Poc, poc, poc.
Molt bon dia des de Ràdio Tàrrega,
quan són les 8 del matí d'aquest dimecres 12 de juny de 2024.
Aquí tornem a Estats del de boca en boca
per compartir amb tu un nou matí de ràdio,
aquí, al 9-2.3 de la FM.
Ara mateix, temperatures fresques arreu del territori,
concretament a Tàrrega,
12,8 graus de temperatura ara mateix.
Com cada dia d'aquí uns minuts
ampliarem aquesta previsió meteorològica
marcada, com dèiem,
per a aquesta davallada agradable de les temperatures.
Com cada dia aquesta primera hora del de boca en boca
viatjarem per les efemèriedes històriques,
les efemèriedes musicals,
i, com totes dimecres, tindrem una nova càpsula del Ferran Perea.
A dos quarts de nou repassarem titulars portades,
marcades per l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia
i tot el que es deriva.
A tres quarts de nou tindrem el repàs puntual,
el testet de les notícies de prop.
Ensetarem nova hora al de boca en boca
i, a partir de les 9 del matí,
entrevistant el president de l'Aula d'Extensió Universitària
de Tàrrega, el senyor Florentí Sants.
Tancant temporada, també, aquí al de boca en boca.
A dos quarts de deu tindrem el Ramon Oromí des del Gòtic
amb nous consells savis sobre noves tecnologies.
I a les deu del matí l'actualitat tornarà aquí a la ràdio.
Aquest cap de setmana,
Tàrrega acollirà el Tarregue Festival.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Parlarem amb l'organització d'aquest certamen.
I tancarem el de boca en boca
amb la visita d'Albedruna Tàrrega,
que tindran, de ben segur, moltes coses per explicar-nos.
Com sempre, això i més.
La millor música, la bona companyia.
Què més es pot demanar?
Gràcies per ser-hi un dia més al nostre costat.
Aquí comencem el de boca en boca d'avui.
Que tingueu un gran dia.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
Música reggae tot el cap de setmana a la capital de l'Urgell.
i el pam de fer un ram amb les broselles com un pla en el camp.
I un pas enrere, tots endavant.
Si em dones l'esquena no puc trobar un moment de pau
per sentir que val la pena
per collir el que vam sembrar
per saltar junts la fuga
la nit de Sant Joan.
Ens hem llançat al riu, hem travessat el mar
hem escalat el cor fins al cim més alt.
L'amor és un secret que no es pot guardar
només vull creure allò que puc cantar
dona'm la mà.
Ve l'estiu, ja és temps de ceda
de trallar el que vam sembrar
de saltar fins les estres
la nit de Sant Joan.
La nit de Sant Joan.
El temps.
La nit de Sant Joan.
8 i 19 minuts del matí anem a la previsió meteorològica per aquest dimecres 12 de juny.
Com us dèiem a l'inici del nostre programa, 12,8 graus de temperatura tàrrega les 8 del matí.
Ahir les temperatures anaven dels 12,2 de mínima fins als 17,5 de màxima.
La unitat mitjana era del 94%
es recollien a la ciutat un total de 2,6 litres per metre quadrat de precipitació
i el cop de vent més fort el teníem a 3 quarts i 4 minuts de 7 del matí
i era de 19,1 quilòmetres per hora.
Anem a la previsió per avui, connectem com cada dia amb l'Agència Estatal de Meteorologia.
Noelia García, bon dia.
Bon dia, avui continua la inestabilitat. Predominen els cels endugulats amb ruixats i tempestes al Pirineu
que també arribaran a la resta del territori durant aquesta tarda de forma més dispersa i menys probable
al Tersud. Atenció a les precipitacions al Pirineu que podran arribar a Cala Marça i acumular fins a 20 litres
per hora. Avui temperatures màximes de 26 graus a Lleida, 25 a Balaguer, 24 a Tarrega,
20 a la Seu d'Urgell i 14 a Viella. Avui vent fluix variable amb predomini de la component sud a la tarda.
És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Moltes gràcies, Noelia. Continuem el de boca en boca tot just quan són les 8 i 10 minuts del matí.
Estàs escoltant el de boca en boca?
Estàs escoltant el de boca en boca?
Les efemèries des d'aquest 12 de juny les comencem al 1791.
Avinyo deixa d'estar sota el control de l'Església i s'anecciona a França al 1309 i fins al 1377
havia estat residència de papes i després va ser administrada per governadors nomenats des de Roma.
També era un 12 de juny del 1897 que s'inaugura el restaurant Els Quatre Gats,
un nuclear de trobada d'intelectuals modernistes a Barcelona.
Hi seran habituals pintors com Rossinyol, Casas, Picasso i Utrillo, o músics com Granado o Albéniz.
El local acollirà exposicions de pintura, vetllades literàries, concerts i representacions teatrals.
I anem ara fins al 12 de juny del 1901.
Henry Becquerel, físic francès, fa una demostració de la radioactivitat a l'Acadèmia de Ciències de París.
També era tal dia com avui del 1964 que Nelson Mandela,
líder de moviment pacifista de Sud-Àfrica, és condemnat a cadena perpetua per sabotatge.
Amb ell també foren condemnat set membres més, entre els quals hi havia l'ex secretari general del Prohibit Congrés Nacional África.
Viatgem ara fins al 12 de juny del 1980 al Parlament,
acorda per unanimitat celebrar l'11 de setembre com a Diada Nacional a Catalunya.
I també era un 12 de juny de l'any 1982 que a Central Park, a Nova York,
un milió de persones es manifesten contra les armes nuclears.
I participant, entre altres, Jackson Brown, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt.
I també hi ha una presentació d'aquestes imatges.
I també hi ha una presentació d'aquestes imatges.
I també hi ha una presentació d'aquestes imatges.
I també hi ha una presentació d'aquestes imatges.
3 anys més tard, al 12 de juny del 1985,
es signa a Madrid i Lisboa el Tractat d'Adhesió d'Espanya a la comunitat europea.
I acabem aquestes efemèries de l'any 1990, tal dia com avui al Parlament de la Unió Soviètica,
aprova la Llei de la Premsa, que garanteix la llibertat d'informació, per primera vegada en la història del país.
De dilluns a divendres, de boca en boca.
I un dia més a la ràdio
anem a compartir amb tu les efemèries musicals del dia
i a descobrir junts la cançó del dia d'avui, 12 de juny.
Comencem el nostre viatge musical en un 12 de juny de 1941.
L'any 1941, a Chik Corea, a Excelsium, a Massachusetts, a Estats Units.
Pianista i compositor de jazz,
va ser un dels pioners en la fusió del jazz amb el rock.
Va ser component de la banda de Miles Davis
i va liderar l'innovador grup Return to Forever
a l'estat espanyol de l'estat espanyol de l'estat espanyol de l'estat espanyol.
El seu cap de setmana va ser un dels pioners
en la fusió del jazz amb el rock.
Va ser component de la banda de Miles Davis
i va liderar l'innovador grup Return to Forever
abans de començar amb les seves gravacions en solitari.
Saltem ara fins a un 12 de juny de 1943.
Un 12 de juny de 1943.
Un 12 de juny de 1943.
Un 12 de juny de 1943 naixia Reg Presley Andover, el Regne Unit.
Vocalista d'Als de Trocs.
El grup va sorgir l'any 1964,
però el seu primer èxit no arribaria fins al 1966.
amb el seu segon single, el brutal Wild Thing,
que sentim de fons...
que es va convertir en la més popular cançó de la banda.
Després arribarien altres singles d'èxit,
com With a Girl Like You i I Can't Control Myself, entre d'altres.
Presley seguiria en actiu al capdavant dels Trocs,
fent una gelabandera del rock de garatge,
fins al gener del 2012,
quan se li va diagnosticar un càncer de pulmó
a causa del que moriria l'any 2013.
My heart's saying...
You make everything...
Viatgem ara fins a un 12 de juny de 1952.
Tal dia com avui de l'any 1952,
neixia Pete Farrandon a Hereford, al Regne Unit.
Baixista original dels Pretenders.
Ens deixaria el 14 d'abril de 1983.
Anem ara fins a un 12 de juny de 1954.
Un 12 de juny de 1954,
neixia Johnny Cifuentes o Johnny Barning a Chamberia, a Madrid.
Es va integrar Barning des dels seus inicis
quan la llavor del grup ensajava en el mateix local,
en què feia una mateixa banda en què Johnny era el cantant.
Al passar, el grup de Pepe Risi i Tonio Martín
va prendre la posició de taclista.
Ha participat en tots els disc del grup,
i, per tant, va ser un dels més importants de la banda.
Ha participat en tots els disc del grup,
exercint també de vocalista en alguns temes.
Després de la mort de Pepe Risi i des del disc Altura del 2002,
és l'únic vocalista, a més, sempre ha escrit cançons per la banda.
Una de les històriques del rock espanyol, Burning.
El dia com avui, també de l'any 1967,
Paul McCartney publicaria The Family Way,
banda sonora de la pel·lícula del mateix nom dirigida per Roy Booting.
Teòricament, és el primer disc que publica un beatle en solitari.
També un 12 de juny del 1972,
i en clau beatle, John Lennon publicaria Sometime in New York City,
el seu tercer disc en solitari.
Un treball bastant irregular.
I anem a descobrir la cançó del dia d'avui,
que ens situa en un 12 de juny de 1951,
el dia en què neix Brad Delp a Boston, Massachusetts,
vocalista de la banda Boston.
Ens deixaria un 9 de març de 2007.
Li volem dedicar la cançó del dia d'avui al seu record,
i escoltant un dels grans clàssics de Boston,
More Than a Feeling.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
I close my eyes and I slip away.
More than a feeling.
I begin dreaming.
More than a feeling.
CみMenutek, You are more than a world.
CみMenutek, You are more than a word.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah
ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah
I see my Mary and I'm walking away
I see my Mary and I'm walking away
I see my Mary and I'm walking away
When I'm tired and thinking cold
I hide in my music, forget the day
And dream of a girl I used to know
I close my eyes and she slipped away
She slipped away
I see my Mary and I'm walking away
More than a feeling
I see my Mary and I'm walking away
I see my Mary and I'm walking away
I see my Mary and I'm walking away
La càpsula d'en Ferran
Hola a tothom, benvinguts a la càpsula d'en Ferran.
Soc en Ferran i avui parlarem d'un tema molt especial,
la importància de ser un mateix.
Us heu preguntat mai per què és tan important
mantenir la nostra autenticitat?
Doncs avui us ho explicaré.
Ser un mateix vol dir ser fidel a qui som realment,
amb totes les nostres qualitats, gustos i peculiaritats.
Però en un món on sovint ens diuen com hem de ser i qui hem de fer,
potser és difícil mantenir la nostra autenticitat.
Aleshores, per què és tan important?
Primer de tot, ser autèntic ens fa sentir més feliços i segurs.
Quan actuem segons els nostres valors i creences,
ens sentim més còmodes amb nosaltres mateixos.
És com portar una roba que ens queda perfecta.
Ens sentim bé i això es nota en el que fem.
Si intentem ser algú que no som,
acabem sentint-nos incòmodes i frustrats,
com si portéssim una disfressa que no ens encaixa.
Un altre motiu per mantenir la nostra autenticitat
és que ens ajuda a construir relacions
més sinceres i més profundes.
Quan som nosaltres mateixos,
atraem persones que ens accepten tal com som.
Aquests són els amics i les persones
amb qui podem comptar en els bons i els mals moments.
Si pretenem ser algú que no som,
les nostres relacions es basen en una imatge
que ens agrada molt.
Les nostres relacions es basen en una imatge falsa
i això pot portar malentesos i decepcions.
A més, ser autèntic és clau
per al nostre creixement personal.
Quan ens acceptem tal com som,
podem identificar les nostres fortaleses
i debilitats i treballar per millorar.
Això ens permet créixer i aprendre
de les nostres experiències.
En canvi, si sempre intentem ser una altra persona,
perdem l'oportunitat de conèixer-nos a fons
i de desenvolupar-nos plenament.
També és important recordar
que cadascú de nosaltres és únic.
La nostra manera de viure el món,
les nostres idees i talents són irrepetibles.
Quan ens atrevim a ser autèntics,
aportem aquesta unitat al món
i fem una diferència.
Les persones que han canviat el món
com Nelson Mandela o Frida Kahlo
van ser fidels a si mateixes,
malgrat les dificultats.
Per últim, ser un mateix ens dona llibertat.
Quan deixem de preocupar-nos
per comploure els altres
i ens centrem en ser qui som,
experimentem una gran sensació de llibertat.
Aquesta llibertat ens permet viure
amb més alegria i plenitud,
gaudint de cada moment
sense les cadenes
de les expectatives externes.
Així doncs perquè és important
mantenir la nostra autenticitat.
Ser nosaltres mateixos ens fa més feliços,
ens ajuda a construir relacions veritables,
fomenta el nostre creixement personal,
ens permet aportar la nostra unitat al món
i ens dona llibertat.
No hi ha res més valuós que ser fidels
a qui som realment.
I ara us convido a participar.
Com manteniu la vostra autenticitat en el dia a dia?
Teniu alguna experiència o consell
que us agradaria compartir?
Feu-nos arribar les vostres opinions
amb una nota de veu
al telèfon 648 51 22 39.
648 51 22 39.
Gràcies per escoltar-me
a la Càpsula del Ferran.
Fins la propera i recordeu,
la teva autenticitat és un regal.
No tingueu por de ser vosaltres mateixos.
Visitants a Tàrrega,
al carrer Sant Pere Clavé 20 Baixos
i també a Guissona,
clínica dental Tàrrega-Guissona,
llueix la millor versió del teu somriure.
Amb les especialitats de teatre musical
i com a novetat la nova línia de multiescèniques,
un espai on descobrirem el teatre de carrer,
el circ i el teatre físic.
Inscriu-te abans de l'1 de juliol
i gaudeix d'un 50% de descompte.
Més informació a crumataller.com.
Descobreix totes les teves cares.
Robe còmode, el cabell recollit i a patinar.
No tens excusa.
Els dilluns i els dimecres de juny
d'un quart de sis a dos quarts de set de la tarda.
Vine a provar-ho gratuïtament
al papelló Bedruna Tàrrega.
Contacta'ns.
Patinatgeartístictàrrega.gmail.com
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Faria el que fos.
Pots fer un favor.
Faria el que fos.
Pots fer un favor.
Faria el que fos.
Pots fer un favor.
Així com glous també s'infla el cor.
En dies esplèndids quan som ple d'amor.
Ser l'aire per sobre del cap sobre el cos.
Arriba a fer-se tan gran que fa por.
Si no s'escape, hauré tingut sort.
Si no, res.
Si no, res.
Reventa, haurà nat de por.
Pots fer un favor.
Faria el que fos.
Pots fer un favor.
Faria el que fos.
Pots fer un favor.
Faria el que fos.
Pots fer un favor.
Faria el que fos.
Pots fer un favor.
Pots fer un favor.
Així com glous també s'infla el cor.
Ser l'aire per sobre del cap sobre el cos.
Arriba a fer-se tan gran que fa por.
Arriba a fer-se tan gran que fa por.
Ascina.
Arriba a fer-se tan gran, que fa por.
Arriba a fer-se tan gran, que fa por.
Arriba a fer-se tan gran, que fa por.
Ascina.
Arriba a fer-se tan gran, que fa por.
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3 Recull de premsa
Dos quarts de nou del matí anem al recull de premsa d'aquest dimecres 12 de juny del 24.
Comencem amb la portada de Diari Segre.
Fotografia emportada de la recepció a la paeria de Lleida del Forç Lleidaí
durant la rua de celebració per aquest excens a la ACB.
Altres temes.
A Comarques, la primera gran masquita de Lleida a Mollerussa en marxa les obres
i els impulsors demanen ajuda a fidels i firmes.
L'amnistia a Gen Bigor beneficiarà 60 Lleidetans.
I també a Comarques, l'alcaldessa de Balaguer planta el jurat de regs en el conflicte per l'aigua.
Portada del periòdico Puigdemont i Rovira es van reunir per tancar el pacte independentista.
Una trobada a Ginebra entre els líders de Junts i Esquerra Republicana de Catalunya
va plenant l'acord per la formació de la Mesa del Parlament.
El PSC i els Comuns també van viatjar a Suïssa per negociar amb els republicans.
La Llei d'amnistia es posa en marxa entre un embolic judicial, titula el periòdico avui.
El populisme prorús és un perill per a Europa.
Zelensky llança un avís i demana més suport en la guerra contra Rússia a Berlín.
Enquesta de Kavifai, el 80% dels barcelonins diuen que la flota de taxis i BTC ha de créixer.
En la secció de persones creix el nombre de joves migrants que denuncien matrimonis forçosos a Catalunya.
En clau internacional, greu crisi política,
terratrèmol a França pel possible pacte de la dreta amb l'EPEN.
I amb política catalana, Esquerra Republicana de Catalunya,
un pas d'entrar al govern municipal de Collboni, la votació demà dijous.
Portada de l'avantguàrdia, el jutge manté l'ordre de rest a Puigdemont fins a tramitar l'amnistia.
El Suprem dona cinc dies a les parts personades en el procés
perquè es pronunciïn sobre si el cas incorre en alguna excepció a la llei.
El líder de la dreta francesa trenca el cordó sanitari per pactar amb l'EPEN.
L'Aliança Electoral amb el Reagrupament Nacional posa els gaullistes dels republicans a un pas de l'assissió.
Junts, Insta i Illa ser el primer a presentar-se a una sessió d'investidura.
També emportada de l'avantguàrdia, 1.300 milions a pla estatal per cuidar la gent gran a casa.
I pel que fa al canvi a les proves d'accés a la universitat,
la nova Pau castigarà les faltes d'ortografia.
Passem al digital de l'ARA. L'amnistia entra en vigor amb el Tribunal Suprem a la contra.
Llarena dubta de l'oblit judicial en relació a la malversació
i manté les ordres de detenció pels exiliats.
El Tribunal de Comptes arrenca la via per portar a Europa la llei d'amnistia tot just publicada al BOE.
Illa o Puigdemont, qui serà el primer? Pregunta l'ARA.
El líder del PSC assegura que no investirà el candidat de Junts des d'on desafien el socialista a presentar-se.
Fotografia emportada de l'ARA, l'aeroport de Palma inundat.
En clau educativa, l'Estat fixa un model únic de selectivitat per a totes les comunitats.
Les proves tindran més exercicis de redacció.
I l'ARA també posa el focus en que 4 de cada 10 jubilats catalans viuen amb menys de mil euros al mes.
Un 100,5% pateixen risc de pobresa o exclusió social.
Digital del país, el Suprem complica la tornada de Puigdemont a una investidura.
La llei d'amnistia entra en vigor amb la seva publicació al BOE.
L'alt tribunal activa els tràmits per decidir si aplica la mesura de gràcia.
Per la seva banda, el jutge Llarena manté, per ara, l'ordre de detenció de l'expresident.
La fotografia emportada del país és per la UE, que accelera amb Ucraïna.
En clau internacional, per una banda, el pacte amb l'EPEN fractura la dreta tradicional francesa
i, per una altra banda, l'estat espanyol.
En clau internacional, per una altra banda, el pacte amb l'EPEN fractura la dreta tradicional francesa
i, per altra banda, l'estat espanyol.
I, per altra banda, l'estat espanyol.
Encara en clau internacional, el govern conservador recolza el socialista Costa
per presidir el Consell Europeu.
I en clau educativa, també ho explica el país, la nova selectivitat exigeix alumnes creatius.
Tanquem aquests repàs de portades amb el mundo digital.
Els fiscals de l'1 d'octubre rebutjaran l'ordre contrari a la llei d'aplicar l'amnistia.
García Ortiz els convoca perquè informin a favor de la llei, però ells neguen i arribaran fins al final.
Els joves de l'EPEN els vaig votar, estic fart de la inseguretat a França, això és el que afirmen en declaracions al Mundo.
I en clau política espanyola, el PSOE andalús obre la primera fractura després de la derrota.
Aquí no hi haurà dimissions, pregunten?
8 i 38 minuts del matí, continuem dins d'aquesta primera hora del de boca en boca avançant cap a tres quarts de nou, un moment en què repassarem les notícies de prop.
Del camp a la façana, el 28 i 29 de juny, Gaudés de les arts digitals a Mas de Colom, casa Borges.
Viu una experiència de mapping única per descobrir l'essència de Mas de Colom i Borges amb degustació de fruita seca i un vi de proximitat.
No et perdis l'oportunitat de capturar aquest instant màgic i participa en el concurs de fotografia amb premi al guanyador per a més informació i reserves a masdecolom.com.
Borges, cuidant el que importa.
Som 16a universitat del món en educació de qualitat segons el rànquing THK Impact 2023.
Som UDL.
I tu què vols ser? Universitat de Lleida. Som a Lleida ja igualada.
Aquest estiu oblida't de la calor amb Bona Llum, ventiladors de sostre silenciosos, eficients i fàcils d'instal·lar i també amb aspers plegables.
I recorda que a Bona Llum dissenyem els teus espais d'interior i exterior.
Bona Llum, al carrer Mestre Güell 105-107, de dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, de dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Les notícies de prop
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
Mestre Güell 105-107, dalt.
La policia participava fins a 200 Mossos
a les àrees d'investigació,
Arro, Brimo, Grup Especial d'Intervenció,
Policia Aèria, Canina
i Seguretat Ciutadana.
Amb el lleu es feien almenys 8 detencions
i es escorcollava 4 domicilis.
En uns han endut 4 persones
arrestades, en un altre dos més
i en els altres dos domicilis
una persona en cadascun d'ells.
A més, la policia s'ha endut
algunes caixes de l'interior dels domicilis.
I també us diem que la Generalitat de Catalunya
a través de l'oficina de suport
a la iniciativa cultural
ha atorgat una subvenció
a l'Ajuntament de Tàrrega
en relació a arxiu comarcal de l'Urgell.
Es tracta de 97.284 euros
que s'ofregaran íntegrament
al cos de la redacció del projecte
d'ampliació de l'esmentat d'equipament.
Si bé es tracta d'un edifici públic
de la xarxa d'arxius comarcals,
els serveis tècnics del consistori Targary
s'han encarregat dels tràmits administratius
de l'arxiu comarcal de l'Urgell.
En aquest sentit, la redacció del projecte d'ampliació
es va adjudicar a principis d'any
a Pérez Pinyana Arquitectes
amb un termini de vuit mesos.
Així, responsables del Departament de Cultura
i l'Ajuntament de Tàrrega
ja es van reunir el passat febrer
a l'arxiu per tractar de desenvolupar aquest projecte,
el qual suposarà una nova injecció
per dinamitzar el nucli antic de Tàrrega
on ja es concentren altres equipaments culturals.
Inaugurat l'any 1986,
l'arxiu comarcal de l'Urgell
va aprovar el límit de la seva capacitat
i vol guanyar espai per la custòdia de més documents
i la millora dels serveis als usuaris.
La redacció del projecte d'ampliació de l'arxiu
s'ajustarà a les directrius del Pla Funcional de l'Equipament
que, a més d'habilitar més espais
per la custòdia de documents,
també preveu una nova sala polivalent
per presentacions, exposicions
i tallers.
També es contempla la construcció d'un nou espai
destinat a la desinfecció de la documentació
que ingressa a l'arxiu,
un procés important per preservar
tot aquest llegat.
Actualment l'arxiu comarcal de l'Urgell
alberga 156 fonts donats per les administracions públiques
de la comarca
i també
particulars i entitats.
El servei acumula més de 1.793
metres lineals de documents
i 364.000 fitxers
digitalitzats. També s'hi guarden
fotografies, cartells, plànols,
exemplars
de premsa i fins i tot
entitats.
11 minuts i arribarem a les 9 del matí.
Tanquem així aquesta primera hora del
de boca en boca d'avui.
A partir de les 9 del matí
tancarem temporada amb l'aula d'extensió universitària
de Tàrrega i el seu president
Florentí Sanz.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Continuem el de boca en boca.
Oh, who do I be?
Nobody.
No fucking body.
Nobody.
You smoked an eight-seven bars of chocolate.
We declare Charlie Puth should be a bigger artist.
I scratch your head.
You fall asleep.
Like a tattooed golden retriever.
But you awaken with dread.
Pounding nails in your head.
But I've read this one where you come undone.
I chose this cyclone with you.
And who's gonna hold you?
I plead.
I plead.
And who's gonna know you like me?
I laughed in your face and said,
You're not Dylan Thomas.
I'm not Patti Smith.
You've seen the Chelsea Hotel.
We're modern idiots.
And who's gonna hold you like me?
Nobody.
Nobody.
Sometimes I wonder if you're gonna screw this up with me.
But you told Lucy you'd kill yourself if I ever leave.
And I had said that to Jack about you so I felt seen.
Everyone we know understands why it's meant to be.
Cause we're crazy.
So tell me, who else is gonna know me?
At dinner you take my ring off my middle finger and put it on the wall.
People put wedding rings on and that's the closest I've come to my heart exploding.
Who's gonna hold you?
Me.
Who's gonna know you?
Me.
And you're not Dylan Thomas.
I'm not Patti Smith.
You've seen the Chelsea Hotel.
We're two idiots.
Who's gonna hold you?
Who's gonna hold you?
Me.
You left your typewriter at my apartment.
Straight from the tortured poet's department.
Who else?
And you're not Dylan Thomas.
I'm not Patti Smith.
You've seen the Chelsea Hotel.
We're two idiots.
Who's gonna hold you?
Me.
Who's gonna hold you?
Me.
And you're not Dylan Thomas.
I'm not Patti Smith.
You've seen the Chelsea Hotel.
Who's gonna hold you?
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
Me.
i no sé si en parles de la feina o del futbol
el que donaria per conèixer algú de la barra
i xicant el cul desapareixer del teu món
que no t'escolto, que tot em sona
vaig caçar amb el cap perquè et tinc molt apagat
que no t'escolto, que et foten comas
m'estic desitjant que te'nueguis un instant
que no t'escolto, que et sona broma
que no t'escolto, que et sona broma de mal gust
I couldn't give you a warning
but I've felt it all over me
I hope you come where I'm going
and beat my hands free
I hope you come where I'm going
and beat my hands free
falling so hard and swimming through stars
and maybe that's alright
I'm feeling you, every single way
I'm feeling you, ain't no other way
There was a time I remembered
breathing air like this
but that was when I was younger
didn't know what I had I missed
I'm feeling you, every single way
I'm feeling you, ain't no other way
I won't let you go
I mean it, believe it all
I won't let you go
I mean it, believe it all
I won't let you go
Believe it all
I won't let you go
Believe it
I mean it all
I won't let you go
I mean it
Believe it all
I'm feeling you
I'm feeling you
I'm feeling you
I won't let you go
Ain't no other way
I'm feeling you
I won't let you go
Every single way
I'm feeling you
I won't let you go
Ain't no other way
I'm feeling you
I won't let you go
Every single way
Estàs escoltant Radio Tàrrega
Radio Tàrrega, al teu costat
Laumont, una empresa fundada a Tàrrega, fa més de 40 anys
i que aquest 2024 ha estrenat noves instal·lacions de més de 4.500 metres quadrats
Serviran per seguir apostant pel talent targarí, l'excel·lència en el món de la gastronomia
i la internacionalització de la marca a més de 60 països
Laumont, els teus experts en tòfones i bolets
El teu vehicle s'ha quedat avariat i t'has quedat enmig del no res algun cop?
Grues i Serveis Francesc Seco
Assistència en carretera 24 hores per vehicles turisme i de gran tonatge
Lloguer de vehicles, furgonetes i màquina elevadora
I si busques un vehicle d'ocasió, gran exposició a Grues i Serveis Francesc Seco
A la carretera nacional 2, quilòmetre 507 de Tàrrega
Telèfon 973-50-03-09
Grues i Serveis Francesc Seco
De boca en boca, de dilluns a divendres, de 8 a 11 del matí
I si no ens pots escoltar en directe, descarrega-te els podcast
En el web RadioTàrrega.cat
No et perdis tot el que va de boca en boca
Aquí, 92.3
La Divisió d'Olis de Borges ja és una empresa residu zero
amb el nivell més alt de compromís certificat per part de Buró Veritas
evitant que més del 95% dels residus que genera vagin a l'avocador
Amb aquest certificat, Borges garanteix la disminució de l'impacte ambiental,
la millora del consum sostenible, promovent la reutilització i el reciclatge,
així com el reaprofitament de residus evitant enviar-los als avocadors
Borges, compromesos per natureza
La Divisió d'Olis de Borges
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
La Divisió d'Olis
I could be strong.
All the best so I will decide.
I'm thinking about my daughter and missing my dad.
Oh, the best facts are wrong.
I guess for this I could be strong.
I could be strong.
I'm thinking about my daughter and missing my dad.
Oh, the best facts are wrong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
I guess for this I could be strong.
Hi ha un home que ha marxat de casa.
Que no ha acceptat la rendició.
Un home amb braços del seu àngel.
Hi ha algú que ja ha vençut la por.
Un home agafa una guitarra.
Un home llença un crit al vent.
Un home mira el buit i salta.
Hi ha algú que ja ha borrat el temps.
Seguirem somiant.
Escoltarem la llum.
Mentre el món es mou dins dels teus ulls.
Seguirem cantant.
Ensorrarem els murs.
Anirem sempre més lluny.
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3
De boca en boca de l'11 d'ivendres aquí a Radio Tàrrega 92.3
Gairebé 9 minuts que passen de les 9 del matí
continuem el de boca en boca de Radio Tàrrega
i com us havíem anunciat en el nostre sumari
avui tanquem la temporada de l'Aula d'Extensió Universitària de Tàrrega
aquí a la ràdio.
Ha estat un any intens, un any de canvis també a l'Aula
i avui per parlar-ne i fer una valoració tot plegat
tenim el nou president precisament des d'aquesta temporada
el Florentí Sants.
Molt bon dia Florentí, benvingut.
Bon dia.
Any de canvis, any important per a l'Aula d'Extensió Universitària.
L'any de canvis perquè, clar, tal com van els estatuts
s'havia de fer el canvi de presidència
i nosaltres som respectuosos amb la llei, cosa que...
Sí.
I amb les normes, no?
L'anterior president ja ho era, ja va dir
senyors, jo aquest any, fa els vuit anys que estic a la Junta de l'Aula
i per tant jo he de deixar-la.
Llavors va haver un debat entre els membres de la Junta
i van decidir que fos jo el nou president.
Una decisió ràpida, no?
Com passa amb estaments com aquell anomenat
Consell General del Poder Judicial, no?
Que els costa marxar, eh?
Sí, sí, no, no, es veu que, no ho sé, aquella gent
que segurien de ser els galants de la justícia...
De la legalitat, sí, sí.
El millor és que estan tant per sobre de la justícia
que han sortit ja de la justícia, no?
Però bueno, en fi, nosaltres no, nosaltres com que som a baix
de peus a terra, ho vam tindre aviat solucionat.
I tant.
Bé, un any també intens, un any com sempre, mantenint
això, xifres encomiables, les que heu tingut,
i també mantenint aquest nivell de col·laboradors
i de conferenciants que han mantingut l'atractiu
d'una aula d'extensió que és de les més importants
de les Terres de Lleida.
Sí, bueno, això realment és així, és a dir,
no es pot amagar, nosaltres tenim 400 socis
i aconseguir que cada dimarts a les cinc de la tarda
la Teneu hi hagi una mitjana de 260, 270 persones,
doncs no és fàcil.
És a dir, en un fet puntual pot ser que tinguis molta gent,
però aquí nosaltres hem mantingut.
Això també ha vingut gràcies a la programació que s'ha fet,
que curiosament ha coincidit bastant amb el que era l'actualitat
del que és la nostra societat, no?
Vam començar el dia 3 d'octubre parlant del regal de la comunicació
que va vindre la Maria Pau Huguet,
i vam acabar el dia 4 de juny amb la conferència sobre les guerres d'avui
i una visió geopolítica del Toni Puigverc.
Com pots veure, vam començar molt soval i vam acabar...
Amb tota la traca, sí, sí.
Amb tota la traca final, no?
És normal, és a dir, clar, vulguis o no vulguis,
el que has de portar per mantenir l'atenció de la gent
és que la gent, el tema que els portes cada setmana,
els sigui atractiu, no?
Hem parlat d'un finitat de coses, no?
Hem parlat també de temes històrics,
com pot ser la memòria del genocidi d'Armènia i els càtars.
Hem parlat també de polítiques i conflictes
de les velles i noves potències,
i és molt interessant veure com les grans potències
s'han anat repartint al llarg de la història
tot el que és el món, tot el que és la civilització.
El pastís.
Anant-se repartint, jo aquest tros és massa petit,
ara el vull fer més gran, per això hi ha les guerres.
Les guerres és una cosa que...
Els que les manen mai tenen problemes,
els problemes els té el poble,
els té el ciutadà de a peu que les pateix.
Hem parlat també de temes culturals,
temes de música,
per rebaixar l'atenció,
vam posar els grans romàntics de la música,
el Sergei Raig Manifós i la il·legió Como Puccini,
vam parlar de les Cerdanes Cantades,
vam fer la presentació de l'òpera,
vam parlar de l'història del teatre i com a literatura,
vam parlar del pedrolo,
hem parlat de les escoles,
vam parlar del pedrolo,
hem parlat del rector de Vallfagona,
el que va ser l'últim escritor romàntic per excel·lència,
de temes tecnològics,
vam parlar de l'ingenieria de control,
tot passa pel control de l'ingenieria,
és curiós perquè qualsevol cosa,
una nevera té un control electrònic de la temperatura,
una lavadora que faci la programació,
l'absolescència d'uns aparells que ens posen,
el control tecnològic que hi ha d'enginyeria,
va ser un tema interessantíssim,
perquè la persona que vindrà a parlar-nos d'això
ens va fer veure una sèrie de coses importants,
com veus són conferències que la gent es pensa
que temes acadèmics, temes universitaris,
les persones que venen se saben adaptar
al tipus de públic que tenim i per això,
les conferències són amenes,
són interessants i sobretot,
són instructives.
Amb aquest ventall de temàtiques,
que has estat ara aquí una mica recordant
i que ja hem pogut parlar tota la temporada,
assegureu precisament això, aquesta fidelitat,
hi ha temes per tots els gustos,
tothom es pot veure representat o interessat
en alguna de les temàtiques que toqueu?
Exactament és així, inclús a vegades també portem,
hem portat conferenciants que ens han parlat
per exemple, hem portat la Gisela Ermengol,
que és comandant d'Aviació Civil,
precisament aquesta pilot,
aquesta comandant va ser la primera dona
que va ser pilot de bio a Aràbia Saudí.
És a dir, Déu-n'hi-do,
ens ho ha explicat la seva vivència,
com va aconseguir ser ella la primera dona
que a Aràbia Saudí li van deixar un avió comercial
a les seves mans.
Va ser interessantíssima.
Fita històrica, sí, i tant.
També llavors vam parlar, per exemple,
del bisbe Casaldàguil, una de la col·laboradora d'ell,
que estava a Sudamèrica amb ell,
ens va vindre a explicar les seves vivències.
Va vindre el Rull, que per cert, ara és el president del Parlament,
a parlar de la seva vivència a la presó,
una conferència que es deia Escola d'Humanitat,
la presó és una escola d'humanitat,
que va ser a parlar de Josep Carreres,
la veu de l'ànima,
però la història des dels seus inicis com a nen
que cantava la peluqueria de la seva mare
fins que arribava a la figura mundial que ha estat,
això van ser unes conferències, jo crec,
molt, molt interessants de veure aquesta gent
i escoltar, reviure la seva vida
a través de la veu dels conferenciants.
Aquesta temporada no s'ha limitat a això,
d'aquestes sessions universitàries al Teatre Teneu,
doncs també l'Aula d'Extensió
ha sortit fora de les parets de la Teneu
i hi ha hagut també aquestes sortides
interessantíssimes també per descobrir coses
fora de l'Aula.
És que un dels objectius que nosaltres ara ens hem marcat
és, d'algunes conferències que considerem
que són molt interessants,
després anar a visitar in situ
el tema que s'ha tocat, per exemple,
quan va venir el Josep Martorell a parlar-nos
de la supercomputació, vam dir-li bé
si podíem anar a visitar el supercomputador
el Mare Nostrum a Barcelona.
Ell es va posar ràpidament a la nostra disposició
i vam anar-la a veure, és a dir,
veure aquell monstre d'ordenador posat allà
que van haver de fer-li tot un edifici nou
va ser una experiència impressionant.
Prova d'això és que nosaltres comptàvem enviar només un autocar,
50 persones, i vam haver de repetir la sortida
perquè hi havia molta gent ja el primer dia,
és a dir, van posar les deu del dematí
les entrades per anar-la a veure
i a quarts d'onze ja es vien a agotar, ja teníem llista,
després ja teníem un altre autocar pleno,
això t'omple de satisfacció veure que realment
no és el nostre rossoari, aquesta va ser molt maca
i després també vam fer una sortida,
la clàssica del Liceu, que vam fer ara el dia 30
de maig a veure la Ventafocs,
una versió molt moderna de la Ventafocs
on s'intercanvien els papers als protagonistes,
on no és la madrastra la dolenta
sinó el padrastre,
va ser una obra molt divertida,
d'aquelles divertides que ja s'estranya amb una obra
per trobar-la divertida.
I després la Lleida Desconeguda,
ens vam aventurar a fer-ho i també va tindre un gran èxit
perquè hi ha moltes coses a Lleida que desconeixem,
com pot ser el dipòsit a l'aigua, com pot ser
l'edifici de l'Institut d'Estudis L'Erdens
que val molt la pena visitar-lo.
Aquestes van ser les sortides que hem fet.
Després també tenim el que Estanyes va fer
els 20 anys de l'Aula,
llavors vam programar una sèrie d'actes,
per exemple un concert que va venir a fer el grup de Teclams,
una obra que vam fer de l'Adreça Desconeguda
per la companyia L'Apertinent,
que va ser una obra duríssima, que reflexa molt bé
els canvis que pot haver entre l'amistat d'entre dues persones,
posa i persones, posa i dos països,
i com se pot arribar a l'odi, com se pot arribar
a la destrucció d'aquesta amistat va ser molt interessant.
I per baixar el to,
també vam tindre una conferència concert
que va vindre l'Antonio Tolmos
a parlar-nos dels boleros.
Tothom sap que són històries romàntiques,
i aquest va ser la programació que vam tindre.
Des de llavors, com podeu veure,
és una temporada molt plena,
molt intensa,
i que realment a nosaltres ens ha omplert molt.
Bé, el curs de l'aula també s'acaba,
com tots els cursos també,
en aquests mesos previs abans de l'estiu,
però això no vol dir que des de l'aula
no s'estigui treballant ingentment per la temporada vinent.
Home, la temporada vinent ja la tenim encaminada.
Molt bé.
Tenim encaminat ja el primer trimestre,
ens falta acabar de tancar uns serralls,
queda un qualsevol moment i ja ho deixarem.
És a dir, aquesta setmana que ve farem reunió
i ja ho deixarem tancat tota la programació.
Tenim previstes també una o dues sortides,
falta veure si la podem acabar de lligar.
Interessants.
La temporada de conferències ja la tenim tancada.
El que passa és que aquesta temporada que ve
ens han plantejat,
digut el nombre tan gran que tenim d'usuaris,
posar un sistema de gestió
a les entrades del deixó.
A l'entrada, al moment de la conferència, la teniu.
Estem provant un programa informàtic,
el tenim ja provant,
no per controlar, sinó per gestionar millor les entrades.
Ens tiraran unes targetes
que donarem identificatives,
però identificatives només amb un còdic.
Allí no hi haurà cap data personal de ningú.
D'aquesta manera sabrem en cada moment quanta gent hi ha
i quins són els temes que realment més agraden a la gent.
Perquè d'aquesta manera
pugui enfocar el cicle de conferències
més en aquest tipus de temes
que són els que interessen.
Serà una bona manera de fer un cribratge
d'aquesta assistència,
per facilitar-vos aquesta feina de gestió.
Sí, perquè abans es havien fet unes enquestes
a la sortida de la conferència,
però participava molt poca gent
i no tenies un criteri per decidir
el que més interessava i el que menys interessava.
D'aquesta manera ja veurem per l'assistència
quins són els temes que més interessen.
La matriculació del curs vinent està oberta?
La matriculació que els vulgui apuntar
poden anar allà baix al casal cívic.
Allí li donaran a los impresos
per fer la sol·licitud de la preinscripció.
Els que ja ho estan ja posarem al mes de setembre,
que serà la segona quinzena de setembre,
passada la fira,
posarem ja les inscripcions
i ja donarem les dades dels dies
que l'agència podrà venir a inscriure
per la temporada que ve.
Nosaltres confiem en que repetir els 400 usuaris
que tenim ara, més o menys sobre aquesta cifra,
perquè és una cifra que considerem que és manejable.
Si fos més gran,
ens podria portar problemes
al moment inclús de l'assistència a les conferències,
perquè té una limitació també
que es mou sobre 450-470.
I, aleshores, sobrepassar aquest límit no ho volem fer.
Bé, no volem fer ara tampoc un espòiler,
però a veure, Florentí, què ens pots avançar una mica
en primícia del que podrem gaudir
l'any que ve a l'aula d'extensió?
Bueno, encara l'any que ve, com tu com vindràs,
no et donaré noms,
perquè no te'ls puc donar.
Ho he intentat, eh? Sí, sí, però jo crec que farem
un segle de conferències molt, molt interessants també.
Parlarem d'algun geni del cinema,
del cinema munt. Bé.
Parlarem també de temes
actuals de Tàrrega. Proximitat.
De proximitat de Tàrrega, perquè considerem
que a Tàrrega hi ha entitats que s'humereixen.
Hi ha persones que no viuen a Tàrrega
que són molt importants dintre dels mons,
ja sigui financers, acadèmic, fora de Tàrrega.
En canvi, són targerins que en part són desconeguts aquí.
També portarem temes d'aquests.
I no te'n donaré res. Està bé, està bé.
De moment tenim el coquet a dins,
ja es veu que la temporada promet.
Alguna novetat més, a part d'això del control de l'entrada?
Alguna novetat més que tingueu preparada per la temporada que ve?
Bueno, això ens porta molta feina
al moment de poder-la fer.
També aquest any, fins ara ho fèiem pràcticament tot per carta.
I llavors, el que ara estem fent és...
És a dir, hem adquirit un telèfon mòbil,
farem grups de WhatsApp de comunicació,
perquè a la gent, en cas que hi hagi alguna incidència important,
li puguem comunicar, no esperar a fer-ho per carta,
sinó fer-ho directament pels grups de comunicació del WhatsApp
i del correu electrònic.
Això ja ho estem passant.
Com tu comprendràs, s'han de carregar totes les dades,
s'ha de carregar els telèfons, s'ha de carregar els nous...
És una feinada de por d'entrada.
Després facilita molt les coses.
Però al moment de fer-ho, aquí...
Estem mirant inclús a veure si podem fer amb algun programa
fer les entrades totes de cop,
perquè ja tenim una base de dades,
d'extraure els datos de la base de dades i posar-les dintre
del que és la memòria del telèfon,
i això ho estem ara treballant també sobre aquest tema.
No es pare, és a dir, no es pensi la gent
que està a la junta de l'aula.
No es feina, és molt de feina.
Sort n'hi ha que hi ha un equip molt bo de persones
que és molt implicades en el projecte i això facilita les coses.
Molt bé.
Florentí, naltros també aprofitem per renovar-vos el contracte
aquí a la ràdio per la temporada que ve.
Això sí, això és fonamental també.
També comptem amb la vostra inestimable col·laboració.
A banda de que han pogut tenir inclús protagonistes,
que després o abans o després han fet la conferència
a la vostra edició de l'aula...
Sí, sí, això ho continuarem fent.
Fantàstic. Naltros ens és perfecte,
perquè d'aquesta manera també descobrim
tots aquests personatges, tots aquests mons
que ens aneu presentant des de l'aula d'extensió
i que a nivell de ràdio també és molt interessant.
És com fer una prèvia del que la gent es trobarà després
també al Teatre Taneu.
I conèixer també el pensament d'aquesta gent,
perquè són gent d'un nivell acadèmic important,
són molt d'ells líders en els seus camps
i, volguis o no volguis, sempre t'aporten coses.
La gent es pensa que l'aula d'extensió universitària
és per la gent que tenen uns estudis elevats
i no, l'aula d'extensió universitària és per tothom.
Tothom que vulgui apuntar-se
se pot apuntar a l'aula d'extensió.
A partir dels 18 anys pot apuntar-se a l'aula
sempre que vulgui.
Nosaltres ho tenim obert la inscripció a tothom.
Abans sí que era només per gent gran,
però això ja es va acabar.
L'aula de gent gran era l'aula d'extensió universitària
i ara això no és.
Tothom que vulgui apuntar-se,
ja que sàpiga que tots els dimarts del curs lectiu
a les 5 de la tarda hi ha la conferència
i qui tingui disponibilitat es pot apuntar tranquil·lament
que nosaltres el rebrem com se mereix.
Florentí, un plaer haver-vos tingut aquesta temporada
aquí a la ràdio.
A veure si podeu fer vacances una mica dins d'aquesta feina.
O potser unes setmanes de descans?
Això depèn, perquè les programacions...
Tenim el primer trimestre pràcticament tancat,
tenim part del segon, perquè aquest tipus de persones
tenen unes agendes molt apretades
i les has d'anar lligant.
Molt bé, Florentí, passa un bon estiu
i estrenarem curs d'aula d'extensió universitària
a partir de l'octubre amb la nova temporada de la ràdio.
Fins la propera. A vosaltres.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
92 uns reps.
Aquest curs, des del Gòtic Ajuntament de Tàrrega,
tenim una missió.
Compartir recursos i estratègies
per fer front als grans reptes, inquietuds i preguntes
de la ciutadania digital.
Anem-hi.
Anem-hi.
Continuem el de boca en boca de Ràdio Tàrrega
i com hau pogut sentir amb la sintonia tradicional
del nostre espai del Gòtic, saludem el Ramon Oromí.
Bon dia, Ramon.
Tu encara et queda recorregut aquest curs aquí a la ràdio.
Sí.
Encara tindrem Gòtic algun dia més.
Que bé.
Espero que em renoveu el contracte.
Si voleu doblar el sou.
Això ho hauràs de parlar amb la directora.
Crec que no tindrem cap inconvenient,
perquè estem flotant amb la abundància.
Que bé.
Volem que hi hagi un espai obert i disponible
i que com a recurs que estem
al servei de la ciutadania,
ens permet ampliar la nostra presència
a través de la ràdio i arribar a tots aquests oients
que teniu aquí fidels
i que esperem que tampoc no apaguin la ràdio aquesta estona.
Jo crec que no.
Molt bé, Ramon. Avui de què parlarem?
Voleu aprofitar per disculpar-me pel darrer dia,
perquè vaig tenir una afectació i em vaig quedar sense veu.
Un desastre.
Sense veu no hi ha ràdio.
El cos ja va detectant que va arribar al final de curs
i ja va dient que engega el pilot automàtic i ja t'espavilaràs.
Just abans de quedar afectat,
el dia abans ens van convidar al Gòtic a participar
en una trobada de la Xarxa Pontic.
La Xarxa Pontic és una ciutadania
que fa oferir espais en tot el territori del nostre país
per tal que la ciutadania es pugui empoderar a nivell digital
i pugui aprofitar tots els avantatges
i també les oportunitats de la tecnologia.
Ens van convidar en una trobada que fèiem de presentació
d'un manifest
que s'ha estat elaborant aquests darrers dos anys,
un manifest que s'anomena
la Xarxa Pontic.
Ens vam convidar que servidora,
com a persona que fa anys que camina per aquests camins
de l'acompanyament,
ens vam convidar a portar la nostra mirada
en una ponència sobre l'acompanyament digital,
sobretot amb aquests col·lectius que poden tenir
aquesta situació de vulnerabilitat
en aquesta realitat.
I per això hem pensat que m'agradaria parlar-vos avui
una miqueta d'infància i adolescència,
que és una cosa que no se n'ha parlat mai,
que segur que no n'heu sentit a parlar enlloc.
Nosaltres aquí a la ràdio n'hem parlat algunes vegades
durant aquest curs, li hem mirat de donar-hi
diferents perspectives i escoltar diferents veus,
i avui us porto una veu molt interessant
que ja està bé, perquè fins ara ha sigut un campi qui pugui,
i per tant ara estem descobrint la necessitat
que cal posar límits, que cal regular,
que sobretot cal acompanyar,
que no s'ha de dir mai això,
però des d'aquesta ràdio ja fa molts anys
que estem insistint en la necessitat d'acompanyar
totes aquestes generacions que hem donat per suposat
que eren natives digitals i que per tant ja tenien
el gen digital que les empoderava
i que les protegia de qualsevol tipus d'amenaça
que hi hagués en aquest entorn.
Doncs bé, us porto una veu que a diferència
de la majoria de veus que estem sentint actualment
que ens parlen d'això, que hem de restringir la tecnologia,
avui us porto una veu que el que hem fet
ha sigut encapçalar un procés d'escolta,
és a dir, en lloc de dictaminar
què volem que facin els nostres infants,
adolescents i joves, doncs bé,
intentem crear un espai per tal d'això,
de parlar sobre aquesta tecnologia,
sobre què inquieten els infants, adolescents i joves
en l'entorn digital i sobretot també implicar-los
en aquest procés de creança digital,
perquè moltes vegades senzillament els tenim com a espectadors
o com a elements passius quan són ells
que estan construint també la seva vida, la seva identitat
i també la seva relació amb la tecnologia.
Per tant, també és important que els escoltem.
No sé si ahir a la nit vas poder també veure
el Mit sense ficció.
Sí, sí, vaig fer-li una ullada i vaig al·lucinar bastant
així d'entrada amb les xifres que sortien
de consum diari de mòbil.
En aquell moment, que no ho havia fet
pràcticament mai, potser, vaig agafar el meu mòbil
i vaig dir, a veure, a veure, jo treballant amb el mòbil
i utilitzant-lo com a eina de treball i, a part,
lliure, a veure quant de temps passo el mòbil.
I vaig al·lucinar
amb les xifres que estaven donant de mínims 7 hores,
7 hores, 8 hores de mòbil al dia,
quan jo a mi no arribo a les dues,
dues i mitja.
Carai, noi, ets el meu referèndum.
Jo no us hi heu les meves xifres.
Jo les faig públiques perquè vaig pensar,
ostres, carai, no està molt tan mal.
El problema és que tu segurament, bueno, problema,
la cosa és que tu segurament fas un ús conscient.
Bueno, vaig per feina, clar. I, en canvi, moltes vegades
el mòbil acompanya una altra activitat o serveix per extendre
l'activitat que està fent. Per exemple,
jo estic escoltant música,
o jo estic fent una activitat
i estenc la comunicació a través de la pantalla.
Moltes vegades no es tracta que estiguem sensats
a la pantalla, sinó que molts cops ens permet
extendre l'activitat, que, per contra, si extendem l'activitat,
l'atenció també, com parlava algun expert,
també queda afectada en aquest sentit
i sobretot en edats més tempranes.
Avui, si us sembla, per donar una perspectiva nova
i després també us donaré algunes altres referències,
perquè com a deures d'estiu, perquè les famílies ens anem
també creant el criteri propi. Està molt bé que hi hagi espais públics
que per fi parlin d'això i aquestes experiències
que, bueno, són més o menys vistesos, és això de
tanquem el mòbil una setmana, proveu a casa,
famílies, eh? Sí, proveu. I després
també sortien compromeses, no?,
que és una manera de fer que tenen els pares i les mares.
Això anava a dir-te, això anava a dir-te.
De tal palo, tal astilla, que diuen.
I així va tot. I a vegades, senzillament, el que fan és replicar
els models que tenen a casa. I tant. Bé, doncs això,
m'agradaria compartir amb vosaltres a través
de la veu de la Sandra Gómez,
que és qui ha coordinat una miqueta tot aquest projecte
de creació d'aquest manifest
dels drets digitals dels infants i adolescents
de Catalunya, a través de la Fundació Ferrer i Guàrdia
i de la Generalitat de Catalunya, doncs, si et sembla,
li hem demanat que ens expliqui una miqueta què és aquest manifest.
Escoltem-lo. Escoltem el primer detall.
El manifest dels drets digitals de la infància i l'adolescència
de Catalunya és un projecte participatiu de reflexió
i reivindicació entorn dels drets de la infància
i l'adolescència en l'entorn digital al voltant
de la Carta Catalana per als drets i les responsabilitats digitals.
Aquest projecte és el resultat d'un procés
que ja venia rodant d'abans. La Direcció General
de Societat Digital va impulsar durant el curs 2020-2021
el desenvolupament d'una experiència pilot
de participació amb infants i adolescents, és a dir,
una primera aproximació als drets i responsabilitats digitals
des de la seva perspectiva. Aquesta experiència pilot
fou el punt de partida, per dir-ho d'alguna manera,
d'un nou procés participatiu dut a terme
durant el curs escolar 2021-2022 des de la Direcció General
de Societat Digital i la Fundació Ferrer i Guàrdia.
Vam acompanyar alumnes de centres educatius públics
de totes les vegueries catalanes, de fet,
747 infants i adolescents d'entre 7 i 17 anys,
a conversar sobre el fet digital.
Es va posar el focus en aquell moment en els seus usos digitals
i les seves experiències pel que fa a la construcció
de la pròpia identitat en l'entorn digital,
a les relacions personals i a l'acompanyament que reben.
Així, amb l'objectiu de retornar tots aquests aprenentatges
i anàlisis als infants i adolescents participants,
que aquests resultats fossin validats per aquests i aquestes
i generar un espai propositiu
que permetés el desenvolupament d'un manifest
que pogués recollir les reflexions
entorn dels drets digitals de la infància i l'adolescència a Catalunya
i presentar aquest manifest en un acte públic,
en el curs 23-24 vam engegar el projecte del Manifest
sobre els drets digitals de la infància i l'adolescència a Catalunya
per donar continuïtat a aquests resultats.
Bueno, ja ho veus, una miqueta és això,
crear un espai propositiu. Moltes vegades el que fem
com a persones adultes és dictaminar,
és dir, has de fer això perquè ho dic jo,
i en canvi una miqueta és canviar la mirada
de totes aquestes noves generacions,
tot aquest procés, i per tant una miqueta és aquesta escolta
i a la vegada també intentar entendre aquest nou context
que potser nosaltres ens ve de nou en aquest sentit
i sobretot intentar aprendre mutuament,
perquè moltes vegades oblidem que són subjectes actius
dins d'aquesta societat.
La Sandra ha parlat
d'aquest document de la Carta Catalana
sobre els drets i responsabilitats digitals.
Aquest és també un document molt novedós
que vam parlar fa un temps aquí a la ràdio,
un document que també ha quedat una miqueta en standby,
perquè ja sabeu que tenim uns jutges
que es dediquen a afinar tot el que té.
Ja ens entenem amb el que sigui.
Aquests dies estàvem una miqueta enfeinats.
Bé, doncs la idea és molt important
en aquest sentit d'anar creant documents
que ajudin a crear aquest marc,
tant per infants i adolescents com dèiem ara,
però també per tota la ciutadania.
I per tant està molt bé el treball que es fa des de polítiques digitals
de la Generalitat en aquest sentit,
que moltes vegades és profètic.
És a dir, estem fent coses que ara, per exemple,
la Unió Europea no ens mira, com semblava que ens mirava tant,
i fins i tot s'encomana de tots aquests treballs
que estem fent aquí a Catalunya.
I per tant estem veient que també s'està activant
tot un marc normatiu que ha de servir per protegir
precisament aquesta infància, aquesta adolescència
i per extensió tota aquesta ciutadania digital.
Si et sembla, escoltem la Sandra que ens expliqui
com ha funcionat aquest procés d'elaboració del document
i a quins col·lectius i quins col·lectius han participat.
En el document del manifest podríem parlar de dos grans faces
i en totes elles la participació d'infàncies i adolescents ha estat capital.
La fase 1 va consistir en un retorn
als resultats del procés participatiu del curs 21-22,
en la validació d'aquests resultats
i en la recollida de propostes concretes
entorn de les conclusions que els infants i adolescents
extreuen d'aquests resultats.
Per fer-ho es va fer un acte públic de retorn
i van prioritzar diferents sessions participatives.
En aquestes sessions participatives,
els participants i les participants de diferents centres educatius
van debatre, van reflexionar per realitzar una primera definició col·laborativa
dels seus drets a l'entorn digital
i de les seves reivindicacions al respecte.
Van reflexionar sobre aquests drets, els van prioritzar
segons la importància que percebien i van debatre
sobre si consideraven que aquests estaven garantits
o no en el context actual.
Aquestes propostes anaven assentant les bases per a la redacció del manifest
que, per tant, s'ha anat construint de forma progressiva
a través de l'acumulació de les aportacions
a les diferents sessions.
Un cop desenvolupats aquests grups de discussió,
iniciàvem la segona fase amb la formació d'un grup de treball
més reduït amb participants dels centres educatius
i també del CNIAC.
Aquests grups han aconseguit els continguts del manifest
i han validat cadascun dels aspectes necessaris per a la seva elaboració,
sinó que també han dissenyat quin format d'acte públic
volien per presentar els resultats.
És a dir, han decidit l'escaleta, han decidit a qui volien convidar
com a experts o expertes per a la taula de debat
i han assumit la moderació i la dinamització del seu acte de presentació.
Crec que és interessant apuntar que al llarg
de les nou sessions desenvolupades
al projecte han participat un total
de 162 infants i adolescents
d'edats compreses entre els 10 i els 17 anys.
Ja ho veus, estem parlant d'un procés
que s'ha allargat en el temps i també s'ha extès pel territori
i que permés aquesta reflexió,
aquesta reivindicació, perquè insisteixo,
moltes vegades pensem que pel fet de ser menors d'edat
no tenen dret a exercir els seus drets
i les seves llibertats, que això també en podríem parlar un dia,
i finalment també un espai d'empoderament,
és a dir, nosaltres, si volem que sigui una ciutadania crítica,
que sigui una ciutadania que participi
i que també tingui consciència de tots aquests processos,
ara que venim d'un procés electoral,
que la participació està davallant
i que la desconfiança en tot aquest sistema
està davallant,
i que la desconfiança també
de fomentar aquestes actituds democràtiques,
és implicar-los,
i sobretot que vegin que tot aquest esforç
i tota aquesta acció també té una conseqüència,
que això és el que ens falta anar concretant
i que segur que ara s'hi posaran els nostres polítics
a concretar tot aquest manifest
o a nivell estatal, també volia parlar-vos avui,
en aquest acte d'estat que també se n'està parlant aquests dies.
Però en qualsevol cas és un procés interessant
i sobretot és molt interessant considerar-ho que
el lideratge s'enfoki i es centri
en els propis participants,
en aquest cas són els nostres ciutadans més joves.
Si et sembla, demanem-li a la Sandra que ens expliqui una miqueta
les conclusions de tot aquest procés,
si és que hi ha alguna conclusió i després també les podem comentar una miqueta.
Si és que hi ha alguna conclusió, podríem dir que el manifest destaca
la necessitat d'abordar diverses qüestions relacionades
amb la interacció de la infància i l'adolescència amb l'entorn digital.
És interessant apuntar que les demandes d'aquests,
aquests infants i adolescents que estan recollides en el manifest
es podrien classificar en cinc grans àmbits.
La protecció i privacitat de les dades personals,
l'autonomia i l'acompanyament adequats,
la formació sobre inès digitals o capacitació digital,
la possibilitat de tenir xarxes socials més segures
i un accés equitatiu i just als dispositius digitals i a internet.
Amb aquest enfocament, el manifest, per tant,
és una crida a accions concretes per part de les administracions públiques,
els centres educatius i les famílies.
El reclam per una comunicació més clara i accessible,
alternatives constructives en lloc de prohibicions
i la implementació de mesures de seguretat en les xarxes socials
destaquen la importància de crear un entorn digital
que fomenti el bon desenvolupament de la infància i l'adolescència
i que asseguri la seva participació segura i informada
en la societat digital actual.
A més a més, aquest manifest advoca per un enfocament integral
que protegeixi els drets i el benestar dels i les joves
en l'entorn digital.
És crucial destacar que, a banda de les preocupacions
i les demandes expressades en aquest manifest,
per als infants i les infants i adolescents
expressen el seu desig d'obtenir un retorn tangible
sobre les accions que es prendran
com a resposta a aquestes demandes.
Així, també crec que és important destacar
que el manifest ha de ser un document viu i revisable
que, per tant, permeti assentar una base per continuar treballant
amb la infància i l'adolescència de Catalunya,
però que en cap cas s'entengui com la seva última paraula.
Si voleu conèixer això més a fons,
sobretot l'interessant és que es fan propostes concretes.
Aquí reclamem i fem una reivindicació,
però a partir d'aquí també fem propostes de solucions
o de maneres d'abordar aquests 5 grans reptes
que ens explicava la Sandra.
Si voleu, si entreu a la pàgina del Gòtic,
a gotic.arrega.cat, trobareu que us hem posat
la infografia amb aquests 5 grans punts del manifest
i també trobareu les solucions
que proposen aquests ponents
que han participat en la redacció d'aquest manifest.
També us deixem l'enllaç per tal si us hi voleu aderir.
Jo crec que també és important als manifestos
donar-los visibilitat i a mesura que els considerem útils
i aplicables que també els incorporem
en el nostre fer diari,
perquè jo crec que més enllà d'adreçar-lo
a aquest públic adolescent i jove,
crec que pot ser inspirador també per la resta
de la societat digital, per totes les persones adultes
que també en formen part.
Si et sembla Aleix, comentant-ho ràpidament,
algunes propostes, altres referències interessants
que estan sorgint aquests dies i que també les trobareu
recollides dins el web del Gòtic,
per tal que les pugueu consultar i que les pugueu conèixer
i també, a mesura que el vulgueu, us hi pugueu aderir.
Fes referència a aquest pacte d'estat
que estem explicant aquests dies.
Recordar-vos que aquest pacte d'estat és una iniciativa
també ciutadana, en aquest cas,
neix des de sis entitats socials
i, a més a més, compte amb el suport de l'Agència Espanyola
de Protecció de Dades i la Fiscalia General de l'Estat,
que també saludem des d'aquí.
Però en aquest cas està bé, perquè per fi
anem trobant llocs on hi ha persones
que s'asseuen per reflexionar sobre això,
com podem fer aquest entorn més segur, més saludable,
més positiu en el cas dels menors d'edat.
Aquesta bona gent el que hem fet és identificar
una sèrie de riscos, d'amenaces,
que més o menys tots i totes ja podem anar reconeixent,
i també fan una sèrie de propostes que,
si no extendrem, us les trobareu recollides
i resumides també si entreu al Gothic Target,
però, bàsicament, si et sembla, les titulo només.
Primer que res, reconeix el problema, això és important.
Això també ahir ho vèiem amb aquest sense ficció,
que la majoria no es reconeixien
com a persones enganxades a l'hospital.
Moltes vegades cal que siguem conscients
i que siguem honestes, cadascuna de nosaltres.
Cal adoptar mesures d'atenció orientació,
cal educar la ciutadania, cal limitar l'accés
als continguts inadequats, d'això no hauríem de parlar molt,
cal dissenyar productes i serveis digitals,
tenir en compte l'edat, jo crec que caldria
tenir en compte l'ètica, en general,
que aquí tenim un gran treball per fer.
També cal desenvolupar algoritmes que respectin els drets
dels infants adolescents, i també podríem posar-hi
cal que els agents implicats
en tot aquest univers digital assumeixin
les seves responsabilitats, que coneguin, si és que no les coneixen,
i que les assumeixin, i finalment
cal crear un marc legal que permeti
la rendició de comptes,
en aquest cas si detectem una xarxa social que incompleix
o que es reconeix
que realment està atemptant contra aquests drets i aquestes llibertats
d'aquesta infància i adolescència,
doncs haurà d'apetxugar amb les conseqüències.
No sé si puc parlar de la conseqüència
i de la competència, però si podeu recuperar una entrevista
del Geni Roca que li fan aquest diumenge passat al
Via Lliure de RQ, que també surt el nostre guru
Targary parlant de tecnologies,
doncs us recomano que la recupereu, perquè
parlem molt d'aquest àmbit, que moltes vegades oblidem que
la indústria tecnològica és la qui també
ha generat aquest entorn, que moltes vegades
sempre carreguem la culpa a les famílies,
o a l'escola, o a les comunitats,
i caldria també tenir present això.
També dir-vos, per acabar, que us he deixat
dos comunicats més, un que han creat
els professionals de la psicologia
clínica catalana, un comunicat
que jo, per mi, m'hi adereixo molt,
perquè fa una mirada bastant equitativa
de l'ús de la tecnologia, i sobretot poc
criminalitzadora de la tecnologia, sinó que
intenta ampliar una miqueta més la mirada, i també
recomanar-vos un altre recurs,
que és el manifest d'infància i pantalles,
un manifest que promou limitar l'exposició
de les pantalles de 0 a 6 anys, com a mínim,
i que també us he deixat l'enllaç
i una miqueta la descripció d'aquest manifest.
I us parlo d'aquest manifest bàsicament perquè
una de les promotores, que és l'Anna Ramis,
dilluns vinent fa una xerrada al Gat del Rosal.
És una de les referents a l'hora de
crear aquest entorn limitat
i segur i acompanyat d'aquestes pantalles.
Una de les referents que tenim a nivell català
la tenim aquí a Targa, gràcies a la
invitació que els hi ha fet el CDAP
de l'Urgell i el grup Alba,
i fan una xerrada el dilluns dia 18 de juny
a les 6 de la tarda al restaurant del Gat.
Per tant, jo crec que és una de les veus que val la pena
escoltar-la, i si ahir vau veure-les sense ficció,
també apareixia aquesta veu, perquè és una
de les veus més referents dins del nostre país.
Hi ha més coses, però si voleu,
entreu a tàrrega.gòtic.cat
i allà trobareu
totes aquestes referències una miqueta més ben desenvolupades
i trobareu enllaços per ampliar aquesta informació.
Sobretot, deures d'estiu,
si voleu, famílies.
Està bé que cada vegada hi hagi més espais de debat,
de reflexió, d'empoderament ciutadà
i també de defensa de diferents postures,
però l'important és que cada família,
sisplau, prengueu la determinació de sentar-vos
i parlar-ne i establir el vostre propi criteri.
Moltes vegades també hem parlat d'aquests pactes de família
o aquests pactes, en aquest cas, de quitarre,
que han tingut un pacte social, els centres educatius,
que s'ha limitat l'exposició als dispositius mòbils.
En aquest cas, és important que aprofiteu
aquest temps d'estiu per buscar temps de qualitat,
temps de desconexió i també temps de diàleg
per intentar discernir de quina manera
voleu que la tecnologia formi part
del vostre quotidiari, sobretot,
dels més petits de casa vostra.
Deures encarregats, després ens demanarem,
recollirem llibretes quan tornem de l'estiu.
Encara ens queda una secció,
i en 15 dies, la darrera de la temporada,
tindrem temps de fer balanç, també.
Molt bé, Ramon, un plaer, com sempre.
A reveure. Bon dia.
Amb el suport de l'Ajuntament de Tàrrega
i la Generalitat de Catalunya. Ens trobaràs al web
tàrrega.cat barragòtic.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Estàs escoltant Radio Tàrrega 92.3.
92.3.
6 minuts que passen de les 10 del matí.
Continuem de boca en boca de Radio Tàrrega.
Jo no sé la gent que ens està escoltant ara mateix,
si sou profants o no,
dins el món de la música reggae.
El que de ben segur,
quan sentiu Bob Marley,
de ben segur que associeu la música reggae
i tota la filosofia que representa
és un moment que va marcar una època
i que continua més vigent que mai
amb tota l'evolució musical que ha patit.
I a Tàrrega som afortunats,
perquè tot just aquest cap de setmana,
el 14 al 16 de juny,
el Canc Pim municipal acollirà la primera edició del Tàrrega,
un festival de sons jamaicans i sound system
que reunirà alguns dels noms més destacats
d'aquesta escena a nivell internacional,
com General Lewy, Yard Collective,
Paolo Baldini, Dub Files,
Sharon Shank o Mellow Mood, entre d'altres.
Per parlar-ne de tot plegat tenim ara mateix
a través del fil telefònic el César Hernández.
Ell és membre de l'organització d'aquesta primera edició del Tàrrega.
Bon dia, César, benvingut.
Bon dia, com esteu? Gràcies.
El rei del rock, el rei del pop,
Michael Jackson, el rei del reggae,
per molts és considerat el gran pop, no?
Sí, sí, evidentemente va marcar una época
un moviment social i a partir d'aquí van caminar
a aquesta filosofia, aquesta música, aquesta manera
d'entendre una mica la vida, també.
Evolució com tot, tot evoluciona, tot canvia
i estem al 2024 i, com dèiem al principi,
és la sort a Tàrrega d'acollir aquesta primera edició
del Tàrrega i viure, doncs, tot això, un festival
amb sons jamaicans i sound system que, bé,
que serà tot un luxe. Com m'has preparat tot això?
Bé, això ja porta avui una temporada, uns temps, no?
Ja és veritat que a l'Esterreja ponem,
tenim una mica aquesta calència, no?
Ens en realitzem tota l'Aselona, la cultura,
i llavors aquí era com faltava això, no?
A l'Esterreja ponem-nos a lliure, no?
Però era com estar, esteu aquí, no?
Era un festival a l'ús, amb zona de campada, amb activitats,
amb tallers, amb xarxes, amb zona infantil, no?
I van dir, bueno, Tàrrega que aposta molt per la cultura, no?
Que té aquest múscul també tan potent, no?
Doncs quedaré aquest moment i jo crec que ara ho hauré de fer aquí.
El reggae, tot un, com deies tu, una filosofia, no?
Una mica, per a la gent que n'escolti, doncs, no sé,
una mica el que engloba, el que representa la música reggae,
com els hi definiries, com els hi faries entrar,
com els obriries una mica aquesta porta en aquest món,
en aquesta filosofia?
Bueno, és una música, és molt, diguem molt,
és aquest fill de meca, és molt tropical, no?
Molt fresc, molt tranquil, no? Molt familiar, també, no?
Molt estigmatitzat, no? Això del...
que m'ho has assajat de la marihuana, però és que està molt lluny, ja, no?
És un format molt l'estiu, una música molt fresqueta,
molt bona per disfrutar, no? I al final acabo...
s'ha canviat molt el costament d'aquest bon mascle,
fan science, no, ara? I van canviar els estils, els ritmes, no?
Però bueno, continuem amb aquesta línia, no? I veuràs aquesta
d'un festival molt familiar, un festival per compartir,
per gaudir amb els amics i...
Bé, amb tot el programa que presenteu aquí a Tàrrega,
crec que és una bona manera, no? Precisament de viure tota aquesta
trajectòria, aquesta evolució, i veure quin estat de salut
està la música reggae ara al ple segle XXI.
Doncs està molt bé, la veritat, és un...
és un estil musical, una...
una forma de viure la música, que ha tingut el que baixos com tot arreu, no?
Però últimament aquí a Catalunya té molta potència, no?
A nivell nacional és una música potent,
una música que tira, que té molta tirada, i llavors pensàvem això, no?
Que aquí a Tàrrega també hi ha aquesta cultura, no?,
que ha estat instal·lada fa molt temps, també feia molts...
fa molts anys el Fino Riga, aquí a Belpult, i allà hi està rebuda, no?
No s'allarga mai, no? Molt bé.
Què ens diries, César, de la programació
que podrem veure aquest cap de setmana del 14 al 16 de juny?
Què destacaries i quins trets característics
tindrien una mica aquests artistes, com dèiem, a nivell
internacional que tindrem a la ciutat?
Bé, vam fer una mica una aposta una mica... una mica forta.
Vam dir que anem de cap, i llavors li dèiem que estarà
una mica de barreja entre una legenda viva, com el general Levi, no?,
que porta molts anys a la cena, molts, molts anys.
Després, també, per si no hem vingut, no puc vindre,
per un canvi de fe i de dades que vam tindre ahir,
hi portem una altra legenda, no?, que és l'Sisting, també, un altre...
un d'aquestes de la vella escola.
Hi apostem, també, per un cartell bastant femení, dentro del que podem, no?,
dentro d'aquesta proposta.
Una altra... una promesa, no?, ja ho diem,
que està tancat com una llengua, també, no?, molt jove, italià,
amb ritmes molt frescos, més tirant pel d'art, no?,
i ja l'és com molts col·lectius i gent que se suma al projecte, no?,
com un plat forreguis, i hem dit, vaja, s'ho sap,
t'ho estic sabent bé, s'ha dit un tòpic amnistí, bueno,
i així, sonaritzat tot arreu,
un col·lectiu de rubí, que són també els que organitzem aquest event,
i llavors aquí tenim un cartell molt, molt ampli,
amb molts estils, hem tocat molts parts de la música reggae,
i aquesta va l'afecte que hi hem sent per començar aquest primer any,
amb força, amb il·lusió i amb molt bona vibra.
Molt bé, destaca el fet que, bé,
tot i que s'han posat a la venda entrades per assistir
a aquest festival, també manteniu una part de gratuïtat
del mateix festival, eh?, és a dir, que la gent que vulgui
una mica descobrir endinsar-se en el món del reggae,
doncs podrà venir a treure'l cap al càmping,
i després doncs també gaudir d'una jornada de pagament,
però en aquest cas jugueu una mica amb tot això, no?
La idea era fer un event, un festival,
que no fóssim molt elitista.
Llavors, amb aquesta estofia, no?, de tocar de peus a terra,
de deixar una mica el ritme aquest, en consumista, en capitalista,
que està molt, molt lliure també aquest estil de vida reggae, no?
Van dir, mira, fem un festival gratuït, amb acampada gratuïta,
d'events gratuïts, dissabte tot el dia gratuït,
només que s'ha de parar pel concert de la nit,
el dissabte de la nit, que és quan venen els caps de carter, aquest.
I el diumenge també, el diumenge també, fer un...
una jornada gratuïta, i la idea era una mica aquesta, no?
Evidentment, s'ha de sostenir per algú.
Però bueno, la idea és aquesta, que la gent vingui,
que vingui i consumi les barres, que comparte que vingui a menjar,
que passem una bona jornada de cap a setmana de reggae, i...
A més, el que dius, es podrà acampar,
i les instal·lacions fantàstiques del càmping municipal
permetran, doncs, això, gaudir amb molta calma
del festival durant aquests dies.
Sí, tenim aquí un petit resort, que és el càmping de Tarrega,
aquest espai multidisciplinari, que fa servir per moltes coses,
i llavors, de Tarrega col·laboren de moltes maneres,
i una d'aquestes, també, és amb aquest espai.
Aquí tenim un espai, doncs, a l'ús,
amb totes les comoditats, amb ombra, amb un espai molt gran,
i, per exemple, per acá dins, tancàvem la càmping,
però per tendes...
A banda d'això, també heu treballat activitats una mica paral·leles,
no?, tindrem ioga, tindrem xerrades,
també hi haurà mercat, i, evidentment, lloc per menjar.
Què ens destacaries d'una mica aquestes activitats paral·leles
que tindreu?
Bé, la idea d'aquest espai és un espai molt destacat.
És l'espai infantil, que entenem que avui dia
la canalla és molt important, la majoria tenen canalla,
i és un espai per treure el dia amb ells, també,
amb activitats, per treure amb ells, sí,
xerrades, talleres, també, per la canalla, espai infantil, perquè juguin...
Tenim la part de les xerrades, també, que és un... tenim una entitat aquí
a Tarrega, molt potent i molt bona, que és la Sol, i des d'aquí
llancem aquest espai de xerrades una mica de pensament més crític, no?,
anem a buscar una mica més enllà dels típics tòpics,
d'aquest típic... del que és l'equip social reggae,
i anem una mica més endavant, anem una mica més a remor al cap.
També tenim aquestes activitats de la zona de dansa
i els escènics, no tenim dansa, tenim joga,
tenim un taller, també, de moviment de cos,
anem a buscar una mica això, també,
de complementar una mica que no estigui música tothom, no?,
que marxar d'aquí amb la sensació de, hòstia, que guai,
mira, he fet moltes coses, he conegut gent, he fet aquesta història,
i clar, aquesta gent que estem aquí.
Fantàstic. I a part, això, doncs,
oferta gastronòmica per també no tenir que moure's del càmping
i poder menjar allà mateix, no?
Aquí, és el mateix, tenim la zona de tabaletes,
el que és una artesania, tenim la zona de subtracks, també,
tot el mateix, i estem al costat bé, però, bueno,
tenim aquí, si la gent no vol sortir, aquí tenim oferta gastronòmica
a diferents subtracks, variades, i llavors, igualment,
a la porta està a l'erreta, i que la gent a disfrutar de tard,
i aquest dia, també, molt bona oferta.
I bé, suposo que, bé, una primera prova,
però entenc que aquest festival potser ha vingut
per quedar-se, no? Com ho veieu des de l'organització?
Sí, sí. A nivell de Catalunya, hi hauria algun festival
o referent, ara per ara, a què es podria comparar,
per exemple, a nivell de Catalunya, el que intenteu fer aquí a Tàrrega
en aquesta primera edició?
Sí?
Quina previsió teniu des de l'organització
que pugui acollir d'aquest festival?
Entenc que ja teniu això ben anticipada d'entrades,
i, no sé, com està bullint l'olla
del vostre entorn?
Perfecte. Bé, recordem els nostres uients
que poden comprar aquestes entrades pel concert
de dissabte a la nit als Caps de Cartell
a la pàgina web de Ticket Trona
per 25 euros anticipada, com dèiem,
i a taquilla, a l'entrada es podrà comprar
el mateix càmping municipal al preu de 30 euros.
No sé, César, abans de tancar aquesta xerrada,
què diries a la gent que ens està escoltant?
Com els convidaries a tancar-se fins al càmping
aquest proper cap de setmana?
Perfecte. Doncs així ho farem,
aquest proper cap de setmana.
Recomanació de la setmana, també des de Ràdio Tàrrega,
com és aquest tàrrega,
és que hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona,
i també hi haurà més gent a la pàgina web
de Ticket Trona.
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i