Uh...
Bon dia.
Són les Puyt.
De, de, de, de Boca...
En Boca.
Boca.
Boca.
Boca.
Boca.
Boca.
Boca.
Molt bon dia des de Ràdio Tàrrega quan són les 8 del matí d'aquest dilluns 10 de juny de 2024.
Aquí estem encetant una nova setmana al de boca en boca, tot just quan tenim 13,4 graus de temperatura a Tàrrega.
Com cada dia d'aquí uns minuts ampliarem la previsió meteorològica d'avui en què les temperatures han baixat lleugerament,
ens dona una treva aquesta arribada a l'estiu.
Un de boca en boca que com cada dia a primera hora et servirà de guia a guia per afrontar aquest dilluns.
Viatjarem per les efemèriedes històriques, efemèriedes musicals i compartirem avui uns nous versos indomables amb en Pep Sanz.
Serà abans de dos quarts de nou, moment en què repassarem les portades dels diaris, evidentment marcades avui per resultats de les eleccions europees ahir.
A tres quarts de nou tindrem el repàs de les notícies de prop.
Ens atenem una nova hora al de boca en boca a partir de les nou del matí entrevistant la directora de la Nova Tàrrega,
Laia Pedrós, en motiu del vuitantè aniversari de la publicació Nova Tàrrega.
Un any per celebrar.
A partir de dos quarts de deu compartirem la darrera secció de la temporada de nutrició amb l'Esther Vives.
Parlarem d'estiu i alimentació.
A les deu del matí ens visitarà l'Enric Morera d'Espais Naturals de Ponent també tancant temporada.
I a dos quarts d'onze tertúlia de joves i adolescents al zona jove, amb reflexions com sempre molt, molt, molt interessants.
Gràcies per acompanyar-nos una setmana més, gràcies per ser-hi. Molt bon dia.
Tinc ganes de cridar al món, on t'estimo ben gran, però no sé si el sentiràs.
Entre totes les persones, tots els cors que ara bateguen, hi haurà un lloc al teu costat.
Vull veure't lliure, que el teu somriure em couri les parides.
Sentir-te a prop, quan estic lluny.
Jo vull veure la vida en els teus ulls, que això no vull més ni si no són amb tu.
Vull ser com un neu de pas, que acompanyi els dies grans i que entri als dies de dol.
Entre totes les persones, i els ocells que el celçen l'aire, tu i jo en prenem el vol.
Vull veure't lliure, que el teu somriure em couri les parides.
Sentir-te a prop, quan estic lluny.
Jo vull veure la vida en els teus ulls, que això no vull més ni si no són amb tu.
Vull veure't lliure, que el teu somriure em couri les parides.
Sentir-te a prop, quan estic lluny.
Jo vull veure la vida en els teus ulls, que això no vull més ni si no són amb tu.
Jo vull veure la vida en els teus ulls, que això no vull més ni si no són amb tu.
No le encuentro el punto al olvido.
No sé si te has marchado o yo me he ido.
Nos dijimos adiós, pero nunca nos despedimos.
Cuando entras de puntillas, yo pongo mi oído.
Las fotos que nunca he borrado.
Los mensajes que nunca he enviado.
Una llamada en el pulgar que nunca he pulsado.
Mil conversaciones que me he inventado.
Y un recuerdo que lleva otro recuerdo.
Sin mal no lo recuerdo, me llevo hasta ti.
Y un recuerdo que lleva otro recuerdo.
Ahora que me acuerdo, me acordé de ti.
Y yo que siempre el olvido todo.
No hay manera de olvidarme de ti.
Y yo que siempre el olvido todo.
No hay manera de alejarme de ti.
Eres la memoria de un corazón lleno de olvido.
Un olor en mi almohada, en un eco en mi oído.
Una mirada fallada, un mal de amor consentido.
Y es que siempre muero, el recuerdo es el cebo que pone escupido.
Y un recuerdo que lleva otro recuerdo.
Sin mal no lo recuerdo, me llevo hasta ti.
Y un recuerdo que lleva otro recuerdo.
Ahora que me acuerdo, me acordé de ti.
Y yo que siempre el olvido todo.
No hay manera de olvidarme de ti.
Y yo que siempre el olvido todo.
No hay manera de alejarme de ti.
El olvido es construir un recuerdo.
Con los pedazos de un corazón partido.
Y un recuerdo que lleva otro recuerdo.
Sin mal no lo recuerdo, me llevo hasta ti.
El temps
8 i 9 minuts del matí anem a la previsió meteorològica d'aquest dilluns 10 de juny del 24.
A l'inici del nostre programa us ho comentàvem, 13,4 graus de temperatura a Tàrrega.
Ahir les temperatures anaven dels 16,3 de mínima fins als 26,9 de màxima.
La unitat mitjana es situaven al 65% i el cop de vent més fort el teníem gairebé a les 4 de la tarda, a les 3 i 58 minuts concretament, i era de 36,7 km per hora.
Anem a la previsió per avui, connectem amb l'Agència Estatal de Meteorologia. Noelia García, bon dia.
Bon dia, avui baixada important de temperatures amb 27 graus a Lleida a Balagueia, a Tàrrega 22 a la Seu d'Urgell i 17 a Viella.
Avui s'espera un cel anul·lat a la meitat nord i cels variables a la meitat sur.
Avui s'espera un cel anul·lat a la meitat nord i cels variables a la meitat sur.
Avui s'esperen precipitacions que seran més probables al Pirineu, on podrien ser localment fortes i amb tempesta.
Avui vent foruix variable amb predomini de la component sur. És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Moltes gràcies, Noelia, ens trobarem com sempre a l'informatiu del migdia, a partir de la una, aquí a Ràdio Tàrrega, amb la Gemma Carceller.
Continuem el de boca en boca.
Estàs escoltant el de boca en boca.
Comencem les efemèrides històriques d'aquest 10 de juny viatjant fins al 1926, el dia que Antoni Gaudí mor a l'edat dels 74 anys.
Tres dies abans, l'arquitecte havia ingressat a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona a causa d'haver estat atropellat per un tramvia.
Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Baix Camp el 25 de juny del 1852 i és l'arquitecte modernista català més reconegut internacionalment i conegut com un dels genis més reenllevants en la seva disciplina.
Gaudí es va traslladar a percursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, el mudèger i el barroc,
fins arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria,
l'utilització de totes les as aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic,
transformat per ell en trencadís i convertit en una nova tècnica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme.
Des de la seva infantesa, Gaudí va ser atent observador de la natura, de la qual la treien les formes, els colors i la geometria.
Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan també monografies,
el que més fama li ha donat a raó del món és, sens dubte, el temple de la Sagrada Família,
obra encara en construcció, la popularitat de la qual continua creixent a mesura que és alça, així com l'admiració que suscita.
El seu enterrament va tenir lloc a la cripta de la Sagrada Família.
I un dia més a punt per compartir amb tu les efemèriedes musicals del dia i descobrir la cançó del dia d'avui, 10 de juny.
Situem-nos per començar l'any 1941, neixia Shirley Owens a Passaica, New Jersey,
la seva vocalista principal de The Shielders entre l'any 1958 i 1975.
Quan va començar a gravar en solitari, allunyada de l'èxit que havia obtingut amb el grup.
Saltem a l'any 1961.
El dia com a vuit de l'any 1961, neixia Kim Deal a Dayton, Ohio, vocalista, guitarrista, baixista i compositora dels Pixies i els Breeders.
Començava amb els Pixies l'any 1985, per des de l'any 1988 alternar amb les dues formacions.
I anem ara a l'any 1964.
Un 10 de juny de l'any 1964, neixia Jimmy Chamberlain a Joliet a Illinois, bateria dels Smashing Pumpkins.
També va donar forma als Breus Juan l'any 2001 i després va iniciar el seu projecte Jimmy Chamberlain Complex.
També del dia com a vuit de l'any 2008 s'editava el primer disc de Jacob Dillon sense els Wallflowers, el fill de Bob Dylan.
Era el Scene Things que va ser produït per Rick Rubin, productor de moda.
Saltem a un 10 de juny de l'any 2016.
El dia com a vuit de l'any 2016 els irlandesos YouTube publicaven Innocence and Experience, Live in Paris,
filmació dels dos concerts que oferien a la capital francesa el desembre de l'any 2015.
Programats pel mes de novembre van ser aplaçats pels atemptats terroristes de París.
Els dos van comptar amb convidats com Patty Smith, Eagles of the Death Metal,
el grup que actuava a la sala Bataclan quan es va produir la massacre de París.
També del dia com a vuit de l'any 2016 la banda Garbage llençaven el seu sisè disc Strange Little Birds,
que estava produït pels mateixos membres del grup, Shirley Manson, Steve Merker, Duke Egrikson i Bats Bic.
Descobrim la cançó del dia d'avui que ens situa a Taldiago avui de l'any 2004.
Ens deixava Ray Charles a Beverly Hills als 73 anys d'edat.
Va ser un dels majors noms de la música estadounidenga.
Des del ritme al blues i al soul va coquetejar amb altres gèneres, incluint el country.
La seva vida va estar plegada de llums i ombres, però la seva discografia és monumental.
Cançó del dia d'avui per Ray Charles i el seu clàssic Georgia On My Mind.
Georgia, Georgia,
the whole day through,
just an old sweet song
keeps Georgia on my mind.
I said Georgia,
Georgia,
a song of you
comes as sweet and clear
as moonlight through the past.
Other arms reach out to me,
other eyes smile tenderly,
still in peaceful dreams I see
the road leads back to you.
I said Georgia,
Georgia,
no peace I find,
just an old sweet song
keeps Georgia on my mind.
Other arms reach out to me,
other eyes smile tenderly,
still in peaceful dreams I see
the road leads back to you.
Oh, Georgia,
Georgia,
no peace, no peace I find,
just an old sweet song
keeps Georgia on my mind.
Georgia, Georgia,
I said just an old sweet song
keeps Georgia on my mind.
Benvingudes a Versos indomables,
el racó de la poesia de Radio Tàrrega.
En aquest petit espai us diem versos,
parlem de poesia, d'imatges i poetes
que ens toquin una mica l'existència
i ens la facin indomable.
Us parla en Pep Sanz des de Radio Tàrrega.
Aprendre a respirar rent de mar
amb el vent a les artèries.
Hola, com va? Benvingudes un cop més a Versos indomables.
Avui us proposem una lectura poètica
que ens ajuda a aprendre o, més ben dit, a reapendre,
a respirar i anar descalços.
Aquest Versos indomables us convida a abandonar
la poesia.
Boscana és el títol del poemari publicat per Laia Llovera
al Leonardo Montaner Edito.
Es tracta d'un llibre que va a la recerca d'un retorn
a la vida antiga, la vida en comunió amb la natura,
aquella que no donava l'esquena a l'harmonia entre els humans
i el seu territori natural.
No és casualitat que el capítol que hem fet al llibre
porti el nom de descolonització, perquè com diu
el prologuista del llibre Lluís Calvo, l'ésser humà alienat
ha perdut sobretot la dimensió exacta de la seva humanitat
o, com diu en David Fernández al Epíleg, ordint la fuga.
Sempre hi ha un escletx entre les dernes per poder escapolir-se
del laberint. Amb els ocells, el vent, les mans, el cercle,
una energia atàvica que ens reconecta amb la vida,
amb la contemplació activa, amb la cerca de la llum
que s'arrela a la terra, que s'infiltra a la roca i s'encén.
Boscana és una mirada de detalls, una mirada
que sense ser melancòlica posa de manifest l'arrel
de la nostra essència i el retrobament amb un mateix
en el silenci. Boscana és doncs una reivindicació de plenitud
per poder ser una papallona blava, immune a la cuirassa,
una entre flors. Ens acomiadem, com no podria ser
d'una altra manera, amb els seus versos. Fins aviat!
Des darrere les onades, rums d'interior, la neu
també els colgava desgrat del sol. Només la gran pau
sembrarà la collita abans de marxar.
En mig dels senders, com un freix fructuós,
seràs ancestre. Espores de tu, collites eremites
dels teus segles. Com un oceà, rauràs en dents paisatge
esente, infinit.
De boca en boca, de boca en boca, de boca en boca.
Aquest estiu oblida't de la calor amb Bona Llum,
ventiladors de sostre silenciosos, eficients i fàcils
d'instal·lar, i també amb aspes plegables.
I recorda que a Bona Llum dissenyem els teus espais
d'interior i exterior. Bona Llum, al carrer Mestre Güell,
155.000 euros.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
Bona Llum.
I'm getting older and I have something to rely on
So tell me when you're gonna let me in
I'm getting tired and I need somewhere to break in
And if you have a minute why don't we go
Talk about it somewhere only we know
This can't be the end of everything
So why don't we go?
This can't be the end of everything
So why don't we go?
Somewhere only we know
Somewhere only we know
Somewhere only we know
No more looking for words to come
Looking back on all the things that we've done
Just moving slowly, making our way
But nothing in our sights, no thought of yesterday
Just heading onward, down to the lake
Only the edge of town but so far away
Now we're going nowhere, feeling fine
Rather sit back with you and just waste away our time
Knowing it's only a moment, just passing through
I finally found home all I had
And all I had with you
You'll make these small days so full and bright
Sitting on back as the mountain shapes the light
There's no life I'd trade for nowhere to be
Just strumming along where the mountain meets the sea
It's when the morning comes
I know awake by the sun
I know there's nothing that I'd trade for this time
Now we're going nowhere, feeling fine
Rather sit back with you and just waste away our time
Knowing it's only a moment, just passing through
I finally found home all I had with you
Knowing it's only a moment, just passing through
I finally found home all I had
And all I had with you
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3 Recull de premsa
8 i 31 minuts del matí anem al recull de premsa d'aquest dilluns 10 de juny del 24
Comencem amb la portada de Diaris Segre. Som d'ACB.
Estudiantes 70, Força Lleida 85.
Els jugadors del Força Lleida la fotografia exultant, celebrant el triomf i la tornada a l'ACB.
Junts vens a Lleida el PP, el PSOE per la mínima i l'ultradreta repunta a la Unió Europea.
Notícia avui a Diaris Segre, el resultat de les eleccions europees d'ahir diumenge.
En clau de successos, un jove de 20 anys trenca la cama a un urbà quan era detingut a Lleida.
Quim Masferrer, protagonista de la Fira de l'ou de Sant Guim de Freixenet que va homenatjar Mercè Canela, exdirectora de Cavallfort.
Pel que fa als esports, el murcià Carlos Alcaraz guanya Roland Garró als seus 21 anys i ha aconseguit 14 títols en 18 finals.
Passem a la portada del periòdico.
El PP guanya les europees i el PSOE resisteix millor que els seus socis.
Els populars pugen 9 escons i avantatgen en 2 els socialistes.
Vox creix només dos diputats però s'ha acabat la festa i Rom amb 3.
D'altra banda, PSC i PP segueixen a l'alça a Catalunya mentre que Junts i Esquerres retrocedeixen.
Pel que fa a Europa, les forces europeistes resisteixen l'embat de l'ultradreta.
El partit de Le Pen arrasa a França i força Macron a convocar eleccions legislatives.
En clau esportiva, Alcaraz aconsegueix el primer Roland Garró amb una remuntada heroica.
Passem a l'esportada de l'avantguàrdia.
El PP guanya Espanya i els europeistes resisteixen a la Unió Europea.
La fotografia de l'avantguàrdia és per la festa dels populars,
Alberto Núñez Feijó i la candidata del PP al Parlament Europeu Dolors Montserrat
celebrant ahir la victòria sobre el PSOE a la seu del partit amb altres dirigents populars.
En clau espanyola, Feijó avantatge en de dos escons un Sánchez que resisteix i Sumar pateix una desfeta.
Pel que fa a Europa, la Unió Europea gira la dreta però els moderats contenen l'abans dels ultres.
Pel que fa a França, Macron convoca eleccions legislatives després de la seva humiliant derrota davant Le Pen.
I a Catalunya, victòria rotunda del PSC al dia de l'independentisme perd més d'un milió de vots.
En clau internacional, Benny Gantz abandona Netanyahu i li demana eleccions.
I en clau esportiva, l'avantguàrdia reflexa que el carat succeeix Nadal al tronc de Roland Garró.
El tenista murcià fa una exhibició de talent i bat Zeberev en cinc sets.
Passem al digital de l'Hara.
La coalició tricolor resisteix malgrat la onada d'extrema dreta.
Pel que fa a Europa, populars, socialdemòcrates i liberals sumen majoria a l'Eurocambra.
A Espanya, el PP s'imposa amb 22 escons però el PSOE resisteix i no obté 20.
Pel que fa a Catalunya, el PSC guanya amb claredat amb Junts en segona posició i Esquerra Republicana de Catalunya en tercera.
La fotografia de l'Hara és pel partit de Le Pen, Carrasa i Macron convoca eleccions.
A la imatge, Macron precisament anunciant aquest avançament de les legislatives franceses.
I en portada de l'Hara, també en clau internacional, el líder opositor Gantz abandona el gabinet de guerra de Netanyahu,
el govern del primer ministre més aïllat políticament.
I pel que fa als esports, Carlos Alcaraz també regna Roland Garró.
El tenista s'endú el seu tercer Grand Slam amb 21 anys.
Passem al país digital, sacsejar d'ultra França i Alemanya.
L'europeisme reté la majoria tot i el viratge a la dreta.
Macron convoca eleccions.
En clau espanyola, el PP guanya per dos escons a un PSOE que resisteix.
Sánchez aguanta en el 30% front al 34% de Feijó.
Vox creix i romp l'ultra al vice.
També en portada del país, Alcaraz concereix París amb un tenist desbordant.
El murcià guanya el seu primer Roland Garró als 21 anys
amb una remuntada davant de Zebrev.
I tanquem amb el mundo monogràfics,
com podeu comprovar totes les portades avui sobre les eleccions del 9N.
El PP obre bretxa amb el PSOE i Sánchez
gairebé aguanta a costa dels seus aliats.
En clau europea, la gran victòria de Le Pen i l'auge ultraalemània s'asseja a Europa.
A França, Macron pateix un ducàstic i adelanta les eleccions.
I a Alemanya, Scholz s'enfonsa davant la victòria de la CDU i l'èxit de ATD.
A Itàlia, Meloni guanya i TASC s'imposa amb el seu projecte europeista.
I també la portada d'El Mundo, monopolitzada per l'esport,
el Caraz a Corona París i ja és el tenista més jove, més complet de la història.
Vull dir, 37 minuts del matí.
Continuem avançant en aquesta primera hora del de boca en boca.
Aquestes setmanes a Cinemés Majestic, el documental Art d'Alçada,
amb la presència de la directora Sandra Rull i el productor Xavier Atantze,
dissabte dia vuit a dos quarts de vuit del vespre.
Arthur, el perro que atravesò la selva per a trobar un hogar.
Voy a salir esta noche, no la palmes.
La pel·lícula de terror Vigilante.
La pel·lícula de terror Vigilante.
I una setmana més, hola-la, sempre ens quedarà
mañana, hasta el fin del mundo i el exorcismo de George Starr.
Recorda, les tres entrades on-line a Circusa.com.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
On another road, maybe I can make it or we can.
In another life, maybe it would be much sweeter then.
I was wrong, let you down again.
But if you let me round again.
I'll be your oxygen.
I'll be the cure, be the medicine.
You're my battlefield.
Sunbeams and a velvet dream.
On another road, maybe I can make it or we can.
In another life, maybe it would be much sweeter then.
On another road, maybe I can make it or we can.
In another life, maybe it would be much sweeter then.
Sweeter than.
On another road, maybe I can make it or we can.
In another life, maybe it would be much sweeter then.
Les notícies de prop.
3 quarts de nou del matí anem al repàs de les notícies de prop d'aquest dilluns.
Junts Unió Europea s'ha imposat a la ciutat de Tàrrega en les eleccions europees amb el 34,19% dels vots, on ja va guanyar les eleccions del 2019.
Amb tota aquesta candidatura ha solit 1.475 vots mentre que en els anteriors comissis en va aconseguir 3.245.
En segona posició es troba el PSC amb 962 vots, la qual cosa suposa el 22,29% i 109 vots més que fa 5 anys.
Esquerra Republicana Catalunya ara república s'ha quedat en tercera posició amb el 20,21% dels vots, 872 vots, mentre que fa 5 anys en va solir 1.888.
En quarta posició es troba el PP amb el 8,13% dels vots, 351, mentre que Vox ha aconseguit el 4,33% amb un total de 187 vots.
L'altra dada a destacar és la de ballada de la participació. Només 4.343 persones han exercit el seu dret a vot, la qual cosa suposa un 37,95%, mentre que l'any 2019 la participació es va enfilar fins al 64,91%, un total de 7.086 vots.
Gairebé 350 ciclistes participaven aquest dissabte a la quarta edició del Pedals de Dona, l'única marxa cicloturista exclusivament femenina que es convoca a tot Catalunya, organitzada pel Club Ciclista Tàrrega.
Vingudes des de tot Catalunya i també de diferents punts de l'Estat, a les vuit del matí iniciaven la marxa des del Parc Esportiu a la capital de l'Urgell. Entre les ciclistes hi havia una vintena de targarines incloses les corredores del Club Ciclista Alba.
La presidenta del Club Ciclista, Teresa Balcell, s'explicava que enguany s'ha exclòs la carretera C14 dels tres itineraris, que s'han recorregut per tal que sigui una marxa més tranquil·la.
Dels tres recorreguts, el més curt és l'estimaucells de 56 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu, on Alba Pascual ha quedat en primera posició. L'itinerari mitjà és el de Passenant, amb 77 quilòmetres i 1.100 metres de desnivell positiu.
En aquest cas Laia Canals quedava en primera posició per davant de Núria García i de la targarina Angie Pratt.
Per últim, el recorregut llarg, anomenat Sirera, és de 105 quilòmetres i 1.450 metres de desnivell positiu. En aquest cas el podi ha estat per Ainoa Alaba de Gramunt, Alba Casals i Laurens Priguent.
Durant tota la jornada hi van haver 90 voluntaris que van ajudar que la marxa s'aquest desenvolupat sense cap incident. Després de la cursa es va fer un dinar per a totes les participants.
El tret de sortida el feia el regidor d'esport Silberi Caro, que explicava que pedals de dona és un referent de l'esport femení a Catalunya.
El club Natació Tàrrega celebrava aquest divendres un emotiu acte per celebrar el seu 75è aniversari i homenatjar a títol pòstum a Òscar Soler, que durant molts anys va estar vinculat al club i que va morir el passat mes de novembre.
En el Parlament es feia esment a totes les qualitats humanes de Soler i de la multitud d'hores que va dedicar el club Natació Tàrrega.
Per tal d'homenatjar-lo, l'entitat va penjar la samarreta amb el seu nom i el número 68.
Amb el pavelló ple de gom a gom també es presentaven els equips de les seccions de bàsquet, natació i karate que sumen uns 400 esportistes i 650 socis.
La presidenta del club, Carles Vidal, destacava que és un club històric que compta amb una base consolidada, amb paritat de gènere i on es dona un valor especial a la base esportiva.
Vidal també recordava les vicissituds econòmiques per les quals passa el club però que esperen poder tornar a estar molts anys més.
Vidal assegurava que continuaran drets i ho donaran tot per tirar endavant i continuar fent que el club creixi.
Durant l'acte de celebració d'aquests 75 anys també van participar l'alcaldesa de Tàrrega, Alba Bijón Vallverdú, el regidor d'Esports, Iberi Caro,
el diputat de Salut Pública i Esports, Òrscar Martínez i el president territorial de Lleida, Javier Calle.
La celebració va acabar amb la visita de la Tàrrega Fera i els nans de Tàrrega i un sopar de socis.
El club Natació Tàrrega es va crear l'any 1946 per un grup de joves el mateix any que es va inaugurar les piscines de la ciutat.
I també us diem que ahir, diumenge 9 de juny, es celebrava el Dia Internacional dels Arxius,
un esdeveniment promogut pel Consell Internacional d'Arxius que es celebra arreu del món.
L'Arxiu Comarcal de l'Urgella sumava la iniciativa amb un acte que es va celebrar ahir a Santa Maria de Montmagastrell.
L'astrònom Josep Maria Bosch feia en la conferència Cossos Menors del Sistema Solar
i tot seguit es feia la presentació del llibre Un Forat, Espai Temporal i Una Amistat d'Albert Gironés.
Es tracta d'un volum que aprofundeix en la relació entre Jaume Anglis i l'escriptor Manuel de Pedrolo
que podria explicar l'inici amb plats voladors de la novel·la Mecanoscrit del segon origen.
Després de les conferències es feia una visita a l'Observatori Astronòmic que Bosch té a Santa Maria de Montmagastrell.
L'objectiu del Dia Internacional dels Arxius és fer valdre el patrimoni documental,
apropant-lo al gran públic sota el lema Som exploradors d'històries honesta a l'equip.
Els arxius es dirigeixen a tota la ciutadania.
Gairebé vuit minuts i arribarem a les nou del matí.
Tanquem així aquesta primera hora del de boca en boca.
Ja us ho anunciem amb el nostre sumari.
A partir de les nou del matí entrevistarem la directora de la Nova Tàrrega, Laya Pedros,
per parlar i per conmemorar també aquí des de la ràdio aquests 80 anys de la publicació Nova Tàrrega.
Continuem el de boca en boca en aquest matí de dilluns.
She didn't ask for, no girl ever did.
There's a whisper in her heartbeat.
She can hear it just enough to keep her alive.
But she's breathing in the blowback.
There's nothing you can offer, she ain't already tried.
But she's breathing in the blowback.
Born in the poor white trash and always typecast.
But she's gonna break out, boy, you better know that.
It's just a matter of time she fights back.
Breathing in the blowback.
She's sucking on a tic-tac.
A good man is a mystery, she's looking for clues.
Whoa, you better check that, buddy.
Cause the black top's burning up what's left of the fuse.
And she knows where she comes from.
Doesn't need you dragging her all through it again.
It's like breathing in the blowback.
It's a hijack, now how much are you willing to spend?
But she's breathing in the blowback.
Born in the poor white trash and always typecast.
But she's gonna break out, boy, you better know that.
It's just a matter of time she fights back.
Breathing in the blowback.
Pinwheels spinning, roller skates and red flags.
Breathing in the blowback.
She's gonna break out, boy, you better know that.
Can you cast out a demon? Can you wrangle the wind?
Will you stay when she's breathing?
The blowback again.
I'm getting right back.
I'm getting nowhere.
But I already knew that.
I'm here where I started.
But I'm trying my best.
It's hard to remember.
It's harder to forget.
Spinning round in circles.
I'm dizzy from the rush.
Too close for comfort.
Too bad at being alone.
If I feel broken,
it's something you don't need to know.
In my stories,
it always ends this way.
Because you were looking for a reason to go
and I was looking for a reason to stay.
You're the garden I couldn't keep alive.
But my old habits have managed to survive.
Heart pill to swallow.
But I'm keeping it down.
I'm looking for myself.
But I am nowhere to be found.
I'm running from my problems.
I'm dizzy from the rush.
Too close for comfort.
Too bad at being alone.
If I feel broken,
it's something you don't need to know.
In my stories,
it always ends this way.
Because you were looking for a reason to go
and I was looking for a reason to stay.
La-la, la-la, la-la, la-la.
La-la, la-la, la-la, la-la.
La-la, la-la, la-la, la-la.
La-la, la-la, la-la.
La-la, la-la, la-la, la-la.
La-la, la-la, la-la, la-la.
La-la, la-la, la-la, la-la.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
Estàs escoltant Radio Tàrrega.
illy
thousands
thousands
thousand
Bonanyar Moples, a l'Avinguda Barcelona 2, de Tàrrega.
Bonanyar Moples, a Tàrrega.
Bonanyar Moples, a Tàrrega.
Bonanyar Moples, a Tàrrega.
Avui, fa anys, he volgut regalar
aquell disc que escoltàvem tots dos.
Te l'he deixat al costat d'aquest sac
que ara tapa el fred que fa aquests dies.
I el dir-te adeu, j'he cantat amb toxet
que no n'hi ha prou a estimar-se a tu.
No n'hi ha prou a estimar-se a tu.
I algú que ens coneix de fates
va pintant amb tinta invisible
llocs i paraules
que només tu i jo hem de tancar.
No n'hi ha prou a estimar-se a tu.
Just al davant del caixer d'aquell banc
que em fot mamba el millor dels somriures.
Pago distret l'integral de fuet
per un cambrer que té la dona.
Del fons del bar una velva estant
i almenys mors i més policia.
I al mateix temps un avió escriu-se
que no n'hi ha prou a estimar-se a tu.
No n'hi ha prou a estimar-se a tu.
No n'hi ha prou a estimar-se a tu.
No n'hi ha prou a estimar-se a tu.
Aquí a Radio Tàrrega.
92.3
5 minuts que passen de les 9 del matí
continuem el de boca en boca de Radio Tàrrega
en aquest matí de dilluns
estrenant nova setmana aquí a la ràdio.
I a la ràdio ja ho sabeu,
els que ens seguiu dia rere dia
ens agrada explicar coses,
ens agrada celebrar coses,
que també toca, clar que sí.
Expliquem de totes les coses que passen,
de vegades bones, d'altres no tan bones,
però així és la vida.
I ara toca celebrar
aquesta propera xerrada que tenim aquí a la ràdio.
Volem celebrar,
celebrar els 80 anys de Nova Tàrrega,
la revista referent de la ciutat,
80 anys al nostre costat també,
compartint tota l'actualitat
quilòmetre zero,
descobrint personatges,
persones de la vida del dia a dia de Tàrrega.
I per parlar-ne de tot plegat
comptem, i ens fa molta il·lusió
tenir aquí avui la Laia Pedros,
la directora periodista de Nova Tàrrega.
Bon dia, Laia, benvinguda.
Bon dia, Aleix, què tal?
Com estem? Bé, bé, molt contents.
80 anys, eh? 80 anys.
Quan agafes i ho poses amb un paper
que no ha passat el temps, evidentment
que nosaltres encara som joves
i ens queda el record de quan la Nova Tàrrega
sortia com a capçalera
referent a la ciutat, però clar,
entenc que ara una responsabilitat molt gran
per part teva com a directora
celebrar aquesta efemèride, no?
La veritat és que sí.
I no em prens consciència fins que
revises, revises arxius
perquè clar, són més de 4.000 números.
Carai! Sí, sí, molts números.
I clar, quan revises
revistes antigues,
articles, veus que
realment, sí, és una gran
responsabilitat perquè Nova Tàrrega
ha explicat la vida, els successos
de la ciutat durant 80 anys.
Quin penses, Laia, que ha sigut el secret
d'arribar aquests 80 anys per
Nova Tàrrega? El tema de la
proximitat, el tema de la implicació
de la gent, una mica de tot, com
ho veus? Jo crec que
la clau de l'èxit de Nova Tàrrega
ha sigut que des dels seus
inicis, amb la fundació de
Francesc Camps Caumet fins a l'actualitat,
ha mantingut la seva
essència. Quina és la seva essència?
Fer d'alta veu de la ciutadania
i dels fets que tenen lloc a la ciutat.
Com t'ho has dit, oferir
la informació de proximitat, centrar-nos
sobretot en la informació de quilòmetre zero.
Allò que passa a Tàrrega i als nostres
voltants, que de fet és el que més
interessa a la ciutadania.
Exactament. Tu, com dèiem, també al principi ets
periodista, ets la corresponsal
diari segre a la comarca de l'Urgell
i d'altres zones.
En aquest cas,
la proximitat és important. Tu
et consideres una periodista de proximitat?
Jo sí, em considero una periodista de territori.
De territori. I quina és
la màgia que té
aquesta proximitat, aquest
quilòmetre zero, podríem dir?
Màgia i responsabilitat, perquè
explicar els fets que succeixen
als nostres veïns també suposa una gran
responsabilitat. Som els primers,
no? Els efectes,
coses positives, coses dolentes,
i llavors és una gran responsabilitat,
però si ho fas amb rigor, amb passió,
crec que és el més gratificant,
perquè poder explicar els fets
que succeixen
als teus veïns,
a la gent que tu trobes cada dia fent un cafè,
anant a comprar, és màgic
i és bonic, perquè és el que
realment penso que us interessa,
com esteu fent també des de Radio Targa.
I a més és el que dius,
no és aquesta responsabilitat, perquè
al final, si no hi hagués rigor,
són les persones que convivim cada dia,
els que ens trobem al sortir
a comprar el pa o anar al supermercat.
A partir d'aquí és una mica aquesta
nostra responsabilitat, més que altres
mitjans generalistes, en què
la informació és com a més llunyana,
com a...
Entenc que el rigor també hi és, evidentment,
però clar, aquest grau d'implicació,
com que ens afecta una mica més
les notícies de prop. I a part d'afectar-nos
una mica més, hi ha notícies que si no hi fóssim
els mitjans de proximitat,
no sortirien i la gent no ens n'assabentaria.
Com a exemple, tenim ahir
el Club Tenis inaugurava unes pistes
de Pàtel,
i érem Radio Targa i Nova Targa.
Si aquests mitjans
no existissim, aquestes notícies
no tindrien ressò.
Passarien desapercebudes.
O el 75è aniversari de Club Natació Targa,
que també estàven molts mitjans,
per ficar alguns exemples.
Amb els mitjans generalistes venen,
però moltes vegades, desgraciadament,
venen quan són notícies més aviat negatives
o mediàtiques, o quan són notícies
de més envergadura, com per exemple Fira Tàrrega.
Clar, també ens hem trobat amb això,
que quan hi ha una notícia
bomba a Tàrrega, surten mitjans
de sota les pedres.
Molt bé, era un 10 de maig,
que naixia Nova Tàrrega,
el 10 de maig d'aquest any 2024,
era el tret de sortida,
la data clau per la comemoració
del 80è aniversari.
Altres efemèrides importants,
per exemple, va ser la catalanització
de la Nova Tàrrega l'any 1978.
Sí, va ser un dels...
Nova Tàrrega va apostar ràpidament
pel català.
De fet, abans ja s'havien publicat
alguns poemes de Nadal, això amb català,
però llavors, a partir del 78, ja va ser
la majoria dels articles en català.
Malgrat que els anuncis, encara la majoria
es publicava en castellà.
Però sí, llavors la capçalera va canviar
de Nueva Tàrrega a Nova Tàrrega,
i que se m'han tingut fins a data d'avui.
Molt bé. D'aquesta ullada que feies així
a la història de la Nova Tàrrega,
què és el que t'ha sobtat més
o el que destacaries
com a efemèride
de tot aquest recorregut?
Ens ha cridat molt l'atenció
que, amb els 80 anys,
tu vas veient que la història es va repetint,
perquè et fixes, per exemple,
a Minclemènsis del Temps.
Quan hi havia una gran nevada,
un gran aigua,
a molts anys se van repetint
i Nova Tàrrega ho va recollint.
Com el mercat semanal,
la seva evolució,
el seu èxit...
Tu vas veient la revista
i vas veient que la història al final
tot sempre es repeteix.
I després això, que Nova Tàrrega
s'ha mantingut fidel als seus inicis.
Per destacar, a la primera revista
ja hi havia cròniques
del bàsquet femení.
La Nova Tàrrega, en aquell moment,
era referent del bàsquet femení.
Els esports han sigut importants.
Dóna veu, i aquest donaveu
a la ciutat s'ha mantingut sempre.
Molt bé.
Sense cap mena de dubte,
també un altre dels grans èxits
que apuntaves al principi,
però que ara podem entrar més en matèria,
és el tema dels col·laboradors.
Una revista així no pot tirar endavant
sense una xarxa de col·laboradors
que fidelment, setmana enrere setmana,
amb el setmanari, no?
El setmanari, Nova Tàrrega
no tindria sentit sense els seus col·laboradors.
Són el nostre motor,
un dels principals engranatges.
Actualment són una vintena de col·laboradors actius,
però al llarg d'aquests vuitanta anys
han sigut més d'un centenar de persones
que setmana rere setmana
ens han fet arribar escrits.
Això vol dir que de forma totalment autorista
i voluntària han dedicat part de les seves hores
a fer escrits per la Nova Tàrrega,
però, al final,
per la ciutat de Tàrrega
perquè la gent de Tàrrega
s'assabenti de coses
que sense la seva contribució
no podríem saber.
Entre aquests podem destacar
Josep Castellà, gener,
que actualment és el més veterà que tenim,
que va començar a col·laborar a Nova Tàrrega
l'any 1965
i des del 2009
ens ofereix dues pàgines setmanals
a Històries d'ahir i d'avui
agafant el relleu del seu pare
Josep Castellà Formiguera
que va començar a Nova Tàrrega l'any 50.
O sigui, una saga familiar
involucrada sempre amb Nova Tàrrega.
També tenim el Francesc Gasull Cairó
que gràcies a ell
podem estar al dia de les cròniques esportives
del principal equip del futbol
del Tàrrega.
Vull fer una menció especial al Sabado Cos
que ens va deixar la setmana passada
i que durant gairebé 30 anys
ens ha ofert el temps
de la ciutat des de la Ravaleta.
I tant.
Sí, una gran pèrdua.
Hi ha altres col·laboradors que tenim actualment
Ramon Oromí que ens porta novetats
tecnològiques amb l'escapçol estic
Jordi Salla
que ha tornat després d'un temps
d'unes entrevistes esportives
ha tornat a la revista
amb una col·laboració que es diu d'aquí d'allà
i ens descobreix Persones Migrades
també molt interessant.
Joan Soler, un dels darrers fitxatges
que ens ofereix
una visió peculiar del cinema.
Oi tant, sempre especial, eh, el Joan?
Jaume Ramon Soler
que amb Notícia de Tàrrega ens porta històries
molt interessants
de la història.
Fa un temps vam poder
descobrir amb ells els maquis,
maquis de Tàrrega que va haver.
I després altres col·laboradors, més així d'opinió
tenim la Montserrat Aloi, la Montserrat Garcia
l'Albert Claramunt, la Teresa Miseracs
que també col·laboren amb nosaltres
entitats com l'Arxiu Comarcal, la Biblioteca
els Mossos i molts més.
Laia, ets del parer
que tots portem una mica un periodista
a dins perquè clar, això són col·laboradors
gent que simplement truca a la porta de Nova Tàrrega
i diu, ostres, doncs jo tinc aquesta idea
de secció o de col·laboració
i a partir d'aquí entenc que vosaltres
mans obertes i
comença la relació, en aquest cas,
amb el col·laborador. Nova Tàrrega està oberta
sempre a tothom, tothom que tingui ganes
de fer alguna aportació a la revista
i a la ciutat, tindrà
les portes de Nova Tàrrega obertes perquè
està clar que aquestes persones
ens poden aportar coses que
nosaltres no podem aportar.
Tots des del seu àmbit són
persones molt diferents i especialitzats
en diferents això. I sí,
com deies, jo penso que sí que tots
portem una mica el coquet del periodista
a dins i
tots podem explicar
des de la nostra experiència o des
del nostre sector, coses.
Bé, parlaves
d'una de les col·laboracions, com és
la del Ramon Oromí amb l'ESCAP Solastic.
També cal destacar una mica la irrupció
del món digital
en el periodisme,
en les noves tecnologies.
Com l'hau viscut
aquest traspàs, aquesta entrada
al nou milèni, podríem dir, des de
Nova Tàrrega? Nova Tàrrega es va adaptar
tard
a les noves tecnologies. Va ser
amb l'anterior directora, la Lourdes
Cardona, que va posar en marxa
la pàgina web i les xarxes socials.
I actualment estem presents a
Facebook, Twitter, Instagram,
Telegram i WhatsApp Web.
Amb molt bones dades, també, per cert.
Però també s'ha de reconèixer que
estar al dia de les xarxes
socials, tenint en compte els recursos que
tenim, suposa un gran esforç.
I al final
internet, internet s'ha de ser,
és important ser-hi.
Però penso que els temes
en profunditat que et poden
oferir els col·laboradors o nosaltres
sempre amb paper
crec que es llueixen més,
perquè a internet la gent mira
titulars, no? Llàstimosament
mira titulars i a cop de clic.
Però penso que
no sé, no sé com acabarà això,
però...
Seria una important reflexió.
Jo crec que estem una mica d'acord en aquest
sentit. Les xarxes el que porten
potser és una mica més de visualitat,
visibilització.
Jo em fan molt el tema de la fotografia,
el moment, el titular,
i clar, tenim tendència
a perdre una mica l'aprofundiment amb
segons quins temes. Està clar que a internet
s'ha de ser. Si no existeixis a internet
és com si no existeixis. Però el fet d'aquesta
immediatesa ens fa que no aprofundim
amb les notícies
i això també
crec que acaba
perjudicant a la societat, perquè
volem ser els primers, hem d'informar
ràpid del que passa, però també és
important el background i el que hi ha
darrere de cada informació.
Jo crec que per a això
nosaltres tenim el paper
que aprofundim,
com vosaltres segurament aprofundim
amb els informatius.
Laia, una mica perquè la gent faci una mica
la idea, quan pots tardar a fer un reportatge
teu de profunditat a la Nova Tàrrega?
Depèn.
Depèn si tinc el material, si no
ho tinc. No sé, pot estar
entre un reportatge en profunditat,
pot arribar a durar
una setmana o deu dies, però també
en un o dos dies depèn de la informació que hagis de buscar
o la que tinc. Anem al límit, una setmana
o deu dies. Això és perquè es fa
una mica la idea, la gent, que moltes vegades
això també
tendim a la crítica. Moltes vegades
això que diuen o
això que no està
contrastat.
És aquesta la feina del periodista,
de proximitat, de precisament
invertir molt temps
en publicar un article que realment
estigui feta a consciència i que
quan surt publicat reflexi el que
realment ha passat o el que més
atencia a la realitat. De fet fa poc a Quitarga va haver
un acte i Nova
Tàrrega no en vam informar un moment
perquè volíem contrastar la informació
i arran d'això
vam revert crítiques de certa
ciutadania que ens criticaven que
per què no havíem informat de què he fet a la
nostra pàgina web?
Està acusant-nos que ho volíem amagar.
Que ho volíem contrastar.
Perquè és molt important la feina dels periodistes
de contrastar les informacions.
Últimament en el tema de les
fake news i les publicacions
a les xarxes socials
no hem de vigilar perquè
no tot el que es publica a les xarxes socials és cert.
Llavors la nostra feina és sobretot fer una mica
de filtre. I fer de filtre vol dir
contrastar. I la contrastació de vegades no t'arriba
de forma tan immediata.
La disponibilitat dels protagonistes
de la notícia,
ara sí però no, ara m'ho penso
i ja truca'm demà, no? Això va així.
Això és una mica perquè la gent es faci
una mica la idea de quina és la nostra feina
que moltes vegades no és fàcil.
No, no. I tot el contrari, que nosaltres
no volem amagar res, simplement que volem informar
amb el màxim rigor, com he dit abans,
perquè som els de proximitat
i crec que també som els mitjans
de màxima confiança de la nostra audiència.
És limitada, però som els...
i així els hi volem respondre.
Continuem parlant amb la Laia Pedros,
ella és la directora de Nova Tàrrega
i estem de celebració.
80 anys, si et sembla, Laia, passem una mica
a la celebració.
Què heu preparat? Arrencàvem, com deien,
l'efemeri des del 10 de maig d'aquest 2024,
però a partir d'aquí
enceteu tot un programa
d'actes per commemorar
com Déu mana aquests 80 anys
de la Nova Tàrrega.
La Nova Tàrrega, com t'ho has dit, va néixer,
vam celebrar l'aniversari, va ser al maig,
però no volíem...
Clar, al maig de Tàrrega
se celebra la Festa Major
i no volíem que la Festa Major, aquest,
és en un segon pla, i per això vam decidir
fer una revista especial
que sortirà publicada aquest divendres,
dia 14 de juny. Aquest divendres,
especial dels 80 anys. Aquest és un dels actes
centrals del nostre aniversari.
Aquesta revista pretén ser sobretot
un homenatge als nostres col·laboradors,
perquè són l'essència
de Nova Tàrrega.
A la revista especial trobareu
articles que ens han ofert tots els col·laboradors
explicant la seva experiència
amb la revista i la seva trajectòria,
que descobriu que algunes
és relativament llarga.
També hi ha articles d'autoritats
i també trobarem un repàs històric
d'alguns
esdeveniments de Tàrrega
amb portades i notícies
publicades al llarg d'aquests 80 anys de Nova Tàrrega.
Aquesta revista especial
ha de destacar
que estrenarem nou format.
Nova Tàrrega tindrà un format molt més gran
que es mantindrà almenys durant un any.
Aquest format serà,
perquè us en feu una idea,
de 260x360 mil·límetres.
Actualment és de 195x265.
Vol dir que gairebé el doble.
Quin és l'objectiu d'aquest nou format?
Oferir informacions més àmplies
i sobretot fotos molt més lluïdes,
que actualment semblen una mica cromos
i era una mica...
Em sabia greu perquè hi havia fotos interessants
que sentien una mica petites.
Llavors, què també trobarem
amb aquest especial?
Un agraïment,
volem dedicar un apartat també
als nostres anunciants,
a les empreses, als negocis,
les botigues de la ciutat
que han cregut en les pàgines de Nova Tàrrega
i que ens han fet confiança per fer-ne promoció
i que també gràcies a ells
han pogut arribar a aquesta efemera
i de 8 dècades de trajectòria.
Llavors, també trobarem curiosos anuncis
de la celebració des dels anys 40
fins a l'actualitat
de les diferents empreses i negocis
que ens han fet confiança allà d'aquest temps.
Això seria la revista especial
que trobareu als quioscos de la ciutat
a partir d'aquest divendres.
Molt bé, o sigui, tret de sortida,
podíem dir, per tot lo alt, podíem dir.
Molt bé. I com continua la celebració?
Perquè em sembla que el calendari
no és pas curt.
No, no. És emotivat.
Molt bé.
Una de les vitrals de la nostra celebració
serà una exposició de portades.
Una exposició de les portades més emblemàtiques
que han publicat a Nova Targa
a llarg d'aquests 80 anys
i més de 4.000 números.
La idea és poder inaugurar-la durant el mes d'octubre
i, a banda d'inaugurar la portada,
oferirem una vera xerrada
sobre la nostra història
posant en valor les persones
que ens han acompanyat en aquest llarg camí.
Aprofito els micros de Radio Targa
també per convidar-vos a tothom
que, si teniu alguna portada en ment
que recordeu,
que ens la feu arribar a targa.segur.com
perquè així
la puguem incloure també
amb aquesta exposició de portades.
Vull dir que aquest mes de juny
des de l'arxiu comarcal de l'Urgència
hem pogut sumar el nostre aniversari
també ofereixen una exposició de Nova Targa
entre pàgines d'una perspectiva
sobre els 80 anys del nostre setmanari.
Si voleu descobrir
més cosetes de Nova Targa
que ens han organitzat
a la mar de la setmana dels arxius.
L'arxiu mateix es pot visitar.
És molt interessant.
Si voleu passar.
Què més? Continuem amb els actes de celebració.
Cultura popular.
Tenim intenció de
tenir en compte que la cultura popular
no ha parat de créixer a Targa
en els últims anys
i que Targa és un referent
a les pàgines del setmanari
volem publicar un col·leccionable
dels elements de la cultura popular.
La idea és que siguin formats retallables
perquè tothom després ho pugui col·leccionar a casa
i tingui tots els elements de la cultura popular.
Les fitxes dels elements populars targarins.
Ai, que interessant.
Perquè quedi com a record.
També,
seguint amb els nostres col·laboradors
volem fer un homenatge
a banda de la revista.
El següent homenatge quin serà?
Segurament que les persones més grans
us en recordareu.
Targa celebrava un sopar
per celebrar Sant Francesc de Sales
que era el patró dels periodistes.
I què volem fer aquest any?
Volem recuperar-lo.
Però d'homenatge als nostres col·laboradors
aquest sopar en format dinar
es faria al gener del 2025
que és quan se celebre Sant Francesc
a finals de gener.
També volem fer dues taules rodones.
Una sobre cultura
i l'altra sobre economia.
La de sobre cultura l'estem treballant
perquè a veure si pot ser a finals de setembre
de cara a l'inici de la temporada de teatre
als diferents teatres del país.
I la d'economia seria
principis de l'any que ve
profitant per fer balanç del 2024
i com se prepara el 2025.
També ens volem involucrar
amb el teixit associatiu local
perquè un dels objectius
amb els quals encarem aquest 80è aniversari
és apropar al setmanari
a la ciutadania.
Encara més, amb diferents activitats
que també fan participar
els veïns de Tarrega.
Entre les coses que estem treballant
és, hem parlat amb l'associació dels Amics de l'Abre
i ens hem ofert a participar activament
a la festa de l'Abre de l'any vinent.
Com ho farem?
Amb una plantada d'un arbre commemoratiu
i després també estem treballant
amb la possibilitat d'inaugurar un monument.
Molt bé.
Ho estem parlant amb l'escola onare
per fer alumnes de volum del centre.
Seria una manera de deixar petjada.
Seríeu la nova Tarrega,
els protagonistes de la propera edició
de la festa de l'Abre dels Amics de l'Abre.
També hem parlat amb Fomentàrrega
i volem participar amb les diferents accions
que ells duguin a terme a la ciutat
perquè mostraran també el nostre
suport al comerç local
i de proximitat com ells han mostrat
durant aquests anys amb nosaltres.
Altres propostes.
També ens volem apropar als centres educatius.
Volem que els més joves
de la ciutat coneguin
que és nova Tarrega.
Vegin que és el setmanari
perquè creiem que potser ens hem quedat
una mica allunyats dels més joves, dels infants,
que potser no coneixen aquest projecte.
Com ho farem? De cara a l'inici del nou curs,
encara no ho hem fet, ens oferirem
a totes les escoles i instituts de Tarrega
per anar a impartir una xerrada
amb mi mateixa i amb algun dels nostres col·laboradors
per explicar-los del projecte
i oferir-los també a participar
directament a la revista
amb reportatges que ens donin a conèixer
les seves inquietuds.
També potser d'obrir-nos.
Si els més petits ens diuen
que voldrien veure
passatemps infantils,
potser podem establir una col·laboració
i incloure-ho també.
Volem que nova Tarrega sigui la revista
dels Targerils.
Serien com unes conferències, però en aquest cas
win to win.
Volem dir que en aquest cas
ens donen opinions, ofertes,
propostes de col·laboracions dels més joves
que també ens interessa la seva presència
en els mitjans de proximitat.
Ens interessa molt saber les seves
inquietuds i les seves demandes
i què és el que ells volen per donar-los
resposta.
També teniu concurs de postals de Nadal.
Aquesta seria la tercera edició.
Les veiem cada any
i cada any es va superant.
La gent s'anima a col·laborar.
Aquest any, des de l'Ajuntament,
volem que les postals de Nadal
puguin estar exposades
al mercat de Nadal,
que canviarà de format al centre de la ciutat.
La idea és que
tota la ciutadania pugui veure
les postals que ens fan arribar
els nostres infants.
Sou partidaris
i ho heu fet durant molt temps de sortejos
a través de xarxes.
Continueu amb aquest aniversari.
La idea és que sorteja obsequis
per fomentar la participació
de la ciutat,
que anirem sortejant allà de l'any,
sobretot a partir del setembre,
amb l'inici del nou curs.
Déu-n'hi-do, Laia.
Quin extens programa de celebració
d'aquests vuitanta anys.
No podia ser d'una altra manera.
Vuitanta anys de Nova Tàrrega
és per celebrar-ho d'aquesta manera.
Bé, no sé com veus tu el futur.
Han sigut vuitanta anys.
Tu com a directora t'ha tocat
fer aquesta commemoració.
Com Nova Tàrrega?
El futur no serà fàcil,
està clar.
Com han comentat, amb les noves formes
d'accedir a la informació,
amb l'accés a internet,
a les xarxes socials,
el futur d'una revista local
és complex.
Per això, des de l'empresa
Grup Segre,
que gestiona Nova Tàrrega des dels anys 90,
estem fent un important esforç
per arribar a la ciutadania.
Malgrat ser complex,
penso que Nova Tàrrega
té un llarg recorregut.
Pot continuar durant molts anys més,
perquè, com hem dit, som els mitjans
de referència per als nostres ciutadans.
I penso que la gent,
quan realment se vol informar d'una cosa
que passa a la ciutat, va buscar-nos.
Va buscar Nova Tàrrega, va buscar Radio Tàrrega,
va buscar aquests mitjans
de proximitat que jo crec que
tindran llarga de vida.
És cert que les maneres de consum
ja estan canviant i ens hem d'adaptar.
Veurem com serà, perquè és un futur incert.
Cada cop la gent compra menys paper
i veurem com acabi sent això.
No sé si al final també
ens haurem d'oferir continguts
de pagament a internet, perquè sembla que
si ho ofereixes gratuïtament
tampoc té valor. Veurem com acaba
aquest futur.
Estem en aquest sempre
debat obert.
Ja fa anys que dura i més que durarà.
No sé si estaràs d'acord amb mi
que el gran valor, la gran escletxa
de llum de futur
és el contingut, sempre
de proximitat, sempre a quilòmetre zero,
amb el rigor. Són tres elements bàsics,
claus per tenir
garanties de futur, i això no
ho pot substituir amb res més.
Bàsicament són aquests mitjans de comunicació
com és el cas de Nova Tàrrega,
els que ofereixen aquest tipus
de consum, que com dèiem
sembla que tenen un públic molt específic,
però en general a tothom
té a veure amb el que passa a casa seva
i d'aquesta manera
sempre trobarà publicacions com això
com Nova Tàrrega, com La Nostra Casa
i per molts anys més.
Sí, la informació de proximitat és clau
i crec que és la que més
la ciutadania valora i més positivament.
Molt bé, Laia,
ha estat un plaer tenir-te avui aquí.
Ho comentàvem abans, amb els anys que ens coneixem
i ha estat la primera entrevista aquí
en directe a la ràdio. Teníem moltes ganes
i mira, ja veus, ja està. Ha anat bé
amb una xerrada així
com les que intentem tenir cada dia,
perquè també els uients
som conscients que els interessa
consumir com si fos una conversa
aquí al mig del mercat de Tàrrega.
No cal fer grans formulismes.
Ho hem aconseguit, jo penso.
Sí, ho hem superat, crec.
Molt bé, Laia,
de res et desitgem tota la sort
amb aquesta commemoració dels 80 anys
i bé, com es diu el tòpic,
per 80 més o 100.
M'ho reconeixeré, intentarem
que segueixi viva la nova Tàrrega
per molts anys més. Per molts anys.
A vosaltres. A reveure.
Som coneixement i igualtat.
Som projecció internacional i inclusivitat.
Som universitat pública i comunitat.
Som setzena universitat del món
en educació de qualitat, segons el rànquing de
la Universitat de Catalunya.
Som una universitat de qualitat.
Som una universitat de qualitat.
Som una universitat de qualitat.
Som una universitat de qualitat.
Som una universitat de qualitat.
Som una universitat de qualitat.
Som una universitat de qualitat.
Som una universitat de qualitat.
Som tutelvis al món en educació de qualitat
segons el rànquing d'Impact 2023
Som UDL
I tu! Que vols ser?
Universitat, Som Alleyda Ja igualada
Vols patinar?
Tard des de juny sobre Rodes
el club Patinatge artístic de Tàrrega
porta els patins. Si no en tens, te les deixem.
Tovia dubtes d' encantar
el cabell recollit i patinar
no tens excusa
dilluns i els dimecres de juny,
d'un quart de sis a dos quarts de set de la tarda.
Vine a provar-ho, gratuïtament, al Pabelló Bedruna Tàrrega.
Contacta'ns.
patinatgeartistictàrrega.gmail.com
I dissabte vuit de juny,
no et perdis la demostració de patinatge
a tres quarts de sis de la tarda
al Pabelló Bedruna Tàrrega.
T'hi esperem.
DSF FRTES
Presenta el catàleg d'estiu per als teus jardins i terrasses.
Descobreix una àmplia gama de productes
per transformar el teu espai exterior
en un oasi de relax i entreteniment.
Des de barbacoes, gàndoles,
gest artificial,
accessoris, mobiliari,
tot el que necessita el teu espai d'exterior
a DSF FRTES.
A Tàrrega, a l'Avinguda Cervera 16
i al carrer Sant Pelegrí 65.
També ens trobaràs a Sort,
Trem, Artesa de Segre
i Solsona.
El teu costat.
De boca en boca.
Del lunes a l'hivern.
Aquí a Radio Tàrrega.
92.3
Grup Borges.
Compromès per a la natura.
Ara Borges.
Més sostenible.
Borges.
Patrocina aquest espai.
Nutrició dietàtica amb Ester Vives.
Ester Vives, bon dia. Bon dia.
M'agradaria saber molt què estaves pensant.
No sé on estava.
Estava ja aquí.
Escolta'm, just ara ho estàvem parlant, és l'última secció de la temporada.
Ai, quina empeneta. Que ràpid.
És fort. I ara també dèiem, cada any diem el mateix, no?
Perquè cada any diem el mateix, però és que és cert.
Ens ha passat molt ràpid.
Una temporada més, 10 de juny, i com sabeu l'acabem al finals de juny,
ens hi tornarem a posar l'octubre, per tant també farem una mica de vacances a l'estiu.
Tu també, no, Ester? I tant.
Avui parlarem una mica de l'estiu, no?
L'estiu i els hàbits, perquè l'estiu és aquesta època de l'any
en què se'ns fa costa munt mantenir les rutines i els hàbits
que hem anat mantenint durant el curs,
però un estil de vida saludable també hauria de poder-se compaginar,
sempre ser problemes amb les vacances.
Totalment, i és una mica el mateix que diem per Nadal,
que ens agoviem molt amb ostres, és que clar, és que menjaré més,
és que no sé, coses i quantos,
no hauria de passar absolutament res.
És a dir, si som totalment conscients que és algo momentani,
que és una època de l'any que són dos, tres setmanes,
com a molt de l'any que se'ns es marxa una mica, no passa res.
El que sí que realment ens hauria de preocupar és el que fem
la resta de l'any i el que fem la resta de setmanes.
I és veritat, doncs, a l'estiu canviem rutines, canviem horaris,
mengem més a fora, segurament, qui més que menys fa vacances,
per tant això ja implica un canvi total de rutines,
però després anirem parlant una mica de coses
o d'hàbits que mig podem mantenir,
però hauríem d'intentar baixar-nos una mica l'autoexigència,
que ens marquem uns mateixos a vegades
i esforçar-nos la resta de l'any per seguir mantenint rutines,
però dins d'uns hàbits saludables també hauríem d'incloure
això, les vacances o les èpoques aquestes.
Si no hem fet canvis d'hàbits prèviament,
creus que és bona opció començar l'estiu?
Ja en farem després.
La veritat és que depèn una mica,
depèn de quin sigui el motiu que ens porti a fer un canvi d'hàbits,
però en si sempre diem que no és una mala època
l'estiu per iniciar un canvi d'hàbits.
I de fet, crec que sempre ho explico,
però al començament pot ser l'estiu per mi era més fluixet
i ara els últims anys ja acostumo a tenir bastantes primeres visites
als mesos d'estiu.
Probablement per això també, perquè tant per lo bo com per lo dolent
a l'estiu anem una mica més tranquils,
baixem el ritme, tenim segurament menys estrès
que durant el curs perquè segurament moltes coses
les anem deixant o les anem ja tancant
per tornar a ficar-nos-hi el setembre.
I és una època que probablement tenim una mica més de temps lliure
per cuidar-nos, per cuinar, pel que sigui.
Llavors, és una bona època, depèn de quin sigui el motiu
i també depèn de la flexibilitat
amb la que siguem capaços de treballar.
Em refereixo a que el que dèiem abans,
que a l'estiu segurament menjarem més fora i menjarem
més gelats o més cervesa o el que sigui.
Igualment quan parlem d'hàbits saludables
ja hauríem de saber incloure també aquestes coses.
I fer-ho amb flexibilitat no és una mala època l'estiu
per començar a incorporar canvis.
Potser ho farem de la mateixa manera que ho faríem al setembre,
però es pot començar a treballar perfectíssimament durant l'estiu.
Sovint ens preocupem només de l'alimentació
quan volem un canvi físic, però el cert és que
el canvi de rutines de l'estiu pot afectar-nos a molts més nivells
que en el propi pes corporal.
Sí, pot ser que el que més ens preocupa o el primer
moment de l'estiu, de vacances i de canvi d'hàbits
és una mica el pes, però
crec que cada vegada menja, que cada vegada
entenem més la salut d'una manera potser més global,
més integral i no tan enfocada en el pes, tot i que ens queda
molt perfecte, però
el canvi d'hàbits o el canvi de rutines que tenim a l'estiu
més enllà del pes, i que el pes la majoria de vegades no és
l'indicador més fiable tampoc de salut, ni l'únic
més fiable moltes vegades. En qualsevol cas, les rutines
doncs és molt típic que ens afectin a nivell de digestions,
que potser tingui sensació d'estar més inflat durant l'estiu
o digestions una mica més pesades, més gasos,
ens afecta també a nivell de descans. El dia s'allarga més,
segurament acabem el pas més tard i tot ho anem allargant
i això fa que anem una mica descompensats
dels horaris i que per tant també ens pugui afectar a nivell
d'energia, de descans i lògicament, si contem també que a l'estiu
amb aquesta calor tan horrorosa, ja no és només el canvi
de rutines, el que fa que tinguem digestions més pesades,
que estiguem més cansats, sinó això, que també fa més calor
i, evidentment, que ens afecta també.
Jo ara pensava que cada any també ho hem comentat, el tema
de totes aquestes dietes que ja apareixen aquests mesos,
potser mesos abans i tot, de les xarxes socials, d'això
de l'operació aquesta que... L'operació amb biquini?
Sí, l'operació amb biquini i tot plegat. Creus que tot això
s'està començant a diluir, aquestes coses, o encara...
Mira, doncs jo crec, i ara t'explicaré una anècdota,
jo crec que en general sí, però encara
segueix havent bastanta demanda
i mira, i se'ns ha anat més lluny, fa unes setmanes
em va trucar, tenia una trucada, perdó,
el telèfon de feina, i al tornar a la trucada
em demanaven per Herbalife. Jo, Herbalife,
en què momento m'has vist a mi venent o parlant
d'Herbalife, no ho sé, devia ficar dietista target
i va sortir, o Herbalife target i devia sortir com a nutri,
però, ostres, em sento superimpotent
quan penso, i evidentment que tots
som super lliures de fer el que vulguem i és mega
respectable, però, ostres, com a professional, com a nutri,
em sento superimpotent quan ve que encara seguim
creient en, bueno, això, en
patrons dietàtics que ens empitjoren el nivell de salut
i que ens dificulten mantenir un pes
o uns hàbits, ja no tant un pes, sinó uns hàbits a llarg termini,
per tant, penso que en general sí que estem canviant una mica
la manera d'entendre-ho.
Potser també la forma de vendre-ho, no? Que ara ja no... Potser...
Igual és pitjor, eh, també? Sí, sí.
Es veia més, potser, no? I igual abans
hi havia més marketing a darrere, però ara
penso també que el tema de xarxes socials
és una mica... peligroso, perquè
n'hem de fer un ús molt raonable i molt conscient
del tema de xarxes socials, però, precisament en això,
en tema de dietes, en tema de primament,
en tema de propiciar també trastorns de la conducta alimentària,
ens fan més mal que bé, la veritat. I també la recomanació
de productes determinats, no? Sí, sí, sí.
Les marques ho fan molt això de contractar influencers, no?
Normalment, dones també, no? Sí, sí.
Amb aquests temes són més dones que homes, potser,
i perquè ells mateixos recomanin a vegades productes, no?
Sí, és el que diem, que el tema de xarxes socials
només estem veient una petitíssima part d'això
i, clar, quan tu contractes un influencer perquè et parli
d'una dieta, d'un producte, ostres, és que la gent
confiem, per desgràcia, confiem molt o ens escolten molt
aquests missatges que venen d'influencers. I per mi això
és molt important, perquè és cert que la majoria de gent, doncs,
cada vegada entenem la salut d'una forma ja molt diferent,
però encara hi seguim bastanta població que no, que seguim
com a corderitos, darrere de dietes superestrictes,
volem resultats per abans d'ahir, volem el mínim d'esforç possible
i la majoria de vegades, per desgràcia és així,
la majoria de vegades, doncs, és igual la salut,
ens és igual saber que això a la llarga pot comportar
problemes de salut, pot comportar alteracions a nivell renal,
per desgràcia és així. I a mi com a professional
em sento superimpotent, la veritat. Ho trobo curiós,
perquè si ens imaginem això en el nostre dia a dia al carrer,
pot aparèixer una persona que ens pot dir que a ell o a ella
li funciona tal producte, però no per això nosaltres
l'utilitzarem pensant-nos. I és curiós perquè les xarxes socials
no passen tant així, no? No sé pas què podeu fer.
No ens qüestionem, i a vegades
també hem de saber desxifrar una mica
la font d'on ens estan venent això, i sempre fico el mateix exemple,
veritat que si un metge, un cardiòleg, el que sigui,
és igual, t'està parlant del teu problema de salut, t'està
explicant alguna cosa, no li qüestionaràs tu el que t'està dient
perquè és aquest professional el que s'ha format i el que sap d'aquest
tema. Ostres, doncs el mateix amb tema de salut, doncs
sabíem qui ens està donant el consell, qui ens està donant
la recomanació o qui ens està venent el producte, perquè
no vol dir que no necessitem... Hi ha certs productes que
ens poden ser molt útils com a complement
en segons quins casos, en segons quines situacions, però
ostres, mirem que sigui d'una font fiable també,
que sigui una cosa personalitzat, que no anem tots
com a corderitos, doncs és que mira, aquest influencer està venent això
perquè li ha anat bé, doncs a mi també, doncs és que no sabem ni una
dècada en part de la vida d'aquesta gent, per desgràcia.
Tenim compte, no? Tenir un compte,
vigilar les xarxes socials, també ho diem sempre.
Sí, al final guanya el sentit comú.
Esther, tu quines 5 recomanacions
ens faries que siguin senzilles d'aplicar
i que ens permetin no sacrificar la nostra salut, això durant
les vacances d'ara d'estiu? Mira, anem a fer com 5 recomanacions
que per mi són mega senzilles, que
és a dir, parteixo de la base de que
no pertenguem mantenir les mateixes rutines durant
l'estiu que durant el curs, això ja d'entrada
per plantejar-nos, ho intentem baixar el nivell d'exigència també
perquè no va ser absolutament res que l'estiu se'ns esmarxa una miqueta.
Ara bé, a partir d'aquí, coses que penso
que són molt senzilles i que ens poden ajudar
també a mantenir una mica les rutines.
Veure el màxim d'aigua possible i limitar
l'alcohol. L'alcohol és de les substàncies potser més
inflamatòries que més ens alteren a nivell de salut o més perjudicials
i a l'estiu és molt típic potser que em hidrati
amb cervesa en comptes d'aigua. Llavors, una mica el que intento jo sempre
és que m'hidrati amb aigua. Si després vull beure cervesa o
surto a fora a sopar i vull beure
algo de vi, no passa absolutament res, però que sempre
sigui després d'haver-nos hidratat amb aigua.
He dit alcohol, com puc dir, begudes ensucrades,
energètiques, ensucrades, el que sigui, però
intentar mantenir sí o sí una bona
ingesta d'aigua. Quan un litre o dos, la veritat és que
les recomanacions han variat molt amb tema d'hidratació.
Vam sempre dir amb litre i mig aigua a tothom.
Ara ja no odiem això.
De fet, amb tema esportista, aquesta setmana revisava un article
i ara s'està començant a fer la recomanació en esportistes això, però
s'està començant a fer la recomanació de beure segons sensació
de 7. Què passa? Que això és molt perillós perquè
en població no esportista, per exemple, quan no estem
habituats a beure, quan no tenim l'hàbit de beure,
i a més és difícil potser de detectar. És molt difícil
de detectar, exacte, i molts cops ens va desapareixent
el nostre cos. Si tu no em dones aigua, doncs jo m'adapto
i no tenim la sensació de 7. Per tant, jo no m'atreviria
a fer el consell aquest de beure segons 7.
Però en tot cas, això potencia molt l'aigua i que si bevem
alguna cosa que no sigui aigua, sigui després
d'haver-nos fet passar la set amb un vas d'aigua.
Què més? Tant amb estiu com amb qualsevol
època de l'any, i això sí que hauria de ser
365 dies de l'any. Per mi, una cosa molt bàsica és que hi hagi
vegetals a tots els àpats. És a dir, que si
jo faig... A vegades per de casa no sempre tenim l'opció,
però que si jo faig un plat que potser és una mica
més dens, més pesat, com... Jo què sé,
m'és igual, me'n mento. O una paella, o
algo fregit, o surto de tapes i quasi
tot és fregit o amb salsetes. Doncs que almenys hi hagi
una ració vegetal. Si és a casa, és supersenzill, perquè
o bé fico un vas de gaspatxo davant de...
Com a aperitiu, per entendre'ns, o fico una manida
per compartir, o una mica de tomat a manida. No fa falta que sigui
un plat de verdura bullida, eh? Pot ser alguna mica més
apetitible, per dir-ho així, però que sigui
sagrat, que sempre hi hagi la part vegetal. Evidentment, si veia sopar
o a dinar a casa d'algú, no aniré a demanar que em faci
una manida per mi, però si tinc opció, intento que sempre
hi hagi o l'acompanyament a vegades per de casa, doncs en comptes
de demanar patates fregides, podem demanar que ens ho canvien
per una manida o per unes verdures escaliabades o el que sigui.
Bàsicament, això, intentar que hi hagi vegetals a gairebé tots
els àpats en la mesura del possible dinars i sopars.
Què més hem dit, l'aigua? Hem dit els vegetals.
Temes de fruita. És cert que l'estiu
ja pot ser una mica més fàcil d'incorporar les fruites,
perquè són fruites, bueno... Venen de gust.
Són més dolcetes, porten més aigua, però això,
intentar que mínim dos o tres peces de fruita hi siguin al dia.
I el mateix que deia abans, amb el tema d'alcohol,
intentar hidratar-nos abans amb aigua, el mateix amb la fruita.
Si sé que, no sé, per ficar un exemple, si sé que sortiré
i picaré qualsevol cosa, doncs bueno, o que m'apeteixen
veure alguna cosa més contundent, doncs no passa res, però intento menjar-me
primer la peça de fruita, sobretot si veiem molta ganes,
una manera de picar-ho ja a l'estómac i segurament
no menjam tanta ansia el que m'haig de menjar.
Si no menjo entre hores o si sé que sí o sí menjo alguna cosa
o vaig a fer un gelat a la tarda o el que sigui, doncs bueno, intentem
recol·locar-les aquestes fruites, potser dins de les amanides,
per exemple, o mentre estic fent el dinar i el sopar, però
intentem que almenys dues o tres peces de fruita hi siguin
sempre durant el dia.
Què més? Temes d'extres, com gestionem una mica això
quan estem fora de casa. Mira, amb els nens sempre tenim com
una dita, o no sé com es diu,
sempre fem la recomanació que està bé no oferir, però tampoc
no prohibint, és a dir, intentem que no oferim
segons quines marranades, però en cas que hi siguin,
tampoc fa falta que les prohibim, perquè a vegades, i això ens passa
a tots, que com més ens prohibim,
més ens ve de gust.
Amb temes d'extres seria una mica igual, intentar que si menjo alguna cosa
potser més pesada, més densa, sigui més aviat fora de casa,
perquè evidentment si ho tinc a dins, si ho tinc a casa, encara que ho
compre com per recurs, per si ve algú,
mentira, ens ho caiem menjant.
Això passa, és que no hi ha res a fer, més val no comprar-ho.
No ho comprem, i si ho mengem fora de casa, perfectíssim,
però intentem exposar-nos el mínim
possible, o intentem també gestionar racions, és a dir,
no tot és blanc o negre, si surto
a menjar i pa i tapeo,
dic tapeo perquè potser és més típic a l'estiu,
i potser no cal que menji jo sol una ració de braves, pico,
però demano també pebrotets,
jo què sé, pebrotets d'aquests verds, fregidets,
estic incorporant alguna cosa de vegetals, per tant,
no fa falta que no mengem res extra, però
siguem una mica conscients de les racions, ja està, no passa res.
I l'última recomanació,
per mi, això també hauria de ser tot l'any,
no només a l'estiu, sinó tot l'any, és moure'ns, moure'ns en la mesura
del possible. Probablement no farem la mateixa
activitat física que durant el curs,
però intentem buscar les excuses per moure'ns,
sigui, jo que sempre dic el mateix, però
pujar per les escales en comptes de l'ascensor, que a vegades
hi ha moltes activitats o moments
quotidiants que ens permeten
moure'ns una mica, sí, i que potser els evitem
a vegades pensar-hi una mica més també amb això.
Sí, totalment. Per tant, això, moure'ns,
moure'ns una mica perquè quan parlem de salut
i aquí perquè parlem més d'alimentació, però
per mi salut hauria de ser, bueno,
per molt bé que mengem, si no ens movem, si no controlem
una mica el tema de l'estrès, hi ha molts factors
que hem de tenir en compte per parlar de salut
total, per parlar de salut completa, així que
i que anem tots una mica de la mà, no? Evidentment.
Perquè si no, una cosa serà l'altra, com si
hi faltés una pota a la taula.
Esther, ens portes l'última recepta de la temporada? Sí.
Avui toca haver gelat, si o si era obligatòria.
Crec que sempre acabem la temporada
amb alguna recepta de gelat. Sí, sempre ens portes algun gelat
que demostra que els gelats poden ser saludables, no?
També que no han de ser aquests gelats tan superpotents.
Sobretot si és una cosa que acabem, perquè hi ha moltes persones
que a l'estiu és un gelat a diari, doncs llavors intentem
buscar alternatives. Si menjo un gelat de tant en tant,
no passa res, mengem-nos el que ens vingui de gossí i cremós
i de gel sigui més igual, però si sabem que és
una cosa que acaba sent pràcticament a diari,
doncs nosaltres, que com aquesta, hi ha receptes que són
superràpides de fer i no necessitem més
que tenir uns molles d'aquests de silicona i ja està.
El que he fet avui és un gelat de cireres
i de iogurt. Llavors, com a base,
porta uns tres iogurs grecs naturals,
és a dir, sense sucres ensucrats, ni de sabors ni res.
Jo generalment utilitzo el iogurt grec, perquè té una mica
més de greix, llavors no cristalitze tant com un iogurt natural
o com un iogurt desnatat. Podria ser també un iogurt vegetal,
la diferència és que potser no té tan greix un iogurt vegetal
i potser no ens queda la cremositat o la textura
que té un iogurt grec, però podria ser perfectíssimament.
Entre mitja i tres quarts parts d'una tassa
de cireres i àssens cel·lors i podem afegir,
si tenim el paladar una mica acostumat al dolç,
i podem afegir a algo de mel, mitja cullerada
o una cullerada de postres petites de mel.
Es pot ficar de més sucre o es pot ficar eritritol,
el que passa és que els de dolcorants que són més amb granet,
com això, com sucre o com eritritol, a vegades ens fan
més cristalls quan els congelem, per tant aquí potser recomanem
més o a algo de mel o agaber fins i tot.
I res, no té més secret que si afegim mel
amb unes varilles, batem el iogurt grec amb la mel
fins que estigui tot ben integrat i després afegim
la fruita que vulguem, en aquest cas cireres, i traiem el pinyol
i en un moment aquí ho tallo, sobretot si els molets són petitets,
ho tallo a quarts o fins i tot
de cada quart en fa imitats, diguéssim, a trossets més petits.
I podem ficar qualsevol altra fruita, el que passa que
aquí és interessant que sigui una fruita que no tingui un contingut
massa massa alt en aigua, per exemple un paraguai
o potser té més aigua, i el fet que tingui més aigua
fa també que ens facin més cristalls, més gel
a l'hora de congelar, per tant com menys aigua tingui
una fruita millor. A més, aquesta barreja queda molt bé
ja no necessàriament per fer el gelat,
sinó per menjar com a tal, queda molt xulo, perquè el barreja
les cireres amb el iogurt...
Sense congelar també està bo. Sí, exacte, perquè fa un color així
com roset molt cuqui i queda molt bé. Si volem fer el gelat
el que fem és barrejar les cireres amb una barreja que està del iogurt
i la mel, i ho fiquem amb molles individuals, aquests de silicona
de gelats. A vegades hi ha gent que el que fa és
amb envases de iogurt petitet
o fins i tot els típics aquests de petit suís, no cal que sigui
un petit suís que no és l'opció més ideal, però amb envases
aquests petitets, amb una cullera i el congelador.
Però els molles, aquests de silicona, no són gens cars
i la veritat és que van molt bé per fer
aquests gelats. Doncs aquesta recepta d'estiu
l'Esteria ens ha anat portant
de receptes durant tota la temporada
que per cert les trobareu al seu Instagram, a vegades el recordem, avui també ho farem
perquè, clar, no se sentirem a l'Ester durant aquest estiu
i per anar-la seguint recordem el teu perfil.
Doncs l'Instagram és, generalment quan busquem per Ester Vives
ja s'obre, però si no és Ester, barra baixa, Nutritionist
amb anglès. Fantàstic, doncs allà la trobareu, jo recomano
que us hi passeu, perquè la vista
sempre entra molt bé. Sempre entra molt bé
totes aquestes receptes que aquí les expliquem, però
clar, ens falta aquest punt i allà ho trobareu.
Acabem una temporada d'Ester Vives,
moltíssimes gràcies, una temporada de més, quantes en portem?
Moltes, moltes, moltes. Bueno, quantes en portes tu?
Perquè ara anava a dir que tu en portes més que jo.
Doncs crec que 2014.
Deu anys, deu anys l'Ester aquí.
És molt jo aquí, aguantant.
Que tinguis molt bon estiu,
boníssimes vacances, que vagi tot molt bé
i ja ens retrobarem al curs.
Ens trobem després de l'estiu, descansades.
Això, això, llavors ens queixarem, llavors tornarem amb el...
Com ens agrada queixar-nos.
No estem mai contents, no, no. Bones vacances, Ester, molt bon estiu.
Igualment, Gemma, molt bon estiu.
Bona nit.
Grup Borges, compromès per naturalesa.
Ara Borges, més sostenible.
Borges patrocina aquest espai.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
What if I sold all of my clothes and bought a one-way?
What if I wasn't myself just for one day?
What if I found out that death is enclosure?
What if the best of my youth isn't over?
It isn't over.
But my greatest fear is feeling nothing.
Nothing at all.
Yeah, my greatest fear is feeling nothing.
At all.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Estàs escoltant Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Vinc a la botiga Bona nit, trobaràs tot el que necessites per a un somni reparador.
Matalassos i coixins de les millors marques nacionals per oferir-te el millor descans.
La nostra prioritat, el teu descans.
Bona nit al carrer Orient 3 de Tàrrega.
Descobreix tot allò que no sabies de tu mateix.
Fem teatre.
Inscripcions obertes per al curs 2024-2025 a Cruma, el taller d'Arts Escèniques de Tàrrega.
Clases de teatre per a totes les edats, a Tàrrega i a Bellputx.
Amb les especialitats de teatre musical i com a novetat la nova línia de multiescèniques,
un espai on descobrirem el teatre de carrer, el circ i el teatre físic.
Inscriu-te abans de l'1 de juliol i gaudeix d'un 50% de desconte.
Més informació a crumataller.com.
Descobreix totes les teves cares.
Tens previst canviar el bany o la cuina i et se fa una muntanya?
A seguir Clima, bans i cuines, t'ho fem molt fàcil.
Podràs visualitzar la teva idea en directe, et fem el render sense compromís
i amb varies propostes, solucions i acabats de primera qualitat.
A seguir Clima, bans i cuines, som distribuïdors oficials Roca, Dica
i marques capdebanteres com Bosch, Groe i Dusklo Lutx.
I com sempre, facilitat de pagament i àmplia zona de pàrquing.
Segueix-nos a les xarxes socials.
T'esperem a seguir Clima, bans i cuines.
Laumont, una empresa fundada a Tàrrega, fa més de 40 anys
i que aquest 2024 ha estrenat noves instal·lacions
de més de 4.500 metres quadrats.
Serviran per seguir apostant pel talent targarí,
l'excel·lència en el món de la gastronomia
i la internacionalització de la marca a més de 60 països.
Laumont, els teus experts en tòfones i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Laumont, els teus experts en tòfons i bolets.
Hold on.
If you're looking for a sign
Something to carry you back into the night
Love is the answer
Love is the answer
When you're ready, start again
I'll be here waiting, reaching out my hands
Love is the answer
Love is the answer
I know it's a struggle
I know it's a fight
Not to end every day feeling like you've been living a lie
It's time to be free
It's time to find peace by the water
And just hold on
If you're looking for a sign
Something to carry you back into the night
Love is the answer
Love is the answer
When you're ready, start again
I'll be here waiting, reaching out my hands
Love is the answer
Love is the answer
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Love is the answer
If you're looking for a sign
Something to carry you back into the light
Love is the answer
Love is the answer
When you're ready start again
I'll be here waiting
Reaching out my hand
Love is the answer
Love is the answer
Love is the answer
Just hold on
Just hold on
I run from the liars
The fuel on the fire
I know I created myself
I know I can't fight
The sad days and bad nights
But I'm in the rest for your help
You get hurt
But we don't belong together
So you took the love from my arms into the ear
Into the arms of yours
But I don't need a cure for me
I don't need it
No, I don't need a cure for me
I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
No, I don't need it
www.hoteldelcarme.com
hotel-restaurant-hostaldelcarme
carretera nacional 2 km 504 Vila Grassa
El teu vehicle s'ha quedat avariat
i t'has quedat al mig del no res algun cop?
Grues i Serveis Francesc Seco
assistència en carretera 24 hores
per vehicles turisme i de gran tonatge
lloguer de vehicles, furgonetes i màquina elevadora
i si busques un vehicle d'ocasió
gran exposició a Grues i Serveis Francesc Seco
a la carretera nacional 2 km 507 de Tàrrega
telèfon 973-5003-09
Grues i Serveis Francesc Seco
Et cases i vols presumir-te el millor somriure?
Vine a Clínica Dental Tàrrega-Guissona
posem al teu abast tots els nostres tractaments d'estètica dental
T'aconsellarem sense cap compromís de quin és el tractament
que millor s'adapte a les teves necessitats
trucant-se al 973-3132-94
Primera visita gratuïta
visitants a Tàrrega al carrer San Pere Clavé 20 Baixos
i també a Guissona
Clínica Dental Tàrrega-Guissona
llueix la millor versió del teu somriure
Som coneixement i igualtat
Som projecció internacional i inclusivitat
Som universitat pública i comunitat
Som 16a universitat del món en educació de qualitat
segons el rànquing THK Impact 2023
Som UDL
I tu, què vols ser?
Universitat de Lleida
Som a Lleida i a Igualada
Radio Tàrrega 92.3
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3
Tribuca en boca
10 i 11 d'hiverns
Aquí a Radio Tàrrega
92.3
A Zona Jove volem explorar el món
a través dels vostres ulls
Zona Jove
Doncs una setmana més entrem a la Zona Jove de Radio Tàrrega
la zona de Tartúlia d'actualitat
amb els nostres joves i adolescents
Avui tenim amb nosaltres l'Arnau, el Nico, el Nacho, la Sara i la Laia
són alumnes de quart d'ESO del Bedruna de Tàrrega
Molt bon dia, benvingudes, benvinguts a la ràdio
Bon dia
Bé, avui parlem d'un tema, d'una temàtica
que està també molt d'actualitat
És aquesta evolució, és aquest món tecnològic
en el qual vivim la robòtica i l'ètica
en l'automatització
Això serà un dels temes que intentarem desgranar
Explorarem implicacions ètiques de la robòtica i l'automatització
en la societat i en l'economia actual
Bé, la primera pregunta és una mica a nivell personal
Com viviu vosaltres el tema de la robòtica
i la nova tecnologia aplicada al vostre dia a dia?
Bé, la robòtica cada cop i la tecnologia
jo crec que ens ho facilite més tot
al final és un canvi molt gran
Potser els joves de fa 20 anys
tot ho havien de fer amb paper i boli
i avui en dia nosaltres ho fem tot a partir de l'ordinador
i amb ajuda de alguns programes
per ajudar-nos a escriure millor
o a fer alguns càlculs de matemàtiques, etc.
Jo crec que ens ho ha fet tot bastant més còmode i senzill
I a l'hora d'aprenentatge, això afecta l'aprenentatge o no?
A veure, és com tot, suposo
Jo considero que ara, per exemple,
amb càlcul mental un alumne actual
no té el mateix nivell que tenia abans
però sí que és veritat que ara un alumne
pot fer moltes més coses
és a dir, la tecnologia li obre moltes portes
que abans no estaven obertes
Molt bé, o sigui, en aquest cas estaríem
potser tots d'acord en que aquest progrés tecnològic
ha vingut per ajudar-nos i en principi és positiu
Sí, sí, sí, exactament sí
Però és com tot, té les espats bones i dolentes
Recordàvem una mica, ara també fora de micròfon
però ho podem recordar també per als nostres uïents
aquesta evolució en l'economia i en la societat
que hi va haver al segle XIX amb la revolució industrial
en què precisament l'ajuda, l'entrada de la tecnologia
en el nostre món, en la nostra societat
va fer realment un canvi social determinant
per estar on ens trobem ara
Precisament aquest canvi industrial va afavorir
que es creessin molts llocs de treball
i en aquest cas la societat començés a evolucionar
a guanyar, a enriquir-se
va ser l'àuge del capitalisme
i aquí no acabaríem amb l'evolució que hi va haver
a partir de la revolució industrial del segle XIX
Però bé, estem al segle XXI
l'evolució de la tecnologia no s'ha aturat
al contrari, cada vegada és més ràpida
estarem d'acord amb això
i a partir d'aquí ara hi ha certes tendències
que apunten a que precisament aquesta entrada
amb tanta força del sector tecnològic a la nostra vida
doncs el que pot fer precisament és perjudicar-nos
destruir llocs de treball, fer que les màquines, els robots
en aquest cas doncs facin la nostra feina a cost zero
Com veieu vosaltres aquesta piràmide
que han patit com a societat des del segle XIX i fins ara al XXI?
Sí, trobo que és bastant important
implementar noves tecnologies a les feines
ja que ens podria ajudar amb moltes tasques
que els humans no poden fer així
llavors, el problema és quan anem fent un abus
que és el que has dit tu
quan anem fent un abus, el que estem fent és
eliminar places de treball i les estem substituint per robots
la gent necessita treball per viure
i quan treus aquest treball a la gent
llavors el problema és com es guanya la gent la vida
si estàs substituint-los per una tecnologia
llavors hauria de ser un punt mig entre abusar-ne molt
i no abusar-ne o no fer-ne servir
seria un punt mig de tindre humans que controlin les màquines
i facin la seva pròpia funció dintre de l'empresa o la feina
bé, jo considero, si estic en part d'acord amb el que ha dit el Nacho
però jo varia amb ell en una cosa
i és que, bé, ho farem amb una metàfora
suposem que la humanitat no és un carro
llavors, els que treballen són els que tiren del carro
i els que no treballen són els que estan pujats al carro
què passa? cada cop que hem anat avançant
menys gent ha hagut d'anar tirant d'aquest carro
i més gent s'hi ha pogut pujar i ha pogut viure una vida més tranquil·la
amb la implementació dels animals, els treballs de camp
després amb l'automatització d'algunes produccions, etc.
llavors, jo penso que el següent pas en l'evolució
és eliminar completament els humans que tiren del carro
i llavors que tots puguem estar pujats
que vivim una vida còmoda
i llavors que els robots facin totes les feines
i els humans es dediquin, per exemple, a coses com l'art, els esports
i a tenir una vida sense necessitat de treballar
que això no implica que deixem de formar-nos o deixem de fer coses
simplement deixem d'haver d'anar a treballar cada dia
ja que de la societat, diguem-ne, en tiren els robots
clar, jo aquí estic mig d'acord amb el Nico
i crec que la nostra feina ara no és frenar l'evolució
sinó jo crec que ara la nostra feina com a persones
és reordenar una mica aquest model de societat que tenim ara
i buscar la forma de guanyar-nos la vida
d'una forma que no té per què ser...
és a dir, ser enginyer o ser en altres coses
però hi ha moltes coses que les màquines actualment no podem fer
jo considero que nosaltres com a persones el que hem de fer és buscar formacions
és a dir, no parar de formar-nos i millorar com a persones
i poder trobar una forma nova de treballar
clar, perquè evidentment aquests canvis
els rerafons de tots aquests canvis
evidentment hi ha la pela al darrere
l'economia
i a l'hora que algú tenia que tirar el carro
perquè hi havia un empresari que pagava amb aquesta persona
perquè tirés del carro
si aquesta persona deixa de tirar del carro evidentment aquesta persona
que està per sobre no li pagarà aquesta feina
i a partir d'aquí ha estat molt bé la reflexió que has fet
en el sentit que cal buscar noves maneres de guanyar-se la vida
amb buits enforats que en aquest cas la tecnologia
o la robòtica no ho faci
hi ha una feina, hauria de ser un canvi de model de societat
igual que era bé amb la revolució industrial
sempre és el que es diu, es va automatitzar la feina al camp
i tothom va haver d'anar a viure a les ciutats per treballar les fàbriques
és el que està passant avui en dia
hi haurà places de treball que al final desapareixeran
i aquesta gent s'haurà de buscar una nova manera de guanyar-se la vida
o ell o els seus fills perquè potser caldrà una certa formació
però sí que s'hauran de buscar noves formes
i vulguis que no, la història és un cicle
el cicle XIX ja va passar, al principi les condicions de treball eren molt dures
però les persones ens van sortir perquè sempre
tenim un instant de supervivencia espectacular
i ara sempre trobem la forma de millorar-nos i estabilitzar aquesta mala situació
Sara, Laia, vosaltres amb la tecnologia
com ho porteu, com la percebeu?
sou partidàries d'aquest canvi que estan proposant?
jo crec que la tecnologia actualment
jo crec que estem abusant d'ella
i que n'estem parant i tirant al carrer
i fer servir la tecnologia
per coses realment necessàries
i que hi ha feines que estem fent servir la tecnologia
per les quals no cal
hem de començar a valorar més la mà humana
la mà humana ha de continuar
llocs on la tecnologia ens ha ajudat molt
la medicina, per dir alguna cosa
com ho veieu això? la robòtica ha ajudat molt
ha ajudat molt, però és veritat que al món de la medicina
un robot no pot treballar sense un investigador darrere o un metge
és el que una mica deia la Laia
és un exemple clar d'això
de que abans és molt positiu
però imagina't que entrem a la sala d'operacions
i només hagués un parell o tres de robots
és veritat que hi ha moltes feines
en què encara és necessària
com a mínim la supervisió humana sobre els robots
però hi ha altres feines molt automàtiques
com per exemple la cadena de muntatge d'un cotxe
aquí sí que penso que almenys si jo fos empresari
jo el que intentaria és automatitzar-ho tot
i tenir el mínim d'empleats possibles
algú que revisi les màquines de tant en quant
al final es redueixen els costos
al final per a l'empresari tots són avanços
i el que decideix sobre l'empresa és l'empresari
al final sempre ha de pensar en els seus interessos
però a nivell de societat ens trobem amb què?
què fem amb aquests 300 empleats que tenim a la fàbrica?
s'ha de buscar què fer-ne amb aquests 300 empleats
què poden fer i a què es poden dedicar
aquest és el següent pas
el pas és adaptar-nos al canvi que està venint
perquè jo penso que ens ajuda a tots
ens beneficia a tots com a societat
però hem de buscar una manera d'adaptar-nos
perquè és veritat que és un canvi al model de vida
que portem tenint gairebé 200 anys
i això implica també una formació
té que anar paral·lelament aquest canvi d'una formació
per noves feines, per noves tecnologies
i aquest canvi ja fa temps que s'està produint
per exemple, una persona de fa 100 anys
no era capaç d'imaginar-se el que estem vivint avui dia
i és el que he dit fa estona
el que hem de fer és no parar de formar-nos
cada cop anant millorant com a persona, anant millorant com a societat
i buscar la forma de redaptar-nos
Sara, tu com ho veus això?
el que em penso és que sí que és necessària la robòtica en la vida
però que no en excés
hem de tenir un límit i saber quan parar i no fer-la servir
tasques domèstiques
l'altre apartat en què ja la robòtica està irrompint amb força
ens arriben també imatges d'aquests robots
que ja gairebé li dius el que ha de fer
i tu te'n pots despreocupar
com ho veieu això?
bé, com a tasques domèstiques
jo considero que sempre és el més còmode
perquè hi ha fills que no poden fer tasques domèstiques
perquè són molt petits i els pares arriben molt tard de treballar
i els caps de setmana estan cansats
doncs, òbviament, els farà bastanta mandra
ficar-se a fer la casa el cap de setmana si han de treballar
o si simplement volen descansar
i penso que automatitzar-ho està bé
però que el món domèstic també pot incloure
que quan els nens pedits arribin a casa
hi hagi una dona o un home que els cuidi
jo crec que sí que ha de ser una persona
qui cuidi els nens un cangur
perquè aquestes tasques que són més humanitàries
d'estar amb altres persones no es poden automatitzar tant
jo crec que la tecnologia ens ha de facilitar la vida
però el que hem de fer com a persones
és tenir la capacitat de fer el que fa el robot
si algun dia no hi és
el que no podem fer, per exemple, és que
els nostres futurs generacions no ensenyar-los a cuinar
perquè hi ha un robot que cuina per ells
considero que com a persones un mínim hauríem de saber fer
està bé que la tecnologia t'ajudi perquè et facilita la vida
però que cada individu hauria de saber un mínim
per si mai ho necessita
perquè mai saps el que necessitaràs i quan ho necessitaràs
Sí, la tecnologia també està entrant amb el tema del transport
i hem vist certs vídeos
i de fet s'estan fent una experimentació
amb cotxes que van automàticament sense la intervenció humana
i bé encara queda camí per recórrer pel que es diu
perquè bueno, hem vist vídeos
de cotxes que al final
encara no acaben d'estar perfeccionats del tot
clar, es dona la sensació una mica
que amb tota aquesta facilitat que tenen les màquines
per fer les feines dels homes
que potser nosaltres perdrem capacitats
creieu que la cosa va per aquí una mica?
que ens acomodarem de tal manera que l'ésser humà
aquesta evolució que hi ha hagut constant
des del segle XIX a més
ara que teòricament la substitució de l'humà
ens fa fer menys tasques
i això ens pot fer tirar enrere com a éssers humans?
Sí, perquè al final el que està fent
la tecnologia per tu és
tasques que fas el dia a dia i és com
un esport. Si tu deixes d'entrenar dia a dia
òbviament deixaràs d'agafar-li el gancho a l'esport
i no tindràs tanta habilitat com tenies abans
per exemple amb un cotxe, el que estàvem dient. Google ha tret
un prototip de cotxe amb tot de sensors
i si deixes un dia
no anar amb aquest cotxe de sensors i vols conduir un cotxe
no tindràs la mateixa capacitat de reacció que tenies
quan portaves un cotxe abans d'anar al cotxe de sensors
al final acabes
rovellant-te i no tens les mateixes
habilitats que tenies abans d'automatitzar tot el procés
que vols fer
A part, treus la feina als taxistes també
És un sector que també dius
veurem com evoluciona
Per exemple, si ho portem a un àmbit que a nosaltres com a estudiants
ens porta molt a prop, el nivell acadèmic
en els últims anys ha baixat molt
els nostres professors ens ho diuen, que el nivell acadèmic ha baixat molt
i que un examen d'abans era molt més difícil que ara
i això perquè vulguis que no, la intel·ligència artificial
s'està utilitzant molt a les classes
i això fa que la gent pugui passar de curs sense pensar
és a dir, fan que la màquina pensi per ells
i això està fent baixar molt el nivell
Sí, jo crec que potser ens acomodem massa
a vegades jo que sé si jo cada dia
a una persona li faig totes les tasques que ella ha de fer
aquesta persona s'acomode i se n'oblida de com fer-les
i tenim aquesta tendència moltes vegades
que les coses fàcils són les que més ens agraden
i hem de treballar per el que volem aconseguir
tot i això jo crec que com a espècie
només per pura supervivència ja no ens acomodarem de tal manera
perquè tu ja la que veus que per exemple
no fas res amb la teva vida i estàs tot el dia
tombat al sofà i que tot tu fa una màquina
per pura supervivència al final la majoria ens acabarem movent
i acabarem buscant la forma de trobar
un sentit a la nostra vida, de buscar què fer
i quan les coses les facin les màquines
trobarem algun altre propòsit i buscarem la manera
de no estancar-nos sinó de continuar avançant
perquè també és l'objectiu, jo crec que l'avanç no s'acaba aquí
sinó que pot encara seguir més enllà de la robòtica i la tecnologia
que no sé cap a on anirà però sempre està bé
seguir investigant i seguir avançant.
Bé, heu tret el tema de la intel·ligència artificial
aquesta eina que ha entrat a la nostra vida aquests darrers anys
Heu tingut contacte tots amb la intel·ligència artificial?
Sí, sí.
Ja que és una cosa que està ara també per regular, també a estats units
també tenen un gran debat de com arriba, que és com tot.
Quan entra una cosa, bueno, al principi és com vinga,
anem a provar a veure què passa i a partir d'aquí quan que ja
comencem a veure que l'utilitzem pel que no toca
podíem dir, llavors a partir d'aquí anem a posar
valles al camp que es diu. Quina experiència heu tingut vosaltres
amb la intel·ligència artificial?
I quines conclusions com a persones entreieu?
No, jo crec que és com tot, és a dir,
la intel·ligència artificial és una arma de doble fil
perquè és una eina potentíssima perquè et pot ajudar
en moltes coses però tu el que no pots fer és deixar
que la intel·ligència artificial et faci tot el que t'ha de fer
però també et pot servir com a eina perquè,
vulguis que no, és un ordenador que pensa
i té la capacitat d'ajudar-te
però si fas que l'ordenador t'ho faci tot, malament anem
però és una eina molt potencial que considero que és com tot
depèn de com utilitzis, pot fer un gran bé i depèn de com utilitzis
pot ser un desastre.
Clar, depèn de l'ús. O sigui, per exemple, a classe
hi ha gent que s'ha acostumat a, mira, no se fa una tasca,
vaig a la intel·ligència artificial, li pego
tot el que he de fer, m'ho fa, ja ho tinc fet,
no he de fer res més. El que passa és que amb aquesta gent
s'acaba acostumant a recórrer sempre a la mateixa eina
que és la intel·ligència artificial, després arribem a un examen,
arribem a una tasca que no es pot fer amb ordinador, etc.
i ja no sabem què fer perquè necessites una mica de recerca
o necessites una mica d'investigació. Si que és veritat
que si no saps alguna resposta
en concret sí que l'hi pots preguntar perquè t'ajudi una mica
però el que els profes intenten és que
no n'abusem tant i fem més recerca personal
i que en altres sapiguem com buscar informació,
bàsicament com adaptar-nos al model
del ensenyament d'avui en dia.
Clar. I ja està. Perquè, de fet,
utilitzar la intel·ligència artificial
no està malament però després hauria de fer una feina
de llegir-nos i intentar entendre el que ens
està dient la intel·ligència artificial, no de cara a adquirir el coneixement.
I tant. Jo, per exemple, ho veig com si
la intel·ligència artificial fos una parella de treball
que et diuen que has de fer, jo que sé, un treball en grup per parelles.
Hi ha dues formes de fer-ho. O tu i el teu company
ho repartiu la feina i ho feu els dos o li dius al teu company
que és molt més intel·ligent que tu que ho faci tot
i tu mires com ell ho fa. Clar, posem que aquest company
ara és aquesta intel·ligència artificial. Tu li pots dir
fes-m'ho tot. Jo no penso, jo no prenc res
i no milloro res però tinc la bona nota perquè m'ho has fet tu
o ho pots orientar com a, m'hi pots ajudar
perquè és el meu company de feina en aquest cas,
la intel·ligència artificial, la teva ajuda, et pot ajudar
et pot ensenyar coses que no saps però no n'has d'abusar
perquè si no després no et serveix de res. El treball que has fet
simplement t'ha fet tot la intel·ligència artificial i ja està.
I jo més o menys ho oriento així, que ha de ser com una parella
de treball que t'ha d'ajudar però que no n'has d'abusar.
Clar, el que no pot ser és que tu surtis a explicar algo
i després et facin una pregunta sobre aquest tema
i no sàpiguis respondre perquè t'ho han fet, no ho has fet tu.
Això s'hi ha trobat, eh, a classe? Sí, sí.
Ara amb els projectes de recerca jo era increïble, tot.
O sigui, la gent normalment ho feia amb intel·ligència artificial
i després quan es posaven a classe deien paraules
que no sabien el que volien dir i quan fes alguna pregunta
no sabien el que volia dir. L'ideal seria
preparar-te al treball i després, una vegada la intel·ligència artificial
te l'ha fet tu, aprofundir sobre allò,
intentar entendre el que t'està dient.
Sí, sí, t'ha d'ajudar. És òbvi que és una eina.
O sigui, igual que quan va néixer Google que vam deixar d'anar
a les biblioteques per enciclopèdies perquè les teníem a Google,
és que és tot igual, és un cicle, un altre cop, no?
Ens hi hem d'acostumar i l'hem d'aprendre a utilitzar bé,
sense que ens ho faci tot. Bé, una mica que hi ha
una mica de la tertúlia que estem fent avui,
jo em quedo amb la paraula equilibri, una vegada més.
Aquest equilibri en què? Clar, si deixem, per exemple,
que la tecnologia passi per sobre nostre
sense que nosaltres hi diguem res, una mica aquí estem perduts.
I una mica, doncs, trobar aquest equilibri
entre l'acompanyament que evidentment
és inevitable i que ha vingut per quedar-se,
com és la robòtica, la intel·ligència artificial, tot,
però a partir d'aquí, doncs, saber un mateix,
segons el criteri, fins a on pot arribar, no?
Aquest límit, clar, s'estan imposant, de fet, lleis
que volen impulsar a nivell mundial, no?
Per controlar una mica la intel·ligència artificial,
però aquí és on hauríem de fer tot una mica l'exercici personal,
de saber fins a on s'ha d'arribar, no?
Sí, sí. I tant d'acord. S'ha de limitar.
Jo crec que l'únic que no es pot fer és deixar de pensar mai.
Per exemple, com va dir Cart, primer penso,
després existeixo. Si tu deixes de pensar, ja està.
O sigui, no fas res amb la teva vida.
Què és la diferència d'un animal si deixes de pensar, no?
Llavors, mai podem deixar de pensar, mai podem deixar d'investigar
ni d'aprendre coses. Això no es pot fer mai.
Per molt que ens acomodem, no podem mai deixar d'utilitzar el cap.
I sempre hem d'estar formant-nos com a persones, ja sigui emocionalment,
perquè vulguis que no, jo crec que aquest serà un dels temes
que tindràs en el futur, perquè el tracte que et dona una persona,
una màquina la pot donar. Perquè la persona té sentiments,
és capaç de comprendre't, tot depèn de la persona, clarament.
Però, és a dir, la màquina no et podrà entendre,
no sap el que sents. Llavors, jo considero que cada cop
haurem de tirar una mica més de saber com tractar les persones,
tenir tacte, tenir aquesta capacitat d'entendre, aquesta empatia,
de poder entendre la situació de cadascú.
Llavors, per això és el que he dit, jo crec que cada cop ens haurem d'anar
cada cop hem de ser millors persones i cada cop hem de tenir més nivell
com a persona del tracte.
Sí, sí, s'adoneu que amb aquesta reflexió que hem fet ara mateix
estem tornant una mica els orígens, no? O sigui, aquest tracte
hi havia al segle XIX quan no teníem la industrialització,
era aquest tracte directe, i ara quan tenim tota la tecnologia
del món mundial a Buda i Parabè,
hem de tornar una mica amb aquella manera de ser
que teníem com a persones al segle XIX.
Molt bé, moltes gràcies per ser a la ràdio
una vegada més aquí debatent, parlant sobre
temes de la vida, ha estat un plaer.
Arnau, Nico, Nacho, Sara, Laia, gràcies per venir.
Serà un tema que quan sentim d'aquí
deu anys, potser
cinc anys d'una tertúlia com la que hem fet avui,
potser ens quedarà allà una mica antiga, però jo crec que moltes de les coses
que heu dit encara les tindrem vigents.
Gràcies i fins la propera.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.