logo

L' INFORMATIU

Totes les notícies de Tàrrega i comarca Totes les notícies de Tàrrega i comarca

Transcribed podcasts: 67
Time transcribed: 23h 4m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Notícies. Edició migdia. Radio Targa. Gemma Carceller.
Bon dia, és la una. Els malalts de càncer demanen poder tornar a la seva feina quan s'hagin curat.
En cas de no poder-ho fer per motius de salut,
reclamen que els tràmits per obtenir una incapacitat siguin més ràpids.
Són algunes de les reclamacions que s'han fet sentir al Tercer Congrés de Persones amb Càncer
a la llotja de Lleida. Unes 400 persones, entre pacients oncològics, familiars i professionals sanitaris,
han participat a aquesta jornada. De seguida ampliem aquest i altres títols del dia.
Abans, però, fem un copull al temps. Noelia García, bon dia.
Bon dia. Avui, baixada important de temperatures,
amb 27 graus a Lleida, Balagueia, Tàrrega, 22 a la Seu d'Urgell i 17 a Viella.
Avui, s'espera un cel ennoblat a la meitat nord i cels variables a la meitat sur.
Avui, s'esperen precipitacions que seran més probables al Pirineu,
on podrien ser localment fortes i amb tempesta.
Avui, vent-furoix variable amb predomini de la component sur.
És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
Gràcies, Noelia. Pel que fa a les dades d'ahir,
segons el Meteocat vam tenir 26,9 graus de màxima, 16,3 de mínima.
La meitat mitjana va ser del 65%.
La ràfega de vent més forta es va registrar a les 3 i 58 minuts de la tarda
i va ser de 36,7 quilòmetres per hora.
Avui és dilluns 10 de juny de 2024. Fem un repàs dels titulars.
Pacients amb càncer han demanat garanties per tornar al seu lloc de treball
després de superar la malaltia i, en cas de no poder-ho fer,
la prescripció mèdica que s'agilitzin els tràmits
per poder obtenir una incapacitat.
És una de les reivindicacions que s'han dut a terme
en el mar del III Congrés de Persones amb Càncer i Familiars de Catalunya,
que s'ha celebrat aquest cap de setmana a l'allotja de Lleida.
Unes 400 persones, entre pacients oncològics, familiars i professionals sanitaris,
han participat a aquesta jornada.
El congrés que se celebra per primera vegada a Lleida,
després d'haver passat per Girona i Barcelona,
dona resposta a les necessitats dels pacients amb càncer
Un espai on, segons la pacient Rebeca Ríos,
pots trobar informació verídica sobre aspectes que afecten la malaltia.
La veritat és que jo crec que iniciatives com aquestes
són superimportants per als pacients i molt necessàries,
perquè és un espai on podem trobar informació molt verídica
sobre tots els aspectes que ens afecten a la nostra malaltia,
que no solament és la part física, que segurament és la més important,
però que després quan et diagnostiquen amb un càncer
trottoien un munt d'aspectes de la teva vida,
l'aspecte social, l'aspecte econòmic, l'aspecte laboral,
la cura personal, i llavors trobar tot això en un sol dia
amb professionals de la mida que tindrem avui aquí,
la veritat és que és molt important i molt necessari.
Una d'aquestes necessitats és el fet de conscienciar a la societat
que tant les persones amb càncer com les que ja s'han curat de la malaltia
puguin reinserir-se al món laboral sense estigmers.
Ho ha dit el president del congrés, el doctor Laureano Molins.
Que la societat i les empreses en concret, doncs,
siguin conscients que les persones que tenen càncer
doncs s'han de tornar a treballar.
Hi ha un moment en què no poden fer-ho perquè estan enmig d'un tractament,
però que després han de tornar o al seu lloc de treball
o a un lloc que puguin desenvolupar
i que ja no estiguin estigmatitzats per sempre més.
O sigui que el tornar a retrobar-se a les persones amb càncer
amb la seva vida més normal que és la social, la familiar i l'edat.
A més, Rios ha afegit que els pacients han de ser actius
en el moment de decidir si volen o poden tornar al món laboral.
Ha de dependre molt del pacient i de les necessitats del pacient.
És a dir que els pacients han de ser pacients actius, que dic jo,
i nosaltres hem de tenir la postestat per poder decidir
si volem tornar a la feina, podem, o, en el cas que no puguem,
doncs tenir també les eines per poder-ho oferir.
Per exemple, en el meu cas, jo tinc un diagnòstic de càncer de mama metastàsic
i en el nostre cas l'habitual és que tinguem una incapacitat laboral
perquè estem en tractament indefinit.
Llavors, tant si vols tornar a la feina perquè el teu horitzó de cura és més proper,
has de poder fer-ho amb totes les garanties.
I en el cas que no sigui possible pels efectes secundaris que tenim
dels tractaments, també hauria de ser possible que els processos
per aconseguir una incapacitat s'agilitzin.
El director del Pla Director d'Oncologia de Catalunya,
el doctor Josep Maria Borràs, s'ha encapçalat la conferència inaugural
que ha tractat sobre la situació actual i també el futur de la malaltia.
Més enllà dels avenços, en l'àmbit de la recerca,
Borràs ha destacat aspectes organitzatius
que han millorat el pronòstic del càncer,
com centralitzar els tractaments en centres d'expertesa.
Centralitzar, per exemple, el tractament en centres d'expertesa
per facilitar noves tècniques quirúrgiques,
com, per exemple, pot ser la cirurgia de càncer de pàncreas
o la cirurgia de càncer de sofac.
Això ha ajudat a millorar el pronòstic d'aquests pacients
i d'aquests tumors quan són operables, que és un percentatge petit.
Però, en aquests casos, també hem explicat altres procediments,
com, per exemple, el programa d'oncologia de precisió,
que ajuda a personalitzar la medicina,
fent que tots els pacients de Catalunya que ho necessitin,
a criteri del seu oncòleg, puguin tenir accés
als panells de secuenciació de nova generació
que permeten secuenciar les mutacions genètiques
d'una forma sistemàtica.
I això ajuda a personalitzar la medicina,
a personalitzar el tractament.
Totes aquestes coses contribueixen a millorar el pronòstic,
però també a millorar la qualitat del tractament, l'adequació,
i després també, d'una manera o altra,
permeten avançar amb la lluita contra el càncer.
Les conferències s'han complementat amb tallers,
també assajos clínics,
suport i gestió emocional i cuina saludable, entre altres.
Junts s'ha imposat a la ciutat de Tàrrega
en les eleccions europees,
amb el 34,19% dels vots on ja va guanyar les eleccions el 2019.
Amb tota aquesta candidatura ha solit 1.475 vots,
perquè en els anteriors comissaris en va aconseguir 3.245.
En segona posició es troba el PSC amb 962 vots,
la qual cosa suposa el 22,29% i 109 vots més que fa cinc anys.
Esquerra Republicana, ara republiques,
ha quedat en tercera posició amb el 20,21% dels vots, 872,
mentre que fa cinc anys en va solir 1.888.
En quarta posició es troba el PP amb el 8,13% dels vots,
mentre que Vox n'ha aconseguit 187.
L'altra xifra d'estacar és la davallada de la participació.
Només 4.343 persones han exercit el seu dret a vot,
la qual cosa suposa un 37,95%,
mentre que l'any 2019 la participació es va enfilar fins al 64,91%.
Junts també ha estat la força més votada a la demarcació de Lleida.
Radio Tàrrega, 92.3 FM.
El Club Natació Tàrrega ha organitzat aquest divendres
un emotiu acte per celebrar el seu 75è aniversari.
També ha servit per homenatjar titul postum a Òscar Soler,
que durant molts anys va estar vinculat al club
i que va morir el passat mes de novembre.
En el Parlament s'ha fet esment de totes les qualitats humanes
de Soler i de la multitud d'hores que va dedicar al Club Natació Tàrrega.
Per tal d'homenatjar-lo,
l'entitat ha penjat la samarreta amb el seu nom i el número 68.
En parlava la presidenta del Club Carol Vida.
Coincidint amb el nostre 75è aniversari,
també farem un acte molt important per a nosaltres,
que és un homenatge al company que ens va deixar malauradament
el passat mes de novembre i que és molt important per a nosaltres.
Estem molt emocionats de poder retrovir aquest homenatge avui,
coincidint amb aquest 75è aniversari.
Amb el pavelló ple de goma gom,
també s'han presentat els equips de les seccions de bàsquet, natació i karate,
que sumen uns 400 esportistes i 650 socis.
Vidal ha destacat que és un club històric
que compta amb una base consolidada amb paritat de gènere
i on es dona un valor especial a la base esportiva.
Vidal també ha recordat les dificultats econòmiques per les quals passa el club.
El club ha arribat a un creixement importantíssim.
Estem alçant uns 400 esportistes,
gairebé arribant al màxim de creixement.
Esperem que segueixi creixent i que segueixi tot això avançant com està fent,
que tinguem l'oportunitat.
També t'he de dir una cosa molt important,
que malauradament hem estat a punt de no poder celebrar aquest 75è aniversari,
per motius, com ja sabeu, de les nostres vicissituds econòmiques que estem patint actualment,
però gràcies a Déu encara som aquí i esperem poder estar-hi molts més amants.
A l'acte també hi ha assistit l'alcaldessa de Tarrega, Alba Pijuan Ballver.
Penso que avui és aquesta doble vessant, aquesta vessant de celebració,
com no pot ser de cap altra manera amb 75 anys que havia tastadit
i són tres quarts del segle d'un club esportiu dels més rellevants de la nostra ciutat
i que a més a més agotin aquesta quantitat gran d'infants i adolescents
que practiquen l'esport, que és bàsic i fonamental,
que es formen en l'esport formatiu tant de bàsquet com natació, com karate.
Per tant, tres disciplines molt diverses,
però tant és unes altres més de les que tenim presents a la nostra ciutat
i que gràcies a la formatació arriben els infants i adolescents.
Per la seva part, el regidor d'esport, Silveri Caro, ha felicitat l'entitat pels seus 75 anys.
La més gran felicitació a una entitat que, com bé dius,
celebre el seu 75è aniversari,
que desitgem que en celebri 75 més amb plenitud, amb èxits esportius
i amb la seguretat que tindrà el suport de l'Ajuntament,
perquè és un club que es mereix continuar fent la gran tasca que fa.
A l'acte també hi va assistir el diputat de Salut Pública i Esports,
Òscar Martínez, i el president territorial de Lleida de la Federació Catalana de Bàsquetbol, Javier Calle.
La celebració va acabar amb la visita de la Targa Fera i els nans de Tàrrega i també un sopar de socis.
El Club Natació Tàrrega es va crear el 1946 per un grup de joves,
el mateix any que es van inaugurar les piscines de la ciutat.
Al cap de dos anys ja hi havia activitat de natació, gimnàstica, sueca, boxa i ciclisme.
El 1949 van inaugurar un local social al carrer Codés
i obrien les noves seccions d'escacs, ping-pong, i també es creava el cor del fins.
Un any més tard començava el primer campionat de natació on ja hi havia presents nedadores.
El 1963 l'equip de bàsquet femení guanya la competició provincial contra el bàsquet Lleida
i un any més tard entra la primera dona a la junta.
També es crea un equip de vole i un altre de pesos i alterofília.
El club comptava 150 esportistes i 1.300 socis.
A partir d'aquí, el Club Natació Tàrrega va comprar els terrenys per un nou polí esportiu
i l'entitat va anar augmentant el nombre d'esportistes.
I aquest diumenge, 9 de juny, s'ha celebrat el Dia Internacional dels Arxius Sones de Veniment,
promogut pel Consell Internacional d'Arxius.
L'Arxiu Comarcal de l'Urgells s'ha sumat a la iniciativa monàcter
que es celebrava ahir a Santa Maria de Montmagastrell.
L'astrònom Josep Maria Bosch ha fet la conferència a cossos menors del sistema solar.
Aquí explicaré a què dediquem l'Observatori, que estem descobrint asteroides.
Ara ho comentarem a la xerrada.
Estem fent treballs per institucions científiques.
Estic seguint el projecte Espacial Gaia.
Me'n comanen treballs.
El projecte Espacial Gaia és un satàl·lit de l'Agència Espacial Europea.
És un satàl·lit que ha fet unes coses que no s'havien fet mai.
I jo tinc l'honor de col·laborar-hi.
Ja explicaré una mica quan anirem a l'Observatori
com hi col·laboro.
Hem fet això per la missió Espacial Gaia de l'ESA.
Descobrim asteroides i fem astrometria i fotometria d'asteroides.
Tot seguit s'ha fet la presentació del llibre
On forat espai temporal i una amistat d'Albert Gironès.
Es tracta d'un volum que aprofundeix la relació entre Jaume Anglí
i l'escriptor Manuel de Pedrollo.
Avui venim a presentar un llibre d'artista
que és el resultat d'un procés de recerca
que vaig iniciar amb l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
a les residències de creació i investigació de l'any 2022.
És la primera vegada que es fa com aquesta primera presentació.
És una tirada molt corteta de llibres,
però la meva idea és explicar com tot el procés de recerca
que vaig viure durant el mes que vaig estar a Tàrrega
i quan vaig marçar de Tàrrega cap on va continuar la recerca
i totes les col·laboracions que vaig fer amb dissenyadors i altres creatius
va publicant aquest llibre d'artista.
El llibre explica una possible hipòtesi que vaig començar a desenvolupar
de per què el llibre del Mecanoscrit del segon origen
comença en una escena on apareixen els platej voladors
que destraeixen el món.
Jo vaig venir a Tàrrega amb intenció de generar un creuament
entre aquesta primera escena del llibre i un document
que havia començat a llegir del segle XVII
que estava també passant pel Urgell i era una situació similar.
Hi va haver unes persones des d'una esclosa veient una sèrie de parells voladors
que en aquell moment interpretaven com un càstig de Déu
i que als anys 70 quan s'escriu la novel·la del Mecanoscrit
és lògic que s'interpreti com platej voladors.
Jo vaig venir amb aquesta idea quan vaig estar aquí
no vaig trobar més referències d'aquest document del segle XVII
però el que sí que vaig trobar és una relació d'amistat
entre Manuel de Pedrolo i Jaume Anglis Escolà
al qual Jaume Anglis era un gran especialista del tema Omni
i a partir d'estirar fills cap aquí parlant amb les seves filles
i trobant documentació familiar vaig desenvolupar aquesta hipòtesi
que realment aquest inici de novel·la podia venir
per aquesta relació d'amistat entre Manuel de Pedrolo i Jaume Anglis.
Després de les conferències s'ha fet una visita a l'Observatori Astronòmic
que té Bosca Santa Maria de Montmagastrell.
L'objectiu del Dia Internacional dels Arxius és fer val
del patrimoni documental apropant-lo al gran públic.
En aquest tema som exploradors d'històries on ell té l'equip.
Els arxius es dirigeixen a tota la ciutadania.
I gairebé 350 ciclistes han participat aquest dissabte
a la quarta edició del Pedals de Dona, l'única marxa cicloturista
exclusivament femenina que es convoca a tot Catalunya
organitzada pel Club Ciclista Tàrrega.
Vingut des de tot Catalunya i també de diferents punts de l'Estat,
a les 8 del matí iniciava la marxa des del Parc Esportiu de la capital de l'Urgell.
Entre les ciclistes hi havia una vintena de targarines
incloses les corredores del Club Ciclista Alba.
La presidenta del Club Ciclista Tàrrega, Teresa Balcells,
ha explicat que enguany s'explos la carretera C14.
Aquest any hem canviat recorreguts per no aixafar la C14,
que és el més perillós.
Fem un recorregut de 55 quilòmetres
per les noies que no és ben bé una iniciació
perquè ja has hagut de pedalar,
però perquè s'introdueixin més en aquest món.
Tenim el D77 i el D105.
I bueno, van cap a Sant Martí, els homes de Nagaia,
Vallbona de les Monges, Naleg, Passenant, Ciutadilla,
Llogollart va fins a Forés, Conesa, Saballà,
Vallfogona, Guimerà i tornem cap a Tàrrega.
Balcells també ha parlat de la procedència de les ciclistes.
Aquestes noies venen moltes.
Ahir vam entregar un 75% dels dorsals
i contem que es queden a dormir totes per aquí, Tàrrega,
perquè venen de tots els llocs de Catalunya
i venen de Madrid.
Hi ha un grupet de Madrid, Vitoria,
de Quisaragossa, València
i per això si s'han hagut de quedar per aquí a dormir.
Per la seva part, el regidor d'esports,
Silveri Caro, ha reconegut l'èxit d'una prova
ja consolida de la ciutat.
Aquesta és una quarta edició que consolida la prova
com un referent a tot Catalunya i pràcticament
a tot l'estat espanyol del cicle que s'ha venit.
És un exemple d'una prova magníficament organitzada
i que amb el suport de totes les entitats,
de tots els grups, de l'Ajuntament
i de la magnífica organització del Club Ciclista Tàrrega,
ens permet que el dia de la matinada el ciclista perfecte
a més a més avui el temps acompanya.
Dels tres recorreguts, el més cura ha sigut l'Èstima Ocells
de 56 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu
on el Bava Pascual ha quedat en primera posició.
L'Itinerari Mitjars el passa anant amb 77 quilòmetres
i 1.100 metres de desnivell positiu.
L'Ajuntament de Canals ha quedat en primera posició
per davant de Núria García i de la Targarina, a Anxiprat.
Per últim, el recorregut llarg que ha nomenat Sireres
de 105 quilòmetres i 1.450 metres de desnivell positiu.
En aquest cas, el podi ha estat per Aïnoa Álava,
de Gramunt, Alba Casals i Laurens Pirigrent.
Durant tota la jornada hi ha hagut 90 voluntaris
que han ajudat a que la marxa s'hagi desenvolupat sense cap incident.
Després de la cursa s'ha fet un dinar per a totes les participants.
I en plenar cultural avui recomanem la inauguració
de l'exposició Karel Stop Emoció.
Pintures de l'artista holandès resident a la Fuliola.
Karel Stop és un pintor abstracte d'origen holandès,
establert a Catalunya.
Les seves obres reflecteixen emocions.
En el llibre de l'Ajuntament de Canals,
l'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament
d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament
L'autor acumula una llarga trajectòria internacional
que l'ha portat a exposar a la Xina i també als Estats Units.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.
Des de fa un temps resideix a la Fuliola.
La inauguració serà aquest divendres 14 de juny a les 7 de la tarda
al Museu Tàrrega Urgell i estarà oberta fins al 8 de setembre.