logo

DeBOCAenBOCA

Magazín matinal de Ràdio Tàrrega. Programa complet Magazín matinal de Ràdio Tàrrega. Programa complet

Transcribed podcasts: 59
Time transcribed: 3d 22h 37m 49s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les Puït.
De-de-de-de-de Boca, que-que-que, en Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca, Boca.
Molt bon dia des de Ràdio Tàrrega quan són les vuit del matí d'aquest dilluns, dilluns 17 de juny de 2024.
Ara mateix, 18,4 graus de temperatura a la capital de l'Urgell i a punt per encetar una nova setmana al de Boca en Boca de Ràdio Tàrrega.
El 9.3 de la FM.
Un matí del de Boca en Boca que com cada dia dedicarà aquesta primera hora a compartir amb tu tota la informació que necessites per afrontar aquest dilluns, dilluns 17 de juny.
D'aquí uns minuts ampliarem la previsió meteorològica del dia, que no preveu de moment gaires canvis.
Viatjarem com cada dia per les efemèrites històriques i les efemèrites musicals i compartirem avui un nou episodi dels versos indomables,
compartint la poesia aquí a la ràdio també.
A dos quarts de nou repassarem titulars portades que diuen avui la premsa en paper i en digital.
A tres quarts de nou farem l'habitual repàs a les notícies de prop i ja encetarem la segona hora del de Boca en Boca
amb la sempre interessant secció de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell, tancant temporada avui a Ràdio Tàrrega.
A dos quarts de deu entrevistarem Joan Salvador, president del Club de Jocke i Patins de Tàrrega.
A les deu del matí ens visitarà també l'Escola Agrària per tancar temporada de ràdio
i tancarem el de Boca en Boca amb la tertúlia dels nostres joves i adolescents, Zona Jova, a dos quarts d'onze del matí.
Doncs res, que gràcies per ser-hi! Sort en tenim de tu!
Un crit a l'univers i se trenca la veu El nostre amor té tant valor que no té preu
Brindem per les persones que hem deixat petjada Pel dia que ens va portar molt la nostra mare
I és igual que costi tant No hi ha res gratis però estem aquí
Torn a costar tan enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint
I és igual, estem de guais Que sembla un somni però està passant
L'angoixa marxa i mira de lluny Però no m'espantes si estic amb tu
Les fulles aguantant el cel Vull ser feliç, sense entendre res
El pes que tinc de volar Sé qui vull ser, no em serveix
Comença un dia nou amb el tranje de fons Tot allò que cau em fa ser així com soc
Vull sentir que en tinc prou, en saber que ho don tot I que queda temps per fer-ho millor
I és igual que costi tant No hi ha res gratis però estem aquí
Torn a costar tan enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint
I és igual, estem de guais Que sembla un somni però està passant
L'angoixa marxa i mira de lluny Però no m'espantes si estic amb tu
La sort que tinc de tu La sed que tinc de tot
Un punt de llum, un pou de por
Fes-me tocar el sol Fins que em cremi
Fes-me creure en tot Fins que em trenqui
La sort que tinc de tu La sed que tinc de tot
Un punt de llum, un pou de por
Fes-me tocar el sol Fins que em cremi
Fes-me creure en tot Sort en tinc de tu
Cel de cendra, lluna de blat
L'amor diu sempre, la por diu mai
Ve l'estil, ja és temps de cega
L'amor diu sempre, la por diu mai
Ve l'estil, ja és temps de cega
De tallar el dolor i el pam
De fer un ram amb les broselles
Complen el camp
Ni un pas enrere, tots endavant
Si em dones l'esquena no puc trobar un moment de pau
Per sentir que val la pena
Per collir el que vam sembrar
Per collir el que vam sembrar
Per saltar junts la fovea
La nit de Sant Joan
Ens hem llançat al riu, hem travessat el mar
Hem escalat el cor fins al cim més alt
L'amor és un secret que no es pot guardar
Només vull creure allò que puc cantar
Dóna'm la mà
Ve l'estil, ja és temps de cega
De tallar el dolor i el pam
De fer un ram amb les broselles
Complen el camp
Ve l'estil, ja és temps de cega
De tallar el que vam sembrar
De saltar fins les 3
La nit de Sant Joan
El temps
Com us dèiem a l'inici del nostre programa
18,4 graus de temperatura a Tàrrega a les 8 del matí
Les temperatures anaven dels 13,8 de mínima fins als 29,8 de màxima
La humitat entre el 36% i el 86%
I el cop de vent més fort el registràvem a 3 quarts i 5 minuts de 9 del vespre
I era de 33,8 km per hora
Connectem com cada dia amb l'Agència Estatal de Meteorologia
Noelia García, bon dia
Bon dia, avui pugen les temperatures i arribarem a màximes de 34 graus a Balaguer
33 a Lleida, 30 a Tàrrega, 29 a la Seu d'Urgell i 27 a Viella
Avui és un dia de sol amb predomini dels cels poc anúvolats o clars
A la tarda al Pirineu no es descarten cels variables amb núvols d'evolució diurna
sense descartar una baixa possibilitat de ruixats ocasionals
Avui vent de component sud fluix amb ratxes d'intensitat moderada per la tarda
amb informació de l'Agència Estatal de Meteorologia
Moltes gràcies, Noelia, ens trobarem a l'informatiu del migdia
a partir de la una com cada dia amb Gemma Carceller
Les efemèries històriques d'aquest 17 de juny les situem al 1880
i les situem al 1885 quan la estàtua de la llibertat
arriba al port de Nova York, als Estats Units, a bord d'una fregata francesa
com a regal dels francesos als nord-americans
amb motiu del centenari de la seva independència
L'estàtua, obra de l'escultor Frederic August Bartholis
amb una estructura interna dissenyada per Gustave Eiffel
va arribar desmuntada en 350 peces repartides en 214 caixes
i, des del braç amb la torxa, havia arribat abans per ser exhibit en una exposició
El monument es va situar a Nova York, a la petita illa de la llibertat
al sud-est de Manhattan i a la desembocadura del riu Hudson
L'estatua de la llibertat o la llibertat enllumenant el món
és un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i d'arreu del món
El monument es va convertir en un símbol de benvinguda als immigrants europeus
que cercaven llibertat o oportunitats al nou continent
Per tot, sovint, era el primer que veient després de travessar l'oceà Atlàntic
com també ho és un símbol universal de la llibertat
El 1984 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
Per tot plegat, l'estàtua de la llibertat ha fet sonats cameos a diferents pel·lícules
Així doncs, en la segona pel·lícula de la saga Ghostbusters
l'estàtua de la llibertat cobra vida després d'una arruixada amb un moc màgic del caçafantasmes
i camina per les aigües de l'abadia de Nova York fins a arribar a terra ferma
El Planeta dels Simis, una pel·lícula del 1968, la de l'estàtua de la llibertat és una aparició impactant
en què va esdevenir un dels grans finals de la història del cinema
amb un Sherlock Heston a cavall que cau de ginolls
en veure mitja enfonsada a la sorra de la platja
l'icona dels ideals americans de la història de la llibertat
i de la llibertat de la llibertat
i acabem amb el cameo que la Estàtua de la llibertat fa a la pel·lícula Titanic
És la primera imatge que veu una desolada Kate Winslet quan el seu bot entra al port de Nova York
una imatge de la salvació per als supervivents d'un dels pitjors naufralls
que es va trobar a la platja de la llibertat
i que va ser la primera imatge que veu una desolada Kate Winslet
quan el seu bot entra al port de Nova York
una imatge de la salvació per als supervivents d'un dels pitjors naufralls
una imatge de la salvació per als supervivents d'un dels pitjors naufralls de la història
De dilluns a divendres de boca en boca
I aquí continuem un dia més per compartir amb tu les efemèries musicals del dia
i descobrir la cançó del dia d'avui, avui tot just 17 de juny
Comencem el nostre viatge musical l'any 1958
El dia com avui de l'any 1958 neix Jello Biafra a Boulder a Colorado a Estats Units
per ser vocalista de la banda punk Death Kennedy formada l'any 1978
Saltem a un 17 de juny de l'any 1962
Un 17 de juny de l'any 1962
Un 17 de juny de l'any 1962 neixia Lio a Mangualde, Portugal
L'any 1968 es va establir amb la seva família a Bèlgica
L'any 1980 va resultar des de França tot un fenomen a nivell europeu
Es barrejava entre els estils new wave i ballable
Actualment, feta tota una senyora, continua enregistrant discs del més recomanable si t'agrada el pop
i és persona sense prejudicis musicals
Passem a un 17 de juny de l'any 2008
Un 17 de juny de l'any 1968
Un 17 de juny de l'any 2008 es posava a la venda Tres noches en el Victoria Eugenia de Miquel Arenxun
un directe que el seu autor se'l va plantejar com a la fi d'una etapa
En format de doble disc i un dvd inclou dos temes inèdits
i la presència de convidats com Ivan Ferreiro, Bumburi, Leiva de Pereza, Amaya Montero, entre d'altres
I anem a descobrir quina és la cançó del dia d'avui que ens situa en un 17 de juny de l'any 2008
Es publicava l'àlbum Viva la vida, el quart disc d'estudi de la banda britànica Coldplay de Chris Martin
ja convertits en una super banda d'estadis
Sense dubte una cançó emblemàtica que ha marcat una època
Cançó del dia d'avui, 17 de juny, per Coldplay i el seu Viva la vida
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Cançó del dia d'avui
Benvinguts a Versos indomables, el racó de la poesia de Radio Tàrrega.
En aquest petit espai us diem versos, parlem de poesia, d'imatges i poetes
que ens toquin una mica d'existència i ens la facin indomable.
Us parla en Pep Sanz des de Radio Tàrrega.
El meu amor sense casa. L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrenen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s'emmirallen els ulls que arrenen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor.
Maria Mercè Marçal
Marçal. Hola, benvingudes a Versos indomables.
Al llarg d'aquesta temporada hem gaudit de molta i molt bona poesia dels països catalans.
Hem defugit de cànons i de novetats editorials per entrar als ulls de les nostres poetes
i intentar universalitzar la mirada que tenen del món, una mirada única que per definició
és alteritat, una mirada poètica. Com diu l'escriptor i dramaturg Sebastià Portell,
no és res nou per a ningú que la poesia a tot sovint parteix d'una vocació minoritària.
En aquests dos programes que ens queden per acabar la temporada, aprofundirem en la minoria
de la minoria i anirem al moll de l'os, buscant els versos més indomables de la nostra poesia.
Aprofitant que és el mes de l'orgull, ens endinsarem en la poesia catalana LGTBI.
Oferem de la mà de Portell i de l'antologia que ens regala Amors sense casa, publicada
a anglès. Amors sense casa és un viatge no canònic que, segons Portell, vol reescriure
la tradició i centrar-se en els textos de poetes que abracen l'espectre gai, lésbic,
bisexual, transsexual i queer. Així doncs, si us sembla bé, comencem a caminar.
Que em tornin les paraules que havia d'haver dit i no vaig dir. Són meves i encara em cremen.
Francesc Garriga Barata
Prova de pitafi
Ens escorríem entre les fites incandescents de l'era que és el vell centre dels culs vestits
amb exquisida ràbia pels alents d'ungles de plaer. Fou després quan clavarem aquella
pintada d'esperma als murs de les famílies, dels partits, de les esglésies, de les pàtries,
de les nacions, dels ídols.
Piel Mesquida
1. Adelerades de desig, juntes, inventem noves caligrafies que esgrafiem amb mots i brases
a la pell. Illa de flames, festí de boires enceses. Sobre les teulades hiixen síl·labes
d'aigua i foc i fumegen frases de dolços fonemes que els núvols lletregen. El vent passeja
on eixant per ciutats i camps la banderola, diccionaris ignots, mots rebels, mots afins,
mots memòria. I és així com, per fi, es devenen invisibles al món, per l'alfabet de l'amor.
Nora Albert
Radio Tàrrega, et cuida
Revetlla de Sant Joan a Tàrrega. A la plaça del Carme, taller de falles de secar, concert
de la Cople Tàrrega, arribada de la Flama del Canigó i actuació del grup de Diables
A partir de les deu de la nit, des del castell, baixada de falles de secar i al cap dels
escolapis, sopar popular, tenda de tiquets a la botiga del Museu Alcarrer Major 11.
I per celebrar la Revetlla de Sant Joan, concerts amb l'Asta Sanco, Hermagesti i Pede Verbenero.
Viure l'estiu al Gies Club. Matí en Gies fins als 6 anys. Activitats, treball en equips
psicomotricitat, descoberta de l'entorn i cursets de natació cada dia.
I si tens entre 7 i 15 anys i tens ganes de fer coreografies, popping freestyles, piscina
i tecnificació, no t'ho pots perdre. Gies Dance. Inscriu-te per setmanes. Més informació
a info arroba giesclub.com. Diverteix-te a Gies Club.
Aquesta setmana a Cinemes Majestic, la pel·lícula d'acció.
-"Chicos, si estáis viendo esto, es que estoy muerto."
-"Soy muy mala madre." -"Eres una madre maravillosa."
El drama Vidas Perfectas.
-"Voy a salir esta noche, no la palmes."
I una setmana més, la pel·lícula de terror Los Vigilantes i la comèdia dramàtica
Sempre Nos Quedarà Mañana.
I Dijous, 20 de juny, pre-esprena de la pel·lícula Casa en Flames.
-"Imagineu-vos en un lloc on us agradaria estar, on ens hi sentim còmodes."
-"Recorda, les teves entrades online, a Circusà.com."
-"Ja està, ja podeu obrir els ulls."
Vols patinar? Tardes de juny sobre rodes al Club Patinatge Artístic de Tàrrega.
Porta els patins. Si no en tens, te'ls deixem. Roba còmode, el cabell recollit i a patinar.
No tens excusa. Els dilluns i els dimecres de juny, d'un quart de sis a dos quarts de set
de la tarda. Vine a provar-ho, gratuïtament, al Papelló Bedruna Tàrrega.
Contacta'ns.
Encara no coneixes l'experiència A Boca de nit?
El 5 i 6 de juliol, vine a Mas de Colom, casa Borges,
i descobreix els secrets més inèdits de l'antic monestir Cister Seng.
Gaudeix amb el nou disc del compositor targarí Marcel Fabregat
i d'un bon jazz amb violeta quartet.
T'agusta l'oli verge extra de la finca Mas de Colom
amb un mos de focatge a la Mediterrània.
Per més informació i reserves, consulteu masdecolom.com.
Borges. Cuidant el que importa.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3 Recull de premsa.
2 quarts de nou del matí anem al recull de premsa d'aquest dilluns,
17 de juny del 24.
Comencem amb la portada de diari Segre.
Incidents en carrers de les Borges després d'evitar als Mossos
l'ocupació d'una casa.
Diverses persones desallotjades d'un edifici de Francesc Macià
just quan hi havien entrat.
Tallen el carrer de la Font i un altre vial
tirant contenidors davant la presència policial.
Fotografia en portada de Segre.
El magnífic Fest també triomfa entre els nens.
El Festival musical va acabar amb una jornada dedicada a públic infantil
que va tenir com a colofó l'actuació del pot petit.
La tercera edició del certamen ha rebut unes 19.000 persones
segons l'organització gairebé el doble que el 2020.
El festival va acabar amb una jornada dedicada a públic infantil
que va tenir com a colofó l'actuació del pot petit.
La tercera edició del certamen ha rebut unes 19.000 persones
segons l'organització gairebé el doble que el 2020.
La tercera edició del certamen ha rebut unes 19.000 persones
segons l'organització gairebé el doble que el 2023.
44 obres requisades a llei de ocultes més de dos anys a Cixena.
Aragó no preveu obrir la sala fins al 2025.
La Guàrdia Civil controla el mercadillo de Torre Ferrera,
operació preventiva contra falsificacions amb 25 agents
que de paradistes veuen exagerada.
L'alcaldesa del Guaire renuncia de forma pactada.
Roca, de Junts i elegida per sorpresa,
donarà pas a un edill d'horitzó.
Multats quatre vehicles per circular per la muntanya de Torre
anaven camps a través per un parc natural, cosa que està prohibida.
I a l'Urgell Segre posa el focus.
La protectora de Tàrrega demana ajuda a l'està col·lapsada
al rebre una mitjana de tres animals cada setmana.
Segre va a la Sagarra, un incendi de l'aparcament
d'un edifici de Guissona que alcina dos vehicles
i provoca danys en quatre mes.
Portada al periòdico, l'Auge de les Renovables
redibuixa el mapa industrial espanyol.
La implantació de les energies eòlica i solar a l'Aragó
capta futurs centres de dades de Microsoft i Amazon.
Sis comunitats troben una font d'ingressos
en el peatge als nous projectes.
Fotografia emportada al periòdico.
Occident avala la integritat d'Ucraïna.
Països com l'Índia, Mèxic, el Brasil o Sud-Àfrica
no s'ho escriuen al text que rebutja l'ambició
d'annexions territorials de Putin.
Un projecte amb 200 habitatges completarà
el puzle urbanístic de la plaça de les Glòries.
I, en clau, Catalano Internacional.
Declaracions de Marine Le Pen, líder de la ciutadania
de l'Espanya.
Un projecte amb 200 habitatges completarà
el puzle urbanístic de la plaça de les Glòries.
La ciutadania REN, que afirma que Puigdemont
ho peri des de França, és humiliant,
i si ho guanyem no durarà gaire.
Pel que fa a educació, el 74% dels catalans
a favor d'una assignatura de cultura religiosa.
Passem a la portada de l'avantguàrdia. Les Canàries són la via d'immigració irregular a Europa que creix més.
La ruta insular es dispara per sobre de la italiana, la grega o la balcànica.
I aquest 2024 ja ha vist arribar 17.000 persones, un 259% més que el 2023.
Fotografia de la portada de l'avantguàrdia. El turisme del true crime ofega Thor.
El fenomen del true crime de gran èxit al cinema i les sèries de televisió ha portat al tanato turisme.
La moda de visitar escenaris de crims.
La popularitat de llibres i la sèrie del periodista Carles Porta sobre els crims de Thor, que avui acaba TV3,
atreu molts curiosos i aquest llogarret fins al punt que alguns propietaris de les cases demanen regular-hi l'accés.
Primeres baixades de preu en els aliments en dos anys.
Secció d'economia d'avui de l'avantguàrdia.
També en economia. Isenda ingresa 11.000 milions extra de l'IRPF per la inflació.
En clau internacional, el pla de pau amb Dzezelenski xoca amb el buit del sud global.
La Cimera de Suïssa, amb l'absència de Rússia i la Xina, reafirma el suport occidental a Kiev.
En clau de salut, recomanació. Revisions d'acord als 45 anys a les dones.
Passem als digitals digital de l'Ara.
El govern té aturats 637 pisos socials per a Barcelona.
Generalitat i Ajuntament van firmar l'acord a principis d'any i s'havia de posar en marxa l'abril.
L'equip de Collboni, que compleix un any en minoria, reclama que tiri endavant el conveni amb l'Incasol.
La Rambla de les Obres, fotografia emportada de l'Ara Digital.
A partir d'avui, la Rambla ja no tindrà el seu aspecte tradicional.
Les obres de reforma, que duraran més de dos anys i mig,
fan que, a partir d'ara i durant els primers 20 mesos,
els cotxes només puguin circular en direcció muntanya.
En clau política, Pedro Sánchez i Esquerra Republicana de Catalunya
exploraran els límits del finançament singular.
En clau internacional, l'Índia, el Brasil i Sud-àfrica
no firmen a Suïssa l'acord per la pau a Ucraïna.
I Netanyahu descarta la pausa a Gaza anunciada pel seu exèrcit.
Passem al digital del país.
Sánchez ofereix a Esquerra Republicana de Catalunya
financiació singular per Catalunya si recolza el govern d'Illa.
Els republicans exigeixen un concert econòmic català.
El fiscal general descarta dimitir si l'imputa el Suprem.
García Ortiz defensa que era necessari rebatre informacions falses
de l'executiu madrileny sobre la parella d'Ayuso.
Fotografia emportada del país, Mbappé crida a votar
contra l'ultradreta a França.
I l'Agenda Mundial de l'Espia del CNI pres,
la gent que va filtrar informacions als Estats Units,
va tenir fil directe amb la elite internacional de la intel·ligència.
Tanquem aquest repàs de portades amb Diari El Mundo.
El PSOE planteja sessions per desbloquejar
el Consell General del Poder Judicial
i el PP s'obre a pactar.
I El Mundo fa un balanç del primer any de les noves alcaldies.
El govern paralitza el que no inconveix a nacionalistes.
I en aquest cas també El Mundo recull les declaracions
del franc tirador d'elit del Don Bas.
Matar ja no provoca res en la meva ànima.
8 i 39 minuts del matí.
Continueu avançant en aquesta primera hora de boca en boca.
Amb el darrer tema que ens porten al Slow Moon
és aquest Waiting a Lifetime.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
La presa de Papillón Vallverdú ha assenyalat
que es vol potenciar el desplaçament sostenible
i no contaminant des del sector nord fins al centre
a través del carrer de Raimon,
el qual guanyarà en comoditat i seguretat
per avianants i bicicletes.
El projecte, que s'ajusta alhora al pla de mobilitat urbana sostenible de Tàrrega,
sortirà aviat a concurs per la seva execució.
Una vegada s'adjudiquen els treballs
que tindran una durada de 6 mesos.
Una vuitantena de joves de l'Urgell d'entre 14 i 30 anys
participaven aquest passat dissabte
a la sisena edició de la trobada jove de l'Urgell
al municipi d'Anglasola.
A les 10 del matí començaven a arribar els joves
i les joves inscrits al camp de futbol d'Anglasola,
on l'associació de joves
repartia les cadencials de benvinguda.
Posteriorment s'iniciava el torneig de bòlei
amb nou equips participants
i en aquest cas
s'han posat en contacte amb els joves
i els joves de l'Urgell
i els joves de l'Urgell
i en aquest cas
s'han fet dos partits de fase classificatòria
per aconseguir el tercer, segon i primer lloc.
L'equip guanyador ha estat el de Sant Martí de Riocorp.
Cal dir que en acabar
la gincana feta a la tarda,
tot el jovent que participava a la trobada
es reunien a les piscines municipals
i acabaven la festa a l'aigua.
S'entregaven els premis pels grups guanyadors
de la trobada jove.
El jovent de Sant Martí de Riocorp
va organitzar la trobada jove
al municipi de la Foliola
ja que aquest han quedat en segona posició
i el municipi de Sant Martí de Riocorp
ja va organitzar la trobada jove l'any 2019.
L'objectiu d'aquesta trobada
és que sigui tinenant
i any rere any s'organitzi
en un municipi diferent de la comarca.
També subsecueava totes les persones joves
del primer grup guanyador
amb el carnet comarcal de les piscines de l'Urgell.
Segons ha explicat
aquest cap de setmana
la plataforma Pobles Vius
la comissió d'Urbanisme de Lleida
en la seva sessió del 13 de juny de 2024
ha posposat l'aprovació inicial
del pla especial urbanístic autònom
de la macrocentral de biogàs
de la Sentiu Bioenergi Societat Limitada.
Segons expliquen,
ja és el segon revés
que l'empresa repa que és en aquesta comissió
després que el novembre passat
l'obligués a reiniciar el projecte urbanístic
per haver presentat documentació contradictòria.
Per passar el tramit actual
se li demanava, entre altres coses,
que acredités l'origen i el destí
de les 500.000 tones de matèries diverses
que pretén gestionar
i que segons les dades que amaneix a la plataforma
no existeixen a les nostres terres
ni és creïble que les existents hi vagin a parar.
Tot fa pensar que l'empresa
no ha justificat encara d'on trauran els residus
que afirmaven que serien
de pocs quilòmetres de distància.
Aquestes reticències contrasten
amb l'anunci d'exposició pública
de la llicència ambiental
que a principis de maig
va fer el Departament d'Acció Climàtica
i que fins aquest dilluns
són objecte de la campanya d'alegacions
de la plataforma Pobles Vius.
I també us diem que l'artista holandès
Karl Stop
presenta aquests dies al museu Tàrrega Urgell
el seu nou recull de pintures abstractes a Moció.
És el títol de l'exposició
la segona de caràcter individual
que l'autor porta a la ciutat
després de sinestèsia de l'any 2014.
Karl Stop, que va residir durant 10 anys
a la població urgellenca de la Foliola,
se sent molt vinculat al territori,
actualment a l'estudi a Manresa
des d'on ha creat la trentena de pintures
que es poden veure a Tàrrega fins al 8 de setembre.
La seva obra examina
com els colors i les formes
es creen en la psica humana
i provoquen una experiència estètica.
Stop usa pigments i olis
a més de tela de roba i paper.
Acumula una llarga trajectòria internacional
que la duta a exposar fins a la Xina
o als Estats Units.
I també us diem que la societat ateneu de Tàrrega
acollia aquest divendres la presentació
del llibre 50è aniversari de l'arribada
de l'home a la Lluna
a càrrec de l'autor Miquel Torres
que també és president del grup de recerca
de les Terres de Ponent.
L'any 2019 es va celebrar el mig segle
de l'arribada de l'home a la Lluna
i en aquell moment va sorgir la idea
de fer un llibre que expliqués
com va afectar aquesta efemèride a la societat.
El llibre es va publicar l'any passat
justament quan es va celebrar
el centenari del naixement
del Bioquímic Llei de Tà Joan Oró
per analitzar les mostres
que va agafar Neil Armstrong.
Des de llavors Torres ha fet
nombreuses presentacions.
8 i 52 minuts del matí
fins aquí arriba aquesta primera hora
del de boca en boca de Ràdio Tàrrega.
A partir de les 9
tancarem temporada del de boca en boca
amb l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
i el seu director, el Carles Quevedo.
L'Arxiu Comarcal de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
de l'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
d'Urgell
Aquests que ja no es veuran, corren, corren, no s'esforren, no se'n van, no se'n van, ploren, aquests que ja no es veuran.
Aquests que ja no es veuran, corren, corren, no s'esforren, no se'n van, no se'n van, ploren, aquests que ja no es veuran.
Spent my time wasting, retracing the steps of us.
I've been contemplating, wondering where it was that we lost touch.
Was it when my heart broke, or when your heart found another one?
I guess that's how life goes, now I play shows and try to fix what can't be undone.
Call me up if you ever feel like you're ready for love.
Call me up if you ever feel like my heart might be enough.
Call me up, call me up.
I've lived my days wrong, I've been singing songs about things that don't mean that much.
Writing words about you, the horror that surrounds you, though I haven't sang them enough.
Call me up if you ever feel like you're ready for love.
Call me up if you ever feel like my heart might be enough.
Call me up, call me up.
Oh,
Call me up, oh, call me up, oh.
Call me up, oh, call me up, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
8 i 29 de juny gaudeix de les arts digitals a Mas de Colom casa Borges, viu una experiència de mapping única per descobrir l'essència de Mas de Colom i Borges amb degustació de fruita seca i un vi de proximitat, no et perdis l'oportunitat de capturar aquest instant màgic i participa en el concurs de fotografia amb premi al guanyador per a més informació i reserves a masdecolom.com Borges, cuidant el que importa.
Descobreix tot allò que no sabies de tu mateix fent teatre, inscripcions obertes per al curs 2024-2025 a Cruma, el taller d'arts escèniques de Tàrrega, classes de teatre per a totes les edats a Tàrrega i a Bellputx, amb les especialitats de teatre musical i com a novetat la nova línia de multiescèniques, un espai on descobrirem el teatre de carrer, el circ i el teatre físic. Inscriu-te abans de l'1 de juliol i gaudeix d'un 50% de descompte. Més informació a Cruma
aller.com. Descobreix totes les teves cares.
Tàrrega, 92.3. Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3.
De boca en boca, de dilluns a divendres, aquí a Radio Tàrrega, 92.3.
Estrenem nou a veure el de boca en boca tot just quan passen dos minuts de les 9 del matí.
I, com us anunciàvem en el nostre sumari, ja ens acompanya aquí als estudis de Radio Tàrrega el Carles Quevedo, director de l'Arxiu Comarcal, avui per tancar temporada al de boca en boca.
Bon dia, Carles. Bon dia i bona hora. S'ha tancat l'estiu i tot el que comporta l'estiu, per bé i per mal.
Exacte. I de fet venim a parlar una mica d'això. Sí? Sí, perquè avui venia i amb una companya de l'Ajuntament, des del pàrquing fins al lloc de treball,
els dos dèiem, ostres, quina mandra avui. Teníem molt la sensació de vacances, quan els dos teníem les vacances encara molt lluny,
i clar, és que avui, aquesta setmana, gairebé s'acaba tot, amb el sentit que acaben les escoles i sembla que ja realment comencem les vacances.
Sant Joan marca una mica el punt d'inflexió entre la rutina de tot l'any, de feina i tal, i aquestes vacances que uns les fan més aviat nosaltres més tard,
però que tard tot ara arriba. Sí, però ja està in the air, no? Sí, exacte, exacte. Així avui ens parlaràs de vacances des de l'Arxiu, a veure,
això com ho lliguem, això? Sí, perquè l'Arxiu més no tanquem mai per vacances, o sigui, o molt pocs cops. I ara és la feina,
d'ara endavant, amb aquesta ampliació de la seu. Sí, però afortunadament la feina no l'hem de fer nosaltres. No, no.
Però sí, sí, sí. Sí, no, és això, com ara venen vacances d'alguna manera, i vacances vulguis que no, almenys jo ho relaciono molt amb turisme,
i darrerament és aquest turisme de masses i molt lligat amb el tema internacional, que d'alguna manera, o poc o molt, tots el patim i tots el provoquem.
I tant. Estem allà invuïts. Doncs arran d'aquesta relació d'idees de vacances amb turisme, i també aprofitant que amb el 80 aniversari de Nova Tàrrega,
que tenim aquesta miniexposició minimostre, l'Arxiu, doncs clar, vam haver d'anar fent recerca i buscant molt material,
doncs, oh, ostres, em va aparèixer un article de l'1 d'agost de l'any 53, on parlava de, precisament, el títol, jo ho diu bé tot en castellà,
dos de Baltimore en moto. Aquest era el titular, eh? Aquest era el titular, dos de Baltimore en moto.
Clar, jo vaig llegir aquest títol i vaig dir, a veure, a veure, aquesta notícia, no estava buscant això ni molt menys, eh?,
però, ostres, jo en llegint-lo, és una entrevista o reportatge de dos americans que anaven en moto i van tenir panna a la Nacional,
i l'articulista els entrevista. L'any 53. L'any 53, que pensaves, ostres, dos americans en moto l'any 53 per aquí,
doncs, realment, avui, probablement, no en faríem notícia d'això.
No, tot i que, a veure, el turisme americà per aquestes zones tampoc no és majoritàri.
No és molt habitual, però jo crec que, vaja, potser seria una petita nota o una foto, potser, però, clar, que era pàgina sencera,
tota una entrevista que pensaves, ostres, clar, pensem que aquest turisme més democràtic, d'alguna manera, és relativament recent.
Oi tant.
La segona meitat del segle XX, bàsicament, perquè en anterioritat, sí que hi havia molt turisme, però d'aquells que podien.
Oi tant. I s'entén que amb aquest document que has trobat s'explica una mica la història d'aquests dos americans, no?
Sí, li fa una entrevista, una mica com poden, perquè ja ho diu, bueno, si voleu, parlem una miqueta de l'entrevistador,
que signa com a S, i dius, ah, bueno, per ara tenim com moltes dades de l'entrevistador, S, és l'articulista,
i ell ja ho diu, diu, ostres, bueno, me'ls vaig trobar, no? De fet, ell comença l'article dient això,
que si aixequés el cap, perquè perdona'm, si és morta aquesta persona, aixequés el cap i vagués al turisme avui en dia,
s'esgarriferia, perquè en aquell moment ell està parlant que hi ha molt turisme, no?, i que hi ha molt moviment,
i que a peu, amb moto, amb bicicleta, clar, si ho vagués ara, realment diria, ostres, allò no era res.
I no, com es deia, ell, sí, els hi fa una entrevista, com poden, com poden, en el sentit que ell ja diu,
bueno, parlo amb ells en francès, diu, amb un francès de tercer curs, bueno, com dient, aquests americans no en tenen ni idea,
ell ho dona a entendre que ell sí que el parla molt bé, però que els altres no, i que te saben alguna paraula de castellà,
que n'ha après durant el seu viatge, i, per tant, amb aquesta petita base, muntes-vos a l'entrevista,
per tant, la fiabilitat, jo crec, i, de fet, ho demostrarem, s'ha d'agafar una mica amb pinces, eh?, però vaja.
Bé, en tot cas, l'entrevista aquesta es va fer, bueno, es va ser publicada al 1 d'agost de l'any 53, 1953,
però fa referència al dimarts anterior, que va ser el 28 de juliol, per tant, 28 de juliol del 1953,
el nostre redactor anava caminant per la Nacional, teníem que, si no era tard, era ben a prop,
i va veure que hi havia dos motoristes amb motos de 350 cilindrades, l'any 53 jo crec que...
no entenc gaire de motos, però crec que hauria de ser potent, no?
Sí, sí, sí.
I va veure que havien tingut una petita pana amb una de les motos, estava en pana,
i llavors hi havia una persona que estava reparant, un dels dos nois estava reparant una de les motos
i l'altre estava tranquil·lament assegut, no?, com dient, bueno, ja faràs, i quan acabis m'avises,
suposo que la calor de la tarda d'un dimarts de juliol també... també hauria d'influir.
I clar, jo crec que l'entrevistador d'una estona lluny va dir, ostres, aquestes motos, aquests...
amb aquells vestits de motorista, que aquí suposo que eren realment escassos,
perquè ell diu... solorava a la llegua que eren americans, no?, com dient, aquí estic ensumant dòlar, dòlar...
Carai!
Bueno, i va anar cap a ells i se'ls va entrevistar amb l'idea aquesta de com van poder, una mica,
i se'ls va dir, ostres, què feu per aquí, no?, vull dir que... d'on veniu?
I diu, bueno, no, vam entrar per Irún, hem fet Sant Sebastià, Donosti, no?, hem anat a Madrid, Saragossa,
i ara anem cap a Barcelona, bueno, hem tingut aquesta petita pana aquí i diu, ostres,
i heu vingut només a veure l'estat espanyol?, li pregunta l'entrevistador i diu, no, no, no,
vam arribar per Itàlia, vam anar a Suïssa, a Alemanya, i després ja vam venir cap aquí,
i diu, hòstia, tot això amb moto? I diu, no, no, si vam venir sense res,
i a Alemanya vam veure les motos i les vam comprar, no?
I diu, ostres, i tot aquest viatge, i quant de temps?
I diu, no, més o menys, des de la sortida de la tornada, dediquem dos mesos,
i clar, l'entrevistador, que estàvem sortint ja de la postguerra,
però encara, com que començaven a arribar les divises americanes, precisament, no?,
l'acord americà de l'any 53, que feia ben poc, segurament és el que va propiciar
que ells s'atrevissin a entrar a l'estat espanyol,
però clar, aquí els diners eren escassos.
I clar, diu, hòstia, això, la preocupació de l'entrevista d'això,
us deu costar un ronyó, no?, i diu, no, no, amb el canvi, de fet,
ens surt força barat i és força bé de preu, no?
I jo, hòstia, amb les motos què en fareu després?
No, no, la intenció és agafar-les, ja que les hem comprat, no?,
ens les emportarem, intentarem emportar-nos-les,
i a més, aquí cap on anireu? Bé, doncs, de Barcelona volem anar cap a Marsella,
Marsella creuar tota França cap al nord, arribar a Londres,
i d'allà ja tornar. No ens diuen com tornaran,
però amb aquesta intenció de... ens emportarem les motos,
jo penso que la idea era tornar amb vaixell.
Clar, sí. No, perquè amb avió... No, no.
I nedant, evidentment, tampoc. No, no, amb vaixell.
Per tant, la idea era agafar algun tipus de vaixell.
Hi ha coses que els hagin agradat d'un lloc, de l'altre,
aquí hi ha una miqueta d'escombrar cap a casa,
cap al règim o cap a aquesta espanya de postguerra de l'entrevistador.
Hi ha un estirallarrons amb aquest així,
però hi ha un moment que aquest entrevistat,
perquè l'altre continua arreglant la moto, l'altre no fa ni cas,
i ho diu l'entrevistador, l'altre... No ho ha fet.
No ha fet res, no ha dit ni piu, diu.
És l'altre el que té ganes de xerrar.
Amb això, és veritat, no ho he dit.
Els hi diu, d'aquesta conversa, tots dos, el que parla,
els hi diu que són dos estudiants nord-americans de Baltimore,
de l'estat de Maryland, que els dos són universitaris,
i que estan fent aquest viatge així com una mica de turisme
per titular el lloc.
Això ens interessarà, aquesta dada.
I això que us deia, hi ha un moment que l'entrevistat
comença a ensenyar petits records dels llocs on ha anat passant,
petits detallets de coses que ha anat fent.
I jo a l'entrevistador li diu, i d'aquí què t'emportaràs, no?
De casa nostra o de l'estat espanyol?
I diu, mira, m'agradaria tenir una correspondència postal
amb algú de l'estat espanyol.
Diu, ah? I llavors l'entrevista diu,
doncs això t'ho puc posar molt fàcil, jo tinc els contactes per fer-ho.
Si em vols donar l'adreça, jo ens diu, sí, sí,
l'altre no es va tallar gens, va agafar un tros de paper
i va apuntar la seva adreça.
I doncs va dir, bueno, literalment, tant com surt publicat,
diu, Daniel Clique, 3709 de Sequoia Avenue, Baltimore, Maryland.
I llavors acaba l'entrevista com dient, bueno, doncs, bueno,
ell se'n va, no? I diu, bueno, adeu, els altres li diuen,
bon voyage, good night, ja t'aniràs a fer fosc,
ja tiren milles amb un espetarrac d'aquell de moto de mil radimonis
i l'articulista acaba l'article, doncs dient, escolteu,
doncs ja ho sabeu, aquí teniu l'adreça,
donem-li plaer a aquesta persona que se'n vol emportar
aquest record de correspondència, no? I deixa l'article aquí.
Clar, jo llegir això, se'n van obrir tres com tres interrogants
molt ràpids, probablement llegint més.
Jo, que soc simple, se'n van obrir tres.
El primer seria doncs, ostres, i aquest Daniel Clique,
qui era i què se n'ha fet, no? Vull dir, no sé,
algú que va passar per Targa i va tenir aquesta expansió verbal
i que es va atreviar a donar l'adreça, no?
Qui era, no? I, bueno, no sé, què se n'ha fet d'ell.
I també, hi ha aquí potser una crida arciana a les zones,
potser va haver algú de Targa o l'Urgell que es va escriure amb aquesta persona.
Si hi ha algú que per cas ha trobat alguna carta d'un nord-americà,
no?, d'algun padrí o padrina que diu,
ostres, i això, com és que ho tinc? Doncs, ostres,
potser ara és el moment de posar-se en contacte amb la ràdio
i a veure què ha passat. Seria curiós, si més, no?
Sí, sí, jo vaig pensar, ostres, això, curiós.
Per mi, l'altra segona pregunta és, i el seu acompanyant qui era, no?
Exacte, el que xiulava. El que xiulava i no feia res, no?
Allà arreglant la moto, la va arreglar, no sé si era algú complicat o no,
però, bueno, l'entrevista va durar una estoneta.
I després, la tercera va incògnita, i l'articulista, l'ES,
qui era, no?, aquest articulista, no ho sé, doncs jo tampoc.
I, clar, he fet una mica de recerca, Josep,
i comencem per la darrera, que és molt fàcil, qui és l'ES, no?
Qui és l'ES?
Ese quién es, no? Ese quién es.
Doncs, l'ES, buscant una miqueta, això ha sigut relativament fàcil,
és un pseudònim, evidentment, i respon al Josep Pagès Costart.
Era nascut a la proríncia de Girona.
Josep Pagès Costart, aquí no hi ha cap ES pel lloc, eh?
No, no, no, jo també pensava allà el nom,
a vegades no et penses el pseudònim,
però a vegades surten una mica del nom o d'alguna cosa.
No, en aquest cas, no sé d'on ho va treure.
Més valors a veure-ho.
Jo crec que no, perquè ara veurem el personatge.
És una mica person, eh? Ai, ai, ai, ai.
Clar, jo no sé com a terretàrrega,
tampoc hem tingut temps de buscar-ho,
però sí que l'any 45 hi ha regidor a l'Ajuntament d'Aquitarga,
amb aquests primers ajuntaments franquistes.
I, de fet, a l'any 46 hi ha procurador d'acords.
Continua sent regidor i procurador.
Comença a estar significat una miqueta.
I escriu, també, i té aquest punt periodístic.
I té aquest punt periodístic.
L'any 53 és el director... director, no, president.
President.
President de la Diputació de Lleida.
I, al cap de res, acaba sent també governador civil
de la Diputació tant de Lleida, Tarragona com Girona.
Per tant, algú molt significat. Infruent i...
Infruent i significat amb el règim, d'alguna manera.
Bueno, d'alguna manera, no. Literalment, literalment.
Totalment. Per tant, fa una mica de por.
Sort van tenir els americans, eh?
Sí, perquè depèn de qui s'haguessin trobat o no.
En tot cas, bé, aquestes situacions...
Aquesta era la resposta fàcil. Molt bé.
I llavors ens quedaven les altres dues respostes,
que eren el Daniel Clic i el seu acompanyant.
Sí, també. També era el que més m'intrigava.
Clar, vaig fer una cerca... Ara tothom pregunta a Google
i vaig fer un Daniel Clic a veure de Baltimore,
si em sortia algú amb aquesta adreça.
No, no em va sortir ningú. Vaig pensar, bueno, no ho sé.
Vaig començar a mirar online els censos de població
de l'any 50 de Baltimore, buscant el Daniel Clic.
I vaig tenir la sort que estava per ordre alfabètic
de cognom, per tant vaig pensar, bé, doncs ben fàcil,
buscar el Daniel Clic, vaig buscar els clics.
I menys que visqués a aquesta adreça i vaig pensar, ostres,
aquest tio... Aquest tio... Sí, sí, sí.
Que per cert són joves, eh? L'article diu que el Daniel
té 22 anys i diu que l'altre en té un parell més, teòricament.
Vaig pensar, ostres, no, aquí no apareix, no ho sé.
Sí que vaig fer algun intent més, però vaig tirar la tovallola,
vaig pensar que no em surt ningú. I clar, evidentment,
si no el trobem a ell, trobar aquí l'acompanyava.
I aquí s'acaba el programa i bona nit i tàpat.
Però no, no, no, no, no, perquè ho vam deixar...
La recerca sempre té camins, eh? Sí, ho vam deixar estar,
ho vam deixar estar allò que, ja us dic, va sortir preparant
el nou avatar, que, per tant, era al mitjans de maig.
I jo vaig deixar estar, perquè vaig pensar que pica molta pedra
per no trobar res o no tens garantia de trobar res,
per tant, vaig dir, és igual.
Però després, un altre dia se'm va, fa relativament poc,
fa uns 10 dies, se'm va obrir un bombet a dir,
que hi havia anuaris. Universitats, no?
No, i professionals, és a dir, a veure, posteriorment,
a veure si, no sé, va tenir alguna professió liberal,
una mica, a veure si sonava la flauta i trobàvem algú online
que fos fàcil de mirar, eh? I vaig dir, va, anem a mirar
de l'any 55, una mica més tard, que ja fos més gran,
a veure algun anuari d'aquest tipus. I vaig veure que hi havia
un de Baltimore de l'any 55, el vaig descarregar, era un PDF,
que estava amb imatge, per tant, no ho podíem cercar,
però transformant-lo en MOCR, allò, poder buscar en text lliure.
I no apareixia res. Tampoc.
Dic, ostres, fos res. I anava tan caro, vaig dir,
anem a posar l'adreça, a veure què passa.
I vaig posar l'adreça, aquest 3.709 de Sequoia Avenue,
la ciutat de Baltimore, i l'adreça sí que em va sortir.
Vaig pensar, ostres! I jo vaig dir, mira, ostres,
aquí treballa un notari, però ni es deia Daniel, ni es deia Clic.
Vaig pensar, ostres, fos res. Però, ah, ah,
el nostre notari que es deia Henry, de cognom,
no es deia Clic, però es deia Glic, amb G.
Aquí, aquí, aquí, aquí. Aquí, aquí, aquí.
Ostres, quina fallada. De fet, la primera lectura,
vaig pensar, mira, no ho és.
Però després vaig dir, ostres, Glic, Clic, al mateix lloc.
Clar, a rada ortogràfica. Dic, a rada ortogràfica.
No sé si a l'hora d'escriure va fer molt mal a lletra.
O al parlar, potser no va interpretar bé el nom.
Clar, l'adreça la va deixar escrita, és veritat.
Segons diu el seu article, la va deixar escrita.
Potser un error d'impressió. O la lletra era molt estranya,
o un error d'impressió, però en lloc de Daniel Clic,
era Daniel Glic. I aquí aquesta dada sí que vam dir,
ep, ara sí que tenim una dada. Al 100% no ho podíem assegurar,
però l'adreça coincidia, en dius, pràcticament segur.
Anem a mirar més. Llavors sí que vam repassar els cents
de l'any 50 ara buscant Glic i no Clic.
Quina embolica amb els clics i els clics.
I allà sí que ens va aparèixer el Henrik,
casat amb una Sara, i apareixia una filla,
Ruth Clic. Però el Daniel no apareixia l'any 50?
Bueno, no ho sé. Anem a mirar el de l'any 40.
I l'any 40 sí, allà a la mateixa adreça, encara hi havia allà,
doncs el Daniel Glic apareixia, apareixia.
El que passa, que no tenia l'any 53, com va venir, 22 anys,
sinó que en tenia viatja, que va venir a l'any 50.
L'any 50 no tenia l'any 53, com va venir, 22 anys,
sinó que en tenia 20 palats, perquè era nascut l'any 33.
Aquí sí que hi havia un error, que jo entenc que és a l'hora de parlar.
De transmetre la informació.
Ja ens avisen que es van entendre com van poder,
doncs l'edat jo crec que va ser una errada garrafal.
Per tant, Daniel Clic, no hem trobat més,
sí que hem trobat la severència de, bueno, això,
el pare anotari, la mare taquígrafa, es van conèixer sembla,
perquè el lloc de treball dels cents és...
és un lloc d'advocat, per tant, segur que es van conèixer
al mateix lloc, aquella taquígrafa.
Va sortir aquesta relació.
Els seus avis van emigrar, l'avi de Rússia,
i era Joveu, Yiddish, i l'avi era alemanya,
però també Joveva, es van conèixer als Estats Units,
i bueno...
És increïble com es pot tirar del fil.
Sí, sí, sí.
És una de les coses que aquesta temporada he al·lucinat més.
De fet, hem trobat els seus rabass avis també, a Rússia,
a Rússia 3, veure la història d'aquestes...
El poder de la tecnologia, que també té coses bones.
Clar, però és que estem parlant d'arxius,
o sigui, a partir del futur que ens ha d'haver,
amb tot el que estem tractant ara a nivell d'informació,
entenc que serà com a potser més fàcil o...
o més nudrit, inclús.
Però, clar, estem parlant d'arxius dels anys 50.
Sí, sí, sí, sí.
Els anys 50 i més enllà.
És increïble, és apassionant.
Sí, sí, sí, sí.
La veritat és que jo he gaudit molt amb aquesta recerca.
Bé, per tant, hem trobat aquest origen jueu i rus i alemany,
perquè, de fet, l'àvia era alemanya.
I, de fet, el barri on ells viuen,
la zona aquesta del Seco y Avenue,
era un barri jueu als anys 40,
bueno, començant a la primera meitat del segle XX,
on hi havia una comunitat jueva molt, molt, molt forta.
Clar, aquí el teníem ja identificat,
però pensàvem, bueno, per mi ja era ell seguríssim,
però anem a assegurar-nos que realment sigui ell,
perquè hi havia aquesta errada de l'edat, no?,
que aquí deia 22, i realment en tenia 20,
però deia, bueno, no poden ser tantes casualitats,
però, vaja, anem a mirar més.
Em vaig recordar un dels programes que vam fer,
que vam estar mirant el tema de Helly Island,
de la immigració amb els vaixells.
Vaig pensar, clar, aquesta gent, com dèiem abans,
si se'n volien emportar la moto és que tornaven amb vaixell.
I anem a mirar a veure què,
aquests registres de Helly Island,
i mirant allà no apareixien, l'any 53,
clar, vaig calcular, van dir dos mesos, doncs,
pensant que estiguéssim al final o al mig,
vaig pensar, doncs, agost, setembre, del 53, a veure què,
no els vaig trobar per enlloc,
però llavors sí que en un altre lloc vaig veure
que hi havia registres d'entrada a Bermond, San Albany,
per tant, al nord, tocant amb la frontera amb el Canadà,
perquè una altra de les rutes d'immigració
era en vaixell d'Europa fins a la ciutat de Quebec,
que hi ha un estuari així com molt bèstia,
i arriben allà, i d'allà passaven pel nord,
ja amb transport terrestre,
i allà amb aquest registre de San Albany va sonar la flauta,
perquè buscant vaig trobar un Daniel Click,
que s'havia enrolat en un vaixell que es diu Arosa Club,
que havia sortit d'Europa a començaments de setembre,
i mirant el registre, clar, vaig mirar a Londres,
com ell va dir que anaven fins a Londres,
vaig mirar perquè va sortir el 2 de setembre de Brevenhaven,
allà no vaig mirar, però vaig mirar el de Londres,
que sortia el 3 de setembre, vaig mirar i vaig dir,
ostres, doncs aquí tampoc, no hi és, vaig mirar amb vaixells.
Però un dia després, el 4 de setembre,
el port aquest francès de Le Havre,
no sé com es pronuncia massa bé, però que és molt important,
allà també va parar, i allà mirant,
allà sí que ens ha sortit el Daniel Click,
hi posava l'edat, i que vivia al Secuaia Avenue,
en el mateix lloc, per tant era la mateixa persona,
i no podia ser-hi tanta casualitat que s'atema algú altre,
dius, ja no pot ser que la mateixa, és aquest segur,
va haver-hi un error seguríssim d'ortografia,
d'entendre-se amb un home francès,
home, déu-n'hi-do.
Bé, déu-n'hi-do d'informació.
Però el de l'edat, malament.
Jo vaig pensar, bueno, aquí ha d'estar el seu company també,
anem a mirar qui més de Baltimore, de Maryland en general,
se va embarcar i el Le Havre mateix,
per veure què, i que més o menys tingui la mateixa edat.
Clar, repassant, de fet, tinc per aquí puntat,
no hi havia molta gent de Baltimore i de Maryland
que s'hagués enrolat pujant a Le Havre,
de fet hi havia dues noies, joves,
però ja vaig pensar, no dues noies, no, parlava d'un noi,
sí que hi havia un tal Hugh Ford, que sí que era,
que també tenia vint anys,
però mirant l'adreça que posava, sí que era de Maryland,
l'empresa a West Nottingham Academy,
per tant, Baltimore, Baltimore, no, vaig pensar,
bueno, podria ser, però a veure què més trobem,
vaig trobar un parell de nois d'origen polonès
que venien de Ginebra, que és un cas interessant també,
perquè nacionalitat ficava stateless, sense nacionalitat,
i després, mirant aquests dos que van anar a la John Hobson University,
els dos es van significar en els camps de la recerca, no sé què,
vull dir, dos paus que van aparèixer perquè dic,
hòstia, aquesta gent, bueno, però bueno,
hi ha aquelles coses col·letrals que passen, disculpeu.
En tot cas, vaig trobar un darrer noi,
que era molt més jove, bueno, molt més jove,
era dos anys més jove, de fet tenia 18 anys,
i que darrer es diu, bueno, es deia, Raúl Midelman,
que el nom ja, hòstia, vaig pensar, sí que és més jove,
i l'article deia que era dos anys més gran,
però potser va dir que era dos anys més petit,
en lloc de més gran, veient aquestes cerrades ja de temps,
i el nom, més que algun nom, que potser també,
una mica jueu també, vaig pensar, ostres, a veure, a veure,
i llavors vaig buscar aquest Raúl Midelman també,
el sens aquest del corant, on havia trobat el Daniel,
i vaig veure que el Raúl Midelman vivia al Dorchester Road,
també Baltimore, i que estava, 10 minuts,
a peu, vaig ficar amb el Google Maps,
10 minuts a peu d'on vivia el Daniel,
i vaig pensar, hòstia, jo crec que és aquest,
el 100% no ho puc dir, però crec que és aquest,
jo vaig mirar a veure aquest Raúl Midelman qui era,
i aquest és un personatge, no sé si és molt conegut o no,
però va acabar fent pintura,
i el mal món va moure per New Orleans, Brooklyn,
i va tornar a Baltimore Escola d'Art i no sé què,
i està emparentat al corrent artístic del pop art,
i té diversos retards, almenys a nivell de Baltimore
és relativament conegut i tal,
vull dir que és algun personatge que va venir aquí,
bueno, jo podem dir que va venir aquí.
A part d'arreglar motos.
I clar, i el fet que em va verificar,
penso jo que, sense poder ficar-la amb el foc al 100%,
perquè documentalment aquí sí que,
no tenim un document directe que ens ho pugui,
així com amb el Daniel sí, amb ell no,
però jo penso que segur,
a part de la proximitat del ambient jueu dels dos,
que per tant fa que les dues comunitats es puguin trobar,
segurament, segurament, és que mirant,
clar, el seu personatge conegut i relativament famós,
almenys a Maryland i Baltimore,
que té diverses entrevistes,
i al qual s'explica la seva joventut,
no diu que vingués aquí amb moto i no,
això no, però sí que mirant,
diu dues coses que em corroboren l'idea.
Una, que diu que ell tenia molts problemes al seu carrer,
per trobar amics i no sé què,
i que sempre havia de moure's uns minuts,
uns blocs més enllà a buscar els amics,
que penses, potser no, però em lligaria amb la idea aquesta,
i amb deu minuts si és.
I l'altra és que el seu pare, que era matemàtic,
era també enginyer d'aviació.
És algo que ha fet pels pèls, també.
Sí, el tema de la mecànica.
El tema de la mecànica, exacte,
de dir, ostres, com és que un tio d'18 anys,
ja podria ser, però és que a sobre,
jo crec que a casa tenia l'exemple del pare,
que l'interessava,
i jo crec que, pràcticament,
podem ficar-la amb el foc,
que segurament era aquest Raúl Miedelman,
que va morir, per cert, el 2021.
Veig que els fills...
He estat temptat d'enviar-li un correu al fill,
de saber si ell li sonava, si el seu pare...
Tindria el seu, eh?
Sí, però ara sí,
no m'he atrevit, no m'he atrevit, no ho sé.
Home, la història és realment increïble.
Sí.
Bueno, en tot cas, la història s'acaba aquí.
Hem trobat aquests tres personatges que hi eren,
que a mi és la curiositat que em va trobar
llegir l'article de dir,
ostres, algú, 153,
em moto aquí i ens deixa l'adreça.
Què ha passat amb aquesta persona?
No hem sabut què ha passat amb el Daniel,
però potser algú es va correspondre amb algú d'aquí,
a nivell postal.
Per tant, si algú ho va fer o algun parent seu
i ho ha trobat alguna carta d'algú americà de Baltimore,
no ho pot dir, fantàstic.
Una altra cosa és si s'haguessin conegut la seva identitat
entre els dos americans, Origen Joveu
i el nostre amic molt compromès amb el règim,
que haguessin sabut la seva identitat.
No sé si la relació hagués sigut tan cordial o...
No.
No ho sé.
No passava d'una entrevista, potser.
És això que diem, eh?
A partir d'aquí...
Però és gairebé el somni d'una nit d'estiu, això.
I tant que sí.
I és apassionant, com te diem,
és d'aquestes històries que...
que donen tot el sentit a la vostra feina.
Sí, sí.
Sí, perquè sense la feina dels companys aquí,
en aquest cas nord-americans,
d'haver conservat i posar en línia, per exemple,
tota aquesta documentació,
evidentment no haguéssim pogut corrobar aquestes dades.
Clar, perquè es pot seguir el rastre.
O sigui, hem traçat el viatge gairebé que vam fer
des que es van quedar amb pànec i àrrega
fins a tornar a casa seva.
Sí, sí, sí.
I després tot això que...
Sense les motos, per això.
O en tot cas no ho sabem, perquè el registre que posa
el bagatge que porten...
De fet, tots estaven buits,
però jo crec que s'hi haguessin portat motos.
Sí que algun lloc...
Saps, si porten maletes, potser sí que no ho registraven,
però s'hi haguessin portat motos.
Vaja, no, aquí sí que no podem dir res,
però jo crec que ho haguessin...
a la frontera ho haguessin posat, no?,
que havien anat amb motos, no ho sé.
Igual les van vendre a Londres, no?
Sí, sí, sí.
És una altra història i tant.
Ostres, Carles, apassionant, com dèiem al principi,
ja veus que a partir d'una casualitat, no?,
que és trobar l'arxiu...
Sobretot també el titular, no?, el titular que era...
Sí, és el que em va cridar l'atenció.
Sí, el que crida l'atenció.
I si no hi hagués hagut l'adreça,
probablement hagués pensat
mira, interessant, però qui s'hagués quedat?
Però clar, un nom i una adreça
va ser massa temptador per no intentar buscar
a veure qui eren.
Doncs res, hem fet la crida també
perquè si algú per casa troba unes cartes
fetes per algun familiar
en direcció Baltimore
i no saben quin sentit tenen o quin origen,
doncs bé, que es posin en contacte amb nosaltres
i aquí, durant la temporada que ve,
tanquem aquesta apassionant història.
Moltes gràcies, Carles.
A vosaltres.
La temporada que ve renovem, contracta
i descobrirem moltes d'aquestes històries
que, com dèiem, són les que donen sentit total
a la vostra feina
i que fan descobrir
que la vostra tasca és bàsica
per conèixer cap on anem, més que res,
d'on venim, cap on anem
i quina és la nostra història.
Tot i que és veritat,
crec que era molt triomfalista
i ho signo absolutament,
però també té l'altre vessant,
que està vessant de tant control
o al final també pot ser una mica perillós,
depèn com.
Però utilitzat amb fins bons
és fantàstic.
Amb fins de control
també podria ser una mica perillós.
Sí, sí, sí.
Aquest és el nostre...
Nosaltres agafem la base amb bona,
de l'arxiu.
Bon estiu, Carles, i fins la temporada que ve.
A reveure.
Bona tarda.
It's just farewell till we meet again.
It ain't over yet.
It's just farewell till we meet again.
On another road
maybe I can make your beat again.
And then another life
maybe it would be much sweeter then.
I was wrong
let you down again.
But if you let me round again
I'll be your oxygen
I'll be the cure, I'll be the medicine
You're my battlefield
Your sunbeams and your velvet dreams
On another road
maybe I can make your beat again.
And then another life
maybe it would be much sweeter then.
On another road
maybe I can make your beat again.
And then another life
maybe it would be much sweeter then.
On another road
maybe I can make your beat again.
Maybe I can make your beat again.
And then another life
maybe it would be much sweeter then.
Encara no coneixes l'experiència a Boca de nit?
Els cinc i cinc llocs de l'Espanya
són unes de les més merescudes vacances.
L'equip de Clínica Dental Tarrega-Guissona
estarà encantat de poder-te ajudar
a passar un estiu sense imprevistos.
Ens trobaràs a Tarrega, al carrer Sant Pereclavé,
20 Baixos i a Quissona, a l'Avinguda, 11 de setembre, 35.
Encara no coneixes l'experiència a Boca de nit?
El 5 i 6 de juliol vina a Mas de Colom, casa Borges
i descobreix els secrets més inèdits de l'antic monestir Cisterceng.
Gaudeix amb el nou disc del compositor targarí Marcel Fabregat
i d'un bon jazz amb violeta quartet.
T'agusta l'oli verge extra de la finca Mas de Colom
amb un mos de focatge a la Mediterrània.
Per més informació i reserves,
consulteu masdecolom.com Borges.
Cuidant el que importa.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3.
Dos quarts i cinc minuts de deu del matí
continuem el de boca en boca de Radio Tàrrega
i com també us anunciàvem,
el sumari del nostre programa d'avui
tenim amb nosaltres aquí els estudis de Radio Tàrrega
el Joan Salvador.
Ell és el president del Club Hockey Patins de Tàrrega.
Molt bon dia Joan, benvingut.
Bé, a punt per passar una mica de balanç
de com ha anat aquesta temporada del Club Hockey
i una mica, potser per començar,
situar els nostres uients.
Quina és la història?
D'on arrenca aquesta tradició del Hockey Patins Club aquí a Tàrrega?
Doncs sí, perquè som un club
que ens trobem que som poc coneguts
o que molta gent no sap ni tan sols que existim.
I el Tàrrega Hockey Patins Club
és un club que existeix des de l'any 2010.
Vull dir que ja portem uns quants anys aquí.
Serà ja la 14 o la 15a temporada, no?
Tot i que oficialment no es va constituir
com a club federat fins al cap d'un parell de temporades,
però costa els inicis, no?
Però que sí que sí que fa uns quants anys que voltem
i que estem aquí.
Clar, teòricament des del 2012 ja competint.
Exacte, exacte.
Amb els i baixos, de menys gent,
perquè el hockey és un esport que costa molt
de trobar gent que ho faci aquí a la nostra zona.
Estem com en una zona morta de la pràctica del hockey.
I si vas més cap a la part de Lleida sí que hi ha més afició
i cap al centre de Catalunya i cap a la Tarragona també molt.
Però nosaltres estem en un punt així entre mig,
en una frontera.
Però bé, cada vegada tenim més gent
que té ganes de practicar aquest esport.
És un esport molt compoert, evidentment.
Només el fet de l'habilitat sobre patins
ja et dona una cosa que no et dona altres coses, no?
Però bé, cada vegada estem més contents, sí, sí.
Bé, dius això que potser no hi havia gaire coneixement
o interès per practicar aquest esport al hockey.
Però bé, en el moment en què es pren la decisió
de crear el club i federal
és perquè realment el suport ja comença a ser important, no?
De què estaríem parlant ara?
Quanta gent està competint i formant part de la disciplina del vostre club?
Ara, suposo que com tots els clubs esportius
de la ciutat i de Catalunya, la pandèmia ens va fer molt mal,
perquè evidentment va ser un peron
i va ser una temporada, un terme de mig,
on no vas poder gairebé agafar gent nova, no?
Però des d'abans que estem remuntant,
m'ha apostat molt fort per la base,
per formar els infants des de ben petits, des de P3, P4 i P5,
els primers tres anys l'únic que fan és patinar, jugar,
jugar patinant, és a dir, agafar una bona destresa
amb els patins, perquè el hockey té aquesta particularitat,
el ser sobre patins...
Clar, primer s'ha de dominar l'equilibri sobre els patins.
I després ja aniràs a jugar, o sigui, és la segona part.
No pots agafar un nen de 12 anys i dir-li de cop i volta
que va, i aniràs a jugar el hockey perquè et dirà molt bé
i com patino, no?
Clar, o sigui, pots entendre les normes del joc,
que és fer golar la porteria rival,
però evidentment si no controles la disciplina dels patins malament.
Exacte, doncs per tant nosaltres hem apostat molt
per formar infants de la base,
que tant teníem una escoleta que en diem,
que és els DP3, AP5 o I3, I5, que es diu ara,
formada per 25 infants, que és un bon número,
i bé, al final és que això són els resultats del que hem apostat,
llavors ja de cara a l'any que ve,
ja passem dels quatre equips que tenim ara a sis equips.
Molt bé.
Sí, sis equips més l'escoleta, és a dir, set,
i intentant tancar el butxer,
que a veure si podem acabar de fer un equip més.
Per tant, bé, són uns números que, la veritat,
que fa un parell d'anys, si ens ho haguessin dit,
no ens ho haguéssim cregut, no?
Perquè estàvem tres equips i pensàvem, això s'acabarà, no?
Però bé, creiem que no, que anem endavant
i que hi ha moltes ganes,
i cada vegada hi ha més vida a dins del cub,
i bé, aquí estem.
Bé, jo recordo que quan va néixer la disciplina aquí a Tàrrega,
vam començar a entrevistar el Carles
com a un dels impulsors d'aquest esport a la ciutat,
i ens parlava del mateix que ens dius tu,
i una mica de les dificultats que hi havia,
inclús per trobar espai de joc, d'entrenament,
s'havien de traslladar a, crec que a Mollerussa,
que es anava a entrenar...
No, vam començar a entrenar a Vilassana.
A Vilassana, exactament.
I home, realment, a part de tota l'afegit que suposava,
doncs aquest esforç de practicar aquesta disciplina
desplaçant-se fora de la ciutat.
Com s'ha anat resolent tot això?
Estem al 2024, com deies, sis equips,
i bé, com teniu el present de les instal·lacions
per poder practicar el vostre esport?
Doncs bé, perdona, ara que has mencionat el Carles,
el Carles és una figura importantíssima al CUP,
és a dir, és l'ànim, perquè és el nostre director tècnic,
i és qui pesament aporta tot el coneixement d'OK
als entrenadors i als infants,
és a dir, encara hi és, des del principi,
ell és dels impulsors...
Exjugador, no?
Exjugador, sí, per tant, des d'aquí,
reconeix la feina tasca que fa, que és diària quasi bé,
i molt entregada.
Nosaltres ara estem, fa uns quants anys,
que estem entrenant i jugant al Pabelló de Vedruna.
Molt bé.
Tenim, entrenem i juguem els dimarts i jocs,
els divendres, i els dissabtes,
doncs hi ha els partits a casa,
i a fora, evidentment, on sigui.
Ja fa uns quants anys que tenim aquest tema bastant resolt.
El programa d'espais, això, continua existent,
perquè nosaltres ara, per exemple, aquest any tenim més equips,
necessitem més hores,
és una cosa lògica, superlògica,
però jo crec que això ja és un programa
que tenim tots els CUPs de la ciutat,
i que és evident, que es fa evident,
que hi ha un programa d'espais
per practicar esport a tàrrega,
des d'aquí reivindico i llenço,
sense cap ànim de cap mena de crítica,
sinó de dir, ei, això ho hem de tractar...
Amb carinyo.
Amb urgència.
Tots, absolutament, tots els CUPs i la regidoria,
això s'ha d'afrontar amb urgència.
Bé, resols aquests problemes,
comenceu, doncs, això, a competir,
i entenc que, doncs, amb dedicació a l'entrega,
comencen a arribar els primers resultats.
Quina valoració feu d'aquesta trajectòria fins ara?
Després ja farem valoració de la temporada en qüestió.
Bé, doncs, el que nosaltres podem valorar
és que tenim una bona base d'OK,
tenim uns infants de fins a benjamí
que tenen un nivell acceptable,
és a dir, estem allà,
és a dir, no estem ni menys ni menys
que grans CUPs de la Provincia de Lleida,
per tant, estem allà,
i bé, estem contents, perquè al final és un treball diari,
és un esport que implica bastant...
Sembla una mica disciplinat,
perquè requereix concentració, requereix tècnica,
requereix equilibri, requereix saber treballar amb equip,
perquè, evidentment, el ser un esport tan col·lectiu
i ser tan poca gent dins de la pista,
perquè juguen 4 i el porter, no?
Aquests esports on hi ha tan poca gent,
has de saber que hi ha molt bé treballar amb equip,
perquè si no, si falla un, falla equip,
està claríssim, no?
Per tant, bueno, que això, al final,
t'he anomenat els valors que són d'aquest esport,
que els comparteixin molts altres esports,
i no es faltaria, però que creiem que és el que estem intentant
transmetre als nostres infants.
Per sobre dels resultats.
Absolutament, sí, sí, no es faltaria.
És primària, el primer de tot,
que aprenguin aquests valors, que s'ho passin bé,
i després ja competirem.
Molt bé.
I entenc, doncs, que aquesta temporada,
doncs, heu continuat competint,
heu continuat, doncs, practicant l'esport,
i què tal?
Fent la ullada xenrera,
què destacaríeu d'aquesta temporada 2023-2024?
Destacaríem que, bé,
doncs, ja, si ens posem només a resultadistes,
que és el que no m'acaba d'agradar a mi,
però, al final, quan veuràs la temporada,
a part de tot el que he dit,
d'intentar transmetre tots els valors,
que això és cada temporada,
no hi ha...
Doncs sí, hem col·locat dos equips
a les finals de Catalunya, per tant,
ostres, de quatre...
Molt bé.
És un gran resultat, no?
Si les coses no en siguin.
Bé, contents, però també és veritat
que estem en categories molt petites
i que, a mesura que vagin creixent,
anirem veient si això...
Continuem o no continuem, no?
Que ara, com a difícil,
precisament ens mantindrem en aquest món, no?
No pas arribar-hi és difícil,
no?
Bé, no sé...
Ah, contents, contents i esperançats
de cada temporada disminuint, està clar.
Molt bé, heu continuat, com dèiem,
competint, formant,
i ara arriba l'estiu,
arriba el moment en què, teòricament,
les competicions s'aturen,
però entenc que l'activitat
del Club Jockey Patins, doncs,
pren una altra caire, no?
Nosaltres sí, nosaltres l'estiu
ens l'agafem com a temporada
de parada a nivell d'activitats
i hi ha molts campos
de tecnificació d'hockey
al nostre voltant
i nosaltres preferim que no fer-los,
perquè nosaltres ja fem un campus,
un casalet a la Semada Santa,
de tecnificació,
i vam veure que hi havia moltíssims campos
i molta oferta, i molt bona,
a prop nostre,
i recomanem als nostres infants
que hi vagin, de fet,
la gran majoria existeixen,
continuem practicant hockey durant l'estiu.
Nosaltres, llavors, tornem a començar
al setembre i amb les piles carregades
i, a més a més, a nivell intern,
aquest any tenim molta feina,
perquè fem un canvi d'equipacions,
compoertes, fem un canvi de petrocinis,
fem un canvi, és a dir, tenim molta feina
i també hem dit, bueno,
escolti, l'estiu, dediquem-ho
a organització interna i res més.
Molt bé, i aquesta és la feina
amb la que esteu?
Ara mateix, sí.
Bé, entenc que, també,
i dedicar l'estiu a preparar
la temporada següent i amb tot el que implica,
per fer la gent que estigui interessada
en formar part del Club Hockey Patins.
Doncs, precisament, aquesta setmana
treurem les inscripcions a la nostra web.
La nostra web és hockeypatins,
hockeytarga.com,
escrit en català, en bac,
o QQAI, d'acord?
Sí, perquè a vegades això...
Sí, sí, clar.
La gent es pot confondre.
Hi ha un apartat d'inscripcions i allà,
és tan fàcil que no puc informar-hi
i ja està, res més, i ja estem apuntats.
Obrem inscripcions pels infants
d'I3 a I5, doncs ja, aquesta setmana.
Per tant, tothom que vulgui inscriure's,
només cal que visiteu la nostra web
i inscriure's.
I ara, l'octubre, setembre,
ja rebran noticies nostres
i a l'octubre començarem els entrenaments.
A banda d'això, de l'inici de la temporada regular,
també, com d'altres clubs,
teniu aquest període per venir a provar.
Gent que tingui ganes de dir,
ostres, jo no acabo de tenir clar,
però, ostres, jo el vaig veure a la tele
i és una cosa que m'atrau,
que em podria anar bé, no?
Doncs sí, sí, sí.
Tenim períodes de prova, serà l'octubre, precisament.
Molt bé.
Són 15 dies de prova que fem,
que 15 dies són 4 entrenaments
i creiem que és suficient com per valorar
si algú en fan en qüestió,
allò que encaixa no encaixa, no?
És a dir, perquè el primer dia no encaixa a ningú,
això ja ho avisem, perquè cauen.
Clar, clar.
I com que cauen, a vegades diuen, jo no vull tornar, no?
Però quan torni el segon dia i veuen que ja s'aguanten,
ostres, ja començo a aguantar-me una miqueta, calla,
que potser sí, i amb dos, tres, quatre sessions
ja veuen que tenen una,
han fet una evolució molt gran, no?
Evidentment, quan parlem de zero,
aguantar-te una miqueta, la evolució és enorme, no?
O sigui, després, a vegades, partirem aquí a treballar, no?
Però, per això, creiem que amb això n'hi ha suficient
com per valorar si es pot continuar o no.
I aquest període és gratuït, ens faltaria.
Molt bé.
Bé, no sé, abans d'acabar una mica,
orientar la gent que estigui escoltant
i dir, ostres, jo tinc el nano que,
doncs, li podria anar bé.
Què els aconselleries per dedicar-se una mica a l'OK?
Quins són els trets que potser hauríem de dir?
Mira, per què anem bé?
Doncs, primer de tot, el que diem, paciència,
perquè prenguin a patinar.
No, no, és un esport que calgui paciència.
Calgui paciència perquè no pots pretendre
que el segon dia, el nen ja agafa un estic
i se'n vagi a fer gols, no, és impossible.
És a dir, no, ningú ho hagi fet.
Ningú, hauries de ser un prodigi.
Si ets un prodigi, que ens ho portin,
però ens faltaria, no el rebutjarem.
Però, no, però a vegades hi ha nens
que ja saben patinar una mica
perquè han anat amb patins en línia,
o han anat amb, què sé, ho invento, amb skate,
o ja tenen aquest punt d'equilibri agafat,
que això, evidentment, es pot ajudar,
es pot ajudar moltíssim a anar més ràpid
a agafar la tècnica dels patins.
A més, són patins amb quatre rodes.
No dic que sigui fàcil, eh,
però que vull dir que a vegades,
si tu ja tens una mica de tècnica
d'altres disciplines que són similars,
això t'hi va ajudar, clar que sí,
ens faltaria, sí, sí.
Bé, doncs, veurem, veurem
quina és la vostra evolució.
Ara, com dèiem, ja, imagina't,
s'hi ha plogut des del 2010, Joan,
i aquí esteu l'any 2024
amb sis equips, amb una escola
realment, doncs, també important
i amb ganes de, pel que dius,
perquè és desprendre les teves paraules,
de continuar endavant amb aquesta pràctica
de l'OK.
Sí, només vull recordar que dels equips nous
que tenim aquest any, un serà un sènior,
i per primera vegada fem un sènior
amb tot de gent que ha estat
prèviament jugant aquí tard,
que s'han format a la base,
que havien marxat a jugar a Cubs de fora
i que ara han tornat tots,
i juguen a Targa.
Quines edats inclou més o menys?
Seniors és a partir de 18 anys.
Clar, imagina't, ja, ostres,
com passa el temps.
Sí, sí, per tant, estem molt contents
perquè hem fet un equip de gent de casa
que no ens creiem mai que ho haguéssim pogut fer,
per tant, us animo a vindre a veure
la temporada que ve, com deies,
aquí a la ràdio també,
com seguim a totes les disciplines esportives
i qualsevol dia tornem a obrir finestra
aquí, perquè ho diu.
Res, Gaudiu, d'un bon estiu,
poseu tot a punt i la temporada que ve,
nova temporada a l'OK Patins Club de Targa.
Moltíssimes gràcies.
Fins la propera, bon dia.
Adéu.
A reveure.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it.
I want it, I want it, I want it.
I want it, I want it, I want it, I want it.
I want it, I want it, I want it, I want it, I want it.
I want it, I want it.
I want it, I want it.
I want it, I want it, I want it.
I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it, I want it.
Podràs visualitzar la teva idea en directe.
Et fem el render sense compromís i amb varies propostes, solucions i acabats de primera qualitat.
A seguir Clima Bungie Queens, som distribuïdors oficials Roca, Dica i marques capdebanteres com Bosch, Groe i Dusklo Lutx.
I com sempre, facilitat de pagament i àmplia zona de pàrquing. Segueix-nos a les xarxes socials.
T'esperem a seguir Clima Bungie Queens.
Laumont, una empresa fundada a Tàrrega, fa més de 40 anys i que aquest 2024 ha estrenat noves instal·lacions de més de 4.500 metres quadrats.
Serviran per seguir apostant pel talent targarí, l'excel·lència en el món de la gastronomia i la internacionalització de la marca a més de 60 països.
Laumont, els teus experts en tofoners i bolets.
Grans juvenils de matrimoni, vestidors a mida, menjadors i gran exposició en sofàs.
Bona llarmòpress a l'Avinguda Barcelona 2 de Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3
De boca en boca, de dilluns a divendres, aquí a Radio Tàrrega.
92.3
Fem de boca en boca.
Gairebé dos minuts que passen de les 10 del matí continuem al De boca en boca de Radio Tàrrega.
Aquestes setmanes fa olor d'estiu.
Escolta, dia rere dia els nostres uients, anem tancant tàmporades de les diferents seccions que han omplert al De boca en boca en aquesta temporada 2023-2024.
24 i avui toca tancar el torn en aquest cas a l'escola agrària de tàrrega hem
tingut tota aquesta temporada parlant de tot plegat a més amb uns anys
complicats especialment per l'agricultura hem estat parlant amb el
Ramon Cuadros director de l'escola agrària bon dia Ramon
sí jo bon dia ha estat un any mogudet el que hem tingut i aquí a la secció ho
hem intentat reflexar i tractar sempre des del punt de vista positiu no?
sí bueno és que el tema de la formació i la innovació pedagògica i l'activitat
agrícola i remadera no pare mai i la veritat és que sempre és mogut perquè
t'has d'anar adaptant a tots els canvis i també has d'anar veient
com tires endavant amb noves oportunitats que puguin ser interessants
pel sector i puguin ser interessants també per l'alumnat, per l'alumnat que tens
és una escola que porta molts anys treballant en prou de la nostra
agricultura i en aquest cas sou aquesta porta d'entrada no? També per nous
joves que es volen dedicar al món agrari que ja et dic els ítems que
que normalment la mateixa actualitat els va donant doncs tampoc no són massa
encoratjadors però cal persistir
bueno cal persistir les escoles agràries ja
algunes ja sobrepassen els 50 anys de servei al sector amb el tot el tema de
la formació i la transferència nosaltres l'escola agrària i tàrrega també ja passem
de llarg dels 40 i hem d'anar preparant com fem la celebració dels 50 anys
però sí al final el servei i a veure el relleu generacional està sempre amb
boca de tothom no? I no només amb el sector agrícola i remader que és el que
nosaltres ens dediquem principalment o l'agroalimentari també en altres sectors
de productius tenen problemes per tirar endavant amb efectius preparats no? Per
les escoles al final és el nostre el nostre si no diguem-ho així no? O sigui formar
a joves i no joves no? I no tan joves no? Perquè puguin tirar endavant les
explotacions agràries propies com a contractats com a personal amb
responsabilitat a les empreses de serveis o a les diferents oportunitats
del món rural. Bé Ramon en aquesta última secció de la temporada de què ens
parlaràs? Volia parlar primer que tot el cicle formatiu de grau mitjà de
producció agropecuària que fem a distància que n'hem parlat altres vegades
però jo crec que és una oferta singular és una oferta singular que fem les
escoles agràries que els audients vam proposar que la formació agrària es
pogués tirar endavant amb qualsevol modalitat. En modalitat presencial en
modalitat dual que hi ha escoles que fan la formació agrària pressuposat com
altres formacions professionals dual en modalitat simipresencial que ja la
fèiem a l'escola i finalment amb la modalitat a distància que és curiosa no?
És curiosa perquè dius com farem una formació professional a distància i com
farem una formació professional agrària que és imminentment pràctica a
distància. Això ens ho vam proposar abans de la malaurada pandèmia i vam
començar a impartir l'any 2021 i ara podríem dir que ja ho hem testat i
hem fet tot el procés que requereix que un alumne pugui completar tota la
formació que són 6 semestres. Amb 6 semestres el que va fent d'alguna
manera totes les matrícules i tots els mòduls d'acord amb l'itinerari que
nosaltres els recomanem completant fins i tot les pràctiques entre 6-7
semestres, doncs completa tot el cicle formatiu de grau mitjà de
producció agrària a distància. I és una oferta singular, és un cicle que
fem amb una col·laboració amb l'estret a l'Institut Albert de Catalunya.
L'Institut Albert de Catalunya té milers i milers d'alumnes, de bacillerats,
de cursos especialització i de formació professional i amb ells que ens
són els experts en la formació professional, la formació inicial,
tenim una sinèrgia amb tot el tema de la seva plataforma pedagògica i tota
la seva secretaria tècnica per optimitzar els recursos i nosaltres
hem elaborat un munt i un munt i un munt de materials amb personal
i també altres autors del Departament d'Agricultura i alguns experts,
sobretot amb un control de qualitat de les companyes i companys d'un
equip de producció de materials que alguns estan ubicats a la nostra
escola i a partir d'aquí hem elaborat material pedagògic que permet fer
interessant estudiar una formació agrària a distància,
el qual compatibilitza les aproximadament 1.500 hores de formació
que hi hauria presencial i de pràctiques en un cicle normal i també en l'agrari
i aquí hi ha aproximadament unes 135 hores de pràctiques efectives,
més totes les pràctiques que es fan a l'INEP, per tant, pràctiques reals.
I per què ho vam fer això? Això ho vam fer perquè al final una part
molt important de la població no està al món rural, sinó que està al món urbà
i el món urbà no és Barcelona, el món urbà és llei de també.
Sí, sí, exactament.
I vull dir, a vegades pensem que Barcelona no, i doncs hem de fer que gent
que tingui aquest interès, aquesta vocació, que volen desenvolupar el seu talent
amb l'agricultura, doncs tinguin una oferta que, com que a la millor
no es poden desplaçar, a la millor treballen, a la millor només ho volem
provar, o tenen altres requeriments específics que no els permet ser-hi
presencialment, doncs aquest cicle per majors de 18 anys, de grau mitjà,
doncs els permet fer un tastet d'agricultura i fins i tot completar uns estudis agraris.
I jo diria que també tenen una certa garantia de trobar feina,
perquè al sector agrícola i remader hi ha necessitats de treballadors bàsics,
hi ha necessitat de treballadors amb responsabilitats a les explotacions,
hi ha temes de relleu generacional o hi ha gent que vulgui obrir una nova oportunitat.
I nosaltres ara començarem, estem ja amb tancat matrícula del semestre vinent,
però estem oberts d'aquelles persones que es vulguin interessar
en com funciona aquest cicle, podem contactar amb nosaltres per telèfon
o per correu electrònic, no diria ni el telèfon perquè és més fàcil trobar-lo
que no regular-lo actualment, però podem contactar amb nosaltres
i al 14 de setembre tornem a iniciar un altre semestre de cicle,
és una matrícula oberta, flexible, seguint uns certs requisits bàsics d'itinerari,
perquè has d'explicar unes coses abans més teòriques
que no passin els altres aspectes més pràctiques,
per exemple, has d'explicar aforaments d'agricultura abans de parlar de cultius,
perquè si no no sabràs ni el que és un adom,
però aquelles persones que per qualsevol circumstància tenen dificultats
per poder-ho cursar presencialment, fins i tot a l'edat o d'aspectes familiars,
doncs tenen oberta aquesta opció que esperem també amb el futur
i amb temps poder-la ampliar amb altres ofertes de formació professional inicial.
Aquesta ha sigut una fórmula d'èxit, perquè la vau implementar tot just abans de la pandèmia
i la manteniu i realment us ha funcionat bé, entenc que esteu contents de com...
Bueno, nosaltres estem contents, a veure, també hem de pensar que el sector agrari
té els efectius que té i dius, home, és que en tenim 500 enmatriculats cada semestre,
no, mentiria, mentida, no?
Però cada semestre estem al voltant d'unes 40-50 persones
que vas arrastrant d'altres semestres o que van venint noves, no?
I per tant, és una aula activa i interessant.
I és una matrícula, clar, molt flexible,
doncs al final, amb dos semestres, pràcticament oferim
el que seria en formació professional els dos cursos escolars, les dos mil hores, no?
De formació quant a les...
Llavors, és molt intens el que estem oferint perquè hi ha molta variabilitat de gent matriculada
en molts llocs i de manera flexible.
I tenen un límit d'hores per poder-se matricular, perquè si no ens estarien fent trampes al solitari.
Una persona que al final no ho pot fer perquè té circumstàncies personals
de no poder-ho cursar d'una manera normal,
li dius, no, faràs l'equivalent a mil hores en un any, la bucaria amb el fracàs.
Sí, sí, sí.
Per tant, també, a veure, a la formació presencial es treballa,
però a la formació distanciat també es treballa, i el que dic jo no plou mai.
Totes les activitats estan programades
i per tant s'ha d'anar seguint un pla de treball que és bastant estricte
per poder completar els objectius pedagògics que requereix el cicle i també tots els temes de qualitat.
També continuem aquest programa de nous joves, de la incorporació dels nous joves al camp.
Sí, avui nosaltres ara ja tenim d'alguna manera assignats a les nostres cinc comarques,
que són la nostra àrea d'influència, que començarem per l'Urgell, ja que som a l'Urgell.
L'Urgell, el Parc d'Urgell, la Cegarra, la Conca de Barberà i la Noia,
són les nostres comarques naturals d'activitat de l'escola hereditària
i actualment han sol·licitat d'aquestes comarques 31 joves a incorporar-se a l'empresa agrària amb la dunda d'aquest any.
Més uns ara, no ho diré ben, penso que n'hi havia 24 de l'any passat,
per tant estarem en el procés d'acabar uns que tenen que fer unes formacions
i començar tot el tema de la formació i els itineraris formatius per a aquests joves.
Ho dic perquè aquests joves que sol·liciten incorporar-se a l'empresa agrària
al final han de complir uns requisits que marqui el departament, que al final es marqui la Unió Europea,
que marqui el departament per accedir a uns ajuts que t'ajuden a iniciar l'activitat agrària
i per això, entre altres coses, ha de tenir una formació.
I aquesta formació n'hi ha que la tenen ja de base, perquè han fet graus en enginyeria agrària,
o han fet formació professional de primer grau o de segon grau agrari,
o han fet cicles formatius agraris, han causat.
Podem dir que cada vegada més el llistó de les persones que s'incorporen a l'empresa agrària
en cuanto a la formació prèvia és més alt.
Jo diria que sobre un 30%, un 35% de la gent que s'incorpora a l'empresa agrària
tenen la formació de base per desenvolupar la seva activitat.
Els altres, 50, 60, 70%, depèn de l'any,
nosaltres els mirem quins estudis tenen,
n'hi ha que tenen altres estudis superiors,
mil coses, però no relacionades amb l'agricultura.
I a partir d'aquí els fem un itinerari formatiu,
amb el qual els contemplem tota la formació perceptiva obligatòria
que necessites per a l'activitat agrària.
Hauràs d'utilitzar productes fitosanitaris,
tindràs una granja a tot el tema del benestar animal
o tot el tema del medi ambient,
que és una formació obligatòria en gestió ambiental,
tot això ho han de fer els que no tenen una formació prèvia
perquè és perceptiu per la professió
i després hi ha una formació que nosaltres orientem cap a l'exploitació
que vulguin tirar endavant,
per formar-los de manera encarada
al tipus d'exploitació que tiraran endavant.
Això fem un itinerari formatiu, el proposem, s'aprove,
i en un període de dos anys hem de completar aquesta formació.
I aquest és un dels reptes de l'escola.
Nosaltres ja a partir del 7 d'octubre
comencem a fer la formació més adaptada als joves
que som a l'escola,
i això és un dels reptes de l'escola.
A l'escola hem de fer la formació més adaptada als joves
que s'incorporen a l'empresa agrària, no només als nostres,
sinó també de tot Catalunya, perquè algunes especialitats
només fem nosaltres i això ho fem mitjançant un programa Nova Pagesia.
Aquest programa Nova Pagesia tenim tota part de l'oferta
de formació que en diem contínua,
de formació de cursos que hauran de fer
i la formació perceptiva, obligatòria per exercici de la professió.
I juntament a això val la oferta que fan les altres escoles agràries
i una oferta potent i completa de formació a distància
que fa més de 20 anys que fem les escoles agràries
cap al sector, no al cicle sinó cap al sector.
És una oferta de formació a distància,
cada semestre també s'obren matrícules
i això forma part d'uns 40-50 cursos que s'ofereixen cada any
tant els perceptius com altres tipus de cursos
amb la modalitat a distància per a aquells
que també poden tenir dificultats a formar-se.
Continuem parlant amb el Ramon Cuadros,
el director de l'Escola Agrària Tàrrega,
de com es presenta aquest proper curs.
Continueu des de l'oficina del Regan
donant tot l'assessorament que convé
per noves implementacions del REC.
El REC, aquesta disciplina que aquest any
ha estat en boca de tothom.
El REC, nosaltres complim aquesta funció
d'acció climàtica.
La tenim també en modalitat virtual,
en modalitat real però també en modalitat virtual,
penjada rural CAC i dins d'aquests serveis
que oferim com a oficina del Regan,
per suposat és formació, per això està ubicada en una escola.
També la coorganització de jornal
des de transferència tecnològica pensa que el divendres
de la tarda estàvem en una jornada al Carme,
en una comunitat d'arregants,
de poder implementar el REC a pressió
i a veure si els petits horticultors que tenia
revien una formació bàsica sobre el got a gota.
Això va ser aquest divendres a la tarda
i ja en tenim organitzada una cap a les terres de Tarragona
sobre fiscalitat i temes d'impostos
amb el tema de l'aigua i les comunitats d'arregants.
Toquem mil temes amb transferència tecnològica.
Hi ha un conflicte de generals que les podem resoldre
no coses específiques, perquè això ho han de fer la gent
que s'hi dediquen, perquè no hem de fer una competència deslleial.
Però sobretot hi ha el tema de recomanació de RECs
que el tenim implementat mitjançant una N
que és la N de Recomandacions de REC
però també amb tota una sèrie d'informes
que publiquem a la pàgina web i amb llistes de distribució
sobre les necessitats d'aigua dels cultius
i la quantitat de REC, de consum d'aigua
que hem d'aplicar aquella setmana perquè es puguin satisfer
les demandes agroclimàtiques de la setmana anterior.
Per tant, sobretot, les que fan referents
al tema de la temperatura i la evapotranspiració
que és la pèrdua d'aigua de les plantes
per tot el tema de la transpiració.
Amb això, seguim treballant
i també fem un bulletí
amb una especial sequera
per anar posant al dia tota la informació
de tot el que té referència amb el REC
i la gestió de l'aigua.
I dic sequera perquè pot semblar que s'ha acabat la sequera.
La veritat és que els pantants
almenys a la conca ideogràfica de l'Ebre
la conca externa que diem així de manera comú
estan bé i la conca interna
el 30% i no el 35%
i sembla que tot és una massa d'oli.
No, al final no hem de baixar a la guàrdia,
hem d'estar atents, hem de mirar molt bé
com apliquem l'aigua als cultius,
que dic jo que els pagesos ho fan,
que l'aigua els costa temps i diners.
Les dues coses, temps i diners.
Si no ho fas bé et costa diners perquè la pagues
i si no ho fas bé també afecta la producció
i la qualitat.
Cal estar atents, tota la població,
els pagesos amb el REC
que els ocupem als cultius i tota l'altra ciutadania
també amb el consum diari que fem l'aigua
perquè dependerà del superperiode de sequera
que no ha acabat perquè això és un cicle
que la tendència no és a plorar més
Al contrari, ha estat un petit exemple
del que ens trobarem a partir d'ara.
Sí, per tant, nosaltres tenim una sèrie amb un estudi
de 15 anys i la tendència és que la temperatura
tira amunt i la precipitació,
salvo que hi vegi un glori o alguna cosa d'aquestes,
la tendència és avall.
I la transpiració es manté amb una mica de descendència
per això és com més estable, sí que depèn de la temperatura
no és de dir que tot això està salvat.
Per tant, els regants i aquella gent interessada
amb tot el tema de l'aigua,
poden consultar-ho a qualsevol de les pàgines oficials
jo diria que no s'imagina internet de fer recerques així fàcils
sinó que s'imagina buscar els fiables.
Quina és la informació? Que n'hi ha molts d'oficials
o d'algunes empreses sèries amb el tema
i no tot el que són noticions és bo cap aquí o cap allà
i al final amb la web de l'oficina del regant
i l'agència catalana d'aigua hi ha informació fiable
i contrastada sobre allò que vols dir
i què han decidit els experts.
Hi ha una comissió també de la Sequera que va decidint
quins són els continguts que nosaltres anem tenint
amb aquestes pàgines i per tant al final a veure,
la pots arreu una mica, però almenys no l'erraràs
perquè sigui una qüestió intencionada
però seguim amb aquestes recomanacions
amb aquest servei de recomanacions
cap als regants i cap als agricultors
i per tant entre tots fer eficient aquesta qüestió de l'aigua
i amb informació.
Tenim una oferta d'un curs de rec a distància
que ara hem acabat ja la 40 edició
que en fem dos cada any
però després també tenim l'oferta pel mes de setembre
i també estem atents amb el professorat
i tècnics de les escoles agràries, també fem formació interna
ara ho farem sobretot de sistemes avançats
amb tot el tema de la gestió i monitorització dels cultius
que ho farem ara la setmana vinent
fer una formació per professors d'escola agrària
i també en una escola d'emposta fem una formació
sobretot el tema d'explicacions pràctiques
que ho fan professors de l'escola d'emposta
i també en una escola de rec per millorar les pràctiques
que fem amb els alumnes del cicle
aquí tots estem a la mateixa olla
de fer un bon caldet
perquè tots en favor de millorar
tot l'ús de l'aigua
i per tant fer gran la frase
d'ús eficient de l'aigua del rec
amb tot el que comporti.
En teniu de preparades
com per exemple aquests 5 certificats de professionalització
entre les diferents escoles agràries de Catalunya?
Com anirà això?
Nosaltres som 15 escoles agràries
les escoles agràries tradicionalment ens hem dedicat
a la formació professional
que en diem ara la formació inicial
per la formació professional de grau mitjà
per la formació professionalitzadora del sector
els que ja estan treballant
i ara arrel d'una normativa
de l'agència catalana de formació professional
i també departament d'educació
hem aconseguit que les escoles agràries
fossin centres integrats
amb aquests centres integrats
hem aconseguit 5 centres integrats
i ens hem agrupat per ser centres integrats
al final és un treball en xarxa
són petits, quan un és petit el que ha de fer és unir-se
i quan un és gran també
entre tots podrem prestar tots els serveis
i ens han adjudicat 5 centres integrats
que els centres integrats al final han de ser referents
en un sector de l'activitat
nosaltres som centres integrats
en un sector agroalimentari
i l'escola agrària de Targa
forma part del centre integrat
de producció agropecuària
estem formats per l'escola del Ferras
l'escola de Borges Blanques
l'escola de Targa
l'escola d'Emposta
i l'escola de Santa Coloma de Farnes
hem de tenir una oferta de formació inicial
i també ampliant modalitats
de formació contínua
de jornades, d'activitats transversals
però després si afegim
un objectiu de formació
que no el fem en aquest moment
que són els certificats de professionalitat
i nosaltres des de l'agrupació de producció agrària
que és la Borges, el Ferras, Targa
però que ens ocupe aquí a Terres de Lleida
oferirem un certificat de professionalitat
de maneig i manteniment
del tractor i maquinari agrícola
això és un certificat de professionalitat
que tindrà una durada de 680 hores
previsiblement es farà de dilluns a dijous
a l'escola agrària de Borges
per treballar amb xarxa
amb un horari de matí de 9 a dues
i és un certificat de professionalitat de nivell 2
que vol dir això, que hi poden accedir persones
que ja tinguin l'ESO
o vinguin d'un altre cicle formatiu
i això es vol complir és que hi ha una necessitat
de treballadors i operaris
amb tot el tema de maquinària agrícola
i que siguin experts
en maquinària agrícola de precisió
i agricultura 4.0
i es vol fer un mix de persones
que sàpiguin conduir bé aquestes màquines
amb tot el que comporta
que són molt complexes
no es condueix un cotxe ni un tractor ni molt menys
i portar una màquina al darrere
i per tant tots aquests nous equips
i tot el que aporta informació a l'aricultor
per la presa de decisions
també té a veure amb tota l'utilització d'aquestes màquines
i aquesta és la novetat
una formació curta
que serà un certificat de professionalitat
i per tant t'acreditarà una part de professió
que després es podria convalidar
però si està format que ho sàpiguin fer
no ho faràs en un dia
pots aconseguir que persones que els interessin
puguin tenir aquesta formació
i després hi haurà unes pràctiques amb empreses
i aquestes pràctiques es mirarà de com venia
amb diferents empreses
per tot el tema de conducció de maquinària agrícola
també hi ha altres escoles que faran altres certificats
que és una altra agrupació de centres integrats
juntament amb altres escoles
ho farà sobre tot el tema de cria i engreix
per tant fan un certificat de professionalitat
per tot el tema de maneig en granges de por si
també en farem tot un tema de viticultura
que el farem amb l'escola agrària d'Espielles
a l'escola del Pallars es fa un certificat
de professionalitat molt interessant
i això s'ha fet juntament amb una associació
de la carn de Lleida
que hi ha molta necessitat de gent que sàpigui
fer de carnicer o de transformador del tema carnic
per tant hi ha una ocupació real al darrere
i així fins a completar 5 certificats de professionalitat
que ja els tenim publicats a la pàgina web
i pràcticament ja estan obertes les inscripcions
això els certificats de professionalitat
entre 10 o 15 persones
és el número que es vol buscar
d'interessats i matriculats amb aquestes formacions
i per tant han de ser unes formacions
imminentment pràctiques
i que passaran tots els sedats de control
que els marca el Servei Català d'Occupació
Bé Ramon, hem repassat tot una mica
no sé si ens deixem algú al tinter
és que si comencem a explicar altres activitats
que fem a les escoles i també a l'escola d'Eretarga
potser que no...
però ara s'aturareu no? Arriba a l'estiu no?
Sí, però és que no s'aturaré mai
perquè precisament el sector agrícola
a l'estiu té molta feina
i també hi ha activitats que també les fem
durant el mes de juliol que ja tenim concertades
per altres activitats que fan promotors
però no ho explicarem tot avui
perquè si no, quan ens tocarà la campanya del setembre a l'octubre
ho repetiríem tot
i no, no es tracta d'això
poc repetirem perquè no es pare
ja tenim també una oferta de cursos pel segon semestre
que ho tenim penjat a l'espai web
sobretot temes de cinegiètics de casa, temes de benestar animal
i també temes d'informació amb la indústria alimentària
cursos curtets que els tenim a la nostra oferta
per l'any que ve i també jornades
ja esperant que estem parlant amb l'Ajuntament
per les jornades que hem de fer a la Fira del Medi Ambient
que també serà, penso que és la tercera setmana d'octubre
o la setmana del medi ambient
i les jornades tant de rec com de gestió empresarial
que hem de fer a la Fira de Sant Miquel
doncs jo ho pots començar a tindre tancat ara
perquè si no no arribaràs a l'1 de setembre
de deures sempre n'hi ha
però al final tot sigui per haver de tirar endavant
la formació, la innovació i el coneixement amb el sector
que és el nostre negoci, cadascun té el seu
i per tant és on ens hem de dedicar
Molt bé Ramon, agraïm una temporada més aquesta presència aquí a la ràdio
ha tensat-nos tot el món agrari a través del 92.3 de l'EFAM
i hem portat una llista de professionals
que han estat detallant i hem estat debatent aquí una mica
sobre tot el que afecta el món agrari
que és el vostre sino des de l'escola agrària de Tàrrega
i tornarem l'any que ve
Nosaltres encantats que ens dongueu aquest espai
aquesta veu i també que puguem empoderar
una miqueta tot el sector agroalimentari
que tots treballem amb la mateixa direcció
amb el que és la seva competència
i també que tornem a conèixer els ciutadans
que és un sector modern, que avança amb professionals
i jo diria que és un sector afectuós
perquè li agrada treballar per la gent
i per tant produeix elements
i quan produeixes elements és molt sensible fer les coses
Bon estiu Ramon, parlarem la temporada que ve a la ràdio
Bon estiu a tot l'equip de la ràdio
No puc gaudir els oients d'algunes merescudes vacances
cada una amb els terminis que li permeti la seva agenda
i per tant suposo que ens retrobarem el mes d'octubre
amb aquest de boca en boca
que és una bona idea
és una bona idea de ràdio
Gràcies, fins la propera, bon dia
Ràdio Tàrrega amb el 5 centímetres
Estàs escoltant Ràdio Tàrrega
El teu vehicle s'ha quedat avariat
i t'has quedat enmig del no res algun cop
Grues i Serveis Francesc Seco
Assistència en carretera 24 hores per vehicles turisme
I si busques un vehicle d'ocasió
gran exposició a Grues i Serveis Francesc Seco
A la carretera nacional 2 km 507 de Tàrrega
telèfon 973 50 03 09
Grues i Serveis Francesc Seco
Per fer les teves compres, tria Tàrrega
tria proximitat, tria foment Tàrrega
Ràdio Tàrrega 92.3
A Zona Jove volem explorar el món
a través dels vostres ulls
Zona Jove
Doncs exactament, som a la Zona Jove
la zona jove, aquesta tertúlia de joves
que han introduït aquesta nova temporada a Ràdio Tàrrega
Anem tractant diferents temes relacionats
amb el que afecta als nostres joves
i ho parlem aquí sense tabús, manies i complexes
Saludem els estudis de Ràdio Tàrrega
Avui a l'Abril i a la Marina
són estudiants de primer de batxillerat
del Manuel de Pedrollo
Avui tractem d'un tema que no només afecta a vosaltres
els joves, sinó que també és un dels temes
que a la Ràdio ja tractem durant tota la temporada
a nivell també d'adults, de nens, de tot tipus
En aquest cas és la salut mental i l'estrès
Dos enemics, dues paraules
que sonen així com a xucants d'entrada
i són dos enemics del nostre dia a dia
que hem de lluitar i que hem de combatre
per tenir una vida sana i créixer bé
amb felicitat, que és el que tots perseguim
Així d'entrada, per trencar el gel
i començar una mica, quan a vosaltres us parlen
de salut mental, què percebeu?
Quin concepte en teniu de la salut mental?
A mi em vindria al cap el fet d'estar bé
mentalment, ja ho diu la paraula
el salut entenem com un estat de benestar
i la mental tot el que faria
a nivell psicològic, com et sents a nivell d'emocions
i com gestiones fets com l'estrès, la depressió
i aquestes coses
I tu, Abril, quins penses que són els principals enemics
d'això de la salut mental, d'aquest equilibri
que deia la Marina?
Jo crec que la salut mental
ara en els joves, parlem dels joves
com que tenim molts estereotips
i molta pressió entre nosaltres mateixos
i els pares, familiars, amics
doncs tot aquest estrès ens fa provocar
que nosaltres mateixos no estiguem bé
i això desenvolupi problemes mentals
Has dit coses molt interessants
marcar-nos fites al fet dels estereotips
què creieu que provoquen
aquesta busqueda d'aquests estereotips
del voler ser el que a vegades no som
i que generen aquestes situacions d'estrès
D'on creieu que prové tots aquests enemics?
De la pressió social
El conjunt de tots aquests estereotips
jo diria que és un tema, una qüestió de pressió social
que pot ser desenvolupada a través de xarxes socials
principalment xarxes socials de fet
perquè és on veus la gent exposant-se
la versió més realista
llavors tu t'estàs comparant amb una ficció en realitat
i comprar-te amb una ficció és comprar-te amb el com
que probablement no puguis assolir
i és menjar-te el cap amb intentar assolir aquella meta
i intentar arribar a ser una cosa que és molt difícil
però no d'impossible aconseguir-ho
i aquest fet d'estar-te tota l'estona marejant
marejant, marejant, marejant, de voler aconseguir això
i creu una frustració que pot acabar en depressió
per si t'estàs comparant i no veus que ets suficient
en ansietats, en molts problemes psicològics
i moltes d'aquestes vegades
tu t'estàs comparant amb allò que veus a les xarxes socials
que en veritat en aquella persona
amb la que t'estàs comparant
no és allò que...
que mostra ser
i això és un dels riscos que han canviat amb els anys
perquè evidentment de joves d'adolescents n'hi ha hagut tota la vida
però ara d'uns anys cap aquí aquesta eclosió
de les xarxes socials, del mòbil de la connectivitat
ha portat moltíssimes coses positives
és innegable
però us exposa durant més hores al dia
a situacions i a mons
que de vegades són reals però de vegades no
és un dels principals riscos que poden afectar a la salut mental
en aquest cas, l'estrès que podeu tenir
clar, és el fet de
no és que hi hagi un escenari real i un escenari fictici
sinó que és un escenari real
que acaba sent fictici
per la manera de com l'ensenyen
és real que
tinc aquest cos
però és fictici perquè m'he editat o qualsevol cosa
o el vull mostrar d'una manera que la societat m'ha fet veure
que és més correcta o que està més acceptada i que és millor
llavors jo mostro això, el que estic mostrant és veritat
però és una veritat modificada de manera que estic més acceptada
perquè ara amb les tecnologies es pot fer de moltes maneres
que per exemple amb filtres que no tinguis grans
o per exemple que tinguis una cintura més petita
amb qualsevol eina de la tecnologia
i com es protegiu vosaltres
d'aquest dia a dia de tots aquests inputs
que rebeu constantment durant les 24 hores
o bé en aquest cas les 10 o les 8 o les 6 hores
que esteu en contacte amb les tecnologies
com es protegiu d'això?
jo crec que primer has de tenir tu
saber com ets, qui ets i que si tu ets d'una manera
i no ser d'aquella manera
i veure que per exemple
la gent dels influencers
que és com amb la gent amb qui ens comparem
que ells siguin d'aquella manera no vol dir
que tu hagis de ser d'aquella manera
que tothom té una personalitat
tu d'un principi no ets molt conscient
tu veus una imatge a Instagram i no et pares a pensar
això és real, això no és real, aquesta persona salitat
tu simplement veus el que veus i és allò
però poc a poc de fet aquesta conversa
que estem tenint ara, aquest tema que estem tractant
a l'edat que tenim l'hem tractat bastantes vegades
i poc a poc ens n'anem sent molt més conscients
i poc a poc anem adotant-nos més de
és que això no pot ser que sigui real
i poc a poc a través d'aquestes coses vas dient
doncs potser és bastant absurd comparar-me jo amb aquestes coses
el punt clau de ser conscient és saber
el que és i el que no és
això és l'exercici que has de fer
i moltes vegades mentalment
o estem travessant una època de la nostra vida
que estem una mica més baixos
o estem més fluixos, més vulnerables
i això no es pot gestionar cada dia de la mateixa manera
exacte, depèn molt de la teva situació actual mental
no sé si compartiríeu aquesta idea
que ens trobem en aquest punt de la importància de les xarxes
no sé si això anirà a la baixa, és com tot
jo et recordo, a nivell tecnològic
al llarg de la meva vida han hagut grans bums
de coses que han revolucionat el món
i clar, tothom ens acabem abocant amb allò
i després acaba passant i després en ve un altre
clar, ara estem vivint, i esteu vivint en aquest cas vosaltres com a joves
de les xarxes socials, moltes de les quals ja no feu servir
ho parlàvem la setmana passada
no sé si penseu que això, i ara que aneu fent grans
això us passarà, si no que això no tindrà tanta importància
en la vostra vida, i en aquest cas no us afectarà tant
en la vostra salut mental, com potser
us pot passar ara, quin concepte teniu d'això
jo crec que és el que passarà
perquè la gent va evolucionant
és com que es queda enrere
com que sortiran coses, com ha sortit la tecnologia
i les xarxes socials, com has dit tu el bum
doncs quan altres creixem
sortirà un altre bum
és el que els joves de l'edat
en aquell moment, del futur
serà com les nostres xarxes socials
jo crec que també amb el pas del temps ho anirem normalitzant
és una cosa com que estar allà, quedar en segon pla
ara potser és molta importància molt
doncs he vist això a Instagram, he vist tal cosa no sé on
i llavors serà si ho he vist però allà està
queda en segon pla, no hi donarem tanta importància
perquè estarà completament normalitzat
i formarà part de la nostra vida com qualsevol altra cosa
com aquesta novetat és aquest bum com dius tu
i hi donem més èmfasi
el tema de la salut mental sense cap mena de dubte
ha estat una pandèmia mundial que ningú no s'esperava
que només veiem les pel·lícules aquelles de diumenge
i quan acabava la pel·lícula
tornàvem a sortir al carrer, tornàvem a relacionar-nos amb la gent
i de cop i volta arriba una pandèmia mundial
que ara sembla com un malson
ja ho hem passat i ara estem vivint amb normalitat
però bé entenc que aquest període també va afectar
en diferents graus a la nostra salut mental
vosaltres com adolescents com vau viure la pandèmia?
en aquest cas en clau de salut mental quins efectes
o què vau notar durant aquests anys de pandèmia?
jo crec que va ser una etapa bastant dura
perquè com adolescent quan tu tens aquesta edat
trobes molt important el fet de sortir de casa teva
relacionar-te amb la gent de la teva edat, parlar
o sigui, comunicar-te amb la gent de la teva edat
i el fet de parlar
està tu a casa teva
no poder-te moure
perdona que faci l'incís, teníem totes les tecnologies
per relacionar-nos igualment
però és molt diferent
si de parlar t'han d'enviar un missatge
o t'he de trucar i canvia molt
jo no em sento igual parlant amb una persona físicament
però parlant per xat es malinterpreten un munt de coses
moltíssimes i pot acabar molt malament
i tu, Abril, com vas viure la pandèmia?
jo no la vaig viure tan malament
sí que a mi m'agradava molt sortir al carrer
i relacionar-me amb els meus amics
però com que jo tenia els meus germans a casa
no estava completament aïllada
i que només podia parlar amb els meus pares
i llavors parlàvem entre nosaltres
i seguíem com parlant i comunicar-nos
tot i això, vaig trobar molt a faltar
sortir al carrer, parlar amb els meus amics
perquè és bàsic
era una cosa, més que res, la incertesa
de no saber quant s'acabaria
jo crec que els humans estem fets d'una manera
que necessitem fites a curt termini
tenia un guió establert
i la pandèmia va trencar aquest guió
això afecta també a la salut mental
el fet de la incertesa
t'anaven dient que d'aquí 15 dies sortirem
i aquests 15 dies serien un mes
i se n'anava a llargar i era com
això no acaba, era com infinit
això és encara pitjor
ara confinament
tu estàs allà confinat
tu estàs en un estat de confinament
però no veus quan et desconfinaran
és com tu veus allà a la llarga
no t'han dit quan acabarà això
jo crec que és encara pitjor que et diguin
acabarà en dues setmanes i que no acabi
a no veure una fi
una muntanya russa
dos termes importants que has dit
el de il·lusions i el de decepcions
això afecta la salut mental
i en el vostre punt de vida que esteu
esteu desenvolupant com a persones
entenc que moltes de les coses que us passen
el dia a dia es reben dins d'aquests dos àmbits
il·lusions, decepcions
a mi el que em passa personalment
és que moltes de les coses que em passen
no me les pren com indiferents
o m'ho pren o molt bé o molt malament
no hi ha un punt mig
quan una cosa que t'hauries de prendre molt bé
surt molt malament t'afecta el doble
que si t'haguessis pres indiferent
i potser aquest canvi el noteu amb això
tot l'entorn ens protegeix
i quan comenceu a ser adolescents
i a formar part d'aquesta societat a un altre nivell
sembla que tot això desapareix
i a partir d'aquí és quan es té que començar a gestionar
a nivell de personalitat, a nivell de salut mental
el que acabarem sent de grans
això entenc que és una gestió complicada
com ho viviu?
a mesura que vas creixent
és com que aquestes decepcions te les vas trobant de cara
i ningú t'ensenya com afrontar-les ni com gestionar-les
i al final t'has d'anar coneixent
perquè tampoc et podrien dir que ho has de gestionar així
perquè cada persona és un món
potser jo estic superangoixada per qualsevol cosa
la meva teràpia és sortir a caminar jo tot sola
o ficar-me música o dibuixar
a través de l'experiència vas aprenent com gestionar-ho
i això als primers anys
en aquesta transició de l'etapa de la infantesa, de l'adolescència
aquests anys que t'has de trobar de cara i encara no et coneixes prou bé
perquè és una etapa de autoconeixement superimportant
si no et coneixes molt bé pot ser molt xungo per dir-ho així
i si no afrontes aquestes dificultats entre cometes
llavors és quan tu no comences a estar bé amb tu mateix
comences les inseguritats
i desemboca tot això
hi ha una part de la societat
ara no em ve al cap però és un dels tòpics que surt
que se'n fan creus que els joves
pugueu estar estressats
però si ho teniu tot
si teniu els estudis
que hi ha gent que no pot estudiar
com podeu tenir estrès? què els diríeu?
els que ens ho diuen a nosaltres
és comparant amb nosaltres en la seva edat
i dient clar nosaltres a la vostra edat no teníem accés
a les xarxes socials perquè no existien
no teníem igual accés a molts llocs que teniu accés vosaltres
i ens van comparant
tot i això
no han viscut de la nostra manera
com es viu ara
i ho infravaloren molt
i creuen que no és important
teniu nous estímuls com a societat
que no tenien societats anteriors
i evidentment les patologies han canviat
i hi ha dades que com a mínim
la salut mental ara està molt més sobre la taula
que anys enrere no dic que el nivell d'afectació fos el mateix
però com a mínim ara se'n parla una mica més
i ja va ser un moment en què la salut mental
es va aprendre molt en sèrio i no va passar
de ser el segon plat a ser molt important
quin consell si és que poguessiu donar algun
donaríeu per superar estadis
d'estrès
d'això que puguin afectar la vostra salut mental
quina és l'eina, el remei que vosaltres us funciona?
estudiar-te tu mateix
hi ha moments que dius
que ara mateix estic feliç
ara mateix m'ho estic passant bé
si ho estic passant malament
penso en quan m'ho he passat bé
i com que faig allò que estava fent
d'aquell moment que m'ho passava bé
acabes creant un altre moment que t'ho passes bé
recorrir el que tu has après
a mi em fa feliç escoltar música
i tu intentes això no et funcionarà igual
que si et fixes en alguna cosa que et fa feliç
llavors és buscar el teu benestar
i retenir aquestes eines
quan tu estàs vivint una cosa
adonar-te'n si això t'està fent bé
t'està fent malament, m'agrada o no m'agrada
tot això moltes vegades tu fas una cosa
en moments d'anguixa, d'ansietat o de pressió
i a tu Abril què?
no hi ha una eina
que sigui general
que diguis que has fet això i estic perfecte
i jo en els meus moments d'estrès
m'agrada parar un moment
tranquil·litzar-me, pensar en el que estic passant
i si necessito desofegar-me
i quan he passat tot això
ja puc tornar a començar
perquè si estic malament
intento seguir endavant
m'he de parar un moment a pensar què m'està passant
i calmar-me una mica
i quan hi ha aquesta situació
necessiteu gent al vostre voltant o no?
sí, no
el fet que potser ho estic passant malament
no em ve de gust que tu estiguis al meu costat
però saber que et tinc allà
si em passa qualsevol cosa puc recórrer tu
però que no estigui malament llavors tu em vinguis
i estigui allà amb tu
també costa molt demanar ajuda
i saber normalitzar més
perquè és com difícil
això costa molt que surti de la teva boca
una cosa important que heu denotat ara mateix
és la importància de saber que hi ha algú
i un dels grans problemes
que pateix la nostra societat
és que hi ha molta gent que no té ningú al costat
que faci de xarxa
per sortir de situacions d'aquestes
i això complica molt el sortir d'una situació d'estrès
o de salut mental
el que passa en aquesta edat molts cops és que tu tens uns amics
però pots tenir uns amics que et van molt bé
per sortir de festa per fer plans
però potser per explicar-te el que et preocupa
el que t'està angoixant molt
no els explicaries
com tipus d'amistats per dir-ho així
hi ha gent amb qui tu tens molta confiança
hi ha gent que passa molt bé per altres coses
hi ha molta gent que potser ha trobat amics
amb els que passar tu molt bé
però a l'hora d'un moment més difícil
no t'hi sents a gust
pot passar que hi hagi gent que digui
jo tinc la meva família, jo tinc qualsevol altra persona
i hi ha gent que digui que no
i el fet de pensar que no tens ningú
si tu estàs super deprès, super trist
i a sobre et penses que no tens ningú a qui explicar-li
o ningú que es preocupi, això ho empitjorarà molt més
en canvi si et pares a pensar
hi ha gent que està passant per allò mateix
si potser aquests amics que tinc
que sols són de festa o sols són de passar-nos-ho bé
aquesta gent també té aquestes ratllades
i és 100% que segur també les té
però vaig explicar-los jo
a veure com reaccionen, tu fes aquest esforç
i segur m'aposto que t'entendran
i potser no t'ajuden, però t'entendran
i et sentiràs entès que això també fa molt
seria com crear un cercle de confiança
amb amics, amigues que puguin estar
en tots els estadis del nostre dia a dia
l'objectiu és aquest
però si no ho has intentat tampoc ho sabràs
has de fer el primer pas
important i interessant això que estàveu comentant ara
a partir de la pandèmia, la societat
va prendre consciència que després de tota l'alerta sanitària
que teníem els nostres centres sanitaris plens
de gent que necessitava vacunes i tractament físic
ja es preveia una segona pandèmia
que seria la de la salut mental
que necessitaria la societat per superar
aquella situació d'aïllament que van patir
això ha sortit aquests darrers anys
s'han multiplicat els problemes de salut mental
i de necessitats en aquest cas de professionals
a nivell personal
l'objectiu de la tertúlia seria
ser conscients de quins recursos
necessitaríeu els joves
que teniu situacions d'estrès o de depressió
i que ara mateix potser no teniu al vostre voltant
aquesta seria potser la gran pregunta
perquè fins ara hem explicat una mica com ho sentiu
hem donat alguna eina interessant de com combatre
aquestes situacions puntuals del dia a dia
de problemes que us afecten a la vostra salut mental
però ara més a nivell de grup, a nivell de societat
necessitem una resposta global de les administracions
què trobeu a faltar?
què creieu que podria anar bé
perquè la societat es dotés d'aquestes eines
per combatre problemes de salut mental entre els joves?
jo crec que és molt jove el que els falta
és una persona amb qui parlar
i de fet molts joves que potser sí que tenen aquesta persona
per parlar si algun problema potser que té a veure
amb aquella persona no li voldries explicar
tu al teu cercle, al teu vincle
la gent més propera a tu
tu potser que tinguis una persona
que sí que li puguis explicar les coses
però potser et faria sentir millor
explicar-li a una persona externa
que no tingui ni idea de com ets tu
i que pugui interpretar les teves coses
és un punt de vista més objectiu
que la persona no estigui involucrada en el problema
i que tingui res a veure amb la teva vida
si no coneixes de res tu potser et pot sentir més obert a explicar-li
una manera podria ser
que els centres educatius
per exemple, que és on passem la majoria de temps
hi hagués algun professional, alguna persona
a qui t'hi poguessis adreçar
com una espècie de psicòleg dins del centre
però que fos unes hores determinades a la setmana
o al mes
que hi hagués aquest recurs
el primer dimarts de cada mes
hi haurà el segon pati
a tal departament un psicòleg
per si algú vol anar-hi a parlar
algun recurs així
que tu hi puguis recórrer si vols
això està bé això
però molta gent té vergonya
perquè què pensaran els altres si jo vaig allà
o coses d'aquestes
ara no veig cap recurs
aquest recurs està bé
però molta gent pensa què pensaran els altres
o si en aquest moment del pati també hi ha altra gent
i sent el que jo explico
aquest abril són els grans enemics
que tenim avui en dia
aquests prejudicis de dir què pensaran els altres
una mica lligat al principi de la imatge que volem projectar
si moltes vegades considero jo
que perdem molt el temps
exposats és evident que estem
però perdem molt el temps pensant
què pensaran els altres de nosaltres
que anem creixent i ens trobem a la pràctica
que aquí estem tots al mateix joc
que la vida passa molt ràpid
i que som un granet de sorra
que és la vida, el món, la societat
i a vegades això és el que costa
jo us vull animar en aquest sentit
perquè això acaba sent un punt maduratiu
que superareu com a adolescents
i que no pateixen
però és interessant aquesta eina
que comentaves d'ajuda a nivell educatiu
que és el punt on passeu més hores
seria interessant tenir un testimoni
que no us tingués implicació
i a la qual es pogués consultar
i demanar suport en aquest sentit
ho deixem aquí
hi ha hagut centres educatius a la ciutat
que han aplicat aquesta figura del psicòleg
dins de l'escola
i de fet, era el que he dit abans
en aquest cas, el primer dilluns
hi havia una psicòloga
tu parlaves amb el teu tutor
i deies que m'agradaria
aquest dia poder anar a parlar amb ella
jo era una persona
que et donava el seu punt de vista
analitzava el que tu li deies
i et donava recursos
que potser si li expliquessis a una altra persona
que no sigui professional
no et sabria donar una solució
tu estàs parlant amb una persona
que hi ha hagut més gent a part de tu
però no té una solució
i ha de ser una mescla de tot
amb els amics trobes el suport emocional
i amb un professional el que et donarà les eines
per superar aquesta situació de la vida
i aquest centre funcionava molt
i al principi pensaves que era una mica tonteria
però quan hi anaves
de veritat anava bé
el tema de la salut mental
de l'estrès i de com us afecta com a joves
un plaer haver-vos tingut aquí a la ràdio
podem parlar d'aquesta manera tan distesa
que és l'objectiu d'aquesta tertúlia
de la zona jove
no descartem que qualsevol altre dia vingueu
per comentar coses que us afecten
i que hem d'intentar millorar
per intentar donar una mica d'eines
per intentar tots tenir una vida
la millor possible dins dels límits
i de les situacions que vivim cadascú
moltes gràcies per oferir-vos
per venir amb aquesta tertúlia i fins la propera
adeu
vagi molt bé
gràcies