que aquesta plaça resti sense titular-lo la mateixa, o en el seu cas interior provisional, atorgar l'Ajuntament de Teradell una compatibilitat a l'arquitecte municipal, senyor Leia Muglis Pujades, per al desenvolupament de les conseqüències oferides i de conformitat i amb les condicions que consten en el conveni que consta l'experiment administratiu 100.318, barles 925. Per unanimitat s'acorda, primer utilitzar l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Teradell, senyor Leia Muglis Pujades, per tal...
que pugui desenvolupar les funcions d'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Tona fins a la cobertura de la mateixa durant el període que aquesta plaça resti sense titular de la mateixa, o en el seu cas interior provisional, aprovar la compatibilitat necessària a tal fi. Segon, aprovar el conveni de col·laboració que reguli la recollida d'autorització per multar-lo a l'alcaldessa per signar-lo. Tercer, notificar aquest acord a la senyora Laia Muguis Puigades de l'Ajuntament de Tona. S'admet l'aportació de proposta d'acord, que és ben clar.
Per favor. Doncs moltes gràcies. Queda aprovat per una limitat. El punt número 11. Aproversió de la modificació de crèdit número 13 del pressupost municipal d'aquest exercici de 2025. Atesca a l'Ajuntament la necessitat de suplementar el crèdit pressupostari de diferents aplicacions de l'estat de despeses del pressupost de 2025 actualment vigent per tal de donar cabut de despeses per import superior al previst. Que per finançar aquest suplement de crèdit es disposa d'una subvenció de la Generalitat i una subvenció de la disposició de la seguretat.
que també es disposa de crèdits per donar de baixa sense aquesta baixa d'efecti el funcionament normal dels serveis que l'Ajuntament presta i també de noves previsions d'ingressos. Per tot això es proposarà l'aprovació de la modificació de crèdits 13-2018-5 amb la modalitat de suplement de crèdits. En data del 27 d'octubre es va emet l'informe de la secretaria sobre la decisió aplicable del procediment a seguir i en la mateixa data per la part de la intervenció que es va informar favorablement la proposta de l'alcaldia. Per tot això es proposa l'opció de l'acord següent. Primer,
Aprovar inicialment el mes de modificació de crèdits 13-2025 del pressupost vigent amb la modalitat de suplement de crèdit d'acord amb el detall següent. Despeses, suplements de crèdit,
Àrea de memòria democràtica, suplement de creït de 1.756 euros. Reparació, manteniment, conservació de parts i jardins, 5.000 euros. Saber i retirar de vehicles de la via pública, 3.500 euros. Electricitat Can Costa, centre cultural, 15.000 euros. Àrea de governació i protecció civil, 5.156 euros. Àrea de cultura grup de recerca, 3.450 euros. Àrea de governació, 1.000 euros. Arrendament local Barro de Montrodon, 644 euros.
Despeses d'hivern s'espira de Santa Llúcia, 465. Área de festes dels barris, 2.222. Área de festes, festa major d'hivern, 5.995. Área de festes, reix d'Orient, 3.239. Total de despeses, 49.053 euros amb 54 cèntims. Aquestes despeses es financien amb els ingressos següents.
Primer, per nous o millors ingressos, subvenció i generalitat d'activitats commemoratives de recerca i defusió de la memòria democràtica, 1.756 euros. Subvenció i diputació, programes per citit d'autonomia local, 3.0, 43.847 euros. Venda d'entrada a l'obra de teatre, la IA i el grup de recerca, 1.950 euros. I per altra part hi ha una baixa d'una partida de despeses diverses de l'acció fotogràfic, una baixa de partida de 1.500 euros total.
i entre les partides que s'oblamenten a la baixa d'aquesta partida, 49 mil 53 euros amb 54 cèmptics. Segon, exposar aquest expedient al públic i mitjançar anul·li la votió missal de la província de Barcelona per 15 dies, durant els quals els interessats podran examinar-ho i presentar reclamacions davant al ple. L'expedient es considerarà definitivament aprovat si durant l'esventar el termini no s'han presentat reclamacions. En cas contrari, el ple disposarà d'un termini només per resoldre-ho. Moltes gràcies. Passem a votar perquè queden clares.
A favor. Doncs votem tots a favor. Una moridota, si preguntes alguna pregunta, Gassari? No n'hi ha cap. Doncs moltíssimes gràcies per la nostra part. Hi ha res més que dir que, a veure, tenia apuntat per aquí alguna cosa, que aquest cap de setmana celebrem la castanyada, esperem que seguim les tradicions pròpies del nostre país, que tot com passi una bona castanyada,
D'altra banda, des de dimetre que vam canviar l'hora, el que demanem des de l'Ajuntament és que tothom prengui mesures dins de les seves possibilitats de seguretat, ja que amb aquest canvi horari estem en la pitjor època de l'any pel que fa...
intrusos, robatoris, etc. I sobretot que de banda qualsevol situació estranya la gent truqui al 112, ja que així les incidències que han registrat són els Mossos d'Esquadra els que s'han de cuidar de la seguretat del nostre poble. I d'altra banda, diumenge tanquem la celebració dels 25 anys de Can Costa, m'empello, hi ha més de 400 persones, però encara queden entrades, per tant que tothom qui vulgui venir,
I la setmana que ve, el dia 8, farem el dissabte els actes de memòria democràtica per destacar alguna de les múltiples activitats que es fan des d'aquest Ajuntament. Moltíssimes gràcies i bon temps a tots. Fins aquí, l'emissió en directe del ple municipal. Bona nit.
Estàs escoltant. Ràdio Taradell. Taradell al dia, amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell.
Molt bon vespre a Taradell. Som dijous 30 d'octubre i un dijous més us acompanyem. Avui una mica més tard de l'habitual, durant una hora i quart a Taradell al dia, portant-vos tota l'actualitat de la vila a través d'entrevistes, notícies, informació, entreteniment i opinió. En definitiva, un programa que vol ser el punt de trobada amb tot allò que passa al nostre poble.
Com sempre, ho farem amb en Marc Güell, amb la Línia Juste, amb Pau Soleil i amb Pau Puig. I el programa d'avui, a la primera part d'entrevistes, ens visitarà la regidora de Cultura, Patrimoni i Memòria Democràtica, la Miriam Martínez, que parlarem de les properes activitats i de les tasques realitzades des de les seves regidories. A un quart de deu del vespre, com sempre, tindrem l'informatiu amb la Línia Juste, amb Pau Soleil i un servidor.
I a la segona part del programa ens acompanyarà la Núria Vilaró, que ens parlarà, com cada mes, de Veu Animal Taradell. I tancarem, com sempre, amb l'agenda, amb la línia Juste i en la secció del que ha après amb en Pau Puig. Som-hi, comencem aquest Taradell al dia més cur del l'habitual, però això ja arrenca. Benvinguts a Taradell al dia.
Taradella al dia, amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell. Taradella al dia, els protagonistes del nostre poble.
A Taradell el dia cada setmana els protagonistes del nostre poble i avui qui ens acompanya als estudis de Ràdio Taradell és la regidora de Cultura, Patrimoni i Memòria Democràtica, la Míriam Martínez. Míriam, bona nit. Bon vespre, Marc. Com estàs? Molt bé, aquí a la ràdio, que sempre és...
fa gràcia ser-hi Benvinguda, benvinguda a la ràdio perquè tenim bastants fronts oberts com tu sempre Escolta, Míriam, dissabte diumenge tenim en Peyu aquí a Can Costa, oi? Sí, diumenge tenim en Peyu tant que ja l'últim acte dels 25 anys de Can Costa es va acabar a l'agost diguéssim els 25 anys però ho hem allargat fins ara per poder portar aquesta obra i és el colofó final d'aquesta celebració
Aquest espectacle, no? La niña bonita. La niña bonita. Què veurem? A veure, és una obra de teatre, així com una mica estilpeio, amb aquest toc d'humor i que tot sembla com una rifa o com a veure qui li toca el pernil.
Hi ha un pernil de veritat, eh? Ah, no ho sé. Això ho diu ell, eh? Ho haurem de comprovar-ho diumenge. Molt bé, d'aquesta manera tancarem la celebració d'aquests 25 anys de Can Costa. Com encara el futur, aquest centre cultural?
Aquest centre cultural està molt viu. Últimament gairebé... Ho miràvem ahir i gairebé ja no hi ha sales fins al març. Està tot ple d'actes, d'entitats, de qualsevol cosa s'aplega aquí a Can Costa i llavors...
El que sí que tenim és com una sobreexplotació ara ja, però estem treballant amb un avantprojecte que ens ha d'arribar de cara al desembre, gener, de qui serà el guanyador d'aquest avantprojecte, de l'equip d'arquitectura o d'espai d'arquitectura que hagi guanyat aquest avantprojecte.
I aquest avantprojecte què estudiarà? Planificarà el que en costa dels propers 25 anys? Sí, aquest avantprojecte el que conforma és... Una de les coses era que no es toqués el que ja està construït, perquè evidentment ja té una utilitat, però sí que el que volíem era que tota la part que no està construïda
s'adequés al futur, i s'adequés al futur amb les necessitats que actualment hi ha d'un arxiu, d'unes sales d'exposicions amb més seguretat o més recollides, també el que en diem no és una sala fosca, però un teatre així polivalent petit, que no haguem d'obrir la sala gran per...
per fer els actes i res, sales, sales que s'obren, que es tanquen, que es comuniquen, que es poden ampliar, coses més com més de futur. Tot això està molt a les beceroles perquè tot això sigui una realitat fan falta encara bastants anys. Bastants anys, perquè ara passem l'avantprojecte i de l'avantprojecte hem de passar el projecte i després executar-ho per fases, que això sí que també era una de les altres permises que no s'hagués de fer tot de cop, que pogués estar en fases i que fos més senzill d'executar.
Però, per exemple, la idea és que tot el que és l'edifici de Can Costa sigui destinat a l'activitat cultural, social del municipi. Correcte. És a dir, desapareixeria el magatzem de la brigada, diguéssim? Sí, està tot pensat en que ara tot l'espai que està avui sigui útil i que estigui comunicat amb el centre cultural.
Per tant, això vol dir la sala que hi ha darrere de l'escenari de Can Costa, no? El que en dèiem l'antiga carpa... L'antiga carpa, el que ara hi ha al magatzem i sales d'assaig... Tota aquesta zona que està sense construir es construirà i, a més a més, amb un altell també. Vull dir que també com a la zona antiga, que hi ha la planta baixa i l'altell. Tot això és un projecte importantíssim. És un projecte important. L'ha portat a terme la Diputació,
I primer vam fer l'estudi de necessitats i ara ja estem en aquesta fase de l'avantprojecte. I en l'avantprojecte es van presentar molts despatxos d'arquitectura, en van quedar cinc, i ara d'aquests cinc estan desenvolupant un altre projecte. No el final, perquè només el desenvoluparà el que guanyi, però sí que ja estan perfilant-ho molt més.
I mentrestant, per suplir aquest buit o aquesta falta d'espais, quines solucions es plantegen?
De moment, res. Encabir-ho com puguem, fer les mans i màniques perquè tothom hi pugui ser, que puguin ser actes com, per exemple, diumenge, que si hi haguessin hagut sardanes i hi havia el concert de música clàssica i els separes perquè un no se senti l'altre, però intentar utilitzar-ho tot, en aquest cas vam utilitzar la biblioteca, perquè tot es pugui portar a terme i que tothom tingui cabuda.
Aleshores, és que hi ha diversos espais, no? Ara la Font Gran, Can Granada, el mateix ajuntament, no?, que també... Sí. O el Nou Pavelló, també. El Nou Pavelló, també, molts actes també intentem fer-los al carrer, sempre que es pugui, perquè intentem, doncs, que tota...
que la cultura surti al carrer, també, i utilitzem, doncs, mira, l'acte de memòria hem fet a la plaça, aquest any a la plaça de les Eres, els altres anys al cementiri, intentem també donar sentit a espais que poden ser culturals i que potser no estan creats per això, però que també poden ser o fer actes a diferents llocs, que també és interessant.
Tot això és bon senyal, no?, que hi ha activitat i bona activitat al municipi en tot aquest àmbit. Crec que has fet els deures, jo no me'n recordava, però tu sí que te'n recordaves, de quants actes, no?, quants actes culturals es fan al municipi, no? Al municipi, des de la regidoria de cultura, en portem 74 i unes 8 exposicions. 74 des de...
Des de gener. Des del gener. Des del gener. I això és... Són molts actes. Dos actes per setmana, no? Ben bé. Sí. I, clar, evidentment hi ha cinema i hi ha Sabiesa Confortida, que també es va... Bueno, vull dir que va sent cada mes, però, clar, hi ha cultures en marxa, hi ha conferències, hi ha xerrades, hi ha ballades, hi ha aveneres, però són molt 74. Jo també quan ho vaig comptar dic, ostres, 74 actes.
Com et sents quan veus tot això, aquesta xifra? Mira, em vaig quedar parada, perquè sí que sé que hi ha una activitat frenètica, però també sempre penses, bueno, és de les entitats, és compartit, no? Però quan et pares a pensar, ostres, doncs, som molt, 74 actes, només des de la regidoria, i la feina que hi ha al darrere, i... I tant. Sí, sí, molt bé. Míriam, la setmana que ve, el dissabte de la setmana que ve, el dia 8...
Hi ha l'acte anual que feu de memòria democràtica, no? Correcte. Com s'ha plantejat aquest any.
Aquest any vam agafar la base dels 50 anys de la mort del dictador, que els farà el 20 de novembre, que el 20 de novembre també hi ha una saviesa compartida parlant d'això. I vam encarar-ho en aquest sentit, que feia 50 anys i que havíem d'encarar la democràcia. Evidentment, el primer planteig que vam tenir va ser farem el primer ajuntament democràtic, però...
Quedava massa lluny, del 7 de 5 al 7 de 9 se'ns allunyava molt els anys i vam decidir que no. Llavors el que fem és parlar de què va passar aquells anys que vindrà en Vicenç Terrat, perquè el que sí que potser no hi van haver reivindicacions polítiques...
declarades però sí que eren sota la forma de cultura llavors la cultura va servir per encarar un procés de democratització i ens explicarà tots els concerts que es van portar a terme en diferents espais per reivindicar una mica els drets catalans ja no anaven a buscar, tots eren de diferents partits polítics i sí que van servir per una mica donar la volta a aquest franquisme
I això serà el dissabte, dia 8 de novembre. El dissabte, dia 8 de novembre, després vindrà la Caral Soler, la historiadora Caral Soler, i que explicarà una mica aquesta fase del franquisme a la democràcia, tot aquest procés que va viure el país.
I després el que sí que fem, com cada any que posem una placa en un espai, aquest any toca el casino, el casino com a valuar de cultura en diem, perquè realment des d'allà, durant la República, des de l'any 31, es van fer molts actes...
Com una mica així per donar importància al catalanisme, per reforçar les arrels, per una mica de llibertaris. Ja marxem una mica de tot allò tan tancat i cristià i ja passem una mica a la llum. Clar, parlem de 50 anys de la mort de Franco, ni tu ni jo havíem nascut aleshores.
Però no fa tant, al final 50 anys són molts, però també són pocs a la vegada. Sí, sí, i a més encara queden moltes reticències, vull dir, encara queden molts serrells que no s'han arreglat, suposo perquè va ser una democràcia una mica així de contrapeu i conservant moltes coses d'anterior per no tocar-les, però que sí que, i que a més estem vivint en uns moments que l'extrema dreta torna a sortir.
Totalment, per això és important, no?, també actes com aquest que es faran el dia avui. Ah, això, és important, doncs, per recordar tot el que va passar, però no només per recordar, sinó per posar una mica el focus en aquest problema i en el que va viure aquesta gent, perquè no es torni a repetir.
des de la Regidoria de Memòria Democràtica també aneu treballant per anar recuperant aquesta memòria històrica i em sembla que fa poc a la fossa del cementiri vau rebre una visita molt especial, que de fet ens ho comentaves, començaves apuntant l'última entrevista.
Sí, vam rebre una visita especial perquè no ens l'esperàvem. Sabíem que hi havia més soldats enterrats, però en aquells moments no vam trobar el contacte, no vam saber canalitzar i un dels familiars es va tornar a posar en contacte amb la Generalitat perquè sabia fer les proves de l'ADN i va dir, ostres, hauríem de reprendre aquest tema perquè volem trobar el familiar.
I es van adonar que ells el buscaven, em sembla que el buscaven a centelles, sempre l'havien buscat a centelles perquè les cartes, les últimes cartes que ell tenia eren escrites a centelles.
i no van caure que el nom estava a la fosa. Després, des de la Generalitat, de seguida es van posar en contacte amb nosaltres, va venir la família a fer una visita al cementiri, al lloc on estava enterrat, i tenen la intenció de treure'l. La Generalitat ens va dir que potser sí que buscaran una subvenció per obrir la fosa, per treure els cossos, i tornar els cossos a aquells familiars que els vulguin, i si no els tornaran a enterrar.
En aquest cas estem parlant de Marcel Casellas, Vila, que va ser soldat republicà i que el va nevatre el 2 de febrer del 39 al bosc del Ricard. Quants cossos hi ha a la fossa d'aquí Taradell?
Que ens sembli quatre. Són quatre, si més no, els que tenen nom. Però sí que sabem que aquells dies van trobar més cossos morts, molts sense nom, molts desconeguts, i no sabem si els van picar a la mateixa fosa o no. Això ho desconeixem fins que l'obrin, no ho podrem saber. També és una mica difícil per ells, també vam veure aquesta, perquè va venir una antropòloga,
que potser aquell espai hi ha més cossos. Que si no sabem ben bé on estan, potser ja hi ha gent enterrada com s'enterrava abans a terra i, per tant, hauran de saber molt o estudiar molt, altres cobren. D'acord. I d'aquests quatre, quants se n'han pogut localitzar? Dos. Dos. En Doroteo Marco, que el seu fill viu aquí a Tardell, i en Marcel Casellas. I en tots dos casos han mostrat la seva predisposició que aquests cossos puguin ser retirats? Exacte.
En Doroteo Marco no ho té tan clar. Ell, com que viu aquí a Tardell, prefereix tenir-li on és, perquè sempre l'han anat allà. Sempre han sapigut, des que són petits, què és allà. I tot això, quan se sabrà si es pot fer o no? De cara a l'any que ve. Ens van dir que segurament el primer trimestre del 2026.
Míriam, què més esteu fent en aquest àmbit de la memòria democràtica? Ara, per la jornada de l'esport i de les identitats, veu una... Que també serà el cap de setmana del 8 i 9 de novembre. Ah, sí, sí, tot ve seguit. Veu l'exposició de l'Olimpíada Popular. L'Olimpíada Popular es va fer l'any 35 a Barcelona...
per encarar una mica la que s'estava fent a Alemanya, que era més... era nazi i que el que feia era enllegar aquest feixisme que després ens vindrà.
I mai es va portar a terme perquè va venir la guerra. El 36, perdó, el 35 no era el 36. I com que el 18 de juliol ja va haver-hi el Cop d'Estat, aquestes Olimpíades no es van portar a terme. Però era una mica la contraposició a l'amanya nazi. Miri, em comentaves que heu començat ja també aquest cicle de saviesa compartida i que justament aquest novembre estarà també dedicat a aquests 50 anys de la mort de Franco, no? Sí.
Vindrà l'Eduard, que va venir l'última vegada a la plaça, que va fer la xerrada sobre en Ramon Blasi, i ens explicarà una mica això que també ens parlarà la Carol Soler, però que ell també ho indicarà més, com va sobreviure el franquisme dins d'aquesta democràcia. Com va aquest cicle de la saviesa compartida? Com ha arrencat?
Bé, ha arrencat molt bé. Vull dir, són sis conferències, del setembre fins al desembre, i portem una mitjana d'uns 60 assistents a cada conferència. Vull dir que està molt bé. Perfecte. Míriam, des de la regidoria també impulseu els cicles de cinema del cicle Gaudí, que es pot veure cada mes aquí al poble, també el de... Els Cinexics. Els Cinexics. Això ja fa temps que es va fent. El dels nens no, fa menys, però el dels grans sí. És una activitat ja plenament consolidada, no?
Sí, sabem que, per exemple, clar, el cinema el Woody porta pel·lícules bones, però també en porta, doncs, que no són tan comercials, llavors aquestes costen una mica més, però també és una plataforma en què la gent pot anar a cinema sense haver d'anar a Vic,
I que s'ha consolidat, que creiem que no sempre hi ha molt públic, perquè ja és el que et dic, les pel·lícules tampoc són molt comercials, però sí que va aportant gent i que gent que a vegades no veus a altres llocs, la veus a cinema. I això ja és important.
I el cicle infantil? El cicle infantil costa molt més, perquè són pel·lícules per nens molt petits. Llavors, no és una pel·lícula, sinó que són com uns curtmetratges, però el que volem fer és donar importància al català i col·laborar amb l'Òmnium perquè els nens puguin sentir pel·lícules en català. T'amoïna el tema del català?
Bastant, bastant, bastant. I sobta, eh? Perquè és una cosa que tots ho teníem a interioritzar, que la llengua catalana és important i que l'hem de conservar per les arrels i com veus que cada dia marxa, marxa una miqueta, sap greu. No sé si en aquest sentit des de l'Ajuntament teniu prevista alguna mesura, alguna proposta...
No, ara seguim amb els cursos de català pels nouvinguts, però sí que n'estàvem parlant aviam cap on encarem la cosa per no perdre tot aquest llegat que és nostre i que hem de conservar.
Míriam, el calendari avança, també arribarem cap a mitjans de desembre que hi ha la fira de Santa Llúcia i aquí hi ha també un paper destacat per part vostra, no?, amb la recuperació dels focs de gala. Sí, els focs de gala va ser una iniciativa que sabíem que s'havien fet els focs de gala
abans de qualsevol fira que es feia al poble, i vam decidir recuperar-la amb música tradicional, que també sobta perquè és un dia que fa molt fred, normalment, i que ve molta gent a dansar al voltant del foc i danses tradicionals, que també és bonic donar una mica de vida a la plaça un dia al vespre d'hivern, que crec que fa goig.
Per tant, no es feien només per Santa Llúcia, diguéssim. No, només feien per Santa Llúcia, es feien en dues fires, una crec que era la de Sant Isidre i l'altra la de Santa Llúcia, crec, ara ho dic de memòria, però eren dues fires i s'havia fet sempre abans que arribessin els comerciants l'any demà, la gent del poble doncs ho...
ho celebrava a la seva manera, en petit comitè, i després arribava tot el bullici de la gent l'endemà. Míriam, tens des de la teva regidoria molt la mirada posada en la recuperació de la memòria, en el passat. Com ho treballeu tot això? Com es pot anar? Com ho aneu recuperant?
O sigui, sabent coses petites que passen al poble o que havien passat i llavors posar-hi una mica l'enfoc actual, perquè evidentment, no sé, per exemple, per festa major es feia la fontada. La fontada ara és impossible, no?, anar a la fonda, a dinar tot el poble junt.
Però intentar, doncs, aquestes coses que una mica, per exemple, l'Adriau ha recuperat amb les tapes que anàvem, no? És una mica... Ja és una mica això, és ficar l'enfoc al passat coses que no podem perdre, però que les hi hem de ficar, doncs, també a una mirada actual. I això és el que intentem fer perquè no es perdi l'essència del poble, no? Tot allò que...
que ha tingut una tradició i que ens uneix com el sentiment de poble, però amb la mirada actual. I tot això, qui ho treballa? Com ho aneu recuperant? Tu, com ho feu? Clar, una mica...
Sí que sóc jo, que tenint la base del que va passar a Taradell, llavors t'imagines una cosa i dius, ostres, això es feia, i per què no ho recuperem? I llavors és ficar-hi això una mica de l'activitat cultural actual per recuperar. Com va passar a les jornades de patrimoni, és una mica això, buscar un tema que sempre ha estat important a Taradell, però desenvolupar-lo diferent.
Hi ha altres ajuntaments que us vinguin a veure per tota aquesta part de recuperació de la memòria, per veure com ho feu? No, ara jo el que sí que faré és el novembre, ja hi vaig anar-hi fa dos anys, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a fer una classe en els alumnes per com s'aplica la història en un cas real, de què serveix...
ser historiador, en aquest cas, per recuperar-ho al poble. Com serveix o com una entitat pública pot desenvolupar les matèries de memòria. Clar, perquè tu ets historiadora, no? Sí. Potser per això ho tinc més fresc, o hi recordo més, o dic, ostres, això es feia, podem fer-ho així o no. Sí, sí.
Molt bé, doncs és la Míriam Martínez, la regidora de Cultura, Patrimoni i Memòria Democràtica. Míriam, no sé si voldries afegir alguna cosa més. No, en principi anem avançant, eh? Hem fet un bon repàs del que ens espera pels propers mesos. Com encara és el 2026?
El 2026, bé, tenim allò del campanar, els 950 anys del campanar, l'any que ve, suposa que hi haurà l'estudi del molí del sort ja, també, o sigui que també el tindrem, això de l'avantprojecte, i no sé, aviam si surt algunes coses més. Doncs segur que vindrà carregat també. Sí. Doncs, Míriam, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a la ràdio. Moltes gràcies, Marc. Bona nit. Bona nit.
Els dissabtes connecta amb la música.
D'11 a 12 del matí, a Ràdio Manlleu, Ràdio Taradell i Ràdio Castell de Sol, l'Esther Torrents et presenta... Les més virals. Descobreix les cançons que més sonen i que estan marcant tendència. Les més virals. Totes les novetats del moment a... Les més virals. Una llista quilòmetre zero amb algun que altre èxit internacional. Les més virals.
Des de casa, a la feina, comprant, fent esport, de relax, allà on siguis, els dissabtes connecta amb la teva ràdio i escolta les més virals. Ràdio Taradell, 107.7 FM. Bon vespre, som un quart de deu. L'informatiu.
I com cada setmana és moment de repassar tota l'actualitat de la nostra vila, entre d'altres destaquem les reformes de la plaça de Santa Llúcia, els consens de seguretat que ha impulsat l'Ajuntament de Taradell i també tota l'activitat esportiva o cultural del municipi. Acompanyeu-nos.
Comencem amb les notícies més destacades d'Actualitat. Actualitat amb Joan Puig, Lídia Juste i Marc Güell.
L'Ajuntament de Taradín ha completat les obres de millora del paviment de la plaça de Santa Llúcia, que estava força deteriorat amb el pas continu dels vehicles, Lídia. Els treballs han consistit en derrocar la llosa antiga i la base, construint-ne una de nova més sòlida i col·locant-li de nou la llosa de pissarra, mantenint l'estètica original de la plaça.
A més, s'han substituït les antigues canonades d'aigües fetes d'oralita i plom i per noves conduccions de poletieler, millorant així la qualitat de l'aigua i la durabilitat de la infraestructura. També s'ha aprofitat per renovar la xarxa de clavegran i facilitar-ne un manteniment futur.
Les obres han durat unes tres setmanes i han suposat una inversió aproximada de 15.000 euros, refermant el compromís de l'Ajuntament amb els carrers més segurs, accessibles i confortables per a tots els veïns.
La granja Castellets de Taradell, propietat de Pinso Sant Antoni, torna a estar d'enhorabona. Ha recollit un nou premi als Premis Port d'Or que enguany celebren la 32a edició a Lleida. Concretament, la granja ha aconseguit una medalla de plata amb productivitat numèrica en la segona categoria d'entre 500 i 1.000 truges, repetint el guardó de l'any passat.
Aquest premi forma part de tres reconeixements que ha obtingut la comarca d'Osona, on també han destacat les explotacions sol allong de Sora, amb or, amb categoria or de longevinalitat, i espadaler de Sant Quirza, amb plata, en la mateixa categoria.
Els guardons, atorgats per un jurat d'experts del sector, la recerca i l'administració, van reunir més de 900 professionals i tenen en compte dades com les de l'eina BD-PORC, el banc de dades referència del PURC. Un reconeixement que posa en valor l'excel·lència de la ramaderia local i també el bon treball de la granja de Castellets...
I torna al podcast Poca vergonya, el projecte que dóna veu amb els joves per parlar de conductes de risc i benestar emocional. Aquesta tardor s'estrenen dos nous episodis registrats als estudis de Ràdio Taradell i ja disponibles a YouTube i Spotify.
Els capítols tenen un nou format d'entrevistes, conduït per a tres joves de la zona, en Janís, en Guillem i la Natàlia, que conversen amb convidats de referència per tractar temes com les xarxes socials i la gestió de benestar emocional durant l'adolescència. En un dels episodis s'entrevista en Carla Rubió, creadora de continguts i presentadora que aporta la seva mirada crítica sobre l'ús de les xarxes i els referents digitals.
En l'altra parlen amb Estrella d'Orca, psicòloga especialitzada en adolescents que ofereix eines pràctiques per afrontar situacions difícils i cuidar la salut emocional. Els joves periodistes són protagonistes del projecte, generen els continguts i ja s'ha obert la tercera convocatòria per als nous participants. Tot un espai per escoltar la mirada dels joves i aprendre'n junts.
I l'Ajuntament de Taradella ha fet una crida a tota la ciutadania per extremar les preocupacions als domicilis i als barris, especialment ara que els dies s'escurcen i es fa fos més aviat, Lídia. Sí, Joan. Amb la foscor arriba també la necessitat de ser més vigilant. L'Ajuntament demana estar alerta davant qualsevol moviment sospitós, ja sigui de persones o de vehicles estranys.
La regidoria de civisme comenten que si veieu alguna situació que us sembli fora del normal, truqueu immediatament al 112. Recordem que la seguretat i la vigilància del municipi depèn dels Mossos d'Esquadra. Però també és responsabilitat de tots. La col·laboració veïnal és clau per prevenir incidents i mantenir la tranquil·litat a casa i al carrer.
Diuen que són uns petits gestos que, com tancar portes i finestres correctament i avisar davant de qualsevol activitat sospitosa, poden marcar la diferència per a aquests robatoris. Per això, en aquests mesos siguem més conscients i cuidem-nos entre tots.
I amb motiu de tots sants, l'Ajuntament ha habilitat un horari especial de suport al cementiri per facilitar la visita i el manteniment dels ninxos i els columbaris, Lídia. Des del dimarts 28 fins divendres 30 d'octubre, una persona de la Brigada d'Obres i Serveis Municipals estarà al cementiri per atendre qualsevol necessitat puntual de les persones que hi vagin, com posar flors o revisar els ninxos, de 3 a 5 de la tarda.
I el dia 1 de novembre, tots sants, aquest suport s'oferirà durant tota la jornada d'obertura del cementini, que recordem que cada dia és de dos quarts onze del matí fins a dos quarts de sis de la tarda. Així, els visitants podran comptar amb l'ajuda directa, si cal, i alhora es manté l'espai ordenat i accessible per a tothom. És una bona oportunitat per recordar també la importància de respectar les mesures de seguretat i deixar el cementini en bones condicions després de la visita.
I aquesta és una informació de servei perquè, atenció veïns de Taradell, la companyia en ell realitzarà un tall d'electricitat demà divendres, 31 d'octubre. La interrupció està prevista de les 9 del dematí fins a aproximadament les 11 del dematí i afectarà la zona de la Codina per tasques de manteniment a la xarxa. Aquesta actuació té la referència de la descàrrec, així que si esteu a la zona prepareu-vos per no tenir subministrament durant aquestes hores.
Recordeu també comprovar que els aparells elèctrics sensibles estiguin protegits i evitar usar-los mentre es duri el tall. Per qualsevol incidència podeu contactar directament amb la companyia Anell. Taradell al dia. Cultura
I en la part cultural, ho explicàvem la setmana passada aquest programa amb una entrevista als seus autors, a Taradell, la història del teatre continua vivint entre pàgines. Acaba de sortir el segon llibre sobre el teatre de la nostra Mila, que ara se centra en el període de 1939 a 1965.
Els autors, Emilia Bosch i Antoni Jimeno, expliquen com van investigar arxius, biblioteques i amatuquetes, però també van recollir testimonis de persones que van viure aquells anys i, fins i tot, recitar els papers que havien interpretat. Aquesta nova edició inclou un sedent fragments d'entrevistes i fotografies dels protagonistes, amb l'objectiu de fer reviure l'emoció de les representacions i retre un menatge a tots els que van fer possible el teatre Tarelleng.
Un projecte que no només per ser la memòria essencial de la vila, sinó que també vol inspirar noves generacions a estimar el teatre local. El llibre ja està disponible per a tothom que vulgui descobrir o recordar aquesta època daurada del teatre a Taradell i es pot comprar a la Biblioteca Antoni Pla de Vallifont.
I aquest divendres, parlant de la biblioteca, aquesta mateixa biblioteca acollirà la primera proposta del cicle de música a fons 2025, que en aquest cas serà una xerrada d'audició dedicada a l'òpera Les Noces d'Hort de Figueró de Mozart.
L'activitat anirà a càrrec de Meritxell Tena, que presentarà als assistents l'obra i els fragments més significatius de la partitura. L'objectiu és preparar el públic per gaurir de l'òpera que es podrà veure a l'Atlàntida de Vic el dia 12 de novembre.
Els noces de Figueró és una comèdia amb crítica social, humor i embolics, amorosos, que amb temes com l'amor, la fidelitat i les desigualtats i amb un protagonista decidit a impedir els abusos del seu senyor. Durant la xerrada, els participants podran reflexionar sobre com la música i l'humor poden fer-nos pensar i emocionar alhora. Una cita imprescindible per als amants de la música clàssica i l'òpera. Taradell al dia.
Anem als esports. Els esports amb Pau Soler.
I comencem repassant l'actualitat esportiva al poble. La UD Taradell va deixar escapar una oportunitat d'or de situar-se al líder després de caure a l'estadi d'un dels favorits a l'ascens, com és l'Olímpic La Garriga. Els homes de Cesc Pla van entrar força malament al partit i no van competir durant els primers 75 minuts de joc, en els quals els locals van aprofitar per posar el 3 a 0 a l'electrònic.
En veure les oreges al llop, els tardellencs es van esperonar, però la reacció, malgrat els gols tardans d'Oriol Vila i Jordi Canó, no va servir per puntuar, i l'equip del poble passa fins a la sisena posició.
El C.P. Taradell va tornar a competir, però va tornar a perdre i ja és UE amb 0 punts. Els taradellencs van tornar a llançar el partit per la borda després d'una primera meitat en què el Caldes els va alliçonar i va arribar al descans amb una victòria contundent, per 4-0. A l'inici del segon temps, els locals van fer el cinquè, però a partir de llavors els taradellencs van tenir una reacció excel·lent i gràcies a un doble de Nil Pascal van arribar a posar el 5-4 definitiu al marcador, per maquillar, això sí, una nova punxada.
I el pilot tardellent Garnau Lledó ha completat la seva participació al Rali del Marroc 2025, una de les proves més exigents i prestigioses del calendari internacional del Rali Rei. Lledó ha aconseguit acabar les sis etapes en una edició marcada per la duresa del recorregut i les condicions extremes del desert.
Finalment va acabar 29è a la classificació general i 19è en el Rally 2. I anem a repassar el cap de setmana esportiu taradellenca. La UD Taradell rep dissabte a les 4 de la tarda el predenc de la Roureda, amb la necessitat de refer-se de la derrota del passat cap de setmana per tornar a les posicions capdavanteres de la classificació. El rival no ha començat força bé la lliga, però això sí, està fora del descens i ve de sumar 4 dels darrers 6 punts.
I finalment, el Tepe Taradell rep també dissabte a la 7 al Pujoló a l'avant penúltim, el Sant Feliu, en una autèntica final per la salvació. Els taradellencs, coers, necessiten sumar la primera victòria contra l'avant penúltim i el duel és propici a fer-ho pel pobre bagatge dels visitants que venen, a més, de caure per 3 a 10 en el seu darrer partit de Lliga. I fins aquí l'actualitat esportiva de Taradell.
Taradella al dia. Taradella al dia, el temps. Doncs és moment de repassar el temps d'aquesta propera setmana. Aquest dijous al migdia el sol ha fet acte de presència després d'un dimecres i un dijous al matí marcats per la pluja.
Tot i així, els núvols no acabaran de marxar aquest cap de setmana i especialment diumenge a la tarda les precipitacions podrien tornar amb força. De cara a la setmana vinent començarem amb temps més estable i presència del sol, però a partir de dijous la inestabilitat tornarà a guanyar terreny. Per tant, ambient de plena tardor, toca tenir a la mà tant el jersei com el paraigua.
Taradell al dia. Doncs fins aquí l'informatiu, una pausa d'un minut i anem amb la secció Beu Animal Taradell.
La sabem molt llarga, el magazín de la tarda, els dissabtes de 5 a 6 i els dilluns de 6 a 7 a Ràdio Taradell, amb $r. i x.conill, amb U de burro i acabat com Taradell i Porc Estrell. 107.7 FM, ràdio.taradell.cat Escolta'ns des d'allà on vulguis.
107.7 FM, radio.taradell.cat. Escolta'ns des d'allà on vulguis. Veu animal Taradell. A Taradell al dia.
És el meu gat el més perdit de la ciutat. Sovint s'estira sobre el nit com un terrat. Ja surt de casa sense poder ser atacat. Corre pel món amb el menys pes. No podia sortir al carrer. Jo vigilava aquest nou pes.
Es feia un voltat de ganes que volíem fer papà. I així com els dies passaven, cada cop hi havia menys ganes.
Doncs continuem aquest Teradell al dia de dijous 30 d'octubre i ho farem amb una secció que és la més antiga de la temporada. De la temporada, no, del programa, perquè fa sis temporades que ens acompanya i és la de veu animal Teradell. No enganya la sintonia. És l'única que no hem canviat del programa, Núria. Bona nit. Bé, primer t'hauríem de sentir. Per què no et sentim? Nú? Ara sí. Sí? Sí.
Ja ens agrada aquesta cançó, no cal que la canviem. No, no, no. Tenim clar, és tan significativa que la mantindrem. Sí, per tot. Per ser de Tardell, per ser de Gats, per Pàrquing, el nostre grup estimat, i que parla de...
De gats? De gats. De gats? De gats. Núria, com estàs? Molt bé, molt bé. Ara feia dies que no ens vèiem. Sí. Des del maig. Ostres. O juny. Sí, sí. Molt, eh? Però, bueno, aquest any ens acompanyaràs cada mes un altre cop per explicar-nos les novetats, que ara segur que en devem tenir moltes i tenim 15 minuts per repassar-les. Oh, Déu-n'hi-do. Bé, bé. Sí, a més, aquest any, tens la Lídia aquí al costat, solem anar bastant puntuals.
Sí, sí, sí. No, no, anem puntuals, anem puntuals. El teu primer programa, els altres anem puntuals. Núria, què ens expliques?
Bé, han passat moltes coses des del juny. Han passat moltes coses, però us explicarem de moment les que hem fet durant aquest mes. Què hem fet? Si us sembla bé. Què heu fet? Bé, doncs se'ns va plantejar des de l'Escola Sant Genís i Sant Agnès, els de cinquè de primària, amb la Rosa Papell. Sí, sí.
d'acabar un... Havíem començat fa dos anys a l'escola. Ens havien convidat els nens de tercer, en aquell moment, de primària, que volien fer...
ens volien ajudar d'alguna manera i també ens volien conèixer nosaltres ens vam anar a presentar i vam explicar què era una gatera com funcionem la nostra entitat vam explicar-ho tot
I a l'hora d'anar a la Gatera vam tenir problemes perquè va començar a ploure, llavors ja va arribar el mal temps i no vam poder-hi anar. I ara, després de dos anys, aquest any, doncs ens van tornar a demanar a veure si podíem anar a la Gatera i vam fer-ho.
Primer de tot els vam anar a buscar a les 3 de la tarda amb diferents voluntàries i vam anar caminant fins a la gatera de sota el pont. Ja coneixeu que és la gatera antiga que es va haver de treure d'allà i es van reciclar amb uns contenidors de vidre i uns contenidors de menjar. S'hi ha fet com una caseta allà i tenim...
unes set gatetes, que són les més velles del poble, les més velletes, i després van veure com era per dintre el contenidor on dormen, van veure com era el contenidor on mengen, i se'n va acostar algun...
I es van deixar tocar algun. I després vam anar directament cap a la Gatera de Calllebre, que és la Gatera Municipal, on ja hem esterilitzat més de 100 gats, ja hem passat més de 100 gats per allà. Hi ha una zona oberta i una zona tancada, i els hi vam explicar per què hi havia una zona oberta, una zona tancada...
I en comptes de fer que els nens vinguessin, que anessin a tocar els gats, el que vam fer és fer un cercle assentats a terra i van ser els gats que es van acostar a ells. Va ser molt bonic, va ser molt maco.
i veien nens que se'ls van posar 3 o 4 a sobre, els altres jugaven, els altres els oloraven per darrere i els nens els veies que tenien moltes ganes d'interactuar amb els animals. Allà també ja ens esperaven més voluntàries i vam anar visitant totes les parts de la Gatera, els hi vam explicar cada part.
i llavors vam tornar cap a l'escola i els vam demanar que necessitàvem que ens fessin com una enquesta i això i que no s'acabava aquí la feina sinó que volíem que continuessin donant-nos informació i tot això i bé, va anar molt bé la Rosa Pepell també va creiem que va estar molt contenta les mestres també i
I bé, aquí a la part educativa, després, anècdotes que ens han passat, per exemple, aquesta setmana, una que ens ha passat és que ens van trucar als municipals que hi havia un gató, creien que hi havia un gató a dins d'un motor d'un cotxe. Ostres! Què passa? Comença a haver-hi el fred i comencen a buscar escalfor.
Un dels llocs que a la nit estan més calentons potser és per dins del motor del cotxe. La persona que li va entrar el gató al cotxe el tenia tancat al pàrquing quan va arribar i va sentir molts crits i llavors van deixar una gàbia trampa. Aquesta persona també ens va ajudar juntament amb els voluntaris i es va poder agafar aquest gató. Molt bé.
directament aquest gat es va tancar a la zona de la quarantena de la gatera de Can Llebre i ens vam trobar que era una mica carinyós el vam publicar a veure si hi havia algú que era el seu gat vam llegir xip no porta xip i el que està ara és en una casa d'acollida el vam portar directament en una casa d'acollida al cap d'un dia
I ara estem esperant que passin aquests 15 dies, a veure si surt el propietari del gat o no. Per això diem sempre que és tan important xipar els animals, perquè és el seu DNI, ells no ens poden explicar qui són i d'on venen.
Jo tinc una pregunta. Què hem de fer si, per exemple, ens passa això? O com sabem que tenim un gat al motor? Perquè el meu pare una vegada en va tenir un i ni se'n va enterar fins que no va arrencar el cotxe. I el gat llavors va sortir, però va sortir sol.
Va sortir, però moltes vegades no surten. I es queden a dintre. Fan el trajecte i no surten. De fet, és el que li devia passar a aquest home. Sí, llavors... Clar, llavors surten quan paren i estan tranquils, llavors criden a la seva mare o criden... O criden quan estan més tranquils, llavors sents crits...
a dins del cotxe per exemple l'any passat també ens va passar davant de l'usco foscor i era un gat que en diem gats paraquivistes que n'hi ha algun que es tira veuen un ocell i es tiren del balcó era un gat també que es va tirar del balcó no havia sortit mai al carrer pobrec
i també es va ficar dins del motor, però era tan gros que per almenys al final el vam poder treure, ens vam haver d'esperar bastanta estona, però a la que va treure dues potes el vam poder estirar. Però esclar, li pots fer mal a ell, et poden fer mal a tu perquè ells estan espantats, poden passar cotxes, pot passar de tot.
Llavors és molt important la calma i intentar parlar-hi molt i intentar calmar perquè es desestressi. Què més, Núria?
Una cosa que havia passat el mes de juny, que ja us vam comentar, és que hi havia algun carrer d'Aquitaradell que ens havíem trobat una mare, no sé si us en recordeu, amb set cabells, i la mare la van farcir de balins,
i es va morir. Els de set gatons van sobreviure a sis, que ja estan tots adoptats, però ens hem trobat altres gats amb perdigons. Llavors nosaltres fem una crida, sisplau, si algú ha vist alguna cosa per la zona de la Torre d'en Carles...
Carrer de Vic i tot això, sisplau, estem fent una crida que si algú sap alguna cosa, sisplau que ens avisi, perquè no entenem com pot arribar a haver-hi una ment tan retorçada i perversa que pugui... Torre de Val Carles, Carrer de Vic. Carrer de Vic, Carrer Quintana, la zona aquesta de sobre el vapor.
I ara ens n'hem trobat un altre, que llavors tenia dos perdigons, el van extreure, llavors vam tenir un petit avís que hi havia un gat ferit en un d'aquests carrers, amb una pota, vam anar allà, el vam poder rescatar, aquest era carinyós, sabem que era d'una persona que l'havia abandonat,
El vam portar a curar i està en una casa d'acollida que li diu en Charlie i en el fons aquest gat no tenia cap perdigó. Era una mossegada que s'havia infectat i li vam poder curar i arreglar. Nosaltres patíem que no hi hagués un perdigó. Li vam haver de fer una radiografia amb el que comporta de diners... Aquest en Charlie està en adopció. És un gat tigrat...
i bé, deu tenir uns 3-4 anys i és molt carinyós és molt de sofà tota l'hora dorm i està sobre la família d'acollida i bé, doncs si algú el vol adoptar és això, llavors s'ha de posar el xip al seu nom i bé, doncs llavors es parla de com ha de fer per adoptar aquest gat adult
Perfecte. Què més, Núria? Altres gats adults que tenim per adoptar són els gats que tenim tancadets a la part tancada de la gatera de Can Llebre. I bé, només se n'ha adoptat algun de gran, en Sirus, ara no me'n recordaré, un gat taronja molt maco. En Garfield. En Garfield.
No, ara no me'n recordaré del nom, però bé, ens n'hem donat tres, crec, amb adopció, de sis adults, i són molt d'agrair perquè, bé, tothom vol gats petits, perquè sempre penses, bueno, des de petit així és el...
L'educaré... No. Bé, cadascú d'allò. Llavors hi ha gats molt carinyosos que tenen un any, que tenen vuit mesos, que tenen un any i mig, que són petits encara, que estan ben educats i que volen una família i bé, tampoc no cal que siguin els petits de tres mesos i quatre mesos. No, no, oi.
i per optar s'han de posar en contacte amb l'animal Taradell i llavors nosaltres els fem una petita enquesta a veure com tenen el lloc per què volen un animal a vegades ens demanen que feu moltes preguntes
Bé, és un ésser viu. Nosaltres el donem i hem de saber que ha d'estar bé aquell animal. A vegades els humans som una mica... Ai, que tinc... Sí, ens il·lusionem de tenir un... Sí, i clar, llavors no som conscients que aquell animal... Sí...
A vegades diuen, ostres, escasterlitzar i xipar i tot això és car. Bé, però també has d'entendre que aquest animal has de poder-hi pagar uns diners de si es fa mal, si està malalt. Cada mes comporta uns diners...
Totalment, sí, sí. Hem de ser conscients i que no el pots deixar sol i que no el pots deixar tancat en qualsevol lloc, bueno, diverses coses, no? Llavors per això fem una mica d'aquestes enquestes. Què més, Núria?
Una altra de les coses és que ens estem trobant camades, camades de gats, i gent que ens diu, és que tinc deu gats a beure. El que s'ha de fer la gent és avisar quan veus una mare, una gata, que cada dia ve menjar a casa teu i tu li poses menjar, tu has de ser conscient que aquell gat i aquella gata vindrà sempre allà.
Llavors, si està embarassada en té quatre i al cap de quatre mesos aquests quatre gatets ja poden tornar a tenir quatre gats cada un. I això vol dir que en un any pots passar de tenir un gat, una gata, a tenir-ne...
25. I això has de ser conscient. Llavors, el millor és, doncs, he trobat aquest gat de carrer, com ho fem, com ho solucionem? Va, doncs, aquest, doncs, mira, l'esterilitzo, si no, tindràs aquests problemes. I ara ens estem trobant molta gent inconscient,
que té aquests problemes. Llavors, què fem? Què fem amb 10 gats de cop? No hi ha lloc que la gatera? No, no és el seu lloc, la gatera. La gent ha de ser conscient que els gats s'han d'esterilitzar i que si té un animal que cada dia el va alimentar, doncs aquell animal depèn d'ell.
Sí, sí, totalment. I llavors hem de ser conscients d'aquestes coses. Després, hem tingut una camada de tres gatons, que la Neus se l'ha quedat en família d'acollida a casa seu. Això vol dir que tenien tres setmanes. Això vol dir que no vam trobar la mare, perquè la gent també agafa camada sense... Miràvem si hi ha la mare, però bueno. I cada tres hores s'havia de llevar...
A donar el biberon, tots tres. Déu-n'hi-do. I ara d'aquesta casa d'acollida passaran la Mercè Merino, que també ens ajuda, és una gran mare, que també ens farà d'acollida amb aquests tres.
i d'aquí ja estan adoptats, ja tenim gent que els volia, aquests petits, això marxen ràpid, adoptats, i això quan donem amb adopció sempre van amb xips vacunats, amb cartilla, i amb compromís d'esterilització, amb preu d'ajuda de veu animal.
Després una altra cosa que ens va passar un dia, que no és de gats, sinó que és d'un gos, un gosset. Tenim un minut, dos minuts. Un minut. Doncs de cop ens truquen unes noies i aviam si ens poden portar un gos que l'han trobat estampat a terra i no camina. I que no saben si l'han atropellat, que li fan males potes, el portem a la veterinària, llegim xip...
Per sort, llegim xip i al final trobem la seva propietària, que l'havia deixat en el pis d'un seu fill i el gosset s'havia tirat per la carrera.
Però amb la sort que no s'havia fet res. I parlant, parlant, diu, és que ja m'ho va fer a Barcelona, quan vivíem a Barcelona, i també es va tirar des d'un cinquè pis. Un altre pare coigudista. Dic, bueno, hi ha els gats per a coigudistes i hi ha aquest gos per a coigudistes. Però tot va acabar bé perquè al final no es va fer mal. Que bé, que bé. Jo ja patio quan has dit gos, dic, ai, ai, ai, ai, ai, no.
Núria, no tenim gaire temps més. Us demanem si teniu, si ens voleu ajudar amb pinso, llaunes, que ja ens ajuda l'Ajuntament, però si ens podeu ajudar també ens van bé, i després si ens podeu portar mantes, i això perquè arriba l'hivern i ho fem canvi de...
de llitets, i si algú té mantes per retallar i així, seran benvingudes a Can Vilaró o a algun membre de la veu animal Teradell. Moltes gràcies. Doncs ho farem així. No callo, és que fèiem els dies que... Fèiem els dies. Fèiem els dies. Te'ls has guanyat avui, te'ls has guanyat. Pasa que tenim dues accions encara pendents i sabíem que teníem moltes coses al tinter, però res, d'aquí un mes ens tornes a visitar i acabem de repassar-ho tot. Perfecte.
Núria, moltes gràcies i també farem difusió del que ens has parlat avui a través de la web perquè hi ha temes molt potents i que s'han de saber. Perfecte, moltes gràcies. Doncs nosaltres anem a l'agenda amb la Lídia i vostè. L'agenda amb Lídia i vostè.
Doncs minuts finals d'aquest Teradell al dia de 30 d'octubre i tenim la Lídia preparada ja aquí al locatori per repassar la gent de Lídia. Hola, bona nit. Bona nit. Com ho tens? Bé, aquesta setmana encara la tenim força bé. Sí? Sí. Doncs comencem a repassar actes.
Vinga, va, som-hi. Comencem per demà, divendres. Anava a dir, has de començar tu perquè ja no els tinc. Sí, sí, començo, començo. Divendres 31 d'octubre, Castanyada al Taradell Jove i Túnel del Terror a les 6 de la tarda al Taradell Jove. Doncs això és demà. Exacte. Llavors també hi ha una que m'he deixat d'apuntar.
La del dissabte. Correcte. La castanyada amb el Consell de Joventut el dia 1 a la Font Gran. Corregeix-me, Joan, si m'equivoco, però crec que és a dos quarts de nou.
A la Font Gran? A dos de nou a la Font Gran. Amb el Taradell Jove. Amb el Consell de Joventut. Ai, perdó, amb el Consell de Joventut. Jo ja em perdo. Què més, Lídia? Diumenge 2 de novembre, La Niña Bonita, m'empeio que... Pot ser que ja no queden entrades? No, en queden, però en queden molt poques. Per tant, els poden comprar encara per internet.
Perfecte. A dos quarts de sis a Can Costa. I seguim amb dilluns 3 de novembre, Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor, a dos quarts d'onze davant de l'Ajuntament. Perfecte. I també dilluns 3 de novembre tenim el taller de música en família per a infants de zero a 12 mesos.
A Can Costa. A Can Costa, perdó. A dos de sis de la tarda. A dos de sis, perdó, perdó, sí. Molt fe de memòria, aquest. Sí, aquest sí, eh? Doncs a mi m'ha anat genial que te'l sabessis de memòria perquè es veu que se'm va acabar la tinta al boli. Ah, bé. Dimarts 4 de novembre tenim creadors d'enigmes, crim, un escape room, a les 5 de la tarda del Taradell Jove.
I dimarts 4 de novembre també tenim el conte de la cantera d'Anna Monzó, a Tastar llibres, grup de lectura infantil amb la Clara Vinyeta, a dos quarts de sis a la Biblio. Doncs interessant, a Setmana Cultural també.
Sí, dimecres 5 de novembre tenim espai Ocell de Foc, acompanyament emocional per a joves de 16 a 30 anys, a les 4 a la tarda al Teradell Jove, i acabem la nostra setmana. I ho farem amb dijous. Amb dijous, 6 de novembre, tarda jove, Jocs de Taula amb Osona Juga, a dos quarts de 6 al Teradell Jove, i Sabiesa Compartida, a la recerca de l'Ordre de l'Ombra Perduda, història sobre el patrimoni artístic amb Albert Velasco i González.
Digues? A les 6 de la tarda a Can Costa, que m'he deixat. No, no, no. Ah, d'acord. No, anava a dir xerrada interessant de sabiesa compartida, la tercera xerrada. Ha d'estar guai. Sí, de fet n'hem parlat avui al programa amb la Míriam, la regidora de Cultura, que és la regidoria que impulsa aquest cicle i que encara queda aquesta sessió i en quedaran tres més, el dia 20, 4 i 11 de desembre,
O sigui, 21 de novembre, 4 i 11 de desembre a Can Costa els dijous a les 6 de la tarda.
Doncs sí, ja estic. Ja està? Ja estic. Ens en anem a Londres? Anirem a Londres, però encara no el tinc a punt, en Pau. Encara no el tens a punt? No. Ai, ens haurem d'esperar. Sí. Ai, però bueno... Què fem? De què xerrem? No, de què xerrem, no. M'ha sobrat rato! Xerrem que la setmana que ve comencen actes potents. Sí? I a més, molts actes. Molts? Molts. Molts, molts.
Per què sempre ho fiques la pel cos? No, jo no fico la pel cos, però al final novembre, desembre i gener és bastant potent. Correcte. Però bueno, ja ho farem, ho traurem tot. Ara sí que ja tenim a punt en pau. Vinga, va, doncs anem cap a Londres. Doncs res, Lídia, moltes gràcies una setmana més i ens veiem la setmana que ve amb les notícies més destacades i l'agenda. Doncs som-hi, anem amb el que he après amb en Pau Puig.
Taradella al dia. Què he après amb Pau Puig.
Instants finals del programa de Teradella al dia d'aquest 30 d'octubre i, com sempre, per tancar el programa anem cap a Anglaterra aquesta temporada, perquè recordem que tenim en Pau Puig allà per tancar amb una bona reflexió amb el que ha après aquesta setmana. Per tant, anem a saludar en Pau. Pau, bona nit. Bona nit, Joan, i bona nit a tothom. Els humans som éssers dissenyats per viure en comunitat.
m'atreviria a dir que ens necessitem els uns als altres per tot. El nostre dia a dia, sigui de la manera que sigui, vivim de les interaccions amb la resta. Per aprendre, créixer i avançar com a individus i com a espècie, ens necessitem els uns als altres.
Una de les primeres lliçons de vida que ens ensenyen a l'escola és compartir. Compartir els colors i retoladors, convertir els jocs al pati, compartir els mestres i entendre que som més d'un a la classe, compartir les taules i les cadires i compartir el peluix de la classe que cada cap de setmana s'enduia un afortunat diferent a casa.
A mesura que creixem, sembla que ens oblidem d'aquesta lliçó tan bàsica i que ens tornem cada vegada més egoistes. Éssers, en certa manera, individualistes, que es miren al melic i els costa veure més enllà. No hem de perdre la perspectiva que vivim en una societat on no estem sols i on ens necessitem els uns als altres.
Aquesta setmana l'antic 324, ara Teres Catinfo, publicava en un dels seus reels a l'Instagram, que sempre són molt interessants d'aprendre, l'evolució d'una notícia que va sortir fa sis anys i va cridar l'atenció ja aleshores, per ser una iniciativa trencadora. Presentaven la primera Biblioteca de les Coses catalana. De la mateixa manera que una biblioteca convencional fa préstec de llibres, les Biblioteques de les Coses presten objectes.
Objectes de tot tipus, sovint eines o materials que no es tenen tant a casa, que no fem servir cada dia sinó esporòdicament i que, per tant, no cal que tinguem en propietat. Però també jocs, robots de cuina, tendes per acampar i una infinitat d'objectes que puguem necessitar prestats en un moment concret. Precisament aquí és on rau la idea, agafar-ho quan ho tinguem, quan ho haguem, perdoneu, d'utilitzar i no tenir la necessitat de tenir-ho en propietat.
Fent una mica de repàs de la història, les biblioteques de les coses comencen als anys 70, als Estats Units, en plena crisi econòmica. Comunitats locals comencen a compartir eines i recursos per estalviar diners i ajudar-se mútuament. L'any 1979, a Califòrnia, sobra la primera Tool Lending Library, vinculada a la Biblioteca Pública. Un servei que permet demanar martells, trepans o serres com si fossin llibres.
Als anys 90 i 2000 el model creua cap al Canadà, amb ciutats com Toronto i Vancouver, on s'hi afegeixen tallers, cursos i activitats de reparació, convertint aquests espais en veritables punts de trobada i d'aprenentatge comunitari. I a partir del 2010 la idea arriba a Europa, amb iniciatives com l'Ibrary of the Things a Londres o a Alemanya als Països Baixos, moltes vegades autogestionades i amb un fort component de sostenibilitat i economia circular.
Finalment, el model arriba també a Catalunya, amb biblioteques a Barcelona, on s'obre la primera biblioteca de coses a Sant Martí. I a només sis anys ja n'hi ha una quinzena, demostrant que la idea funciona i que connecta amb les necessitats de les persones.
Aquest mes de març la iniciativa va arribar a Vic amb la intenció de fer un pas més. No només es va crear una biblioteca de les coses, sinó que existeix una xarxa d'entitats que coordinen diferents biblioteques. La biblioteca de la roba, dels mobles, de les cures, dels jocs o de la música i de les eines. Coordinades per diferents entitats com Aixes, Creu Roja, La Clota o Tapís, van funcionar aquestes biblioteques de les coses especialitzades a la comarca.
Aquestes iniciatives posen en valor la importància de compartir, de cuidar els recursos i de fomentar la vida comunitària, sense perdre de vista la visió sostenible i la gran reducció de petjada ecològica que això genera. Així doncs, sumant el valor de compartir i la sostenibilitat, ens recorden que no necessitem tenir-ho tot a casa i que podem ajudar-nos. Així doncs, el que he pres aquesta setmana, Joan, és que una idea tan bàsica com compartir és social, és sostenible i és un aprenentatge constant.
Les biblioteques de llibres funcionen com un engranatge perfectament integrat entre nosaltres, aconseguint connectar persones, aprenentatges i compartint coneixement. Les biblioteques de les coses tenen la mateixa força i potencial aplicades als objectes i recursos de la vida quotidiana.
hem d'aconseguir que es converteixin en unes habituals del nostre dia a dia.
Doncs amb la reflexió d'en Pau Puig, tanquem aquest programa de 30 d'octubre de 2025, el tercer de la temporada, on hem tingut ple de contingut amb la Miriam Martínez, amb veu animal Tenedell, informant-vos de tot el que passa a Tenedell. Ens retrobem la setmana que ve amb noves entrevistes i amb nova actualitat a Tenedell al dia.
No sé si avui puntuats, puntuats perquè sí, no són quasi ni les 10. Els xicots, la gent, els informatius han acabat ja.
I com tots els dijous, si us ve de gust i si us plau, ens farem companyia. Aquí hi ha Ràdio Tardella, 107.7 de la freqüència modulada, qui es parla i el clipet, doncs això. Estarem per aquí, donant voltes, reflexions, humor i molta música. Música
i roll down.
One way or another, I'm gonna find you. I'm gonna get you, get you, get you, get you. One way or another, I'm gonna win you. I'll get you, I'll get you. One way or another, I'm gonna see you. I'm gonna meet you, meet you, meet you, meet you. One day, maybe next week, I'm gonna meet you. I'll meet you. And yeah, the lights are on.
Fins demà!
Doncs això, el que us dèiem al clipet i ja afilant una mica les eines, anirem desfilant de mica en mica les diferents seccions que hem incorporat a aquesta temporada i que desfilaran en aquestes dues hores de ràdio.