Taradella al dia, amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell.
Molt bon vespre a Taradell, som dijous 15... 29 de gener, perdoneu, un dijous més us acompanyem durant aquesta propera hora i mitja, hora i quart avui, perquè recordem que hi ha hagut el ple municipal que s'ha acabat fa uns instants a l'Ajuntament de Taradell, això sí, portant-vos tota l'actualitat a la vila a través d'entrevistes, notícies, informació, entreteniment i opinió. En definitiva, un programa que vol ser el punt de trobada amb tot el que passa al nostre poble.
Ja sabeu que com sempre ho farem amb en Marc Güell, la Lídia Justin, Pau Solent, Pau Puig i d'aquí us parla en Joan Puig. Portem un mes sense fer programa, però després de les vacances de Nadal ja n'hi ha hagut uns petits entrebancs, però ara sí, fins a final de temporada esperem ser aquí. El programa avui és més curtet i per això avui només tindrem el rebost d'en Jordi Bobet.
Seguidament l'informatiu i ens visitarà Antoni Casases amb el seu ing al yang a la segona part del programa. Avui tancarem l'agenda, en aquest cas amb la Lídia Juste, que ens portarà tota l'agenda d'aquesta primera setmana de febrer. Per tant, som a Taradell al dia, benvinguts de nou, comencem aquest 2026 repassant l'actualitat de Taradell.
Taradella al dia. I farem aquesta primera part del programa, com deia, amb una secció habitual de la segona, però que, com que fa temps que no ens visitava, anirem amb el rebost d'en Jordi Bobet, acompanyat d'en Marc Güell. Taradella al dia, amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell.
Caradella al dia, els protagonistes del nostre poble.
Això és Taradell al dia amb els protagonistes del nostre poble i és moment d'encetar nova secció aquest 2026, la primera d'aquest 2026, no és una secció nova, sinó que és la primera d'aquest 2026 del rebost de Jordi Bobet. Jordi Bobet, bona nit. Hola, bona nit. Com estàs? Doncs molt bé. Com ha anat aquesta arrencada del 26? Ai, cansat ja. Ja estàs cansat? Sí, és que ja hem nascut cansats.
Ja voldria ser el 31 de desembre. Ja voldria ser el 31 de desembre. I per què? Mira, perquè estic cansat. Perquè estàs cansat, al final. Sí, sí, sí. Avui de què ens parlaràs? Doncs del cansament, precisament. Ah, sí? Sí, us parlaré del cansament que tenim com a país i és que obrim el rebost amb la referència...
amb la mirada posada a la referència del que és la gran gincama catalana. Una de les experiències de fer espirituals més concorregudes i compartides pels nostres conciutadans d'aquest bonic país anomenat Catalunya. No sé pas a què t'estàs referint. Doncs em vinc a referir a moure's amb transport públic. Ai, ai, ai, avui prendrem mal. Avui prendrem mal. Però abans de prendre mal, posem la sintonia. Som-hi.
El rebost. Aquesta és la sintonia del rebost de Jordi Bobet, que ja ho sabeu que de tant en tant ens va acompanyant aquí als estudis de la ràdio a Taradella al dia. En fi, avui que ens vols parlar, doncs, de transport públic, no? Bé, us vull parlar de transport en general. D'acord? De mitjans de transport fracassats...
al llarg de la nostra història. És a dir, l'excusa és el bon funcionament del transport públic que tenim a Catalunya, el bon funcionament dels trens que tenim a Catalunya i que hem comprovat aquests últims dies i setmanes. Sí, bueno, i els últims 40 anys i des que el ferrocarril és de ferro i va per un carril. Deia bon... Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí. Amb ironia. No, ja s'entén, ja s'entén. Ah, s'entén, sí, sí, sí. Perfecte. Aquí que tenim l'R3 ja ho sabem prou bé. Exacte, és que és això, aquí que ja tenim l'R3, en fi, el que ha passat és molt gros, evidentment, però és que ja no ens sorprèn res. No, no, no, a més, ara que l'R3 està en obres, funciona més per l'autobús. És que és un desastre. Això ho diuen molt, eh?, molt els passatgers. És com un drama. Que parlen aquests dies...
En tot cas, anem a posar una mica de llum a la foscor dels desastres de mobilitat, que s'han inventat alguns enginyers que eren realment uns llumeres. I, com dèiem,
Mira, has esgotat la sintonia. Ja, he esgotat la sintonia. En primer lloc tenim el que era la sensació de mobilitat de principis del segle XX. El rei del transport aèri. En aquells moments. Parlem del dirigible. La sang d'una explosió va trencar els aparadors. Ens va
Oh, sí, que ens vols parlar d'explosions. Us vull parlar de com acabaven bàsicament els dirigibles, que era, spoiler, explotant. I és que a principis del segle XX aquest transport era silenciós, elegant, tenia uns salons menjadors tipus titànic, però volant per l'aire, allò llits de tot. Era com fer un creuer, però pel cel. D'acord, mira. El problema...
funcionaven amb hidrogen. I bàsicament l'hidrogen és un gas extremadament inflamable. I aquí la tecnologia va decidir jugar una mica a la ruleta russa. I clar, una mica de xispa feia pum! I clar, teníem per exemple el cas del Heidenburg,
del 1937, que va ser no només un accident perquè va rebentar un dirigible
allò per tot el que diuen, sinó que, o sigui, es va fer, no en directe, perquè en aquell moment no es feia en directe, però hi havia gent que ho gravava, o sigui, en aquells temps, i... Amb els mòbils de l'època, no? Amb els mòbils de l'època, sí. No, però, bueno, el context era aquest, i al final ja van decidir dir, mira, escoltem, això dels dirigibles no acaba de funcionar gaire bé. A part que era un mastodonte, o sigui, era un animal molt gros,
I la tecnologia es va centrar més aviat en el tema dels avions. I el tema del dirigible va deixar de ser un mitjà de transport, diguem-ne, fiable, perquè bàsicament era una torxa volant. Doncs aquí tenim el primer fracàs. Això. Les rodes de l'autobús giren, van rodant, van rodant. Les rodes de l'autobús giren, per tot.
O sigui, ara anem a parlar d'autobusos... Gairebé. És una variant de l'autobús. Ah, carai, quina. Sí, sí, l'anomenada trolebus. Trolebus. Saps què és el trolebus? Explica'ns-ho. El trolebus és com un autobús que necessita fils com un titella. O sigui, un autobús endollat...
Sí. Molt poc pràctic. Però endollet a on? Endollet amb una catenària aèria. Ah, val. Com un tramvia. És una mena de tramvia amb rodes neumàtiques però que pot anar per la carretera normal i va lligat amb un fil, amb un cable a dalt. Que complicat. Molt complicat. I això va ser un fracàs. Bueno, va ser un fracàs. Hi ha països de l'est i crec que a Grècia encara hi és el trolebus. Si busqueu una foto d'un trolebus és molt curiós. Us en recordeu de...
de quan us regalaven o venien els reis, us portaven aquells cotxes teledirigits, que en realitat no anaven amb una antena teledirigida, sinó que anaven amb un fil. És que a mi em van regalar un de petit, que va ser un fracàs. Si em van regalar un cotxe teledirigit,
jo miro i anava amb un fil al mando. O sigui, clar, dius, home, jo vull teledirigir-lo, teledirigir vol dir dirigir a lluny. Tu no volies córrer darrere del cotxe amb el fil. Tu no et volies cansar, clar. Ja ho he de veure perquè jo de petit era una mica... feia poc esport, però bueno. Vaja. Bueno, res, tornem a anar a trobar-lo a gust. Sí, sí, exacte. Bàsicament, va néixer com una gran idea, perquè era elèctric, no tenia fum, no feia fum,
i era més flexible que el tramvia, perquè recordem que el tramvia d'anar, evidentment, amb una via, d'acord? Però el problema era això, que no es podia escapar dels cables, i, clar, generava que hi havia ciutats plenes de fils, i, clar, desviaments impossibles, mantenir allò era molt car i era molt poc flexible pel tema del cable.
I clar, si hi havia un accident, una obra, o una manifestació, diguis el que vulguis, qualsevol cosa que interceptés el pas del trolebus... Ja la teníem liada. Malament, perquè el trolebus havia de passar per allà. Clar, clar, clar.
Total, que hi ha ciutats com Londres o París, i es veu que personalment n'hi havia algun que ho van eliminar allò completament. Però bueno, total, que va ser obsolet. Doncs el trolebus que tampoc va acabar de funcionar. Un altre fail.
Un camí fet d'herba, els teus llavis som de vidre congelat. Vaig descalç i penso imatges cegues de les platges que només podria veure sota el llit.
Ara dedueixo que ens vols parlar de bicicletes o què? Més o menys. Més o menys, vaja. I és que ara parlem de vehicles de mobilitat personal. Sí, patinets. Vehicles de mobilitat personal, que pot ser una bicicleta, perfectament. Ah, també, també, clar, clar, clar. I tots tenim molt clar que un dels grans invents, precisament, de vehicles de mobilitat personal és la bicicleta. Sí. I si funciona no cal fer alguns invents ni martingales, eh? Que n'has vist algun, eh?
Explico. El que havien de fer és substituir les bicicletes per transport de la ciutat, allò personal i tal, per un invent que també té dues rodes i que va fer furor a principis dels 2000. I que havia de canviar la manera de com es dissenyaven les ciutats i al final...
No va ser res. Estem parlant del Seekway. Seekway. Us heu vist alguna vegada? Que era una mena de dos rodes amb una plataforma i un manillar. Allò, o sigui, anava, diguem-ne que anava massa de pressa per passar per la vorera i massa a poc a poc per passar per fora de la vorera. Era perillósíssim i la gent es fotia de lloros. No m'estrenca.
Com a dada curiosa, l'inventor, el profetari de l'empresa, va traspassar el 2010 caient per un penya-segat amb Seekway. Ai, no, pobra. Vull dir que, bueno, molt futurista, però diguem-ne que poc útil. Doncs un altre fracàs, eh? Un altre fracàs, eh? Mare meva.
Els ocells han arribat amb la primavera i ara canten...
Jo ara no sé pas on ens vols portar. Va tu a l'olla. Perquè els ocells, com a mitjà de transport, no ho veig, eh? Com a mitjà de transport no, però com a inspiració per a mitjà de transport, sí. D'acord. I és que una de les dèries de la humanitat de tots els temps és poder fer com els ocells i volar de forma autònoma. Ah. Espóiler, normalment surt malament. Però per això, a mitjans del segle XX es van dissenyar els anomenats helicòpters personals. Ah.
pensats perquè qualsevol ciutadà pogués volar com qui agafa una moto. D'acord. Què va passar? Que eren inestables, perillosíssims, ultrasonollosos, i diguem-ne que tenien una corba d'aprenentatge mortal. O sigui, és que amb allò et fotés de cap. Bàsicament eren unes èl·lics amb uns ganxos. Us recordo el de l'inspector Gadget? Quan li sortien unes aspes del barret...
i es podia moure amb helicòpter, doncs venia a ser una cosa semblant. D'acord. Però, o sigui, només van fer-ne prototips, allò, militars i experiments, i diguem-ne que no va acabar de fructificar gaire. N'hi ha algun que hagi funcionat? D'aquests no, però això som recasats. Va més...
Aquí ens hi has posat un orga i jo ara no sé pas on ens vols portar. Què deu fer això? Doncs diràs, per què un orga? Clar, per què? Clar, per què? Clar, per què? Doncs què té l'orga de semblant amb el proper mitjà de transport i ha fracassat? No ho sé. No ho saps. És una mica pillat, patillero. Ja m'ho imagino. Bàsicament és el tub.
L'hora que té tubs. Ostres, però qualsevol transport té tubs. No, no com el que em vinc a referir ara. Qualsevol cotxe, qualsevol autobús té un tub d'escapament. No, no, tub d'escapament no. Estic parlant d'un tub que és per on tu passes. És a dir, estem parlant de l'hiperloop. L'hiperloop... L'hiperloop és el transport del futur que encara no ha arribat... I ha fracassat. I ha fracassat. Vaja, doncs comença bé, no?
I segurament no arribarà enlloc. I és que es tracta d'uns tubes on es col·loquen unes càpsules que en mitjançant el buit es pot arribar a transportar el que es cregui necessari a més de mil quilòmetres per hora. D'acord?
Què passa? Que això sobre el paper és brutal. Home, sí. Però resulta que no acaba de funcionar, perquè té costos astronòmics, problemes de seguretat importants...
evacuacions impossibles, i, bueno, diguem-ne que hi ha alguns prototips i projectes fets a escala d'intentar mirar a veure si això funciona, però, bueno, diguem-ne que han estat molts congelats o cancelats. Com has dit, què es deia? Es diu Hyperloop. Hyperloop. Això és molt bonic per posar-ho en un PowerPoint, però la realitat és un fail. Bueno, espera't, eh? Podria acabar arribant, tard o d'hora...
Sí, però tu no la infraestructura que necessites. Potser ho han de millorar, o vés a saber. Sí, però, bueno, en fi. Hi ha altres exemples, fent recerca, perquè jo he fet una recerca exhaustiva de més de deu minuts. No, no, es nota, es nota. No, hi ha altres invents que s'han intentat fer, com ara, volent substituir, per exemple, l'alta velocitat de França per trens amb coixins d'aire. Així evites la fricció. Val. Però...
fer aquesta infraestructura i carregar-te tot el que tenies fet fins ara, doncs és d'uns costos increïbles. Per tant, el que acaben fent és deixar-me amb l'altre, mirem de fer les millores que siguin possibles i ens quedem amb allò encara que vagi una mica més lent. Però aquestes martingales, doncs, bueno, sí. Doncs escolta, l'Hiperloop, que de moment no sembla que hagi de tenir un bon futur. De moment, res de res. Últim fracàs.
Kakuria, kakuria, un trenpà titó, kakuria sen sapó.
Que s'afanyi a pujar i s'hi arriba. I s'hi arriba, eh? Ara baixem del futur. I un cop a dalt, benvingut a l'aventura. Benvingut a l'aventura. Ara passem del futur al segle XIV, que no s'havien inventat ni els XIII. De què ens vols parlar? Parlem de rodalies de Catalunya. Rodalies de Catalunya. Sí, sí, sí. Dic el segle XIII perquè va així de puntual.
I és que Rodalies no és un fracàs tecnològic, bàsicament perquè la tecnologia ni hi és ni se li espera. I no pot ni fracassar. Quina sort tenim els catalans, que podem gaudir d'aquesta experiència d'anar a una estació de tren, i en lloc que passi el tren a l'hora que digui l'horari, que vindria a ser lo lògic, doncs mira, pot ser que sí o pot ser que no. Res a un parell de pare nostres, ja com ara de Santa Rita, per veure si el tren arriba.
És que la informació està sobrevalorada. La informació i la inversió. Perquè bàsicament no invertim en transport públic, anem al seu manteniment, no perquè no hi hagi diners, sinó perquè no li surt de la magnòlia, fa que tinguem esllavissades, catenaris que s'incendien, trens que també es cremen, trens que no arriben a passar mai...
I, bueno, i quan no, algú que roba una mica de fil de coure, una mica o una mica bastant, i peta tota la xarxa. Una meravella, eh? I tot això en qüestió de poques setmanes i dies ho hem tingut, eh? Sí. Doncs mira, és perfecte, eh? Vull dir, no hi ha res que funcioni. Però el més greu de tot... Què és el més greu? Això vol dir que tot aquest temps que estàs allà esperant un tren que no arriba,
fent el primo, eh? L'has perdut i no tornarà. Per tant, Renfe i tots els responsables que hi ha allí porulant, eh? Són els llades del teu temps. Perquè per ells el teu temps no val un duro, eh?
És el que té ser una colònia. Doncs escolta, què he de dir? I tot això com ho rematem? Ho rematem amb el que crec que és necessari. Una de les coses que podríem fer, per exemple, en Rodalies... Què podríem fer? Posar-hi llits.
Per dormir-hi. Ah, clar. Seria més útil que no pas el que hi ha ara. I qui va dir això? No ho sé. Doncs el Bagollit és una cançó de la Guillermina Mota. Em va mirar, jo em vaig girar, riguei mira, jo em vaig turbar, i ell va i em diu, d'un to galant.
Si el fum del tabac la pot molestar, em permet, vol fumar, així es distraurà. Vol llegir, tinc aquí, diari s'ha desdit, vol parlar, viatjar, el temps es fa allà.
Ens vam trobar en un vagó, un llarg vagó, un vagó llit, un vagó llit de nit. El port vou prim, limó jorleant, que va de nit ràpidament cap a París.
Vam riure molt amb els sotracs del llarg vagó, els sotracs llargs del llarg vagó de nit. I ell em va dir a cau d'orella, digue'm tu, no vostè, i jo et diré igual. Per què fer servir els nous, digue'm estimat? Em pots dir, amor meu, si no ens coneixem? Di vostè, di de tu, què hi fa per una nit?
Que bé, que bé que s'ho van passar, i quina bona idea seria llitzar els vagons per aquests trens que triguen tant a passar una bona estona. I a més està claríssim que amb tota aquesta espera...
Pots lligar i tot. I tant, mira. Doncs escolta, ens ha agradat molt, Jordi. Molt bé. Fins la propera. A disposar. Ens quedem amb la Guillermina. Bona nit. Bona nit. Tu i jo no ens coneixíem gens i ara som tots dos. Saps què vull, saps què vull, que no acabi mai d'estar amb tu, amb vostè, lligat al teu braç.
L'endemà em diu adéu amb un somris bonic adéu. Baixo abans de París. El port va obrir l'immajor leant del vagó llarg. Vagó de nit, ens ha apartat, se m'ha emportat cap al sol. Fa per sempre més ben lluny, ben lluny cap a París.
Som veu, som ràdio, som Taravell. Ràdio Taravell. Dijous, de 7 a 8 de la tarda, tens una cita amb la revolució. Bé, potser tampoc és una revolució del tot, però tens una cita amb les mandolines mogudes musicals.
Un recull de bandes artistes i projectes musicals de totament autogestionats, autoproduïts o autofets per ells mateixos. Rock, folk, soul, ska, reggae, tot el que caia a les nostres mans sonaran a Radio Caradell, a la onda de les mandolines mogudes musicals. Això va de 7 a 8, eh? No se't passi. Un petó.
Els pressupostos participatius 2025-2026 de Taradell entren a la fase final. Del 2 al 20 de febrer decideixen que s'invertiran 50.000 euros del pressupost municipal votant la proposta que més t'agradi a través de la plataforma taradell.cat per a participar o presencialment a les oficines de l'Ajuntament. Recorda, fins al 20 de febrer, fase de votació de les propostes validades dels pressupostos participatius. Més informació a taradell.cat.
Molt bon vespre a tots i a totes les oients de Ràdio. Una setmana més us acompanyarem durant aquesta propera hora i mitja. Tot el que passa a Taradell. Tots els protagonistes del nostre poble. A la regidora de festes de Bona Nit. Hola, Bona Nit. I ara el que podem fer és saludar la Marta. A l'entrenador Taradell. Més que poral dels Mossos i a Bona Nit. L'actualitat més propera. El que passa al costat de casa teva. Tot allò que t'interessa i més d'afecta.
Informació. Cultura. Esports. Vida social. Cada dijous a dos quarts de nou del vespre ens posem al dia. Caradell al dia. Amb Joan Puig i Marc Güell. T'ho expliquem tot cada dijous.
El 21 de febrer, Carnaval a Taradell. Aquest any, més premis i 3 categories. Carroses, comparses i aquest any microcomparses. Si sou un grup de menys de 10 persones i aneu disfressats, apunteu-vos al Carnaval de Taradell i optareu algun dels premis. Inscripcions obertes fins al 15 de febrer a radio.taradell.cat I el 21 de febrer...
La gran festa de la disbauxa pels carrers de Taradell, amb pregó a càrrec d'Enric Barba i final de festa amb comandants de tros i pedetroncs a Can Costa. El 21 de febrer, Carnaval a Taradell. Organitzen Ràdio Taradell i Ajuntament de Taradell. Col·laboren Protecció Civil, Escola d'Arts Larpa, Associació de Botiguers de Taradell i la campanya A cegues no mola.
quan la cultura ens empenya el límit. Comença el pànic. Pànic. Dissabtes, de 10 a 11 del matí, a Ràdio Tradell. USB device has been disconnected.
Ja sabeu què és el Festa Festa? El Festa Festa és el programa de cultura popular i associacionisme cultural que s'emet per la ràdio i a internet. Tots els dissabtes a les 8 del matí a Ràdio Taradell. Festa Festa amb Amadeu Carbó. Els dissabtes connecta amb la música.
D'11 a 12 del matí, a Ràdio Manlleu, Ràdio Taradell i Ràdio Castell de Sol, l'Esther Torrents et presenta... Descobreix les cançons que més sonen i que estan marcant tendència. Totes les novetats del moment a... Una llista quilòmetre zero amb algun que altre èxit internacional.
Des de casa, a la feina, comprant, fent esport, de relax, allà on siguis, els dissabtes connecta amb la teva ràdio i escolta les més virals. Som un quart de deu del vespre. L'informatiu.
I com cada setmana és moment de repassar tota l'actualitat de la nostra vila, entre elles les notícies d'atur, les culturals i d'esports. Comencem l'informatiu.
Comencem! Actualitat amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell
Èxit de participació a la darrera campanya de donació de sang celebrada a Taradell. Fins a 102 persones es van apropar el passat dilluns 13 de gener a les instal·lacions de Can Costa, demostrant un cop més la solidaritat del municipi a Lidia.
Del total de participants, 83 persones van donar sang i 10 més plasma, unes xifres que permetran beneficiar fins a 279 pacients dels hospitals catalans. A més, la jornada va sumar 3 nous donants, un fet clau per garantir el relleu i el futur del sistema. El Banc de Sang i Teixits, conjuntament amb l'Associació Donants de Sang de Taradell i l'Ajuntament de Taradell, van agrair la implicació ciutadana i recorden que la sang no es pot fabricar.
Les persones interessades a donar o a conèixer les properes campanyes poden consultar el web bancsang.net barra donar. I Taradell va tancar el 2025 amb un lleu repunt de l'atur. Segons les dades del Departament d'Empresa i Treball, durant el mes de desembre el nombre de persones sense feina va augmentar en 7 persones.
Actualment a Taradell hi ha 199 persones aturades, una taxa del 5,51%. Tot i aquest increment puntual, la xifra és inferior a la de fa un any, quan el municipi registrava 217 persones sense feina. La tendència també es va repetir a la comarca d'Osona perquè l'atur va augmentar en 198 persones en aquests darrers mesos, fins a situar-se al 6.417 persones aturades.
Malgrat això, les dades mostren una millora interanual, ja que ja fa un any a Osona superàvem els 6.900 desocupats. I el 2025 deixa un augment dels naixements i una lleu davallada de les defuncions a Taradell segons les dades disponibles el 31 de desembre que proporciona l'Ajuntament de Taradell, Lídia.
Durant l'any passat es va registrar 44 naixements, 10 més que el 2024, mentre que les defuncions van ser 58, 4 menys que l'any anterior. Tot i això, però, per 9 anys consecutius, el nombre de morts supera el de naixements. La xifra de defuncions confirma una tendència a la baixa si es compara amb anys anteriors, especialment pels anys que fa la pandèmia. El gener i l'agost van ser els mesos amb més defuncions, mentre que el maig i el setembre els que menys,
Pel que fa a la natalitat, el 2025 trenca la dinàmica descendent dels darrers anys. L'octubre va ser el mes amb més naixements i el balanç anual mostra 19 nens i 25 nenes.
I l'Ajuntament de Taradell ha iniciat aquesta setmana les obres de renovació dels dipòsits d'aigua potable de la Roca i Guitallops amb l'objectiu de millorar el subministrament al nostre municipi. Les actuacions permetran reduir les pèrdues d'aigua, corregir diferències estructurals i garantir una major seguretat i eficiència del servei. El projecte té un cost de 190.000 euros i compta amb un finançament de l'Agència Catalana de l'Aigua i també de la Diputació de Barcelona.
Sí, Joan. Les obres tindran una durada prevista de quatre mesos i no es preveuen afectacions importants en el servei. Aquesta actuació s'emmarca en el Pla Director d'Avastament i en l'aposta del municipi per un ús més sostenible de l'AICO.
I el xocolatè de Taradell s'ha tornat a situar entre les 50 millors pastisseries de Catalunya, consolidant el seu prestigi dins el sector tesà, Lídia. L'establiment ha rebut una fava de cacau en el marc de la Mostra Internacional de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts, un reconeixement que valora la qualitat, la innovació i l'excel·lència dels productes. Des de l'obrador dirigit per Raül Sagarra han expressat la seva satisfacció i han volgut agrair la confiança de la clientela.
Amb aquest guardó, el xocolater es reafirma en un punt de referència per als amants de la pastisseria i la xocolata artesana, en una gala que també va dirigir altres establiments d'Osona. I el sisal puntal de Taradella ha participat en la primera trobada conjunta de joves del Servei d'Intervenció Socioeeducativa de la Mancomunitat La Plata. Lídia.
La jornada celebrada a la Fàbrica dels Somnis va reunir una vintena de joves de Taradell, Balanyà i Tona, amb l'objectiu de reforçar vincles, convivència i benestar emocional. Durant el primer trimestre, els serveis de la Mancomunitat han atès 61 infants i 41 adolescents, més de 49 famílies.
En el cas de Taradell, el CIS, el Puntal, ha acompanyat 13 famílies i 19 infants i joves en activitats educatives, artístiques i familiars orientades en el creixement personal i la cohesió. I Taradell ha tornat a demostrar la seva força solidària, recaptant més de 4.200 euros per la Marató de 3CAT gràcies a les activitats impulsades a les entitats del municipi.
En total, s'han aconseguit 4.288 euros en una iniciativa coordinada un any més per l'Ajuntament que consolidarà la donació conjunta a nivell municipal. Els nou entitats de Taradell han participat en aquesta edició mostrant un alt grau d'implicació i també de compromís social.
L'acte de Cloenda es va celebrar a Can Costa i el donantiu s'ingressarà oficialment els propers dies, deixant constància del fort teixit solidari del municipi. I l'Ajuntament de Taradell posa en marxa un cicle de càpsules formatives gratuïtes per apropar el món digital a les persones majors de 60 anys, Lídia.
Els tallers que es faran a Can Costa Centre Cultural ofereixen suport personalitzat per aprendre a navegar per internet, utilitzar aplicacions, fer tràmits en línia i millorar la ciberseguretat. Les sessions volen ajudar a participar, els participants a guanyar autonomia i confiança en l'ús de la tecnologia en el seu dia a dia.
Les places són gratuïtes però limitades. Les inscripcions ja estan obertes trucant a l'Ajuntament, una iniciativa que demostra que mai no és tard per aprendre i connectar-se amb el món digital. Taradella al dia. Cultura.
L'escriptor taradellent Toni Pla de Vall publica el seu primer llibre de relats titulat Aquesta nit passarà a la guilla, que s'ha posat també a la venda ahir dimecres. L'obra suposa el seu debut en el gènere del conte i aposta per la comèdia humorística, per retratar les tensions i contradiccions del món rural contemporani, amb una mirada irònica i allunyada dels tòpics. El llibre plega històries protagonitzades per personatges diversos que viuen en un entorn rural en transformació.
Antoni Pladavall, doctor en filosofia clàssica, compta amb una àmplia trajectòria literària i és autor de novel·les reconegudes com El dia que vaig fer 8 anys, Premi Prudensi Bertrana.
I si no us sentíem abans de començar l'informatiu, ja estan obertes les inscripcions per participar a la Rua de Carrosses i Comparses del Carnaval de Taradell 2026, que se celebrarà el pròxim 21 de febrer. Les inscripcions es poden fer fins al 15 de febrer a través de la web de la Ràdio Taradell i són imprescindibles per sortir a la Rua. Hi ha tres categories, carrosses, carrosses de més de 10 persones i microcomparses de menys de 10 participants.
La concentració serà a dos quarts de sis de la tarda a la carretera de Balanyà i la rua començarà a dos quarts de set, amb final de festa i entrega de premis a Can Costa. El carnaval ja escalfa motors. Un carnaval que ja escalfa motors organitzat per Radio Taradell i recordem que els troneres i aquest any els enredats de Taradell participaran als carnavals de Centelles i Toralló aquestes properes setmanes.
I Taradell enceta la 25a edició de la mostra de teatre que aquest any s'estén, del gener al maig, amb una programació diversa, perdoneu, crítica i emocional. El Centre Cultural de Taradell acollirà propostes que combinen humor, poesia i reflexió social amb companyies d'arreu del territori i espectacles per a tots els públics. Enguany, les regidories de cultura i també la de benestar han sumat esforços per posar l'accent en les cures, la inclusió i el paper de la gent gran a la societat.
Les funcions tenen un preu de 6 euros amb consumició inclosa, una edició especial que consolida la mostra de teatre com una cita cultural de referència a Taradell. Taradell al dia Els esports amb Pau Soler
I entrem ara a la secció d'esports, i ho fem repassant l'actualitat esportiva local. Aquesta setmana, ni la UDT Tardell ni el CP Tardell han pogut disputar partits a causa de la nevada que van viure dissabte passat al poble. De fet, l'equip d'hoquei tampoc jugarà aquesta setmana, ja que la competició reposa fins dissabte vinent. La UDT Tardell, en canvi, sí que tornarà als terrenys de joc, i ho farà aquest dissabte a les 4 de la tarda rebent el corcó al municipal La Roureta.
Els visitants són quarts per la cua i necessiten puntuar per salvar-se. Per la seva banda, una victòria taradellenca podria deixar-los líders en cas de punxada del voltregà. I també repassant el calendari esportiu del cap de setmana, diumenge el Centre Excursionista de Taradell ha organitzat una ruta anomenada Senders i Cent Cims, que sortirà de Palamós i anirà fins a Sant Feliu de Guixols, en un recorregut que durarà uns 16 quilòmetres.
Durant la ruta es podran veure una gran varietat de cales i platges espectaculars i es recomana portar calçat a toquat i roba d'abrigar per si fes fred. Se sortirà amb autocar des de l'espai 1 d'octubre de Taradell a 3 quarts de 7 del matí i el preu de la sortida és de 23 euros. Les inscripcions es van tancar el divendres passat.
I també diumenge, a les 9 del matí en aquest cas, començarà la Copa Osona de Trial, una competició esportiva que té per objectiu que els joves infants en edat escolar practiquin aquest esport, en aquest cas la bici trial. En guany se celebra la 27a edició d'aquesta competició i la ruta consistirà en superar zones rocoses ja delimitades amb bicicletes expresses per això. I fins aquí el calendari esportiu del cap de setmana.
Taradella al dia, el temps.
Doncs després d'aquestes setmanes d'inestabilitat, o aquesta següent setmana, bé amb les mateixes prediccions. De divendres a dimarts predominaran els núvols i les pluges intermitents, amb temperatures fresques i també màximes al voltant dels 10-12 graus. A partir de dimecres el temps tendirà a millorar, amb més estones de sol, però amb un ambient fred a primera hora i mínimes que podran baixar fins a sota zero. Taradell al dia.
El yin i el yang de Toni Casas.
A punt d'arribar a dos quarts de deu del vespre, aquest primer teradell al dia de l'any, doncs comencem l'espai de les seccions i ho farem amb en Toni Casasses, que ens visita com cada mes per donar-nos la seva opinió. Toni, bona nit. Hola, bona nit, què tal? Com estàs, primer de tot? Bé, bé, força bé. Bé.
Res, doncs primer programa de l'any i segur que hi ha molts temes a tractar. Què ens portes avui? Bé, un d'actualitat que seria tot el de si... Bé, hi ha hagut aquest col·lapse amb els trens que ha sigut descomunal. Espero que no n'hagueu d'agafar en freqüència. No, no, gràcies a Déu. Però bé, diguem, s'ha demanat la dimissió dels responsables i una miqueta el tema estaria amb això, no? Si realment han de dimitir o no han de dimitir, no?
S'ha de... Ai, jo em pensava que ja havien dimitit. No. Doncs sembla que no ha dimitit ningú. Mira que malament llegeixo les titulars. N'han cessat un parell, que suposo que algú havia de pagar el pato d'alguna altra manera, i n'han cessat un parell però no ha dimitit ningú, no? Que raro. Llavors, és una miqueta el tema de si és lògic o no és lògic que aquesta gent, diguem, dimitissin o no dimitissin, no?
Donarà molt per parlar aquest tema, eh? El primer és que sí, hauríem de dimitir perquè quan un és responsable d'una cosa i es munta un pollastre d'aquestes característiques doncs diguem algú o altre ha d'assumir la responsabilitat, no? En aquest cas ha passat això, han cessat dues persones que devia fer, no sé quant temps feia que estaven al càrrec però que han pagat una miqueta la culpa de tot això. Menys d'un any.
Ho acabo de llegir. Sí. Llavors, clar, doncs mira dues persones que acabaven d'aterrar, doncs les han fet fora perquè els trens no funcionen. Clar, quan et dediques a la política, segurament que aquests que ara estan en el càrrec i dels quals els hi demanen la dimissió, doncs en algun moment o altre han fet el mateix amb els que manaven. És a dir, això és com una llei de vida, la llei de la selva, no? Sí, sí.
Com que el que mana té la responsabilitat i el que està a l'oposició sembla que tingui l'obligació de demanar el cap en safata quan la cosa passa d'un determinat límit. Aquí llavors pot haver-hi més gent al PP, no li costa mai gaire demanar la dimissió de tothom i d'altres potser s'ho reserven perquè no cal venir el dia que ho facin, doncs tingui una certa contundència més. En aquest estat i en aquest país no dimiteix ningú,
No, no em diguis. Bàsicament, perquè tenen comprovat que tot aquest tema dura una setmana. És a dir, qualsevol cosa que et passi, quan els mitjans i tothom carrega contra tu, això dura una setmana i si aguantes aquesta setmana i la passes, doncs la següent ja està. Ja hi ha un altre tema.
Hi ha un altre tema i potser demanar la dimissió per una altra cosa, però ja no serà per la mateixa. Llavors, clar, penso que la gent té molt clar en aquests moments això, que si dimiteixes ets un fracassat, per dir-ho d'una manera, que ja no tornarà a aixecar el cap mai més...
i per tant la gent s'aferra al càrrec sabent que és una qüestió de dies, que és qüestió d'aguantar la tempesta mentre es duri i ja està. En altres països és més freqüent i hi ha molta més ètica, no sé, a vegades això que ha sentit, que ha dimitit el primer ministre de Finlàndia o de qualsevol lloc perquè la seva dona no pagava les multes o devia dur les multes, no?
uns tant i els altres tampoc no era ni ell la seva dona que no havia pagat dues multes i el tio ha dimitit al revés jo sempre que llegeixo aquests titulars el meu cap s'imagina els d'aquí assentats allà a la poltrona i dient ha ha pringat és que les multes aquí ni ho demanarien perquè algú diria escolta la meva dona jo què sé si paga les multes o teparien alguna altra cosa i polimerga
Però vull dir que segurament no és prou consistent com per fer dimitir ningú. Però bé, el tema està així i, per tant, doncs bé, seria de lògica, des d'aquesta perspectiva, que sí dimitissin. I qui hauria de dimitir? Anava a dir. Bé, aquí potser entraríem amb el Jan, no? Clar. Qui és que han de dimitir? Bé, no, o sí, o no ells sols, no? És a dir, si els trens no van... Sí?
No és un tema que l'últim any no s'hagi invertit, ni que no s'hagi invertit fa dos anys, ni que no s'hagi invertit fa tres, fa cinquanta anys que no s'inverteix en les línies de trenç, és inconcebible. Llavors, clar, hauria de dimitir, bé, doncs sí, l'actual president, els ministres, però també hauria de dimitir en Rajoy, que és el que hi havia d'abans, i els ministres, bé, de fet ja no hi són, no?
Però també tanta culpa té en Zapatero, que també estava abans, i tanta culpa té l'Aznar, que era abans que en Zapatero, i en Felipe González, que era abans que l'Aznar, i en Calvo Sotelo... Ai, perdó. I en Suárez, i en Franco, evidentment, que segurament el podríem culpar encara de moltes més coses. Per tant, clar, el tema és que no s'ha invertit, que tota la línia està obsoleta...
que cau a trossos, que... Sí, però és curiós, eh? Ha petat tota la vegada. Bé, perquè al final s'ha arribat al col·lapse. Que està tot fet del mateix temps. Això és com quan ve l'electricista canviar els llums a la botiga. Hi ha un conte d'en Pere Caldés que es diu la desgràcia del carrer no sé què, no? I comencen a passar desgràcies a tot l'edifici, no? I, hòstia, el primer pis, una dona s'ha enrampat, el tercer dia hi ha hagut un petit incendi i tal, no sé què...
I llavors a l'associació de veïns hi ha un moment que se senta i diu, o sigui, què està passant? I un diu, bueno, és que això ens anem al col·lapse. I acaba de dir això i cau tot l'edifici. I llavors, doncs ha passat una miqueta això. En el fons, no és que la Renfe n'és bé i de sobte ha plogut. No, estem acostumats a que els últims anys, quan no falla una línia, en falla una altra. Per tant, és una cosa que ha anat en augment en augment fins que pràcticament s'ha arribat al col·lapse. I en aquests moments allò de dir, bueno...
o realment hi evoquen tot el que no hi han evocat en molts anys, o això no... Continuarà anant igual, ara aquesta línia, ara l'altra. Però bé, és molt patètic que hagin fet una anàlisi de la R3, és la que va fins a Vic, i hagin dit, és que hi ha 25 punts crítics que no sé, hòstia, tio, però...
25 de 27, que entes, eh? Clar, jo em recordo, quan era petit, que allà a la Garriga passaves amb el tren i hi havia d'anar 10 per hora, perquè hi havia una esquerda al pont. Ulu! Sí, sí, i deien, no, és que si passa molt ràpid podria acabar-hi. I si anaves allà i al pont, el tren passava molt a poc a poc, no? Agafa't la maleta, saps? Sí, i pensaves, de veritat? En fi...
És que és el problema, o sigui, no només aquesta línia, però jo, per circumstàncies, havia baixat molt la Barcelona en tren fa 10 anys, i és el que diu en Toni, si ara està tallada per no sé què, si ara està... fan obres perquè hi ha un Tolús, no sé on, doncs en bus, però és que això cada dia. La catenària, el dia que no roba la catenària. Exacte.
No, i a més a més, si tu arrafies el tren... Jo em passava, és a dir, jo havia treballat a Barcelona a la Diputació, em forçava. Has de baixar un dia a la setmana amb tren, com a mi. I, esclar, arribaves un dia allà a les 5-6 de la tarda, que volies agafar el tren, i trobaves un caos d'aquests que... L'estació plena, no arribaven trens, n'arribava un, però no l'anunciaven, havies de llegir si era el teu...
i estaves allà, no informaven, no saps si el teu passarà al cap de cinc minuts o al cap de dues hores. I llavors dius, és que no me'n puc refiar perquè aquests dies agafes una mala llet i si pots eludir-lo, ja l'eludeixes. Clar, el problema és la gent que no pot.
Jo això ho vaig aprendre ràpid, perquè no sé si era el tercer o quart dia que baixava un curs a Barcelona, arribo a Plaça Catalunya, posava la pantalla R3, direcció, Vic, no sé què, passa el tren, clar, lògicament no mires el rètol del tren, dius, va, te'n fies, no? Doncs tot d'una miro a la finestra i veia el mar i dic...
No vas bé. No anaves en bona direcció. Com que no? Doncs les pantalles anaven equivocades dos trens més endavant.
Sí, sí, però jo he anat, això del tren, jo vaig dir, vale, ara sí que ja ho entén tot, jo soc molt fan de les jornades modernistes, vale, i tinc una molt amiga a la Garriga i sempre que puc baixo. I una vegada que vam agafar una guia i tal, ens va dir, mira, us ensenyaré una cosa perquè veieu lo de la R3, vale, i ens va donar un horari, clar, jo no l'agafo mai, però la meva amiga l'agafa sempre per baixar a treballar.
I agafa-ho així i diu... Ah, és l'horari de la R3. Diu, vale. Diu, ara te l'obro i te l'amplio. Era l'horari de quan van començar... Eren quasi els mateixos horaris i vam dir...
Com? No pot ser això. I ens va dir, sí, sí, o sigui, actualment l'R3 hi ha els mateixos horaris que quan venien els modernistes a banyar-se a la Garriga i dius, no m'ho puc creure. No només això, sinó que triga el mateix el 3. Sí, sí, per això, per això. Trigues més que fa 100 anys. O més.
O més. Perquè clar, una hora i mitja a Barcelona, clar que tothom agafa el bus, perquè al final en una hora plantes a carrer Casp i a vent-hi embossades a rondes. Sí, a meridiana. Amb l'autobús van pel carrer el bus i tenen una miqueta més d'avantatges.
jo és que amb el servei públic ho sento jo el vaig haver d'agafar molt temps quan estudiava que no tenia carnet de cotxe però jo la que vaig treure amb el carnet de cotxe m'he de ficar a Barcelona, em fico a Barcelona, jo no tinc problema però no em facis agafar algun dia que havia baixat a Barcelona per temes familiars i tals una vegada no vaig arribar a la feina
L'altra vegada em vaig quedar parada a Granollers, i jo tinc la sort que els pares viuen a 20 minuts de Granollers, i em va dir, bueno, doncs et baixem a buscar i et pugem. I tenia una noia assentada a l'esfila de davant i em va dir, escolta, que vas a Vic, que puc pujar amb tu? Dic, sí, home, sí. I ens va treure d'allà al mig primer el marit d'una altra noia que anava a assentar amb nosaltres. I dius, és penós. I dius...
D'algú que et salva i dius, m'agafo que em salva i no sé on acabarem, però tira cap a Vic. Tornant al que deies tu, Toni, ahir em sembla que hi va haver la sessió de control al Parlament que el conseller de Presidència va... Era ahir, dimecres, sí.
que va sortir per voluntat pròpia i em va quedar una frase. Diu, tots els consellers que esteu en aquesta cambra que heu portat territori i no sé què més, heu fet tan bona feina els anteriors anys com la nostra. Quina bona feina!
Amb el servei de rodalies, volem te'l portar cap aquí, però tothom té aquesta intenció però no s'ha aconseguit, però quina bona feina han fet, perquè al final tot va enrere.
Bé, clar, això no ha de ser una competència de l'Estat, ara s'ha creat aquesta empresa mixta i tal, però, clar, Ferrocarrils a la Generalitat més o menys funciona, no? Totalment. I tenen... Per tant, aquí és allò de dir, home, tinc la prova A i la B, no? L'A és en Renfe, no? O Ferrocarrils a l'Estat i l'altre és Ferrocarrils a la Generalitat, que, bueno, que no cobreixen tot el territori, però... R3, què és? Allà on... R3... Renfe. Evidentment, Renfe. Sí, esclar.
La Generalitat arriba a Benoquinó i arriba a uns quants llocs, no sé, Manresa, suposo. Manresa, Igualada i algú pel Baix, Llobregat i l'Anoia.
Però, clar, aquí anem a una xarxa... El pitjor de tot és... Feien broma un dia, no?, quan es va dir que es transferiria la línia. Clar, la primera línia a Barcelona-Mataró, em sembla que és la primera de l'Estat, la van construir els catalans amb els seus diners i ara és de Renfe, saps? Llavors, clar, sembla que ha xondeo, no?, que...
Aquesta línia que a més a més té problemes perquè passa just per davant del mar i quan hi ha llavantades i tot això també acaba patint. La doble línia fins a Vic és una reivindicació que fa milers d'anys que el projecte s'ha aconseguit que estigui però llavors no s'executa.
I ara, doncs, s'han anat fent trams i potser algun dia arribarà. Que el dia que arribi també hi notarem amb coses bones i coses volentes, eh? Sí, suposo que sí. Bé, jo no sé si heu pujat, perquè a mi sí que m'agrada més. És una línia que aquesta sí que l'he agafat diverses vegades, perquè m'agrada, perquè m'agrada el passeig amb tren és més xulo que per carretera de Vic a dalt de la Molina. És maco, però jo m'he arribat a estar a Tossa parada una hora.
Una hora parada Tossa perquè venia el tren de baixada i allà a Tossa es veu que hi ha el canvi de guia, no sé com es diu, eh? És igual, cada canvi allà, jo allà parada i veig que la noia davant meu agafa, va a la porta, l'obre i es posa a fumar un cigarro i jo.
Perdona. I em diu, ui, en tenim per rato. Dic, com que en tenim per rato? Diu, sí, en tenim per rato. Diu, ara ha de baixar el que ve de Puigcerdà. Diu, però encara no deu haver sortit de Puigcerdà, però per no ser què i no sé quantos ja ens hem de parar perquè si es troben més endavant no poden... I dius...
Eh? Dic, en sèrio? A veure, que ja és maco, que ja et dic, a mi el paisatge és molt guai, però vaig arribar de la Molina i els hi vaig dir als meus pares, em baixeu amb cotxe, oi? O sigui, em baixeu fins a Vic o fins a Ripoll, ni que sigui, però és horrorós. I dius...
És un problema, però en fi és això. En el fons és una desídia. Hi ha coses més greus. A Montcadi Reixac no sé quanta gent ha mort travessant les vies. No sé si diuen 100 i pico, eh? En els últims 20 anys. Sí, esclar, hi ha accidents, la gent travessa pel mig...
Passen trens i els atropellen. Montcada és un poble partit per 4 vies. L'R3, l'R4 que se'n va cap a Granollers, l'R7 que se'n va cap a Cerdanyola, a Universitat, i la que tira cap amunt, cap a l'R... la que va cap a Granollers i cap a Girona.
Això probablement seria inconcebible que passés en un poble del costat de Madrid. Exacte. Per què? No haguessin soterrat les línies, haguessin... Bueno, però a Totxa mateix, que té 40.000 línies que es distribueixen per, no sé, l'AVE, no ha passat mai? No, no.
No, però esclar, podria passar. També és muntada. És evident que ja no estem parlant d'arribar tard o no, estem parlant que una infraestructura ha provocat centenars de víctimes mortals en els últims anys. Ara ho estan soterrant.
Bé, clar, però és una cosa que s'ha trigat i han hagut de morir no sé quantes persones perquè al final passi. Igual que ara, que ha hagut de morir una persona perquè un tolus ha baixat i perquè no s'ha revisat abans. I hi ha Damuz mateix perquè un rail... Bé, no sé com... Sí, sí. Clar, és que això qualsevol altre país del món jo crec que no passaria.
També l'estat espanyol té un nombre de quilòmetres d'alta velocitat que és exagerat. És a dir, quan tu sents que Alemanya té no sé quantes vegades menys i no costa una miqueta d'entendre, s'ha apostat per això però també hi ha hagut molta especulació al respecte.
Bé, clar, tot el debat aquell que hi va haver quan es va fer l'AVE, que es veu que l'AVE passava per un poble que es veu que hi havia 20 o 30 habitants, si no recordo, t'estic parlant, jo era petita, no em facis dir el nom del poble, però es veu que l'AVE passa per un poble que es veu que només hi ha l'estació de l'AVE i no hi ha res més, i dius...
Però i què hi fa aquí una estació d'ave? I és un poble, no em facis dir el nom, però saps un tipo Torrejilla de la vieja del no sé què que dius. L'estació que hi ha a Tarragona tampoc està al mig de un camp també. Sí, sí. Està a prop de Reus, a prop de Valls i a prop de Tarragona, però no està a prop del lloc en el cons. Però és una estació que dius...
I va parar la gent, saps? Però és que es veu que aquí, és que en el poble, si no recordo malament el poble que era, és que hi havia, no em sembla que hi havia habitants, i dius, hi havia habitants, fan una parada d'avés, que això és... Si viatges una mica, per exemple, els francesos tenen carreteres molt... hi ha autopista i tot això, no? Vas a Anglaterra, tenen autopista i el més són carreterotes. Vas a Itàlia...
tenen també quatre autopistes i el més són carreterotes. Quan dic carreterotes vull dir que la xarxa és la carretera d'aquí fins a Ceba. I encara és massa ample per les que són algunes d'allà. I llavors, a vegades, bueno, penses... Potser aquí també ens hem tirat de la moto amb moltes coses, no? Vull dir...
que sorprèn que segurament, ostres, a l'estat de les carreteres, a molts quilòmetres d'Ave, etcètera, etcètera, i en canvi llavors el que és important, que són les carreteres petites i en el fons rodalies, perquè l'avi hi ha gent que l'agafa cada dia, i potser va a Madrid, i tu l'agafaràs un dia per anar a Madrid, i molta gràcia, hi-hi-ha-ha, però en canvi els trens els agafa milers de persones cada dia, i depenen per anar a treballar,
i per fer la seva activitat normal i quotidiana, i per tant hauria de ser una prioritat segurament molt més que no intentar ser cap davanter amb quilòmetres d'AVE, que hauria de ser una cosa que hauria de venir després en tot cas.
I llavors això que deies de les que les agafa milers de persones cada dia i tal, l'altre dia vaig veure només el titular, però que deien que hi havien estat moltes empreses i problemes amb empreses perquè deien que a tu no et funciona el tren, no has escupat de l'empresa, has de venir a treballar i hi havia hagut incidències i tal, i dius...
Jolín, saps? Sí, és l'únic mitjà que tinc per venir a treballar i a sobre hi ha hagut moltes empreses que es veu que han posat traves de... Bueno, doncs em sembla estupent, no? I dius, que trist. O, ara que han tret això del bitllet gratuït aquest, jo tinc una companya que el va anar a buscar l'altre dia
El que li va costar anar-lo a buscar, perquè, clar, resulta que les taquilles eren tancades i les màquines eren tancades. I diu, a veure, ens han dit que els podem anar a buscar. I aquí ve que era tot tancat. I dius, bueno, li va costar dos o tres dies poder anar a buscar el bitllet, perquè arribava la garita, la garita tancada i les màquines tancades. I dius, hola, saps? Mira, avui, eh? Avui mateix...
Estava llegint incidències a Rodalies de Catalunya. Suspès... Ho estic traduint, eh? Suspès la circulació entre Cervena i Tàrrega. Una. Vinga.
A Vic em sembla que també estaves sospesa avui. No, perquè va amb autocars. Va estar sospesa perquè no funciona. Sí, no funciona. Ja no tira, això. R3 autocars a tota la línia. O sigui, de Puigcerdà a Barcelona. Però llavors, retards. R11, R13, R14, R15, R16, R17, R2 Sud, R2 Nord, R1, R11... Bé...
Acabaràs abans dient totes. O sigui, a totes les línies. A totes. S'ha arribat el col·lapse perquè estava tan precari que ha plegut una miqueta més el compte. Segurament ja no en aquestes últimes, sinó totes les que portava acumulades. Hem tingut un desembre i un gener molt plujós. I fa quatre dies ens queixàvem de la...
De la sequera, i ara a mig hivern, que no és normal, tampoc tenim tots els pantans a petar, però en fi, clar, això també hi és, no? I les infraestructures... Haurien d'aguantar. Haurien d'aguantar, una cosa és que hi hagi una incidència i l'altra és que s'arribi al col·lapse, doncs només per aquest fet.
Sí, sí, molt trist. No llegiré més perquè... És que clar, és la història interminable. No segueixis llegint perquè ens deprimirem. L'han obert a les 3 de la tarda i l'han tornat a tallar a les 4. Vol dir que... Quin dia va ser dilluns o dimarts que va passar això també? A primera hora, obren...
La línia... La R3 l'obren d'aquí a aquí. Això va ser a les 7. A les 8, no. Ara em tanquen un tros. A les 9, no. Ara l'obren. I a les 10 es tanca tota. I va ser com, a veure, en què quedem? Tu estàs allà i dius, bueno, ja passarà algun tren a alguna hora, no?
S'ha d'emetre que hi ha aquest encarmona, que és el director, no sé quin nom exacte, aquest tio de cobrar molt perquè el que ha d'aguantar. És com el Simón a l'època de la pandèmia. Cada dia sí o no, aguantar un marron i bueno, supos que deu tenir un sou que li compensa. Seria per deprimir-se, no?
Sí, sí, la veritat. És que ser entrenador del Madrid, quasi bé. No sé què és pitjor, ara. No sé què és pitjor, perquè tal com estan, s'enfonsa tot. Mira, el servei de Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya ha triplicat el nombre d'usuaris aquests darrers 20 dies.
Clar, agafes ferrocata, si no pots agafar renfe, agafes l'altre. Si els pots agafar... Sí, clar, aquí dalt no ens salva de res. Però, clar, tota la zona de Barcelona que es desplaça a Vallès... Clar, hi ha una part que és comuna, per dir-ho, o que pots anar-hi per les dues vies, suposo, i és evident. Sí, totalment. Però, bueno, Toni, se'ns acaba el temps i ens veiem d'aquí un meset amb un nou i alianc.
A veure si s'han arreglat els trens. Bueno, em sembla que aquest tema el podríem anar triant cada dia, però intentarem buscar-te'n de nou. Doncs moltes gràcies una setmana més per acompanyar-nos i nosaltres el que farem serà anar acabant el programa i anirem amb l'Agenda amb la Lídia i vostè. L'Agenda amb Lídia i vostè.
Doncs falten 9 minuts per les 10 del vespre i tancarem aquest primer programa de l'any amb la Lídia Iuste, que ja la tenim preparada a l'estudi després de despedir en Toni Casasses. Lídia, bona nit. Avui no hi ha en pau. No hi ha en pau. I tenim agenda curta.
Ullo, però molt, molt curta, eh? Sí, el febrer és un... Bé, és que clar, portem dos mesos, literalment, d'actes i actes i actes i actes. Per tant, una mica de tranquil·litat ja va bé.
Sí, sí, sí. Comencem, doncs. Bueno, sí. Va, som-hi. Jo, clar, com que hi ha gent esportiva, però ja l'ha dit en Pau. Llavors jo m'he guardat la meva. Comença... Diumenge. A veure, m'ha agafat el cinglot. Hippou! Què? Tens cinglot, Puig? Sí. Doncs ja no en tens. Comencem diumenge... Ah, doncs no. Eh? Ha, ha, ha, ha!
Va, diumenge a un, no? Diumenge, què hi ha? El cinema Gaudí, comencem amb el cine xic. Sí. Pel·lícula Civil i el poder de les ratlles, a dos quarts de cinc a Can Costa. Molt bé. Tres euros per família, com sempre. Perfecte, com sempre. I seguirem, com sempre, amb el cinema Gaudí, amb la pel·lícula Romeria, a les sis d'au vespre. Ah, diuen que és bona, aquesta, pel porteria, anava a dir. No, porteria no. No, porteria no.
Ah, pel·lícula. Llavors ja me'n vaig a dimarts dia 3.
Hi ha? Sí. Que hi ha dimarts dia 3. Em posa molt nerviosa quan em preguntes què ets. Ah, perquè em dona la sensació que em deixo coses. I avui... Avui és molt patètica la meva agenda, eh? Me l'he feta dos minuts abans d'entrar. Sort que hi havia pocs actes. Correcte. Què hi ha? Dimarts 3. Sí. Pipi Calces Llargues, Dusty... Uf, ja hi som els noms en anglès. Ja vull, eh? Dusty Lindgren...
amb el Club de Tasta Llibres Club de Lectura Infantil a càrrec de Clàudia Iats a dos quarts de vuit a la Biblia i ja estic, acabem amb dijous ah, ja està perfecte, doncs què hi ha, dijous trobada per la millora de la mobilitat a Taradell a les vuit d'oves per Can Costa ah, molt bé ja estic em sobran minuts sí, molts minuts podíem haver seguit parlant amb en Toni ja, però ja ho sé
Jo és que em pensava que hi havia en Pau. No, jo també, però no hi és. Ah, no. Ha sigut una actualitat última. Ara, no, sí. En Pau ens demana disculpes perquè està... fa un trasllat de casa i que la setmana que ve diu que sí, que sí, que sí, que hi serà. Posaria l'àudio que m'ha enviat però no el posaré. M'ha dit posa'l, eh, si vols. No, no. No.
No, no. Està liat amb els estudis, ho hi permetem, per tant, una abraçada en pau. Encara és... No, em sembla que està a París. Perdona, torna'm a repetir. Està més a prop, està a París. Ha travessat el mar. Quin fàstic li tinc! L'estimo molt, eh? Però li tinc molt fàstic ara mateix! Oh, que guai! Però bueno, Lídia, com aprova aquest 2026? Passa la cabra. Passem al nivell. I el teu? Bé, tu has anat molt en cavall, he vist.
Sí, sí, sí. Amb els tonis de Tarader i amb els tonis de Santa Eugènia. Molt bé, molt bé. Sí, sí, passem-nos-ho molt bé. Això és curiós perquè, anècdota, l'altre dia m'entra una persona per la porta a la botiga i molt fina i molt educadament em mira i em diu, ai, tu diumenge anaves cridant a dalt d'un cavall, dic...
Sí, era jo. Correcte. Correcte. Molt bé, Lídia. Però va ser molt divertit. La Festa Major com ha aprovat? Bé, molt bé. Molts actes. De fet, és que clar, no ens havíem vist des del 13 de desembre, perquè el dia 20 vam fer el programa gravat amb l'alcaldessa Mercè Cabanes. Llavors hi va haver play i vam fer l'agenda.
i era en plena campanya de Nadal i llavors per motius X de nivell laboral doncs no hem pogut fer el programa de la Setmana dels Tonis de la Setmana de Festa Major
I la setmana passada, que també teníem... Bueno, no em trobava bé. Però, res, que bé, ha anat bé, ha anat tot bé les festes, els Tonys molt bé, tot i que no vam ser aquí, vam ser-hi el dia 10 amb un programa especial dels Tonys. És veritat! I des d'aquí, doncs, felicitar-los perquè, com sempre, vam fer una gran festa.
Va ser molt maca. Jo que aquest any la vivia una miqueta més des de dintre, era molt xulo. Va ser xulo perquè, a més, moltes entitats de Tardent s'hi van veure plasmades. Els gegants van sortir, el Canya, que no és conya, en aquest cas, va fer el casament de pagès, l'Associació de Festa de Tocassons va col·laborar amb dos carros, un de bandolí i un de somatent. Les entitats han sabut col·laborar amb un passant, que això és important. Jo crec que és molt important.
Sí, sí, sí. Donar visibilitat a les entitats del poble sempre és important. Exacte. I més en una festa que hi havia molta gent. A més ens va fer solet, molt solet, molt fred. Sí, molt sol. Va fer bon dia, però molt sol. I des d'aquí, doncs, dir-vos que també ara que parlàvem de les entitats, doncs,
Sí que aquest primer tram de temporada hem entrevistat molts regidors, molts regidors, jo alcaldessa, en aquest cas, però sí que aquesta segona part de... El segon trimestre, com a col·leg? Sí, el segon, tercer trimestre, a part d'entrevistar regidors i gent de l'Ajuntament, doncs mirarem d'entrevistar entitats, per exemple, vindrà...
Francesc Casanovas, el nou president de Tocassons, parlarem amb l'escola de música que també s'ha tret d'aquesta fundació i passa a ser personal de l'Ajuntament, parlarem amb persones de teatre, parlarem amb les entitats carrossaires i farem una mica d'associacionisme durant aquesta segona part de temporada de Tenadella al dia.
Que guai, m'agrada. Pinta guai la segona meitat de temporada. Com sempre tindrem les nostres seccions. Sí que us hem d'informar que Veu Animal Taradell no participarà més al programa per diferents motius.
però sí que continuarà la Laia Camproví, que la tindrem la setmana que ve, a la Biblioteca, a la Cooperativa... El Ginyo Iant, el Rebost... El Rebost, Jordi Bobet, per tant, novetats de Taradella al dia, que a partir d'aquest gener tindrà les mateixes accions, algunes no han renovat, i per tant, fins a final de temporada, us acompanyarem amb tota aquesta informació.
Ens acompanyarem els altres, ens acompanyarem tots plegats. Però bueno, línia. Hem acabat? Sí, falta un minut per les deu del vespre i nosaltres el que farem serà despedir-nos i anar a sopar. Anar a sopar i anar a dormir i fins a la setmana que ve.
Que tingueu molt bona setmana. I us diria que us deixem amb el clipet i companyia amb en Pep Soler, però en Pep Soler no, Pep Senyer, però no ha arribat, per tant... Avui anem molt d'hora, grabem aquest programa per la història. Exacte. Anem d'hora, no hem de córrer. Doncs res, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bona nit. Bona nit. Bon cap de setmana. T'ha d'ell el dia?