Radio Targa, al teu costat.
Notícies, edició migdia. Radio Targa. Gemma Peris.
Molt bon dia, és la una.
L'estrès generat pel confinament durant la pandèmia de la Covid-19
va alterar la menstruació de les dones.
Així ho constaten els estudis d'efectes del confinament SARS-CoV-19
sobre el patró menstrual avançats pel perièdicó.
La investigació conclou que els canvis en l'estat emocional
derivats de l'estrès generat pel tancament a casa
va influir significativament en els trastorns menstruals
durant el confinament.
Per contra, no ho van fer la durada i la intensitat de l'aïllament
o l'exposició a la malaltia.
L'estudi lideren dos ginecòlegs de l'Hospital Sant Pau.
De seguida, us ampliem aquest i altres títols del dia.
Abans, però, fem un cop d'ull al temps amb en Juan Carlos Piña.
Bon dia, Juan Carlos.
Bon dia.
Avui a la província de Lleida pugen les temperatures.
Es podran assolir valors màxims de fins a 34 graus a Lleida,
a l'Aguell i a Tàrrega, 32 a la Cedrogei i 28 a Villamilleran.
Aquests dimarts tindrem predomini de cels poc anúvolats,
però al Pirineu i Prepirineu Oriental
podem esperar una mica d'inestabilitat perquè tindrem núvols d'evolució diurna
i no es descarten xàfecs ocasionals amb tempesta.
També vent fluix variable al dintre al migdia, components sud fluix a moderat.
És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Moltes gràcies, Juan Carlos.
Fem preparar ara de les dades que d'ahir del meteocat.
Vam tenir una mínima de 18 graus, una màxima de 31.
La humitat relativa mitjana va ser del 68%.
El cop de vent més fort va ser de 31 km per hora,
quan faltaven 5 minuts de tres quarts de nou del vespre.
Avui és dimarts 27 d'agost de 2024. Comencem!
L'estrès generat pel confinament durant la pandèmia de la Covid-19
va alterar la menstruació de les dones.
Així ho constaten els resultats de l'estudi
«Efectes del confinament del SARS-Covid-19
sobre el patró menstrual avançats pel perièdicó».
La investigació conclou que els canvis en l'estat emocional
derivats de l'estrès generat pel tancament a casa
va influir en l'estrès generat pel tancament a casa
va influir significativament en els trastorns menstruals
durant el confinament. Per contra, no ho va fer la durada
i la intensitat de l'aïllament o l'exposició de la malaltia.
L'estudi el lideren dos ginecòlegs de l'Hospital Sant Pau
i es basa en gairebé 5.000 respostes vàlides de dones
d'entre 15 i 55 anys d'un total de 6.449 repudes.
La informació es va obtenir a través d'una enquesta via WhatsApp
feta entre el 14 de març i el 2 de maig del 2020
a dones menstruants i se'n exclouen les dones
que s'havien infectat per la Covid-19.
L'anàlisi dels canvis menstruals analitzats es limita, a més,
a les respostes de dones que no utilitzaven
contraccepció hormonal, ja que aquesta regula el cicle.
Un cop analitzades les respostes, els metges van veure
com les dones que vivien amb més estrès al confinament
van ser les que van experimentar més canvis en el cicle,
com ara l'absència o el retard de la menstruació
o sagnats abundants.
En total, l'estudi va rebre 6.499 enquestes.
Els resultats de l'enquesta mostren, segons conclou
la investigació, que els canvis menstruals relacionats
amb els factors estressants del confinament i la pandèmia
van ser escassos però rellevants.
A més, és constanta que existeix una relació significativa
entre la intensitat del deteriorament psicològic
i la incidència dels canvis menstruals.
Un altre estudi, també recollit pel periòdico,
mostra l'associació entre les fases del cicle menstrual
en el moment de la vacunació i els canvis en la durada del cicle.
Segons aquest estudi, la vacunació durant la fase luteà,
la fase entre l'ovulació i la següent menstruació,
tindria un efecte protector sobre la vacuna de la Covid-19
en comparació amb la vacuna durant la fase foliar,
que es compren entre el primer dia de la menstruació i l'ovulació.
Per això, els autors sugereixen que es consideri
la fase del cicle menstrual
per a dissenyar futures polítiques de vacunació
i recomanen fer-ho en la fase luteà.
Des d'ahir fins dijous 29 de setembre,
els veïns i veïnes de Gramunt podem passar per l'espai cívic
a recollir nous materials de la recollida porta a porta.
El canvi es deu a la implementació del sistema
a tota la comarca de l'Urgell
i permetrà avançar cap a una taxa més justa
de la recollida d'escombraries.
Per recollir el nou kit, que consta de nous cobells per casa i pel carrer,
bosses compostables adhesius per treure bolquers,
compreses i extremets d'animals i material informatiu divers,
és recomanable portar la carta que s'ha rebut amb totes les dades.
El nou sistema porta a porta s'implementarà a partir d'aquest setembre
amb l'objectiu d'avançar cap a una taxa de recollida d'escombraries més justa.
Tal i com ja es feia a Gramunt, la recollida porta a porta
afectarà les fraccions organiques i resta,
mentre que el paper, els envasos i el vidre
seguirà a haver d'anar als contenedors a peu de carrer.
Els nous cobells tenen una tecnologia incorporada
que permet registrar les aportacions de cada domicili
i recollir les dades a un programari comú per a tota la comarca.
I ara anem cap a Vallbona de les Monges,
on el celler l'Olivera, que en guany celebra el seu 50è aniversari,
ha començat la collita.
Es tracta de la 36è collita.
Hem parlat amb en Pau Moragues,
responsable de producció de l'Olivera,
en aquesta crònica de Tarragatelià.
I ara anem cap a Vallbona de les Monges,
on el celler l'Olivera, que en guany celebra
el 50è aniversari i ja en fa 36 de la primera collita.
A banda de les polítiques d'inclusió laboral
que defineixen la seva idiosincrència interna,
el repte de treball a la terra tenint cura del territori
i elaborant vins d'alta qualitat
té estopa cada cop més amb les dificultats
que naixen del canvi climàtic.
I ara anem cap a Vallbona de les Monges,
on el celler l'Olivera, que en guany celebra el 50è aniversari,
té estopa cada cop més amb les dificultats
que naixen del canvi climàtic.
És el tercer any de manca de polviometria excepcional,
no només aquí, a les Baix del Riu Corp,
sinó en moltes parts de Catalunya,
el que fa que el cultiu de la vinya, com altres cultius de sacà,
queda bastant en risc o fragilitzat.
Els viticultors intentem respondre com podem.
Els sacans tenen una gran dificultat.
En el cas de la nostra zona,
la possibilitat d'arregar és el que està salvant
una part de les collites.
Nosaltres creiem que aquest paisatge,
a les Baix del Riu Corp, dintre de la 10 costers del Segre,
tenen unes característiques pròpies,
amb què el raïm és singular i podem produir vins
que reflecteixin aquest paisatge.
Per donar màxim valor a aquest raïm,
fer-lo molt a la vinya,
seleccionar les vinyes que collim, collir manualment,
per nosaltres és una part important del procés,
l'acollida a mà i després elaborar-lo
amb delicadesa, amb cura al celler.
A banda de la baixa polviometria i les temperatures extremes,
que ja són adversitats climatològiques,
assentades i previsibles, la productivitat mimbaran guany
entre un 30 i un 40% a causa de la gelada de finals d'abril.
El tercer factor, que dèiem climàtic,
hem parlat de pluges, temperatura i en aquest cas,
en concret, a les Baix del Riu Corp i algunes zones
ha sigut la gelada que va haver-hi el 23 d'abril,
sobretot els fons de ball en petit i hi ha vinyes
que es van quedar, diguem-ne, glaçades en un 100%
i això també limitarà molt la productivitat d'aquesta acollida.
A tot això, des de l'Olivera estudien i ja treballen
tècniques i varietats de raïm històriques conciliables
amb el futur ambiental.
Ja fa anys que Custers del Segre està investigant
en varietats històriques que s'havien trobat,
ja sigui al Montsec, a les Garrigues, a la Sagarra
i en aquest patrimoni de varietats podem trobar
potser la resposta al canvi climàtic.
En concret, s'ha treballat amb la varietat trobat
i els resultats que s'estan obtenint són molt interessats.
Ja hi ha deu cellers que l'han plantat,
hi ha unes microvinificacions que s'estan fent
i hi ha una certa esperança que a Custers del Segre
una de les respostes que és és no només el REC
o no només l'adaptació del que fem, sinó el canvi de varietats.
Des de l'Olivera reivindiquen la importància de ser fidals
a un model d'agricultura sostenible clau de l'èxit
en el mig segle de vida del celler.
La parròquia portuguesa de Foz do Douro a Porto
acull fins al proper 1 de setembre la mostra
de 24 vestits de paper precedents de Mollerussa i d'Emposta
amb l'objectiu de reforçar la candidatura
de l'Art de cos i vestits de paper
que els ajuntaments de les dues localitats,
juntament amb la Unió de Parroquies de Porto,
impulsen per aconseguir el reconeixement
del patrimoni material de la humanitat de la UNESCO.
La mostra ha estat inaugurada dissabte com a prèvia
a la celebració del Cortejo do Traje de Papel
que va tenir lloc diumenge amb més de 400 participants
desfilant amb vestits de paper amb fil temàtic
dels Jocs Olímpics pel passeig que voreja l'Atlèntic de Porto.
A l'acte va participar l'alcalde de Mollerussa,
Marcel Sona, acompanyat de la regidora de cultura Raquel Puello,
així com l'alcalde d'Emposta, Adam Tomàs,
i les regidores de cultura Inés Martí i de festes Anna Tomàs,
així com la directora de la candidatura conjunta Carme Polo.
També hi han estat presents les modistes
de dues localitats que tenen peces a l'exposició,
com Pepita Marrades de Mollerussa i Holanda Moreno
i Paquita Praga de Emposta.
El projecte conjunt treballa perquè sigui Portugal
qui presenti la candidatura a la UNESCO
ja que té menys tradicions inscrites i, per tant,
més facilitat de poder-hi optar.
El projecte és que, com a màxim, el març del 2026
es pugui presentar una proposta de candidatura
en la qual es treballarà per incloure també
guanyers al País Basc i águilers a Murcia per a així tenir major pes.
Pel que fa a l'exhibició, inclou 13 peces
del fons del Museu de Vestits de Paper de Mollerussa
i 11 de la col·lecció d'Emposta.
Són representatives de les tres categories
Mod Actual, Fantasia i Época que participen als concursos anuals
i d'Emposta des d'enfà 52.
Cal recordar que Mollerussa, Emposta i Porto
treballen des de l'any 2022 per a així la candidatura conjunta
que reconegui els vestits de paper com a patrimoni material
de la UNESCO i que aquesta exhibició a Portugal
pretén reforçar les opcions per a obtenir la val
dels governs espanyol i portuguès i per tirar-ho endavant.
I en plana cultural avui recomanem la Festa Major del Tet,
que tindrà lloc des d'aquest divendres 30 d'agost
i fins diumenge 1 de setembre.
I és que divendres ja començarà amb un sopar de Germano
a les 9 de la nit i amb el concert del grup Tomaidaca
a dos quarts d'onze de la nit, dissabte 31 d'agost
hi haurà la bicicletada i l'esmorzar popular al matí,
animació infantil amb Can Cantem a dos quarts de 7 de la tarda,
espectacle de l'Escalani fi a dos quarts de nou del vespre,
concert de pop amb Fratelli Estrada a dos quarts d'onze
i sessió punxadiscós amb Diget i Lau a les 12 de la nit.
I diumenge missa solemne a dos quarts d'onze del matí,
concert amb música barroca de Pep Massana i Jonathan Carbó
a les 12 del migdia també a l'Església,
vermut popular amenitzat per Swingte a la una del migdia,
partit de futbol al Tet, clara ball a les 6
i ball amb l'Orquestra Glacer a dos quarts de vuit del vespre.
Ho organitze la Junta de Veïns del Tet.
Radio Tàrrega al 92.3 de l'AFM, també a RadioTàrrega.cat.
Ens trobaràs a Facebook, Twitter i Instagram.
Entreteniment, actualitat i molt més.
Tancem l'informatiu d'aquest dimarts 27 d'agost, de 2024,
el fet possible tot l'equip de Radio Tàrrega.
Us esperem demà altre cop, demà dimecres,
a partir de les vuit del matí al de boca en boca.
Fins llavors, que tingueu molt bon dia.
Dels Pirineus a la Plana de Lleida,
conformem un territori amb moltes realitats.
La diversitat de la gent de Lleida és un dels millors valors
dels municipis per construir amb força
la cohesió social del futur.
La vida als municipis de Lleida és, en essència, tranquil·la.
Una destinació per començar un nou estil de vida
en harmonia amb el veïnatge i l'entorn.
Diputació de Lleida, la força dels municipis.
El Joc, un nou programa que va més enllà de l'entreteniment,
amb Martina Girivet i Quim Calderó.
Els dissabtes, cada quinze dies, a la una del migdia,
aquí, al 92.3 FM i en format podcast
en el web RadioTàrrega.cat i al canal de YouTube
Quim Fa Cultura.
T'animes a jugar amb nosaltres.
Disseny, confort i estil.
Abona a Llarmobles.