Notícies, edició migdia, ràdio Tàrrega, Aleix Cruz.
Bon dia, és la una, som a la setmana de Fira Tàrrega,
i aquesta, la 44a edició reivindica el joc i la interacció
entre el públic i els artistes d'Arts de carrer
amb més d'una desena d'obres que proposen els visitants
passar de ser mers espectadors a participar i jugar de manera activa.
I és que el joc és el leitmotiv d'aquesta edició
que té l'objectiu de reivindicar la interacció entre públic i artistes.
Seguint aquest fil, 11 de les 51 propostes programades
requereixen la participació activa de la gent,
pel que fa a les entrades en guany hi ha més de 17.000 seients disponibles.
De seguida ampliem aquest i d'altres titulars del dia,
abans però fent com sempre un cop d'ull al temps,
Noelia García, bon dia.
Bon dia, avui dilluns comencem la setmana
amb cels poc ennoblats amb alguns núvols alts durant aquest matí,
tendint a cels ennoblats al Pirineu i a variables amb núvols a la resta.
Molta atenció aquesta tarda al Pirineu
perquè s'esperen xàfecs i tempestes que també podran arribar
a la resta de la meitat nord,
amb possibilitats que siguin localment forts
i acompanyats per Cala Marça.
Tenim avís per precipitacions que podran acumular
fins a 20 litres per metre quadrat en una hora.
Avui les temperatures màximes pugen lleugerament,
32 graus a Balaguer, 31 graus a Lleida i a Tàrrega,
28 a la Seu d'Urgell i 26 a Viella.
Avui en general vent fluix del sud,
és una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Gràcies, Noelia, pel que fa a les dades meteorològiques d'ahir,
a la meitat del termòmetre s'enfilava
a una temperatura màxima de 30 graus i mig,
la mínima situava en 17 graus i mig.
La humitat mitjana va ser del 67% i el cop de vent més fort
el teníem quan mancaven 8 minuts per les 5 de la tarda
i era de 30,6 quilòmetres per hora.
Avui és dilluns, 2 de setembre de 2024.
Fem un repàs als titulars del dia.
Som a la setmana de Fira a Tàrrega
i aquesta 44a edició reivindica el joc i la interacció
entre el públic i els artistes d'Arts de carrer
amb més d'una desena d'obres que proposen els visitants
passar de ser mers espectadors a participar i jugar de manera activa.
Segons ha explicat la directora artística del certamen,
Anna Giribet, la qual també ha valorat la programació
equilibrada i diversa d'enguany en quant a formats,
disciplines i conceptes.
La programació inclou varietat en tots els aspectes,
varietat en formats, grans formats i petits formats,
mitjans formats, varietat en disciplines,
tenim teatre, però també hi ha circ, hi ha dansa,
hi ha instal·lacions, hi ha propostes,
hi ha varietat de conceptes,
conceptes que van des del pur entreteniment
fins a peces més referents a la mort, a la vida,
passant per temes literaris, per temes poetis,
la paleta de colors que hem volgut oferir
en la programació tant de continguts com a nivell de format
és variada, que pensem que és el que ha de ser un mercat
que ha d'oferir als programadors,
la varietat de propostes,
de colors i de gust.
El joc és el leimotif d'aquesta 44è edició de Fira Tàrrega
que tindrà lloc aquesta setmana del 5 al 8 de setembre
amb l'objectiu de reivindicar la interacció
entre el públic i els artistes. Seguint aquest fil,
11 de les 51 propostes programades requereixen
participació activa de la gent.
Així ens ho explica la directora artística de Fira Tàrrega,
Ana Girivet.
A més a més, volíem que la gent, durant aquesta hora
o aquesta mitja hora que duren els espectacles,
es tregués la capa de preocupacions i que realment
col·laboressin entre si, que fessin equip,
que es fixessin amb l'altre, ja sigui per competir o per col·laborar.
Llavors, el tema del joc és una de les característiques
més rellevants del teatre en general.
A més a més, aquí a les Terres de Lleida,
tot el que fa referència a la creació d'instal·lacions
tenim companyies cap de banteres a nivell internacional
que també volia ser un petit homenatge.
Per tant, jugarem aquest any, volem que la gent vingui
i que es trobin aquestes propostes i que s'impliquin
i que juguin, que participin i que riguin molt.
Si és una característica que hi ha en les últimes edicions,
ja fa uns quants anys que venim reivindicant,
que és aquest públic actiu que moltes vegades
generen les arts de carrer, que és una de les singularitats
fa anys que venim reivindicant això del públic actiu
que no s'hi val venir a seure i rebre com un públic passiu,
sinó que demanem, en aquestes 11 propostes,
que el públic sigui actiu, que el públic jugui,
que s'impliqui, perquè d'altra manera
la peça teatral no pot continuar endavant.
A la vegada, Girivet diu que la Imotiv també vol retreure
un petit homenatge a les companyies del país
dedicades a crear instal·lacions de joc,
és el cas, per exemple, de les companyies
Toms creatius de Bellputx i Toc de Fusta de les Avellanes.
Una de les propostes d'enguany
que necessita la participació de públic voluntari
és l'espectacle de Gran Format Carrer 24 de Sol Picó.
Després del retorn dels espectacles de Gran Format l'any passat,
la companyia presenta a l'Espai de l'Or del Barceloní
una peça on 11 intèrprets reflexionen sobre la paradoxa
de la solitud en la societat actual.
El pressupost es manté des de fa uns anys al voltant
d'1,2 milions d'euros mentre que, per contra,
els costos no han parat d'incrementar tant pel que fa
als catxers de les companyies com als preus dels serveis.
Girivet afirma que actualment estan una mica al límit.
Sí, el pressupost es manté igual,
vull sempre dir que si es manté igual és que ens baixa
perquè tot el que fan els costos en general
han augmentat tant els catxers de les companyies
El pressupost es manté igual però, d'altra banda,
els nostres costos són superiors. Per tant, si el pressupost és igual,
pensem que any a any es va disminuint.
Realment es necessitaria una injecció de diners
per tornar a poder fer, a produir,
a poder exhibir amb condicions.
Realment estem una mica al límit a nivell estructural.
No, no, és en general el contrari al nivell de companyies.
El programa continua sent el mateix,
hem de fer mil i una per rascar al màxim.
Aquest any també hi havia una de les grans sponsors
que ha acabat el contracte, hem de buscar nous finançaments
que també ens vinguin de les institucions
i de les empreses privades, que està costant molt.
Llavors, bueno, és un tema que no és fàcil.
En un esdeveniment d'Arts de carrer on els ingressos que tu pots
obtenir a nivell de les entrades és limitat
perquè el que sí que oferim és molta quantitat de propostes
per anar a la democratització cultural.
El certament està consolidat com un espai de referència
dins el sector de les arts escèniques.
Ja hi ha confirmats 1.065 professionals de 566 entitats.
D'aquests, el 65% prové de Reu de Catalunya,
un 15% de la resta de l'Estat i el 20% restant és internacional.
Hi participen professionals de 29 països,
entre els quals hi ha els països recurrents com ara
França, Portugal i Itàlia, i d'altres menys habituals
Pel que fa a les entrades,
en guany hi ha més de 17.000 seients disponibles,
la meitat dels quals és reservat a professionals.
Això a banda dels 26 espectacles de carrer gratuïts.
La directora artística ha afegit que la venda d'entrades
està anant bé i que ja s'ha venut al 50% de les localitats disponibles
unes 7.800 entrades entre les venudes i les invitacions.
Alguns espectacles amb aforament reduït
ja han exaurit les entrades des de fa dies.
L'edició d'enguany és la primera des de la renovació d'Ana Girivet
al capdavant del certamen pels pròxims cinc anys.
Girivet, que ocupa el càrrec des de l'any 2019,
diu que el nou nomenament es trasllada a l'edició d'enguany
amb solidesa després que el quinqueni anterior
estigués marcat per la pandèmia.
Aquesta edició que ve es trasllada amb solidesa, jo en diria.
Tornem una altra vegada al que s'havia fet ja
abans de la pandèmia, però amb garanties,
és que una altra vegada l'aturada de la pandèmia
no va fer desestabilitzar no només a nosaltres,
sinó a tothom en general.
Ara ja tornem a estar encarrilats,
mil programadors acreditats, 51 companyies al programa.
Vull dir, la cosa està més que sòlida.
Jo penso que és una trobada professional
de descoberta i coneixement del sector indispensable
i penso que el quinqueni comença amb bon peu
amb moltes coses encara per endavant.
5 anys són molts anys i hi ha moltes coses
encara per fer, coses per millorar
i aquí estem a peu de canó.
I continuem amb més informacions.
6 anys i veí de Tàrrega moria aquest dissabte a la tarda
en un accident de trànsit a l'autovia A22 al seu pas
per Montsó a l'Aragó. Segons informava la Guàrdia Civil,
la víctima era el conductor d'un camió articulat
que sortia de la carretera pel marge esquerre,
topava amb la barrera de seguretat i volcava.
Arran de l'accident, l'home moria.
Els serveis d'emergència es revien l'avís
cap a un quart i cinc minuts de vuit del vespre de dissabte
a l'autovia A40. El camió transportava
porcs vius a banda de la Guàrdia Civil
que activava tres patrulles, també anaven
fins al lloc dels fets, una dotació dels bombers,
una ambulància del 061 i un servei de protecció civil.
I també us diem que a Tàrrega
s'assomava aquest domenge la celebració
de la jornada europea de la cultura jueva.
Amb aquest esdeveniment internacional
que arriba en guany a la seva 25è edició,
la capital de l'Urgell va fer valdre una vegada més
la seva riquesa patrimonial i històrica de l'època medieval.
S'ha ofert una visita guiada per l'antic call
que inclòs per primera vegada l'anomenat
Forn dels Jueus. Es tracta d'un espai situat
a la planta baixa d'un edifici privat del carrer L'Estudi
que des del cicle XVII va quedar integrat
dins la casa de Cal Jové. Gràcies a la bona entesa
amb els seus propietaris, s'ha pogut obrir les portes
de l'immoble i veure de prop els elements arquitectònics
que encara s'hi conserven. Els experts estimen
que en aquest emplaçament s'ubicava el forn de pa
dels jueus que habitaven al call Targary.
Oriol Saula és el cap d'arqueologia del Museu Tàrrega Urgell.
El Forn dels Jueus és un espai que forma part
de la casa de la família Jové, és un espai del carrer L'Estudi
i que sabem que era exactament en aquell indret.
A més, el segle XVII encara es mantenia
el tapònim de Forn dels Jueus en aquell punt
i normalment ha estat tancat perquè és un espai
que va ser un restaurant fa un temps, però ara
estava tancat des de fa temps i la família Jové
ha tingut la mobilitat de deixar-nos la clau
per poder-los ensenyar aquest espai aquest cap de setmana
durant la visita guiada.
Sense sortir del call, els visitants es desplaçaven
després a la casa de Bram Shalom, l'edifici que ha estat objecte
d'un acurat procés d'adequació i museització.
Inaugurada l'any 2022, la casa de Bram Shalom
i ofereix una mirada íntima a la vida quotidiana dels Jueus Targarins.
La singularitat de la llar de Bram Shalom, reconegut escriptor
i filòsof de l'època medieval, rau en el fet que s'ha pogut
conservar fins a l'actualitat bona part de la seva estructura
medieval original.
És la casa del metge i filòsof Jueu de Targa a Bram Shalom,
una persona que va viure el segle XV a la nostra ciutat
i era un Targarí de fama universal,
perquè la seva obra literària es va publicar
a diferents índrets del món en aquell moment.
L'itinerari, també fet parada a la sala permanent,
tragèdia al call Tàrrega 1348, ubicada al Museu Tàrrega Urgell.
És un espai on es conserven objectes de l'antic call Jueu
i de la necròpolis Jueva de les Roquetes.
La sala es debeixir un testimoni viu de l'impacte històric
que la comunitat jueva va exercir a la vila medieval
fent un especial incís en el violent programa
que va succeir l'any 1348.
La Jornada Europea de la Cultura Jueva és una iniciativa
de l'associació europea per la preservació i promoció
de la cultura i el patrimoni Jueu.
Tàrrega s'hi suma activament des de l'any 2018.
El programa es completarà dimecres 11 de setembre
diada Nacional de Catalunya amb una jornada de portes obertes
a l'Espanya.
Anem ara cap a la Sagarra ja que el descens del personatge
ha estat el fil conductor de l'espectacle central
de l'Aquilarre 2024 amb una posada en escena
amb estructures mòbils i que ha mobilitzat una vuitantena
d'actors i figurants a l'EA Teatre reivindicant
l'empoderament de la dona. De fet, i per primera vegada
als gairebé 50 anys de la festa, el moment de l'escorreguda
ha tingut una figura femenina de protagonista, l'Illit,
a més del mascle cabró. El punt final, una nit de foc,
esoterisme i bruixes, el posava al foc aral,
i a les xifres d'enguany s'ha solit record d'assistència
amb 35.000 persones i s'han cremat 350 quilos de pólvora.
La festa més important i multitudinària de la capital
de la Sagarra ha dedicat l'edició d'enguany a reivindicar
l'empoderament de la dona a través de la figura
de l'Illit, la primera dona predecessora d'EVA
que es va negar a sotmetre Saddam i que aquesta llibertat
la va portar a baixar fins a l'infern. Les societats l'han convertit
en un emblema del mal i dels pecats associats als plaers,
l'espectacle ha explicat el coedirector de l'espectacle
Paul Bosch, a més d'això ha portat a voler canviar
aquesta visió i reivindicar-la. L'espectacle dirigit
per Paul Bosch i Gemma Oriol ha arrencat amb l'encesa
de la universitat i s'ha convertit en el paradís
dels moments abans de la marxa de l'Illit.
Clar, en el moment en què vam decidir ficar una polla enorme,
jo crec que ja volíem ser reivindicatius d'alguna cosa,
o com a mínim intransigents, i aquest any ho volem seguir sent.
Reivindiquem la figura de l'Illit, que és una figura
per antonomàcia de reivindicació del paper de la dona
i d'aquesta figura, perquè la història de l'Illit
explica aquesta versió alternativa del genesi,
en què Déu va crear Adam i Eva, els dos des del fang,
en les mateixes condicions, i l'Illit no es va sentir
acòmoda o no volia sotmetre'ls als directrius d'Adam
i va decidir fugir del paradís, convertint-se així
en l'emblema del mal que associem a la feminitat
i tot això tan cristià i tan catòlic,
doncs ara volem reivindicar aquesta figura
i, evidentment, donar-li un altre munt de vista,
donar-li valor al seu paper que va tindre en la mitologia.
Això donava pas al descens de la protagonista
fins a un infern ambientat com un cabaret
on es feien els actes centrals de la nit,
el vall de la polla, la invocació i l'aparició
del mascle cabró i el vall de diables.
I és que per primera vegada aquest acte
va tenir dos protagonistes, el masculí i un defemení
que significava l'Illit.
El punt final el posava al foc aral, tot plegat
combinat amb música en directe amb lletres originals
creades per a l'ocasió.
Escoltem Paul Bosch, director de l'Aquilarre.
L'Aquilarre està en marxa dins d'una liturgia,
llavors partim de la mateixa posada de escena
que fa que el racó fem la invocació del mascle
i l'escorreguda.
Com ja portem molts anys des de la teatre,
el que juguem és a construir vestides, estructures altes
on pugui veure molts personatges, que hi hagi música en directe
i a part d'això també estructures mòbils
que ja des de fa tres anys els està construint al directe.
L'Aquilarre 2024, que fa possible el teixit associatiu
del municipi, ha batut un nou rècord d'assistència
a 25.000 persones, segons ha explicat el paent cap
de Cervera, Jan Pomés. A d'aquests, 25.000 provenen
de fora del municipi i això fa que la paeria vulgui
replantejar la manera de gestionar aquest volum de gent.
Pomés ha destacat que la gran ocupació del càmping
que ha exaurit les 400 places i també la bona assistència
de la Fira del Gran Boc.
Estem molt contents perquè comparat amb totes les edicions anteriors,
sobretot ja després del post-Covid, aquest any batim rècords
i l'any passat pel tema de la pluja va fluixar una miqueta
amb aquesta por que si ploraria o no ploraria, però aquest any
estem batent rècords des del primer dia del dilluns que va començar
a l'Aquilarre, però el dilluns, dimarts, dimecres, dijous.
Divendres ahir va ser molt ordinari, sobretot amb aquesta recuperació
dels espectacles de l'avantocada, i aquest any està sent ja
la Fira del Gran Boc també complet, el càmping està complet,
tot ha sigut un èxit i estem molt contents perquè tot això
estigui tirant endavant. Al càmping hi ha unes 400 persones
que estan a florament complet, o sigui, no van poder entrar
més que les 400 que hi havia a classes. Esperem que nosaltres
no fem una valoració d'avui, sinó que en aquests dies
són uns 20.000 o 25.000 persones que esperem que passin
per Cervera. Cervera té en compte que som 10.000 habitants,
llavors un doblema, 30.000, quasi 35.000 habitants
en aquests tres dies que són moltíssims.
La gestió de tota aquesta gent ens fa coses replantejar
ja que l'any que ve de com poder gestionar tot aquest volum
de gran persones que comencen a vindre i que cada cop
s'engresquin més.
La Fira del Gran Boc celebrava aquest 2024 el 25è aniversari
del certament i ho feia ampliant horaris entre divendres
i domenge. Comptava amb una vuitantena de parades
entre artesania, esoterisme i alimentació al pati de la universitat,
tot el seu entorn i la Rambla Lluís Sampera.
La Fira també programava tallers d'esoterisme, activitats
divulgatives i xerrades i conferències de personalitats
reconegudes del món esotèric i místic.
Parlàvem amb Òscar Celeiro, responsable de la Fira del Gran Boc
de l'Aquilarre de Cervera.
Estem molt contents de celebrar la 25è edició d'aquesta
Fira del Gran Boc amb aquest èxit de públic
ple de parades a tots els sectors.
Veiem que tenim una Fira amb moltíssima energia.
La Fira del Gran Boc no s'entén fora de l'Aquilarre,
han d'anar junts, es retroalimenten
i tenim un públic que ens ve per la pròpia festa.
Està clar que també la temàtica esotèrica de la festa
una de les Fires més grans que tenim a Catalunya
de temes esotèrics porta un públic
que ve específicament per aquestes conferències
i per aquests tallers que organitzem
durant aquest cap de setmana de Fira.
Informatiu Radio Tàrrega
I en Plana Cultural avui recomanem
la Diada Nacional de Catalunya a Tàrrega,
acte institucional amb ofrena floral i parlaments.
Serà dimecres 11 de setembre a les 11 del matí
a la plaça Rafel de Casanova.
Tàrrega s'apliga a la plaça de Rafel Casanova
per la identitat del país en un acte institucional reivindicatiu.
Consistori i entitats tributaran ofrenes florals
al monument dedicat als màrtirs de l'11 de setembre de 1714.
Els participants tindran ocasió d'expressar públicament
els seus missatges.
Presentació a carrer d'Elisabet Talavera, presidenta de la Societat d'Ateneu.
L'acte es clourà amb la interpretació de l'himne del cegador
sota la direcció de Mercè Salvador,
o coordiner la regidoria de cultura.
A les 9 del vespre hi haurà la marxa de torxes
que sortirà des de la plaça de l'hort del barceloní.
Ho organitza el rostoll Tàrrega per la independència ANC,
la Soll i Òmnium Cultural.
I després de la cultura donem pas als esports
a Ràdio Tàrrega l'informatiu.
La crònica del partit que ha disputat aquest cap de setmana
de pre-temporada, la Unió Esportiva Tàrrega.
Unió Esportiva Tàrrega 0, Borges Blanques 1.
El Borges passa a la final de la Copa Lleida.
El futbol club Borges Blanques
va passar a la final de la Copa Lleida
gràcies a un autogol en pròpia porteria del Valorana,
Joel Lluís, al minut 86 de joc.
El defensa central de la Unió Esportiva Tàrrega
amb el seu intent de deixar la pilota
endarrere el porter Blanques
la va posar al fons de la seva porteria.
Va ser una autèntica jugada de mala sort
perquè s'ha de dir que Joel Lluís
va ser el millor jugador del partit.
El juvenil Blanques va fer tot un recital
de com ha de jugar un defensa central
i gràcies també que al dir-ho
a l'actuació arbitral
que va anul·lar un gol del totdelegal
dels Targuerins en la primera part
i no va xular un clar penal al minut 88
ja amb el marcador en contra dels Targuerins.
El partit no va ser gens de brillant
amb un Tàrrega, però,
que en el còmput general del partit
es va fer mereixedor d'un millor resultat,
perquè se sap que en el món del futbol
no sempre guanya el que juga millor,
sinó el que té més sort
o el que marca un gol més que el contrari.
A la primera part, la Unió Esportiva Tàrrega
podia inaugurar el marcador al minut 25,
però l'arbitre no va donar el gol del Targary Vargas
i al minut 35 va ser Oriol Baix
qui va enviar la pilota al pal de la porteria d'Enric.
Al minut 40, el Borges també va tenir la seva opció
en una jugada de Sibi,
que va acabar, però, a les mans del porter Guti
i amb l'empat a zero inicial es va arribar al descans.
A la repressa, la Unió Esportiva Tàrrega
ja podia marcar el minut 54
en una jugada protagonitzada per Oriol Baix
que va neutralitzar, però, el porter Enric
amb una gran intervenció, el que hauria pogut ser
doncs el gol de l'equip blaurana.
El Tàrrega va continuar insistint i al minut 75
l'ocasió va tornar a ser blaurana,
però la jugada va acabar a les mans del porter visitant.
Però al minut 86 va arribar el gol
en pròpia porta i el 0-1 al marcador,
que ja va ser definitiu perquè el Borges Blanques
específic és per a jugar a la final de la Copa Lleida
malgrat que l'àrbitre va escatimar
un clar penal al minut 89
que hauria pogut significar l'empat.
L'àrbitre, però, primer va xular el penal
i després, a instàncies del línier, va tirar endarrere,
deixant la jugada fora de joc.
Per tant, doncs, la Unió Esportiva Tàrrega va quedar fora
de la Copa Lleida i el Borges que jugarà a la final
en front del balaguer que va guanyar al camp de l'Alcarràs
per un gol a cinc.
Radio Tàrrega al 92.3 de l'AFM,
també a RadioTàrrega.cat.
Ens trobaràs a Facebook, Twitter i Instagram,
entreteniment, actualitat i molt més.
I tanquem d'aquesta manera l'informatiu
d'avui, 2 de setembre de 2024.
L'hem fet possible, com sempre, tot l'equip de RadioTàrrega.
Ens actualitzarem a la tarda als apunts horaris.
Us esperem, com sempre, també demà, a partir de les vuit del matí,
al de boca en boca.
Que tingueu un molt bon dilluns. Fins demà!
Co-rock de la companyia Colectivo Lapso Cirque
és una peça que aprofundeix en la creació d'un univers
a través de la construcció o barra destrucció
dels materials i els recursos disponibles.
L'equilibri més important és aquell que no veiem.
Anna Giribet, directora artística de Fira Tàrrega,
ens comenta del que tracta aquesta obra.
Co-rock de la companyia Colectivo Lapso Cirque.
Dos acrobates i un músic.
És una gran estructura envoltada d'uns bancs
i unes vigues de fusta,
aquestes vigues de fusta prenent vida
i realment s'hi juguen el pellejo, com he dit aquest matí.
És una peça de risc, és una peça de confiança,
de confiar l'un amb l'altre, d'ajudar-se mutuament
i de posar el cos al límit.
Risk 100%.
Així, doncs, aquesta obra tindrà lloc al Poliesportiu municipal
de Tàrrega els dies 6, 7 i 8 de setembre
a les 9 de la nit del primer dia,
a les 5 de la tarda el segon dia i a les 4 de la tarda el tercer dia,
amb una durada total d'una hora aproximadament.
T'imagines tenir aigua pura a les 24 hores del dia
als 7 dies de la setmana?
Segui Clima et dona la solució amb Groe Blue Pure.
Instala aquesta aixeta a casa teva
amb un sistema d'aigua filtrada incorporada
i tindràs el sabor natural de l'aigua sense impureses.
Groe Blue Pure ara està disponible en nous dies.
Vine a Segui Clima. Ens trobaràs al polígon industrial
Llevant de Tàrrega al carrer de la Noguera 7.
Segueix-nos a les xarxes socials i a seguiclima.com.
Ah, i si ens dius que has escoltat aquest anunci a Radio Tàrrega,
et beneficiaràs d'una promoció.
Bona llum i il·luminació. Mil metres quadrats en novetats en il·luminació.
Bona llar de decoració i mobiliari.