Radio Targa, Gemma Carceller.
Bon dia és la una.
Passar tota una peregrinació de metges.
Te van enviant d'un especialista a un altre, d'una a un altre,
perquè avui en dia no hi ha una prova, un diagnòstic de Covid persistent.
O sigui, no hi ha un...
No, un marcador.
L'única manera que hi ha aquest diagnòstic de Covid persistent
és que quan tu t'has infectat del Covid,
la fase 1 d'aquell diuen que se'ls està positiu durant 7 o 8 dies,
llavors, al cap de 3 mesos, si continues arrossegant algunes d'LSEQLs
o tens algun símptoma diferent,
doncs és això, al cap de 2 o 3 mesos, si continues,
es pot considerar que ets un Covid persistent,
però no perquè te facin una prova i hi havia un biomarcador que et surti X.
Simplement és això, és temps, temps.
Així descriuen com se senten alguns dels membres de l'associació Long Covid
davant dels símptomes que pateixen des de fa mesos.
Al març van decidir constituir-se com a associació
per fer suport a les persones afectades per la Covid persistent,
també per buscar suport com a col·lectiu.
A més, a Tàrrega s'estima que una cinquantena de persones
podrien estar patint símptomes a llarg termini
des que es van contagiar del coronavirus.
De seguida, ampliem aquest i altres titulars del dia.
Abans, però, fem un copull al temps. Noelia García, bon dia.
Bon dia, avui pujant les temperatures de forma molt important
i atenció perquè continuaran pujant durant els pròxims dies
amb valors que podran superar els 35 graus.
De moment, avui, màximes de 35 graus a Balaguer, 34 a Lleida,
32 a Tàrrega, 30 a la Seu d'Urgell i 27 a Viella.
Avui serà un dia de calor amb celts clars i poc anul·lats.
Al Pirineu no es descarten núvols d'evolució que podrien
ocasionar xàfegs aïllats durant la tarda d'avui.
Avui esperem benflús del sud, amb ratges d'intensitat moderada
al sud de la depressió central.
És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Radio Tàrrega, 92.3 FM.
Avui és dimecres 5 de juny de 2024.
Fem un repàs dels titulars.
S'estima que una cinquantena de targarins i targariners
pateixen els símptomes de la Covid persistent.
Així ho ha apuntat a Radio Tàrrega, Mònica Capdevila,
una de les membres de l'associació Long Covid Lleida.
És una entitat que va néixer ara fa dos mesos amb l'objectiu
de donar suport a les persones afectades i visibilitzar
la Covid persistent com una malaltia amb entitat pròpia.
Segons l'OMS, entre un 10 i un 20% de la població mundial
que ha passat la Covid té símptomes perllongats en el temps.
Des de fatiga crònica o migranya, dificultats per concentrar-se
o pèrdua de memòria, entre altres.
Les persones afectades pateixen limitacions físiques i psíquiques,
en alguns casos de forma intermittent,
fins i tot anys després del contagi.
Aquesta patologia fa molt difícil
que els pacients puguin tenir una vida normal.
Escoltem l'experiència personal d'alguns dels membres de Long Covid
de la Mònica Capdevila, l'Anna Capdevila, la Jasmina Álvaró
i el Carles Gallart.
A la primera vacuna jo em vaig començar a trobar molt malament.
Vaig tornar a la feina, però molt malament era que no em podia aixecar al matí.
Però amb força i penes i treball, me n'anava amb el cotxe cap a la feina.
La feinada era meva arribar, fins que vaig dir prou, no puc.
Que et quedis amb un llit i que diguis només vull dormir.
Em vaig adonar que allò era més que una grip.
Veia que cada vegada tenia menys força, menys força, menys força.
Va arribar un punt que quasi no tenia ni força per parlar,
jo no podia parlar per telèfon.
El pensal de matí, com deia la Mònica, mai d'aixecar i mai de dutxar.
Vaig estar uzi, vaig estar entovada, vaig tindre un hemotòrax, molt patiment.
Que veies a l'hospital, que veies els infermers plorant, la impotència dels metges.
D'ells, bueno, estem aquí.
Jo vaig passar un Covid molt lleu, però em vaig quedar sense energia des del primer moment.
I li vaig dir al metge que no tenia energia, no em puc aixecar del sofà, no puc fer res.
I al cap d'un mes i mig vaig començar a tenir problemes de cor,
m'han operat del cor, he fet trombos, infars.
A dia d'avui, un dels principals problemes de la Covid persistent
és que no existeix una prova diagnòstica que permeti identificar la patologia.
Això provoca un infradiagnòstic en molts casos i alhora que els pacients es sentin molt incompresos.
En parlen el president i vicepresident de l'ONCovid, Joan Juncosa i Carles Gallart.
Peregrinació de metges.
Te van enviant d'un especialista a un altre a un altre,
perquè avui en dia no hi ha un diagnòstic de Covid persistent.
Una mica de manera que hi ha aquest diagnòstic de Covid persistent
és que quan tu t'has infectat del Covid,
la fase 1 d'aquell diuen que se'ls està positiu durant 7-8 dies,
al cap de tres mesos, si continues arrossegant algunes d'LSEQLs
o tens algun símptoma diferent, es pot considerar que ets un Covid persistent.
Segons Juncosa, tot això s'afegeix que la Covid persistent ha caigut en l'oblí.
Perquè llavors T100, nosaltres ho vam dir a la presentació, que és com un lema,
per primer cop ens vam sentir entesos i escoltats.
Clar, i quan t'ajuntes amb persones que estan patint el mateix que tu,
llavors comences a parlar el mateix idioma.
I dius, eh, és veritat, no m'ho invento, és que res està passant a tots.
Perquè hi ha un moment que els metges et feien pensar que no hi tocaves.
Els membres de l'ONCovid insisteixen en la necessitat d'apostar
a la investigació per evidenciar que la Covid persistent és crònica i sistèmica.
L'entitat té previst presentar una moció als ajuntaments per buscar el seu suport.
A l'hora de reconèixer aquesta patologia i així buscar solucions i eines
que facilitin el tractament i la vida dels pacients.
L'Ajuntament de Tàrrega i la Sarep han mantingut aquest dimarts
una primera reunió per buscar solucions a la situació dels veïns
del bloc del carrer Claravalls.
I han assistit l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijoan, el secretari Ramon Morell
i el regidor Silveri Caro i Miquel Nadal en representació de l'Ajuntament.
El president Javier Torres i l'assessor jurídic de la Sarep, Xema Sanjuan.
Segons Pijoan, ha estat un primer contacte, una primera reunió de treball.
Ha estat un primer contacte, una primera reunió de treball.
D'altres que hauran de venir, inevitablement.
Perquè sembla que el procés que hi ha darrere de tot plegat
serà un procés llarg, força llarg.
Hi ha hagut molts temes administratius que es dilateren al temps, etc.
Però bé, com a mínim, han posat damunt la taula les possibilitats,
les opcions que hi pot haver en diferents casos,
els possibles escenaris i ara, bàsicament, és això,
és continuar en contacte amb la Sarep.
L'alcaldessa ha afirmat que seguiran treballant per mediar amb el cas.
També ha remarcat la preocupació de l'Ajuntament
davant d'un possible desnonament
que afectaria una trentena de veïns del bloc 9 del carrer Clarabaj.
Per anar fent un seguiment d'aquest cas,
que, evidentment, ens preocupa moltíssim des de l'Ajuntament,
perquè són aquestes 36 famílies,
aquests 36 pisos d'aquest edifici del carrer Clarabaj número 9,
els quals transmetem, evidentment, tot el nostre suport.
Recordem que divendres passat el grup d'habitatge de Tàrrega,
una plataforma embrionària de la ciutat,
es reunia amb els afectats per conèixer la seva situació.
Això després que fa uns dies 36 dels 40 habitatges del bloc número 9
rebessin una interlocutòria judicial
que els obliga a deixar les seves llars on hi resideixen com a llogaters.
De la totalitat de pisos afectats, només n'hi hauria 3
que haurien aportat la informació necessària
i 33 estarien en situació de desnonament.
Segons aquest document, els afectats no poden presentar al·legacions
i estan obligats a complir l'ordre.
Actualment, l'edifici 9 del carrer Clarabaj
estaria en procés prèvi a la subhasta
perquè l'immobili es pugui comprar en mercat privat.
És en aquest impàs que la Cerepl,
encarregada de gestionar la hipoteca,
engega l'execució hipotecària.
I un total d'11.441 persones
són cridades a les urnes al municipi de Tàrrega
aquest proper diumenge 9 de juny
en motiu de les eleccions al Parlament Europeu.
El cens ha augmentat un 4,2%
en relació als anteriors comissis europeus
celebrats l'any 2019, quan hi havia registrats 10.973 electors.
L'Ajuntament de Tàrrega, mitjançant sessió extraordinària del ple,
va designar les persones que exerciran de president i vocals
a les meses del municipi,
així com els suplents si s'escau.
El sorteig es va realitzar entre la ciutadania
amb dret a vot de 18 a 70 anys d'edat.
La capital de l'Urgell,
que inclou també els pobles d'Altet, Claraballs,
la Figueirosa, Riu d'Ovelles, Santa Maria de Montmagastrell
i l'Emmedet del Talladell,
habilitarà el 9 de juny un total de 15 meses de votació
distribuïdes en 11 locals electorals.
Els electors censats al Talladell
hauran de votar al col·legi habilitat al Museu Tàrrega Urgell.
D'altra banda, els electors dels pobles d'Altet,
Claraballs, la Figueirosa, Riu d'Ovelles
i Santa Maria de Montmagastrell
podran votar al col·legi situat al local social d'Altet.
El subdelegat del govern a Lleida, José Crespín,
ha visitat la seu de l'11 a Lleida,
on han tingut una trobada amb el president
de l'entitat Marcelino Cid,
amb qui ha abordat la plena participació
de les persones amb discapacitat visual
a les eleccions europees.
A Lleida s'han gestionat cinc sol·licituds
del kit de vot accessible.
Dues a Lleida Ciutat i les tres restants a Mollerussa,
Gramunt i Alas i Cerc.
El kit, que prèviament s'ha de sol·licitar
el Ministeri de l'Interior,
és un maletí que ofereix al ciutadà amb discapacitat visual
tot el material necessari amb braille
per poder exercir el seu dret a vot de manera autònoma
i amb totes les garanties.
Els cinc ciutadans que han sol·licitat
el kit de vot accessible a la circunscripció de Lleida
recolliran aquest maletí el mateix diumenge, 9 de juny,
al col·legi electoral assignat.
He tingut cinc homes d'entre 30 i 40 anys
com a presumptes autors d'un delicte
contra la salut pública.
Més un d'ells també se l'acusa de l'autoria d'un robatori violent.
Les detencions són el resultat d'una investigació
oberta el 5 de maig de l'any passat.
Després d'intervenir un carregament
de 354 quilos de xist.
Ara fa un any, els Mossos van detectar
un grup de persones que volien robar la càrrega
d'un camió estacionat al pàrquing d'un restaurant
de Vilagrassa.
Es va muntar un dispositiu policial que va permetre
detectar un home a l'interior d'un vehicle
que feia tasques de vigilància.
L'home, al notar que la policia l'havia descobert, va fugir.
Finalment, però, se'l va interceptar
després d'un seguiment.
Els Mossos d'Esquadra van mobilitzar el camió perquè
ja sospitaven que transportava material il·legal.
L'endemà es va registrar al remolc
i el cul sota la càrrega il·lícita es van intervenir
354 quilos de xist.
La investigació apuntava que els lladres
no havien aconseguit sostreure la droga
des que no havien pogut moure les 18 tones de material
que hi havia al damunt.
Tot i això, van muntar un dispositiu de vigilància
per no perdre l'objectiu i intentar-ho novament
el dia següent.
Ara, en una nova fase, s'han investigat 5 persones més
relacionades amb l'intent de sostracció de la droga.
A més, un dels detinguts
també se'l relaciona amb un robatori violent
que hauria passat el setembre de l'any passat a Mollerussa.
En aquest cas, 3 encaputxats
van assaltar un domicili i van amenaçar
amb una pistola els propietaris.
El detingut se'l considera l'inductor d'aquest robatori.
Aquest cas continua obert
per tal d'identificar els autors materials.
La cega del cereal de sec ha començat amb males perspectives
per rendiments baixos,
que en alguns casos arriben al 70 i al 90% menys de producció.
Els motius són la sequera i els danys pels conills.
I les zones més afectades són el sud del Segrià,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
la part de l'Espanya,
el sud del Segrià,
la part baixa de la Noguera,
l'Urgell, la Segarre i la Conca de Barberà.
El responsable de cereal de Jard, Vicenç Pascual,
ha alertat que dos anys seguits a la baixa
amb costos de producció a l'alça
poden abocar molts petits productors a abandonar.
La valoració és molt negativa.
La veritat és que la cullida està sent pitjor
del que ens esperàvem.
La sembra ja va ser dificultosa.
Hi havia molta sequera.
Els conills han fet molta feina
i han deixat el cereal
el cereal molt tocat i quan han arribat les pluges
ja pràcticament no hi havia ni plantes,
hi ha parcelers de superfícies grans,
10 o 12 hectàrees que pràcticament
les conills ja no van deixar res.
I ara ja no queda res.
Les pluges han arribat tard en aquesta zona,
les zones del sud de Lleida, la Noguera Baixa,
l'Urgell, la Segarra també,
la Conca de Barberà,
les zones de secants més aris de Catalunya,
la collita serà tan desastrosa com l'any passat.
Per tot plegat, Jarc reclama mesures al Ministeri,
però també al Departament d'Acció Climàtica.
Nosaltres ja fa 15 dies, a través de COAC a Madrid,
ja vam enviar una nota,
ja vam fer una reclamació al Ministeri d'Agricultura
i al Departament d'Agricultura
perquè les zones de secants hi tenen suport,
perquè és que sense el suport,
dos anys seguits sense collita,
tal com estan els costos d'exploitació
i amb el problema cada vegada més gran
de la fauna de salvatge
és insostenible
i plegaran un munt de pagesos,
moltes explotacions no podran subsistir
i les que podran subsistir
serà gràcies a la ramaderia
que va associada amb elles,
però és que amb uns costos
i amb unes rendibilitats molt baixes,
cosa que dificulta enormement seguir endavant.
En condicions normals,
un cultiu de secar
produeix uns 2.000 quilos per hectàrea
i en guany, en el millor dels casos,
tot just s'arriba als 500 o 600 quilos.
La collita al cereal de secar
és tan dolenta en determinats punts
de les comarques de Ponent
que fins i tot hi ha alguns pagesos
que prefereixen més no-segar
perquè costa més diners el gasoil de la màquina
que el que poden arribar a recollir.
Això, no obstant, segons explica Vicenç Pascual,
en alguns casos no hi ha més remei que segar
igualment per netejar la finca.
No, està clar, és que amb aquests rendiments
s'ha de fer per netejar el tros
i per evitar altres problemes.
És el segon any consecutiu que la collita
és ruinosa en el cereal de secar.
Segons JARC, les zones més afectades
són les comarques de Ponent, el Camp de Tarragona
i el Baix Empordà.
Aquesta afectació es veu agraujada en molts casos
pels danys de la fauna salvatge, especialment els conills
i les glaçades tardanes que han acabat
d'amimbar les produccions.
On sí que hi haurà una bona collita de cereal
aquest any és al Regadiu.
El regadiu és un lloc on hi ha hagut algun problema
amb les dotacions de rec
i també en la fase inicial de creixement de la planta
es preveu una collita correcta
i en algun lloc bona.
D'aquesta manera registraran recoleccions
d'entre 6.000 i 8.000 quilos per hectàrea.
Els preus de venda per això van a la baixa
i els pagesos esperen que almenys es mantinguin
en 215-220 euros per la tona per l'ordi.
Pel que fa al blat encara és aviat per estimar un preu,
però actualment està fixat en 240 euros la tona.
Fins d'aquí una setmana,
no es començarà la cega de l'ordi al regadiu
i en 15 dies es passarà el blat.
Aquest dimarts l'aula d'extensió universitària de Tàrrega
ha posat fi al curs 2023-2024.
Una convocatòria que ha plegat 400 inscrits
l'any en què s'ha celebrat el seu 20è aniversari.
Segons el president de l'entitat,
Florenti Sanz ha estat un curs molt intens
pel canvi de presidència a l'aniversari
la xifra dels 400 inscrits.
A més, han signat un conveni amb la UDL
que els donarà seguretat de cara als següents cursos.
Sí, és l'últim dia ja.
Avui fem la col·lenda.
Crec que ha sigut un curs molt intens.
Primera, perquè ja s'han produït
una sèrie de fets importants,
com ser la celebració dels 20 anys de l'aula,
com ser el canvi de presidència
i després que hem assumit
un repte important,
que nosaltres teníem l'objectiu
d'arribar als 400 usuaris
i l'hem aconseguit.
Això és una bona notícia per tothom.
També hem signat la renovació del conveni
amb la UDL per totes les aules
que això ens donarà una continuïtat
i de passos també ens donarà una seguretat
de cara als propers cursos.
Durant aquest any s'han fet una trentena
de conferències, tres sortides
i també l'Assemblea General.
La col·lenda que s'ha celebrat aquest dimarts
ha anat a càrrec del periodista i escriptor Antoni Puigver.
Intentaré descriure el món contemporani
caracteritzat pel soroll,
per la confusió, per la incertesa,
per la polarització
i per un intent
que té l'ésser humà,
un salt antropològic
que està fent l'ésser humà
de passar de ser fill
de la creació, entre cometes,
passa a ser autocreador d'ell mateix.
De cara al curs que ve l'aula
es planteja canvis per millorar la seva gestió.
Collons de fons
Radio Targa,
92.3.
FM
Cas speaker
I en planar cultural avui destaquem
la Segona Conferència del Cicle de Conferències
partenences força des 1936 a 1939.
El Museu Tarrega-Urgell ofereix un nou cicle de conferències
aquesta vegada al voltant dels exilis
i les diàspores sota el títol de partences forçades.
Són tres convocatòries als mesos de maig, juny i juliol.
La propera cita, el dimecres 5 de juny,
analitzarà la qüestió dels exilis provocats per la Guerra Civil
1936-1939.
Serà càrrec de robent d'Oll Petit,
llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Girona,
investigació i membre del Consell Científic del Museu Memorial de l'Exili.
La conferència serà avui 5 de juny a les vuit del vespre
al Museu Tàrrega Urgell.
Radio Tàrrega 92.3 de l'AFM,
també a RadioTàrrega.cat.
Ens trobaràs a Facebook, Twitter i Instagram.
Entreteniment, actualitat i molt més.
I els esports avui amb el Club Natació Tàrrega.
Bon dia, fem el repàs setmanal
de l'activitat de la secció de bàsquet del Club Natació Tàrrega.
Aquest darrer cap de setmana ja s'han disputat pocs partits,
bàsicament finals.
Per començar, Emínia Masculí
va caure en un partit classificatori per al Campionat de Catalunya
contra el Sagrat Cor de Tarragona.
Després, el Senyor Ben Masculí va disputar una final a 4,
la qual van perdre a la final
contra el Cep Baifogona,
després d'haver-se imposat en la seva semifinal
al Club Bàsquet Trem.
Aquest cap de setmana es va imposar a la final a 4 del nivell B,
que es va disputar en el nostre pavelló,
després d'imposar-se al Club Bàsquet Balaguea a la semifinal
i al Club Bàsquet Pardinyers a la final.
Us deixem amb la crònica d'aquesta darrera final
a 4 dels Juniors Masculins
a càrrec del seu entrenador Francesc Xavier Teixidó.
Aquest cap de setmana es va celebrar la final a 4 B a Tarrega,
on a la primera semifinal
vam patir una mica al principi
i al final a la zona pàl·lofísica
el Club Bàsquet Balaguea no l'hi va aguantar
i vam poder decantar el partit al nostre favor
per poder jugar a la final.
I a la tarda de la final el Pardinyers groc
va ser un Tomahidake,
vam començar millor Pardinyers que nosaltres
fins que vam poder tancar la seva defensa zonal
en tir exterior
i vam poder jugar fort
fins poder emportar-nos la final al nostre favor.
És un acabament de temporada fantàstic
perquè he tingut moltes ganes d'anar a la final
i a la final.
És un acabament fantàstic
perquè he tingut moltes ganes d'anar a la final
i a la final hem guanyat un trofeu.
Gran actuació dels nostres infantils a la Copa Catalana B
disputada al Club Notació Reus-Ploms
tot i la poca representació masculina.
Aquest dissabte a Reus els nostres nedadors i nedadores
van aconseguir anar al 5è lloc
proclamant-se així el 15è millor equip de Catalunya
amb moltes millors marques personals i destacant
la mínima pel campionat de Catalunya d'Oriol Viles
en sembrassa i la mínima d'Espanya del Roger Martín
en 200 papallona.
D'altra banda, diumenge un petit grup del club
es va desplaçar a Andorra per competir al quart trofeu
a Andorra Van Open.
Destaquem la mínima de Catalunya
en 50 esquina solida pel Pau Prats
i la primera i segona posició de l'Alba Martínez
i la Júlia Mone respectivament en els 400 lliures.
Seguim treballant i aprenem per encara així
un final de temporada ple de campionats
amb molt bones perspectives.
I tanquem l'informatiu d'aquest 5 de juny de 2024.
L'hem fet possible tot l'equip de Radio Tàrrega.
Ens actualitzarem els apunts horaris.
Us esperem, com sempre, demà a partir de les vuit del matí
al de boca en boca amb la Leix Crut. Fins demà!