaitava. I, a més a més, el trajecte que fa el cotxe és diferent també del trajecte que els Mossos d'Esquadra van dir que va fer aquest cotxe aquell dia. Llavors, simplement és això. Tampoc entro a valorar el paper dels Mossos, descric el que els testimonis i la informació que hi he pogut recollir em diuen i que he pogut plasmar en aquest llibre i que és diferent de la versió oficial dels Mossos.
Doncs és una de les moltes qüestions que es poden abordar en aquesta crònica periodística, aquest reportatge de no ficció a tres dies d'agost. Vas publicar-lo al maig. Quina ha estat la rebuda des de llavors? Què t'explica qui el llegeix? Els hi serveix per entendre millor aquesta visita de Puigdemont? Sí, home, la rebuda ha estat molt bona i la veritat és que és el primer llibre de la col·lecció nova de llibres que hem estrenat a Vilaüeb, que hem començat aquest any passat
editar llibres, quatre llibres d'actualitat i llibres de temes periodístics a l'any farem. Doncs el primer va ser amb el que ens vam estrenar va ser aquest i la rebuda i l'impacte ha estat molt gran i ha estat un dels llibres durant unes quantes setmanes dels més venuts de no ficció en català i realment tant pel que fa a les vendes de llibres que estem molt contents de com ha funcionat perquè han anat molt bé
però també la rebuda i el feedback que he tingut del públic i de la gent que l'ha llegit també és molt bona, en el sentit de poder entendre més bé els fets i de poder-los situar més bé, més enllà d'especulacions, conjectures o mitges veritats que van anar apareixent els dies posteriors dels fets. Per tant, sí, estic molt content i, a més a més, també d'haver pogut, a mesura que he anat presentant el llibre,
anar tenint encara més testimonis i més contactes de gent que va participar d'una manera o altra en aquells fets, fins al punt que, fins i tot, potser, algun dia podríem fer una nova edició ampliada.
del llibre amb molts més detalls. Vull dir que realment la rebuda i l'impacte ha estat molt bo. Justament, prop d'un any i mig després d'aquests fets i Carles Puigdemont segueix sense poder tornar a Catalunya, a Espanya, què t'agradaria que s'endugués el públic avui a casa després de la presentació d'aquesta tarda a la Biblioteca a les Voltes? Doncs el que m'agradaria és que poguessin aproximar-se a uns fets
d'una manera molt més detallada i que d'aquesta manera podran descobrir una història que és sorprenent i és fascinant per moltes raons, però sobretot perquè els protagonistes al final d'aquesta història no són tant Carles Puigdemont que d'alguna manera jo crec que fins i tot és un personatge secundari en aquesta crònica dels fets.
I això és el que crec que poden descobrir els que vinguin a la presentació i descobreixin aquest llibre i aquesta història. Perquè els protagonistes directes són els principals, són aquesta gent anònima que va participar en el dispositiu per poder fer possible una cosa tan increïble com aquesta, no?,
de fer arribar un president a l'exili clandestinament sense que ni els serveis secrets ni cap cos policial el pogués detectar, fer-lo arribar al centre de Barcelona, que s'hi estigui dos dies, que pugui aparèixer davant de la mirada de tot el món i que després desaparegui i pugui anar-se'n un altre cop enmig d'una operació Gàbia i de tots els cossos policials de l'Estat buscant-lo i que no ho aconsegueixin. Doncs tot això ha estat possible gràcies a un equip i a un grup de gent
que són anònims, que no són gent, l'immensa majoria ni càrrecs polítics ni gent amb projecció pública ni res, però que tenen un grau de compromís amb uns objectius polítics o el que sigui, que són capaços de fer coses tan extraordinàries com aquestes. Jo crec que això és el que segurament és més bonic d'aquesta història,
Aquesta gent que sempre hi és quan cal fer coses, com quan hi va haver l'operació urnes. Això seria una cosa semblant, però a escala més petita. Doncs jo crec que el que es trobaran és això, que podran descobrir això i jo crec que també, si entrem en conversa i en...
un espai de col·loqui que puguem parlar de tot això, també podrem mirar de treure una mica les claus i l'entrellat del que pot passar aquests pròxims mesos en relació a si és possible o no un retorn final en llibertat i en seguretat de Puigdemont de l'exili.
Doncs si voleu aprofundir en tot plegat, ho podreu fer avui a la Biblioteca Municipal Les Voltes a partir de les 7 a la presentació del llibre 3 dies d'agost. Josep Nualart, moltes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé la presentació d'aquesta tarda. Gràcies a vosaltres, Sara, ha estat un plaer.
El termini per inscriure's al concurs de diorames de Playmobil i Lego de la mostra acaba aquest dijous. El jurat escollirà els millors diorames el dissabte de festa major el 24 de gener i totes les creacions presentades es podran veure durant tot el cap de setmana. Per participar-hi cal tenir entre 3 i 16 anys.
Hi ha 24 places en total, 12 pel concurs de Playmobil i 12 pel de Lego. Es pot participar de manera individual o per equips. Els premis són material de Playmobil i Lego valorat amb 80 euros pel primer premi, 55 pel segon i 30 pel tercer. Els diorames es podran veure durant tot el cap de setmana de la mostra. Podeu apuntar-vos al concurs fins aquest dijous 15 de gener. Trobareu l'enllaç a la sol·licitud al web i a les xarxes de l'Ajuntament.
amb el concurs de diurames tanquem el Sant Vicenç al dia el podeu tornar a escoltar a ràdio sbh.info tornem amb més notícies demà a la una gràcies per fer-nos confiança i passeu un molt bon dia