Bon dia, és la una, la demarcació de Lleida ha liderat el creixement econòmic de Catalunya
l'any 2023 amb un augment del producte interior brut d'un 4% interanual, un 1,1% per sobre
de la mitjana catalana, que és del 2,9%, segons les dades que la Cambra de Comerç de Lleida
i de Tàrrega han donat a conèixer la presentació de la memòria econòmica de Lleida 2023.
L'increment ha estat impulsat per la construcció, la indústria i el turisme, així mateix l'ocupació
ha tancat l'any amb un màxim històric de 192.855 afiliats, un 2,4% més respecte al 2022.
De seguida ampliem aquests i altres titulars del dia, però abans fem una ullada al temps,
Núelia García, bon dia.
Bon dia, avui serà un dia d'estiu i de calor i molta tensió perquè pugen les temperatures
i de forma més notable a zones de la depressió central.
Avui els termòmetres marcaran màximes de 37 graus a Lleida, 36 a Balaguer i a Tàrrega,
32 a la Seu d'Urgell i 29 a Biela.
Avui en general predominaran els cels poc anul·lats i al Pirineu no es descarten núvols d'evolució diurna
amb possibles xàfecs i tempestes durant aquesta tarda a la Vall d'Aran.
Avui vent fluix variable, predominaran la component sud amb ratxes d'intensitat moderada
durant aquesta tarda. És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Gràcies, Núelia, pel que fa a les dades d'ahir, ahir teníem una temperatura mínima de 18 graus
i una màxima de 34,6. La unitat mitjana va ser del 56% i el cop de vent més fort el teníem
quan passaven 5 minuts de les 6 de la tarda i va ser de 42,8 quilòmetres per hora.
Radio Targa 92.3 FM
Avui és dimecres 9 de juliol de 2024. Fem un repàs als titulars.
L'economia de la demarcació de Lleida continua en la seva recuperació després de la crisi derivada
de la pandèmia de Covid i creix un 4% el 2023. L'any 2021 va créixer un 6,5% i el 2022 un 3,1%.
Aquesta ràpida recuperació s'explica per la menor dependència del turisme estranger
i el major pes del sector agroalimentari, ha indicat la directora de la memòria econòmica de Lleida 2023,
Carme Poveda, que ha afegit que aquestes característiques fan que l'economia Lleida-Tana sigui més resilient.
El creixement de Lleida ha estat un 4% l'any passat en comparació amb el 2,7% de l'economia catalana.
Per tant, hi ha un diferencial positiu a favor de Lleida.
És important perquè Lleida no depèn tant del turisme i per tant l'impacte de la crisi de la Covid
no ha estat tan important com en altres territoris, té una economia més diversificada
i l'indústria agroalimentària no ha estat una indústria que ha patit molt les conseqüències de la crisi,
al contrari, s'ha beneficiat una mica de tot el que és que hi ha hagut a Europa en alguns productes i la pujada de preus.
Per tant, ha estat una economia més resilient, tegut també a tots aquests factors.
De la seva banda, el president de la cambra de Lleida, Jaume Saltó, ha qualificat les dades de positives.
Doncs el tema turisme, el tema de construcció, s'ha millorat i tot el tema de serveis, indústria, també ha millorat respecte als altres anys.
Tot i que l'agricultura ha frenat una miqueta, també suposo que temes de sequera, temes climatològics i tot això,
tot això ha fet que l'agricultura no hagi evolucionat com els altres anys, però serveis, indústria, estem evolucionant,
amb la qual cosa demostrem que l'economia de Lleida té una resilència i una diversificació, que això està fent que l'economia de Lleida es mantingui bé.
Hem de millorar moltes coses. Tenim necessitat de sol industrial, necessitem connectivitat digital,
necessitem infraestructures hídriques per a aquesta modernització i per a tota aquesta transformació que hem de fer.
També el president de la cambra de Comerç de Tàrrega, Jordi Seguí, ha valorat molt positivament aquestes dades.
Bueno, el valor, com no pot ser d'una altra manera, positivament.
Això demostra que tenim gent molt valenta, gent que aposta molt per les noves tecnologies, pels nous mercats,
i penso que, malgrat les nostres mancances a nivell demogràfic, som poca gent, malgrat certs centralismes que podem venir de fora,
la gent d'aquí estem treballant, estem tirant endavant, i si no tenim prou negoci, aquí el anem a buscar fora.
I això és una mica la història del territori de Lleida. Això ho lligaria una mica amb el tema de l'augment d'exportació.
A veure, des del teu negoci, a la teva zona ja has vendut el que has pogut, no d'on he permès,
i aquí som valents, ens anem a Europa, ens anem a Sud-amèrica, ens anem a Àsia, a vendre-ho, a fer negocis.
L'ocupació va tancar l'any passat amb un màxim històric de 192.855 afiliats, el 2,4% més que el 2022.
Destaque l'increment en la construcció, el més elevat de les quatre demarcacions i del sector industrial.
I així, la memòria matisa que el 79% de l'ocupació neta creada en termes absoluts es concentra en el sector serveis.
En canvi, l'ocupació a l'agricultura ha disminuït un 2,2%.
Durant els primers sis mesos d'aquest any, el nombre d'afiliacions confirmen el bon inici d'any en el mercat laboral a Lleida.
Les 215.298 afiliacions del juny són un 2,5% superior a la xifra del mateix mes de l'any anterior.
En 2023, les exportacions han augmentat un 0,8% i les importacions un 5,2%, amb dues assolint xifres rècord des de l'inici de la sèrie disponible.
Tot i això, el creixement de les exportacions s'ha moderat respecte als dos anys anteriors,
quan van augmentar un 14% el 2022 i el 17% el 2021, com recordava Carme Poveda.
Assoleixen xifres rècords, el turisme estranger és el que està creixent més,
amb una participació més petita respecte al turisme nacional,
però ja estaria un 17% per sobre de l'any 2019, les dades dels primers cinc mesos del 2024.
Això és un creixement molt important, en el cas del turisme nacional és un entorn d'un 100%.
Per tant, les dues creixen, estan en xifres rècords,
però el turisme internacional, potser perquè té també tradicionalment un pes més petit,
doncs ara està creixent més.
El primer sector exportador, les fruites, hortalisses i llegums,
han augmentat un 8,7% fins als 630 milions d'euros exportats.
El segon sector exportador és el dels greixos i olis amb 449 milions,
seguit dels productes càrnics amb 359 milions i els pinços animals amb 241 milions.
El pes d'aquestes quatre activitats en el total exportat a la demarcació és del 57%,
quan en les importacions, el sector líder és el dels cereals,
El 2023 ha registrat un increment del 39%,
així les importacions d'aquest producte a la demarcació s'han triplicat entre el 2021 i el 2023.
L'any passat, el nombre de turistes allotjats en hotels de la demarcació va augmentar un 4,6%.
Per demarcacions, només els comarques de ponent no s'ha superat la xifra de viatgers d'abans de la pandèmia.
En els primers cinc mesos d'aquest any, el nombre de turistes allotjats en establiments hoteles a Lleida
ha crescut un 9,1% respecte al mateix període de l'any 2019, abans de la pandèmia.
Aquest creixement és més positiu que el 5,5 registrat pel conjunt de Catalunya.
Segons la procedència, els turistes nacionals han augmentat un 7,2% i els estrangers un 16,7%.
Segons les càmbres de Lleida i Tàrrega, l'economia de les comarques de Lleida ha continuat creixent
durant la primera meitat de l'any 2024 gràcies a la bona evolució del mercat laboral,
a la moderació de la inflació i al vigor del sector turístic.
Davant d'això, preveuen que aquest 2024 el consum privat serà el principal motor de l'economia
i que la inversió millorarà sobretot de cara al 2025.
Estimen que el PIB català creixerà clarament sobre el 2% aquest any i el proper 2025.
Tot i això, es manté la incertesa associada als conflictes geopolítics
i a un escenari de reducció de tipus més lent del previst.
Per tot plegat, l'ens preveu una certa moderació en el ritme de creixement econòmic
de cara al tercer trimestre després d'una primera meitat de l'any molt positiva,
si ve afirmant que l'economia continuarà en expansió.
Radio Tàrrega, 92.3 FM
I canviem d'àmbit informatiu, les 10 càrites diusessanes amb seu a Catalunya
han alertat que les desigualtats han augmentat considerablement en els darrers anys
i que la distància entre les classes socials que tenen més ingressos
i les persones amb menys recursos s'han accentuat.
Marta Fortuny, coordinadora de l'àmbit social de Càrites Catalunya
i la vicedirectora de Càrites diusessana d'Urgell
han explicat que els efectes de les crisis que s'arrosseguen des de l'any 2008,
l'econòmica, la de la Covid-19 i la que es deriva de l'escalada de preus del darrer any,
segueixen molt presents entre les famílies amb menys recursos.
La distància de la riquesa de les persones més riques que són les que viuen als cinquè pis
i les més pobres que són les que viuen al primer pis
és set vegades més alta que fa tan sols deu anys.
En aquest sentit, ha apuntat que l'habitatge segueix sent un dels principals problemes estructurals.
L'habitatge és un dels primers problemes, un dels principals problemes estructurals.
Les llars vulnerables tenen dificultat d'accés a l'habitatge.
Les persones que viuen al primer pis i, per tant, les que tenen les rendes més baixes
destinen el 43,1% dels seus ingressos al pagament del lloguer,
mentre que les més riques, els que viuen al cinquè pis, tan sols hi destinen el 10%.
Aquesta precarietat d'accés a l'habitatge
i hem de sumar la precarietat laboral,
que persisteix en molts col·lectius.
Aquesta situació s'hi suma a una pobresa laboral creixent en feines precàries
i una economia submergida cada cop més extensa.
L'estudi posa de manifest que l'economia submergida és una realitat
i que sense ella la revolta al carrer ja s'hauria produït.
També recordem que l'administració ha de posar les persones
en situació de més vulnerabilitat al centre de les polítiques públiques
i que això hauria de ser la principal prioritat.
La pobresa continua tenint rostre de dona,
ja que, d'acord amb la memòria,
el 59% de les persones ateses corresponen a usuàries femenines
i aquesta problemàtica cada cop té més impacte sobre els infants.
Segons l'informe Les Llars amb Nens i Nenes i Adolescents,
tenen una taxa de pobresa i exclusió més elevada que la resta,
amb conseqüències en el futur dels nens i nenes i adolescents.
Segons la memòria, el 44% de les llars no poden pagar les despeses escolars.
El 59% no disposa d'internet més enllà del mòbil.
El 47% ha hagut de deixar de comprar els medicaments necessaris
i el 87% ha hagut de reduir activitats d'oci.
En aquesta línia, la memòria ha indicat que les persones ateses
per caritàs a Catalunya només el 9,8% són perceptors
o bé de l'ingrés mínim vital o de la renda garantida de ciutadania.
Pel que fa a la procedència de les persones ateses,
ha treballat que els usuaris són de l'Amèrica del Sud i l'Amèrica Central
i continuen en un percentatge alt del 41%,
mentre que els nascuts a Àfrica representen un 23%
i els nascuts a l'Estat un 24%.
Pel que fa a la situació administrativa,
destaque l'augment de 7 punts percentuals dels usuaris
que es troben en situació administrativa irregular, un 41%.
Continua amb més temes de l'informatiu.
El virus de la llengua blava continua expandint-se a Catalunya.
El Laboratori Nacional de Referència del GT
va confirmar aquest dilluns 26 nous casos.
D'aquesta manera, ja són 46 els focus confirmats oficialment,
segons informa el Departament d'Acció Climàtica.
Amb aquesta nova declaració, la zona restringida es veu modificada
i passa a englobar tot el territori de Catalunya.
La setmana passada es va iniciar la campanya de vacunació massiva
en front de la llengua blava do Vins de més de tres mesos a Catalunya,
tot prioritzant les demarcacions de Girona, Barcelona i Lleida.
La conselleria afirma que ja s'han suministrat més de 30.000 dosis.
Pel que fa al bubi, la previsió és disposar de dosis la setmana vinent
i iniciar la campanya de vacunació en aquesta espècie.
El Departament d'Acció Climàtica ha anunciat una compra d'urgència
de fins a 3 milions de vacuners
que aniran arribant progressivament.
D'altra banda, el sector remader, representat per Revolta Pagesa
i altres entitats, han iniciat una campanya a les xarxes
amb l'etiqueta Xai del territori
per animar els ciutadans a consumir el producte.
L'acció s'ha fet després del recent brot de llengua blava
que, si bé no afecta als humans ni a la qualitat de la carn o llet,
podria fer caure les vendes.
Així ho explica Arnau Vilumara de Revolta Pagesa.
Per ajudar sobretot els pastors, els remaders,
a que tinguin una venda si pot ser més directa
per valorar una mica més el producte
i llavors que el consum del xai que fa molts anys que està en decadència
pugui mantenir-se o fins i tot augmentar una mica,
que serà la manera d'ajudar més els pastors.
També us diem que el jaciment ibèric del Molí d'Espígol
acollirà el dijous 18 de juliol un espectacle familiar
dins el festival A Dos Metres.
L'Ajuntament de Tornebous, impulsor de la iniciativa
i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural,
responsable de la gestió del monument,
col·laboren en aquest acte del festival A Dos Metres
per dinamitzar les polítiques municipals
de cultura, patrimoni i turisme.
La companyia Farreys Brothers, i si hi interpretarà l'obra teatral
OIU, l'Horrible Història de la Humanitat,
dirigits per la pallassa Marta Sitjà.
Un espectacle familiar que s'inicia quan les obres d'un aparcament
deixen al descobert les restes d'un jaciment arqueològic.
A partir d'aquí, els protagonistes de la història,
un arqueòloga i els seus ajudants,
reflexionen sobre la història de la humanitat
i la condició humana, i ho fan de forma irreverent i provocadora.
En propostes com aquestes, vol generar espais de trobada
i descoberta del patrimoni cultural i natural del municipi
mitjançant una programació conformada per diferents disciplines
d'art escèniques i musicals.
L'actuació començarà a les 9 del vespre
i l'entrada serà una aportació voluntària de dos euros.
A dos quarts de vuit de la tarda hi ha també programada
una visita guiada gratuïta per conèixer el jaciment.
I continuem amb més matèries.
El dissabte 13 de juliol, Tàrrega celebrarà la 18a edició
de la seva nit de l'esport per homenatjar les persones i entitats
que han brillat en aquest àmbit durant la darrera temporada.
Organitzat per la regidoria d'esports,
els esdeveniments presenten guany tres tipus d'exèrcits especials,
projecció esportiva destinat a joves talents
que ja destaquen en les seves disciplines,
trajectòria i resultats com a reconeixement esportistes
i servidors de l'esport pels seus èxits i dedicació
i aniversaris d'entitats com a celebració dels clubs
i associacions que compleixen anys tot fomentant
l'activitat física i l'esport a la ciutat.
Silveri Caro és el regidor d'esports de l'Ajuntament de Tàrrega.
Aquí el que volem és homenatjar les persones,
els clubs, els equips que han tingut especial èxit
pel resultat o per la trajectòria o per la dedicació
perquè sumereixen i fem cas al que ens demanen
els clubs i les entitats,
donem aquest reconeixement al que ells ens proposen
i després, directament des de la regidoria,
cada any fem uns excèrcits especials
per la projecció, per la trajectòria
o pels resultats a diferents persones.
En el decurs de la gala, que tindrà lloc al Teatre Taneu
a partir de dos quarts de nou del vespre,
es lliuraran un total de 34 reconeixements.
A més d'11 excèrcits especials en les categories esmentades
també s'entregaran 23 premis a persones i equips
nominats pels mateixos clubs esportius de Tàrrega,
12 guardons individuals i 11 per equips.
Si fem els excèrcits especials,
en l'àmbit de la projecció esportiva
aquests es concediran les següents persones.
Quan a l'àmbit de trajectòria i resultats
els excèrcits especials són per les següents persones.
Òscar Soler Castells, a títol pòstum,
per la seva dedicació al club natació Tàrrega durant més de 30 anys.
Finalment, en l'àmbit d'aniversaris d'entitats,
els reconeixements són per...
Club Esportiu Alba, 30 anys de carrera professionals
en un referent de l'esport adaptat a Tàrrega.
Actualment es troba en un moment de creixement posicionant-se
com un club més i donant l'oportunitat a totes les persones
de realitzar activitat física.
El club natació Tàrrega és l'únic club natació Tàrrega
com a centre pioner a Tàrrega en instal·lacions
i activitats dirigides. Va ser la primera escola de dansa
i únic centre de spinning oficial a la ciutat.
Societat de Casadors de Tàrrega, 20 anys organitzant
la Fida del Casador promovem les activitats a l'aire lliure,
la natura, la fauna, l'esport i els beneficis de la casa
com a element regulador del medi ambient.
Club natació Tàrrega, 75 anys, donen valor a la base esportiva
i informació i projecció de la ciutat. L'any 2011 inaugura
el seu nou pavelló amb tres pistes, vestidors, restaurant
i altres serveis. A dia d'avui compta amb 400 esportistes
i 650 socis.
A banda dels homenatges, la nit de l'esport targary promou
els valors de l'esport, la dedicació i el treball en equip.
Aquesta cerimònia anual serveix per reconèixer
la contribució dels esportistes, entrenadors i entitats esportives
de la comunitat de Tàrrega.
Radio Tàrrega, 92.3 FM.
I en la plana cultural avui destaquem el cicle de cinema
a la fresca amb la projecció de la pel·lícula Saben aquell
de David Trueba. Saben aquell s'ambienta en la Barcelona
del tardofranquisme i la transició.
El film retrata els inicis als escenaris d'Eugeni Joffre,
el popular humorista conegut com Eugenio, així com la seva
relació amorosa amb la Conxita. David Verdaguer
es posa l'apell d'Eugenio en aquest film de David Trueba.
La regidoria de cultura ofereix una selecció de títols
destacats de la darrera temporada cinematogràfica,
donant suport al sector de l'audivisual català i als films
doblats en llengua catalana. Són quatre sessions a la fresca
i amb caràcter gratuït, els dimecres de juliol,
a les deu de la nit, a la plaça de les Nacions en s'estat.
I donem pas ara als esports. Avui tenim esports.
Anem fins al Club Natació Tàrrega per compartir una crònica
de natació d'aquest passat cap de setmana.
Club Natació Tàrrega, secció natació.
Vial Gavernet, campió de Catalunya amb 50 i 100 lliures.
Aquest cap de setmana s'ha disputat el campionat
de Catalunya Junior i trefou de Ciutat Mataró, competició
inclòs de dins del circuit català de l'Eixample.
El club natació tàrrega és un club de l'Eixample
de Ciutat Mataró, competició inclòs de dins del circuit català
de trofeus, on el club natació tàrrega
hi participava amb quatre nedadors.
Vial Gavernet, Carles González, Pau Prats i Blai Escolà.
Molt bona actuació de tots ells que van defensar
amb determinació les proves i on en Vial Gavernet
es va classificar en dues finals i es va campiar
campió de Catalunya amb 50 i 100 lliures.
A més de les dues medalles d'or, on va quedar
20è júnior en 200 lliures des del 2007,
en el 50 va quedar 43è júnior i 16è del 2007
i en 400 lliures va quedar 31è júnior i 16è del 2007.
La Carla González va nedar dues proves,
el 50 lliures i el 50 esquena, quedant 58ena
i 79ena absoluta del trofeu respectivament.
En Pau Prats va nedar el 50 metres esquena,
quedant 68è júnior de Catalunya i 19è del 2007
i en la prova dels 200 esquena va quedar
39è júnior i des del 2007.
En Blai va nedar el 100 papallona,
quedant 86è absolut del trofeu.
I d'aquesta manera tanquem l'informatiu
d'aquest 10 de juliol de 2024.
L'hem fet possible tot l'equip de Ràdio Tàrrega.
Ens actualitzem els apunts horaris.
Us esperem, com sempre, també demà,
a partir de les vuit del matí,
a l'Ajuntament de Barcelona.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Home, where my heart is Home, where my love lives
Home, my beginning and end Home
Look at all the colours wild Wonderful and true
Your breath light as a feather Like little whispers in the room
Home, where my heart is Home, where my love lives
Home, my beginning and end Home
Home
Home
Home, where my heart is Home, where my love lives
Home, my beginning and end Home
Home, my beginning and end Home
Why does it take so long To find my way, to find my place
Did I hear you wrong, Lord? I have made mistakes
We're holding on It won't be long
We're finding our way In our own time
Lord knows I try
Home, how are you doing these days? Did you find love in the words I prayed?
I'm sorry I have been away Shame is a hurricane
Can you hear this song, Lord? I just need some grace.
As you look back over your life, will you miss all that wasted time?
It burns bright and passes by, it goes so fast, it goes so fast now.
We're holding on, it won't be long.
We're finding our way in normal time.
Lord knows I try.
We're finding our way in normal time.
We're finding our way in normal time.
Si anem a la fresca 2024...
Dimecres 10 de juliol, Sabent Aquell, la pel·lícula sobre la vida de l'humorista Eugenio, ambientada a la Barcelona de la dècada del 60 i 70.
Això de formar un grup ho deia de debò.
Pareix tímid, oi?
Magistralment interpretada per David Verdaguer sota la direcció de David Troéva.
Recorda, dimecres 10 de juliol, a les 10 de la nit, organitza Regidoria de Cultura.
Moltes ciències a l'estar casada com un pallasso.
I via endavant.