Bon dia! Són Les Puït!
Molt bon dia des de Ràdio Tàrrega, quan són les vuit del matí d'aquest dilluns, primer de juliol de 2024.
Què tal, com estem? Aquí a la ràdio, a punt per estrenar un nou mes al teu costat.
Ara mateix, 16,4 graus de temperatura a Tàrrega i el cel tapat.
Aquí comencem una nova edició del de boca en boca i tot just estrenant el mes de juliol de boca en boca, versió reduïda d'estiu.
Estarem amb tu fins a les 9 del matí i alguns dies també tindrem entrevista d'actualitat a partir de les 9 del matí.
Una versió reduïda del de boca en boca que anuncia ja l'arribada definitiva i oficial de l'estiu.
Aquí a la ràdio.
Avui el de boca en boca, aquesta primera hora com sempre, la dedicarem a posar-te al dia de tot el que passa al nostre voltant.
D'aquí uns minuts ampliarem la previsió meteorològica, compartirem efemèrites històriques i efemèrites musicals
i també compartirem amb tu la darrera càpsula de la poesia, els versos indomables.
Amb en Pep Sanz.
A dos quarts de nou repassarem les portades que diuen els diaris en paper i en digital.
A tres quarts de nou tindrem el repàs de les notícies de prop i avui a les 9 del matí tancarem temporada
amb l'associació dels Amics de l'Arbre de Tàrrega.
Aquest serà el contingut del de boca en boca versió reduïda d'estiu d'avui, 1 de juliol.
Gràcies per continuar amb nosaltres.
Gràcies per acompanyar-nos.
Aquesta vida que estem vivint i és igual, estem de guais, que sembla un somni però està passant.
L'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espanta si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res.
El pes que tinc de volar sé qui vull ser, no em serveix.
Comença un dia nou amb el tranjo de fons, tot allò que cau em fa ser així com soc.
Vull sentir que en tinc prou, em serveix.
Comença un dia nou amb el tranjo de fons, tot allò que cau em fa ser així com soc.
Vull sentir que en tinc prou, em serveix que ho doni tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis però estem aquí,
tot al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint.
I és igual, estem de guais, que sembla un somni però està passant.
L'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot,
un punt de llum, un pou de pos.
Fes-me tocar el sol fins que em cremi,
fes-me creure en tot fins que em trenqui.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot,
un punt de llum, un pou de pos.
Fes-me tocar el sol fins que em cremi,
fes-me creure en tot.
Sort en tinc de tu.
I think some things I never say,
like who uses typewriters anyway,
but you're in self-sabotage mode throwing spikes down on the road.
But I've seen this episode and still love to show
who else decodes you
and who's got more of you like me.
And who's gonna know you if not me?
I laughed in your face and said,
you're not Dylan Thomas, I'm not Patti Smith.
This ain't the Chelsea Hotel, we're modern idiots.
And who's gonna hold you like me?
Nobody.
No fucking body.
Nobody.
You smoked an eight-seven bars of chocolate.
We declare Charlie Puth should be a bigger artist.
I scratch your head, you fall asleep,
like a tattooed golden retriever.
But you awaken with dread, pounding nails in your head.
But I've read this one where you've come undone.
I chose this cyclone with you.
And who's gonna hold you like me?
And who's gonna know you like me?
I laughed in your face and said,
you're not Dylan Thomas, I'm not Patti Smith.
This ain't the Chelsea Hotel, we're modern idiots.
And who's gonna hold you like me?
Nobody.
Nobody.
Nobody.
Sometimes I wonder if you're gonna screw this up with me.
But you told Lucy you'd kill yourself if I ever leave.
And I had said that to Jack about you, so I felt seen.
Everyone we know understands why it's meant to be.
Because we're crazy.
So tell me, who else is gonna know me?
At dinner you take my ring off my middle finger and put it on the wall.
People put wedding rings on and that's the closest I've come
to my heart exploding.
Who's gonna hold you like me?
Who's gonna know you like me?
And you're not Dylan Thomas, I'm not Patti Smith.
This ain't the Chelsea Hotel, we're two idiots.
And who's gonna hold you?
Who's gonna hold you?
Who's gonna hold you?
Who's gonna hold you?
Who's gonna hold you?
You left your typewriter in my apartment.
Strip off the torture, go its department.
Who else becomes you?
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
El dims.
Bon dia.
de N. L. P. Cruz i Javier Bardem.
Yo te quiero, hija.
Y no quiero que hagas tortillas para nadie más.
Posteriorment va començar a aparèixer asiduament al gran pantalla
amb cintes com històries del Cronen,
La flor de mi secreto i La Celestina,
fins arribar a La Buena Estrella,
interpretació que li va avali diversos premis
i una nominació al Premi Goya com a millor actor protagonista.
La seva actuació al pianista el va fer guanyar el premi PAOA
al millor actor secundari al festival de cinema Vinyar del Mar
i va tornar a actuar amb Bigas Luna a Bola Verunt i Són de Mar.
L'any 2001 va tornar a coincidir amb N. L. P. Cruz a Blow,
protagonitzada per Johnny Deep,
i que va suposar la seva incursió a Hollywood,
que li va obrir les portes a altres projectes com Bad Boys,
de Alamo i Elisabeth, de Golden Age.
Inglaterra está esclavizada por el demonio
y nosotros tenemos que liberarla.
Com a actor consolidat, ha participat al Che guerrilla
de Steven Soderbergh
i també ha protagonitzat el telefilm Caravaggio
donant la vida al pintor i al cònsul de Sodoma
en el paper del poeta Jaime Hill de Vietman.
Molla també ha dirigit un parell de curmetratges,
Walter Peralta i No me importaría irme contigo
y las películas No Somos Nadie, Cinemart i 88
i també ha escrit els llibres les primeres veces
i Águas Tancada.
De dilluns a divendres, de boca en boca.
I encetem més en aquest espai teu de la ràdio
de les efemèries musicals del dia i el de la cançó del dia d'avui.
Avui, 1 de juliol.
Ens situem per començar en la nostra màquina del temps,
l'any 1945.
Tal dia com avui, del 1945, neixia Deborah Harry a Miami,
cantant de la banda de New Wave New Yorkina Blondie.
Després de la dissolució del grup, van registrar en solitari.
A finals dels anys,
va participar en el renaixement de Blondie,
que dura fins a l'actualitat.
També tal dia com avui, del 1951,
neix Fred Schneider a Newark, a New Jersey,
cantant i taclista del grup de la New Wave B-52.
Després de la dissolució del grup,
van registrar diversos discs en solitari.
I passem a un 1 de juliol de 2005.
Un 1 de juliol de l'any 2005 ens deixava Luther Van Dros,
a Edison, Nova Jersey,
com a conseqüència d'un vessament cerebral
degut a la seva diabetes.
Tenia 54 anys,
intèrpret de ridícula de la B-52,
i va ser la primera de la seva vida.
Tenia 54 anys, intèrpret de ritme en blues.
Durant anys, van registrar veus per altres artistes.
Tot i que debutava en solitari l'any 1976,
no seria fins l'any 1981, amb el tema Never Too Much,
que va començar de veritat la seva singladura discogràfica.
També tal dia com avui, de l'any 2008,
la banda argentina Los Fabulosos Cadillacs
disolta anys enrere,
reinicia la seva activitat oferint un concert gratuït
al Planetario de Buenos Aires.
I la cançó del dia d'avui es situa en 1 de juliol de 1963.
Els Beatles graven el single amb les cançons
She Loves You i I'll Get You.
El disc es llençaria al mercat el mes d'agost
i seria el més venut del grup el Regne Unit.
Sense cap mena de dubte, cançó del dia d'avui pels Beatles
i el seu She Loves You,
amb motiu de la seva gravació, tal dia com avui.
I she don't really want to say it.
She says she loves you and you know that can't be bad.
She loves you and you know you should be glad.
She says you hurt her so, she almost lost her mind.
But now she says she knows you're not the hurting kind.
She says she loves you and you know that can't be bad.
She loves you and you know you should be glad.
She loves you, yeah, yeah, yeah.
She loves you, yeah, yeah, yeah.
With a love like that, you know you should be glad.
You know it's up to you.
I think it's only fair.
Why doesn't her to do?
Apologize to her.
Because she loves you and you know that can't be bad.
She loves you and you know you should be glad.
She loves you, yeah, yeah, yeah.
She loves you, yeah, yeah, yeah.
With a love like that, you know you should be glad.
With a love like that, you know you should be glad.
With a love like that, you know you should be glad.
Yeah, yeah, yeah!
Yeah, yeah, yeah, yeah!
Benvingudes a Versos indomables, el racó de la poesia de Radio Tàrrega.
En aquest petit espai us diem versos, parlem de poesia, d'imatges i poetes que ens toquin
una mica d'existència i ens la facin indomable.
Us parla en Pep Sanz des de Radio Tàrrega.
Benvingudes, com estem? Arribem al final de la temporada.
Esperem que els versos que hem compartit al llarg d'aquests mesos us hagin fet l'existència
una mica més indomable i us hagin cridat a estimar la poesia o, si més no, a veure-la
amb uns altres ulls.
En el darrer Versos indomables vam escoltar els versos més indomables de tots, els més
indomables de la poesia catalana, Versos als marges, Versos queer, Versos a GTVI.
Avui acabem temporada amb més poemes de l'antologia Amors sense casa, a cura de Sebastià
Portell i publicat a AnglEditorial.
A més, tenim el plaer d'escoltar-los amb les veus de Naom Illadó i Raquel Pena.
Esperem que els gaudiu.
Bon estiu.
La nit mostra les genives.
Entre ginyes d'estel i una brusca suau, com a sucre molt sobre les parpelles.
M'he desvetlat somiant que avançava, en línia contínua, que em tirava de cap al mar i t'avidava
amb la imperiosa necessitat d'acometre infraccions.
M'he arrebaçat de viu en viu el cor i te l'he deixat sobre l'asfalt, amb els ulls, el fetge
i el sexe sacnant colors.
Pous de falleres i una lluna de matany.
Diluï.
Cúmuls de fosca entre els dits.
He pensat que l'alegria era a l'autopista, sota el ruixat abismal,
el ritme de pas devianats, amb plaers mai vists dins la boca
i el cervell cublidel·lesme quan incorren el pecat.
En la imprudència que m'estira a fer-me de tèria,
feta l'ofrena dels òrgans vitals,
i travessar murs de gebre fins a arribar al matí,
i recompondre les evideses, cada una al seu lloc,
tornar a esperar a fer-me pluja per romandre en la teva albada,
i fer un poc meus els teus rodiments, la teva erva negra.
Glòria Julià Stelric.
Llengües.
No parlàvem la mateixa llengua, qüestió d'accent o dialecte,
però ens deien paraules l'un a l'altre,
com un pintor o poble d'ocells al cel d'un quadre.
Mentre xarrubs preníem te, i a la ràdio sonava l'um culso,
ens explicàvem la canícula del dia, l'espera impacient de trobar-nos,
les llums de colors i la música a les barques sobre el nil,
l'olor al bazar de les guaiaves, dels dàtils rojos, l'infern de la nit,
quan cadascú tornés a casa.
Hi havia gent que et saludava, i em presentaves, i jo responia,
amb una fórmula educada, el gest de la Malpite.
I tornava amb l'univers tranquil, d'acceptar tot el que no podíem expressar,
de somriure'ns entre els mots que no enteníem,
que inútils les llengües, el desig ho sap dir tot.
Manuel Forcano
Té tanta set, tanta set acumulada,
són dies, anys, un lustre sense beure,
sense mullar els llavis en aigua,
sense el plaer d'un líquid a la boca,
i sent brullar la font que té a tocar.
Des que ahir al vespre va trobar-te,
riu seductor, miratge a ple desert,
que calmaria el pes dents de la llengua,
la sacerdat ardent de la saliva,
esquerda que a la gola fa ferida,
però ha decidit no beure-hi,
no fondre l'atracció cap a l'aixeta,
no abandonar un asset, que és només seva,
i no concretar l'anel, i així no perdre'l.
Mireia Calafell
Feia el carrer a peu i amb un pedal,
i a deserir agitava la grava,
però en aquell moment m'era igual.
Dins el malson, al meu volcà,
la lava bullia ferma a l'osa eternal,
i a deu mil graus i pels ulls et cercava
per un carrer amb un afoscor total.
Vaig fer el camí, no hi vaig trobar cap trava,
i eres allà, assegut, llunyà i real.
De cop el cos i el bull mirant tot vava,
i ho foren més quan el teu vell per dalt
em va aferrar amb amor la meva fava.
Carles Rabassa
Aquest estiu, la millor experiència a la Terrassa de l'Ateneu.
Gaudeix dels nostres concerts en directe i sopes populars.
Cada cap de setmana viu l'ambient únic i especial de l'Ateneu.
El teu espai d'estiu a la fresca a la plaça del Carme de Tàrrega.
Bar-cafeteria Ateneu.
El lloc perfecte per compartir moments inoblidables.
Disseny, confort i estil a Bona Llarmobles.
És el moment de fer canvis a la teva llar,
habitacions juvenils de matrimoni, vestidors a mida, menjadors
i gran exposició en sofàs.
Bona Llarmobles, a l'Avinguda Barcelona 2 de Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a FiraTàrrega.com
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Venda d'entrades a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 5 al 8 de setembre.
Coneixem l'etnić.
2.15 de nou del matí anem a al recull de premsa d'aquest dilluns,
1 de juliol de 2024.
Comencem, com cada dia, amb la portada de diari segre.
Exposen cartes escrites per lliuretants des de l'exili
o en camps de concentració.
El nou de juliol, a l'IEI,
arrenca la divulgació d'unes missives recopilades per la paeria.
La majoria expliquen les penalitats que vivien i l'anyorança.
El que fa les famílies, les de Miquel Sol Torres, Josep Pac i Joan Fontó Bauliver, entre d'altres.
Fotografia emportada de segre a la vall de Buí, epicentre del Trail Running,
la desenedicció del Garmin Mountain Festival, la més dura de les adverses condicions meteorològiques.
Reuneix 3.000 corredors de 30 països en les diferents activitats.
Moren tres treballadors d'un hotel de Benasc en un accident. Van caure amb un cotxe al riu Ecera.
Al Museu Morera s'obren els nens amb el taller familiar Abstractes.
En clau internacional, Le Pen guanya la primera volta de les legislatives i Macron s'enfonsa a França.
Passem a la portal periòdico. Le Pen disputarà amb l'esquerra el control de l'assemblea francesa.
L'extrema dreta guanya per primera vegada unes legislatives, però no s'assegura la majoria.
Macron, relegat al tercer lloc, fa una crida a la unitat demòcrata i republicana de cara a la segona volta.
També en portada del periòdico, la inspecció acredita irregularitats a les obres del Camp Nou.
Treball detecta impagaments i altres males pràctiques en 40 dels 59 subcontractistes.
Pel que fa a successos, Catalunya acumula sis morts violentes en només quatre dies.
I en clau esportiva, el periòdico explica que Espanya es veurà quarts amb Alemanya al golejar Georgia 4-1.
Passem a la portada de l'avantguàrdia. França dona la victòria a l'extrema dreta i sanciona Macron.
Reagrupament nacional guanya la primera volta amb el 34%, el davant de l'esquerra amb el 29%.
L'avançament electoral penalitza el partit presidencial que cau del primer lloc al tercer.
Espanya suposa els centres d'emigrants fora de la Unió Europea.
El govern central jutja el pla de Meloni imprudent i perillós.
La rebaixa de la jornada a 37 hores i mitja afectarà el 75% dels assalariats.
Fotografia emportada per Nico Williams i Lamín Yamal, recital d'Espanya contra Georgia 4-1.
Anglaterra salva l'eliminatòria a la pròrroga gràcies a Bellingham.
I en aquest cas, l'avantguàrdia entrevista avui a Mariana Matsukako, economista.
Que afirma que les guerres avui han de ser clima, salut i bretxa digital.
Pel que fa a tecnologia, Madrid disputa el lideratge a Barcelona en start-ups.
Passem al digital de l'Ara. L'extrema dreta de l'EPEN arrasa la primera volta.
Els resultats provisionals donen un 33% dels vots a reagrupament nacional.
El nou front popular aconsegueix el 28,5% dels sufragis i la coalició de macroeconomics.
El Partit Popular ha de ser un partit de la ciutat que ha de ser un partit de la ciutat.
El Partit Popular ha de ser un partit de la ciutat que ha de ser un partit de la ciutat.
El nou front popular aconsegueix el 28,5% dels sufragis i la coalició de Macron queda tercera.
Catalunya és la comunitat amb més impostos verds.
Madrid, en canvi, no recapta ni un euro amb tributs ambientals.
I en clau político-judicial ofensiva del PP per fer caure el fiscal general de l'Estat.
I en clau político-judicial ofensiva del PP per fer caure el fiscal general de l'Estat.
L'esposa de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, declararà divendres als tribunals.
Passem al digital del país.
L'ultradreta aconsegueix la seva primera victòria en unes legislatives.
El partit de l'EPEN guanya amb el 33,5% per davant de la coalició d'esquerres,
amb el 28,5% i de Macron amb el 22,1%.
El president crida a la unió dels demòcrates en la segona volta, domenge que ve.
Aquí, sobre l'enquesta de 40 db, el país explica que el bloc de la dreta amplia la seva avantatge un any després de les eleccions.
El PSOE redueix la distància amb el PP però, sumar, es desploma.
I en clau esportiva, sobre l'Eurocopa 2024, el país, Espanya, es llueix després d'un ensurt.
Per la seva banda, Bellingham salva Anglaterra del desastre davant de Eslovàquia.
I tanquem aquest repàs de portades amb el digital del mundo.
L'extrema dreta escombra Macron i sobresalta Europa.
La fotografia emportada també coincidint el mundo per la Minyamal i Nico Williams, victòria d'Espanya sobre Jòrgia, 4-1.
I avui el mundo explica els cinc indicis que acorralen el fiscal general en el cas del novi de Ayuso.
I en aquest cas també el mundo es fa ressò de l'enquesta de Sigma 2, el 68% dels espanyols, en contra d'una finançació singular per Catalunya.
En clau econòmica, la reducció de la jornada laboral de Díaz costarà 12.000 milions a les empreses.
I els més grans ensenyen als petits la fórmula màgica d'un institut amb alumnes de 15 països.
Múrcia implanta en èxit un pla únic a Espanya contra el fracàs de nois de batxillerat que donen reforç i tutelen els seus companys d'ESO.
Vull tenir 38 minuts del matí. Continuem en aquesta primera hora del de boca en boca.
Se'm va demanar interrompre la jubilació per derrotar el Maxime Le Mans.
Aquesta setmana a Cinemés Majestic, Group 4, el meu dolent preferit.
I una setmana més, Del Revés 2.
On deixo les coses?
Una emoció nova!
I Casa en Flamés.
Imagineu-vos en un lloc on us agradaria estar.
Recorda, les teves entrades on-line a Circusa.com.
Ja està, ja podeu obrir els ulls.
Presopostos participatius de Tàrrega.
Ja podeu consultar l'estat de les propostes rebudes i veure quines tenen opcions de ser finalistes.
El dijous 4 de juliol a les 7 de la tarda a la sala anexa de la biblioteca Germanes Güell es durà a terme el taller Top 10,
una jornada participativa que servirà per decidir els 10 o 15 projectes que passaran a la fase de votació final.
Aquesta és una de les etapes més importants del procés.
T'hi esperem.
I no pateixis, que no cal parlar en públic ni conèixer a fons el procés, ni haver participat prèviament.
Això sí, hi haurà pica-pica per a tothom.
Consulta tota la informació sobre el taller Top 10, el procés i l'estat de les propostes rebudes
al web dels Presopostos Participatius.
Participa.tàrrega.cat
Organitza la regidoria de participació ciutadana.
Vine a la botiga, bona nit.
Trobaràs tot el que necessites per a un somni reparador.
Matalassos i coixins de les millors marques nacionals per oferir-te el millor descans.
La nostra prioritat, el teu descans.
Bona nit al carrer Orient 3 de Tàrrega.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Òmer.
Aquest estiu, la millor experiència a la Terrassa de l' bateau.
Aquest estiu, la millor experiència a la Terrassa de l' bateau.
Gaudeix dels nostres concerts en directe i sopas populars.
viu l'ambient únic i especial de l'Ateneu.
El teu espai d'estiu a la fresca, a la plaça del Carme de Tàrrega.
Bar-cafeteria Taneu,
el lloc perfecte per compartir moments inoblidables.
Estàs escoltant...
Radio Tàrrega, 92.3.
Les notícies de prop.
Tres quarts de nou del matí anem al recull de premsa,
en aquest cas les notícies de prop
del que fa aquest cap de setmana.
L'Ajuntament de Tàrrega
ultima les obres de reforma de l'Avinguda de Cervera,
el principal accés al núcleo urbà des de la Besanest.
Els operaris duen a terme aquests dies
la fase final dels treballs
que se centra en la millora de la calçada
amb l'aplicació d'una nova capa asfàltica.
El que fa és que els operaris
s'hagin d'aixecar a l'aigua
per la millora de la calçada
amb l'aplicació d'una nova capa asfàltica.
Al mateix temps, s'està enllestint la rotonda
que s'ha construït al punt intermèdia de l'Avinguda,
just a l'indret on s'encreuarà
amb la futura circunvalació del sector oriental de la ciutat.
Les obres s'emmarquen dins un gran projecte urbanístic
que suposa la modernització del tram
de l'antiga carretera nacional 2
entre la plaça de Riembau
i la connexió amb l'autovia A2,
adaptant el vial al desenvolupament urbanístic actual.
El capital de l'Urgell deixarà així
arranjat un espai urbà de 14.000 metres quadrats
amb un pressupost de 622.720 euros.
El projecte adjudicat a l'empresa Sauriger SAU
també inclou la instal·lació d'allumenat públic
i la renovació de part de la senyalització horitzontal
en tot el tram de connexió fins a l'A2.
Aquesta glorieta es devindrà un element viari i significatiu
per distribuir el trànsit al polígon de Llevant,
ubicat al llarg del vial
i on s'apleguen nombroses nous industrials i magatzems
de venda al detall,
potenciant així la seguretat en la circulació.
Val a dir que les empreses del polígon,
amb la façana frontal a l'alvial,
s'encarreguen d'habilitar els carrils laterals
que també caracteritzen la nova fasomia de l'Avinguda.
La major part ja estan duent a terme
les obres al seu segment corresponent.
Al mateix temps, l'empresa Rorroca ha completat
l'urbanització del carril lateral nord amb vorera, enllumenat
i llocs d'estacionament a més d'una part de l'esmentada rotonda.
La pel·lícula L'Escuerzo, dirigida per Augusto Cinais,
ha proclamat guanyadora del premi
al millor llarg matratge de ficció de l'onzena edició
del Festival de Cinema Internacional de Tàrrega i Ponent, Galàcticat,
que enguany s'ha celebrat des del passat 24 fins al 30 de juny.
L'entrega del premi tenia lloc ahir a la tarda
a la Fàbrica Cal Trapat,
on el Galàcticat ha posat en marxa l'escenari
d'una pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula
de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula
L'entrega del premi tenia lloc ahir a la tarda a la Fàbrica Cal Trapat,
on el Galàcticat ha posat a punt final a la seva onzena edició,
la primera en què ha deixat de ser un certament de cinema fantàstic
i de terror, per ser un festival obert a tots els gèneres.
L'Escuerzo és una coproducció hispano-argentina dirigida
per Augusto Cinais i produïda per Damian Carreteros Seis Dedos.
Tots dos eren presents ahir a la fira a la Festa de Cluenda del Festival
i podien recollir el premi presencialment.
La seva pel·lícula s'inspira en una antiga faula argentina
que diu que qui mata un escuerzo, un tipus de gripau,
queda malait de per vida.
El film es desenvolupa durant la guerra entre Argentina i Paraguay
de finals del segle XIX.
El premi a millor llarg matratge documental ha estat per
Una estrella fugaz d'Ignasi Guerrero i Arturo Méndiz,
un film que relata el testimoni del mateix Guerrero i la seva família
quan van perdre el seu nadó de vuit mesos.
El documental busca trencar tabús sobre el dol neonatal
i combina imatges reals amb animació.
El millor llarg matratge ha estat per Casa Reinal,
un documental rodat a Bellvis i dirigit per Laia Manresa,
mentre que el premi del públic al millor curt matratge ha estat
per Coe Haunting, dirigit per el Lleidatar Pepe Rico,
juntament amb Adrián Carande i Paula Sánchez.
El palmerès de curt matratge el completa cultes de David Padilla
com a millor curt de terror.
Electra de la directora xeca Daría Kat Sheva
és el millor curt d'animació
As Easy as Closing Your Eyes de Parker Croft,
d'Americà, d'Estats Units.
El curt matratge Emilia ha guanyat el de millor curt documental
i el millor curt documental d'Espanya.
I el curt iraní, The Backgash,
ha guanyat el premi a millor curt lliure.
El millor curt de ficció d'Espanya l'ha guanyat Aura Vuelvo
de Lucas Paulino i Gabe Ibáñez.
I també us diem que l'artista, l'atleta Targarí Raúl Arenas,
va fer la seva arribada ahir a la tarda a la plaça del Carme de Tàrrega
després de culminar el seu vuitè repte solidari.
En aquesta ocasió Arenas volia fer una crida
per visibilitzar les conseqüències del bullying i del mòbing,
segons explicava l'arribada després de recórrer
els 115 quilòmetres que hi ha entre la capital de l'Urgell
i el pic de Sant Geroni, el més alt de Montserrat.
L'atleta confessava l'arribada que ha estat dur
ja que no està acostumat a anar amb bicicleta.
I, per tant, va patir una trompa d'aigua al matí ahir
quan arribava a Montserrat.
Tot i això, es mostrava content d'haver aconseguit aquest repte.
Aquestes i d'altres informacions les ampliarem
a l'informatiu del migdia a partir de la una amb la Gemma Carceller.
Nosaltres tanquem aquesta primera hora
de boca en boca versió reduïda d'estiu.
I recordeu, a partir de les 9 del matí,
entrevistarem Rosa Maria Perelló,
portaveu presidenta de l'Associació dels Amics de l'Arbre de Tàrrega.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
In my head
And it's a slight obsession, but it's okay
I'm alright
I've got him in my dreams at night
All the things I'm feeling
Are all because of him
Staring at the ceiling
And he'll never, never
Oh, if I could go back
Forever young with him
I'm an maniac
And he'll never, never know
I've got him close to me
Since I met him on the radio
Every damn day of the week
Spinning, running, dizzy
He's taking up space in my brain
In my head
And it's a slight obsession, but it's okay
I'm still alright
I've got him in my dreams at night
All the things I'm feeling
Are all because of him
Staring at the ceiling
And he'll never, never
Oh, if I could go back
Forever young with him
I'm an maniac
And he'll never, never know
No
All the things I'm feeling
Are all because of him
Staring at the ceiling
And he'll never, never
Oh, if I could go back
Forever young with him
I'm an maniac
And he'll never, never know
Estàs escoltant Radio Tàrrega
No
With a bag in our hands
Try to pin me
And my patient man
Just by the heart's shoulder
This feeling on the stone
What is mine now?
What is yours?
Do we own these things?
What has it all been for?
Flights have been on the road, of course
What is mine now?
What is yours?
And what is us?
Do we fool ourselves
With all those pretty words?
Flights have been on the road, with us
And I'll take you to the moon
Under the trees
As the paper drips
Blood falling
Snow under the trees
Two hunters looking for ivory
Discard their possessions
Cast them to the breeze
Cast the worms in the ground
And the crows as they circle round
Don't need these things to clean
Till the road's the playground
What is mine now?
What is yours?
Do we own these things?
What has it all been for?
Flights have been on the road, of course
Shiny things that turn into rust
Do we fool ourselves
With all these pretty stars?
Flights have been feels like just enough
And I'll take you to the moon
Under the trees
By the natos
By the roundabouts
And I'll pick you wild roses
In the tunnels
By the underhouse
I'll take you to the moon
I'll take you to the moon
Under the trees
By the natos
By the roundabouts
By the natos
By the underhouse
By the roundabouts
By the natos
I'll take you to the moon
Under the trees
By the natos
By the roundabouts
By the natos
By the roundabouts
By the natos
By the roundabouts
By the natos
I'll take you to the moon
Under the trees
By the natos
By the roundabouts
By the natos
By the roundabouts
By the natos
By the roundabouts
By the natos
He tornat a la casa del barri de dalt
on vaig néixer i créixer fa anys
Els armaris són plens de records
que fan mal, crinyolen frutisses i panys
A la sala el rellotge rendit, saturat
l'opalt guarda els meus somnis d'abans
El tapet de gatxets sobre el mobble corcat
estampes de verges i sants
El tapet de gatxets sobre el mobble corcat
i sants
Aquest cop no n'hi espera ningú
Ni plens, ni sermons, ni petons a la galta
Dins la pell tido que tu
és tot el que ara em fa falta
He cercat pels calaixos, les guardo un infant
i l'he vist just davant el mirall
És un rostre cansat que ja s'ha fet gran
T'espera a la porta de ball
Veig uns ulls que em retreuen des d'un ben retrat
El dolor que incaut vaig causar
En triar un camí costanut i arriscat
L'amor és morir o matar
L'amor és morir o matar
Aquest cop no n'hi espera ningú
Ni plens, ni sermons, ni petons a la galta
Dins la pell tido que tu
és tot el que ara em fa falta
Com enyoro sentir-m'ho dir tot
i plorar
Adormir-me la culpa abraçat
Aixecant-me amb els ulls ja secs
L'endemà, com si res no hagués mai passat
Com si res no hagués mai passat
Aquest cop no n'hi espera ningú
Ni plens, ni sermons, ni petons a la galta
Dins la pell tido que tu
és tot el que ara em fa falta
Aquest cop no n'hi espera ningú
Ni plens, ni sermons, ni petons a la galta
Dins la pell tido que tu
és tot el que ara em fa falta
Tons a la galta,
dins la pell tido que tu
és tot el que ara em fa falta.
És tot el que ara em fa falta.
Radio Tàrrega, 92.3 FM.
M'agradaria veure el que vols veure.
No, tot el que hem treballat per tot, home.
No, si vols ser-ho, seràs-ho.
No cal que estiguis enrere,
però el que vols veure és el que vols veure.
Pots trobar-te com un maniac.
T'he de posar a la mà, i vols que em torni?
I all don't really care, all don't really care about what you do.
You can say what you want, but it's never enough.
You can hate me, cos honestly, if it's easier for you.
We do what we gotta do.
You can drive real fast without turning your back and get eyes.
You can tell you start to forget me too.
If it's easier for you.
Listen, cutting in my own damn intuition.
Always telling myself this sounds different.
Kissing every time with my eyes closed.
So go and drive yourself insane like a maniac.
Get up all the summer break, trying to get me back.
Cos I don't really care, I don't really care about what you do.
You can say what you want, but it's never enough.
You can hate me, cos honestly, if it's easier for you.
We do what we gotta do.
You can drive real fast without turning your back and get eyes.
You can tell you start to forget me too.
If it's easier for you.
For you.
If it's easier for you.
I'm flying, shining.
Bright just like the lianets.
Heading for you.
Slowly but surely.
Lighting up the pyramids.
On my way to you.
A flicker in the sky.
As I pass you by.
I've fallen like a star for you.
I'm soaring up high.
Dancing with the satellites.
Through this lonely night.
I'm hoping, dreaming.
That you'll wish upon me.
And one day you'll be mine.
I'm soaring up high.
And one day you'll be mine.
A flicker in the dark.
A momentary spark.
I've fallen like a star for you.
Oh, oh, oh, oh.
I've fallen like a star for you.
Oh, I travel the universe for you.
So tell me that you feel the way I do.
Oh, oh, oh, oh.
I've fallen like a star for you.
Oh, oh, oh, oh.
I've fallen like a star for you.
I've fallen like a star.
Doncs continuem el de boca en boca de Ràdio Itàrrega
en aquesta versió d'estiu,
i com us anunciàvem, a primera hora, a les vuit del matí,
amb nosaltres, per tancar temporada, també,
aquesta 2024 tenim aquí els amics de l'Arbre,
l'associació dels amics de l'Arbre,
que ens han acompanyat també durant tota la temporada.
Saludem als estudis de Ràdio Itàrrega
la seva presidenta, la senyora Rosa Maria Perelló.
Bon dia, benvinguda.
I el senyor Carles Agarra,
ell és el secretari de l'associació dels amics de l'Arbre, bon dia.
Molt bon dia, gràcies.
Bé, estem aquí per tancar temporada,
ha estat una temporada també intensa,
una temporada important pel que fa al manteniment,
podríem dir, del Parc de Sant Eloi,
amb uns temps de saquera que han afectat a tot el món agrari
i, evidentment, el pulmó verd de Tàrrega també se n'ha ressentit.
Evidentment, sí.
A més, nosaltres vam tenir una plaga d'escolítics
i, bé, s'hi ha hagut d'actuar.
Sortosament, amb la brigada municipal,
concretament amb el cap de la brigada,
ens va fer fer un informe patològic
del que era necessari fer i resoldre,
i sobretot aplicar mesures per a aquests problemes.
Evidentment, el parc s'ha vist afectat
perquè s'han hagut de tallar forçabres
i aquests arbres s'han hagut de treure el més ràpid possible,
perquè passa molt ràpidament d'un arbre a un altre,
i, per tant, l'extensió en un parc era molt perillosa.
Justament la plaça del Pou de Sant Eloi s'ha vist molt afectada
i ara ja tenim...
Evidentment, la saquera és una de les causes,
però també n'hi ha d'altres,
però, en certa manera, ja tenim en mans el que s'ha de fer
per tractament i, sobretot, per la prevenció.
Confiem que en aquesta època de pluja
també va agir tot una mica diferent.
Sí, hem tingut primavera aquest any.
El parc està dotat de reg i es va anant fent servir,
però és evident que la secreta d'aquests arbres
i la tipologia són molt propens
a agafar aquest tipus de plagues
i que ens han afectat moltíssim.
Ja sabem què hem de fer de cara a la tardor,
quines actuacions hem de fer,
i, juntament amb la Brigada Municipal, així ho farem.
Aquesta és una mica la feina que, en aquest sentit, anem fent.
Els nostres audience, que ens han seguit tota la temporada,
ja hauran notat que tenim relleu a la Junta dels Amics de l'Arbre.
Ens ha acompanyat durant tota la temporada el senyor Jaume Alighuer,
i, en aquest cas, Rosa Maria Perillós
s'estrena també com a presidenta.
Com ha anat aquest canvi, aquesta nova Junta Directiva, aquest relleu?
El relleu normal, que hi ha les canvis a les juntes directives,
que són permeïtats cada dos anys,
tot i que aquest any no finalitzava el mandat del president,
ell, per voluntat pròpia i per raons personals,
i que, a més a més, força expressades per ell,
aquesta necessitat que tenia d'acabar el seu mandat,
i amb la Junta Directiva vam treballar per poder prendre el relleu,
i s'ha entrat una incorporació d'un nou membre,
que és el Miquel Sebastià,
i jo mateix s'ha renovat la majoria que tocava,
la totalitat que tocava en aquesta fase de cada dos anys,
cada quatre en fases de dos.
La Junta ha quedat renovada i constituïda exactament com estava,
amb la incorporació del Miquel Salvador i de jo mateix,
i a partir d'aquí també els càrrecs.
Jo agraïa a la Rosa Maria que s'hagi acceptat el càrrec,
perquè des de posicions més antigues no era fàcil trobar una persona...
Al relleu, no?
Com que jo ja ho vaig viure, al Jaume l'entusiasma,
la voluntat i tot és,
però clar, a 26 anys ja li suposava que és una absorció de càrrec,
però jo sé que ell ho buscava, ho mirava,
ho parlava moltes vegades a la Junta,
i la veritat és que ningú assumeix una responsabilitat com aquesta.
Per tant, amb el meu nom i amb el propi de la Junta,
estic molt contents d'haver trobat una persona que creiem
que té tot el perfil i que se demostrarà, segur.
Bé, Rosa, com afrontes aquesta època?
És un repte.
És un símbol als Amics de l'Arbre de Parc Tàrrega.
Coneixem bé el Jaume Liguer i coneixem també la conformació
de tota la Junta Directiva dels Amics de l'Arbre.
Hi ha persones de moltíssima vàlua
i cadascú especialitzat en temes diferents.
Per tant, el complement que fan els uns amb els altres
és un equip, jo penso, molt enfortit per dur a terme
la continuïtat d'una entitat centenària com és
els Amics de l'Arbre i també, perquè no dir-ho,
doncs Jaume Liguer no és president,
però en tot cas tenim el seu suport, ell s'ha ofert per tot,
i sabem que amb tota sinceritat aquesta oferta és sincera
i que per tant també l'utilitzarem.
I sí que és cert que tenim el llistó, ho tinc,
el llistó molt alt, però també és cert que tinc un equip
que és segur que ens ajudarà a tots, perquè al final
l'objectiu es tracta una mica de l'Àstima al Parc,
evidentment els coneixements de jardineria no en tinc,
però sí que hi ha gent, hi ha mobres i aquestes coses,
però en tot cas sí que el que fa a gestió
i una mica de coordinació entre la Junta Directiva
és una mica el cap visible que tingui qui ha de rebre
i a partir d'aquí repartir entre tots
les responsabilitats que hem assumit.
Bé, aquest ha estat el canvi, el relleu a la Junta Directiva,
i bé, durant la temporada també parlàvem
d'una sèrie de successos que no són gaire agradables pel Parc
i que es venen repetint com són actes vandàlics
al Parc de Sant Eloi.
Com els entumeu? Quines mesures penseu
que s'han d'aprendre en aquest sentit?
És que és molt difícil, perquè en arregles unit
en destrossen dos.
Ara l'ataca a Les Majoles, que és de baix a la plaça
del centenari del Congrés,
de la font del Congrés,
doncs, clar, una altra vegada,
trencats tots els vidres,
amb Junta vam decidir tapar-ho,
però, si ens tornem a refer, els tornaran a trencar.
És una mica de destrucció per destrucció,
perquè no en treuen absolutament res.
El Parc és obert, el Parc és per disfrutar-lo,
el Parc seria per gaudir-lo, i nosaltres ara optem
per tapar una obra d'art, unes majoliques
que són molt maques i que decoren
i ambienten, doncs, aquella font,
però, en principi, optem per això,
per tapar-les, perquè deixar passar,
perquè dues o tres vegades seguides
han fet el mateix i llavors ja no val la pena
restituir-ho, i és una llàstima, perquè els visitants
no tindran el goig i el gaudi de poder-ho veure,
però s'haurà de treballar
més en aquest sentit.
Els atacs vandàlics són una xarxa
que tenim arreu del que és comú,
no sé si a casa seva tracten els seus elements
igual que tracten el que són comuns,
però, en tot cas, no treuen cap arreu,
perquè si un fa un robatori d'una cosa de coure
que potser necessiti vol vendre,
té un sentit, però trencar per trencar
i deixar-ho trencat, la realitat és que no va enlloc,
és una absurditat.
De fet, ja m'estudia una proposta nova,
els vidres eren blindats de banca
d'aquests tan dobles i també s'han trencat.
De fet, és una llàstima perquè és l'accés,
com aquell que diu, un dels accessos principals
i a l'acte ja veus, t'emportes d'entrada
una molt mala imatge,
i jo no ho sé, clar,
parlem de policia,
però suposo que ells fan el seu torn
i els trenquen quan els altres han passat.
Està obert totes les hores
i és difícil de tancar-lo,
és difícil de tenir-hi un guàrdia de seguretat
que faci tot el ton, perquè si hi ha la intenció
o la mala intenció... La solució farà tancar el parc,
en ser clar, que al final, si viatges una mica,
hi ha parts que en una hora tanquen la porta,
toquen una campana perquè la gent marxi i tanquen la porta,
però potser sí que té la solució,
però aquesta solució és inviable a nivell econòmic,
perquè es relleu ja tot el parc...
Tot el perímetre del parc és important
i a part sempre ha tingut aquest punt de llibertat,
d'un punt obert, i costa d'entendre,
ho hem dit moltes vegades aquí a la ràdio,
que costa d'entendre que l'incivisme arribi fins a aquests punts,
i a més d'insistir en un lloc que ve,
és de tots, vaja, l'hauríem de fer tots una mica seu.
Bé, parlem també...
Que ve penjat, com sempre.
De moment, els protegiu d'aquesta manera,
cobrint-los, per entendre'ns.
Bé, si us sembla, parlem una mica també
de projectes, d'idees que teniu del parc, noves idees.
Bé, d'idees, la primera és una mica la continuïtat
de tot el que ja està començat,
que són coses que ja estan aprovades
i que tothom ja ha fet més d'un pas
per tirar-les endavant.
El primer seria que ja tinc,
com no pot ser d'altra manera,
el Jaume Liguer ens va passar tots els assumptes,
la carpeta de tots els assumptes,
i per tant, facilitar amb una facilitat màxima
per poder fer el seguiment.
Tots aquests projectes al calaix que tenim,
la primera que ja tenim concertada,
com ell em va aconsellar,
una visita amb el regidor d'Urbanisme,
perquè havíem fet la petició
que el novembre de l'any passat
va caure una paret caiguda,
una paret del Passeig Magí Capdevila-Carnicer,
i s'han fet diverses reunions en aquest sentit,
com que encara no s'ha pogut actuar,
hem de reprendre els acords que en principi van arribar,
tant al Jaume amb el José Luis Marín
com amb la regidora Recasens,
i a veure si podem, en aquest sentit,
arreglar aquesta paret que és molt necessària.
I a partir d'aquí també hi ha molts projectes nous,
hem iniciat el que és el recull de l'oferir,
col·laborar amb la plaça de les vedrunes,
això com sempre es fa, que és a llarg termini,
però en principi ja tenim oberta
la recollida d'ajuts en aquest sentit,
i també molt important,
aquesta va ser potser de les últimes visites importants
que va fer el Jaume Liguer,
juntament amb aquest membre nou de l'Ajuntament,
que és el Miquel Sebastià,
el PON, de Borges, i el David Orozco,
que també és un treballador de Borges,
es va presentar a la senyora alcaldessa
un projecte en què l'Ajuntament havia vingut treballant,
que és una via verda entre el Parc i el Mas de Colom.
Com a Junta, ens ho va traslladar al Jaume,
nosaltres vam estar molt satisfets de la rebuda
que vam tenir per part de l'Ajuntament,
gairebé, en dos dies ja se'l va fer seu,
i va publicitar aquest projecte,
donant-hi suport a això,
doncs per nosaltres ens encoratge a treballar,
perquè sobretot és un tema que necessita...
Una ampliació, bàsicament, del Parc,
i hem de treballar per la seva viabilitat
i sobretot l'econòmica.
Esperem que a principis del curs que ve
a l'octubre podrem explicar els detalls del mateix,
perquè s'ha pensat així, sobretot també
amb la característica que tindrà
el finançament d'aquesta via verda,
que, òbviament, no serà municipal,
sinó que hem trobat una forma
de poder-ho dur a terme.
És complicat, però ja dic, i estem treballant,
sobretot perquè ens ha donat una lenada d'esperança
que no l'hagi comprat d'alguna manera,
i ja dic, podem veure el recull de premsa
que els pocs dies ens van reunir per Sant Jordi,
el dia de Sant Jordi, el matí,
i als pocs dies ja va sortir la notícia,
per tant, ja dic, continuem treballant
en aquest sentit, aprofundint una mica,
i el projecte és prou consistent,
però falta acabar de concretar-lo.
A partir d'aquí, una vegada tinguem aquest problema
del Magí Carnicer,
l'obra, l'autorització,
perquè es faci restaurar aquesta paret,
la Junta també va ser bastant...
una idea bastant interessant.
Hi ha una proposta presentada als pressupostos participatius,
i és una idea per treballar.
Jo, personalment,
no tinc qüestions tècniques poques,
perquè aquest projecte és una proposta,
penso, molt important, també,
que foren a fer un camí
des del pàrquing actual,
i que pogués baixar fins al carrer de les Oliveres,
i d'aquesta manera permetríem l'accés a busos
per la pujada tradicional...
Al bus urbà i altres busos, correcte.
Tot això, els companys meus de la Junta,
més tècnics en qüestions d'obres i d'enginyeria,
ho veuen tot molt clar,
però adelantem aquesta idea
i demanem el màxim de suport,
perquè facilitarem un accés al parc
que considero que és molt important,
perquè ens trobem ara que gent amb cadira de rodes,
cotxets no treballen bé...
No treballen bé amb hipertrassil.
De fet, podria descongestionar
la pujada de cotxes particulars a dalt de Sant Eloi,
si el bus urbà...
A dalt no girem,
i aquest problema de tindre l'entrada i la sortida,
com deia el Carles, els tècnics...
Ho veuen viable,
perquè sí, la pendent és una mica elevada,
però es pot allargar.
I el carrer de baix seria ideal.
Aquesta és una solució per a aquesta obertura
que pensem que és necessària al parc, aquest accés.
De la mateixa manera que ens preocupa pels actes vandàlics
i parlem de tancament, aquesta és una mica facilitar l'accés.
I com anècdota, si m'ho permets,
diré que ara fa uns dies amb una colla d'avis
que es traslladen amb les motoretes,
estem intentant organitzar una sortida al parc de Sant Eloi,
pujant a moto fins dalt.
Això és interessant,
perquè n'hi ha alguns que no tenen motoretes,
que el trasllat hauria de ser que aquell dia el bus
de Targa pogués pujar a dalt i es pogués deixar.
Evidentment, aquesta trobada la farem igual,
perquè segur que el camí encara no estarà fet,
però vaig tenir una bona idea de presentar els pressupostos.
En aquest moment no sabem si s'ha acceptat o no.
Si invalorat el cos,
els tècnics de l'Ajuntament probablement
no entrarien, però en tot cas sí que seria important
que la ciutadania, que té la possibilitat
de votar projectes, que hi donés suport.
Si no és per aquesta vegada que sigui una altra,
que sigui pel pressupost de l'any que ve,
però que es tingui en compte que aquest accés al parc
és indispensable.
De fet, aquest dijous hi ha la reunió de pressupostos
per si et diu si no m'equivoco.
Aquesta setmana sabrem si hi entrem o no,
però no podem deixar de dir-ho.
Jo vaig sabre que era molt bona idea
i que n'hem de fer difusió i aprofitem
que ens doneu veu a la ràdio per fer-ho saber als oïents,
que aquesta és una possibilitat d'obra molt important
i també força interessant.
En aquest sentit, dic que també estem realitzant
per part de la Roser Sala i tots els membres de la Junta
el que és un recompte d'usuaris.
Tenim tots els membres de la Junta un encàrrec
que quan anem a Sant Eloi i veiem un grup que celebra aniversaris,
que fa festes, que fa trobades, trobades de col·legis,
agafem dades perquè al final volem tenir
en números reals quin ús se'n fa del parc.
Per tant, quina necessitat en tenim d'aquest accés.
Veiem, i ens va començar a relatar
la llista de la Roser, que són nombrosos els col·legis
que hi fan trobades i de curs.
Col·legis de fora.
Els de casa però de fora.
I no eren massa conscients del moviment que hi ha.
I en aquest cas hi ha el problema d'accés, podíem dir.
Si venen amb autobús de fora, s'han de quedar
dins del pla educatiu entorn, aquells de saltar i ballar
de la Cerdana. No sé quants eren, que també mos ho va passar
la Roser, eren moltíssima gent que feia molt goig.
Per tant, el parc ha de ser viu.
A part d'estar arreglat, que n'està molt,
el manteniment que es fa lo màxim possible
aquest ús és per promocionar.
I l'entrada i la sortida, facilitar l'entrada i la sortida
dels busos i els propis cotxes, evidentment.
Ara una anècdota, però em sembla que és la llei d'un col·legi
que ve cada any, que ve cada any, ve amb tren.
La canalla amb tren ja és una excursió fabulosa
i llavors acaben de passar el dia de la setmana
i tornen a marxar amb tren.
Amb les noves freqüències, una mica millor, però clar,
l'accessibilitat, sobretot per la gent gran al parc,
amb autobús seria ideal, en aquest cas.
Evidentment, juntament amb això, hi ha altres projectes
que estan en cartera que anen desvellant per millorar,
sobretot això, l'ús social que es fa del parc.
I és que ens dóna una imatge d'etàrrega molt important,
que això dóna promoció a altres coses.
És una finestra, una obertura del nostre nom,
entenc jo, Sant Eloi.
També cal ressaltar...
Enllaçat amb això.
A nivell de promoció, no? A nivell de promoció,
a nivell de promoció estem treballant un audiovisual
de Sant Eloi, on se publicitarà
Sant Eloi,
però amb la vinculació d'etàrrega.
Ho estan treballant i és un projecte, també,
costós, però...
Tenim ajudes,
i això se materialitzarà en breu.
Però lliga les dues coses, el parc de Sant Eloi
i l'Ella Tàrrega amb la seva història
que ha portat a terme tota la part de Sant Eloi.
Crec que serà un audiovisual
d'aquells que posen la pell de gallina,
els pèls de punta.
Jo crec que pel que hem arribat serà així.
Està encarregat, em sembla, l'empresa Calidos.
I després els textos els fa la Baquer,
com es diu, una noia també de guitarra
que té molta traça.
També cal destacar que en pro de la difusió,
aquest últim any s'està treballant amb la pàgina web.
És la Núria Bonet.
La pàgina web, sí, s'hi està treballant de sempre.
La informació dels monuments, les rutes que es poden fer...
La Roser Sala està bastant a damunt
i la veritat és que s'està incorporant
i actualitzant coses que igual fer
8 anys que no s'actualitza.
I per fer aquest audiovisual,
que evidentment no és senzill ni econòmic,
perquè és una feina professional,
podem agrair una vegada més
a Targarins de Fora Vila i de Vila, alguns,
que econòmicament sorgeix una mica
la idea pròpia que ens trasllades,
segons ens van explicar,
que a partir d'aquí tindrem realitat aquesta promoció
del parc de Sant Eloi sense que els ciutadans
entre cometis ens hagi costat cap euro,
però que podem sentir-nos força satisfets
i orgullosos d'aquest parc.
De fet, quan fa dies que no hi va i puges a Sant Eloi,
el que reps són felicitacions
i això fa molt gògic.
Però això també costa un esforç
per a la feina que he vingut fent fins ara
a la Junta Directiva,
i evidentment que tot el que estigui en les meves possibilitats
m'afegiré amb aquest treball
que és conjunt.
Hi ha una idea que és important, però també és molt important
que hi hagi algú de sol, una persona sola.
No, impossible.
Déu-n'hi-do la cartera de projectes que teniu ara mateix
i que ens agrada molt.
El de Mas de Colom, que interessa en el sentit
que crearà una mica aquestes sinèrgies
entre l'espai de Mas de Colom, que també està amb creixement
pel que fa a activitats, ho estem veient setmana rere setmana,
i serà com un nexe d'unió molt interessant.
Un camí d'anada i tornada, podríem dir.
La gent ens agrada caminar.
I està molt bé que també per part de Borges
i també ens hagi obert la porta als Amics de l'Abre
per fer aquesta col·laboració.
I al final no deixa de ser un impuls amb aquesta targa
que volem que sigui atractiva.
Aquesta gent se'ls ha d'agrair de tot cor
perquè és molt la força que donen.
Pel bé comú.
Està clar.
Sou els Amics de l'Abre donats a celebracions,
el calendari de festes del Parc també és molt nostrat
i són dates assenyaladíssimes.
La propera, la festa de Sant Magí, no?
El 19 d'agost.
El 19 d'agost, la festa de Sant Magí, que ja està...
El Jaume ho ha deixat tot preparat.
Ja ens van facilitar el cantiret, que és molt únic com sempre.
I això, la tradició,
s'ha d'innovar amb coses nòmades
perquè hi ha una mica la visió i l'aportació
que hi pugui fer cadascú, però també amb el respecte
i la continuïtat del que ja ha començat,
perquè tot el que ja ha començat hi ha una feina al darrere.
I això sol ja mereix un respecte.
I aquesta Junta, jo penso, que es caracteritzarà
precisament per això, no?
Per recollir el que ens ha traslladat
el president sortint i fer un empentet endavant.
Jo penso que la gent està força motivada
i que tenim ganes de fer coses
i que els targarins també en puguin gaudir
i els de fora.
Sant Eloi és únic.
Quan ho analitzes, la història de Sant Eloi és única.
És única i és un exemple.
I aquest exemple l'hem de saber vendre.
Ho hem de vendre millor encara.
I de festes, com que ara ja no ens trobarem fins a l'octubre,
segurament.
Però ja enllaçem amb la de Sant Eloi.
I també tenim la Rajoleta.
I estan encomanades, també, a la Rajoleta.
És un operar, això.
La previsió, a vegades, és bo
tindre al costat una mica la referència
de persones que tenen aquesta experiència,
que també t'ajuden a tirar endavant.
I la nostra gent, que tots tenen...
Comprar la Rajoleta, fer la col·lecció...
Tot això també és de graïa, perquè arribar...
Aquell dia ha d'anar a comprar la Rajoleta
perquè és que la vol.
No vol perdre la col·lecció.
I tant, i tant.
I després els apadrinaments dels arbres.
La veritat és que econòmicament han estat força...
Sí, el Tesoret està molt content.
Sí, perquè és difícil, és molt difícil.
Ara, amb el conveni que tenim amb l'Ajuntament,
nosaltres no tenim capacitat d'eligitar les obres
que ho ha de fer l'Ajuntament, qui és la propietària del parc.
Per tant, només ens toca empènyer.
L'administració, com és històricament, és lenta.
És més lenta que una entitat privada
que pot decidir-ho amb una junta i tirar endavant.
I bé, això alenteja una mica, potser, tots aquests projectes.
Però amb tot i amb això, penso que si és per bé,
anirem alhora i amb el mateix interès.
Molt bé, doncs fins aquí aquesta intervenció.
La darrera de la temporada aprofitem també la vinentesa
per saludar i agrair al senyor Jaume Liguer
tota la seva dedicació aquí a la ràdio,
a la presidència dels Amics de l'Arbre,
una salutació també a través de les zones.
Bé, Rosa, Carles, moltes gràcies per ser-hi.
Ja aprofitem per dir que renovem contracte per la temporada que ve.
Continuem parlant de la importància del Parc de Sant Eloi,
de tot el que s'hi fa, de tot el que s'hi projecta
i una mica de fer consciència a la gent del que tenim
i que no hem de deixar perdre.
Que em facin ús i que el gaudeixin, el que no pugui marxar de vacances
i que encara milloraran més.
I moltes gràcies a Ràdio Targa, perquè també és com un element més
de tot el conjunt de Targa que potencia.
Entre els uns i els altres ens estem donant un suport.
Bé, la difusió és la difusió, hem de fer entre tots una mica...
És una sort tenir-vos.
Gràcies, compartides.
Bona estiu i fins la temporada vinent.
Bona estiu, gràcies.
A la teva feina sentثè kas creating
La casa número one
Gràcies un sol olmas shock
A la teva costa