En structures deégils on, les lluites.
Molt bon dia des de Ràdio Tàrrega, quan són les 8 del matí d'aquest dimarts 4 de juny de 2024.
Aquí estem a punt per compartir amb tu un nou matí de ràdio a través del 92.3 de la FM Ràdio Tàrrega.
Ara mateix, 16,6 graus de temperatura a la capital de l'Urgell.
Com cada dia, d'aquí uns minuts ampliarem aquesta previsió meteorològica d'avui
amb les dades puntuals diàries d'en Salvador Cos i també connectant, com cada dia, amb l'Agència Estatal de Meteorologia.
Una primera hora que, com cada dia, ens portarà viatjar pel temps amb les efemèrites històriques, les efemèrites musicals,
i avui, dimarts, anirem fins a l'illa del Pingüins amb l'alumnes de l'escola Àngel Guimarà,
això abans de dos quarts de nou, a dos quarts titulars, titulars de la premsa avui marcades per aquest inici de la selectivitat.
Molta sort a tots els estudiants que afronten a partir d'avui la selectivitat.
Farem el repàs de les notícies de prop i, a partir de les nou,
entrevistarem el Club de Patinatge Artístic de Tàrrega per conèixer tot el balanç, tota la informació de la temporada.
A dos quarts de deu també entrevistarem l'associació, la branca targarina de l'associació de Covid Persistent.
I avui tancarem el de boca en boca amb l'habitual secció també mensual de veu a les veus.
Doncs res, gràcies per ser-hi un dia més. Nosaltres comencem aquí, des d'ara i fins a les 11. Gràcies per ser-hi.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Realment preciosa, preciosa aquesta nova cançó que ens porta aquesta setmana a sopa de cabra
fent aquest duet amb Bet des del nou treball dels Gironins.
Fins de cega, quan són les vuit i nou minuts del matí.
Com us dèiem a l'inici del nostre programa, 16,6 graus de temperatura a les vuit del matí a Tàrrega.
Ahir les temperatures anaven dels 14,5 de mínima fins als 29,6 de màxima.
La humitat entre el 27% i el 93%.
I el cop de vent més fort el teníem ahir a dos quarts i dos minuts de nou del vespre
i era de 34,9 quilòmetres per hora.
Dades puntuals diàries del nostre amic, del nostre company Salvador Cos.
Anem a la previsió per avui.
Anem amb l'Agència Estatal de Meteorologia.
Noelia García, bon dia.
Bon dia.
Avui, temperatures en lleuger a 100, amb màximes de 32 graus de Balaguer,
31 graus a Lleida i a Tàrrega, 26 a la Seu d'Urgell i 23 a Viella.
Avui, predominarà el cel poc anul·lat amb sol.
Al Pirineu no es descarta la presència de núvols d'evolució
que podrien ocasionar xàfax i tempestes per la tarda.
Pel que fa al vent, destaquem vent de component sud moderat a la tarda.
És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Moltes gràcies, Noelia.
Com cada dia ens trobarem a l'informatiu del migdia.
Avui, a partir de la una, amb la Gemma Carceller.
I continuem avançant en aquesta primera hora del de boca en boca.
Efemèredes històriques, efemèredes musicals
i viatjarem fins a l'illa dels pingüins.
Estàs escoltant el de boca en boca.
El protagonista de les nostres efemèredes històriques
és Toni Soler i Wasck, periodista, productor de televisió
i escriptor català que va néixer a Figueres un dia com avui de 1965.
Fill de l'escriptora, Carme Wasck, Soler es va criar a Badalona
i va començar de ben jove col·laborant als mitjans de comunicació locals
compaginant la feina amb els seus estudis d'història contemporània
a la Universitat de Barcelona.
Després va treballar als diaris Avui i l'Observador,
sempre com a redactor de política catalana.
Com a periodista i guionista ocasional en diversos mitjans,
va treballar pel magazine diari La Tardes Nostra a TV3,
presentat per Josep Cuní.
El 1995 es va incorporar a l'equip del programa El Terrat, de la cadena CER.
La seva col·laboració amb Andreu Bonafuente va continuar a TV3,
on va debutar com a guionista el setembre de 1995
amb Sense titul, Sense titul 2 i Bonic vespre.
Després va dirigir el seu propi programa Malalts de tele,
un espai de paròdia i actualitat televisiva
que li va donar al Premi Ondas 98, el programa més innovador.
Després de tancar l'etapa de Malalts de tele,
Soler va orientar la seva carrera cap als programes d'humor
més àcid i relacionat amb l'actualitat.
El 2000 va començar a l'emisora RAC1, el programa Minoria absoluta,
que el 2002 es devindria diari i que ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona,
el Premi Ondas, el millor programa de ràdio i el Premi Nacional de Cultura.
Es van produir diverses temptatives de traslladar l'humor polític
en programes com Set de notícies i Set de nit a TV3.
El mateix equip dirigit per Soler va seguir un espai d'humor
a les Cerezas, a Televisió Espanyola i el setmanal Mira usted a Antena 3.
Des del 2006, Toni Soler dirigeix Polònia un recull de gags de paròdia política
que ha obtingut una gran resposta per l'audiència.
Els següents guionistes es queden en aquesta habitació. Jordi?
Jesús?
Com us dieu? Us quedeu tots a l'habitació?
Us vaig dir que no volia res que tingués a veure amb el nazisme!
Us vaig dir que aquest esquets ens portaria problemes!
Que està tothom molt susceptible, joder! Per què no em vau fer cas?
Guionistes! Escòria!
Aquest programa ha estat guardonat amb el Premi Ondas 2007
en la categoria del millor programa d'una televisió local.
Des del 2007, també dirigeix i presenta l'informatiu satíric
Està passant a TV3.
En Marc, estem molt contents de rebre'l aquí una temporada més.
El que no estic tan content, Marc, és que el primer dia ja m'endogis
la Caetana Ávarez de Toledo.
Home, per favor, i tu l'hauries de contractar de col·laboradora.
Imagina't el titular de tots els diaris digitals.
Ha col·laborat també en altres mitjans, sobretot la Vanguardia,
i és autor de llibres de gènere diversos.
Des del 2016, també és el director de la revista El Món D'ahir.
L'any 2005, va obtenir el Premi CART de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
També un dia com avui de 1038, Grau I de Cabrera
i la seva muller, emesenda de Montsoriú,
funden el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda.
I un dia com avui de 1977,
s'hi signa el Pacte Autonòmic de les Illes Balears.
I avui, 4 de juny, es celebra el Dia Internacional dels Nens
Víctimes Inocents de l'Agressió,
una data proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides
amb la que pretenen aconseguir la protecció dels nens
en situació de guerra i altres conflictes.
I fins aquí les nostres efemèrites històriques.
Desitgem que passin un molt bon dia.
Fins aquí les nostres efemèriques.
De dilluns a divendres, de boca en boca.
I aquí continuem un dia més a la ràdio
per compartir amb tu les efemèriques musicals del dia
i també descobrir la cançó del dia d'avui, 4 de juny.
Comencem el nostre viatge l'any 1944.
L'any 1944
Un 4 de juny de 1944 neixia Michelle Phillips
a Long Beach, a Califòrnia.
Vocalista de The Mamas and The Papas.
Va estar casada amb el líder de la banda, John Phillips,
autora de l'hip-hop California Dreaming que sentim de fons.
L'any 1977 publicaria el seu primer àlbum amb solitari.
Saltem dins el nostre viatge fins a l'any 1973.
Un 4 de juny de 1973 ens deixava Morrie Wilson
d'un atac al cor.
Era el pare dels membres de The Beach Boys,
Brian, Dennis i Carl Wilson.
Va ser el primer mànager del grup i va imposar dictatorialment
els seus criteris artístics i comercials.
Durant molts anys va sotmetre amb els tractaments físics i psíquics
el líder dels Beach Boys, Brian Wilson.
Anem ara a un 4 de juny de 1980.
Anem ara a un 4 de juny de 1980.
Tal dia com avui, els Kings editaven l'LP One for the Road,
un doble àlbum en directe enregistrat als Estats Units
que mostra com el grup estava començant a viure
una etapa d'aurada en aquell país.
És sobretot el testimoni de l'últim període
d'una de les grans bandes del rock britànic,
quan van travessar els anys 80 sota problemes interns
i amb un so reorientat al gust del públic rocker
estadounidenc del moment.
I anem a descobrir quina és la cançó del dia d'avui
que ens situa en un 4 de juny de 1984.
S'editava Born in the USA,
una cançó de l'exèrcit de Bruce Springsteen,
una obra que sense ser la millor de Springsteen
sí que s'ha imposat com un dels àlbums essencials
de la història del rock.
I en tot cas, estem davant el que probablement
sigui el darrer gran disc de Springsteen.
Des d'aquell moment res tornaria a ser igual,
va ser tot un èxit i la cançó que li donava títol
per disgust del seu autor
i usada, utilitzada com a emblema
per a la dreta estadounidenca.
Cançó del dia d'avui sense cap mena de dubte,
Bruce Springsteen i el seu Born in the USA,
publicat tal dia com avui.
Born down in a dead man's town,
the first kicker took us when I hit the ground.
End up like a dog that's been beat too much
till you spend half your life just covering up now.
Born in the USA,
I was born in the USA,
I was born in the USA,
born in the USA.
Now, got in a little hometown jam,
so I pulled a rifle in my hands,
sent me off to a foreign land
to go and kill the yellow man.
Born in the USA,
born in the USA,
born in the USA,
born in the USA.
Come back home to the refineries,
how a man says, son, if it was up to me.
Went down to see my V.A. man, he said,
son, don't you understand now?
No, no, no.
No, no, no.
I had a brother I can't saw,
fighting off and with it gone.
But still there, he's all gone.
He had a woman he looked inside, no.
I got a picture of her in my arms.
Down a shadow of a penitentiary,
up by the gas fires of the family.
I'm ten years climbing down a road,
nowhere to run, ain't got nowhere to go.
Born in the USA,
I was born in the USA, now.
Born in the USA,
I'm a long-gone daddy in the USA, now.
Born in the USA,
born in the USA,
born in the USA,
I'm a long-gone daddy in the USA, now.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No.
No, no, no.
No, no, no.
A vegades cal mirar el món des d'un punt de vista diferent,
sense filtres, sense por, sense complexes.
Aquell color que no és ni blanc ni negre, però tampoc gris.
L'ampolla que no és ni mig plena ni mig buida,
però tampoc està a mitges.
Això és l'illa dels pingüins, la vida amb ulls de nen.
Benvinguts un dia més a l'Hospital.
L'illa dels pingüins, la vida amb ulls de nen.
Benvinguts un dia més a l'illa dels pingüins.
Avui ens acompanyen nens i nenes de l'escola Àngel Guimerà,
del curs de I5.
Saludem la Xènia, molt bon dia.
Bon dia.
L'Andreu.
Bon dia.
La Margo.
Bon dia.
I el Lluc.
Bon dia.
Molt bon dia.
Què tal? Com esteu?
Bé.
Avui amb ells i elles us proposem
Farem la descripció d'un personatge famós o famosa,
d'imaginari o no,
i vosaltres, des de casa, haureu d'esbrinar
de quin personatge estem parlant.
Jo no el diré.
No el direm el nom, que no, Lluc.
No.
A veure, comencem a fer...
A veure, us posaré la imatge.
Primer, salut.
I començarem a fer la descripció física d'aquest personatge.
Parlem d'un personatge que és un noi, una noia...
Què és aquest personatge?
Un noi.
És un nen, un noi,
però és un noi de veritat, de humà, de carniosos...
No.
No.
No, és de ficció, aquest personatge.
És un personatge de...
Titelles.
És un personatge de conte.
I de titelles.
Andreu, com és físicament aquest personatge que dèiem?
Pues és un noi amb guants blancs,
amb sabates vermelles,
amb camiseta de color groc.
Porta una pajarita i li agrada portar un barret.
De quin color té els ulls, aquest personatge, Lluc?
Blau.
Sabates vermelles.
Però a vegades poden ser marrons.
Depèn de la imatge que estiguem veient, eh, que sí?
Sí.
Aquest personatge, com és ell emocionalment?
Com?
De conte.
Què li agrada fer?
Quins són els seus hobbies?
A què es dedique?
Li passen moltes coses.
Li passen moltes coses, pobret.
Té molts pobres problemes.
Xenia.
El renyen molt.
Però bueno, el renyen perquè fa coses que a vegades no estan bé del tot.
Té el cabell negre.
Andreu, què més li passa amb aquest personatge durant la història del conte?
Què més li passa, Andreu?
Em diu moltes mentides.
Diu mentides, eh, Lluc?
Diu bromes.
Què més fa aquest personatge?
Què li agrada fer?
Jugar.
Jugar.
Li agrada molt jugar.
Perquè és un nen.
Però és un nen de la ficció.
No és un nen de veritat.
És una mica travessos.
Sí, sí, senyora.
Lluc, què més fa aquest personatge?
S'escape quan va al col·le.
Té un gat.
No li agrada anar al col·le.
No li agrada gens anar a l'escola.
No fa cas.
Té un gat.
Té un gat.
I té un amic molt amic.
I té un amic molt amic.
Què és?
Salta Martí.
Sí.
Per què?
Què fa el Salta Martí?
Què fa?
Salte.
Sí, però què li fa a aquest personatge?
Salte els Martins.
L'ajude a no fer mentides.
L'ajude al cuider.
I al final de tot, què li passa amb aquesta història,
amb aquest personatge que nosaltres estem veient aquí a la pantalla
i que els nostres oients i els vostres companys de classe
hauran d'esbrinar de qui estem parlant, eh que sí?
És una fada amb persona normal.
Una fada el converteix?
Amb persona normal.
Què vol dir això?
Que el converteix en humans com nosaltres.
I per què?
A canvi de què li fa això a la fada?
Enervions.
Com?
Nervis, nervis.
No?
Què dius, llucto?
Explica'ns-ho.
Però no sé, jo no sé res més.
No sabeu res més?
No.
Té un?
Pare.
Té un pare?
Pare.
A veure, l'Andreu ens ho explica.
Sólo un pare.
Diguis, Andrei.
Té un pare, té un gat.
Què més?
Un peix.
Un peix, no.
Un avi.
La Xènia creu que té un peix.
Sí, perquè ho he vist.
Avi, no us penseu que hi he dit sabe perquè hi he dit avi.
Fins aquí la descripció del personatge.
Ara, els quatre direu, sabeu.
Què estem parlant?
No us perdeu l'illa dels penguins.
No us perdeu l'illa dels penguins.
L'illa dels penguins.
La vida amb ulls de nen.
Et cases i vols presumir-te el millor somriure?
Vine a Clínica Dental Tàrrega-Guissona.
Posem al teu abast tots els nostres tractaments d'estètica dental.
T'aconsellarem sense cap compromís de quin és el tractament
que millor s'adapte a les teves necessitats.
Tocant-se al 973-3132-94.
Primera visita gratuïta.
Visitants a Tàrrega, al carrer Sant Perecla B20 Baixos
i també a Guissona.
Clínica Dental Tàrrega-Guissona.
Llueix la millor versió del teu somriure.
DSF Ferretès presenta el catàleg d'estiu
per als teus jardins i terrasses.
Descobreix una àmplia gama de productes
per transformar el teu espai exterior
en un oasi de relax i entreteniment.
Des de barbacoes, gàndoles, llesp artificial,
accessoris, mobiliari,
tot el que necessita el teu espai d'exterior a DSF Ferretès.
A Tàrrega, a l'Avinguda Cervera 16 i al carrer Sant Peregrí 65.
També ens trobaràs a Sort, Trem, Artesa de Segre i Solsona.
TREM, ARTESA DE SEGRE
Els gegants del barri de la Mercè, un patrimoni desconegut.
Dimarts 4 de juny a les 7 de la tarda al Local Social de l'Ateneu,
Conferència a càrrec del taller a Vall de Reus
dels processos d'estudi, conservació i restauració
dels gegants del barri de la Mercè, Ramon Berenguer i Almodis.
Amb més de 150 anys d'història, són símbol de la nostra ciutat.
Txarrada oberta a tothom.
Vols patinar? Tardes de juny sobre rodes al Club Patinatge Artístic de Tàrrega.
Porta els patins. Si no en tens, te'ls deixem.
Robe còmode, el cabell recollit i a patinar.
No tens excusa.
Els dilluns i els dimecres de juny d'un quart de sis a dos quarts de set de la tarda.
Vine a provar-ho gratuïtament al Pabelló Bedruna a Tàrrega.
Contacta'ns.
PatinatgeArtísticTàrrega.gmail.com
I dissabte vuit de juny no et perdis la demostració de patinatge
a tres quarts de sis de la tarda al Pabelló Bedruna a Tàrrega.
T'hi esperem.
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3
Recull de premsa
Recull de premsa
Dos quarts de nou del matí anem al recull de premsa d'aquest dimarts,
quatre de juny del 24.
Comencem com cada dia amb la portada de diari segre.
Fronteres bloquejades en defensa de l'agricultura.
A la seu i abusors dels pagesos tanquen l'accés a França i incomuniquen Andorra.
A la jonquera la gran via d'entrada al mercat europeu col·lapse el transport viari.
La demanda al camp apressa a la igualtat de tracte, millor fiscalitat i menys burocràcia.
Moren una dona atropellada a Lleida Ciutat i un veí del pont a la Nacional 230.
Una dona de 84 anys va morir ahir com a conseqüència de les ferides ofertes
en un atropellament a la Rambla d'Aragó de Lleida.
D'altra banda, un conductor de 71 anys del pont de Suert va morir al matí
en un accident a la carretera nacional.
A l'aeroport d'Aragó de Lleida hi va morir una dona d'84 anys.
A l'aeroport d'Aragó de Lleida hi va morir una dona d'84 anys.
La dona va morir al matí en un accident a la carretera nacional 230.
El seu pas pel municipi dava a ells.
Mentre que un xoc frontal a la Nacional 2 a Lleida va resultar en ferides 6 persones.
També ho explica Segre, un home mort ofegat al riu Segre a Gerv.
Era de Balaguer i s'hi estava banyant juntament amb un amic
quan es va veure arrossegat per un remolí.
La meitat dels pantants de Lleida ja superen el 90% de capacitat.
Pel que fa a un frau d'energia, connexions il·legals a la Mariola
gastaven tanta llum com 3.241 pisos.
Pel·lícules d'estrena a 3 euros i mig a les sales de Lleida
fins dijous vinent en la gran festa anual del cine.
I en esports, Marc Màrquez s'incorporarà a l'equip oficial de Ducati
i serà el company de Bagnaya l'any 2025.
Passem a la portada del perièdic.
El camp es fa sentir.
Agricultors i remaders d'Espanya i França bloquegen els passos
fronterers per denunciar la seva asfixia.
Els geriàtrics catalans necessiten 2.000 infermeres.
La falta de professionals porta a contractar-los a l'escola.
Els geriàtrics catalans necessiten 2.000 infermeres.
La falta de professionals porta a contractar auxiliars sense formació.
La patronal del sector busca personal a Colòmbia.
Mèxic alegeix la seva primera presidenta,
secció de panorama avui del periòdico.
Esquerra Republicana de Catalunya prioritza ara un pacte sobiranista
per a la mesa del Parlament.
40.000 joves afronten l'última selectivitat del vell model.
I també, avui en portada del periòdico,
la majoria de l'usor que causa mortalitat a la UE ve de fora.
Passem a la portada de la vanguardia.
La demanda d'habitatge turístic creix 3 vegades més ràpid que la d'hotel.
Els viatgers que opten per lloguer vacacional
augmenten un 34% fins a l'abril
i els que van a allotjaments hotelers pugen un 11,4%.
Fotografia en portada de la vanguardia per Shane Baum,
la primera presidenta de Mèxic.
La protesta del camp bloqueja la frontera amb França.
En clau política, Feijó insinua una emoció de censura
que necessita Vox i Junts.
El líder del PP s'estima més un avançament electoral,
però sobra fer servir aquesta eina
si s'imposa en les eleccions europees.
La contaminació exportada causa el 88% de morts per pol·lució.
I en clau esportiva, la vanguardia destaca que el Madrid
fitxa el galàctic Mbappé per ser encara més fort.
Passem al digital de l'ARA.
La selectivitat avalua la generació de la crisi Pisa
i de la pandèmia.
Els nascuts del 2006 són els únics que han empitjorat
en totes les proves de competències bàsiques.
Van començar primària amb les retallades
i quan feien segon deso va arribar al sutrac de la Covid.
Fotografia emportada de l'ARA.
Protesta pagesa transfrontadera.
I en clau de salut, un nou farmac
aconsegueix que càncers avançats
responguin a la immunoteràpia.
I en clau de salut, un nou farmac
aconsegueix que càncers avançats
responguin a la immunoteràpia.
L'ARA digital també destaca que el CIS,
l'únic que dona un petit avantatge al PSOE,
el nou Jota per davant del Partit Popular.
En clau catalana, la justícia
frena la tria de cellent
com a nou major dels Mossos.
I en clau internacional,
Clàudia Sheinbaum serà la primera dona
que presidirà Mèxic.
Passem al digital del país.
Mèxic dona un triomf arrotllador
a la seva primera presidenta.
Sheinbaum aconsegueix el 59% dels vots
per succeir al López Obrador.
Encara en clau internacional,
Netanyahu es presa les seves diferències
amb el pla de Biden per Gaza.
En clau de salut, els pediatres
hauran de detectar les addiccions a la tecnologia.
I en clau política,
de moment espanyola, Feijó desconcerta el PP
a sugerir una moció de censura amb Junts.
I en clau d'europees, la batalla contra l'ultradreta
enfronta els candidats del nou Jota.
Passem al digital del mundo.
El PP llença un eurodelicte de traïció
per evitar un altre 1 d'octubre.
Fotografia emportada del mundo
i el desitjat a terra amb gana de Champions.
La Cambra d'Espanya va recomanar
a la seva xarxa i a grans empreses
cursar el màster de Begoña López.
I en clau internacional,
Sheinbaum, la discípula d'Amlo,
arrasa i tindrà mans lliures per reformar Mèxic.
8 i 38 minuts del matí.
Continuem avançant en aquesta primera hora
del de boca en boca,
ara recuperant aquest tema dels Portugal demand,
aquest live in the moment
que ens convida a viure el moment.
I'm not alone
is a girl with eyes like wishing words
and I'm not alone
but I'm still lonely
when I was young
always cold below
the midnight sun
and those days are done
but I'm still lonely
when I was young
always cold below
the midnight sun
and those days are done
but I'm still lonely
when I was young
always cold below
the midnight sun
and those days are done
goodbye so long, farewell
my home
is a girl who can't wait
the time to tell
that all he knows
we don't need his story
your family
swinging from
and she's such a treat
and God only knows
we don't need ghost stories
ooh
la la la la la
let's live in the moment
come back Sunday morning
oh my well
when you're gone
la la la la la
let's live in the moment
come back Sunday morning
I've got so to say
when you're gone
goodbye so long, farewell
you're company
you're company
through your company
nothing's gonna comfort me
ooh la la la la la
let's live in the moment
come back Sunday morning
oh my well
when you're gone
goodbye so long, farewell
let's live in the moment
come back Sunday morning
I've got so to say
when you're gone
goodbye so long, farewell
It's bitter but I love the taste
something about the way it stains my skin
mmm
and you got all this energy
swirling round it burns in me
and I, I can't win
mmm
will you get along with me
just the two of us were sipping on each other
baby but I'm here
filling up my cup
till it pours over
in the auguro
opening up my eyes
so I can see it
dripping from my toes
leaking from my lips
until they're numb
until they're numb
and pour over my head
rolling on some morning
I need a bit of you
give me up
mmm
and you got all this energy
swirling round it burns in me
and I, I can't win
mmm
will you get along with me
just the two of us were sipping on each other
yeah, yeah
give me all your love
opening up my eyes
dripping from my toes
leaking from my lips
until they're numb
and pour over my cup
and pour over my cup
and pour over my cup
mmm
will you get along with me
in the morning
in the morning
will you get along with me
in the morning
in the morning
give me all your love
opening up my eyes
so I can see it
dripping from my toes
leaking from my lips
leaking from my lips
until they're numb
and pour over my cup
and pour over my cup
mmm
leaking from my lips
until they're numb
and pour over my cup
mmm
Estàs escoltant
Radio Tàrrega 92.3
Tres quarts de nou del matí anem a les notícies de prop
d'aquest dimarts, 4 de juny del 24.
El Club Ciclista de Tàrrega ja té a punt
la quarta edició de Pedals de dona,
l'única marxa cicloturista exclusivament femenina
que es convoca a tot Catalunya.
La cita serà el dissabte 8 de juny
quan s'espera la participació de 350 dones.
De les inscrites procedeixen del País Basc, València,
Madrid i fins i tot el sud de França,
fet que demostra l'efecte crida de la prova.
L'esdeveniment que fa visible l'esport femení
és l'esport,
com l'any passat, la quarta edició té caràcter solidari,
ja que s'ha tornat a convidar totes les dones del Club Ciclista Alba
de la capital de l'Urgell.
Amb sortida i arribada des del Parc Esportiu,
la marxa cicloturista compta amb 3 recorreguts
a partir de les 8 del matí.
Un decurt, anomenat Estimaucells, de 56 quilòmetres
i 600 metres de desnivell positiu per la comarca de l'Urgell.
Arribant fins a la Conca de Barberà,
l'itinerari llarg Sirera ofereix 105 quilòmetres
i 1.450 metres de desnivell positiu.
Enguany s'exclòs la carretera C14 dels 3 itineraris
que es devindran així més segurs i tranquils.
Les inscripcions segueixen obertes al web
Pedalsdadona.cat
I en clau de successos,
us diem que els Mossos d'Esquadra van detenir
Ayaya Tàrrega, un home de 34 anys,
com a presumpte autor d'un robatori en força.
Els fets van passar pels vols de la dos quarts de cinc d'ahir
en una benzinera situada al quilòmetre 71 de la C14,
a dos quarts de cinc de la matinada.
Era el terme municipal de Tàrrega,
quan una patrulla de Mossos d'Esquadra
que estava fent tasques de seguretat ciutadana
en servei de paisà va detectar un home
en actitud sospitosa manipulant els caixetins
dels rentadors.
Els agents, després de comprovar que havien forçat
els caixetins, es va identificar com a policia
i van procedir a la detenció de l'individu
que portava a sobre un tornavís amb el qual va forçar
el caixetí. El detingut amb antecedents passarà
en funcions de guàrdia de Cervera.
El número dos de la candidatura d'Esquerra Republicana
de Catalunya, Ara republiques, Tomàs Molina,
visitava ahir al matí el mercat de Tàrrega
per fer campanya per les eleccions europees del 9 de juny.
Molina assegurava a la capital de l'Urgell que és urgent
l'adaptació davant del canvi climàtic.
Molina buscava per una aliança entre tots els països al sud
per fer polítiques beneficioses pels seus habitants.
Ens hem d'aliar, deia, perquè tenim una realitat
absolutament diferent al nord d'Europa.
Molina defensava implicar-se en la nova política agrària
comunitària en el transport i la llengua catalana vinculada
a la cultura. Molina es mostrava convençut que des d'Esquerra
Republicana de Catalunya es pot establir aliances importants
per donar veu als problemes i a les inquietuds
que afecten la ciutadania de Catalunya.
També defensava polítiques que han de beneficiar territoris
com el de l'Urgell.
La candidatura a les repúbliques engloba partits d'Esquerra
Republicana de Catalunya, EAC Bildu, Benegà i Ara Més.
El metròleg passejava acompanyat per la candidata
dels comissaris per Lleida, Anna Belló,
regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya de Tàrrega,
l'alcaldessa Alba Pijón Vallverdú, la senadora Sara Bailac
i l'alegada del govern Montse Vergés.
I la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs,
feia campanya aquest dilluns al mercat de Tàrrega
acompanyada de diversos candidats que formen part de la llista
lliures per Europa, Junts i de regidors de Junts per Tàrrega.
Borràs feia una crida a anar a votar en les eleccions
d'aquest 9 de juny perquè en el moment actual
no hi ha d'anar a votar.
Borràs explicava que s'ha de votar al seu partit
perquè defensaran la llengua catalana i la pagesia
i que cal tenir una veu pròpia per defensar els interessos
de Catalunya i Europa.
Borràs afirmava que mai abans havia hagut un coneixement
i un reconeixement de la causa catalana,
com des que hi ha hagut un conflicte de l'estat espanyol
i un conflicte de l'estat espanyol,
com des que hi ha hagut un reconeixement de la causa catalana
com des que hi ha el president Puigdemont i el conseller Comín
com a eurodiputats.
En aquest sentit també explicava que els candidats del seu partit
coneixen molt bé els estaments europeus
perquè hi han treballat directament, no indirectament,
i que el fet d'haver confiat en Europa els ha portat victòries judicials
que han portat victòries democràtiques com l'amnistia.
Cal recordar que en la posició número 50 de la llista
de lliures per Europa, junts, més, hi ha el Targaryen i Gilabert.
D'altra banda, l'alcalde del Carras,
Gerard Companys, és el número 5 de la candidatura.
9 minuts, arribarem a les 9 del matí.
Tanquem aquí a gairebé aquesta primera hora del de boca en boca.
Recordeu que a partir de les 9 entrevistarem
el Club de Patinatge Artístic de Tàrrega
que ens comentaran totes les activitats que tenim previstes
també per aquest mes de juny
i faran balanç d'aquesta temporada 2023-2024.
Continuem el de boca en boca.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins ara.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Maybe someone fell in love with you and couldn't stay.
Everybody needs love and everybody wants to be loved.
Everybody needs such and everybody wants to be enough.
Heartbroken down the middle, so lost and don't know why.
Everyone cries, everyone cries.
It's dark but it's not over, I'm here to change your mind.
Everyone cries, everyone cries, but not tonight.
Maybe you lost it all and you're holding on.
Can't see between the trees, but hey, you're almost home.
Remember you're beautiful as the teardrops fall.
It doesn't last forever in your life at all.
Everybody needs love and everybody wants to be loved.
Everybody needs touch and everybody wants to be enough.
Heartbroken down the middle, so lost and don't know why.
Everyone cries, everyone cries.
It's dark but it's not over, I'm here to change your mind.
Everyone cries, everyone cries.
If you're lonely then I'm lonely too.
If you're broken then I'm broke like you.
So try hard to not love.
Heartbroken down the middle, so lost and don't know why.
Everyone cries, everyone cries.
It's dark but it's not over, I'm here to change your mind.
Everyone cries, everyone cries.
Oh, everyone cries, everyone cries, but not tonight.
Tonight, but not tonight, but not tonight.
L'amor, tothom en parla i ningú sap el que és.
L'amor pot ser tu, pot ser Rome, al revés.
L'amor es té, t'atrapa o s'escapa.
Radio Targa, al teu costat.
El 7 de juny, cuida't amb Borges.
Llueix de flexibilitat i relaxa't a Mas de Colom, casa Borges.
Conecta el teu cos, la respiració i la consciència
en un entorn envoltat de gronatura, patrimoni històric
i passió per als estils de vida saludables.
Gaudeix d'una tarda de ioga, meditació i tast antioxidant
a la posta de sol.
Una activitat dirigida per l'especialista targarina Marta Casteràs.
Per a més informació i reserves, masdecolom.com.
Borges, cuidant el que importa.
I si el cotxe del futur ja fos aquí?
És el teu moment de gaudir i estalviar temps i diners.
Nosaltres t'ajudem.
Group Meebec, la teva xarxa de concessionaris oficials
i tallers de confiança a Tàrrega.
Vehicles amb entrega immediata.
Ford, BMW, Mazda, Citroen, cotxes nous i d'ocasió
amb condicions de finançament excepcionals.
No et perdis les nostres promocions a groupmeebec.com.
Group Meebec, Tàrrega.
Carretera Nacional 2, quilòmetre 509.
Telèfon 973-501210.
Per a fer el vermut, dinars, menús a mida per a groups,
també pots gaudir de la nostra cuina des de casa.
Amb els plats per emportar, preparats especialment per a tu.
Encara no has tastat les nostres especialitats?
Caragols, rostits casolans, pollastres sense el forn...
El nostre secret, cuina tradicional, elaborada,
perquè et sentis com a casa.
Reserves al 973-3100.
La nostra web, www.hostaldelcarme.com.
Hotel-restaurant Hostal del Carme.
Carretera Nacional 2, quilòmetre 504, Vila Grassa.
Radio Tàrrega, 92.3.
Estàs escoltant?
Radio Tàrrega, 92.3.
De boca en boca, de l'11 d'hivernes.
Aquí, a Radio Tàrrega.
92.3.
Gairebé dos minuts i mig que passen de les 9 del matí.
I tornem aquest matí de boca en boca.
Matí de dimarts.
I bé, ja ho heu anat veient, els nostres uients.
Les competicions esportives van finalitzant
ja durant aquest mes de juny.
Avui, teníem que tenir el CAC a Tàrrega.
La setmana passada ens enviava les últimes cròniques.
Però l'esport no s'atura.
No s'atura ni a la primavera ni a l'estiu.
I aquí a Tàrrega tenim la sort
que tenim innombrables disciplines esportives
perquè els nostres joves adolescents puguin gaudir
de la pràctica de l'esport i també projectar-se com a persones.
Perquè, ho hem dit sempre,
l'esport és una manera també de formar-nos com a persones.
I avui és un plaer tenir aquí a la ràdio
el Club de Patinatge Artístic de Tàrrega.
Bon dia, Marc.
Hola, bon dia.
Membre de la Junta.
Què tal? Com estem?
Molt bé, molt animats perquè hem tingut una temporada molt llarga
i és un plaer estar aquí amb vosaltres.
Club Patinatge Artístic de Tàrrega,
una disciplina, com dèiem, potser ara ja coneguda,
però quan allà l'any 2011 vau decidir
a tirar endavant el projecte de club,
doncs com va anar?
Hi havia molta gent que tenia ganes de patinar a Tàrrega?
Sí, en fi, el Club Patinatge de Tàrrega neix l'any 2011
amb la finalitat d'iniciar i de formar
i de perfeccionar la pràctica del patinatge artístic sobre rodes.
Neixen molt poquets patinadors, patinadores
i mica en mica s'ha anat fent gran.
I a dia d'avui hi són 46 patinadores, patinadors federats,
que competeixen a nivell individual i a nivell de shows,
que és una de les modalitats.
Individual, se'n diu així, lliure individual,
i al final es tracta de fer una sèrie de figures i una sèrie de circuits
i on hi ha un jurat que els dona unes puntuacions,
suposo que ho heu vist, potser és més habitual veure sobre gel,
als Jocs Olímpics i en aquests llocs, però aquí és amb rodes.
A nivell de resum, de temporada,
perquè ens hem fet una idea dels diferents nivells,
que és de l'1 a l'11, a Tàrrega tenim patinadors del 0 fins al nivell 11.
Dels nivells 1 al 4 han fet 44 podis,
dels nivells 5 al 7 han fet 4 podis,
també són més poquets a mesura que anem pujant
i amb menys patinadors,
i dels nivells 8 al 10 han fet dos podis.
S'han classificat pel Campeonat de Catalunya,
per la Copa de Federació, que és una altra copa,
i també amb la modalitat de shows,
que és una modalitat a la qual excedeixen quan estan més formades
i potser no tenen tant temps per l'exigència de lliure individual.
També han participat en diversos Campeonats de Catalunya
i també han accedit a dos podis.
Molt bé, home, un bagatge espectacular, el de la temporada.
Estàs d'acord amb mi, Marc,
que la pràctica del patinetge artístic,
a part de la part esportiva,
també et ajuda a formar com a persones els patinadors.
Evidentment, aquestes noies i aquests nois,
aquí on els veiem, mostren una disciplina
i aprenen a caure 25 vegades i tu veus els entrenaments,
i dius, no pot ser que acabin amb els blaus que surten
i amb les ocases que acaben que surten tan contentes
i amb ganes de tornar-hi dia rere dia.
És impressionant, és impressionant.
Bé, has vingut molt ben acompanyat avui.
Aprofitem també per saludar les convidades d'avui,
la Laia Sanz, la Julieta Cusea i la Laia Corbella.
Molt bon dia, noies. Benvingudes a la ràdio.
Bon dia. Com estem?
Bé.
Què tal? Esteu d'acord amb el Marc, amb això de caure a vegades?
És tan... No us preocupa, em sembla, feu cara que...
Ara ja no, ara ja no, ja...
Quan aprens a caure, ja...
Clar, has d'aprendre a caure.
Una cosa és aprendre a patinar, que és una cosa molt important, bàsica,
per poder obtenir els resultats i es podis,
però l'altra és això, aprendre a caure, també, no?
Sí.
Això ajuda, a la vida també hem d'aprendre a caure.
I tornar-nos a aixecar i és com una mica aquest tòpic,
que es diu també a la vida, que quan les coses no van massa bé,
hem de tornar a aixecar-nos i continuar.
Molt bé.
Si us sembla, expliquem una mica el vostre testimoni.
Estem d'acord que l'esport és un bon suport a la vostra vida,
a la vostra formació com a persones?
Sí.
Primer, és una manera de desconectar, per exemple, tots els estudis,
per exemple, t'estàs tot el matí estudiant i...
Doncs fer...
fer un esport és, jo crec que és una manera molt de desconectar
i de disfrutar del que tu vols fer.
I jo penso que és molt...
És important fer esport.
Molt bé.
Molt bé, i el vostre testimoni, què?
Com, què us va portar al món del patinatge artístic?
Jo, al col·le, tenia amigues que feien patinatge artístic.
Jo havia fet molts esports, però no és que m'agradessin llavors.
Fa dos anys vaig descobrir que el patinatge artístic m'agradava molt.
I jo crec que he fet un procés molt gran des que tinc set anys fins ara,
i m'agradava molt.
Molt bé.
I tu?
Jo vaig fer molts esports i quan jo, al col·le, feien patins.
I no m'acaba bé d'agradar fer patins sense anar patinant.
No m'acaba bé d'agradar.
Llavors els meus pares van descobrir que hi havia un club de patinatge artístic
i al cap de dos dies que vaig fer la prova em va encantar
i em vaig quedar així tres anys.
Carai!
El temps ha passat ràpid, eh?
Sí.
Quin és el gran secret del patinatge artístic per la gent que no el coneix?
Què és allò que us fa?
He provat esports i no m'acaba d'agradar.
En canvi, el patinatge artístic ha sigut el meu esport.
Jo crec que primer els patins.
Els patins és un altre esport que porta rodes
i saltar i girar, com ho fem,
és diferent dels altres esports, per exemple, bàsquet, futbol.
Jo crec que els patins és diferent a tots els sentits.
És artístic i a la vegada saltes,
gires i fas moltes coses, i amb rodes, també.
Els nostres entrenadors ho defineixen com el ballet i tot això
i, incluint el patinatge artístic,
coses més boniques de patinatge artístic.
Però després el futbol, tot això ho defineixen com esports brutos.
Sí, clar, són esports una mica més físics,
el vostre esport és una mica més estètic, podríem dir, no?
Sí, jo prefereixo això.
Sí, sí, i tant.
I a part, què és això, que també inclou una bona formació física,
perquè la gent es pensa que és posar-se els patins i anem a patinar.
I jo crec que si jo em posés uns patins ara mateix,
doncs em sembla que faria bastant el ridícul.
Sí, el segon grup entrenem moltes hores
i, a part, per exemple, els divendres
dediquem moltes hores a l'esport físic per preparar-nos,
perquè hem d'estar forts per qualsevol cosa.
Clar, o sigui que l'entrenament,
podríem dir que es divideix en dos, el tema d'aprendre,
perquè s'han d'aprendre les coreografies, les figures,
això és una feina, potser, més mental, però físicament també.
Com entreneu físicament? Quin tipus d'entrenament feu?
Fem estiraments,
diferents tipus d'estiraments, tens cames, braços,
flexibilitat,
i els fem una estona cada dia, des dels dies que entrenem.
Després també fem espíner,
que l'espíner és una cosa que rode, que nosaltres,
després, per exemple, hi ha la pirueta exterior enrere,
que és una pirueta que es comença a fer,
primer hi ha la pirueta amb dos peus,
després hi ha aquesta pirueta que ja és amb un peu.
I, bé, amb l'espíner ens ajuda a fer-ho,
després ho hem d'habilitar amb els patins.
Molt bé.
I també practiquem els salts sense patins,
perquè la base és primer fer-ho sense patins i aplicar la tècnica.
I després aplicar un patins, que és més difícil,
perquè vas amb rodes però ja tens una mica més la tècnica
de com faràs amb...
Clar, i tenir un bon equilibri, perquè aquest és l'altre.
Això és el principal.
Veure el món des de dalt d'unes rodes
i moure't, primer has d'acostumar-te a això,
amb aquesta sensació.
Sí.
És fàcil?
No.
Això no el va dir.
Quan comences, el primer dia amb uns patins,
et veus tota l'estona a terra, tota l'estona.
És normal, això?
És normal, és molt normal, però vas agafant el tranquil·lo i tot
i és més fàcil.
Com dèiem, amb aquestes competicions també que feu,
així superestètiques, hi ha tota una sèrie de figures
que són les que aneu fent en aquestes competicions.
Suposo que també aquí a partir d'aquí entra l'imaginació,
hi haurà unes figures tauletes, però a partir d'aquí també
és un esport creatiu en l'hora de buscar noves figures
o noves maneres de patinar?
Sí.
De fet, en cada nivell hi ha diferents figures i salts.
I a partir d'aquí, entenc que el jurat va puntuant
depenent també de la dificultat dels salts i de tot.
Si una cosa és més difícil, t'hi puntueu més,
i si no, menys.
I res, com s'ho ha passat, aquesta temporada?
Perquè ara el Marc ens comentava els resultats,
els podis que ha anat obtenint,
i entenc que ha anat competint arreu de Catalunya.
Com ha anat això i la relació amb altres clubs
que us heu pogut anar trobant de patinatge?
Bé, molt bé.
Hi ha competicions que han anat més malament que d'altres,
però molt bé i estem molt contents.
Jo crec que totes estem molt contents
de com ha acabat la temporada
i la relació amb els altres clubs és molt bona.
Jo penso que tenir bona relació amb qui competeixes és bona,
perquè així t'ho passaràs millor i pots ser per des d'aquí,
i així et distraus també una mica dels nervis.
Però, en resum, la competició i la temporada molt bé.
Volteu arreu de Catalunya, no, competint o...?
Bueno, normalment a la Provincia de Lleida.
Després hi ha el rànquing que, clar,
les competicions no només es fan a la Provincia de Lleida,
es fan a la Provincia de Tarragona, la de Girona i la de Barcelona.
Després hi ha un trofeu que es diu Trofeu Catalunya
que en aquell mateix dia competim tots,
bueno, per nivells.
Després hi ha la Copa Federació i la Copa Catalunya
que sí que anem tots al mateix lloc,
perquè, com que es diu Catalunya, venen tots els que han estat
els set primers al rànquing a la Copa Catalunya
i dels vuit al catorze a Copa Federació.
Molt bé, molt bé.
Tenim un equip tècnic fantàstic que avui no han pogut vindre,
la Thais Plai i la Verónica Moreno,
que, bé, les formen no només a nivell tècnic,
sinó també entra molt a la formació a nivell psicològic,
perquè penseu que aquestes noies i aquests nois,
al final juguen en un minut i mig o en dos minuts
en un pavelló ple de gent, amb una música,
jugant tot el que han estat entrenant durant tres mesos.
I no és fàcil,
imagina't, amb uns patins a sota els peus,
en un pavelló ple de gent,
i en un minut i mig has de demostrar tot el que has après
durant tres mesos i sense...
Aquí la veritat és que quan caiem,
ens aplaudim,
perquè realment l'esforç que fan és impressionant.
I això són aquests valors que diem,
de caure i tornar-se a aixecar, i vinga, i som, i cada dia més.
I al final els ha de agradar, perquè és un esport que és dur,
però gràcies a les nostres entrenadores es fa...
És molt bonic, és molt bonic.
A nivell de pares,
també és un altre aspecte a comentar.
Com ho porteu, els pares?
Bé, no, els pares com podem.
A nivell d'extrascolars,
ells entren moltes hores de la setmana,
pensem que són tres dies, dues hores cada dia,
al final són sis hores o mes a la setmana,
i fins i tot n'hi ha algun i algun que no en té prou,
i encara fa exercicis a casa
i fa extraescolars i ha sigut de patinatge.
Però bé, els pares què hem de dir?
Quan els veiem sortir per la porta amb una rialla d'orella a orella,
hagin caigut 25 vegades i ara sortirem amb tres blaus,
ens encanta, perquè estan superel·lusionades.
Molt bé, saludem ara que s'acaba d'incorporar a la nostra xerrada
el Nico Depena, també, del Club de Patinetge Artístic.
Bon dia, Nico. Bon dia.
A veure, que t'obro el micro, sí, ara aquí.
Bon dia. Bon dia.
Què tal, com estàs?
Bé, bé, ara...
Us he arribat del cap que ha arribat una mica tard,
que he hagut d'anar. Ah, no res.
Això del patinatge, com entra la teva vida
al món del patinatge artístic?
Bé, doncs jo feia hockey amb el meu germà, de petit, però...
Hockey i patins, també. Hockey i patins, sí, sí.
Però vaig veure que no era el meu, no se'm donava bé,
i vaig provar diferents esports,
però a mi, en realitat, el que m'agradava era patinar.
Jo me'n recordo que sempre anàvem als Nadals
a passar el Nadal a viell amb uns cosins
i tots volien anar a esquiar a esquiar,
i jo deia que anava a patinar sobre gel.
A la pista de gel fantàstica que hi havia.
I vaig veure que uns nois ho provaven i vaig dir,
ah, mira, doncs potser estaria bé provar-ho.
Llavors vaig provar el Club de Tàrrega
i ja va ser des del primer moment, em vaig enamorar i ja no he parat.
Clar, tu venint del hockey, ja el tema de les rodes,
ja més o menys el tenies controlat, no?
Bé, a veure, canvia una mica, sempre sembla semblant,
però els patins són molt diferents i la tècnica també,
però bé, almenys m'aguantava, ja tenia una mica la base.
És molt això, eh? Sí.
Molt bé, i què? Content també d'aquesta temporada?
Han fet una mica de repàs de balanç i això, com ho valores?
Com les visc la temporada?
Bé, treballant ha sigut una mica complicada a nivell de competicions,
almenys per a mi, a nivell individual,
però content del menys el que he pogut millorar
i que l'any que ve a per més i millor.
Molt bé.
Molt bé, i bé, han presentat una mica
el que és l'esport aquí ara a la ràdio, no?
I ara, ja fa uns dies que estem passant una falca
que aquest mes de juny obriu les portes
a tothom que vulgui venir a provar el patinatge artístic, no?
I que facin aquest uau, que ens comentava la Laia,
de dir, ostres, és l'esport de la meva vida.
O sigui, ara és el moment, no?
Aquest mes de juny obriu les portes del Club de Patinatge Artístic.
Com anirà aquesta obertura de portes?
Bueno, nosaltres hem fet diversos cartells
que hem anat penjant i ho hem penjat també a les xarxes
perquè molta gent ho vegi
i, bueno, hem dit que dilluns i dimecres...
Dilluns i dimecres, del mes de juny.
Del mes de juny, de les cinc i quart fins a les sis i mitja.
Molt bé.
I tots els que vulguin provar,
doncs que vinguin i a veure si els agrada i poden...
Com hem de venir, a part de moltes ganes?
Amb el cabell recollit.
Cabell recollit.
Cabell recollit i amb roba d'esport.
I amb roba d'esport.
Si no tenim patins, els hi deixem.
Cap problema, que ens posaran en contacte amb nosaltres
al mail patinatgeartístic.arga.gmail.com
O per xarxes, teniu Instagram també?
Sí, sí.
Si poden contactar amb vosaltres.
I quina és la seu, la vostra seu de patinatge artístic?
Perquè, més que res, si algú vol primer treure el nas
a veure com van aquests entrenaments abans de decidir-se,
on us pot venir a veure?
El 8 de juny, aquest dissabte, al festival que farem,
que tot el del club farem el nostre disco individual
que hem presentat a competició.
Molt bé.
I, bueno, la mostra de patinatge, el 8 de juny,
al Pavello del Bedruna a Tàrrega.
Al Pavello del Bedruna a Tàrrega.
A tres quarts de sis de la tarda.
Obert tothom perquè pugueu veure el que fan.
Aquest dissabte.
Sí.
Bé, entenc que el Pavello del Bedruna
és la vostra seu d'entrenament també habitual.
Sí.
O sigui que si això, durant aquest mes de juny,
a part de veure aquesta demostració de dissabte,
si algú, abans de decidir-se a escriure
o si tot vol anar a treure el nas amb algun d'aquestes proves,
també pot venir al Bedruna, com deieu, de cinc de la tarda,
a quarts de set, més o menys.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Realment està bé que heu vingut avui aquí a la ràdio
tancats una mica més d'aquest esport, com dèiem, una mica desconegut,
però bé, en que la pràctica i sobretot la bellesa artística
que té amb aquestes figures que feu,
doncs de ben següent aniran endavant.
Quines perspectives teniu per la temporada vinent?
Les perspectives vinent que ve?
Bé, de fet,
diguéssim que hi ha una sèrie de nois genolls
que ja estan els darrers molt avançats,
com el Nico, la Laia, la Quera, la Jana...
Me'n deixo? Diu altres. Qui sou més els nivells?
Bé, naltres al grup, que entrenem a l'última hora,
som la Laia, la Jana, la Queralt, la Emma, la Hélia,
l'Albernand, l'Albernández, l'Isol de Capujatara i jo.
Crec que no em deixo ningú.
Doncs totes aquestes llengües són els nivells superiors
i l'exigència ja és molt gran.
I bueno, al final, aquí tots estan competint,
fent el mateix a les competicions de la Federació Catalana,
i el seu dia a dia és d'entrenar.
Ells anem a competir però anem a passar-nos-ho bé.
Clar.
Perquè si no es pensa en la competició,
i el dia que anem a competició caiem,
doncs ens podríem endur una gran decepció, no?
Al final, els nans ho passen bé els entrenaments
i anar a les competicions, i si hi ha podis, doncs...
Fantàstic.
Perfecte, no?
Però, realment, encara hem la temporada molt il·lusionats,
esperem que ens entri molta canalla de base,
que el club es pugui fer gran,
perquè al final és el que ens fa tirar endavant.
I bé, tant des de la junta com des de l'equip tècnic,
estem superil·lusionats i il·lusionades
per fer créixer el club i per donar aquesta opció
a la ciutat de Targa per fer que es pugui practicar aquest esport.
Molt bé.
Abans de tancar, m'agradaria que fossiu vosaltres mateixos,
que enviéssiu un missatge a algú que estigui escoltant
i que no s'acabe de decidir,
però potser sí que m'agradaria venir a practicar el patinatge artístic.
Què els diríeu, a veure? Comencem per aquí.
Tu mateixa, sí?
Què diries a algú que ens escolti?
I potser no s'acaba de decidir, li atrau, però a veure,
com l'enganxaries perquè vingués a patinar?
No ho sé, el patinatge artístic és un esport molt bonic,
a part que molta gent es pensa que és una altra cosa,
però no, jo crec que s'ho passarien bé si vinguéssim.
Molt bé.
Jo crec que hi hauríem de venir perquè tothom pensa
que el patinatge artístic és molt bonic i molt fàcil,
però no és tan fàcil com creuen
que és difícil de fer tots els elements,
però fas amics i és divertit alhora.
És una cosa que no és gaire...
No és fàcil d'escriure, com et sents.
Però és una sensació xula.
La sensació després de patinar és molt bona.
Molt bé.
Estic d'acord amb el que han dit elles
i també el patinatge és un esport diferent.
Potser molta gent pensa que només és anar a patinar i ja està.
Però no, fas moltes més coses i hi ha moltes més modalitats.
Pots fer individual, xous, emparelles...
Hi ha moltes coses i que ho provin.
I penso que els agradarà molt, que t'enganxi molt ràpid.
I tu, Nico?
Bé, doncs jo opino que és un esport que a vegades no t'acabes de decidir
perquè no tothom el practica i no és tan popular com el futbol o el bàsquet,
però és un esport que, almenys des del meu punt individual,
m'han ensenyat moltíssimes coses.
El sacrifici, estar també amb amics, entrenar...
I llavors jo penso que és...
Practicar aquest esport és una experiència molt xula
perquè t'ensenya moltes coses més enllà del que és l'esport
i t'ajuda molt també en la teva vida individualment.
I tu, Marc, els pares què es diries?
Els pares que... poc hi ha deals,
i al final ens vivim pel que facin a la caralla
i si ells estan contents i en un entorn supersaludable,
ells fan una pinya impressionant.
Estan des dels quatre anys fins als 16, 17...
És que és una colla d'amics més que tenen a part de l'escola, no?
Res a dir.
Perfecte, doncs queda clar.
Convidem a tothom que estigui escoltant i que tingui...
Mira, això del patinatge m'ha tirat.
Doncs durant aquest mes de juny
podeu anar a provar patinatge artístic aquí a Tàrrega
i aquest dissabte a la tarda no us perdeu aquesta demostració
que hi ha al Pavelló d'Albedruna a Tàrrega.
Recordem l'hora. A tres quarts de sis.
A tres quarts de sis de la tarda aquest dissabte que ve.
Doncs res, gràcies per ser-hi.
Aquí a la ràdio anirem parlant de patinatge de ben segur
durant la temporada que ve.
Tinc molta sort en aquestes futures competicions
i sobretot en aquesta formació com a persones
que ja veig que la cosa està anant molt bé.
Un plaer tenir-vos avui aquí a la ràdio.
Gràcies.
Fins la propera, molt bon dia. Ara veure.
Fins la propera.
Hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
DJ, you better burn this goddamn house right down
I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know
About your car
And so, and so, and so, and so, and so, and so
Just have to let it play
If you think you're getting away
I won't prove you wrong
I'll take you all the way
Boy, just come along
And let me hear you say
Hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
DJ, you better burn this goddamn house right down
I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know
There may be others
And so, and so, and so, and so, and so, and so
Just have to let it play
If you think you're getting away
I won't prove you wrong
I'll take you all the way
Boy, just come along
And let me hear you say
Hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
DJ, you better burn this goddamn house right down
If you think you're getting away
I won't prove you wrong
I'll take you all the way
Boy, just come along
And let me hear you say
Hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
DJ, you better burn this goddamn house right down
I'll take you all the way
Boy, just come along
And let me hear you say
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
You better not kill the groove
You better not kill the groove
Hey, hey, hey
There's a man on the dance floor
I have these talkers, cause now all I want is healing things.
Come over here and sit next to me.
You can see where things go naturally.
Just say the word and I'll part the scene.
Just come over here and sit next to me.
Oh, oh, oh, I'll take you home.
Oh, oh, oh, I'm running my attention.
Got your man outlining the chalk.
It's a midnight intervention.
Got no plans to make it stop.
Last time I saw you said you want to keep it light.
But I'm here to tell you I'm not trying to change your mind.
It's all right.
Oh, oh, oh.
It's all right.
Oh, oh, oh.
Come over here and sit next to me.
You can see where things go naturally.
Just say the word and I'll part the scene.
Just come over here and sit next to me.
Oh, oh, oh, I'll take you home.
Ah, ah.
It's alright.
It's alright.
Eh, it's alright.
Yeah, it's alright.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
no, no, no, no, no, no, no, no
M'agradaria que t'haguessis d'entrar en el meu llibre d'aventura.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
No hi ha ningú que em vol dir res.
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3
De boca en boca, de 11 a 11 d'hiverns, aquí a Radio Tàrrega, 92.3
Continuem el de boca en boca de Radio Tàrrega quan són les 9 i 37 minuts del matí.
Us ho avançàvem en el nostre sumari d'avui.
Avui tenim aquí a la ràdio l'associació Long Covid Lleida,
una associació sense ànim de lucre de la demarcació de Lleida Cabella
per acompanyar, ajudar i visibilitzar els malalts de Covid persistent.
El Covid, que em sembla que a molta gent li sembla que hi hem passat pàgina,
que la vida continua, però malauradament no és així.
Avui per parlar-ne aquí a la ràdio tenim el Joan Junkosa,
ell és el president de l'associació Long Covid Lleida.
Bon dia Joan.
Bon dia, gràcies per convidar-nos.
I aquí també tenim el Carles Gallart, vicesecretari de l'entitat.
Bon dia, Carles.
Hola, bon dia a tothom, gràcies.
A la vocal, l'Anna Capdevila. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia, companys.
I a la Mònica Capdevila i la Jasmina Álvaro, llesson de Tàrrega,
formant part d'un intent d'associació aquí a Tàrrega.
Bon dia, benvingudes.
Bon dia.
I que en aquest cas el tenir coneixement que hi havia l'associació Long Covid Lleida
es va posar en contacte amb ells i, com diu, tots units fent força,
cal estar més units que mai per intentar visibilitzar aquest tema,
el Long Covid, el Covid permanent,
que jo tinc la percepció que una vegada que ha passat el Covid
es va començar a parlar però que ara ja s'ha anat diluint.
És com allò que quan anem passant pàgines a la vida,
sembla que les coses s'obliden.
Sembla que quan les coses són molt dolentes,
la gent té pressa per oblidar.
Llavors jo entenc que va haver moltes morts i ens van tancar
i van passar moltes coses a nivell mundial,
però hi ha una de cada deu persones, una o dues de cada deu persones,
que han passat el Covid tenint el Covid persistent.
Això vol dir milions de persones, milions.
I jo entenc que tothom vulgui oblidar el Covid
per haver hagut una malaltia nova, que és Covid persistent.
És a dir, no pots tindre el Covid persistent si no has tingut el Covid,
però el Covid persistent és una malaltia nova.
I que ens ajuntem és perquè una de les característiques,
que n'hi ha moltes, és que ens falta energia.
Tenim, com es diu, fatiga crònica.
Llavors a vegades entre tres fem el que faria un.
Llavors ajuntar-nos és no només bo sinó necessari
perquè si volem fer-nos escoltar necessitem ser uns quants
perquè un arriba a l'altre.
Hau fet aquest pas d'unir-vos com a associació,
però entenc que no és fàcil perquè a part de tot el que veníem de passar el Covid,
que va ser una sacsejada a nivell de societat molt gran,
a part vosaltres, per no poder passar a pàgina,
us ha deixat seqüeles importants a la vostra vida.
Perquè la gent que ens escolta es posa una mica en context.
Quins són els principals símptomes d'un Covid persistent?
N'hi ha més de 200 seqüeles.
Sí, evidentment n'hi ha moltíssims, però els que són més generalitzats
solen ser la fàtiga crònica, el dolor muscular, articular,
tot el tema cognitiu també.
Tenim molta pèrdua de memòria, concentració, atenció, vertígens,
alguns problemes cardíacs també, pulmonars, evidentment,
els que van estar a la bufi, intubats i tot,
però el que són més capacitants podríem dir és la fàtiga.
La fàtiga i el mal de cap solen ser dels més incapacitants.
I quant sou conscients que les coses no funcionen?
Entenc que esteu vacunats de Covid, com la majoria de la població.
Quantes dosis us vau posar?
I quan comenceu a notar que les coses no van bé?
Jo en el meu cas em vaig ficar dos dosis i em vaig dir prou,
perquè em vaig començar a trobar malament a la primera dosi.
Jo vaig estar ingressada pel primer Covid, he estat ingressada pel segon Covid,
i a la primera vacuna em vaig començar a trobar molt malament.
Em vaig dir que volia tornar a la feina,
però molt malament era que no em podia aixecar al matí.
Però amb força i penes i treball, me n'anava amb el cotxe cap a la feina.
La feinada era meva arribar, però tornar ja no sabia com fer-ho.
Fins que vaig dir prou, no puc, no puc, no puc.
Un dia arribo a les vuit del matí i a les deu del matí
dic, porteu-me al metge, porteu-me a algun lloc, jo no estic bé.
Malament, malament, malament, i a més a més és que em marxaria el cap,
trobar-me cansadíssima, molt dolor, molt dolor,
i dius, no sé, no sé què tinc, no hi soc.
I que et quedis en un llit i que diguis, només vull dormir, només vull dormir.
Necessito descansar.
I t'aixeques el demà i estàs igual, igual, igual, igual, igual, cada dia.
Arriba un moment que a part del que físicament, que no et trobis bé mentalment,
dius és que no puc fer res, què faré?
Mal de cap, perquè el mal de cap era continuo, continuo,
una migranya, els ulls tancats, a cada hora, a cada moment.
En algun moment dius, calla la fluixa, tornem-hi, i així.
I a la mínima, a veure, hi ha gent que amb el temps no ha millorat,
hi ha gent que amb el temps ha fet una millora,
i n'hi ha que és el que deia, intermitent.
Sí, símptomes intermitents. Símptomes intermitents.
De cop i volta t'aixeques un dia, molt mal de cap.
Dic que avui no puc aixecar, avui no puc.
Doncs dius, t'ho agafes amb molta filosofia.
Mentalment, o tens el cap molt ben moplat, que dic jo,
o no saps ben bé com reaccionar, perquè mentalment és molt dur, molt dur.
Perquè m'he estat tres anys sense poder anar a treballar.
Ara he trobat una feineta de mitja jornada.
Apenes hi treballo perquè arribo a casa i algun dia m'agafa un brot de febre,
febre alta, del cansament.
Te'n vas a dormir aviat, i demà serà un altre dia.
Clar, aquí topem amb el primer problema, entre cometes,
que us deveu trobar com a malalts, en aquest cas, de Covid persistent,
que és com el sistema encaixa això.
Entenc que a nivell laboral és un problema
i després també com el sistema sanitari us dona respostes,
perquè evidentment vosaltres heu d'assistir al metge, heu d'anar allà.
Hi ha diagnòstics de Covid persistent, què us diuen?
Clar, és passar tota una peregrinació de metges.
Te van enviant d'un especialista a un altre, d'un a un altre,
perquè avui en dia no hi ha una prova, un diagnòstic de Covid persistent.
O sigui, no hi ha un...
No, un marcador.
L'única manera que hi ha aquest diagnòstic de Covid persistent
és que quan tu t'has infectat del Covid,
a la fase 1 que en diuen, que se'ls està positiu durant 7-8 dies,
llavors, al cap de 3 mesos,
si continues arrossegant algunes de les seqüeles
o tens algun símptoma diferent,
doncs és això, al cap de 2-3 mesos, si continues,
es pot considerar que ets un Covid persistent,
però no perquè te facin una prova i hi havia un biomarcador que et surti X.
Simplement és això, és temps, temps, i si després d'això...
Jo, per exemple, en el meu cas, vaig ràpid,
jo vaig passar un Covid molt lleu, no vaig tenir res de febre,
però em vaig quedar sense energia des del primer moment.
Tenia la tercera vacuna,
era l'època d'aquest any, la baixa automàtica,
i li vaig demanar que no puc, no tinc energia,
no puc aixecar el sofà, no puc fer res.
I al cap d'un mes i mig vaig començar a tindre problemes de cor,
m'han operat del cor, he fet trombos, infarts,
i totes les històries del món, i clar, justament, en el meu cas...
Vaig jove.
Sí, sí, 43 en tinc.
I el meu metge de capçalera va veure realment,
perquè soc d'un poble petit, jo vinc a Puigcerc de Lleida,
i allà el metge ens coneixem.
Llavors ell sabia tot el meu historial pre i tot el meu historial post.
I, evidentment, sabia que jo no m'ho inventava
i que tot el que em passava era perquè realment estava fotut.
¿Hau pogut sospitar alguna vegada que...
Clar, l'origen de la malaltia, no?
L'origen realment és el contagi del Covid
o pot ser, també, aquestes vacunes que tothom ha posat en entredit,
que, clar, les proves van ser com van ser.
La humanitat necessitava una resposta,
perquè estem acostumats a viure ràpid
i quan hi ha un problema hem de donar una solució, ja.
I l'economia no es pot parar i totes aquestes coses
que, per desgràcia, afecten el nostre dia a dia.
¿A quines conclusions heu pogut arribar a nivell d'Ajoda?
Perquè entenc que heu tingut contactes amb esferes mèdiques
i amb molta gent per intentar trobar una solució al vostre problema.
Si em permeteu.
La causa...
És difícil, també, de dir que és culpa d'això.
En el meu cas, precisament, jo vaig sortir del primer Covid
sense haver fet anticossos.
O sigui, amb l'analítica que em van fer,
jo no donava anticossos a Covid.
I va ser partida de la primera vacuna.
Jo em negava a dir...
Perquè allò que al carrer has de dir
això és culpa de les vacunes?
Que no ho pots dir, no ho saps.
Però és que al cap del temps dius...
Potser sí, no ho sé.
I en el meu cas...
No és que fes la culpa a les vacunes,
però que potser ho van pitjorar.
Jo, en el meu cas, sí.
Jo, per exemple, tres cops he tingut la Covid.
Cada vegada que apareix una nova CP, l'enganxo.
I la primera no estava vacunada.
No va ser arran de la vacuna.
La primera, fa tres anys, el 21, no estava vacunada.
Jo no vaig estar ingressada.
Vaig estar cinc o sis mesos a casa, de baixa.
La doctora va preferir que, donant les circumstàncies de com estava tot,
era millor una tensió domiciliària.
Llavors, també em va passar això.
Ho van passar al meu marití.
Jo, ell ho va passar com una grip.
En canvi, jo em vaig adonar que allò era més que una grip.
A mesura que se'm va passar la febre,
que em vaig tindre poquíssimes pocs dies,
vaig veure que cada vegada tenia menys força.
Va arribar a un punt que quasi no tenia ni força per parlar.
No podia parlar per telèfon. Vaig quedar quasi sense veu.
No podia aixecar. No podia tot just caminar.
El pençal de matí, com deia la Mònica, mai d'aixecar.
I mai de dutxar.
Com si hagués de descarregar un camió.
Jo no vaig estar ni ingressada ni intubada.
Però ho vaig arrossegar molt temps.
Després, a poc a poc, aquesta part com a més greu.
Diguéssim que es va anar no normalitzant,
però jo la vaig anar interioritzant
i em vaig decidir tornar a la feina.
Vinga, tornem-hi.
Però jo, per exemple, no he sigut mai més l'Anna Quera.
Jo m'he quedat amb uns dies que estic molt bé,
amb un 60% del que era.
No només físicament, sinó la xispa, l'energia, les ganes, l'activitat.
Tota això.
La meva feina suposa que he d'estar molt activa,
tot el dia de peu i tindré molta marxa.
Els dies bons són 60, 65%.
I això ho vas mantenint amb el temps.
Però és el que comenten, no?
És fluctuant.
Intervé, potser, factors meteorològics?
Potser alguna estació de l'any que esteu més bé?
No, no.
Això depèn de com t'aixeques el matí.
De totes maneres, fa poc,
vaig estar escoltant un estudi d'una doctora
que també té el Covid persistent.
I deia, ja anomenava la malaltia com a crònica.
I deia que si normalment a totes les malalties
s'aconsella fer exercici,
diu que nosaltres amb l'exercici empitjorem.
Es veu que han fet un estudi on han descobert,
no recordo ben bé com és per aquest tema de la tensió,
però es veu que quan fem la musculatura,
quan fem esforços, o trenquem unes cèl·lules
o desgastem un tipus de cèl·lules.
Es veu que a nosaltres ens costa molt més de recuperar-se.
Una persona que faci exercici avui demà ja estarà descansat.
Nosaltres demà, si hem fet un sobresforç,
un sobresforç podria ser caminar més de 30 minuts per una persona.
Al un demà, o dos dies seguits o tres, no t'aguantes.
I a tal punt que si al demà et tornes a esforçar
es veu que llavors el cos, com que necessites energia,
comença a consumir l'oxigen,
que ara he entès jo perquè hi ha dies que me falta l'aire.
Baixa la saturació.
Hi ha dies que la gent parla amb mi i em diu
Joan, hauries de anar a urgències, no respires.
I ara ja començo a entendre per què hi ha dies que no respiro bé.
Suposo que si avui m'he esforçat i demà em vull tornar a esforçar,
encara que no pugui, llavors comença a consumir l'oxigen.
I que per nosaltres esforçar-nos no és com per tothom va,
que si avui fas 10 demà faràs 11 i al contrari,
si avui fas 10 demà faràs 7 i si demà fas 7, al un demà faràs 5.
I aquesta part és molt greu, no?,
però és que pensa que a part de la fàtiga física hi ha la mental.
Tenim la boira mental que cadascú de nosaltres,
si no els que ens coneixem de més temps,
tots teníem la nostra professió, la nostra tasca laboral.
Pensa que arribam a un punt que mentalment veus que no ets capaç de fer el que feies,
que no tens memòria, que no ets ràpidament tal,
que no ets capaç de memoritzar, que estàs en una reunió
i has d'acabar gravant-ho perquè si no després ets incapaç
de poder transpassar els punts del que s'ha parlat,
que eres una devoradora de llibres de llegir i que ara endavant, endavant, endavant...
Jo fa 3 anys que no llegeixo.
Doncs és que això afecta, vulguis que no, mentalment.
Però on està el que jo era?
I quin encaix té en els vostres dies, precisament en la vostra feina?
Perquè estem parlant d'això, que hi ha un buit absolut,
que a nivell mèdic no sé si s'està investigant
cap on va això, realment hi ha molts casos,
no només a Espanya, sinó que inclús a nivell internacional,
evidentment hi ha casos de Covid persistent.
Clar, com es gestiona això, el tema de les baixes laborals?
Bueno, és complicat.
Mèdicament és horrible.
És horrible perquè jo, per exemple, el novembre de l'any...
A veure si fem el 2024... Ara ja no sé si és el...
Disculpeu perquè també el de la memòria és dur.
O sigui, jo se'm va acabar a la baixa
i sortia... se'm va acabar a la baixa el novembre.
A l'octubre jo estava ingressada
per una repetició de mononucleosis, que també et ve del Covid.
Em van donar l'alta,
em vaig reclamar, em van tornar a donar l'alta,
vaig presentar informes, que no, que no, senyora, que no,
que no li toqui, se'm va treballar.
A mi m'havien d'acompanyar als llocs, jo no podia conduir,
jo no m'aguantava a dret, anava amb crosses,
he anat dos anys amb crosses, ara fa un any que les he pogut deixar.
Hi ha dies que estic a punt d'agafar-les una altra vegada.
Però dius...
Com se menja això? És complicat, és molt complicat.
Vas al reumatòleg, et dius, sí, estàs fotuda, tens fàtiga crònica,
tens... com es diu l'altre? Fibromialgia.
Sí, tens fibromialgia.
Falta l'equilibri, hi ha moments.
Dius, sí, tens artrosis a les cervicals.
Diu, però quan estiguis pitjor torna a donar l'alta.
És complicat, és molt complicat.
I dius, què m'estàs dient?
La mesura, què van passant? Te van donar les altes?
No saps cap quina porta has de picar després?
A part d'algú que sí que...
dius, aquest, el de capçalera, s'ha portat bé,
m'ha ajudat, m'ha acompanyat,
o el cardiòleg, fantàstic, però...
Per desgràcia, el seu, una malaltia tan nova,
el sistema no està preparat. No.
No està preparat ni el sistema sanitari, ni el sistema laboral,
ni el sistema social. No.
Jo, per exemple, des que vaig agafar la primera baixa del Covid,
no he tornat a treballar més, ja fa dos anys.
No sé si per sort o perquè estic fotut
m'han acabat incapacitant.
Jo tinc la incapacitat absoluta, estic jubilat,
no puc treballar de res.
I clar, dic jo per sort, perquè hi ha molta gent
que realment no pot treballar,
que no està preparat. I jo no ho sé,
perquè jo no sé si no hi ha prou proves.
I jo crec que està fotut, o amb violins,
i ja diran, i no està preparat.
Clar, amb proves normals no es detecta, que és el que deia.
I socialment també és com un estigma, no?
Perquè clar, és el fet de dir, no, és que,
com diu la Mònica, no em puc aixecar aquest matí.
Doncs no, no em puc aixecar aquest matí. Jo tinc un fill de 6 anys
i no puc portar a l'escola, que tinc a 400 metres,
moltes vegades no puc portar, que el tinc a 400 metres de casa,
i li he de dir a la veïna o a la meva dona.
A mi m'han caigut 30 anys damunt, d'un dia per l'altre.
Mira, si dius, es Paula, jo sé que ara no podia fer
el que feia quan tenia 20 anys, no?
Però no puc fer el que feia quan tenia dos anys i mig enrere,
que és el que deia ella. Jo era una persona molt activa,
multitasca, podia fer 40.000 coses a la vegada,
ara tinc vertigen, no puc conduir, m'han de portar els llocs,
el fet d'agafar l'autobús al poble i anar allà i dir
això ja em desgaste. I quan saps que has de fer una cosa,
com per exemple la d'avui, el dia abans, com dic jo,
ja faig guaret. Jo intento canalitzar
totes les forces d'energies.
Jasmina, si ens volies dir alguna cosa més.
Jo volia explicar només la meva història personal.
Jo soc dels inicis.
O sigui, del 20.
Del març del 20. O sigui, la meva vida va ser
fins al dia, fins a la setmana al tancament normal
i a partir d'allà va ser
totalment diferent.
Vaig estar ufi, vaig estar entovada, vaig tindre
un hemotòrax, molt patiment,
però tot i així,
dintre de tota la història,
de tot això que ens venia a sobre,
que tot era com una pel·lícula de terror,
que veies l'hospital, que veies els infermers plorant,
la impotència dels metges, de tot.
Em deies, bueno, estem aquí.
Som aquí. O sigui,
potser sortirem millor, potser sortirem pitjor.
Però que realment allò va ser
horrorós.
Jo he sentit que estava sola,
que la gent marxava sola,
que no pogués trucar a casa i dir-los que estaven aquí,
que no hi havia ningú,
que no pogués donar-li la mà.
És normal.
Toquem fibra avui. Ara no esteu sols,
ara heu creat aquesta associació Long Covid
i se sentiu una mica més acompanyats.
Bona, cap on voleu arribar?
Expliquem una mica.
La creació és tu.
Expliquem una miqueta com ens vam crear.
Nosaltres, com que estàvem diagnosticats cadascú de nosaltres
els diferents caps de lleide com a Covid persistent,
llavors van haver tres sanitàries,
dues infermeres i una psicòloga, si m'oblido els noms,
l'Aran Fazunieto,
l'Iro i la psicòloga Andrea...
Cortes.
Aquestes tres sanitàries
van presentar el programa.
Elles eren sanitàries que en el moment de la Covid
agafaven el telèfon i feien l'atenció sanitària per telèfon.
Quan es va acabar això vam veure el que nosaltres veiem,
que els que no havien superat no ho havien superat,
és que s'havien curat i després estàvem nosaltres,
que estàvem a terra de ningú.
Llavors vam decidir fer un programa d'atenció emocional
amb aquest grup de persones que estàvem diagnosticades.
Es van ficar en contacte amb els diferents caps de lleide
i llavors ens van agrupar.
Vam ser un total d'unes 40 persones,
vam fer quatre grups de deu i vam fer potser durant un trimestre,
més o menys, unes sessions, un programa, unes teràpies,
emocionals, físiques...
Bé, es va acabar el programa,
es va acabar tirant endavant.
I ell ens va dir, i ara què fem?
A on anem? A on truquem?
Perquè estem a temps de trucar a tot arreu.
Ells ens van animar a dir, vinga, feu una associació.
Si el que no se'n recorda d'una cosa l'altre no se'n recorda de mitja,
com ho farem? I ens ha costat molt.
De fet, fer una associació sense ànim de lucre
però cràticament és qüestió d'un mes.
Nosaltres hem trigat un any.
Perquè, clar, com que es fa entre tots
i quan un està malalt ha de continuar l'altre,
intentar concentrar-te en el que feia l'altre i entendre-ho,
i així un any hem trigat.
La vam presentar, de fet, el 22 d'abril.
Pensa que tenim tots els càrrecs doblats,
perquè quan no fa llogund, això fa allunadre.
Acabàvem de néixer,
ens van donar com a venga endavant a partir del febrer
i a l'abril ens van fer la presentació.
Ara som evidentment els que som, però som petits però valents.
Som llitadors i mirem quin és el primer punt visualitzar.
Visualitzar que estem aquí, que vivim.
A nivell sanitari, quins recursos tenim?
De recursos, ara, pocs.
Diguéssim que el món sanitari va creixent juntament amb nosaltres.
El que sí és que la majoria de nosaltres
formem part d'un projecte.
Per exemple, estem en un projecte que es diu Nautilius,
un projecte de l'Hospital Clínic,
i aquí ens ho porten a l'Hospital Santa Maria
amb la doctora neuropsicòloga Anna Carnés.
És un tubi-tubi, és un guanya-guanya.
Nosaltres som com de conillet d'indies,
que és el que ara ens tocarà fer, perquè en un futur
hem d'apaudir del que ells investiguin
amb les nostres aportacions.
Aquesta neuropsicòloga se n'ocupen de la part cognitiva.
Cada tres mesos anem al Clínic a Barcelona i ens fan
unes ressonàncies, i després ens fan aquí
una sèrie de testos i tals cognitius.
I després hi ha un altre tipus de prova que és sanguínea
i aquesta ens diuen tot això que t'han comentat,
les proteïnes...
És per estudi.
Som conillets a veure què tenim.
Al final sortirà de què tenim problemes cognitius,
això ja ho sabem, però almenys quedarà certificat.
Un altre de les tasques importants de l'associació
és justament això, és a dir,
gent que es veu sola, desemparada,
a tot el territori, a la plana de Lleida.
Acabem de néixer, però intentarem de ramificar-nos,
de quedar un dia també amb un senyor de la Seu d'Urgelles.
Intentarem de poder arribar a tot arreu,
però sobretot quan algú diu
em sento sol, em sento estrany, em sento raro,
ningú m'escolti, ningú m'entén,
ens truquen a nosaltres i a vegades estem parlant
una hora per telèfon i simple fet d'això, ostres, gràcies.
M'ha sigut entendre la empatia, en el nostre cas,
és molt necessària.
Hi ha alguna idea de quanta gent pot estar afectada
de Covid persistent a la nostra ciutat?
A veure, jo puc comentar el que ens ha passat aquí.
A Tàrrega se calcula que hi deu haver una cinquanta persones, van dir.
En altres hem d'agrair moltíssim, moltíssim, moltíssim
a la psicòloga Sònia Fuentes
del cap de Tàrrega,
que ens ha plegat.
Ens ha plegat amb un grup,
amb un grup de benestar emocional
i sort n'hem tingut.
I ara em quedo...
Saps què passa?
La sort que vam tenir nosaltres i que han tingut elles
és que algú t'escolti.
Nosaltres ho vam dir a la presentació, que és com un lema,
per primer cop ens vam sentir entesos i atesos.
I quan t'ajuntes amb persones
que tu, allavòs comences a parlar el mateix idioma.
I dius, eh, és veritat, no m'ho invento, és que...
Correcte.
Perquè hi ha un moment que els metges et feien pensar que no hi tocaves.
Que si un metge, que és un professional, et diu, això
no t'està passant, no pot ser, jo et faig proves i no et surt res.
Tu estàs inventant. I com que és intermittent,
hi ha dies que, com deia l'Anna, no estàs al sempre,
estàs al 65, el dia que estàs al 65,
perquè com que és intermittent i tu tampoc no entens
que una malaltia sigui intermittent,
el sentiment de soledat i d'incomprensió és tan gran
que quan tens la sort de poder-te ajuntar
amb gent així, esclar, ens emocionem tots.
Ens emocionem.
Sembla que tots parlem ja el mateix idioma.
O sigui, ja no és només el fet de dir,
hòstia, és que jo li puc explicar al meu marit, per exemple,
el meu home em diu, això ja se't passarà demà.
Però és que no se'n passa demà.
I amb ella tampoc no se li passa demà.
Però parlem i llavors t'entens, a mi m'ha passat això avui.
Ostres, fes això, a veure si t'alivio una mica.
Intenta buscar solucions. No funciona.
No, solucions no, però com a mínim tens un respaldo.
O sigui, he de dir, mira, jo em trobo ara així,
ostres, doncs jo també. Ah, que si aquest doloret,
jo també el tinc i me la està mirant funalito de dalt.
No t'has d'estar justificant cada dos per tres.
Exacte, és una mica això. Me sento.
Seu, estàs cansat, ja hi tornarem a aixecar-nos.
I és aquell que no, que et diguin, va, aixecat, va,
que et trobes a fora.
Clar, és que és cada dos per tres que t'estan qüestionant.
Qüestionant per tot, per allò que fas, per allò que dius.
I a nivell d'emarcació de llei de tenir una estimació
de quanta gent pot haver afectat.
És el que et deia, la OMS, la Organització Mundial de la Salut,
diu que entre un 10 i un 20% de les persones
que han passat el Covid. Clar, si al Covid
l'han passat un milió de persones a Catalunya
per diàleg o 500.000, doncs entre el 10 i el 20.
Però fixa't que del 10 al 20 és el doble.
És a dir, d'un milió serien 100.000 persones
o 200.000. Com que no hi ha aquesta prova
que pugui dir que és de 10.000 a 200.000 persones
és una brutalitat. Clar.
Hi ha un infradiagnòstic brutal,
una i primera, perquè també hi ha molta gent
al món sanitari que no hi creuen. Exacte.
Llavors, tu, per molt que siguis un Covid persistent
de manual, si el teu metge de capçalera
no hi creu en un Covid persistent,
a la teua nova salut no hi sortirà mai. Ens han trobat
que hi ha gent que està malalta. Sí.
L'altre és el que hem anat fent com a pollo.
Jo, per exemple, quan encara no coneixia
l'agent de Tàrrega.
Sort ni vaig tenir i el col·lectiu d'Afectats a Barcelona,
que es diu col·lectiu d'Afectats a Covid persistent
de Catalunya. No són ni associació,
no són res, però tenen un Instagram,
tenen un correu i pots mig parlar
amb gent que és tan malalta com tu. No hi ha metges,
no hi ha res. Però fins a cert punt
tu veus que aquelles persones estan
sent tractades perquè la majoria van a Can Ruti.
I et trobes, dius, bueno,
en altres no. Clar. I en altres,
dius perquè Can Ruti s'està fent un dels programes
precisament i s'estan fent proves i s'estudien.
Però enlloc més. Hi ha una llista
d'Espera, d'Espera, d'Espera.
Estan saturats. Sí, sí, sí. Però, dius,
bueno, potser que m'hi apunta.
Però no hi ha cap més centre que ho faci, clar.
No, al seu moment van començar fent algun estudi al clínic,
jo precisament, perquè tinc coses prèvies, d'altres malalties
prèvies, estava al clínic, i vaig poder entrar i van fer
una mica d'estudi. L'analítica,
l'estudi cognitiu,
m'han fet alguna visita periòdica i ara l'última
m'han dit, ja et cridarem. Clar, i l'ésser humà
volguis que no quedi aquesta necessitat de sentiment
de pertenència, de pertenència amb algun grup, amb un col·lectiu
on te sentis identificat i que puguis obrir-te el canal i parlar-li.
És una condició humana, forma part.
I doncs un dels motius de l'associació ha estat aquest,
obrir-nos, acollir-nos, escoltar-nos i
tirar endavant. Un plaer
per haver-vos tingut avui aquí a la ràdio.
Si algú que ens està escoltant i té doncs aquesta sensació,
aquests símptomes, aquest buit que et queda
a dins, què t'ha de fer per contactar amb vosaltres
amb l'associació Long Covid de Lleida?
Té diverses formes, la més senzilla seria enviar un correu
a longcovidlleida.com
després, Anna, tenim xarxes.
Tenim xarxes, l'Instagram, el Facebook, això de
Teniu pàgina web també,
www.longcovidlleida.org.
Aquí és el lloc on podrà veure tot el procés
que esteu fent com a entitat.
Entitat sense nim de lucre, en aquest cas també
demaneu col·laboració i també
gent que es vulgui fer sòcia per tirar endavant iniciatives comunes
amb aquest problema que esteu patint.
I que, com dèiem al principi, sembla que això,
el Covid ja queda com allà molt lluny, però...
Només comentar-te una cosa com a últim.
Pensa que aquests Nadals deien que hi havia
gripea, grip...
Jo vaig tornar a agafar una infecció respiratòria
greu i no vaig veure a ningú
que li fessin proves de Covid, amb la qual cosa,
si abans com a mínim feien el test aquell
i podies saber si després tenies el Covid
però ara, si no et fan proves, encara és molt
més difícil de diagnosticar.
I una última cardioversió sí que me'l van fer.
El criteri tampoc no és...
Suposo que em deien veure que hi havia massatge amb parella a la vora
i llavors van dir va, fem-li.
Jo em sembla que el que s'ha fet ha sigut normalitzar.
Normalitzar una cosa que ens ha anat molt gran
i normalitzar-la per deixar-ho acallat.
Ja ha passat, ja ha passat, però...
La nostra quimera com a associació
evidentment seria lluitar per poder crear
una unitat de Covid persistent aquí a Lleida.
El que tenen a cap rutí tindreu aquí a Lleida.
Aquesta seria la nostra quimera perquè així d'aquesta manera
també podríem presentar més a l'hora de crear els protocols
a seguir quan entri algú amb un possible Covid
o amb un possible Covid persistent
que entri dintre d'una unitat multidisciplinar
que no l'envio en les 50.000 portes, sinó a la porta que toqui.
I per acabar, deixa'm dir una cosa, només per acabar.
Avui hem parlat de l'associació i de la projecció que tenim
i dels adults, però per un altre programa
d'on he parlat de l'afectació als adolescents.
També, també.
Al principi semblava que no l'agafaven.
I el problema és el mateix.
I bé, sé que han tingut divers rendiments escolars
i no sé sap per què, perquè les hormones, perquè és adolescent
i així tenen camuflada una cosa important com els adults.
Això donaria per un altre problema.
Bé, ho tindrem en compte aquí a la programació de Ràdio Tàrrega.
Joan, Carles, Anna, Mònica, Jasmina, gràcies per ser avui a la ràdio
i sobretot per fer aquest esforç per venir aquí fins a Tàrrega
i mostrar-nos el vostre testimoni.
Us desitgem tota la sort del món en aquest programa
i és d'aquelles lluites que a vegades no són fàcils.
Són lluites a vegades de causes perdudes.
Però bé, el fet que s'hagueu pogut ajuntar,
tot el col·lectiu ja és un primer pas per intentar
deixar enrere definitivament aquesta Covid
o, si més no, també ajudar a gent que estigui com vosaltres
amb aquests símptomes persistents de Covid.
Molta sort a la vida i esperem que puguem trobar
una altra oportunitat.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Fins la propera. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Here on mine again, up straight in the sunshine.
No need to run and hide, it's a wonderful, wonderful life.
No need to laugh or cry,
it's a wonderful, wonderful life.
Mm-hm, mm-hm, mm-hm.
Mm-hm, mm-hm, mm-hm.
Mm-hm, mm-hm.
I need a friend, oh, I need a friend
to make me happy.
Not so alone.
Look at me here on mine again,
up straight in the sunshine.
No need to run and hide,
it's a wonderful, wonderful life.
No need to laugh or cry,
it's a wonderful, wonderful life.
It's a wonderful life.
It's a wonderful life.
It's a wonderful life.
Waiting for the night to come,
cause I've been hiding from the sun.
Every time I hear the wind,
yeah, I can feel it rolling in.
Tell me what you wanna do,
cause I've been thinking me and you.
Won't you say what's on your mind,
cause I've been running out of time.
No, no, no, no, no.
The day is done, and the lights are gone,
there's something in here.
Can you hear the voices calling?
I was waiting for running news,
but this gave me only four again.
I love the way my body's moving.
I was waiting for running news.
My heart is beating like a drum,
and my head is numb.
We're getting lost in the rhythm of the round home.
And when the day breaks,
however long that it takes,
we can leave our heartaches behind.
Can you hear the voices calling?
I was waiting for running news,
but this gave me only four again.
I love the way my body's moving.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
Són els 18 minuts que passen de les 10 del matí.
Aquesta darrera hora, el de boca en boca,
tenim la darrera secció de la temporada de veu a les veus.
I és que ja es trobava a faltar, eh?
Manoli, Irene, Pepe i avui la Candi,
que està aquí amb nosaltres, també,
els micròfons de ràdio Tàrrega. Bon dia.
Bon dia. Com estem?
Bé, Àlex.
Avui ha de ser un dia alegre.
És un dia especial, eh? Especial.
I el tema que és l'acte, també...
És especial, també. És especial.
És un tema especial. Avui parlem...
De l'agraïment. De l'agraïment.
De l'agraïment.
Doncs a veure què ens expliqueu avui.
Agraïment.
Agraïment, perquè sempre és important, també,
això de ser agraït, no?
Canvi. En tot.
Avui venim a parlar de l'agraïment.
Venim a reindividicar la seva importància.
I explicar-vos el bé que provoca
tant i nosaltres mateixos com el nostre entorn.
Molt bé. Per una mica entrar en matèria,
com conceiveu vosaltres?
Què és per vosaltres, l'agraïment?
Bueno, per mi és quan em sento bé
perquè algú ha fet alguna cosa per mi.
Si no, s'agraeix
que facin coses per tu.
És una sensació bona, eh, aquesta?
És agradable, sí, sí.
I tècnicament què és l'agraïment?
Doncs tècnicament la gratitud
és l'acte, l'efecte d'agrair.
És un valor que s'enforteix en practicar-lo
i és una actitud que adoptem davant la vida.
Perquè, a diferència de les emocions
com ara la por, l'alegria o la tristesa,
la gratitud no apareix
com a reacció bàsica espontània,
sinó que cal cultivar-la des de la consciència
i donar-li un espai.
Què consisteix?
Consisteix en centrar l'atenció
en el que és positiu de la vida, important.
Quins beneficis té l'agraïment?
Sí, mira, l'agraïment té un impacte
significatiu en la salut mental.
Practicar la gratitud
pot disminuir els nivells d'estrès,
reduint símptomes de depressió
i millorar la qualitat del som
i el benestar emocional,
ja que proporciona felicitat, satisfacció.
També serveix
per enfortir relacions personals,
millorar l'autoestima
i afavorar el que tens.
I incorporar pràctiques de gratitud
a la teva vida pot ser una època
que ens permeti
que la teva vida pot ser una eina poderosa
per millorar la teva salut mental
i el teu entorn.
Som una societat agraïda?
O aquí fallem una mica?
Aquí fallem.
Creiem que som una societat
a qui li costa agrair.
Creiem nosaltres.
Perquè estem instaurats
en la cultura de la queixa.
Tenim més tendència a queixar-nos
pel que no tenim
que ara i el que sí que tenim.
Si la teva ajuda i nosaltres no ho volem,
o ho pots veure
com una intromissió a la teva intimitat
o que t'infravaloren.
Inclus, a vegades,
pots estar agraït de l'ajuda
però no de la manera
que t'agraden oferir.
De totes maneres, coincidim que sovint
és un primer moment,
potser en un primer moment
potser no agraïm,
però amb el temps
i ajuda, el suport
que t'ajuda
a valorar el suport
que t'ha ofert.
I ens agrada quan ens agraeixen a nosaltres?
Això sí, no?
Doncs hi ha de tot.
Però, per exemple, hi ha persones
que per la seva manera
se'n tendeixen
a ser agraïts a la resta.
Però no volen rebre l'agraïment
ja que no consideren
que no hi ha aquesta necessitat.
Altres no s'hi senten comodes.
Però creuen que no s'ho mereixen.
I per què penseu
que no acceptem els agraïments?
Bé, com hem dit abans,
potser pensem que no ens ho mereixem.
A més, a nivell físic
ens podem posar vermells,
a nivell emocional sentir vergonya...
També ho veiem vinculat
a com ho hem viscut des de petits.
Ens condiciona si hem tingut
una família que agraeix de forma habitual
o si hem tingut una família
que no té aquest costum.
Hi ha cultures on es tendeix a agrair.
En canvi, aquí, el nostre territori
es dona per sentar coses
que potser en altres territoris
ho valoren perquè no ho tenim.
També hem de dir
que depèn de la persona i del seu caràcter.
Però sí que a nivell cultural
hi ha una dificultat en ser agraïts
i en alegrar-nos
per la felicitat dels altres.
Podríem dir que tenim més tendència
a la inveja que a l'agraïment.
Això es pot provocar
que quan una persona
és agraïda amb nosaltres
ens generi certa alerta.
Ens podem preguntar
què és el que passa
i pensar que ens està fent la pilota
o que busca alguna cosa.
També he de dir
que a nivell de cicles vitals
hi ha un canvi.
Per exemple, un adolescent
no té tendència a agrair
ni a confiar en ningú
ja que està en un moment vital complex.
En canvi, quan algú
està a prop de l'amor
o quan ha viscut una situació difícil
té més tendència a fer balance
de la seva vida
i a ser agraït
amb tot el que ha viscut.
Per què diem gràcies?
Dient gràcies què volem demostrar?
Els motius dels quals donem les gràcies
són molt diversos.
Tant com persones,
des de veus a les veus creiem
que estan acostumats a dir gràcies
quan estem contents
amb el tracte que ens han donat
inconscientment ja no ens surti gràcies
quan alguna persona
ens tracta malament.
Per exemple, quan parlem
de l'atenció al públic
un gràcies
i una rialla
és la manera d'agrair
que ens han tractat bé.
Sembla fàcil això.
A vegades les coses més fàcils
són les que més ens costen.
És curiós.
Quan ho posem sobre el paper
i ho llegim dius
però on hem arribat?
Les seguretats també.
És un mirall de com és l'altra persona.
Sempre diem gràcies sentint-ho
o aquí també és allò com
ja he complert amb la papereta?
Hi ha persones que potser sí
però hi ha vegades que ho diem per costum.
No és que no ho sentim
sinó que ja ho diem de forma automàtica
De quines altres maneres agraïm també?
Es pot agrair de moltes maneres.
Agraïm amb fets.
Retornem amb un bon tracte.
Amb alguna cosa material
que sigui comprada o feta.
Culturalment oferim detalls alimentaris.
Ja siguin cuinats per un mateix
o comprats.
Amb aquest sentit
quan oferim alguna cosa elaborada per nosaltres
creiem que és un agraïment
més significatiu
i és una part de la teva Laura.
Es veu que hi ha hagut
un temps invertit.
Dieu que
es pot entrenar això de l'agraïment?
O què?
Com el bàsquet.
Igual, igual.
Una manera de començar
a entrenar els agraïments
pot ser amb nosaltres mateixos.
Per exemple, es pot fer
agraint el que tenim, el que som,
el que hem aconseguit
i també es pot fer
en relació a les circumstàncies vitals
en els moments
que ens han fet actuar
de noves formes
i créixer com a persones.
Un altre entrenament
que us recomanem
és tenir l'hàbit d'escriure 5 coses
que reeixes
a la fi del dia
i això ens ajuda
a viure
i a valorar el que tenim.
És complicat això.
Sí, jo no ho faig,
però ho hauria de fer.
Sí, sí, penso que tots ho fem una miqueta.
Això si ho féssim,
l'autoestiment aniria millor.
Això ajuda
i seria la manera de tancar el dia
amb els deures fets
i crec que descansaríem està millor.
No pau amb el món, que es diu.
És una cosa molt terapèutica al final.
Perquè de rebot
estàs entrenant altres estats teus.
La por, la vergonya,
tot això del que diran,
perquè estem preocupats,
que trenqués el gel.
Sí, sí.
Quins són els agraïments generals
que voleu fer des de les veus
en aquest darrer programa?
Fer aquest programa a Radio Targa
és un plaer per nosaltres.
Parlar de salut mental
i relacionar-nos amb qualsevol tema
és molt important.
Tenir aquest espai és un luxe.
Tots els conductors que hem tingut,
el Ramon, la Gemma i l'Aleix.
L'agraïment és mutu, eh?
Sí.
Gràcies.
L'agraïment és mutu perquè també,
a mi personalment,
m'heu obert un camp
i m'heu fet reflexionar molt
durant aquesta temporada.
I això és el que em quedo jo.
Però nosaltres estem contents
perquè vosaltres no us feu estar
a casa.
Hi ha una complicitat
que ens dona molta tranquil·litat.
Jo agraeixo, eh?
La meva feina és un luxe.
Ja us ho dic.
Si jo me'n vaig a dormir
cada dia molt tranquil,
faig molts d'aquests deures de reflexió,
però ho faig treballant.
Aquesta ha sigut una de les accions
que aquest any conduïn per primera vegada
m'ha fet reflexionar sobre moltes coses
des del vostre punt de vista.
I això és el que em porto a aquestes vacances.
Gràcies.
Nosaltres també perquè de rebot també ho fem.
Sí, sí.
Estem fent aquí una teràpia col·lectiva.
Molt bé, molt bé.
Què més? Quins agraïments més?
Doncs també agraïm a la Nova Targa
que cada mes ens pugui donar un espai
per arribar a tots els seus lectors
i també disposar d'una pàgina sencera
i fer aquestes col·laboracions.
És a dir, el que parlem aquí,
després ho resumim,
i va parlar la Nova Targa.
I a més, en paper que queda escrit
és una manera d'anar-t'ho recordant també sovint.
Sí, sí, sí.
Després també, com no als orients,
agraïm que dediquem el temps a escoltar-nos,
a l'esvaloració d'aquests orients
que ens donen les seves opinions
i ens fa arribar les seves valoracions
per millorar cada dia.
I ens agraïm a nosaltres mateixos.
Clar que sí.
Al nostre equip,
per l'espai que hem creat,
per la confiança que tenim,
per la confiança i la seguretat que tenim,
per la lluita conjunta
de donar veu a aquestes veus
que a vegades no hem tingut.
Molt bé.
Clar que sí, clar que sí.
Sou un equip, de fet, sou un equip,
i aquí, mira,
aquí potser heu descobert
una nova faceta també de la vostra vida,
que és fer ràdio.
Qui us ho hauria dit, això fa uns anys?
Jo no ho hauria dit mai.
Aquelles coses que vos tan llunyanes, no?
No, però jo...
Jo com que han dit ràdio, jo m'ho apunto jo.
Jo també.
Sí, sí, a mi m'encanta també.
Això que molta gent, el primer que ve aquí
a moltes entrevistes, que m'hi trobo,
és que estic nerviós quan entren per la porta.
No, no, jo els hi dic.
De què venim a parlar, d'aquest tema,
que sabem que dominem, que controlem,
que ens han preparat.
Ja està, deixa els nervis a la porta,
perquè et perdràs un moment molt bonic
que és fer ràdio.
I llavors, quan surten, diuen,
ostres, m'ha passat el temps molt ràpid
i és veritat, els nervis no portaven enlloc.
I això és una cosa que hem d'afrontar
moltes apartats de la vida.
A vegades, les pors, les inseguretats,
els nervis, el que diran,
ens tanca moltes portes
i estem perdent realment el temps.
Perquè llavors, ja quan passa aquest dia,
ja tens un dia menys.
Un dia menys.
És que passa molt ràpid tot això.
S'ha de viure el dia a dia i el millor possible.
Si t'agraeixes de tu mateix, també...
Vull dir, al final, no sé si tens tant suport,
tant feedback.
Ens hem d'estimar més, també, nosaltres mateixos.
Això, a vegades, també ho deixem una mica a banda.
Sí, sobretot.
Sí, sí.
Però l'hem de treballar.
Hi ha una frase que diu que és això,
no ens estimarà ningú mai tant com nosaltres mateixos.
I aquesta s'hauria de ser la premisa
que haurien de portar escrita.
Aquesta és la frase que portem?
No, no, no.
És la premisa de tu.
No, no, no.
Ara encara falten experiències pròpies
i coses que agraïu vosaltres mateixos.
A veure, què ens expliqueu?
A veure, jo, agraïment,
és una paraula que la puc relacionar amb la gratitud.
Venent de la mà,
i em sento amb la testatura d'agrair
per estar en aquest món
i ser una alegria per als meus pares.
També vull agrair els meus fills
que em facin mare.
No em demana.
Estimo tot el que m'envolta.
Serena per les coses que no puc canviar.
Sóc responsable només per avui.
Considero que no estic sola,
però jo me'n sento.
El meu cap va a la seva
i em costa gestionar les emocions.
L'agraïment em costa reconèixer-lo.
O sigui...
O és, Manoli,
deures per aquest estiu.
Deures.
Deures, tens deures.
La temporada que ve m'ho expliques.
Però l'agraïment l'has de començar a reconèixer.
I tens que començar a treballar això.
I autoestima a tope.
Mira, us poso deures avui.
No s'esperava això.
L'autoestima és molt fàcil de dir.
No s'esperava això.
A veure, Irene.
Doncs jo agraeixo
principalment la meva mare,
perquè sempre he buscat recursos
per ajudar-me.
Quan estàs malalt i així,
necessites ajuda i que una persona busqui tant,
s'agraeix...
A vegades és quasi...
T'hi jugues la vida.
En el nostre cas, t'hi jugues la vida.
Si algú et pot ajudar realment,
doncs és una salvació.
Després, també agraeixo
la rutina de l'ESRC,
el Servei de Rehabilitació Comunitària,
que personalment també m'ha salvat.
Necessitava eines i companyia.
Vull agrair els meus companys també del SRC,
perquè ens recolzem i ens escoltem.
Som un grup de persones que ens entenem
d'una manera molt profunda.
I això, per mi, és un tresor.
Estem tots tancats en un lloc...
Bueno, no tancats, eh?
Estem tots en un lloc...
Compartint espai.
I qui t'entendrà millor que una altra persona
que està passant alguna cosa similar,
donem el caliu.
Molt bé. Pepe.
A tanta gent li voldria donar l'agraïment,
però bueno,
als meus amics, que ja sabem qui som,
el programa sobretot,
que al final ja li donaré l'agraïment,
a la meva família,
sobretot a la meva filla,
que me farà avi,
i això sembla que no,
ha sigut com un d'allò...
Clar que sí, un estímul,
una pujada d'estima, clar que sí.
Un estímul molt gran per tirar endavant,
perquè jo estic...
Estic passant per un procés,
per un procés, una mica d'allò,
i llavors això de iaio,
ja me veig jo...
Iaio, Pepe, clar, hombre...
No pot esperar més.
I això m'està donant més caliu,
més d'allò per tirar endavant,
i com no, el programa de ràdio,
monitor, aire cel,
que gràcies a mi continuo aquí a la ràdio,
i, com que no,
el programa de ràdio,
gràcies a mi continuo aquí a la ràdio,
i me dona molt suport,
en especial una persona,
que, bueno, si la tinc que anomenar,
l'anomeno, però...
La companya, l'amiga,
aire.
Jo, sense ella,
més d'una vegada fora,
ha caigut un any de nou,
i ella m'ha donat un suport,
i he tingut amb ella un vincle
que no he tingut amb cap persona.
No sé per què...
Com és que he tingut aquest vincle
amb aquesta persona
que no l'he tingut ni amb el psiquiatre,
ni amb ningú, en canvi ella,
doncs no sé.
I després, sí, a les meves germanes,
les vull anomenar, també,
no vull ficar una en més ni una en menys,
però sí vull ficar una en més,
que és la meva germana Mari,
que és, bueno,
té un cor que, bueno,
i ella també l'ha passat molt malament,
i, en canvi, ha estat sempre donant-me la mà.
I, bueno,
i a vosaltres ja l'he dit,
he posat aquí un regal... Carai!
I, bueno, dos regals. Carai!
I llavors ja al final...
Ui, quin misteri!
La gent no podrà veure per les xarxes,
ho penjarem i tant que sí.
Ostres, Pepe, no calia, però, veus, gràcies.
Clar, és el dia de l'agraïment,
és el dia de l'agraïment i...
Com ho sé...
És un dona irrebre agraït de les dues bandes.
Me sento molt agraït i me sento molt bé
per al programa aquest,
per al que diu el programa, per a les veus,
donant-li veu al que nosaltres sentim
davant de la societat
i que la gent ho senti
i que vegin el que pensem i...
No sé.
Radio Tarrega també té un regal per a vosaltres
i és que ja us anuncio que renovem el contracte.
Eh!
O sigui, vinga, va.
Quina il·lu!
Aquí, la temporada que ve,
continuareu aquí.
Tenim encara moltes coses...
Moltes coses per explicar.
Veus que costa poc?
Clar, és que amb agraïment
tot seria molt més fàcil.
Les dies serien especials, serien diferents.
Que bé, que bé, que bé.
Vinga, continuem amb agraïments, a veure.
La càndica que...
A la moa germana pel suport que m'ha donat
des que falta la mame.
El Salvador, company nostre de veus a les veus,
agraeix als seus pares que el portessin al món,
que l'estimessin
amb una educació,
agraeix a la seva germana
l'ajuda tots aquests anys,
agraeix a la seva parella
que l'estimi i el respecti
i el valori,
agraeix als seus amics per ser-hi sempre,
agraeix als professionals
del CAP i del SRC,
l'associació Alba,
el bon tracte que li han tingut amb ell.
Molt bé, i jo t'agraeixo
que han dit que avui, l'últim dia de la temporada,
t'hagis posat la manta al CAP que es diu
i vinga, i afrontar el programa.
Gràcies, Àlex.
Ho portes molt bé, la veritat.
Molt bé, molt bé.
I com sempre acabem tota la temporada
els programes amb una frase.
Quina frase ens porteu avui?
Que no és la meva, la meva aquella me l'he tret de la butxaca.
Sí, la direm en castellà
perquè considerem que es diu més així.
Avui us portem una edita
que es diu molt, la frase diu
Ser nacido, ser agradecido.
Bueno, és dir ben parit, no?
I tant. Ser agraït.
Sí, sí, tal cual.
Clar, vull dir, una persona t'agraeix alguna cosa
et fa sentir bé i tu agrair
és que el fet de donar algo
jo trobo que dona una satisfacció.
Hi ha gent que se sent molt còmode
més donant que no pas rebent.
Això ho vam estar parlant bastant estona.
Això passa.
Aquí don Pepe.
Sí?
El iaio Pepe.
Ja t'ho m'ha etiquetat.
El iaio Pepe s'ha resolt.
Ell agraeix,
però no vol que li agraeix.
No sé per què.
A vegades m'ho pregunto.
Et sents més còmode donant que rebent.
Sí, i a vegades m'ho pregunto
quan penso que he d'estar content
de quedar allò perquè la gent també...
Sí, sí, te'l donen.
Te'l donen ara.
Però no ho sé, de petit ha sigut una cosa
que ha sigut en el pujant.
Però no és pas dolent.
Al contrari,
és una cosa que es pot treballar
perquè jo conec gent que li passava el mateix
i després han fet com una mica de teràpia
d'intentar trobar-se en situacions
en què rebia.
I home, realment...
Sí, és gratificant,
però potser perquè la vida
ha tingut que tirar més ella
i tot això s'ha trobat en aquest estadi.
Però és un món que també es pot descobrir
i també és molt bonic rebre.
Clar.
El procés de la meva vida
que vaig arribar aquí
a aquesta ciutat que m'agrada tant,
que és Tàrrega,
tenia uns 4 o 5 anys
i he viscut un procés que he passat
per tot i tot això
i sempre he sigut una persona
que m'he trobat bé al temps del sindicat,
sempre he acollat,
he ajudat amb el que he pogut
i ara m'han ajudat molt
amb el procés que vaig començar
que vaig caure en la depressió
i ara me trobo molt bé,
me trobo en un estat molt bé.
I espera't.
I ara quin regal te fan, eh, David?
Això sí que és un regal.
Però ara us regalo jo això a vosaltres.
Molt bé.
Lo que pasa es que lo faré en castellà
que me trobo més...
I diu, en el aire de la radio
una voz se eleva,
llevando consuelo, guía,
palabras que sanan, que inspiran
y que se abrazan.
En la frecuencia del alma
corazones enlazan.
Gracias a vosotros
que abrir las ondas
a la esperanza.
Que cada visión es un faro
en la bonanza,
en cada nota, en cada historia contada.
Tu voz
se convierte
en caricia deseada.
Tal vez se convierta...
Por esos momentos de empatía
y compresión
lo agradecemos
con profunda admiración
todo el equipo.
Estamos aquí.
Que...
Que sigan las ondas
llevando luz y verdad.
Gracias, querida radio,
por este espacio vital
donde la salud mental
encuentra su lugar.
Gracias y gracias
de la radio que nos doneu
este espacio para poder hablar
nosotros de...
Que bonic!
Que ben fet!
Molt maco!
Que bonic!
Moltes gràcies!
No ploris a ells!
Que és dolenta!
No, és que s'emociona!
Sí!
Bueno, però...
Os lo mereceu a tu, a tots.
A veure, l'equip de radio
també té molta història per a mi.
Tinc que nomenar el Ramon Collenet
que vam estudiar junts.
Són de la mateixa edat
i també hem anat a dir
que des que vam començar l'institut
hem viscut.
I després trobàvem-lo aquí
quan van començar la radio.
I estem en contacte
perquè està Bilbao.
Però sempre estem...
En feedback, sí.
I hem parlat amb ell també.
Ara fa temps que no contactem,
però sempre el tenim present, el Ramon,
un dels grans de la ràdio.
Ostres!
Ha arribat l'hora d'anar de vacances, eh?
Jo sí que marxo.
Marxo 15 dies...
De marxar al poble
que m'ha de reneixer.
Molt bé!
De circumstàncies de salut
vaig haver de venir cap aquí
a la meva estimada Tàrrega.
I vaig 15 dies
a veure la família
i sobretot amb una tieta, que és la única que m'hi queda.
Està una mica cap aquí, cap allà
i la vull veure abans que quedi allò.
I quin poble és?
Véled, Benaudalla.
Si ho busqueu, és un dels pobles més...
No perquè ho digui jo, eh?
És un dels pobles més bonics que hi ha a Granada.
Perquè hi ha la Sierra Nevada, que la toques,
i Motril, que es colza a 11 quilòmetres.
I és un poble...
Com una vall.
Que neix d'allà a l'aigua.
Ostres, quina màgia!
És boníssim. Que bonic!
I ara fan les festes de Sant Antoni
i fan aquesta festa que hem posat
a la Fala de Moros i Cristianos.
I el poble es posa així.
A tope, a tope.
I vull anar més que res per desconectar
i sobretot per veure una mica
aquesta tia que...
Molt bé, clar que sí.
Algú més de vacances
o plans així guais per aquest estiu?
Bueno, jo ja vaig anar a Màlaga.
Ah, clar.
Sí, nosaltres vam anar a Màlaga.
Carai!
I espera't, que aquí no s'acabi tot, eh?
Que podem agordejar també, eh?
Uala!
Però què passa?
Ostres, molt bé, molt bé, molt bé.
Jo crec que tindré una bona dosi de platja aquest any.
Platja, piscina...
Sí, clar.
La piscina, a tope.
Dos dies a la setmana.
Bueno, l'estiu passarà ràpid, eh?
Ja tornarem a estar aquí, que la Fira...
La Fira al Teatre.
La Fira al Teatre ja ens dona el tret de sortida
gairebé a la temporada.
D'aquí dos dies tornarem a estar aquí a la ràdio fent ràdio.
Ara, desconectar una mica i sobretot, sí,
fer això, fer una mica de reflexió
de tot el que hem anat parlant,
que ha sigut molt, gràcies als podcasts que tenim,
doncs podem anar recuperant aquestes seccions
i poder reflexionar una mica
de tot el que hem parlat,
que aquí toquem matèria
amb la gent que no ens coneix.
Jo crec que queda poca gent que no ens conegui
perquè aquesta secció realment és de les que
la gent s'escolta en aquell moment
en què pot descobrir, i a més,
parlem de la vida, del que ens passa cada dia,
del que ens pot passar qualsevol de nosaltres,
de com combatre-ho, estem donant eines, carai,
què més podem fer des de la ràdio, ja?
Eh?
Doncs res, jo sí que us volia fer un agraïment molt gran
aquest any, sobretot per la fidelitat
a la ràdio,
heu portat la secció superbé,
també agrair a totes les monitores
que us han acompanyat, que també han vingut aquí
dia rere dia amb nosaltres,
i que res, que entre tots
intentem fer una ràdio millor, evidentment,
i el millor de tot, una societat millor,
que és el que...
Jo crec que és la nostra lluita principal,
amb aquell grup que vau crear,
també d'activistes,
jo crec que una mica va per aquí,
hem d'intentar entre tots fer una societat millor.
I aquest és el nostre petit gra de sorra, no?
Sí, sí.
Doncs res, l'any que ve,
la temporada que ve, ens tornem a veure aquí,
a sentir, aquí a la ràdio.
Voleu recordar una mica,
la gent que no us conegui,
què pot fer per contactar amb vosaltres?
Sí, si algú es vol posar en contacte amb nosaltres,
l'edició és en el telèfon
de servei de comunicació comunitària,
903-3122-47,
i el seu correu, src.arrega-rober-gss.cat,
repeteixo.
Si algú es vol posar en contacte amb nosaltres,
estaré en contacte amb vosaltres,
molt contentíssims.
Us deixem el telèfon
de servei de comunicació comunitària,
903-3122-47,
i el seu correu, src.arrega-rober-gss.cat.
Fantàstic.
I que us segueixin també per les xarxes socials,
que teniu un Instagram força xulo i força actiu.
Res, bon estiu.
Bon estiu a veure les veus
i res, agafar força i energia
per l'any que ve,
continuar donant missatges positius aquí a través de la ràdio.
Gràcies, Alex.
Bona nit. A reveure.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.