Sabies que els gats es perden més que els gossos? Sabies que els gats dormen unes 16 hores al dia? Sabies que els gats tenen més múscul que els humans a les orelles?
Veu Animal Taradell t'està esperant. Si vols col·laborar amb ells o vols adoptar un gat, posa't en contacte amb Veu Animal Taradell. Sabies que els gats poden allargar-nos la vida? A Veu Animal Taradell t'estan esperant.
Taradella al dia, amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell.
Molt bon vespre a Taradell, som dijous 23 d'octubre i un dijous més us acompanyarem durant aquesta propera hora i mitja a Taradell al dia, portant-vos tota l'actualitat de la vila a través d'entrevistes, notícies, informació, entreteniment i opinió. En definitiva, un programa que vol ser el punt de trobada de tot allò que passa al nostre poble. Com sempre ho farem amb en Marc Güell, en Lídia Just, en Pau Soler i en Pau Puig, i un servidor, per tant, tot a punt, perquè el programa d'avui també el tenim ple de contingut.
Al programa d'avui, a la primera part d'entrevistes, tindrem la nova directora de la Biblioteca, la Roser Bisbal, que s'estrena al programa per parlar-nos de les seves primeres setmanes com a directora de la Biblioteca. A més, avui també et parlarem de literatura amb l'Emilia Bosch i en Toni Jimeno, amb qui comentarem el nou llibre del Teatre a Taradell, que ells mateixos han editat i van presentar el passat mes de setembre.
Un quart de deu, l'informatiu, amb la línia Justin Pau Soler i un servidor. I a la segona part del programa ens acompanyarà Antoni Casases, amb la secció El Ninc i el Yang. Tindrem l'agenda amb la línia Justin i tancarem el programa, com sempre, amb el que he après amb en Pau Puig. Som-hi amb el contingut, perquè això ja arrenca. Benvinguts al segon programa de Taradeira al dia.
Taradella al dia amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell.
Aquesta hora, Taradell al dia, és el moment d'entrar a la biblioteca Antoni Pla de Vall i Font de Taradell. També cada tres setmanes les companyes de la biblioteca ens n'hi han acostat tota l'activitat que fan, que és moltíssima. La setmana passada arrencàvem temporada escoltant la conversa que manteníem amb l'Eva Lauco durant 38 anys al capdavant de la biblioteca. Una entrevista que li vam fer abans que jubilés. Ell era qui ens feia normalment aquesta secció de la biblioteca, però a partir d'ara, que la capitanejarà
és la nova directora de la Biblioteca Antoni Pla de Vall i Font de Taravill, que avui ens acompanya aquí a la ràdio. Roser Bisbal, bona nit. Hola, bona nit. Com estàs? Molt bé. Benvinguda a la ràdio. Gràcies. T'has d'anar acostumant també a aquest estudi, perquè ens n'hi has visitat, oi?, de cada tres setmanes. Sí, sí, sí, i tant. Com ha anat la teva arrencada a la Biblioteca?
Doncs bé, molt bé, molt contenta. Sí, sí, és una biblioteca amb molta activitat i no ens avorrim, no. Hem començat el curs amb molta energia. Que bé. Ara fa ja pràcticament dos mesos que estàs aquí a la Biblioteca de Taradell. Sí.
Sí, des del 3 de setembre, sí. El balanç és positiu, de moment. Sí, i tant, i tant que sí. Que bé. Roser, explica'ns una miqueta. Tu venies de Centelles, de la Biblioteca de Centelles, tot i que vius aquí a Taradell, oi? Sí, sí, sí. Jo vaig néixer a Puigcerdà. Ets nascuda a Puigcerdà, d'acord. Sí, sí, sí. Però vaig venir a viure a Vic l'any 2003 per estudiar Biblioteconomia i Documentació, que es deia llavors. Sí, sí.
I ja em vaig quedar aquí a Osona a viure, no he marxat mai més. Vaig passar mitja vida a Cerdanya i l'altra mitja ja la vaig passar aquí. Et va el fred. Sí, sí, sí.
I quan vaig acabar la carrera vaig anar a la Biblioteca de Puigcerdà, també vaig estar un temps fent temporades, després a la Biblioteca Escolar de l'Institut Sirvianum de Torelló també vaig estar un curs allà.
I vaig treballar temps a Costa Llibreter, a la llibreria de Vell de Vic, i allà vaig aprendre una mica el valor del llibre com a objecte, no només com a contingut i com a qualitat literària, sinó també com a objecte. En Pep em va ensenyar moltes coses.
I vaig anar fent piquets així, llavors no sortien oposicions i em vaig dedicar més a l'empresa privada. Vaig entrar a treballar en una consultoria i feia una mica de tot, però també em dedicava a la gestió de l'arxiu.
Molt bé. Allà. I llavors vaig que embarassada de la meva filla i vaig dir, ostres, m'estic desviant, m'he despistat, no? I vaig voler tornar al món de la biblioteca pública, que és realment el que a mi m'agrada. I llavors vaig fer màster de biblioteca escolar i foment de la lectura a la Universitat Autònoma i a la Universitat de Barcelona.
i de fet el meu treball final de màster el vaig fer d'aquí, de la Biblioteca de Taradell que ja coneixia l'Eva perquè era usuària de la Biblioteca però amb aquest treball final de màster vam treballar molt i va ser ella que em va dir que sortia aquesta opció d'anar a Centelles la directora de Centelles es jubilava i vaig presentar-me les proves, vaig aprovar i he estat a Centelles durant set anys i mig
Molt bé, i ara a Centelles estan fent la Biblioteca Nova, no? Sí, ara a Centelles hi ha un canvi d'etapa, tenen un projecte molt xulo a l'horitzó, molt interessant, i també aquí a Osona hi havia moviment, hi havia jubilacions, i vaig pensar, ostres, potser la meva etapa aquí a Centelles ja s'ha acabat i es necessita una energia nova que engegui tot això, no?,
I mira, em va anar bé perquè de seguida em van donar l'opció de venir aquí a Taradell i com que jo visc aquí, doncs jo encantada.
Què té la Biblioteca de Taradell que et cridés l'atenció? Home, la Biblioteca de Taradell és una biblioteca molt activa. L'Eva ha fet una gran feina, l'Eva i totes les companyes, però amb l'Eva al capdavant ha fet una feina ingent en aquesta biblioteca. És una biblioteca de les més actives d'Osona, diria jo. L'Eva és tot un referent dins la xarxa, també.
I penso que aquest projecte em motiva molt. És el poble on visc, és el poble d'on són els meus fills i la família de la meva parella i per tant m'hi sento especialment connectada.
És que més que una biblioteca és com un centre de cultura, no? Sí, a més té aquest punt d'estar dins de Can Costa que li dona aquest plus de qualitat, penso jo. Quin consell et va donar la Eva?
L'Eva, el Consells me'n va donar pocs, però sí que em va dir una cosa que em va dir... En aquesta biblioteca seràs molt feliç. Sí, aquesta és la frase que em va dir l'Eva. Que bé. I escolti, clar, ella ja ha estat 38 anys fins que s'ha jubilat. Tu et veus jubilant aquí a aquesta biblioteca? Doncs no ho sé.
no ho sé jo també soc una mica del dia a dia però ostres ara sí m'agradaria quedar-me aquí a llarg termini perquè penso que bé doncs això ja et dic el projecte em motiva molt i segur que encara podem fer moltes coses
Clar, entenc que també ara eres tota una feina que s'ha fet, no?, molta cosa de calendari que ja estava prevista. Suposo que també a mi que anirem veient la teva petjada, no? Sí, sí, sí. L'Eva, no sé, és una persona molt, molt organitzada i l'agenda de l'any, doncs, ja la va deixar bastant lligada, eh?, perquè també em va dir, així tot si tu... Clar, clar, clar.
I la veritat és que li agraeixo molt perquè així m'he pogut centrar a conèixer tots els projectes de la Biblioteca Fons. I anirem veient tot el que vindrà. Et fan poc les comparacions? No sé si també a vegades pot arribar un punt que diràs que podríem cansar...
No, home, no. Per mi l'Eva també és molt important. Vull dir que jo comparteixo aquest sentiment dels usuaris de la Biblioteca de Taradell i ja et dic, l'Eva ha fet molt bona feina i en honor a ella i en aquesta feina que ha fet, jo estic encantada que la gent...
l'estimi tant i que sigui tan apreciada que el municipi, només faltaria. A més, quan vaig entrar a Centelles, també la persona que es jubilava feia 34 anys que hi era. Vull dir que jo per aquí ja hi he passat. I no, no, no m'agraden les comparacions perquè cada persona és un món, però entenc perfectament l'anyor de la gent després de tants anys, només faltaria.
I tant. Molt bé, Roser, doncs escolta, també serà un plaer que ens vagis acompanyant aquí a la ràdio, ja veuràs que t'enganxarà també això de venir aquí. Repassarem una miqueta el que ens espera, no?, aquestes properes tres setmanes, perquè demà, no?, demà divendres encara teniu en marxa aquest cicle de projeccions de taradellencs pel món, oi?
Sí, acabem demà a les 7 amb l'última sessió de Tradellencs pel món amb en Gerard Roma i en Sergi Mas. La xerrada es diu Saps on és Timor-Leste? I bé, aquesta és l'última sessió de l'edició de Tradellencs pel món d'enguany. Com ha anat aquest any aquesta edició?
Bé, molt bé, a veure, havien de ser quatre projeccions, la primera no es va poder fer, però ens hem quedat amb tres, però jo crec que ha vingut molta gent i la veritat és que, bé, encara ens en falta una, però han sigut molt interessants, la veritat és que sí. Que bé, doncs demà està aquest cicle, que també ja és un clàssic de la biblioteca, què més tenim?
A veure, hem començat el curs amb el projecte L'èxit, que és un projecte que lidera la Fundació Bofill. Es tracta de parelles lectoras on ven una persona adulta a fer reforç de lectura a algun infant.
I ho fem cada dilluns a dos quarts de sis, de moment, però si hi ha voluntaris que es vulguin venir a apuntar només han de venir a la biblioteca i dir-nos-ho i busquem un horari que els hi vagi bé per combinar entre ells i els infants.
Després acabem el mes, el dia 28 a dos quarts de set, amb el Club de Lectura, que aquest cop serà càrrec de l'Emilia Bosch, de la cooperativa MES 65. Ens ve a comentar la humanitat de Roger Bregman.
I el dia 30 a les 7 tenim una xerrada audició que ens ve a fer la Meritxell Tena de la Fundació Òpera Catalunya sobre les noces de Figueró. Vam tenir les entrades a la venda durant uns dies perquè l'òpera es podrà gaudir a l'Atlàntida de Vic el dia 12 de novembre a les 6. Vull dir que tothom qui vagi serà benvingut a la xerrada perquè segur que ens aportarà un punt de vista interessant.
abans de veure l'òpera. Exacte, allò de poder recollir impressions o saber què ens hem de fixar si anem a veure el concert. Exacte. Molt bé, així tancarem l'octubre, no? Sí, exacte. I el novembre com pinta? El novembre... Bé, continuem amb els tastallibres, que aquest curs hem dividit en dos grups, es fa dos dimarts al mes, aquest cop serà el 4 de novembre i l'11 de novembre,
El 4 de novembre venen infants de tercer i quart de primària i el dia 11 infants de cinquè i sisè, que també les inscripcions estan obertes i per qualsevol consulta o informació us podeu dirigir a la biblioteca. I es fan a dos quarts de sis de la tarda a càrrec de la Clara Vinyeta, que és la nostra referèndi infantil. I tant, perfecte. Què més tenim?
Llavors, el dia 10 de novembre, a dos quarts de set, perquè aquest curs els clubs de lectura s'han avançat mitja horeta, es fa el Club de Lectura de Novela Negra, La Lluna sobre l'asfalt, d'en David Goodis, i el fa la Núria Martínez. La comissària del Taradell Negra, eh? Ah, i tant, la comissària del Taradell Negra. I et has començat endins ara, el festival...
Sí, de fet, ja hem tingut alguna reuniós, sí, sí. Molt bé, per tant, el mes d'abril de l'any que ve torna al Tardell Negre. I tant, i tant com sí, i tant com sí. Què més, què més portes? I llavors iniciem, el mes de novembre, iniciem el cicle Música Fons, que de fet una mica la xerrada d'audició de la Meritxell Tena ja està vinculada amb aquest cicle de Música Fons, però sí que és cert que el cicle, que és el que ofereix la gerència del servei de biblioteques,
En Guany està especialitzat en música de rel, en rumba catalana, o sigui que no té gaire a veure amb l'òpera, per tant podríem dir que el cicle com a tal comença el dia 13 de novembre amb un taller familiar per a infants a partir de 5 anys, es diu Rumba en Família,
i es fa càrrec d'en Jofre Gasol. És graduat de l'SMUC, en jazz i música moderna i màster en educació musical. Les inscripcions s'obriran el 27 d'octubre i ja ho anunciarem per xarxes també. Ens poden escriure a b.taradella.diva.cat i hi ha un màxim de 15 famílies, o sigui, a places limitades.
Perfecte. I la segona edició serà el dia 26 de novembre, amb una xerrada de càrrec de Maria Jesús Castro, que és professora titular del Conservatori Superior de Música del Liceu, en el grau superior de flamenc, i la xerrada es titula El flamenc a Catalunya de la família Borrull a Rosalia.
I això serà el 26 de novembre a les 7 de la tarda. El taller de Roma en Família és a dos quarts de sis. D'acord. Em sembla que no ho havia dit. Val, perfecte. Doncs emprenem nota. Exacte. Tens alguna cosa més que vulguis destacar? No, llavors hi haurà un altre taller dintre del cicle Música Fons, però serà el mes de desembre, que ja el podem comentar més endavant. El proper dia. Perfecte. Després, el dia 19...
de novembre fem una altra sessió de Stories and Culture sobre cultura anglosaxona conversa en anglès amb la Sara Carline a les 6 de la tarda el 20 de novembre fem la presentació d'una guia d'excursionisme moyanès de Salvador Vilà que és de la col·lecció Els camins de l'Alba de l'editorial Alpina combina rutes amb curiositats de cada indret de la comarca
I el 27 de novembre, a dos quarts de set, tenim el Club de Lectura de Novel·la, també a càrrec de Núria Martínez, amb La puta i la santa de Gemma Pasqual. Perfecte. Llavors, a finals de mes tenim els actes del 25-en. Tampoc no en voldria allargar gaire, però és que hi ha molta cosa al mes de novembre, ja ho veus, eh?
Déu-n'hi-do, però això potser ho podem comentar en la propera edícia, que encara tindrem marge, perquè de moment Déu-n'hi-do l'activitat que ens espera aquestes properes tres setmanes. Clara, s'acosta la castanyada, per exemple, no sé si també en aquesta època hi ha usuaris que venen a buscar llibres, no? Sí, clar, tenim... De l'època. Sí, sobretot les escoles...
ens demanen llibres de l'època i els usuaris també, eh? Sobretot infants i també algunes guies de bolets i aquestes coses típiques de l'època. Perfecte, Roser. Doncs no sé si volies afegir alguna cosa més així que sigui més urgent. No, no, no. Doncs d'aquí tres setmanes tornem i seguim repassant tota aquesta activitat que ens espera. Roser, que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu, bona nit. Adéu, bona nit.
Taradella al dia, amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell. Taradella al dia, els protagonistes del nostre poble.
Ara a aquesta hora, Taradell al dia, volem parlar de teatre perquè ara fa unes setmanes, a principis de setembre, es va presentar el segon llibre sobre la història del teatre a Taradell, un llibre que es diu Taradell fa teatre 1939-1965 i és la continuació...
d'un primer llibre que va sortir ja fa un parell d'anys, que es deia el Teatre Taradell des dels inicis fins al 1936. Per tant, la segona part d'un llibre en què es parla d'una de les èpoques daurades del teatre al nostre poble. I qui hi ha al darrere d'aquest llibre són l'Emilia Bosch i l'Antoni Jimeno, que ens acompanyen avui als estudis de Ràdio Taradell. Emilia, Antoni, bona nit.
Bona nit, bona nit. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Com esteu? Contents de venir, home. Contents de venir i contents d'aquest segon llibre sobre el teatre, no? Sí. Home, més aviat sí. Expliqueu-nos una miqueta de què va o què hi trobarem en aquesta segona part.
Sí, comencem pel principi. Sí. Doncs trobareu que a la portada hi ha un taló, que hi ha una mà que l'enretira, i taló comença per T, i Taradell i teatre també. Per tant, aquestes dues T's no es veuen, però al final hi ha una feixeta que ho diu, Taradell fa teatre. Ah. Després trobareu moltes històries del teatre de l'època que se n'ha fet més, oi, Toni?
Doncs sí, vam començar el 39 perquè, bé, durant la guerra el teatre aquí Teradell, com en molts llocs, va deixar de funcionar, no? I el 39 va engengar una altra vegada. Bé...
La gràcia d'aquest segon capítol, d'aquest segon llibre, és que moltíssima gent de les que han intervingut i ens han entrevistat i ens han explicat coses encara són vius. Són gent que la majoria de persones d'aquí Teradell els han conegut o els coneixen i fins i tot hem pogut enregistrar algunes de les seves converses o que havien recitat obres de teatre o trossos d'obres de teatre
I aquest llibre va acompanyat amb un CD per qui el vulgui, que se sent la veu i l'expressió d'aquestes persones que ens han explicat coses. Home, això és molt interessant, no?, poder recuperar aquesta part més vivencial. Sí, perquè qui ho va fer, ho va fer content. I nosaltres vam disfrutar moltíssim.
Bé, i a més a més vam tenir la sort primerament per trobar tota aquesta gent que ens va facilitar molta informació i moltes anècdotes, però també per l'altra banda cal pensar que l'arxiu de Taradella és un arxiu molt potent, vull dir, ho tenen molt cuidat...
i ells ja havien fet moltes entrevistes, lògicament a diferents gent del poble, i entre ells, gent que havia estat al teatre, o sigui que gent que ja no hi era, també han pogut recollir part d'aquesta informació, ja que havien estat entrevistats. Per això et dic, i el tercer punt, que també és molt important, bueno, el tercer sí, és l'arxiu de...
d'Osona, que va recollir tot el material de la impremta Piets i el senyor Piets era una persona molt ordenada i va guardar tot el material que havia empres. Clar, això què vol dir? Que aquí s'havien demanat molts impresos a la impremta, programes i d'això, i clar, vull dir la informació brutal.
I l'últim punt, que també és molt interessant, és la revista Taradell, lògicament. Sí, i tant. Per què? Perquè la informació te la portava al dia. Diumenge actuarà, o la setmana passada va actuar, vull dir, molt recent. Així que la informació és molt correcta i verídica. Per tant, heu recorregut tant a l'arxiu de Taradell, a l'arxiu d'Osona, aquestes entrevistes més personals que heu pogut fer...
Des de quan esteu treballant o heu treballat aquest llibre? Des que vam acabar l'altre. Per això, per això. O sigui, heu estat dos anys recopilant tota la informació. Bé, hem de dir que lògicament ja, com que hi havia la idea d'anar-ho tirant endavant, per exemple, tant a l'arxiu com al d'Osona,
doncs ja vam anar recollint material, diguem-ne, posterior, per avançar feina, per dir-ho així, perquè la idea era anar-ho tirant endavant, no? I llavors aquest cop potser no hem tingut tanta feina.
Home, sí que n'hi deu haver hagut després de posar tot en ordre, no?, i recollir-ho tot en aquest llibre. Per què és una de les èpoques daurades del teatre a Taradell? És l'època que se'n va fer més? Sí, aquella època encara no hi havia gaire televisió, i la gent, una manera de socialitzar, que es diu ara...
de fer-se amb altres persones, de trobar un esbarjo, de trobar una manera de passar el temps entretinguda i, a més a més, amb caire cultural, va ser el teatre. Però el teatre no només intervenien els actors, sinó que hi havia moltíssima gent a darrere, perroqueres, gent que feien els decorats...
hi havia maquilladors, hi havia absolutament de tot. I, a més a més, intervenien les Bart en algunes ocasions, l'orquestra en directe en moltes ocasions, i també parlem del local del centre com a teatre i del local del cafè com a pròleg, com a preludi, lloc de trobada abans d'anar a fer els assajos. Per què on es feien aquests assajos?
Es feien sempre els del centre, es feien sempre dins del teatre cinema, que després va ser del centre. Però, esclar, com que anaven arribant de mica en mica, primer venien al cafè del centre, s'esperaven allà, i quan hi eren tots, sí, hi eren tots...
Llavors entraven i assajaven. Però algunes vegades no tenien previst ni assajar. Senzillament es trobaven allà i deien, aquest diumenge quina obra de teatre farem? I sempre deien, farem l'home de la capa negra. Ens ho deien perquè se la sabien de memòria. Cal dir que en moltes obres, per exemple els pastorets, la gent del públic sabia absolutament tot el paper dels que hi havia a dalt.
O sigui, la gent s'hi volcava plenament. Bé, la qüestió és molt senzilla. Què hi havia? Pràcticament era, digue-li, el teatre, i llavors també el cine, però bàsicament era el teatre. I, a més a més, amb la qüestió aquella que, sobretot dels anys 50...
les noies tenien problemes per sortir de casa diguem-ne i era l'excusa d'anar al teatre es trobaven i mira, si pescaven algun xicot encara millor quines obres s'hi van arribar a representar durant aquella època? aquí tenim un llistat que potser n'hi ha 200 ben bones 200?
Però és que n'hi ha que hem posat només el títol i les vegades que es va fer, perquè hi havia obres que es feien moltíssimes vegades. Jo calculo que si no comptem les repeticions, si cada vegada que es representava una cosa es considerava una vegada, passen dels 500, eh?
I a més a més hem de tenir en compte que hi havia el grup de nois, el grup de noies, i després hi havia el teatre infantil. I a veure, vull dir que era un continu, pràcticament cada setmana hi havia teatre. També hem de destacar que hi havia molta gent de Taradell, hi havia autors teatrals de Taradell, i la majoria en feien per la canelleta.
Feien, per exemple, el mossèn Vilassís, el mossèn Vidal, quin altre hi havia, no me'n recordaré de tots, però feien obres de teatre per la canelleta. La canelleta val a dir que no ho feien ben bé al centre, ho feien a la rectoria. Tenien habilitat a la rectoria una mica d'escenari i llavors allà hi feien teatre la canelleta.
Deies grups de nois i grups de noies, per tant, no feien teatre tots junts? No. A veure, al començament, no. A veure, vull dir, els anys 50... Sí, sí, sí, clar, ple. El que passa que sí, que havia... Bueno, hem de dir que al teatre Torodell hi havia...
Tres teatres. El que passa és que, a veure, el teatre bàsicament es feia en el centre. Després hi havia... L'estable? L'estable que actuava de vegades...
on en dèiem la falange, i després hi havia el mar i cel. El que passa és que la falange de teatre en va fer molt poc, i el mar i cel combinava lògicament amb el ball i amb altres tipus d'actuació, com per exemple havien arribat a fer fins i tot boxe.
i també havien portat companyies de fora o sigui, bàsicament el teatre es feia en el centre i en el centre va ser cap allà fins als dos anys 50 en què es van unir nois i noies no tots i el grup de noies a poc a poc va anar desapareixent i van fer teatre com el podríem fer ara i d'aquestes obres, tantíssimes obres que deies alguna que us hagi cridat especialment l'atenció?
Bueno, és que, a veure, són tantes i...
A veure, val a dir que, clar, el que són els pastorets, això ja era al marge que cada any es feien, a més a més era una mica com una escola de teatre, perquè la gent s'hi anava apuntant. Van haver uns anys que es va fer una passió, que cada any es van ampliant, que també va tenir molt èxit, i després d'obres es van fer des de seinets fins, clar, obres de primera fila, digue-li, d'en Pitarra, d'aquestes que es portaven per aquell temps, no?,
Vull dir, clar, llavors, marcar-ne alguna. Clar, jo diria l'home de la capa negra, perquè era el que teníem, digue-li, de comodint, no? No sabem què fer, doncs traiem l'home de la capa negra. Però n'havien hagut obres molt més importants que aquestes, com...
No ho sé, moltíssimes. El que passa és que hi ha anècdotes lligades a personatges concrets. Per exemple, l'Autonell era una persona que feia moltes coses de tretzo i li agradava mirar l'efecte que feia i una anècdota és que una vegada per veure l'efecte tothom el buscava on té, on té, on té i resulta que era el final del teatre per veure l'efecte però és que l'havia de posar ell l'efecte
O sigui que no... O bé, a la passió, el que feia d'ajudes era... Bueno, li deien... En cotxes, doncs, que feia d'ajudes. I es maquillava ell mateix i es pentinava i realment feia l'efecte d'una persona embogida.
Una persona que havia sortit d'ell mateix, una cosa molt... i ho feia ell mateix, eh? Vull dir, es maquillava i es pentinava d'una manera que semblés ben bé que havia acabat boig. Hi ha anècdotes d'aquestes divertides, perquè les expliquen la gent amb una obra concreta. Ara, ressaltar una obra concreta, doncs no ho sé. I què us en diu la gent que ha anat llegint el llibre?
A mi m'han dit que s'hi havien vist a la seva infantesa, que havien recuperat anècdotes de quan eren petits. No ho sé. Per exemple, tothom recorda l'estufa del centre. Al centre hi havia el cafè, hi havia una estufa que primer era de serradures...
després va ser d'esclofolles d'ametlla i d'avellana, i aquesta estufa tenia una plataforma al voltant de l'estufa per poder-hi posar els peus, però una plataforma que devia fer 50 o 60 centímetres o més, no me'n recordo,
de plataforma, perquè la gent hi posaven els peus, però esclar, per escalfar els peus. Llavors, tothom feia tertuli al voltant d'aquesta estufa i tothom recorda aquesta estufa. I com que no teníem cap fotografia, hi vaig demanar amb el meu germà Jordi, l'arquitecte, que ens en fes un dibuix i ens en va fer dos, del primer model i del segon model.
No sé quin any vau néixer vosaltres, però una part d'aquesta època sí que ja us va enganxar i devíeu ser petits. Com recordeu aquella època vosaltres personalment? Jo vaig començar a fer teatre aquí a Tardell, que tenia 15 anys. Quin any era?
No ho recordo, però devia ser cap als 60, finals dels 60. Finals dels 60. Finals dels 60. I tu, Toni? No, jo no sóc de Taradell. Vull dir, a Taradell vaig venir, digue-li, l'any 2000. D'acord. I llavors, doncs, bueno, em van enganxar pel teatre, vam estar fent teatre, fins que al final ja la memòria ja falla i... No només has fet teatre, sinó que n'has dirigit i que, a més a més, n'has escrit.
Sí, bueno... Ha fet obres de teatre, les ha escrites. Clar, clar, clar. Sí, bueno, és una manera de passar-s'ho bé, també. Està bé. I trobeu a faltar aquest esperit, no?, de teatre aquí. Sí, bueno, és que aquest esperit ja penso que la societat en aquests moments no ho permetria, perquè hi ha xarxes socials, hi ha televisió, hi ha tantes mitjans d'entreteniment que la dificultat està que si ara volem fer una obra de teatre, que ho hem intentat per la Festa Major...
La dificultat està és que no trobes gent, tothom té molta feina, tothom està molt ocupat, tothom té coses a fer, i després, aquí a Can Costa, es fan tanta quantitat d'activitats que és difícil trobar un dia l'escenari lliure per poder fer l'obra de teatre. I per poder assajar. També.
A veure, si arriba algun dia aquesta sala fosca que hauria d'anar aquí a Can Costa per acollir obres de teatre. Escolteu, tindrà continuació aquesta història? La gent ens ho demanen, però si hem de dir la veritat...
Bé, la cosa és una mica complicada. Sí. Per què? Bé, perquè sempre intentes, a veure, treure la informació de primera mà, lògicament d'arxius i d'això, que sigui verídica, i llavors aquí quan entres ja amb interpretacions i que la gent s'ho pot prendre bé o malament, llavors aquí s'ha de tenir una mica de masquerra i la cosa és una mica més...
Tot i amb això, clar, és una època, sobretot fins ara fa, digue-li, 4 o 5 anys, no?, més o menys. A veure, de teatre se n'ha fet i la gràcia és que encara hi ha molta gent que està fent teatre aquí, no? Sí, perquè ja el tinc teatre, el canya que no es conya, el gòtic...
Vull dir, hi ha molt, després, un minigrup que va sortir dels estiuejants que també va començar, en aquesta època van fer alguna coseta dels estiuejants que feien alguna obra per la festa major o mentre eren aquí a Taradella a l'estiu.
Però, esclar, ara aquesta última època seria l'època que nosaltres hi hem intervingut, més vegades, per dir-ho d'una manera, més presencialment, però també és una època que hi ha hagut...
moltes... com t'ho diria... Rivalitats o... No, no rivalitats, sinó que per poder fer una cosa la gent la millor volien fer-ho i els altres no els deixaven fer. Hi ha hagut com unes friccions, per dir-ho d'una manera, que això és el que ens fa més mandra,
de poder explicar, perquè depèn de la part amb qui entrevistis, et donarà una versió a una altra. Bueno, i que a més a més nosaltres, l'haver estat dintre del teatre en aquesta època, ja no és una visió, digue-li, objectiva del tot, perquè una mica també hi has estat ficat a dins, per dir-ho així. Sí, sí, sí, per això que deia l'Emília, com som, també a vegades...
Sí, sí, perquè fas una cosa amb tota la intenció, per citar una cosa que no està escrita. Una vegada havia de renovar l'obra de teatre, ai, la Junta de Teatre Gòtic, i no es presentava ningú, llavors vam decidir fer votacions de qui ens semblava, entre nosaltres, secretes, qui ens semblava que podria presidir l'obra de teatre, i vam quedar empatats el Toni i jo.
I llavors vam copresidir aquesta època. I en aquesta època vam saber que es volia fer un homenatge a dues persones concretes. I vam dir, home, dues persones concretes no, fem un homenatge a tota la gent que han intervingut en el teatre.
I llavors va... jo no crec que fos casualitat, però bé, la Generalitat va demanar una relació de les coses culturals que tenien més de 100 anys. I aquí a Taradell teníem més de 100 anys. Llavors el que vam fer és buscar tota aquesta gent que havien intervingut en el teatre d'una manera o una altra, vam fer un llistat, i per la festa major els hi vam fer un homenatge...
a tothom que va poder venir i els vam donar una placa que deia amb les cares aquelles que riuen i ploren i sota el nom de la persona i vam posar més de 100 anys de teatre a Taradell gràcies a tu però clar, nosaltres ho vam fer per recollir a tothom però clar, si la idea primerenca era fer-ho només amb dues persones qui va tenir aquesta idea es va enfadar
Coses així. Coses que passen a vegades. En fi. Home, jo penso que és més just fer un homenatge a tota la gent que ha intervengut en el teatre que a dues persones concretes. Bueno, per això ho vam fer. Per això ho vam fer. Clar, a més és una feina com molt d'equip, no? Intervé molta gent a l'escenari, els directors, maquillatge, en fi.
decorats, els tècnics de somfi, tothom, tothom. On podem trobar aquest llibre? Tardell fa teatre 1939-1966. La manera més senzilla de trobar-lo és que el demanin a la biblioteca, perquè llavors me'l demanaran a mi, que jo tinc el magatzem a casa.
Senzillament això. Per logística, perquè com que el Toni no viu aquí a Taradell, doncs per logística el tinc jo. Doncs el més pràctic és anar a la biblioteca, demanar-lo i llavors... O trobar-me directament a mi i demanar-me'l. Molt bé. Doncs escolta, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Aquest llibre Taradell fa teatre...
1939-1965, que recull això, una de les millors èpoques del teatre a Taradell, que a més a més s'acompanya d'un CD on hi ha enregistrats moments d'aquest teatre d'aquesta època. En fi, un llibre que recull tota la part humana i emocional de totes les persones que van intervenir durant aquell temps. Es pot comprar junt o es pot comprar per separat? D'acord. No sé si voleu ofegir alguna cosa més, Antoni, Emília...
Bueno, no, potser he quedat una cosa penjada. Per què acabem el llibre el 69? Bé, perquè es va deixar de fer teatre. Bueno, el 65, perquè es va acabar de fer teatre, es va deixar de fer teatre. I llavors vam dir, bueno, fem tota aquesta època, i llavors quan torni a engegar el grup de teatre que va engegar, llavors ja començarem una tercera època, no?
I tant. Doncs Emília, Antoni, moltíssimes gràcies. A vosaltres per deixar-nos-ho explicar, eh? Bona nit. Adéu.
Tot el que passa a Radio Taradell, recupera-ho a radio.taradell.cat. La ràdio on i quan tu vulguis. Els dissabtes connecta amb la música.
D'11 a 12 del matí, a Ràdio Manlleu, Ràdio Taradell i Ràdio Castell de Sol, l'Esther Torrents et presenta... Les més virals. Descobreix les cançons que més sonen i que estan marcant tendència. Les més virals. Totes les novetats del moment a... Les més virals. Una llista quilòmetre zero amb algun caltre èxit internacional. Les més virals.
Des de casa, a la feina, comprant, fent esport, de relax, allà on siguis, els dissabtes connecta amb la teva ràdio i escolta les més virals. Quan la cultura ens empenya el límit, comença el pànic.
Pànic. Dissabtes, de 10 a 11 del matí, a Ràdio Tradent.
Mora Estètica, més de 40 anys al teu servei. La teva esteticista de tota la vida amb depilacions de sere i làser, tractaments facials i corporals, micropigmentació, ungles de gel i semipermanents. L'experiència ens avala. Mora Estètica, ens trobaràs al carrer de la Vila número 33 de Taradell amb el telèfon 93 880 1232. Mora Estètica, el teu centre a Taradell.
Els dissabtes connecta amb la música.
Des de casa, a la feina, comprant, fent esport, de relax, allà on siguis, els dissabtes connecta amb la teva ràdio i escolta les més virals. Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
A Ràdio Taradell sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sam. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. Torna-la a tocar, Sam. El programa de música nostàlgica presentat per Jordi Piqué. En Sam t'espera cada divendres a les 6 de la tarda, al 107.7 de la FM.
Si escoltes la ràdio, no et pots perdre el Col·lectius en Xarxa. Cada setmana i en només mitja hora explorem les vivències, lluites i triomfs del Col·lectiu LGTBI. Ho fem de la mà d'experts, activistes i testimonis. Analitzarem temes actuals, trenquem estereotips i farem que les veus de tothom siguin escoltades.
No et quedis enrere i escolta Col·lectius en xarxa. Col·lectius en xarxa, un podcast de Lluís Rodríguez Lago i Manel Ferrer. Dijous, de 7 a 8 de la tarda, tens una cita amb la revolució. Bé, potser tampoc és una revolució del tot, però tens una cita amb les mandolines mogudes musicals.
Un recull de bandes d'artistes i projectes musicals de tota mena. Autogestionats, autoproduïts o autofets per ells mateixos. Rock, folk, soul, ska, reggae, tot el que caia a les nostres mans sonaran a Radio Caravell, a la onda de les mandolines mogudes musicals. Això va de 7 a 8, eh? Que no se't passi. Un petó.
Cada dia, de tot i per tots. Consulta la programació a radiopuntaradell.cat.
Som un quart de deu del vespre i com cada setmana és moment de repassar tota l'actualitat de la nostra vila. Entre d'altres, destaquem que Taradell fa un pas més a la transició energètica posant plaques solars a quatre edificis municipals i també que els enredats de Taradell han anunciat que participaran com a corlla carrossaire a la rua de Carnaval de Torelló. Acompanyeu-vos, comencen les notícies més destacades d'actualitat.
Actualitat amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell. Aquesta setmana han començat les obres per instal·lar quatre noves instal·lacions fotovoltaiques als equipaments municipals de Taradell, Lídia.
Afectats són la nau de Can Llebre, la Casa de la Vila, l'Escola Les Pinediques a l'edifici infantil i els habitatges tutelats de la Fundació Vilademanya. La nau de Can Llebre tindrà un autoconsum compartit de 101,2 quilowatts, suministrant energies a diferents edificis municipals de menys de dos quilòmetres de distància. A més, es substituirà la teulada d'Uralita per una nova de planxes de cert amaïllament.
Les altres tres instal·lacions seran individuals. 34,96 quilowatts a la Casa de la Vila, 32,76 quilowatts a l'Escola de les Pinediques i 16,28 quilowatts als habitatges totalats. En total es produiran 222.150 quilowatts a l'any, reduint 57,76 tones de quodos i generant un estalvi anual de 30.760 euros. El cost total de les inversions és de 36.999.
perdoneu, 3.097 en 596 euros, dels quals 298.000 provenen d'una subvenció de la Diputació de Barcelona dins del programa Renovables 2030 i la resta es financia amb recursos propis. Aquestes actuacions formen part del Pla de Transició Energètica de Taradell, que preveu més instal·lacions a altres equipaments municipals en els pròxims anys, com el camp de futbol, l'escola d'arts i el parc d'esports.
I des del març de 2025, Taradell compta amb la nova botiga d'Areté Segona Mà, el fil situada al passeig Sant Genís número 27.
La iniciativa està impulsada per la Fundació Areta i l'Associació Tapís, amb suport de l'Ajuntament de Tarader i Mancomunitat La Plana, i té com a objectiu fomentar la reutilització i prevenció de residus. Amb 300 metres quadrats l'establiment ofereix mobles, roba, llibres i objectes de l'allart amb vota d'estat, procedent de recollides, reparacions i classificació de la planta de triatge que generen ocupació a través de programes d'inserció.
Sí, Joan, s'ha habilitat també un espai a les deixalleries mancomunades, aigua freda, maia i taradell, per facilitar la recol·lecció de productes reutilitzables, amb l'objectiu de donar-los una segona vida i reduir la generació de deixades. I és que, segons les dades de l'Agència de Residors de Catalunya, cada persona genera més de 22 quilos de text online, i només se'n recull un 11% selectivament.
Amb iniciatives com aquesta es contribueixen a reduir residus, costos, en aquest cas per la Generalitat i també els municipis. Així, la botiga de segona mà de Taradell reforça el compromís amb la reutilització i l'economia circular, convidant a tota la ciutadania a fer un ús del servei i ajudar a tenir un entorn més net i sostenible.
I han començat les obres per adequar l'accés a la segona pista i acabar les grades del pavelló ampliat de Taradell, Lídia. Una intervenció que tindrà una durada prevista d'uns quatre mesos però que no afectarà l'ús dels equipaments per part de les entitats esportives. Els treballs se centren a reurbanitzar l'entorn de la nova pista pel costat del carrer Catalunya i l'avinguda Mossèn Cintú-Berdeguer. S'ampliarà la zona de la vorera i s'hi crearà una passarel·la d'accés directe a la graderida del nou pavelló.
A més, els nous finestrals permetran veure des del carrer els partits i entrenaments que s'hi facin. També s'acabaran les grades a la segona pista amb la instal·lació de bancades, branes, il·luminació i protecció contra incendis. Les obres tenen un cost de 289.000 euros, dels quals 170.000 provenen d'una subvenció de la Diputació de Barcelona. Els treballs els executa l'empresa Tarallenca Treballs de Paleta Isidre Sayós, que va guanyar la licitació pública.
L'Ajuntament de Taradell destaca que aquesta nova fase servirà per millorar l'accessibilitat a l'espai exterior del pavelló municipal d'Esports. I el passat dimecres Can Costa va acollir el lliurament del donatiu solidari de l'embalat, la vellada organitzada durant la festa major per l'Associació d'Amics de Ràdio Taradell.
Enguany, el donatiu ha anat destinat a l'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer d'Osona, AFMADO, que ha rebut 700 euros, un euro per cada etiquet venut de la vetllada. El lliurement va anar a càrrec de la Ben Ricard i en David Vigues en nom de Ràdio Taradell i, de fet, l'AFMADO, fundada el 2013, ofereix suport i assessorament a totes les persones amb Alzheimer i altres demències, així com les seves famílies i cuidadores.
Sí, Joan. L'acte també va incloure una xerrada de sensibilització amb la intervenció de Joan Radorta, president de l'associació, Cristina Valls, educadora social, i Carme de la Fuente, familiar participant. Els responsables de l'entitat es mostren agraïts pel donatiu, que permet donar conèixer a Osona i reforçar el suport integral a les famílies de tota la comarca.
L'any passat el donatiu va ser per l'Associació Superà l'Ictus de Barcelona i també es va organitzar un acte divulgatiu per sensibilitzar el públic.
I la temporada 2025-2026 d'aquesta casa, Ràdio Teradim, ja està en marxa amb els col·laboradors recuperant els seus programes després de la pausa estival. Gairebé tots els espais de la graella anterior continuen, però enguany també tenim tres novetats destacades.
La primera és l'Escut Alpit, amb el capdavant, el company d'aquest programa, en Pau Soler, un espai dedicat a l'actualitat esportiva local i més profund, diguéssim, i els equips del Barça que es pot escoltar els dissabtes a les 12 del migdia.
La segona novetat és quan el temps és teu, amb Cinta González, Marta Ramírez i Maria Rovira, que es fixen en el temps d'oci dels biletants, substituint l'anterior programa Com ens guanyem les garrofes. I finalment, Josep Miquel Arroyo torna a Ràdio Taradella amb el programa Cultural Pànic, dels dissabtes de 10 a 11 del matí.
La resta de la programació segueix amb els espais locals com Taradell al dia, Taradeix, Jueixa, Freqüència Jove i els programes escolars, l'Squitch, l'Instant News, també s'anomenen els plens municipals en directe. En entreteniment continuen programes com Mosaic, Freqüència Tropical, la sabem molt llarga, i la tertúlia mensual, una mica de pa, així com tertúlies esportives amb el Barça com el Mitjapar.
Pel que fa a la música, destaquen Distracción, Les Més Viral, Hot Dance 80, Tret de So, Ratllats, Les Mandolines, Clipet i Sia, Zona Rock i Dubtatiu, entre d'altres. Com sempre, Ràdio Teradell combina produccions pròpies amb continguts de la xarxa i altres emissores locals, així com especials de Nadal i col·laboracions amb les entitats del poble.
Des d'aquí desitgem a tots els col·laboradors una molt bona temporada i recordem que l'emissora compta amb una cinquantena de col·laboradors. I atenció perquè les entrades per veure en Peyu a Taradell s'estan a punt d'esgotar.
Sí, Joan, l'humorista Usunenc actuarà diumenge 2 de novembre a la tarda a Can Costa amb el seu nou espectacle La Niña Bonita. Es tracta d'un format més proper i participatiu, molt diferent als espectacles de gran format que ens té acostumats. I atenció, perquè La Niña Bonita pot combinar el bon humor i també el teatre i la participació del públic i amb premis.
Exacte. De fet, hi ha un bombo amb 90 boles i un pernil en joc. Un espectacle que recorda l'esperit de les festes majors del poble, però amb un segell inconfundible d'en Peyu. Les entrades tenen un preu de 12 euros i es poden comprar en línia o a les oficines de l'Ajuntament, però si en voleu una, afanyar-vos perquè en queden molt poques. Una cita imprescindible per començar al novembre amb bones rialles i amb vent de poble.
I torna a Taradella el cicle de Conferències Saviesa Compartida, una iniciativa per fomentar el coneixement i la reflexió sobre cultura, història, art i ciència.
Aquest any hi participaran reconeguts ponents com Maria Forns, que parlarà del Patronat de Protecció a la Mujer, Jaume Angelats, que reflexionarà sobre la bellesa i la plenitud, i Eduard Puigventós, que ens farà mirar enrere per analitzar l'herència de la Guerra Civil i el franquisme. Les sessions es faran a Can Costa tots els dijous a les 6 de la tarda i s'enllargaran fins al mes de desembre.
Totes les xerrades són obertes i gratuïtes, però cal reservar prèvia abans amb un correu a reserva arroba estradell.cap. Un cicle que convida a compartir experiències i a aprendre de grans especialistes amb el suport de la Diputació de Barcelona.
I aquest 2026 Tardell tindrà una nova aposta al Carnaval, la colla dels enredats, que farà el seu debut al Carnaval de Torelló.
Aquesta nova colla, formada pel Consell de Joventut i la Colla de Futbol, ja havia començat a treballar juntes l'any passat i ara es consolidaran com una proposta fresca i plena d'energia. Taradell seguirà tenint dues colles representatives, en aquest cas el Carnaval de Torelló, com els Enredats i els Troneres, que ja compten amb més d'una dècada de trajectòria i vuit falatells d'ord a la categoria B.
Els enredats asseguren que aporten humor, festa i molta energia tant a Torelló el 14 de febrer com al Carnaval de Taradell el 21 de febrer. Les inscripcions com a colla carrossaire estan obertes i inclouen pacs amb disfressa, beguda i entrepà i fins i tot el transport fins a Torelló pels majors de 18 anys. Una oportunitat per unir-se a aquesta aventura carnavalesca i ell, i com ells diuen, si us deixeu enredar no és culpa nostra.
I aquest diumenge a Taradell acull una nova cita amb la música clàssica de la mà dels amics de Santa Llúcia, Lídia. Es tracta d'un concert de tardor a Can Costa amb un octet de corta que interpretarà obres de Fèlix Mendelssohn i Dmitri Sostakovich. La cita serà a les 6 de la tarda i les entrades tenen un preu de 15 euros amb un descompte de 10 euros pels amics de l'entitat.
Una oportunitat per gaudir de la música en directe i apreciar de prop el talent interpretant actiu amb ambient acollidor. Per més informació a les reserves podeu trucar al 639, al 639, perdoneu, 365 415, o enviar un correu a amicsdesantalucia.gmail.com. Una tarda d'acorda i emoció per tots els amants de la música clàssica Taradell.
Els esports amb Pau Soler. I comencem repassant l'actualitat esportiva Taradell. Cap de setmana amb rendiments dispersos dels diversos equips del poble. Per una banda, la UD Taradell va guanyar amb certa comoditat el seu compromís i es manté a la part alta de la classificació empatat a punts amb el líder, el Voltregat.
Els homes de Cesc Pla es van avançar ràpidament el minut 4 davant el Mollà, gràcies a un autobol, però no van ser capaços de sentenciar l'encontre fins pràcticament al final, quan un gol de Gerard Coronado va impedir qualsevol reacció militant. Després del partit es va celebrar la presentació dels diversos equips de futbol de les categories inferiors del Taradell.
El CP Tardell, en canvi, manté la mala ratxa i encara no ha sumat cap punt en els primers 5 compromisos de Lliga. El passat dissabte els tardellencs van caure a casa contra el Barça Z a causa de nou a un mal inici de partit. Els del Pujoló ja perdien per 0-3 als 18 minuts de joc i la reacció al segon temps va quedant per ben mirat i l'equip del poble va acabar soconvint per 3-5.
Repassem ara el calendari esportiu dels equips taradellencs aquest cap de setmana. Dissabte a les 7 de la tarda, la U de Taradell visita l'estall d'un dels favorits a l'ascens, l'olímpic La Garriga, en un duel direct. El punt de La Garriga ve de treure un profitós punt al camp del Gurt i aspira a derrotar els homes de Cesc Pla per situar-se primers. Pels taradellencs aquest duel és transcendent per mantenir la bona dinàmica mostrada fins ara a la Lliga.
I el CP Taradell també tindrà un desplaçament. Serà demà a 3.45 de la tarda a la pista del CH Caldes, el segon classificat. Malgrat que sembla utòpic somiant puntuar davant d'un rival que ha guanyat 4 dels primers 5 partits, i més tenint en compte que els taradellens encara no han puntuat i són penúltims, aconseguir un triomf seria molt important per aixecar els ànims de la plantilla.
I diumenge, la Unió Ciclista de Taradell ha organitzat una sortida en modalitat de bici de carretera que sortirà a Taradell per fer un recorregut que anirà per Vic, l'embassament de Sau, el pont de Malafur, la Casa, Ceba i tornarà a Taradell. Durant el recorregut es farà una parada per esmorzar Vilanova de Sau.
La ruta està oberta a tothom, se sortirà a les 8 de la plaça i aquesta ruta posarà fi a les sortides de carretera previstes per aquest 2025. Així que, en tornar a Taradell, se celebrarà un dinar de comiat de temporada.
Caradella al dia, el temps.
I com sempre l'informatiu el tancarem amb el temps. Després d'un dijous passat amb ratxes de fort vent a Taradell i a la comarca d'Osona passarem un divendres on el sol predominarà però les temperatures baixaran 6 graus per sota de les que teníem avui. Al cap de setmana el dissabte sol i al cap vespre arribarà una nuvolositat que podria desencadenar amb un diumenge plujós. De cara a la setmana que ve el sol serà el protagonista però les temperatures baixaran i les mínimes seran de 6 graus ja de tardor
unes màximes que també no superaran els 19 graus de temperatura. Per tant, roba d'abric per començar un novembre que es preveu fred.
Doncs després de l'informatiu, continuem, i com ho farem aquesta temporada serà en una secció que tenim mensualment, i aquest divend, dijous 23 d'octubre, és la secció d'en Toni Casases, el Ningao Yang, que per sisena temporada consecutiva ens acompanya. Toni, bon vespre.
Hola, bon vestre, què tal? Sisena temporada, ja? Sisena temporada, ja. A mi no em miris, jo només en porto dos. Sí, sí, des de la pandèmia. Sí, és veritat, que les primeres les fèiem, crec que, bueno, telemàticament. Telemàticament, amb un zoom. Sí, sí, sí. Doncs mira. Com ha canviat, eh, la cosa. Ens pensava que no ens en sortiríem d'allò i mira, ja tornem a estar. Sí, sí, a dins ens recordem.
Exacte. Perquè a vegades hi penses, ostres, i queda com lluny. Sí, no ens en donem compte, jo crec. Hem tornat a la normalitat i semblava que no podríem tornar i que quedaríem traumats per sempre. Bé, normalitat, normalitat, jo crec que hem quedat més tarats del que estàvem, eh? Bé, no, ja ha tingut coses bones. Bé.
Sí, i alguna n'ha tingut. La nostra feina, per exemple, ens va aportar tot el tema telemàtic i tot això que ens ha fet molt més eficients que del que érem abans. Totalment. Doncs, com cada mes, tindrem 15 minuts per un article d'opinió amb el Ling i amb el Yang. I el tema d'avui, Toni, quin és? El canvi horari.
No ho sabia, però m'ho intuïa. Bé, no, clar, aquest cap de setmana que ve teòricament toca fer el canvi horari, que el que toca ara em sembla que és retreçar, no, Nora? No em miris perquè no ho he sapigut mai. Les tres seran les dues, correcte. Ara tot ja passa automàticament perquè el mòbil es fa automàtic, de tot arreu es fa automàtic. Jo crec que l'únic que encara canvia els rellotges és el meu pare. Abans sí que tocava fer això, no, i que...
que sempre m'ha fet gràcia de dir, perquè esclar, d'haver-hi gent que, no sé, als hospitals, si tu et mors entre les dues i les tres, per exemple, doncs què posi? Ah, és veritat! O si neixes... Clar, has nascut a les dues i deu, però quin cop? El primer o el segon? Hòstia, clar! És una cosa una miqueta...
Així, al revés de la primavera, doncs és una hora que et saltes, però aquí és una hora que repeteixes, per dir-ho. I és com... I es fa llarg, eh? Deuen tenir algun tipus d'anotació, no? Deuen posar les dues i deu bis o alguna cosa així. No ho sé. Jo només me'n recordo una vegada que se'm va fer llarguíssim, que va ser amb el Consell de Joventut, una festa de castanyada. Correcte. Que era com ja... Va, va, ja està, ens queden 10 minuts per tancar i de cop i volta...
Tornem una hora enrere, dic, no, per favor, dic que algú pari el rellotge. L'única gràcia que tenia era aquesta, quan sorties a marxa, diguem que el dia aquest podia... A mi se'm va fer molt llarg. Toni, per què? El guinc, va, som-hi. Bé, clar, en Pedro Sánchez ha proposat que deixés de fer-se, i llavors el tema és si realment s'ha de deixar de fer el canvi horari o si no.
I per què sí i per què no? Doncs no, perquè segurament ens costarà molt acostumar-nos-hi. És a dir, segurament, si es deixa de fer el canvi horari, el que ens trobarem és que s'agafarà l'horari d'hivern. Perquè aquí, històricament...
anem a una hora que no toca, és a dir, nosaltres si mires mai els ordinadors i has de posar el teu horari, el teu fuls i no sé què, doncs és Madrid, Berlín, París, no? Quan en realitat ens tocaria anar a l'horari d'Anglaterra.
Bàsicament, és a dir... Els meridians i tot això. El meridiar de Gran Beach, per exemple, si heu anat mai a Saragossa i heu passat per l'autopista, hi ha un punt que passes per sota el meridiar de Gran Beach, que és el zero, que, diguem, si tira'm un, doncs passa cap a Anglaterra. És a dir, que a vegades quan mirem el mapa d'Europa, el tenim distorsionat. Amb això dels mapes passa, eh? Però en realitat Europa està torçada, no? I l'estat espanyol, diguem, està sota d'Anglaterra, perquè ens entenguem, no?
Llavors, segons sembla, en el seu dia es va optar per tenir la mateixa hora que París i Berlín, perquè era el règim franquista i volia anar la mateixa hora que Alemanya, i així ens ha quedat, però això segurament ha condicionat això que diuen els espanyols són l'estat espanyol, són la gent que sopa més tard i tot això,
Però segurament perquè anem fora d'horaris, per dir-ho de manera, no? Si anéssim a l'horari que ens toca, doncs ho menjaríem a la mateixa hora, però una hora abans, perquè ens entenguem, no aniríem a l'horari. Llavors, clar, segurament que si es toca això...
El que s'obtaria, és a dir, tothom diu que el que s'hauria d'anar, lògicament, és l'horari d'hivern. I, per tant, amb tot aquest horari que ara ens entrarà en vigor la setmana que ve i que ens trobarem... Seria tot l'any? Seria tot l'any. Lògicament, el dia s'allargarà a l'estiu, no? Vull dir que...
Però esclar, ara quan t'ho ha plegat sobta molt, no? Perquè quan fas aquest canvi d'horari, doncs bé, més o menys encara surts i és mig clar i tot ha plegat, surts a treballar i és fosc, no? Jo ja surto de nit. Tu perquè treballes molt. Gràcies!
Però... Dic-li la gelba. No, però vull dir que sí que és veritat que hi ha aquest impact, no? Són les 5 de la tarda, no? I ja és fosc, no? Doncs, clar, això ho tindríem tot l'any, no? I, a més a més, això... Clar, nosaltres estem a la part més oriental de l'estat espanyol. És a dir, a Galícia es fa fosc una hora més tard. Exacte. O a tres quarts, o el que sigui, no? Llavors, potser ells ho noten menys, no?, per dir-ho de manera. Vull dir que aquí ens tocaria una miqueta...
I això, vulguis o no, amb el canvi d'horari a l'estiu, doncs, bueno, es compensa una mica i, diguem, tenim potser una miqueta més de vida en aquestes hores, però, esclar, si no, a nosaltres ens tocarà, diguem, viure en una foscor perpètua. Que trist. No és així, però, esclar, també té un efecte, segurament, sobre els hàbits de la gent.
sobre l'oci, sobre la restauració, etcètera, que no tant a l'hivern, perquè l'hivern està assumit, però sí potser a l'estiu, que també és un dia, jo crec que al final ens hi acostumaríem i segurament la gent que comença a treballar a la set començaria a treballar a la sis, perquè tot al cap d'aquí deu anys ens hauríem posat a lloc. Però bé, clar, és evident que...
Aquest canvi, si es fa, ens tocarà l'horari lleig, que és l'hivern, almenys pel que seria la vidilla i tot plegat, i per tant, serà un canvi relativament traumàtic.
Llavors, la pregunta és, llavors ens hauríem de... Agafaríem, diguéssim, el que... Ara parlo jo, em miro per mi mateixa, que diu aquest. Però, és a dir, llavors els comerços hauríem de poder agafar els horaris que fan, per exemple, a Anglaterra, que comencen més d'hora al dematí, no paren pràcticament al migdia, però a les 4 i mitja tothom... Tots fora. 4 i mitja, 5, posem-hi 5. I a les 7 els supermercats tancats.
Els comerços no ho sé. Jo crec que ara, històricament, és a dir, la majoria de despatxos i tothom, gent que treballi fins a les vuit del vespre, poqueta. És a dir, horaris, partits, allò, no, m'hi poso a les nou, de nou a una, vaig a dinar a casa, torno a les tres i fins a les vuit, això...
Sí, clar, jo per això et deia... Al meu despatx, tothom din allà amb 20 minuts, venen molt d'hora i a les quarts de cinc no hi ha ni el dat. Totalment. Que guai. Llavors, una altra cosa són els comerços. Ja, per això jo t'he dit comerç. Però, esclar, si això fos així, al final la gent pot comprar de les quarts de...
de 5 fins a les 7, no? I no haver de tenir obert fins a les 8. Això. Evidentment, clar, els homers han de tenir obert les hores que la resta de la gent no treballa. Suposo, si volen vendre, no? Però sí que és veritat que, bueno, crec que ja s'ha anat adaptant tot una mica.
Totalment. Això seria el no. I el sí? El sí, perquè, esclar, en el fons no deixa de ser absurd que dos cops a l'any ens haguem d'adaptar i passar un trauma, entre cometes, sobretot. Jo penso que més a la primavera que a la cara, perquè ara t'acostumes a...
En el fons, el dia de dissabte dorms una hora més i, bueno, costa menys acostumar-s'hi, però, en canvi, quan hi ha l'altre canvi, no?, a la primavera, doncs, clar, que perds una hora i, per tant, potser distorsiona una miqueta més i, clar, els adults i tal no passa res, però, bueno, nens, animals, tot aquesta, clar, tot això, diem, s'ha d'anar posant a lloc, no?, la gent que té un gos i està acostumat a que no sé quina hora s'ha, l'has de treure, doncs, a passejar, doncs, clar,
Es troba que tot ha plegat ha de fer-ho una hora abans o una hora després, no? I, per tant, doncs, clar, existeix aquest trauma. Per altra banda, diguem-ne, l'error, segons sembla, tot aquest tema del canvi horari es va imposar als anys 70, quan va haver-hi la crisi energètica del petroli i tot això...
I llavors potser sí que en aquells moments s'estalviava alguna cosa. Ara realment la gent que fa números diu que no realment l'estalvi és mínim. Al final és més problemàtic tot el que implica el canvi d'horari que l'estalvi que realment hi ha.
Sí, perquè realment... Ai, perdó, Joan. No, no, digues, digues. Realment, si agafem l'horari d'hivern, no estalvidarem més. Al contrari, gastarem més. És que al final diuen que és allò que en diuen la comió, però la vebio. És a dir, al final... Clar, si realment estalvies, si és moltes hores d'il·luminació o no, però al final, els carrers s'il·luminen. Si no és pel matís, pel vespre. Els cotxes, gairebé tothom ja té sempre llums encedos. És a dir, algunes normes ja marquen...
que els has de portar encesos. Amb els llums LED, tant d'una cosa com de l'altra, l'estalvi és molt superior al que podia ser fa molts anys. Llavors, al final és dir, bueno, molt bé, al despatx, què ha obrut llums? Al matí quan m'hi poso o al vespre quan plego? És que és així. En certa manera, diguem... I llavors també hi ha un segon factor, que l'estat espanyol, dintre de tot, està bastant amb una latitud relativament baixa...
Perdoneu, a la que vas pujant això es va escurçant, és a dir, nosaltres si al hivern tenim, no sé, vuit hores de sol, doncs a la que vas pujant són set, són sis, són cinc, fins que arribes a Finlàndia que són dues, i si tires més amunt és zero, hi ha un moment que és zero, vull dir que hi ha una setmana que el sol no surt, de la mateixa manera que a l'estiu llavors tenen una setmana que el sol no es pot, no?
però vull dir que és probable que aquí encara en el nostre cas podries dir en 8 hores doncs val però bueno, la que tires a Alemanya aquest sí que el que no ho fan una hora ho fan una altra i llavors és probable que realment aquest estalvi energètic no existeixi però al final o sigui, triaran segur l'horari d'hivern seguríssim perquè si s'acaba produint
però al final per nosaltres ens interessa a mi anar a treballar de fosc a les 8 del matí és igual aprofites més a la tarda si quedes l'horari d'estiu planificat a nivell de vida jo crec que donaria molt més que no pas l'horari d'hivern
Bueno, esclar, perquè tu, lògicament, vols claror a les hores que disfrutes o que tens l'oci, no a les hores que estàs treballant. Si al final vaig a tancar un despatx i a fora fa molt sol, dius, bueno, molt bé, però veia gràcia. Això és allò que jo mai he entès, que sempre m'ha dit mi mare, sobretot, que sempre li sento que ell dic, ara li portem una hora al sol, ara li portem dues hores al sol.
I quan canvi l'horari sempre sento que diu això, saps? I jo mai ho he entès, perquè jo sempre veig el sol igual, saps? Segurament és això, perquè en el fons, quan estem més a prop, anem a una hora més avançat del que ens tocaria. I clar, per recuperar-ho hem de quedar-nos amb l'hivern.
Teòricament, sí. Que segurament és això. Ara també tenim aquesta mentalitat i segurament el que faríem seria desplaçar els nostres hàbits. Jo crec que ho acabaríem fent. Cap a llevar-nos més d'hora i anant a dormir. És a dir, al final faríem horaris europeus, allò. Aquests sopen a les set, no? I qui sopa? La gent sopa a les nou. Bé, doncs segurament acabaríem sopant a les set. Diguem, perquè soparíem a les nou d'abans. Clar, serien les set. Ara serien les set, no?
I segurament tendiríem a fer un horari més europeu que aquí, segurament el fet aquest d'anar fora d'hores, perquè ens entenem, ens ha acabat condicionant a fer coses rares. Vosaltres noteu gaire el canvi? Perquè jo realment no el noto.
Jo crec que es nota sobretot a la tarda. Sí. I al matí també, eh? Perquè ara al matí és fosc i surts de fosc i llavors, home, si ja surts a casa a les set ja és clar. Ja és clar. Però esclar, es nota que esclar que a les cinc de la tarda surts a treballar i dius... I ara què fas? Quina tristor, no? I hi ha totes les faroles... Jo entro de nit i surto de nit, perquè entro a les cinc de la tarda i surto a dos de nou, o sigui, entro de nit i surto de nit.
Sí, però de matí, diguéssim al matí, tens menys hores de sol i poder allargues més a la tarda. Sí, sí, sí. Per això ja ho deia, o sigui, per mi, eh? O sigui, seria més produent tenir un horari d'estiu que no pas un horari d'hivern, perquè al final, si tu treballes al matí, a mi tant em fa si és fosc o no és fosc.
Clar, diguem que històricament també suposo que el benestar de la gent i l'oci i tot ha guanyat més pes respecte al que era abans. Abans la gent anava a treballar i fent 12 hores i no sé què. I ara, doncs, bueno, gent que faci 12 hores suposo que encara n'hi ha, però al meu despatx segur que no. Jo...
No et fa falta algú pel teu despatx? Jo vinc, jo què sé, a triturar papers ni que sigui. Fem una proposta. No, però és clar, vull dir que segurament els anys de tant era, escolta, aquí això i estalviem no sé quantos i si vosaltres quan sortiu a treballar es fos, doncs el problema vostre, doncs ara és, bueno, bueno, no perquè, escolta, l'estat és una cosa i a més a més la gent se'n va al bar o se'n va no sé on i, bueno, que l'hivern això ja està assumit, però, esclar, potser ens costaria més adaptar-nos a les èpoques que ja teòricament fa bon temps.
Sí. Segurament desplaçaríem els nostres hàbits amb el temps, no immediatament, però al final els hàbits que s'imposen a la societat a vegades sembla que no hagin de passar i passen. Vull dir, tots ens hem adaptat al mòbil molt ràpid i a algunes coses que si ara... Ens ho diuen enrere. 30 anys enrere i diguessis, no, és que tal, i dirien...
A casa meva sempre diem la frase, tenim una frase quan veiem coses que canvien, que és que si l'avi aixequés el cap. A casa meva sempre és coses que es veuen o videotrucades. És que només les xarxes socials, no? El mòbil no fa tant que existeixen, fa 15 anys. És a dir, el Facebook és el 2007-2008-2009 i que això ha fet... Jo soc més gran que vulgui. Va pel sal als mòbils i a l'Instagram i tot això. Això és molt recent, és que són 15 anys. Sí, totalment.
Toni, se'ns acaba el temps. Un quart d'hora... Sempre es fa curt. Ara sortiré de fosc, eh? Sí, ara ja hi entraràs. Res, ens veiem d'aquí quatre dijous. Moltes gràcies per tot. Doncs nosaltres el que farem serà anar directament cap a l'agenda, que ens la porta, com sempre, la Lídia i vostè.
L'Agenda amb Lídia Juster
Doncs res, continuem aquí a Ràdio Taradell amb aquesta segona edició del Taradell al dia de la temporada 2025-2026. I no pot ser, Lídia. Avui anem matemàticament a l'hora en totes les seccions. No m'ho puc creure. Quant rat ho tinc? Engega el cronòmetre. 5 minuts.
Eh, vaig poder respirar avui. Sí, hem tret dos minuts perquè en Toni es pogués esplejar una mica més, que aquesta secció sempre ens encanta. Però res, 15 minuts de... Vinga! No, 15 minuts del Yin i el Yang, que han donat per molt i encara ens n'ha faltat. Lídia, però... Comencem amb l'agenda. Comencem amb l'agenda, que de fet encara és una mica curteta, però venen unes setmanes de potents, potents, potents.
Sí, sí, ho he vist, però vaig quedar-me aquesta setmana, fins la nostra setmana, i vaig dir, ja, sí, això ja m'ho miraré la setmana que ve. Doncs comença a t'ho mirar, perquè... Vaig preparant la llibreta ruixuda, vinga, va. Correcte. Doncs som-hi. Va, què tenim? Aquesta setmana comencem demà, divendres 24 d'octubre, la castanyada al casal de jubilats, a les 6 de la tarda. Molt bé. I també tenim el cicle de projeccions de taradallanencs pel món. Saps on és el timó l'àster?
amb Gerard Roma i Sergi Mas a les 7 de la tarda a la Biblia on sempre tenen una quantitat de visitants i que penso que serà potent aquesta xerrada com sempre en Gerard Roma i en Sergi que tanquen aquest cicle de Taranenx pel món
Seguim dissabte 25 d'octubre, dinar de germenor de la Pastoral de la Salut a dos quarts de Dugues a Can Costa. Perfecte. Què més tenim dissabte? Dissabte jo ja no tinc res més. Clar, perquè l'agenda esportiva ens la repassa en pau. Exacte, correcte. Això ho hem de pensar.
Bueno, ja m'està bé, que el pau faci l'esportiva. Així ens l'escolteu a tots dos. Diumenge 26 d'octubre som-hi. Ballada de cerdanyes i castanyes. Cerdanyes. Què he dit? Cerdanyes. Cerdanyes. És que tinc ganes d'anar a la cerdanya. Ballada de cerdanyes i castanyes. Ara sí, a les 5 de la tarda a la plaça Legeres. Jo sempre t'ho dic, que és un poble molt cerdanyístic, aquest. Sempre hi ha cerdanyes. No ho pensis, eh? Es fan 6 ballades l'any.
Doncs els dos últims caps de setmana en tenim, no? N'hem tingut? Sí, sí. Normalment hi ha la Plec, la Sardana és el Castell. Bé, sí, 6 o 7, 7 o 8. Bé, seguim diumenge 26 al concert de tardor de l'Octet de Còrdac que parlàvem amb l'informatiu a les 6 de la tarda a Can Costa. Perfecte. I saltem a dimarts 28. Doncs anem a la setmana que ve.
La setmana que ve, el dimarts, tenim la Humanitat de Roger Berman, el club de lectura amb l'Emilia Bosch, a dos quarts de set a la Bíblia. A Can Costa, perfecte. Exacte. I saltem ja a dijous, l'últim dia de la nostra setmana.
Amb la Tarda Jove, preparem la castanyada a dos quarts de sis al Taradell Jove. També tenim Escola de Salut i Benestar, Medicació a la Justa a les sis de la tarda a Can Costa i acabem a Música de Fons, xerrada i audició, les noces de Figaro a càrrec de Meritxell, tenen a les set de la tarda a la Biblio.
Doncs aquesta és l'agenda d'aquesta setmana, i amb una xerrada a la Biblio acabem aquesta agenda, que recordem que aquesta obra tots els usuaris de la biblioteca que vulguin i desitgin la podran anar a veure a l'Atlàntida. Abans ens ho explicava la Roser Bisbal, l'entrevista que hem tingut a la primera secció de la nova directora de la biblioteca,
Allà ens ha explicat com havíem d'aconseguir les entrades. Per tant, podeu anar al podcast de Ràdio Taradell i sentir l'entrevista a la Roser, perquè si us interessa aquesta obra de teatre, anar-la a veure, doncs veiem com ho heu de fer. Correcte. Lídia, setmana curteta...
Sí, setmana curta. Però bueno... Acumula'm els minuts que m'han sobrat per la setmana que ve. Bueno, intentarem. Sí, sisplau. Sí, perquè la setmana que ve ja comença a haver-hi tela. Bueno, avui m'han donat 5 minuts, la setmana que ve que tinc tela, què m'en donaràs, dos? No, no, no. Un i mig. Intentarem que les seccions siguin del temps que toquen. Això ja n'hem parlat... Sí...
Sí, sí, no, no, parlar n'hem parlat, però et recordo la setmana passada. Però sempre poden sorgir cosetes. No, cap problema. Farem l'agenda més ràpid o més lenta? T'agrada la nova sintonia? Molt, m'agrada molt. És així com es cocesa, m'agrada moltíssim. De fet, ja heu sentit, la majoria de sintonies del programa són noves, menys el de les seccions que les mantenim, el Beu Animal Taradino i el Yang,
i el rebost, però... La de la Info també és molt xula. La de la Info són xules, sí. Bueno, una mica de rentat de cara després de cinc anys que ens va bé. Oh, i tant. Doncs, Lídia... Anirem a dir hola amb en Pau, que també estrena Sintonia. Ah. Sí, sí, sí. Aquest any va tot de... D'estrenes. D'estrenes. Bueno, ja està bé. En Pau Puig, doncs, que ens portarà el que ha après, com sempre, amb una reflexió
interessant. Correcte. O no? O i tant. Sempre... Penseu que sempre ens quedem aquí a l'estudi. Escoltar. Escoltar. O i tant. I en Pau que està a Anglaterra. També ho hem de dir, eh? Mira, ell ja va amb l'hora bona. Sí.
Sí, totalment. No me puc resistir. L'altre dia te la vaig fotre jo. Exacte, avui ja em tocava a mi, no? Gràcies. Res, Lídia, ens veiem la setmana que ve. Que tingueu molt bona setmana. Va, doncs som-hi, anem amb el que he après, amb en Pau Puig.
Instants finals d'aquest terenell al dia de dijous 23 d'octubre, i com sempre, després de l'agenda amb la Lídia Justé, toca anar amb el que he après amb en Pau Puig. Com us explicàvem la setmana passada, en Pau el tenim a Anglaterra, però no vol saltar-se la col·laboració d'aquest programa. Per tant, des d'Anglaterra, Pau, bona nit. Bona nit, Joan, i bona nit a tothom.
Vivim en una societat que no s'atura mai. Una frase que és un tupicàs, com un temple, però que cada vegada és més certa. I és que el temps passa volant i sembla que cada dia tot va una mica més ràpid. Si no ens actualitzem, quedem enrere. De tot, en tot moment. Hem d'estar permanentment connectats als canvis i als avançaments. I avui parlarem dels tecnològics. La RAE defineix la tecnologia com un conjunt de teories i tècniques que permeten l'aprofitament pràctic del coneixement científic.
Per tant, resumint-ho de manera molt senzilla, la tecnologia són totes aquelles eines que ens han d'ajudar a fer-nos la vida més fàcil. Però, com molts cops hem explicat, són una arma de doble fil. I avui us porto una perspectiva una mica diferent. No només la de fer-ne un bon o mal ús, sinó de fer-ne un ús accelerat.
Hi ha moltes ciutats on un element tan quotidià com els semàfors es converteixen en una tecnologia. Per exemple, a Londres els semàfors canvien tant de pressa que gairebé no tens temps ni de travessar el carrer. Pot semblar una tonteria, però és una metàfora perfecta del món en què vivim. Els semàfors marquen el temps, ens fan córrer i estan dissenyats sense tenir en compte totes les persones que hi passen.
És una tecnologia quotidiana que, tot i ser tan simple, reflecteix una manera de pensar, una manera de viure, accelerada. Uns senyors grans no tenen temps de travessar la velocitat que aquests semàfors requereixen.
Una de les claus per parlar de la tecnologia que ens envolta i modela a la nostra vida és fixar-se en qui dissenya aquestes eines i en quins valors. Aquí és on entrem a parlar de temes que semblen molt allonats a primera vista, com el feminisme, però que en realitat tenen una relació molt destreta amb la tecnologia que utilitzem.
Perquè si ens hi fixem bé, la majoria de tecnologies que ens envoltes han estat dissenyades per homes i pensades des d'una mirada masculina i occidental. Telèfons massa grans per les mans d'una dona. Reconeixement facial que falla més amb pels fosques o amb veus femenines. Algoritmes que reprodueixen estereotips. Tot això ens mostra que la tecnologia no és neutral. Reflecteix qui la fa i amb quines prioritats.
Les teòriques feministes com Donna Haraway o Judith Watchman ens recorden que el problema no és només que hi hagi, perdoneu, poques dones a la tecnologia, sinó que el propi disseny tecnològic ja ve carregat de valors, jerarquies i desigualtats. És per això que el concepte que m'agradaria reflexionar avui és el feminisme de dades, el data feminisme. Un concepte
que explica que hem d'aprendre a examinar el poder i fer visible la feina de totes les persones que construeixen el món digital. La tecnologia ha de ser pensada per tothom i per a tothom. Més humana, més plural i més justa. Justament aquesta setmana, l'Ajuntament de Barcelona publicava que durà a terme una nova iniciativa que m'ha semblat molt interessant.
La ciutat ha aprovat una mesura perquè els infants i joves que no tenen telèfon mòbil puguin trucar als barris a Turing, trucar als familiars des d'equipaments municipals de barri, biblioteques, centres cívics o casals. Ens pot semblar una política innecessària o molt allunyada, però no està de més recordar-nos que vivim amb una bombolla.
A Taradell, per exemple, com a qualsevol poble similar, si ens perdíem pel poble quan érem més petits, podíem entrar a qualsevol botiga, parlar amb qualsevol veí i demanar trucar o ajuda. I sempre hi havia algú disposat a ajudar. Però una gran ciutat com Barcelona, que pot semblar força impersonal, no és tan senzill.
Crec que és una política que és un gran pas i ens recorda simbòlicament que la tecnologia no ha d'aïllar-nos, sinó connectar-nos. No tot passa per tenir un dispositiu personal o per viure darrere una pantalla. Potser el que necessitem no és seguir el ritme dels semàfors, sinó repensar qui els programa. A tornar-nos un moment, mirar al voltant i imaginar una tecnologia que respecti el temps de totes les persones, no només el d'uns quants.
Així doncs, el que he après aquesta setmana, Joan, és que la tecnologia no és només codi o circuits. És una expressió de qui som com a societat. I si continuem deixant que sigui sempre els mateixos que la dissenyen, continuarem vivint en un món programat des d'una sola mirada. Necessitem una perspectiva feminista. Necessitem incloure a totes les mirades com més millor i repensar-la entre tots. Més mesures, com la que ha aprovat l'Ajuntament de Barcelona, per aconseguir que la seva definició es compleixi.
Necessitem una tecnologia que ens representi a tots, que tingui empatia, que no només ens faci ser més ràpids, sinó més humans. And then someday you leave me for somebody new.
Why do I let myself worry? Wondering What in the world did I do? Oh Crazy
Doncs com sempre amb en Pau Puig tancarem aquesta segona edició de Taradella al dia d'aquesta temporada. Com sempre us hem acompanyat la Lídia Justin, Marc Güell, en Pau Soler, en Pau Puig, un servidor Joan Puig i també avui Antoni Casas i la Roser Bisbal Antoni Jimeno i l'Emília Bosch.
Nosaltres hi tornarem dijous que ve, a partir de dos quarts de nou del vespre, o quan s'acabi el ple, perquè té pinta que serà un ple llarg, perquè és el ple de pressupostos. Per tant, tan bon punt com acabi el ple municipal de l'Ajuntament de Taradell, ens trobareu aquí, a Ràdio Taradell, amb Taradell al dia. Nosaltres us deixarem amb clipet i sia, amb Pep Senyer, a partir de les 10 i 5, fins a les 12 de la nit. Bona nit.
Taradella al dia.
Tarda d'incidències a causa del vent a tot el territori. Els bombers han atès mil avisos pel temporal des d'aquesta matinada, la majoria a l'àrea metropolitana. El telèfon 112 ha rebut més de 1.700 trucades, un 92% pel risc d'estructural en edificis per comarques, des d'on s'han rebut més trucades des del Vallès Occidental, seguit el Barcelonès i del Baix Llobregat. La força del vent ha causat talls de subministrament elèctric a Montblanc i a 15 poblacions a la Conca de Barberà.
i ha generat afectacions a carreteres i trens de rodalies. A hores d'ara ja ha quedat restablerta la circulació a la R4 entre Manresa i Calaf que havia quedat tallada per la caiguda d'un arbre a la via.
I els líders de la Unió Europea pressen Brussel·les per actuar per pal·liar la manca de pisos, però rebutgen cedir competències en habitatge. Els caps d'Estat i de govern de la Unió han abordat per primera vegada aquest tema en una cimera del Consell Europeu. En les conclusions adoptades, insten a la Comissió a presentar amb celeritat el pla europeu d'habitatge assequible i defensen que ha de ser per complementar els esforços dels Estats, però respectant les competències nacionals. Per cert, en el text parlen de crisi
i es limiten a constatar l'accés de l'habitatge assequible com un repte pels europeus. Precisament, Sergio Nassar Reabnar, catedràtic de dret civil i fundador de la càtedra UNESCO d'Habitatge i de la Universitat Rovira i Vigili, no és gaire optimista respecte al resultat d'aquesta cimera. Diu que la Unió Europea no té marge de maniobra i les polítiques d'habitatge depenen de cada país i que, a més, hi ha molts lobbies que hi tenen interessos.
També consta que hi ha molts lobbies que s'han aproximat de tots els colors, de totes les intencions, de tots els grups, etcètera, per dir, ja que has de donar diners, a mi, per exemple, que em dedico a la construcció d'habitatge públic, s'ha de construir molt l'habitatge públic. I el Parlament investigarà els diputats de Vox i Aliança Catalana per possibles vulneracions del Codi de Conducta a la Comissió de l'Estatut del Diputat.