El Refugi, amb Jaume Lies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Dijous o Huernes? Ja estem a puntet d'acabar la setmana i aquí seguim al 98.1 amb ganes de seguir fent ràdio. Però va, ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia, i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb Footcat, amb el Víctor Cortines, per descobrir la història del club de futbol Paralada. Seguidament, Sense Filtres, on parlarem de la música catalana amb l'Ariadna Cruz, i acabarem amb una connexió en directe amb el Jaume i el Ricard, des de la Fira de Jocs de Taula d'ESEN.
Comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat aquest matí que Espanya s'unirà a l'iniciativa de l'OTAN impulsada pels Estats Units per comprar armament nord-americà destinat a Ucraïna. Ho fa dins del programa PURL, que permet finançar compres conjuntes d'armament i munició. Amb aquesta adhesió, Espanya s'assuma a Alemanya, Països Baixos, el Canadà, els països escandinaus i l'Etònia.
que ja han aportat més de 2.000 milions d'euros a aquest fons. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha anunciat també l'enviament de 70 generadors elèctrics per ajudar Ucraïna a afrontar l'hivern. Malgrat tot, els Estats Units, amb Trump al capdavant, han tornat a pressionar els socis europeus perquè augmentin el pressupost militar fins al 5% del PIB. I han assenyalat directament a Pedro Sánchez. El president espanyol s'ha defensat públicament per primer cop, assegurant que el seu executiu...
està complint i de retruc ha aprofitat per atacar el Partit Popular. El president Trump sabe que desde que yo soy presidente del gobierno de España no solamente estamos cumpliendo con nuestras obligaciones y nuestras capacidades hoy, sino que además hemos cumplido con incumplimientos que otras administraciones, en este caso el Partido Popular hizo en el año 2014 cuando se comprometió al 2% y en 2017
Mentrestant, la Unió Europea ha aprovat el 19è paquet de sancions contra Rússia amb restriccions al sector financer, a les patroleres Lukoil i Rosneft i la prohibició d'importar gas natural liquat rus a partir de l'1 de gener del 2027.
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, preveu posar sobre la taula la reforma del model de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera del novembre, encara que no té un acord tancat amb Esquerra Republicana. La trobada reunirà totes les comunitats autònoms de règim comú, és a dir, tret del País Basc i de Navarra. I servirà per fixar també el sostre de despesa i els objectius de dèficit.
Fons del Ministeri donen per fet que el tema que s'hi debatrà, sigui per iniciativa pròpia o per pressió dels governs del Partit Popular, ara bé la incognitat és si Montero hi arribarà amb una proposta de tallada o només amb una xifra econòmica. Les negociacions amb Esquerra Republicana continuen encallades. Els republicans insisteixen que el nou model ha d'incloure el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no surti perdent després de contribuir a la solidaritat.
i la capacitat de recaptar i gestionar tots els impostos, començant per l'IRPF. També reclamen que els recursos que porti l'Estat siguin estables i garantits cada any. Des del Ministeri admeten que no hi haurà ordinalitat pura, sinó un mecanisme per reduir diferències, cosa que no satisfà Esquerra Republicana i tampoc el Partit Socialista de Catalunya, que ho van pactar com una condició mínima per investir a Salvador Illa.
El temps juga en contra. Montero, també candidata del PSOE a la Junta d'Andalusia, vol accelerar el calendari, però sense acord amb Esquerra Republicana, els pressupostos de la Generalitat i del govern espanyol podrien quedar bloquejats.
I més inconvenients pel Partit Socialista. Junts per Catalunya ha convocat dilluns que ve una reunió amb la seva direcció executiva a Perpinyà, amb la possible ruptura amb el PSOE com a principal punt de debat. Segons diverses fonts, la majoria dins del partit de Carles Puigdemont veu esgotat l'acord amb el govern de Pedro Sánchez
Recordem, signat fa dos anys a Brussel·les per la manca de resultats concrets. El partit denuncia que no s'han complert compromisos com l'oficialitat del català a Europa, la millora del finançament o l'aplicació plena de la llei de l'amnistia. La reunió de dilluns, que s'allargarà tot el dia, servirà per fer balanç de l'acord i decidir els passos a seguir. Alguns dirigents plantegen retirar el suport del govern espanyol o bloquejar les seves iniciatives al Congrés dels Diputats.
tot i que encara no hi ha una decisió ferma. En les últimes setmanes, Junts ha endurit molt el to contra el PSOE. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueres, va acusar l'executiu de perseguir els autònoms, bloquejar les lleis de seguretat i tapar la corrupció envoltant-se amb la bandera de Palestina. El partit assegura que a l'hora del canvi podria haver arribat i que la continuïtat de la legislatura està ara mateix en entredit.
I ara precaució a tota la població perquè Protecció Civil ha activat en fase d'alerta el Pla Vent-Cat davant la previsió de ratxes de vent que poden superar els 70 km per hora i arribar fins i tot als 100 km per hora al llarg de la tarda d'aquest dijous. L'epesodi afectarà sobretot el Vall Llobregat, el Garraf, el Vallès Occidental, la Noia, la Sagarra i el Bages i també zones del Pirineu i l'Empordà a partir d'aquesta tarda, com hem dit.
Barcelona, Sabadell, Granollers i Mataró han tancat tots els parcs i jardins i mantenen actius els plans municipals per ventades. Els meteoròlegs preveuen un episòdic curt però molt intens, amb baixada de temperatures i possiblement algun ruixet local. Protecció civil demana prudència, especialment en la conducció i en zones elevades, i recorda que el sol humit pot afavorir la caiguda d'arbres.
Un informe del Servei d'Investigació del Consell de la Unió Europea situa Barcelona i Madrid entre les capitals europees on viure de lloguer és més car. Segons l'estudi, els situadans de totes dues ciutats destinen el 74% del salari a pagar l'habitatge, només superats per Lisboa, on els llogaters hi dediquen més del 100% del seu sou.
El document també assenyala que el preu de l'habitatge a Espanya ha pujat un 72% en l'última dècada, per sobre de la mitjana europea, i que els joves s'independitzen al voltant dels 30 anys, una de les edats més altes de la Unió Europea. L'informe alerta que els controls del lloguer, tot i ser útils per frenar els preus en zones regulades, poden encarir els habitatges no controlats i reduir la construcció. Les dades arriben a les portes del Consell Europeu, on es debatrà la crisi d'habitatge.
Coincidint amb aquesta cimera, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha liderat una carta conjunta de ciutats europees per reclamar solucions urgents i polítiques d'habitatge ambicioses que situin les ciutats al centre de les decisions europees.
I acabem amb les forces nord-americanes que han tornat a atacar dues embarcacions presumptament sospitoses de transportar droga, aquest cop en aigües del Pacífic, tal com ha confirmat el Pentàgon. Els atacs han deixat 5 morts, sense baixes, entre les tropes nord-americanes. Es tracta del vuitè i nové atac armat dels Estats Units des del 2 de setembre contra embarcacions de narcotraficants, però compta els primers fora del Carib.
El secretari de defensa estatunidenc ha explicat que la intel·ligència militar tenia proves que els vaixells transportaven droga en aigües internacionals. El president Donald Trump ha assegurat que té autoritat legal per continuar amb els bombardejos, tot i que podria demanar a l'aval del Congrés si decideix estendre l'operació a objectius terrestres.
Ara toca ritme, ara toquen els esports. El Real Madrid va guanyar ahir a la Juventus per 1-0 al Bernabéu, amb un gol de Bellingham el primer de la temporada, després d'un xut al pal de Vinícius. Courtois va tornar a ser decisiu amb diverses aturades clau, especialment davant del davanter servi Blaubic.
L'equip de Xavi Alonso va dominar el partit, però va mostrar un joc previsible i poc elaborat, sense intimir de massa els italians. Mbappé no va marcar i el Madrid va patir els minuts finals per conservar el resultat. Amb aquesta victòria, el Madrid arriba al Clàssic amb un ple de triomfs a la Champions League.
L'Atlètic de Bilbao també va aconseguir ahir la seva primera victòria europea de la temporada, superant el Carabac per 3-1 a Sant Mamès. Els visitants es van avançar al primer minut, però els bascos van remuntar amb un doblet de Guruseta i un golaç de Robert Navarro. Malgrat els problemes inicials i la lesió d'Iñaki Williams, l'equip va controlar el partit i va setllejar un triomf molt treballat que recupera la confiança a Europa.
El comitè de competició va confirmar ahir la sanció d'un partit a Hansi Flick per les protestes durant el partit de Lliga contra el Girona. Això implica que no podrà seure a la banqueta del diumenge el clàssic contra el Real Madrid al Santiago Bernabeu. El club blaugrana ha anunciat que presentarà apel·lació avui mateix, argumentant que el que recull l'acte correspon a una acció única i no dues com indica la sanció.
I acabem perquè Álvaro Aguador, exjugador de l'Espanyol, és processat per indicis d'agressió sexual a una treballadora del club. Els fets haurien passat l'estiu del 2023 en un reservat de la discoteca Opium, durant la celebració de l'ascens del primer equip a primera divisió. Segons l'auto, Aguador hauria tocat la víctima sense consentiment i abusat d'ella al bany. El jugador nega la coacció i sosté que la relació va ser consentida.
però la jutgesa considera que la declaració de la víctima i l'informe forense aporten prou indicis per avançar en el procés. Ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que vaig descobrir ahir mateix. Mentre tornava a casa després del programa d'ahir, em va sonar el tema d'avui a la ràdio del cotxe i mira, em va agradar bastant i dic, doncs mira, li recomanaré aquesta cançó. Aquesta cançó parla del penediment després d'una ruptura. El protagonista admet que no va saber valorar la persona que tenia al costat fins que ja era massa tard.
La lletra transmet la tristesa i la soledat d'algú que ha perdut l'amor i se n'adona de tots els seus errors. Amb un to sincer i melancòlic, descriu la sensació de buidor i d'haver gastat la seva última oportunitat. Tot i parlar del dolor, la cançó manté una energia positiva i viva. La melodia és dinàmica i transmet força, com si el protagonista volgués convertir el penediment en una manera de créixer i seguir endavant. Aquesta combinació d'intimitat i ritme animat
La fa propera i emocional alhora. L'intèrpret és un jove cantautor barceloní nascat el 2002. Amb la seva veu propera i les seves lletres transparents, s'ha consolidat com una de les promeses del pop espanyol actual. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Es va donar a conèixer el programa de talents Got Talent. La cançó forma part del seu nou àlbum, No lo sé ni jo.
i aquesta cançó es va publicar fa menys de dues setmanes. Avui sé que és bastant difícil, però va, ara sí, gaudiu d'Última bala, de Dépol. Me habías hecho un huequito en tu vida y no lo supe valorar No te escuchaba cuando me decías que yo tengo la culpa
Fins demà!
Y ya gastaba hasta mi última bala Y por tu parte ya no hay más que hablar No tengo ganas de volver a casa Se me hace gigante y tú estarás igual Si te dijera que el día de mañana Esta ya no será nuestra ciudad Y tú estarás durmiendo en otra cama Yo tan elegante a punto de estallar
Llevo despierto tres noches seguidas, me cuesta tanto respirar. Soy un idiota y llevo todo el día pensando que hay alguien más que te haga sonreír. Cuando te vea mal o darte lo que no te di. Besarte es el lunar y ya sé que es coagir.
Fins demà!
Gràcies.
Y agastado hasta mi última bala, y por tu parte ya no hay más que hablar. No tengo ganas de volver a casa, se me hace gigante y tú estarás igual. Si te dijera que el día de mañana, esta ya no será nuestra ciudad. Y tú estarás durmiendo en otra cama, yo tan elegante, a punto de estallar.
Doncs un gran descobriment, la veritat, el d'Epol, que seguirem atents i el seguirem escoltant. Però ara ja sabeu què toca, ara toca l'efemèride del dia.
Avui, 23 d'octubre, recordem una data clau en la història de la tecnologia i del consum musical. Un dia com avui, l'any 2001, la companyia Apple va presentar al món un petit despisoteu blanc i metàl·lic que canviaria per sempre la manera com escoltem les nostres cançons, l'iPod. En aquell moment ningú podia imaginar fins a quin punt aquell invent transformaria els hàbits de tota una generació.
Steve Jobs el va presentar amb una frase que aviat es devendria llegendària. Mil cançons a la teva butxaca. I realment ho va aconseguir. L'iPod no només va simplificar la manera de portar música amb nosaltres, sinó que també va fer possible que cadascú tingués literalment la seva pròpia banda sonora personal. De sobte, la música va deixar de ser un objecte físic, un disc, una cinta o un CD, per convertir-se en una experiència viva, portàtil i gairebé infinita.
Amb els anys l'iPod va evolucionar, es va fer més petit, més lleuger, més potent, fins que gairebé, sense adonar-nos, va desaparèixer per deixar pas a noves tecnologies com els telèfons intel·ligents, les plataformes de streaming, les llistes infinites de Spotify o l'Apple Music.
Però tot va començar aquell 23 d'octubre del 2001, amb un dispositiu que va fer la primera passa cap a la música digital. I avui, més de dues dècades després, potser ja no fem rodar la roda dels clics, però encara busquem el mateix, una cançó que ens faci sentir vius, que ens transporti, que ens connecti amb qui som i amb qui estimem. Perquè al final la tecnologia anirà canviant, perquè és així. Però la música, la música sempre troba la manera de seguir amb nosaltres.
I ara fem una petita pausa musical, us deixo amb Estaré millor demà, de Marlena i dels tiets, i després comencem les seccions, comencem amb FoodCat.
La risa que emociona d'una fiesta con amigos. En verdad no estoy tan mal porque estoy mejor sin ti. Un verano sin besos y el invierno pa' mi. Cuento con mis amigos que siempre están aquí. Un estiu sense pressa i el desembre per mi. Potser se'm farà raro. Tenia una cançó gravada i una tornada
I sé que ho estaré més demà. Quan soni la cançó.
Así. ¿Cuántas veces lo he pensado? Tanto odiar Madrid. Y ahora vienes de su mano. Un verano sin besos y el invierno pa' mí. Cuento con mis amigos que siempre están aquí. Unos tíos en esa presa y todo libre para mí. Putsé se me fará raro que no estiguis aquí. Tenía una canción grabada y una
Fins demà!
Fins demà!
Ara sí, comencem amb les seccions del programa i com queda dijous, ho fem amb FoodCat, del Víctor Cortinas.
Què tal, Víctor? Com estàs? Hola, ja, home, què tal? Una setmana més per aquí, com estàs tu? Molt bé, amb ganes de sentir-te, perquè ja fa una setmana que vam gravar l'últim programa i realment tinc ganes de descobrir una nova història del futbol català. Això és com una sèrie, no? Al final, quan estàs enganxat, sempre vols que et quedes com amb les ganes de saber. Exacte, i tinc que esperar una setmana que tornis a venir a la ràdio i dir, ostres, jo és que vull descobrir ja la història d'algun club històric. I que, imagino que tots has tirat els pèls cada dia, no?
Quan arriba el dia... I quan em vaig a dormir, dic, ostres... Pensa en mi, no? En algun sentit, no? Vull un altre episodi de Foodcat. Sí, sí, sí, totalment, totalment. Però molt bé, Víctor, avui ens vens a explicar això, el que sempre ens expliques, històries o anècdotes d'equips que no coneixem tant, que són del nostre país, de Catalunya, i endavant, anem a descobrir el que toca avui.
Doncs sí, la veritat que avui hem d'obrir una altra capsa dels records, també, ja aquí a FootCup ja hem obert moltes capses dels records. Tenim diògenes aquí, de tot el que tenim aquí, no? Totalment, eh? I avui al sisè programa, perquè aneu avançant, aquí no parem a FootCup, explicarem com vas fundar el club de futbol Paralada, un dels equips que no ens hem d'oblidar mai de la província de Girona, eh? Jo no sé si tenies ganes que parles d'aquest equip, Jaume,
Doncs mira, sí, realment sí, perquè... Una anècdota. No, i perquè jo vaig treballar a un lloc on els de Parelada eren els meus jefes. El grup Parelada eren els meus caps, o sigui que, bueno...
Tinc ganes d'escoltar, a veure què han fet per allà. Exacte, no? Bé, espero que els tinguis amb un bon record. Bueno, no ho sé. D'aquella manera, no? D'aquella manera. Doncs va, doncs som-hi amb l'historia del Paralada perquè, per fer referència als inicis del futbol a la vila de Paralada, cal remuntar-se al segle passat i, més concretament, entre les dècades dels anys 10 i 20 respectivament. En aquest cas, l'any 1923, tot i que...
L'any 1915 ja hi van haver alguns indicis d'activitat futbolística. Una sèrie de joves del poble, els quals tenien la voluntat de jugar i practicar el futbol, es van unir per així conformar i construir un equip i per aconseguir començar a disputar els partits amistosos amb les poblacions.
veïnes del voltant, que la majoria d'evasions aquestes es disputaven en el context de les festes majors de les corresponents poblacions. Mira, doncs molt bé, el futbol a Girona va començar d'aquesta manera, no?, a les festes majors. Potser algun jugador... Anar una mica pip-plant. Anar una mica massa de vi, no?, perquè entre festa major i festa major, un partit de futbol, no sé si... Ui, m'ha dit que complicat. Però bueno, ara, ara, segur que... Segur que el que has dit passa.
Algun segur. Bé, si això encara passa a primera divisió, jo crec, algun futbolista que se'n va de festa el dia següent partit. Hi ha gent amb els orígens. Doncs seguim, va. Doncs sí, perquè així, doncs, els primers passes del futbol a Paralada tenen una índole de caràcter festiu, com bé comentàvem ara, però no va ser fins a la dècada dels anys 20, dels anys 30, perdó, que aquesta vocació festiva va prendre un rumb completament diferent.
Molt bé. És a dir, al principi es prenia d'aquella manera més festiva. Clar, com si tu i jo anem a fer unes petxangues, no? Exacte. Però a partir dels anys 30 sí que ja es va començar una miqueta a dir, ostres, hi ha la cosa més seriosa, anem a fer un club de futbol, anem pas per pas amb el sector econòmic, esportiu i tota la pesca que recau el futbol. Anem a professionalitzar-nos, no?, bàsicament. Correcte. D'acord. I en aquest sentit, el 19 de desembre de 1936 és una data important pel club.
Ah, sí. En ple context de l'inici de la Guerra Civil es va constituir la primera junta directiva, la qual va ser formada per Martí Roca, president, Pere Angelet, vicepresident, Quimet Serra, secretari, Joan Serra, vicesegretari, Jacín Caula, cuidador del camp i les instal·lacions,
i Frederic Angelet, entrenador, i en darrer terme per Joan Silvent, que era el vocal. Per tant, tot aquest conjunt de persones van ser els originaris que aportaven... Sí, no els fundadors, però els primers directius d'entitat. Exacte.
La primera directiva, sí. Just en ple inici de la Guerra Civil. Curiós. Exacte. En un context tan complicat, no? Com sempre he comentat, que hi ha molts canvis de crisi econòmica, molts canvis de crisi social, també, no? I la població està força crispada en aquells moments. I en aquest període, què fan?
A part de formalitzar de manera legal el club i registrar-lo amb el nom de club deportiu per a l'ADA, també es va confeccionar les primeres equipacions, les quals consistien en una samarreta blanca amb una franja blava en diagonal, igual com es va adequar a les instal·lacions esportives, ja que el club jugava i entrenava al camp Miquel Pujol, on avui en dia es troba i situa el cafè al centre.
però si el coneixia realment el coneixia aquest cafè a Paralada potser t'anar a fer un cafè allà jo crec potser sí, algun dia si anem a veure el Paralada si anem a veure el Paralada parada obligatòria al cafè del centre perquè realment estan els orígens allà soterrats són les arrels al final del club
Molt bé, i amb tot i això, com bé s'ha fet esment, just quan el club començava a fer les primeres passes com a entitat esportiva legalitzada, va esquetar la Guerra Civil Espanyola, el fet que va provocar generar que l'activitat esportiva s'hagués d'aturar i, per tant, que la projecció del club s'estrunqués completament. Per aquest motiu, doncs, la dinàmica del futbol a la vila va quedar estancada,
Durant uns anys, fins que el 1950, ja passada la Guerra Civil, de la mà del president Jeróni Planes es reprengués la dinàmica esportiva i al mateix temps la qui fos inscrit a la Federació Catalana. Menys mal, menys mal. És el que diem molts cops, una futcall. Realment, la història en aquest sentit, en aquest període, sempre s'acaba repetint, no?
Totalment. Que després de la Guerra Civil els clubs passen... Bueno, és que és postguerra, situació molt precària i realment la població no estava per grans floritures ni per... Exacte, ni per anar a veure el teu club de la ciutat o el poble. Allà l'instint de supervivència era el primari i la gent és que es moria de gana.
Totalment, és una pena al final també, com hem anat comentant aquestes històries també de Foodcat, que tots aquests clubs han passat per totes aquestes etapes molt fosques, però també n'hi ha d'aquelles bones etapes.
Sí, perquè després ve l'abonança econòmica que normalment està en aquest edifici d'històries. Així doncs, el 1950, el club torna a l'activitat amb Geroni Planes. Seguim. Totalment. Paral·lelament, en aquesta represa, el futbol també va començar a rebre el suport i la implicació per part del curs d'història, el qual li va proporcionar una ajuda vital per així poder aconseguir unes millors condicions per així poder desenvolupar l'activitat. En aquest cas, doncs, li va proporcionar un terreny de joc digne, de les condicions dignes,
ja que va llogar una parcella coneguda com a camp de cal músic. Molt bé. La qual va ser inaugurada l'any 1951 amb diversos enfrontaments contra els equips del Castelló d'Empúries i el Port Bou. Molt bé, bueno, ja l'equip en aquesta època tornava a l'activitat i ja tenia alguns partidets contra el Castelló d'Empúries i el Port Bou. Exacte, poblacions també molt mítiques de la província de Girona que, qui saps, algun dia es faran per aquí, no? Futcat, passaran per aquí futcat.
Deixem-ho a l'aire. Exacte. Bé, cal dir que la dinàmica esportiva del club va començar a assolir una projecció ascendent, tant en l'àmbit institucional com en l'àmbit futbolístic. Per aquest motiu, la temporada 1952-53, l'equip va aconseguir pujar de categoria, tot assolit la categoria de segona regional, però, malgrat tot, l'esclat del club va esdevenir entre els anys 80 i 90, ja que amb el mandat del batlle Enric Serra, aquest va comprar uns terrenys a la carretera de Garriguella,
per tal de fer-hi una nova zona esportiva municipal. És a dir, eren terrenys dels quals fins avui dia formen part de l'actual terreny de joc del club de futbol Pernalada. O sigui, va assentar una mica les bases del que segueix sent actualment, una mica els camps i la ciutat una mica esportiva del Pernalada. Exacte, al final se li ha de donar les gràcies al ball Enric Serra. Sense ell no... I a més m'agrada molt el nom de la carretera, Garguella.
Sí. És xulo aquest nom. Com d'aquestes així curioses i mítiques i molt típiques d'allà. Sí, Garriguella. M'ha agradat, mira, m'ha agradat. Mira, avui tenies a dormir amb aquest nom, eh? Sí, sí, sí. Sempre amb tu, Víctor, si me'n vaig a dormir amb alguna dada o alguna cosa curiosa. T'agrada, al final. Però, doncs, malgrat tot, la materialització d'aquesta compra va esdevenir
com una autèntica realitat, la temporada 88-89, gràcies a la intervenció i participació com a patrocinador principal de l'entitat de la família Suquer Mateu, propietària dels caves del Castell de Paralada, el Casino de Paralada i, per conseqüent, del Castell de Paralada.
Bueno, pues això em sona, no? Això ja et sona una miqueta, em sona que a vegades he comentat un pajarito, no? Que tens un company que et parla una miqueta de vins. Sí, sí, sí. No, no, i a part d'això també, el que hem comentat al principi, dels meus caps. Correcte. Que potser és un d'aquests d'aquests de la família, però bueno, ho deixem una miqueta bé a l'aire. Aquí a l'aire.
Així doncs, amb la participació de la família Suquer-Mateu, que et sonarà una miqueta, i l'implicació del Consistori, en aquell moment governat per part de Joan Padern, actual president de l'entitat, el 1992 es va constituir el camp municipal d'esports de Paralada
I és en aquesta dècada on el Parelada va començar a assolir èxits, els quals encara perdona l'actualitat. Ja la temporada, que l'ha destacat la temporada 95-96, va aconseguir l'ascens a la primera regional i la temporada següent l'ascens a regional preferent. Molt bé. Home, un ascens meteòric, eh? Sí, sí. La família Suquer, Mateu... Aquí va posar diners. Va posar diners, sí, sí. I va sortir bastant exitós, a la cosa. Home, i tant. Però seguim, perquè el Parelada d'èxits no es va estancar i va seguir, no?
Sí, perquè ja que la temporada 97-98 l'equip va entrar a la Lliga Catalana tot assolint el sumum a la temporada 2001-2002, on en aquesta temporada es va aconseguir, sota el bandat de l'entrenador Nitus Santos, l'ascens a la mítica tercera divisió. Home, això ja són paraules majors, eh? Això, sí, sí. Realment ja estava propeta, propeta. La setmana passava una miqueta amb el Martinenc, no?
Sí, exacte, que també tenien aquesta fita màxima, no? Doncs mira, el Paralada també va arribar fins a estar a tercera divisió, que recordem abans era primera divisió, segona divisió, segona B, tercera, o sigui, quarta categoria del futbol professional. Està molt bé, està molt bé.
Sí, sí, sí. Així doncs, seguirem amb el paral·lada. Encarava el nou segle amb un projecte ambiciós, el qual el Badú, a tall d'exemple, a temporada 2004-2005, a disputar les series finals de la Copa de Catalunya, contra el futbol del Barcelona. Aleshores, aquell Barcelona estava format per jugadors de gran prestigi, com era el cas de Toho, Juli, Larsson, entre altres. Home, a més aquest Barça és el que l'any següent va guanyar la Champions League. Correcte, la primera del club, sí, sí. La segona.
El segon, és veritat, sí, sí, sí, perdó, perdó. La primera era de Norato 2 amb Koeman. És veritat, ara em pensava que estava encara al segle passat. Doncs sí, sí, home, al final, mira, realment, semifinals de Copa Catalunya, brutal, i realment, el que diem moltes vegades, no?, el premi de jugar contra el Barça, que això és un premi que això crec que està en la memòria de tots els aficioners del Paralada. Totalment.
Bueno, com si no m'equivoco també, amb el Vic, no?, fa dues setmanes també... Que va ser el Madrid en aquell cas, no? Exacte. No, no, o sigui, va ser a les semifinals també contra el Barça, contra el Madrid va ser el Martínenc. Ah, això estàs. Sí, sí, sí. Tornarà passant aquí, i mira, realment els últims tres clubs que hem tocat han jugat contra els dos grans del futbol espanyol. Totalment, totalment. I bé, doncs seguim una miqueta amb el paral·la, perquè tant mateix aquesta ascensió, aquest ascens, es va veure completament...
Es va veure completada quan el 2016, en el mandat de Josep Isern, es va signar un acord d'afilició amb el Genova Futbol Club. De fet, ja la primera temporada, en la qual els dos clubs estaven vinculats, l'entitat va assolir l'escaló més alt de tota la història del club, ja que es va aconseguir l'ascens a la segona edició. Molt bé. A l'antiga, eh? A la segona edició. El que dèiem abans, no? Correcte. La que era la tercera categoria del futbol professional. Ah, exacte.
Home, això ja es pot considerar futbol professional, eh? Sí, sí, sí. Cal destacar al final que avui sí jo crec que té portat un club força històric, al final. Sí. Però no sé per què, però quan parlo de Girona, d'algun club de Girona, que soleixen bastants anys, al final també. Home, segona B realment està molt bé. I amb aquesta afiliació amb el Girona també crec que és un motor d'èxit, no? Ajuda, ajuda. Al final és una miqueta com l'associació entre el Girona i el City, no? Doncs entre el Girona i el Paralada en el seu moment. Molt bé.
Sí, sí, i bé, aquest fenomen va provocar que el club de futbol Paralada i el general B estigués dos anys a la tercera Lliga Nacional, tot obligant-nos a jugar contra equips de gran renom, com podria ser el Mallorca, l'Elx o, d'altra banda, contra filials d'equips de primer nivell de futbol nacional respectivament. Molt bé, doncs guai, eh? O sigui, està... No sabia que el Paralada havia sigut tan potent.
Aquí em descobreixes una altra cosa. Fixa't, al final. Entre la carretera Garriguella i el Paralada va estar segona B. T'agrada, entre la carretera Garriguella. Me'n vaig amb aquestes dues ades. Són el club de Garriguella, no? Sí, sí, sí. Doncs bé, seguim una miqueta amb el Paralada. Així mateix, a part d'enfrontar-se a rivals de gran categoria, el club també va poder gaudir de grans jugadors a jugadors...
amb una gran projecció en el futbol actual, com podria ser el cas de Santi Bueno, jugador del Giro de Futbol Club, Pedro Porro, que actualment està al Tottenham, entre altres. Sí, sí, home, Pedro Porro jugava a la selecció espanyola, a més. Totalment. I Santi Bueno a l'Uruguai. Totalment. O sigui que realment han passat jugadors molt i molt bons per aquest equip al Parada. Sí, sí, cal dir que al final ve una miqueta com amb el Martínenc, no? Bé, han tingut una molt bona cantera, no?,
I fixa't tu, els exitosos... Bé, tots aquests èxits que han tingut jugadors de primer nivell, que avui dia juguen amb la seva selecció nacional. Exacte. I seguim, perquè el 2019, males notícies. Sí, el Paralada va descendir a la tercera divisió i, en conseqüència, l'acord d'afiliació amb el Giro de Futbol Club es va trencar.
ja que el seu filial oficial, entre cometes, estava a la mateixa categoria que el Paralada. Per tant, com que ja no estaven junts amb el filial, ja no va rebre tant el suport econòmic que rebia anteriorment. Bueno, al final has de trencar aquest acord d'afiliació. Realment entenc que potser vam perdre una mica de suport econòmic i de jugadors, però el Paralada ha anat tirant.
Totalment. Així doncs, l'entitat i la Vila van poder viure dos anys de futbol de gran categoria al poble i actualment encara segueixen gaudint d'un primer equip i un futbol base excel·lent cada cap de setmana. O sigui que per això no s'ha de preocupar l'aficionat. Molt bé, molt bé. Doncs molt bones notícies pel Paralada que, tot i que és la trenca d'aquest acord, segueixen en peu, segueixen fent bon futbol i realment són el que estem dient, no? Un històric de Catalunya. Un històric de Catalunya.
I ara passem perquè, Víctor, ara ens estàs acostumant a portar també una mica l'àrea social del club, no? Doncs sí, l'àrea social del club, com tu bé comentaves, es tracta d'una secció del club a la qual organitza, dinamitza i organitza tota una sèrie d'activitats les quals fan que el club sigui més que un equip de futbol. És a dir, l'àrea social, perquè ens entenguem, és una secció del club que, a part de fer club, fa que l'entitat esdevingui una autèntica família i creï una gran comunitat al seu entorn. Molt bé, això és important, perquè al final...
Un club ha de ser una família. Totalment. I així arriben els èxits. Doncs sí, perquè fruit d'aquesta gran comunitat, que n'ha resultat l'àrea social, organitza activitats i esdeveniment com tornejos de futbol base, de pares, de mares, actes socials amb els futbolistes i les famílies, com la Castanyà mateix, que serà d'equivoc, el patge reial de la Cava Gata dels Reis...
o també actes de presentació i clones de temporada, entre molts altres esdeveniments. Sí, fan moltes coses al poble. Exacte, si aquest 5 de gener vols anar a veure la cabalgada per demanar els regals als reis... I a veure algun patja del Paralada. Molt bé, això està bé.
Així doncs, el club de futbol Paralada és un club en el qual, gràcies a l'àrea social, és més que un simple lloc, més que una simple entitat on s'aprèn i hi juga a futbol, sinó que és un club on l'ambient social, festiu i lúdic és un element implícit més que fa que generi una comunitat i un sentiment el qual implica a tots els estats de l'entitat, les famílies i tots i totes aquelles persones que atrevitgen el camp municipal d'esports de Paralada.
Home, doncs Víctor, la veritat és que m'ha agradat molt aquesta iniciativa del Paralada perquè realment és el que diem. Al final, sí, és un club de poble, realment fem tots poble, fem comunitat, ens agermanem i això...
realment conduirà l'èxit tard o d'hora del Paralada. Totalment. Al final és una miqueta com tu ho deies, al final un club és una família i també s'ha de portar en aquesta línia. I quan dic èxits, o sigui, em refereixo a un èxit esportiu, sí que està molt bé, però també crec que formar una bona família i una bona comunitat al poble amb el Paralada també és un gran èxit, no? Sí, sí, sí, això està clar.
I ara bé, doncs passem una miqueta a l'actualitat, com sempre, al finalitzar el programa. Cal recordar, com sempre, que el Club de Futbol Paralada es troba a la tercera federació, concretament a la grup 5, a la grup de Catalunya. Molt bé. Ha estat un bon inici notable pel club, ja que després de disputar 5 jornades, ocupa la setena plaça amb 8 punts, dues victòries, dos empants i una derrota. El pròxim partit, la pròxima cita que té el Paralada, és de l'escala, que està tercer classificat,
el dissabte 11 d'octubre a les dos quarts de set de la tarda. Que, de fet, això ja ha passat. Exacte. Correcte, sí. Ja sabem el resultat, però, bueno, ja... Sí, si vols, el pots dir tu mateix. Ja el comentarem, ja el comentarem. Exacte, sí. Perquè, bueno, ho desvetllem o no?
Bé, com t'ho vegis, al final. Sí, avui sí, avui sí. Realment, el que ha passat avui és que això que esteu escoltant no és en directe. Exacte. El Víctor i jo ho vam gravar el cap de setmana, de la setmana aquesta de l'11 d'octubre, no?
I mira, bueno, perquè el Víctor tenia coses que fer, no? Tenia... Exacte, ja vam avançar... Ocupat en tema feina. I doncs hem optat per aquesta solució i jo crec que ha quedat genial. Ha quedat genial. Sol que sempre estàs tu al final per posar aquells punts i les comes, per si els col·laboradors ens equivoquem. Clar, perquè dic, ostres, si ara els oients diuen 11 d'octubre, però si això fa dues setmanes, doncs entengueu que és per això.
És veritat. I per acabar, veuré que us agrada molt aquesta anècdota perquè, clar, hem parlat de la samarreta, al final, que ells vesteixen una samarreta com el Betis, així verd i blanca. Però tampoc ens hem fixat massa en el tema l'escut, no? Perquè amb l'escut, si ens hi fixem... No, crec que no s'havia comentat, no, el color?
Perquè a mi hem comentat que al principi era camiseta blanca amb una franja diagonal blava, però el paral·lad actualment vesteix amb una camiseta com la del Betis, més o menys, verd i blanca, amb franges blanques i verdes. Perquè la gent és a Junedé, o sigui, de la part del pectoral és únicament verd, i la resta de les samarretes són franges verdes i blanques. D'acord. I ara ens sols comentar una anècdota sobre l'escut, no?
A l'escut, sí, correcte, si us hi fixeu, l'escut de paral·lada porta una corona d'un compte, dels antics comptes i tal. O sigui, per què porta aquesta corona? Perquè cal destacar que antigament, en els anys... bé, a l'època de la mitjana, bé, doncs...
el municipi de Paralada, que actualment és un municipi, era un comptat. Allà hi regia un compte i és per això que... Per què? Perquè va ser un centre del comptat de Paralada, per així dir-ho, va ser un territori senyorial que va tenir una dignitat on hi bevia una família comptal. I és per això que avui dia s'incorpora aquesta corona del comptat de Paralada antigament en l'escut del club.
doncs una molt bona dada, i ara quan veieu l'escut del Paralada, recordeu que no és una corona reial, és una corona comptal. Exacte. Doncs molt bé, molt bona informació, molt bona dada, Víctor, i jo crec que ens ha quedat un programa molt xulo, no? Sí, a mi la veritat que m'ha agradat molt, també. El Paralada, jo també he après molt, també. Sobretot, ara estic aprenent molt amb el tema d'aquesta part social, també, que m'agrada molt... Recuperar-la, no? Perquè jo crec que al final és el que diem, o sigui, és més que un club, com el Barça al final, també,
si fan obres socials i activitats lúdiques per a tothom, per a tots els socis, és molt important, al final. Exacte. Doncs, Víctor, jo crec que fins aquí podem donar per acabat el programa. I tinc moltes ganes, també, que un dia anem a algun d'aquests estadis de què parlem. Estic molt bé, al final. I que puguem fer algun contingut per les xarxes socials del refugi. Jo crec que això ho podrem fer personalment, també. Sí, veurem si ho podem aconseguir, però...
Ja veurem, no? Anirem parlant. Exacte, passa el pas, passa el pas. Doncs Víctor, va, ara sí, ens acomiadem i ens acomiadem amb aquesta gran anecdota del Parelada. Moltes gràcies, Jaume. Fins la propera.
Soc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes, sumant més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Ara fem una petita pausa musical i després connectem a la 6 en punt amb Catalunya Ràdio pels butlletins informatius.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012. Bona tarda, us informa Marc Güell.
El telèfon d'emergències ha rebut unes 1.200 trucades per l'episodi de fort vent que afecta gairebé tot Catalunya. Protecció Civil demana extremar les precaucions perquè les ratxes de vent encara poden ser fortes a les pròximes hores. De fet, s'espera que el punt àlgid del vent sigui des d'ara i fins a les 7 de la tarda. És per això que en bona part dels municipis de l'àrea metropolitana, com ara Barcelona, Granollers i Mataró, han tancat els parcs i jardins, mentre Sabadell i Rubí també han suspès totes les activitats exteriors.
Álvaro González és el cap de guàrdia del CICAT en declaracions a 3CATinfo. De cara a les activitats que fem a l'exterior evitem tots aquells parcs, zones buscoses, zones amb arbrat o elements inestables a les zones urbanes de murs, obres, vestides...
Els bombers han atès gairebé 700 avisos relacionats amb el temporal de vent. A Anglazola, a l'Urgell, la coberta d'un pavelló sant l'ha irat pel vent i ha impactat contra l'escola Santa Creu. L'incident no ha causat ferits. Una altra escola, la Badruna, en aquest cas de Tàrrega, ha desallotjat els alumnes preventivament, també sense ferits. Els serveis d'emergències estan acordonant la zona i dues detallacions dels bombers han fet sortir els alumnes per una porta on no feia tan vent.
Les ratxes de vent també han provocat talls de subministrament elèctric i problemes de mobilitat amb línies de tren afectades i algunes carreteres tallades per la caiguda d'arbres. Doncs bé, coincidint amb aquest episodi de vent, els equips d'emergència intenten rescatar un banyista que no ha pogut sortir del mar a Tarragona a causa del fortunatge. La seva parella ha estat rescatada i trasllada de l'Hospital Tarragona a Ricard Buigas.
Bona tarda. Ell i la seva parella s'estaven banyant a Cala Roca Plana, també coneguda com a platja de Becs, però el fortunatge generat pel vent que bufa la zona els ha impedit tornar a la platja. L'helicòpter de salvament marítim ha aconseguit rescatar la dona. L'ha traslladat a l'aeroport de Reus, on l'esperava una ambulància del SEM per portar-la a l'hospital. Sis dotacions dels bombers i la unitat marítima dels Mossos han activat un dispositiu per rescatar l'home. Fons d'emergències apunten que l'operació és molt complicada per l'orografia de la zona i el vent. Ricard Guigas, Catalunya, Ràdio Tarragona.
I com dèiem, aquestes ventades també provoquen problemes de mobilitat, especialment el transport públic. Equip viari Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, ja interrompuda la línia RL4 de Rodalies entre Manresa i Calaf perquè ha caigut un arbre a la catenària. S'està gestionant servei alternatiu per carretera.
D'altra banda, la circulació de trens de l'R1 i RG1 es manté interrompuda entre l'Hospitalet i Badalona pel fort vent i perquè abans de les dues de la tarda ha caigut sobre la catenària una carpa procedent d'un camp de futbol del costat entre les estacions de Clot i Sant Adrià. Renfa recomana fer servir com a alternativa el metro.
El president ucrainès Volodymyr Zelensky reclama a la Unió Europea que li concedeixi a principis de l'any que ve el préstec multimilionari amb actius confiscats a Rússia. Zelensky ha participat a Brussel·les en una cimera de líders europeus en què s'ha decidit posar més pressió a Rússia amb més sancions. Brussel·les, Jordi Baró, bona tarda.
Bona tarda. Pressió de Zelensky avui als 27 perquè accelerin i tinguin llest el 2026 el préstec de 140.000 milions a Ucraïna amb actius confiscats a Rússia. Els líders negocien per intentar vèncer les resistències de Bèlgica i que hi hagi avui via lliure per avançar en la proposta legal. El president ucrainès diu que utilitzarà els diners no només per finalitats humanitàries.
Hem d'utilitzar qualsevol tipus de diners russos per la producció d'armes a Ucraïna i augmentar-la. És més barat i més ràpid. Estem parlant d'armes de llarg abast, de drons, de sistemes de guerra electrònica i també de míssils. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Els Mossos investiguen el suïcidi d'un noi de 15 anys aquest estiu passat al Macelles, al Segrià. La seva família va denunciar que era víctima d'assetjament escolar a l'institut, tot i que la inspecció d'educació no en va trobar indicis. Lleida, Noelle, Casillas, bona tarda. Hola, bona tarda. Tres mesos després dels fets, els Mossos confirmen que es mantenen obertes les diligències per la mort d'un menor al Macelles al juliol.
El noi que tenia 15 anys es va suïcidar i la seva família assegura que era víctima d'assetjament escolar a l'institut Canigó d'aquesta població on estudiava. Avui també ho ha denunciat l'associació Trencats, que assegura que hi ha testimonis dels fets. Fons del Departament d'Educació constaten que el centre va activar el protocol des del primer moment i que, per tant, el cas va passar a la inspecció de treball, que no hi va trobar indicis d'assetjament a les aules. Tot i això, al setembre es van activar recursos per a la prevenció de l'assetjament i es va iniciar un acompanyament emocional tant al professorat com als alumnes.
La inspecció continua estudiant el cas per determinar si l'entorn escolar podria haver tingut a veure amb el suïcidi. Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida. Personal, docent i famílies d'escoles bressol privades de tot Catalunya s'han concentrat aquesta tarda davant el Departament d'Educació per denunciar un infrafinançament respecte d'altres comunitats autònomes. Alerten que actualment hi ha un 30% de places buides. Barcelona, Clàudia Serra.
Bona tarda. Expliquen que des de la posada en marxa de la gratuïtat de l'IDOS a les escoles bressol públiques, les aules de les escoles bressol privades estan quedant buides. Una situació que, segons un estudi fet per l'Associació Catalana de Llars d'Infants, està obligant a tancar una escola bressol privada cada 15 dies i deixar professionals, majoritàriament dones, sense feina. Ruth Baquer és membre de l'associació. Denunciem una falta de finançament...
perquè no té lloc a la majoria, immensa majoria, de les comunitats autònomes de Catalunya. Només tres, entre elles Catalunya, estem en el top 10 de lo pitjor del pitjor.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda, un parell de punts de l'agenda esportiva d'aquesta tarda. Bàsquet a l'Eurolliga, juga el Barça a la pista dels Alguiris, a dos quarts de nou, un partit que podreu seguir per l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. I a la Champions d'en Vol també juga el Barça, en aquest cas, a la pista del Visua Pocs de Polònia. Tres quarts de nou, és partit de la sisena jornada. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo Mariona Sales Vilanova.
El Club de Cards de Coixinets de Sant Jús última els preparatius per la 48a edició de la tradicional cursa que se celebrarà el segon cap de setmana de novembre al que refereixes. Es tracta d'una cita emblemàtica que cada any reuneix milers de veïns i veïnes. La competició, amb vehicles de fusta i rodes de coixinets, manté viva una tradició local amb gairebé mig segle d'història. Segons han explicat Llona Palau i Mariona Sales, membres de l'organització, el club funciona íntegrament en voluntariat i s'estructura en diversos departaments.
Enguany hi ha 78 cars inscrits a quatre dies de tancar les inscripcions i fan una crida perquè s'hi apunti més gent, especialment dones, ja que només hi ha dues fèmines registrades. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'Ajuntament de Sant Just, amb el suport de la Diputació de Barcelona, organitza el dilluns 27 d'octubre una trobada de networking entre empreses del sector creatiu i artistes locals per fomentar la col·laboració i l'intercanvi professional. L'activitat tindrà lloc de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 12 al col·lector Somnis.
La sessió, conduïda per Rosaura Alastruell, expert en xarxes professionals, inclourà una benvinguda institucional, la presentació del projecte d'economia creativa sobre la sessió temporal d'obres d'art empreses i un espai de networking pràctic per establir nous contactes i projectes conjunts. La trobada s'adreça a empreses professionals i artistes de Sant Jus que vulguin conèixer l'ecosistema creatiu local.
Les obres de desbrossada i tal al camí de la muntanya, entre el club de tenis Sant Gervàs i la carretera Molins a Vallvidrera, van començar el dimarts 21 d'octubre. L'actuació s'inclou dins del pla de prevenció d'incendis i compta amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona.
Els treballs consisteixen en la neteja de la part baixa del bosc amb la trituració de restes vegetals, la desbrossada i la poda de branques baixes o d'arbres caiguts mitjançant motosserra. L'objectiu és millorar la seguretat de la zona i prevenir la propagació del foc, creant una franja lliure de vegetació a banda i banda del camí i retirant els arbres malmesos o amb risc de caiguda. L'empresa Taller, especialitzada en actuacions forestals, és l'encarregada d'executar els treballs.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins, horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Fins ara.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis, jo per tu. I quan vulguis tots plegats.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya. Ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb Sense Filtres. Hola, què tal, Ariadna? Benvinguda de nou. Hola, bona tarda. Com estàs? Tot bé?
Sí, avui més tranquil·la, molt millor. Segona vegada, segona secció, ja millor, millor. Molt bé, amb més calma, així segur que sortirà... Bé, que el primer ja va sortir molt bé. Sí, sí, sí, però bueno. Bé, avui de què venim a parlar? Perquè la secció, coses que envoltaven els joves, no? Sí. Avui que toca? Avui porto un tema que crec que tots els joves catalans compartim bastant, que és la música catalana. Molt bé. Vull saber si t'agrada l'escoltes...
Sí, sí, de fet, a mi m'agrada molt. Vaig tenir una època, potser fa... 3 anys o així, que era bastant, bastant més fan. Ara potser no soc tant d'anar a tants concerts, però realment encara segueixo consumint molta música en català i a mi m'agrada molt i, de fet, el...
El pròxim cop de setmana vaig al Cabre Rock, o sigui que... Quina enveja. M'agrada, m'agrada. Quina enveja, quina enveja. Bé, a mi també, a mi m'encanta personalment, és una música que escolto bastant, potser no tant com m'agradaria, però sí que l'escolto bastant, i per mi, o sigui, quan algú diu música catalana em ve festa, diversió, amics, tot el que engloba això, i al final també bon rotllo, o sigui...
Això sempre, no? Al final és... La música catalana trobo que és una música una mica més festiva, no? Una mica més de festa major. Sí, sí. De moment em donen aquestes vibes, no? De festa major i realment jo sempre que vaig a un concert m'ho passa molt bé. Sí, és molt guai. L'ambient a part també és... La gent en general que consumeix música en català és com un ambient molt guai. Jo crec que aquest bon rotllo sí que el transmeten bastant les cançons en català. Sí, sí, totalment. I bé, doncs a mi aquest concepte de nits d'estiu, el típic concepte aquest, doncs a mi em transporta bastant això, la veritat.
No, no, totalment, i realment és el que tu dius, que sí que aquests grups donen aquesta sensació d'estiu, de festa major, no sé, de despreocupació, no? Sí, com de diversió. I un grup que dona molta diversió, aquest pensament que hem parlat ara. I el tema principal perquè he portat avui la música catalana és perquè la Fúmiga, que és un grup valencià,
fa relativament poc, el 2 d'octubre, va anunciar a les seves xarxes socials amb un vídeo bastant emotiu i per mi tràgic, o sigui, supertràgic, que es retirava dels escenaris l'any 2026. I, bueno, no sé si tu coneixes el grup o... Sí, sí, sí, m'agrada molt i de fet ja ho havíem comentat també en algun programa anteriorment,
i realment és una pèrdua que fa mal, perquè a més és el que vam parlar també en altres seccions, que és un grup molt únic, no? Dóna la sensació que el que fan ells només ho fan ells. Sí, les cançons, tot és com, no sé, a mi m'encanta. A més tot això que hi porten tants instruments, el directe sona també, realment una llàstima. Sí, una gran llàstima. Així que anem a escoltar el vídeo que van publicar les seves xarxes socials. Perquè com tu et sap,
I perquè s'acaba? S'acaba perquè ha d'acabar-se. S'acaba quan encara t'agrada. S'acaba perquè has de tornar. S'acaba.
Per fer lloc al record. Perquè com tots sabem, tot s'acaba. I tot passa, però ha passat per tu.
Ai. No, no, llagrimes als ulls. Sap greu, eh? Sí, sí, no, és tristíssim. Bueno, com heu pogut escoltar, el grup es retira. O sigui, les frases s'acaba perquè s'ha d'acabar, s'acaba quan encara t'agrada. A mi em sonen com quan has de deixar-me una ex, no? Sí, sí, no, no, fa mal, fa mal. No, ho deixem ara que estem bé i no després ens portarem malament. Exacte, exacte.
I és això, crec que no ho han deixat perquè ja no els agradi fer el que feien, ja no perquè s'hagin enfadat, que molts grups s'enfadanen perquè s'han enfadat. Sí, és veritat. Sinó que crec que ja han arribat al punt on volien arribar una mica per així dir-ho i com que ja no poden fer més o ja no volen fer més, que també és una opció. I han considerat que la millor opció era posar punt i final aquest projecte. El típic d'una retirada de temps és una victòria. Exacte, sí, sí. Això, no apliques aquesta, que no estic gens d'acord
No, no, des d'aquí tampoc estem d'acord perquè al final ens agradaria continuar sentint-los perquè al final van traient discurs i van traient música nova i a mi tot em sona molt bé, saps? Tot m'agrada. Sí, no hi ha cap disc, cap cançó que diguis, aquí hem patinat. No, no, totes, totes. Però bueno, al final són això, els cicles de la música que realment aquí a Catalunya ens toca almenys viure molt, eh? Grups que se'n van, que després tornen, al cap d'uns anys. Sí.
Esperem que aquest sigui en aquest cas, però jo estic una mica més tranquil·la perquè no sé si ho vas veure que van anunciar com quatre dates, vaig a un concert, a un dels seus últims concerts, estic molt contenta, la veritat. Jo sóc l'altra cara de moneda, jo no vaig aconseguir entrada i no perquè no ho intenté, sinó per despistat.
No, no, jo estava a classe, però una amiga meva va estar a la cafeteria de la seva universitat allà lluitant i tenim tres entrades. Molt bé, molt bé. Vam fer una primera data i després van ampliar. Sí, sí, no, no, a la primera data. A la primera vau aconseguir. Guai, guai, guai. Així que, bueno, no és un dol. Es porta una mica millor el dol d'aquesta manera. Sí, almenys tenim fins al 2026.
Sí, és perquè el concert és a l'octubre de 2026, un any. Però bé, jo confio que vagin fent concerts i que vagin... Sí, segur. A més, el vídeo aquest que ens has portat tu és quan anuncien també una mica la seva última cançó, no? Exacte. Que faran una última cançó...
que es diu Gràcies per Tant, crec. Sí, sí. Ho han publicat recentment. Així que, mira, deixaran aquesta última perla. Sí. I parlant de grups que es separen o de grups que es rumoreixen que es separen, el cas Gràcies, que això és otra.
No, no, és un bon meló per obrir i realment sembla que sí, però després sembla que no... No ho han confirmat. No se sap del tot, no? No ho han confirmat, però entre els que escoltem la música i el que ens agrada és un rumor que està bastant present. De fet, al festival Cabre Rock del fin que ve, s'han fet sold out, un dels motius per què va uques gràcies un dia, o sigui, és molt fort.
Clar, i ja tothom m'està dient, a veure si plegaran o no, tinc que anar a veure'ls. Exacte, exacte. Sí, sí, no ho sé, al final és una mica això que estan a l'aire. Els porten rumorejant des de fa molt de temps, però clar, ells tampoc han dit res. No, no ho han confirmat. I després l'altre dia aquí vam portar l'organitzador del Cabreau Rock, i tampoc, que és molt amic seu, i ens va dir, no, no, és que no sabem res, estem també una mica com vosaltres, estem pendents. Potser és una estratègia de màrqueting, esperem, esperem, esperem.
Doncs mira, en aquest cas esperem que sí. Sí, sí, la veritat és que sí, perquè tenen cançons com Sort de tu o la gent que estimo, que jo les gestiono fatal. O sigui, jo no sé com tu les gestionaràs, però jo, personalment, fatal. No, no, són cançons molt boniques, però també que et toquen molt el cor i, ostres, depèn de com estiguis emocionalment aquell dia... Et destrossen, o sigui... Jo crec que, a més, la podríem posar, posem una mica de la gent que estimo.
Porto amb mi les coses que em vas dir. El teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins. El meu amor, el meu destí. Soc feliç, prou del parir.
Doncs bé, cançó tristona, eh? Estem aquí els dos. Sí, sí, és bastant trista la lletra, el ritme, tot, tot, tot.
Sí, sí, bueno, però no ens baixem, seguim a dalt nosaltres. Exacte, perquè no tot són males notícies. A veure, que jo aquí hem començat una mica tristons, però vull parlar també que en l'àmbit de la música en català es preveu un bon futur. És a dir, hi ha molts artistes nous, molts grups nous que estan fent també temazos, per dir-ho així ràpid.
Sí, sí, no, no, al final tenim una nova generació també, que és molt diferent a l'anterior, trobo jo, però és una nova generació molt potent i que realment estan aconseguint coses que abans no se l'havien aconseguit. Exacte, o sigui, jo considero que hi ha un bon relleu generacional d'artistes catalans, per exemple, la Musca, Detallets, 30 o fa, Figaflaues... Sí, sí, no, no, al final la Julieta també, per exemple. Sí, sí, sí. No, no, sí, sí, són grups molt potents i és això, no, que en números potser estan fent més números que ningú.
Exacte, és a dir, jo crec que tenim sort que hi hagin sortit com aquesta nova generació d'artistes, que no sé si coneixes o has escoltat parlar de la banda del pati? Sí, sí, sí, clar, n'he escoltat parlar, que va sortir una mica després del videoclip, cançó aquesta de Doques Graces, no? Sí, o sigui, a veure, bàsicament la banda del pati sorgeix que van fer un documental que està a 3CAT, que es diu la banda del pati,
I que parla una mica d'aquesta nova generació de músics i de tot això una mica. I bé, aquests artistes són tots els que el formen, però hi ha molts més artistes, és a dir, són molts, molts, molts artistes i molts cantants que formen aquesta nova generació musical. Llavors, podem tenir que tenim un bon relleu i una bona base aquí també. O sigui, bastant bé.
No, no, podem estar tranquils perquè realment artistes no ens faltaran, però bueno, sempre trobarem a faltar aquell que ens falta, no? Aquest xarango, xarango. Xarango també és un bon meló, tio, perquè, mare meva, se'm van anar sense fer gira de comiat. Això no es pot partir. Jo crec... Per culpa de la Covid. Jo crec que tornaran. Un concert mínim, un, dos, dos, no demanem gaire.
Jo espero que també, perquè jo crec que marxar així sense una gira de comiat, ostres, és lleig. I a més que per tot el que van fer, que ells sí que van ser molt predecessors en moltes coses, van obrir moltes portes i jo, almenys un homenatge així s'hauria de donar. Sí, sí, home, si xerango, jo crec que tornaran, jo confio molt. A mi quan tothom em parla d'aquest tema, jo penso que tornaran.
Jo mira, jo no sé si és per il·lusió o què, però també ho penso. Jo crec que una mica d'il·lusió sí que és. Però bueno, d'il·lusió vivim, no? Sí, total. I també, el que has dit abans, que hi han obert moltes portes aquests nous artistes, per exemple, al meu poble, que està a Extremadura, o sigui, bastant lluny d'aquí, han sonat cançons com La Marina està morena o Coti per Coti, fins i tot, o sigui que és fort això també.
No, no, totalment, al final és això, estan portant també la nostra llengua a llocs on abans no havia arribat, com tu deus, a un poble d'Extremadura, què dius tu, ostres? Sí, sí, que jo vaig flipar, o sigui, jo dic, estic escoltant bé. Sí, sí, jo quan me'n vaig anar d'Erasmus, també molts amics meus, tots coneixien la Marina Estamorena, això és xulo.
Sí, és molt guai, és molt guai. I també relacionant amb això, aquesta nova generació de cantants es relaciona d'una manera bastant estreta amb la reivindicació per l'ús de la llengua catalana i pel seu ús, per la seva normalització i tot. O sigui, que jo crec que un dels objectius que tenen, no sé si se l'han imposat ells o la societat en si se l'han imposat també, és com posar de moda entre els joves el català i la llengua catalana.
Sí, sí, al final jo crec que la música és una molt bona eina per estendre'l al català i per promocionar-lo, perquè al final tots escoltem música i si són cançons xules, són xules en català, en castellà o en anglès. I és una bona manera que la gent conegui aquesta llengua i també fos fomentar el seu ús, que per desgràcia és una llengua que està en retrocés.
Exacte. Per això també crec que una cosa que ha ajudat molt aquesta nova generació és que han obert les portes del pop-rock català. Perquè quan penses en música catalana, el pop-rock català. Però s'han apropat a estils com el reggaeton, el trap i molts altres estils i molts gèneres que connecten amb els joves a l'actualitat, que no anem a enganyar-nos. Està molt bé escoltar la gent que estimo, però una bona cançó de reggaeton no ens la treu ningú. Exacte, que ens agraden les dues coses al final.
Exacte, ens pot agradar les dues coses. Llavors, un exemple molt clar d'això és Coti per Coti. Anem a escoltar-lo. No em vull saber.
Bé, aquesta cançó és un temazo, és molt guai, a mi m'agrada molt. És veritat, perquè a més, a part que combina com un gènere així com més urbà, ho fa a més combinant-ho amb una sardana, que és el més català del més català que et pots trobar a la música. Exacte, o sigui, el guai d'aquesta cançó és que ha combinat un gènere molt tradicional, com és la sardana, amb ritmes que dius, però si això és molt guai, o sigui, és molt guai.
No, no, totalment, al final és això, aquesta mescla que a més ara també ho han fet, ho han tornat a fer, no amb sardana, però una mica al revés, no? Hem portat la rumba catalana, que feia molt que no, bueno, no sentia aquí a Catalunya, bueno, poca gent estava fent rumba catalana i els tiets ara amb els estopa que s'han juntat i també hem portat una altra vegada la rumba catalana i a veure si la tornan a fer volar.
Ai, m'encanta la rumba catalana, les cançons. A més, aquesta nova és molt xula. Sí, sí, és molt guai. És com rumba catalana amb gènere urbà, no? Sí, sí, sí. I és una bona mescla i al final, doncs mira, gent que potser mai havia escoltat una rumba catalana, d'aquesta manera ho fa.
Exacte, i també amb els Estopa també és com obrir ja moltes més portes. Sí, sí, sí, exacte. O sigui, jo crec que ho estan fent bastant bé, perquè és això, o sigui, t'apropes molt més als joves, que al final és el futur, i també altra gent que potser no s'ha plantejat mai escoltar perquè no és la seva primera llengua, però diuen, mira, ha fet una cançó amb els Estopa, anem a escoltar-la, a veure què tal.
Totalment d'acord. Jo t'he de fer una pregunta per això, eh? Ui, a veure, digue'm. Tu que ets més, d'aquesta, la banda del pati? O ets més de xarango o catsgrasses? Bé, pots perdó, no? Sau? Els pets?
jo considero que sóc una barreja bastant igual. És a dir, jo et vull estar escoltant que tinguem sort del Lluís Llach com et vull estar escoltant xalalà dels figaflaues. Sí, sí, sí, dels figaflaues. Bueno, que xalalà és amb el cantant dels pets. Sí, sí.
Mira, aquí tot es mescles. Mira, mira, això t'ha quedat molt bé. T'ha quedat molt bé. T'ho ve de preparar. Que és veritat que, mira, doncs mescles bé. I jo crec que al final és això, no? No ens hem de quedar ni amb uns ni amb l'altre si no disfrutes dos. Sí, sí, és el que més sentit té.
Sí, no, a mi cançons catalanes així antigues, llençat, per exemple, a mi m'encanta. És molt, molt guai. No, no, llençat cançons molt xules, també. Sí, jo crec que ho estan fent bastant bé. I també un altre punt de vista d'aquesta reivindicació que la música catalana vol portar
També considero que hi ha com un punt allà d'opinió política, d'opinió social, o sigui, molts artistes utilitzen les lletres bàsicament per dir el que volen dir sobre el que s'està fent a les ciutats. En aquest cas sí que té de dir que jo crec que potser aquesta nova banda del pati, això ho ha perdut una miqueta, el discurs aquest més social polític, perquè abans sí que vostres xerengues feien un discurs molt clar, per exemple.
però o buhos inclús, també n'havia fet, o Lluís Llach, ja que ja no en parlarem. Però bé, sí que és veritat que la música catalana sempre té un component polític o social bastant important. Sí, o sigui, jo crec que el punt reivindicatiu sempre està, ja sigui per una cosa o per l'altra. Jo també considero que és, bueno, interessant, no? Bueno, ens anem, estem en una mica aquí del tema, però bàsicament parlava d'això ja que
ahir per la nit, ahir al vespre, van treure una cançó que es titula Lledres de sobretaula, que està escrita pel cantant de Zó. El Pancho. Sí, i també interpretada per molts artistes i moltes artistes valencianes, que bàsicament és una cançó que està feta perquè és fa un any, exacte, el 29 d'octubre, per a un any de l'Adana València, el País Valencià.
Sí, que recordem que va causar 229 morts. I, clar, doncs aquests artistes del País Valencià, que per tant parlen català, fan música catalana, s'han juntat i han fet una cançó molt reivindicativa i denunciant el que va passar aquella vesprada tràgica.
Sí, sí. I mira, us he portat com un petit... una petita estrofa que diu i ara tots els sembla bé perquè ja no pot alçar-la. Podríeu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula. Que crec que bàsicament reflexa moltíssim
com es tenten i el que volen dir. Sí, la incompetència del govern valencià. Recordem que van haver-hi tants morts per la incompetència del govern, al final. Totalment. Doncs, si et sembla, posem una mica d'aquesta cançó que ha sortit ahir mateix a les 12 de la nit. Així que, perquè la aneu sentint.
La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants.
Doncs això, realment una cançó important per la denúncia que fa i que la seguirem sentint de fons. Sí, sí, esperem que la seguim sentint molt de temps perquè és això, considero que és un missatge que s'ha de donar al final i si tens com el micròfon per fer-ho, ho has de fer. Totalment d'acord, totalment d'acord.
Doncs, Arianna, no sé si tens alguna cosa més per comentar-nos o realment... Bueno, portava també així com un final... Ai, és veritat, perdó. Que tinc aquí i no m'ho havia vist. Així com un final de secció així potent que per poder tenir aquest micròfon s'ha de tenir un lloc per fer-ho i què millor que els festivals.
Sí. Que hem parlat bastant de Cabro Rock, però tampoc ens podem oblidar de Canet Rock. Sí, sí. Que personalment a mi em té rogada el cor, o sigui... Per mi també, no. Canet Rock, per mi tenc un ponent ja nostàlgic. Sí. He anat a tants i des de fa tant que, no sé, per mi és com... És Canet Rock i a partir de què és Canet Rock comença l'estiu. Exacte, per mi és literal marcar l'inici de l'estiu. A mi em passa això, a mi em passa això i realment és una edat que m'agrada molt i que no m'agrada perdre'm.
i és un festival molt xero. Sí, sí, tot això de veure la posta de sol i després com surt, a mi m'encanta i m'encanta. Acabes rebentat, però... Acabes fatal, tot marró de la sorra. Sí, és veritat, és veritat. Jo sempre cago a la platja, t'ho he dit. Sí, jo... Sempre, sempre, sempre. És obligatori, ja és una tradició, perquè anem tot torrats.
Clar, clar, sí, sí. Jo la meva tradició pel Canet Rock és que ve el meu pare a buscar-nos amigues i anem a esmorzar a una cafeteria que portem anant des que anem a Canet. Molt bé, molt bé. Més cómodo amb la vostra, eh? Sí, és millor, és millor. Sí, sí.
I això, que també volia parlar del Cabrorroc a la castanyada, però com ja vas, ja suposo que hi parlaràs tu una mica. Sí, sí, això ja dintre de... Clar, després, el dia 3 de novembre, que és dilluns, crec.
Sí, sí. 3 de novembre, que és dilluns, ja parlarem del tema i ja parlarem a fons d'aquest Cabro Rock Edició Castanyada, però el Cabro Rock és el que dèiem, s'ha fet un forat important en l'escena i en el calendari de festivals. Sí, també és un festival igual que el Canet, igual d'important. També van molts artistes. És a dir, és això, tenir aquest lloc per promoure més la cultura catalana i la música catalana també considero que és molt necessari i molt guai, també.
No, no, totalment. Doncs Ariane, ara sí que sí, ens acomiadem, però abans d'acomiadar-te, ara faig això a vegades amb alguns col·laboradors i us demano una cançó per acomiadar la secció, així que soc tot deu ara mateix. Digue'm què vols escoltar?
Anar una mica per la línia. Què vols recomanar? A mi La Fomiga m'encanta. Llavors, alguna cançó així, per exemple, la de finals, la de principis... Alguna d'aquestes dues? Doncs posarem finals, va. Vinga, finals així per finalitzar. Sí, queda molt bé. Doncs ara sí, ens acomiadem. Gràcies per tot i ens retrobem la setmana que ve. Sí, fins la setmana que ve. Adeu. Adeu.
Podria perdre les formes Podria seguir tuitant Poden tornar o intentar Però no trobo les forces Hem arribat al final No és el que estàvem buscant I has de saber que m'importes Parlem en plural
perquè no busque culpables. No hem sabut fer-ho millor, ens ha guanyat l'erosió i ens hem tornat inflamables. Hem arribat al final i que això no ens fa ser mal, és la millor de tantíssimes victòries. Clar que ens trobaré a faltar. Què serà?
de nosaltres tots els plans, les dins mortes, els viatges pendents, eixeta tu per fer i a la merda les entrades de colpe. I què serà de nosaltres? Què diran tots els nostres? El present i el futur com serà sense tu i a la merda les entrades de colpe. Podríem
No hem de donar-li més voltes. Ens anirà molt millor, oblidarem el dolor i s'obriran altres portes.
Hem arribat al final i que això no ens passa mal, és la millor de tantíssimes victòries. Clar que ens trobaré a faltar. Què serà de nosaltres tots els plans? Les dits mortes, els viatges pendents, i això tato perfecte a la merda les entrades de colpe.
Fins demà!
de nosaltres tots els plans, les dits mortes, els viatges, les tendències, el xetaco per fer ja la merda les entraves de colpe. I què serà de nosaltres? Què diran tots els nostres?
I ara seguim escoltant una mica de la fumiga d'aquest grup valencià que ens té el cor robat. Ara, covards. I torna'm a abraçar.
Però apretant ben fort que em dones just per respirar. Que no ho sabem quan tornaràs. I sempre ens passa igual, tots els fantasmes venen.
La distància ja no fa mal, però el temps es torna a parar. No podem tornar a intentar, que no puc més, que el cap no va i el cor se'ns està congelant. Ja no vull trobar-te a faltar, ara hem de soltar-nos les mans, apret tan fort que mai se sap si és estrel.
T'he trobat a tu i m'has trobat amb mi. I ara sí que sí que hi penso. I veig que la distància ens fa mal. Hi han sigut tantes vegades que ens hem trobat de nit amagades.
Fins demà!
I ara sí, comencem l'última secció del programa, comencem l'avi de joc. Hola, Ricard, què tal? Molt bé, cansat ja de caminar, però molt, molt bé, molt bé, des d'aquí, des de la Fira d'Esen. Perquè situem una mica els oients, on esteu avui? Perquè estàs amb el Jaume, no, també?
El Jaume ha tingut un problema de logística familiar i no ha pogut venir. Ostres! Amb 220.000 persones més que passaran al llarg d'aquests quatre dies. 220.000 persones. Brutal. I amb bastants catalans, la veritat. Del Club de Molins hi som uns 11. Érem 12 però el Jaume no puc venir, som uns 11. Però demà, per exemple, fem un sopar de catalans que són 20 i pico i els que no venen. Molta gent, amb molt bon ambient i estem a la fira del joc més important del món, que és Essencefields.
Molt important i molt maca, molt. Molt bé, molt bé, doncs realment una oportunitat d'estar presents amb la ràdio també allà, que vosaltres ens porteu... Sí, i tant, i tant. Que tu, Ricard, ens portaràs el testimoni no directe d'una persona que està justament allà, així que endavant, explica'ns una mica com està aquesta fira muntada, què esteu fent allà i com estan anant aquests primers dies. Bé, crec que avui és el primer dia. Molt bé, ha començat avui, aleshores això comença a les 10 del matí...
no hi ha estat ple de gent per entrar, però en un ambient que la gent canta en cançons, fent comptes enrere, gent de tot tipus, des dels friquis més friquis, com la meva filla diu que soc jo, famílies, gent jove, gent gran, gent amb ganes de veure jocs nous, gent amb ganes de provar prototips que encara no han sortit, gent amb ganes de conèixer autors de jocs, visitar editorials, es tracta d'una fira amb la qual es poden visitar set pavellons diferents, grandiosos, amb els quals
Hi ha editorials de tot el món, bàsicament europeus i asiàtics, sobretot. Els americans no acostumen a venir tant, potser alguna. Aleshores, el que fan els editorials és posar a la disposició del públic els jocs que treuen nous perquè la gent els pobres trobi i, si vol, els compri. Els de l'any passat també, per si algú no ha pogut, si no té el seu país, comprar-lo aquí. I es fan demostracions amb experts que expliquen com es juga.
A vegades amb el propi autor o autora que explica com es juga el joc i pot jugar bé i tot es tingui a la capsa. És un ambient molt maco. Hi ha molta gent... A més a més, el primer dia és una mica així... La gent que vol un joc molt concret abans que s'acabi. Aquí la paraula màgica i fatal és sold out. És a dir, el joc aquest que és més popular, tothom vol anar a agafar aquest joc o té por que no li quedi cap. Perquè això, en mesos, la gent ja va preparant.
a quins estants vol anar, a quins jocs vol visitar, perquè les editorials ja van preparant una mica el terreny, traurem aquest joc. Aleshores, en alguns casos la gent fins i tot pot, diguem-ne, preencarregar-lo, llavors ja vas més tranquil a passejar i l'agafaràs demà o demà passat, però en molts casos no fan això que es diu piures, encàrrecs abans de temps, i aleshores has d'anar i buscar-lo si el vols. La veritat és que és molt xulo, hi ha molts jocs diferents, jocs
petitets, amb carcetes petites per jugar en 10 minutets, jocs per passar-te jugant 3 hores i el bo és veritablement, a part de comprar el joc que vulguis comprar, és provar-ne molts. Clar, clar, clar. Per punt de jugar i gaudeixes. Tenir aquest espai per redescobrir o descobrir jocs nous i si t'acaben enganxant te l'acabes comprant. Sí, sí, i a més és el que deia, molts jocs surten nous però en el món de la publicació de jocs a taula, un joc quan surt
quan surt a la botiga o surt aquí a Essen, aquest joc ja s'ha anunciat, ja s'han ensenyat fotografies, ja s'han fet vídeos, ja s'han fet provatures amb experts o amb gent més influencers, coses d'aquestes, no nosaltres, perquè nosaltres tenim un canal de vídeos, però no ens truca ningú, pobres de nosaltres, però sí, hi ha gent que sí que els envien un prototip del joc, el proven, donen la seva opinió i hi ha molta gent que ho segueix. Recordeu el que vam parlar fa un temps, que els jocs de taula des de la pandèmia que s'han disparat
i això vol dir un mercat molt gran molt atractiu, molt bonic, però a la vegada evidentment molt suport per tant aquest hype, aquest anticipar i els interès a les editorials i el sumum és aquí és a la tira del joc d'Escen Brutal, sí, sí Molt, molt Realment a mi m'heu descobert un món nou perquè jo... Oi que acabaràs jugant amb els jocs Estic segur, ho tinc pendent Tinc pendent anar a Molins i anar a fer una partida amb tu I tant, home
No, no, el que volia dir és això, que realment m'he descobert un món que, sincerament, jo no sabia ni m'imaginava que movia a tantíssima gent, perquè és el que em vas comentar, bueno, has comentat avui, 220.000 persones, i a part, una cosa que em vas dir que em va deixar, que encara segueixo pensant, que em vas dir, és una fira que pensa que congrega més gent que el Mobile World Congress, per exemple. El doble, el doble. Això a mi em va deixar espectacular, em va deixar... El Mobile World Congress, 120.000, que m'agrada molt, també, però...
Aquí estem en 220, 230. Aquest any, per exemple, el dissabte, que és el dia que la més gent, perquè hi ha moltes més famílies, ja han trencat, no venen més entrades. Ja fa com dues o tres setmanes que no venen més entrades perquè ja està obre i està ple.
No, no, és brutal, realment, la de gent que mou els jocs de taula. Però jo també et vull preguntar, en un festival, bueno, festival no, fira, en una fira tan gran, això està molt ben organitzat, ho està? Molt, molt, molt, molt. Pensa una cosa, aquí, les editorials venen amb temps, tenen uns slots, tenen uns espais marcadíssims, d'acord? Tenen un temps per posar les seves decoracions, tenen uns encarregats,
Tenen uns demostradors de jocs, també. Tot això ho contracten amb molt de temps, d'acord? I pensa que les entrades es poden comprar en línia, hi ha un moment determinat per comprar-les. Com he dit abans, hi arriba un moment en què quan hi ha moltes, doncs ja no se'n venen més d'aquell dia determinat. Està tot molt ben organitzat. Evidentment, Jaume i joients, vull dir, quan hi ha tanta gent, sempre hi ha un brugit. Ara no sé si em sentiu bé, però al darrere hi ha molta gent xerrant, i nens corrents, i nens jovants,
gent que passa davant meu ara aquí vestida com un sacerdote, una altra banda pensat com aquests japonesos o com els senyors dels anells o com Warhammer, disfressat. Hi ha un ambient molt acolorit, d'acord? I molts jocs diferents, però a part de tanta gent i tan en renou,
no hi ha la sensació aquesta de dir, ostres, jo vull marxar d'aquí, eh? A vegades pot passar amb tanta gent. I aquí no. Què veus? Ara mateix, perdona, eh? Digues, digues. El que veus aquí són taules i taules i taules de gent jugant. Que bé, que bé, que bé. No, doncs això... Veus gent trobant molts jocs, molts jocs. Realment això està molt bé, perquè clar, al final tanta gent dius, ostres, a veure si m'agobiaré. No és el cas, eh? No, no, no, no, no, aviam, per exemple, també us dic molt sincer, aquest matí al començament...
que entra tothom per diferents portes, però entra tothom a la vegada, doncs, ostres, tu, quanta gent, no? Però això es va esponjant, demà serà més esponjat, dissabte hi haurà més gent i diumenge és més tranquil, però, clar, som set pavellons. No, no, clar. La gent es reparteix, m'entens o no? Sí, sí, sí, és brutal. I es reparteix pertot arreu perquè hi ha jocs per tothom.
I ara mateix estic davant d'una taula que hi ha nens d'uns 60 anys jugant amb els seus pares, però ja més enllà trobaràs un joc històric sobre la batalla de Trafalgar amb gent més això, high brown, amb gent gran, amb un joc històric, amb un joc de guerra, de botigues de daus, pots comprar els daus que vulguis, els colors que vulguis.
Samarreta. Clar, hi ha de tot. Merchandising, cosplay, de tot. I tant. I tant. Exacte, exacte, exacte. I què t'anava a dir? Perquè que l'has dit que la teva filla et diu que ets un friki, algun cop l'enganyaràs per venir amb tu o no? Ah, no ho crec pas. No ho crec. No ho crec, però aviam, jo també no m'imaginava que...
amb 60 anys que tinc, acabaria, ja és la quarta o cinquena vegada que vinc, descobrint aquest món dels jocs a taula. Jo tota la vida havia jugat a jocs més sentits, evidentment, com el Monopoly, el Carcassona, i quan comences a descobrir això, és el que us deia l'altre dia, doncs que...
És riquíssim, aleshores, bueno, potser un dia ella també ho descobrirà, entens o no? Clar, sí, sí, sí. I ella o ella, és que en tinc tres. Bueno, mira, felicitats. I jugar ja juguen, eh? Mira, ja. Però no tant com el friki del pare. I una pregunta, ja que estem parlant sobre els teus origens del joc, o quan neix aquesta passió pel joc? Buf, jo penso que de ben petit, aviam, jo personalment tota la vida he jugat.
És a dir, de ben petit, quan de vegades no jugava al carrer, a pilota o el que sigui, doncs jugava a escacs, jugava molt al Monopoly i a dames, moltíssim, Monopoly jugava moltíssim, a Juegos Reunidos. Aquests jocs són els jocs més familiars, més coneguts i més universals, d'acord? Aleshores, amb el temps, doncs, vas jugant aquests jocs que s'han conegut i que són jocs que es venen molt com Carcassona o Catan, d'acord?
que són jocs que es diuen gateway, és a dir, jocs portalada, que això no l'ha de comentar. Són jocs que no són molt difícils, però que fan que la gent descobreixi que hi ha un món més enllà de l'Oca, el parquís i els escacs, o el monopoli, m'entens? Clar, clar, clar. I es comença a interessar per aquests jocs, comença a veure que hi ha botigues amb jocs molt diferents, els prova, li agraden, comença a veure que fins i tot hi ha trobades de gent que ensenya jocs aquests, que hi ha clubs que juguen aquests jocs i que es troben,
Aleshores, tot això a mi em va venir, no et pensis, em farà 9 o 10 anys. És a dir, jo havia llegit molta literatura de terror d'un senyor que ha dit Lovecraft i aquest senyor té una cosmogonia de monstres i és literatura molt bona. I aquest senyor, Lovecraft, quan es va morir, tal o igual, però als anys 90 la gent va descobrir una cosa que es deia jocs de rol, d'acord? Sí. I els jocs de rol, el primer que va tirar endavant va ser, sobretot, els jocs de cathul·lo, de...
de monstres de l'univers d'aquest escriptor i a mi m'agradava molt la literatura de terror havia llegit molt aquest senyor llavors un dia a l'escola de la meva filla Molins venen uns nois de Molins i expliquen que tenen un club de jocs de taula que fan jocs de rol sobre Lovecraft i ho va dir al final podré jugar amb una cosa que no seré l'únic vaig anar allà al final els jocs de Lovecraft jocs de rol he jugat poquíssim m'agrada però hi jugo molt poc
i vaig descobrir el món aquest que us estem explicant cada setmana, que és el món dels jocs de taula. Ric, ampli, nutritiu i molt entretingut. Aquesta cosa és de fa 8-9 anys, diria jo. És brutal, és ric i us aconsello a tots, perquè a més a més,
Jo penso que és una pastilla contra l'Alzheimer, boníssima. Totalment, perquè al final exercites el cervell, que és molt important. És que estudiar com es juga en joc, mirar com es juga les regles. I una altra cosa, i explicar com es juga.
Això és un treball constant, m'entens o no? Un treball constant. I això val molt la pena, molt la pena. Això us aconsello molt que ho proveu, a tots. Doncs sí, realment, i jo seré el següent, que ho tinc pendent. Molt rebé, molt rebé. Ens hem desviat una mica, tornem a la fila d'Essen. Què esperes tu d'aquests 3 dies o 4 aquí a Essen? Què tens més ganes de veure? Amb què estàs més impacient?
Mira, a mi una cosa que m'agrada moltíssim, que avui he tingut poca estona, però demà penso passar-m'hi més, són els jocs que venen de Taiwan, de Corea i de Japó. Per què? Perquè són jocs, la majoria dels jocs que fan editorials europees, fins i tot americanes, els veus aquí i tal, i fan en anglès, jo soc professor d'anglès, i els compres alguna vegada, cada vegada menys, per què? Perquè els dos mesos els treuen en castellà, en un editorial d'allà, m'entens? Ja...
Però molts dels jocs coreans, taiwanesos o japonesos, al final no arriben a Europa. Molts tenen una edició superacurada, molt bonica i són molt originals. Normalment són jocs més petits, no són jocs molt grans. Grans vol dir de tamany? Sí, són capses petiteses. Ara estic veient un coreà, que és amb un disseny moníssim, amb unes cartes totes ben polides, acostumen a fer edicions molt bones,
Doncs aquests a mi m'encanten. Amb aquests m'hi passaria molt de temps, molt de temps. Vull dir, segurament demà tornaré al pavelló asiàtic i em passaré molt bona estona mirant això. És a dir, si a mi em preguntes què és el que més m'agrada, a mi m'agraden tots els jocs. O diguem-ne, no diferencio si són d'aquí o d'allà. Però, donat que aquests altres jocs no els trobaré, m'agrada molt mirar aquests. Clar, clar, clar. Sempre torno a Molins.
amb més d'un joc d'aquests asiàtics. La sort perquè la meva família no són molt grans. I clar, al final és un lloc especial on pots adquirir aquests jocs de taula una mica més fora de mercat, no? I clar, entenc que és el que vas a buscar perquè realment o ho trobes aquí o realment no ho tornes a trobar amb molt de temps. Bueno, saps què passa? Que els pots comprar per internet. Però un joc asiàtic, el diguem-ne l'enviament, és caríssim.
Clar, clar, clar. I moltes vegades potser no els hi surt a compte amb ells, o potser és que ja no et surt a compte a tu, m'entens? Clar, és veritat. Vull dir que si puc, no sé si hi ha manera, però si puc demà em dedicaré a fer una sèrie de fotos i ja te les enviaré per si es poden posar al web del programa. Sí, si no, també podem fer algun petit vídeo que fèieu per allà, o sigui, bueno, jo parlarem amb això.
Molt bé, molt bé. Doncs escolta, això per got, eh? Sí, sí. I aviam si algun any vens tu. Ai, bueno, què? Això... Però primer comencem a jugar, dicem-ho. Exacte. Passa a pas, passa a pas, passa a pas. Sí, sí, sí. Primer hauré d'anar al Club de Molins a jugar amb vosaltres. Molt bé, molt bé. Ja està per on som, escolta. Perquè per... Ara se m'ocorreix. Per iniciar-me, quin joc em recomanaries? Vaig a Molins? Quin és el primer joc que em faries jugar? Jo, mira, evidentment, donat que els jocs més...
més coneguts, aquests ja no cal, perquè són jocs molt estesos i molta gent sap què és el Catan o el Carcassona, per exemple. O el Dokaido, que és més familiar, no? Però dius, ben un joc que sigui, ostres, és un joc que ja no es coneix tant, però que és fàcil. Un joc que he jugat molt a casa, que el recomano moltíssim, l'aconsello moltíssim, i que pot jugar amb qualsevol persona que no estigui molt acostumada als jocs així més complicats, perquè s'aprèn
en 20 minuts, i cada partida que jugues tens més coneixement, tens més estratègia, i saps més què fer, és un que es diu Forest Shuffle, d'acord? És a dir, shuffle és quan barreges cartes, Forest és bosc, doncs barrejar cartes de bosc, bé a ser. De fet, van tenir una iniciativa al departament, o a la Generalitat, diguem-ne, no sé quin departament, en un editorial, i van fer una versió en català, que és difícil de trobar, però es pot trobar que es diu Ambosca't, i aquest és un joc que són
tot de cartes d'arbres i de fauna i flora de boscos amb els quals tu vas agafant cartes i vas baixant cartes d'arbre al teu territori i totes les faunes i flores, és a dir, plantes i animals que posis a sota, a sobre, a dreta o a esquerra de qualsevol d'aquests arbres et donen punts, depèn de com ho combinis. Els arbres també et donen punts, depèn de com els combinis. I al final has d'anar fent el teu bosc
I quan arriba a l'hivern, que és quan surt una carta amb els arbres tots blancs i nevats, s'acaba la partida i a comptapunts. Al final és un joc amb estratègia, amb uns dibuixos maquíssims, de debò, i que aconsello moltíssim a qualsevol persona que es vulgui iniciar el món dels jocs a taula. Forest Shuffle.
És molt maco, la capseta no és molt gran, tota verda, es veu una guineu en un bosc i els dibuixos són maquíssims, les pintures són maquíssimes. Molt bé, doncs, mira, ens l'apuntem i... Aviam, és veritat. I a veure si el provem, sí, sí. Molt bé, molt bé. I això, i jo veritablement, ara em queden aquí uns dies més, la idea és anar, sobretot, provant jocs. Doncs demà vindrem, anirem a provar jocs i ens apuntarem a les demostracions que...
Hi ha alguns que són molt, molt buscats, llavors arribes allà i t'apuntes i dius, bueno, doncs tens un forat per venir a provar-lo a les dues, o a les quatre, o a les tres, o a les onze. Exacte. Hi ha altres que és, bueno, doncs tal com arribes, t'esperes un momentet i ja està. I poses i jugues, no? Doncs el que queda de fira, perquè avui m'he dedicat a comprar algun joc, ja, doncs penso dedicar-lo a jugar jocs que no conec. Que algun m'agrada, doncs bueno, doncs el compraré,
Però ja sabent que he comprat jocs, vull dir, també una cosa és no emborratxar-se i arribar aquí amb no sé quant joc, quan després, moltes vegades el que peca la gent que juga a jocs, li agraden tant que va a comprar i després el juga una vegada. I no és el cas, no és el cas. Penso que hem de saber una mica racionar aquest friquisme, doncs, aquest vull jugar aquest joc perquè és molt xulo, pensar, bueno, potser el té un amic meu.
Ja no cal, m'entens o no? Per tant, jo aquests quatre dies és un exercici mental molt de fortalesa de dir, bueno, què necessito i què no necessito. Vaig a jugar i ja està. I això és el que intentaré fer aquests dies. Molt bé, perfecte. Perquè, Ricard, tu, sent sincer, quin total de jocs et pots arribar a emportar? O en altres edicions? Sí, sí, d'aquí. Mira, ara tinc una bossa que tinc aquí jocs, que són jocs sencers, tres jocs,
3 jocs de capsa gran, d'acord? Tipo capsa monopoli, m'entens? Sí, sí, sí. He comprat després 3 o 4 petitonets, capses que són com una capsa de cartes espanyoles o de cartes de pòquer. Ah, molt petit, aleshores. Sí, sí. I després he comprat 3 o 4 expansions de jocs que tenia. Vale, vale, vale. Que són sobrets amb cartes adicionals o amb algun mipel d'aquests a fusta. I això és el que m'enduré. Potser en 3 dies cau algun altre joc més, però no pas més.
el pressupost i perquè penso que també s'ha de no comprar tot allò que t'agradi, m'entens? Sí, totalment. Vull dir que aquest equilibri jo penso que és important. No, no, totalment, hem de controlar-los una miqueta. Exacte, exacte. D'aquests jocs complets que has comprat, que són tres, recomanen-nos un, va, o digue'ns quin et fa més gràcia de tot el que has comprat. Em paro, obro la bossa i us ho dic. Tenim dos minutets, eh? Sí, sí, doncs mira, un que es diu, un senzillet, que es diu Countryside, el camp.
És un joc amb el qual semblant una mica fort, però aquest és de conrear el camp. Tens una granja, d'acord? Sí. I vas obtenint recursos a partir dels camps de conreu que tens. Aquests recursos et donen o blat o et donen fruita. Això et permet millorar la teva granja i una vegada aquesta granja va millorar en produirà més. I això ho fas amb cartes. Molt bé. Ho fas amb cartes.
Llavors vas jugant i vas ampliant. Arriba un moment que s'acaben les rondes i es comparen les granges de cadascú i qui té més millores i a produir més és el que guanya. Tot això amb cartes molt senzilles, amb colors molt macos, un joc molt jugable per tota la família. Molt bé. Doncs mira, un altre gran joc realment. I això, no? Per jugar entre quants estaríem parlant, això? Quantes granges seríem? Aquest mil quatre persones. Quatre persones i al final... Això és una cosa que podem parlar. Per mi el joc ideal per jugar...
el número són 3 persones, a no ser que hi hagi jocs aquests que han de ser 4 o 2 3 és perfecte, 4 vegades es fan llar 2 es fa pobre 3 és ideal és el número màgic als jocs de taula doncs molt bé, molt bé i al final és això, no? a la granja qui més recursos obté guanya, no? exacte, countryside aquest de moment no han dit que el vagin a treure per allà no era molt car i me l'he agafat
Molt bé, doncs a disfrutar-lo, clar que sí, Ricard. I et deixem agradecer ja que segueixis disfrutant d'aquesta fira i ja ens anirem explicant com ha anat la resta de dies, eh? Molt bé! Que vagi molt bé, adéu, Ricard. Que vagi bé per Sant Just. Adéu a tothom.
Doncs fins aquí el programa d'avui, el programa del dijous i ens acomiadem i ens retrobem com sempre demà a les 5 de la tarda del 98.1 FM aquí, a Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot, ens retrobem.