te ganaràs el trepant
con el sudor de tu frente, religiosament.
Els amis treballen
en la terra per això, per seguir
fil per rany del que diu la Bíblia.
Te ganaràs el trepant.
Però cada vegada n'hi ha menys, eh, Toni, que treballi en la terra.
Sí, de la manera que la trepant abans,
encara menys.
Perquè millor són les màquines, gràcies a dir.
Aquesta legenda que vivien en el paraïso,
tot estava donat, i quan vam
pecar,
vinga, ara treballaràs, burro.
I esclar, si ens han vengut això,
que el treball no
és una cosa bona,
doncs, esclar, encara això
està assumido en el
intel·lecto. Bé,
doncs aquí ho deixem un tema interessant,
un tema que tindrem, doncs, de deixar-lo
si és encara penjador,
a veure, doncs,
com se posa, doncs, el de cara
a la feina, i bé,
té les seves controvèrsies, però
bé, hi ha molta
gent que pensa, aquesta és la seva
feina també, pensar, i tindre
una bona solució tant per empreses
com per treballadors. Conxita, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres, bon cap de setmana.
Jordi, gràcies per estar aquí.
Toni, gràcies per estar aquí,
i Meli, també, gràcies per estar aquí.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Infopodcast Tordera.
Hola, divendres, 27 de juny,
el govern municipal presenta el pla
d'actuació del mandat amb crítiques
de l'oposició, i arriben al gruix
d'activitats a les festes de Sant Pere.
Avui serà el torn del Correfoc
i la Festa Jove.
Una nit de concert obre el festival
La Pagera, l'estrena serà demà
a dos quarts d'11 al
Parc Prudenci Bertrana, i avui
tenim audició de Sardanes amb la Copla
Berga Jove. Les actuacions seran
a partir de les 10 de la nit
a la plaça de l'Església.
Us hem d'informar de la mort
del locutor de Ràdio Tordera, Manel Caïsa.
Caïsa presentava el programa d'entrevistes
Converses a la vora del foc.
L'enterrament serà demà a dos quarts
de dotze del migdia al Tenatori
de Girona. Darrers dies per participar
a la campanya exclusiva pels usuaris
de l'aplicació El Cabas
amb el sorteig de 20 recàrregues
de 50 euros. Sorteig que es farà
el dia 1 de juliol i diumenge
també darrer dia per votar en el
projecte de pressupostos participats.
El ple de l'Ajuntament de Tordera
ahir va centrar el
pla d'actuació de mandat que presentava
el govern municipal. Ho va fer amb crítiques
per part de l'oposició.
Durant el ple es va explicar que el pla
ha assolit un 48% d'execució.
Ho defensava el regidor de govern,
Pere Garcià. Que neix de l'acord
de govern en el que ja vam destacar
els quatre eixos estratègics del
mandat, una organització propera
i transversal, una gestió
econòmica i d'empresa,
tota la vessant de territori i
sostenibilitat i finalment
l'atenció a les persones.
Avui és el sagrat cor de Jesús
el dia mundial de la petita i mitjana
empresa, farmàcia de guàrdia a la Lucea
al carrer Amadeu Vives.
Esperem un celcerer amb màxima de
33 graus, demà també dia amb sol,
mínima de 20, màxima de
33. Segons el calendari
del pagès plantarem cebes,
recollirem escaroles i
la dita, aigua per Sant Joan,
celler buit i molta
fam. La notícia curiosa
ens apunta que una família amb tres
criatures s'allotgen un hotel
de Salou per robar altres clients
i els Mossos de Paisà
els enxampen. La detenció
va tenir lloc el passat diumenge.
Fa un any, Tordera
disposava d'una xarxa de punts
liles en diferents equipaments
del municipi. I fa
10 anys l'Ajuntament aprovava una rebaixa
del cos polític de l'Ajuntament
de Tordera.
Infopodcast Tordera, una coproducció
de Ràdio Tordera i la xarxa
de Comunicació Local.
Aquest estiu, Ràdio Tordera
ben carregada de novetats.
No et perdis la nostra nova
programació estiu en què, plena de
continguts refrescants i entretinguts
per a tothom.
Seguim presents a les zones d'FM,
com sempre, oferint-te la millor
companyia, notícies locals i
programes especials. Però això
no és tot.
Aquest estiu, innovem els nostres
continguts a les xarxes socials
per estar més a prop teu.
Segueix-nos per no perdre't cap
detall de les nostres entrevistes
exclusives, concursos, vídeos en
directe i molt més.
Ràdio Tordera, sempre amb tu.
A l'FM hi ha ara més interactius
que mai a les xarxes socials.
Que on hem fet l'ortodència?
A Dental Company Tordera.
Esclar. Fa més de sis anys que tenen cura
del nostre somriure. I aquest mes
tenen un 15% de descompte en tots els
tractaments d'ortodònsia transparent i de
brackets. I a més, ens han regalat un
blanquejament dental. Demaneja la teva cita
gratis a Dental Company.es o al 930-130-278.
És el moment de tramitar renda i
patrimoni o societats. A Ponipujol
Empresistes trobaràs assessorament,
especialitat i dedicació. Amb més de 50
anys d'experiència perquè les teves
obligacions tributàries estiguin
decudament presentades i t'oblidis
determinis, recàrrecs i errors.
Som la solució als teus problemes.
Ponipujol Empresistes. Ens trobaràs al
Camiral 35 de Tordera o al telèfon
93-764-0469.
L'emissora que t'escolta.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
L'emissora que t'escolta.
107.1 FM.
Ràdio Tordera.
i xarxes socials.
Ara i aquí,
d'estiu, el magazín amb
informació, opinió, entrevistes,
seccions i música de selecció.
De dilluns a divendres,
d'11 a una, ara i aquí,
d'estiu, el magazín dels matins
de Ràdio Tordera.
Gàriva,
d'11 a un moment d'av Jonas.
M Jung,
d' Gonzalez i les ja de sha moneta.
La viagre i la luna.
MIE E
Doncs bé, sí que continuem
nosaltres dintre
el que és aquest magazine
aquí, sí que
hem tingut aquesta estona tertuliana
on deixem
molt que nosaltres opinem
i que queda a l'aire amb aquestes
hores que es volen
proposant a les empreses
per poder estar més
conciliades a la família
cosa que jo he posat en dubte
però sí que ara, doncs, esteu atents
perquè
Antoni López, bon dia
Bon dia, Benore
Doncs ens explicarà
quelcom cert
doncs
de la trajectòria que hi va haver
aquí a Catalunya
Catalunya i a l'estat espanyol
i a l'estat espanyol
i sí que aquest espai li ha posat
un nom
però són números
és així, Toni?
Sí, es titula
1901-1936
Catalunya
Història d'un desengany
Molt bé
d'un desengany
perquè així fem
perquè així fem
el primer terç
del segle
una mica més
del primer terç
del segle XX
Molt bé
Història d'un desengany
què vol dir
que la història
de Catalunya
tot plegat
ha estat un desengany?
doncs bastant
bastant
hi ha un
un historiador
que ara no recordo el nom
diu
totes les històries
del món
són bonites
diu
menys la d'Espanya
perquè acaba mal
Déu-n'hi-do no
aquí ens hem hagut de menjar
40 anys de feixisme
Bé, però escolta
anar a la banya
també
Déu-n'hi-do no
Déu-n'hi-do
el que va passar
sí, molt greu
però no es va menjar
40 anys de Hitler
és que 40 anys de Hitler
hagués sigut
un desastre
per al món
molt bé
doncs comencem
a ensenyar-nos
amb aquesta història
Toni
aquesta història
de desengany
Sí, aquesta història
comença
abans
de 1901
evidentment
perquè
es va fer
la restauració
dels Bourbons
després de
la primera república
i de
la fallida
restauració
restauració
no
instauració
d'Amadeu de Cebolla
venen els Bourbons
en el matrimoni
d'Alfons XII
passa un de
Terrabastall
que és que mor
repentinament
i la seva dona
en Maria Cristina
estava embarassada
llavors hi ha un moment
que no hi ha rei
però llavors
el tenim
és un moment
són molts anys
és com
no
està embarassada
són sis o set mesos
a la transició
de l'embaràs
sí
clar
llavors té un fill
que
li posa
Alfons
que serà
Alfons XIII
conegut com
l'àfricà
per les seves campanyes
a l'Àfrica
què hi feia
a l'Àfrica
aquest home
doncs intentar
enllevar
tots els recursos
que podia
de matèries primeres
a Marroc
és a dir
doncs havia d'anar
allà
en plan de conquistador
no?
sí
en plan de conqueridor
sí sí
però és que
tot això
tot això
a més
ve determinat
perquè el 1898
hi ha un succés
molt més
Terrabastall
que és
la guerra
entre Espanya
i Estats Units
i Estats Units
destrossa
la Marina Espanyola
que era de fusta
mentre que la seva era
de ferro
i
és que
perd Espanya
les colònies
de Puerto Rico
Cuba
i les Filipines
i unes illes
més enllà
del Pacífic
aquesta pèrdua
fa que
Catalunya
que es portava molt
i treballava molt
i comerciava molt
en totes aquestes colònies
es trobi
amb una
adjucac
perdona
un adjucac
vol dir
amb un entrebanc
llavors
aquest adjucac
que és molt important
no només
succeeix a Catalunya
succeeix a tot Espanya
hi ha una crisi
de la idea d'Espanya
hi ha tot un debat
que
engega la generació
del 98
que són
escriptors
filòsos
poetes
etc
sobre
què és Espanya
i quina és
la idea d'Espanya
i aquí
comença
allà
forjar-se
el nacionalisme
català
un nacionalisme
català
que al principi
de segle
doncs tindrà
reixirà
amb
partits
com la Lliga
i que
arribarà
fins al
36
fins al
39
que és
quan haurem de marxar
quasi tots
a la Xili
i els que no
cap al camp
de la bota
m'ha quedat
una pregunta
perfecta
Toni
és
que
com es va atrevir
a Espanya
a organitzar
una guerra
en contra
Amèrica
avui
no
la va organitzar
Amèrica
contra Espanya
i per quin motiu
perquè Amèrica
va posar
un vaixell
al Main
a Cuba
a l'Havana
i el va fer
estallar
el va fer estallar
i va donar
la culpa
als espanyols
i va dir
que era un
casus belli
no era
és un atac
de falsa bandera
que se'n diu
van ser
els mateixos
americans
els que van
fer explosionar
el Main
que era un vaixell seu
per després dir
que havien estat
els espanyols
i atacar els espanyols
Déu-n'hi-do
no?
Déu-n'hi-do
se va sebre
cap dels anys
això?
sí
des del principi
se va sebre
això
és descaradíssim
no?
com per exemple
que en aquests moments
s'està cometent
un genocidi
grasa
se sap
des del principi
molt bé
perdona que t'hagi
interrumbat
però aquí m'ha agradat
acabar d'aclarir
aquest tema
no clar
tot aquest problema
de la pèrdua
de les colònies
també
fa perdre
el mercat
el mercat català
i
la burguesia catalana
també se n'adona
que a Madrid
tampoc conta
res
i decideix
desenvolupar
el catalanisme
hem de dir
que
el 1902
Alfons XIII
aconsegueix
la majoria d'edat
però
li atorguen
amb 16 anys
amb 16 anys
amb l'època
realment revolta
per ell
sí
durant
des del seu naixement
fins al 1902
Maria Cristina
és la regenta
que hi ha una cançó
que diu
mare Cristina
que hi haguer governar
ho prens una miqueta
de bofa
t'he dit
que li deien
quan trets
l'africà
però a Catalunya
s'acachondejaven
d'ell
li deien
els cametes
els seminaris
els seminaris
els seminaris
no
els seminaris
com el cucut
de
de
garjol
de
xerinola
de fer
tipus
programes
tipus
el Polònia
que ara ens agrada tant
van publicar
caricatures
de l'exèrcit espanyol
el 1905
aquest era un bolletí
això
que ara va sortir
sí
és un bolletí
el cucut
i
el que va fer
l'exèrcit espanyol
quan se'n van riure d'ell
va ser el saltar
les seus
de la veu de Catalunya
que era de la lliga
regionalista
i
del cucut
les van assaltar
les van destrossar
va haver-hi un aldarull
d'aquí d'Espero
i el govern
de Madrid
en comptes de
dir que els militars
s'havien
passat
de la ratlla
els hi donen la raó
i aleshores
el cucut
queda
clausurat
i
era un dels bolletins
més vistos
era un bolletí
que tenia
molta tirada
molta tirada
sí
sí
sí
riure-se
d'Espanya
doncs
es va posar
de moda
bueno
ara també ens en fotem
bastant
els espanyols
sí
però ara
potser hi ha més llibertat
bueno
el que passa és que ara
ens tenen agafats
per un lloc
que s'hi ha après
em fa mal
sí
clar
és el problema que tenim
amb Espanya
més coses dic
sí
sí
doncs bueno
el 1905
aquest atac al cucut
fa que totes les forces polítiques
de Catalunya
totes
es
unifiquin en solidaritat catalana
i vagin a la...
què és solidaritat catalana?
doncs solidaritat vol dir sòlid
ve de la paraula sòlid
sòlid
en el sentit que és com una pedra
i solidaritat vol dir que els treballadors
en principi va néixer des de la socialdemocràcia
en què els treballadors eren com una pedra
eren solidaris
i aconseguien
grans
millors salarials
i de condicions de treball
sent solidaris
i aquí ve el terme solidaritat
és a dir
aquí
és allò que
en aquest cas
no hi havien veient
aquells sindicats
i la gent
doncs
s'aeropava
sí
sí
hi havia un moment sindical
força important
d'acció directa
de la CNTFAI
el Centre Nacional del Treball
que era un sindicat de caire anarquista
aquí
aquí a Andalusia
triomfava més els anarquistes
que els socialistes i els comunistes
quina era la base dels anarquistes?
la base dels anarquistes
és que
la classe política
si fem una revolució
i totes les empreses passen a mans de l'Estat
la classe política
al dominar l'Estat
es devindrà una altra classe
que manarà
com?
perdona?
es devindrà una altra classe
que manarà
que tindrà poder
llavors perquè
ningú tingui poder
no hi haurà classe política
i com es governen?
en formes de cooperatives
totes les empreses
funcionen
en forma de cooperativa
això és l'anarcosindicalisme
que hi havia
a Catalunya i a Espanya
em sembla que hauria de ser
doncs un tipus de
de mitjà
doncs
de
solidari
no?
sí
sí
sí
i de fet
en experiències que s'han donat
per exemple
la Jugoslàvia de Tito
que
en comptes d'un comunisme
de l'Estat
va fer un comunisme
sindicalista
i cooperatiu
la Jugoslàvia anava bé
el que passa és que no va interessar
que continués un règim comunista
a Europa
i de seguida
els alemanys
van demanar a Croàcia
que se'n sortís
de Jugoslàvia
i va haver-hi tot el merder dels Balcans
perquè no interessava
un règim
d'aquesta mena
a Europa
però ara ja ha fet
una...
ara m'he anat
sí, ara sí
ara sí
ara m'he anat
estem parlant
de teories
de Bakunin
i aquí hi ha
molts anarquistes
per exemple
Salvador Seguí
que va ser assassinat
el 10 de març
de 1923
als carrers de Barcelona
una pena
que li deien
el noi del sucre
que el noi del sucre
va ser perquè
amb 17 anys
ja va fer un míting
i li deien
que posem
Salvador Seguí
i no el coneixerà ningú
diu
poseu el noi del sucre
i és perquè
entre
les persones
entre les persones
que formaven
la seva corrua
o la seva
colla d'amics
li deien
el noi del sucre
perquè te recordes
que abans
antigament
als bars
hi havien uns sucrers
que tenien uns
terrossos de sucre
quadrats
cúbics
doncs
aquests terrossos
cúbics
el noi del sucre
se'ls fotia a la boca
i se'ls menjava
ah perquè
hi havia de tenir
el sucre
per a l'altre
no perquè
era molt jove
en aquells moments
era molt jove
i a més
era un tio
ben plantat
i feia exercici
i caminava
per allà
i
i era pintor
pintor
pintor
però no pintor
de quadres
pintor de parets
i
tenia feina
però també estudiava
molt pel seu compte
ens trobarem
a Catalunya
molta gent
autodidacta
que estudiarà
els clàssics
Bakunin
Marx
etcètera
etcètera
a través
de la lectura
directa
i a través
de classes
i ateneus
populars
pues ja ens ha parlat
dels ateneus
els ateneus
eren centres
centres que
ensenyaven a la gent
ah
ah
bé
tu què
si si
ateneu anarquista
és el centre
que ensenyava a la gent
es reunien
feien clubs de lectura
ensenyaven a llegir
que això en aquest país
sempre està molt mal vist
tu pensa que
per exemple
ara faré una altra
regressió
d'aquelles llargues
el poble jueu
fa 7.000 anys
que l'ha ensenyat
els seus fills
a llegir
aquí estàvem mal vist
a ensenyar a llegir
no interessava
no interessava
no interessava
el que interessava
és que l'obrer
fos ignorant
ignorant
i en canvi
a Anglaterra
durant la revolució
industrial
es van adonar
que havien de donar
classes
més aviat
tècniques
als alumnes
perquè poguessin
saber
mesurar
FPS
etcètera
etcètera
o sigui que
la inoperància
de la dreta espanyola
ve sobretot
per culpa
del caciquisme
que hi ha
a Andalusia
a Extremadura
etcètera
etcètera
és a dir
sempre han hagut
els grans rics
els terresinents
que han fet
molt de mal
a l'estat espanyol
han desaparegut
en aquests moments
no
la
la
la família
de la duquesa
d'Alba
són terresinents
però no és
parlant d'una
no
però
hi ha moltes terres
que a més
com que
estan domiciliats
a Madrid
com a morir
la duquesa d'Alba
no van haver de pagar
ni un puto duro
ni un post de successions
Déu-n'hi-do
no?
Déu-n'hi-do
sí
Déu-n'hi-do
bé
doncs
hem començat
posar-hi a fer-la a l'agulla
amb aquesta
història
doncs
de molts anys
d'aquí
Catalunya i també Espanya
i doncs
amb números
i hem posat
doncs
de l'any
1901
al 1936
sí
Déu-n'hi-do
en aquesta època
en aquesta
sí
ens saltem
la guerra espanyola
igual que se la salten
als col·legis
per diplomàcia
i ho fas això?
ho farem?
la guerra espanyola
si ho vols fer
a l'hivern
sí
vale
perquè és molt llograda
home
Déu-n'hi-do
tres anys
molt
feixucs
molt feixucs
la Tordera va ser
especialment
especialment dura
aquí va ser
quan una vegada
pujàvem al camí
real
me vaig trobar
amb el senyor Roca
que havia participat
a Ràdio Tordera
era un gran voluntari
de Ràdio Tordera
i m'ha dit
Toni
hauríeu de fer
un treball
als joves
sobre la guerra
civil
a Tordera
perquè va morir
de gent
i va ser
molt grossa
molt grossa
molt grossa
i un dia
em trobo en Xavi Serra
a la ràdio
i li dic
escolta
m'ha dit
el senyor Roca
que aquí
la guerra civil
i ningú havia fet
cap treball
a Tordera
sobre la guerra civil
i en Xavi
ha dit
bueno
ja intentaré
fer-ho jo
i després
m'ha demanat
que col·laboreix
amb ell
vaig col·laborar
amb ell
i clar
quan vam obrir
la carpeta
de la guerra civil
amb morts
amb persecucions
va ser molt dura
és que
Tordera
té les xifres
de morts
de represaliats
d'una ciutat gran
i de morts
a Mahousen
precisament
gent del teu carrer
al carrer Santa Llúcia
molt bé
bé
doncs avui
ho deixem aquí
Toni
molt bé
gràcies
per explicar-nos-ho
sí
i ara
sabrà que
hi tornem
ens hem quedat
el 1905
molt bé
gràcies
a reveure
de l'afra
de l'afra
de l'afra
Fins demà!
Al mòbil, a la ràdio, al cotxe, a l'Alexa o a l'Spotify.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Escola de Música Crescendo, un espai on poder aprendre, disfrutar i créixer amb la música, obert a totes les edats.
A partir del proper setembre, vine a aprendre a tocar el teu instrument preferit,
al carrer Doctor Flamenc 22, davant de l'Escola Serra de Miralles.
Matriculat gratuïtament fins al 30 de juny, trucant al 611 803 882.
Escola de Música Crescendo, fes que la teva passió soli ben fort.
Aquest curs prepara't amb la llibreria Papararia Camílalt.
Reserva els teus llibres de text amb antelació i oblida't de preocupacions.
També hi trobaràs motxilles, agendes, llibretes, bolígrafs...
Tot de la millor qualitat i el millor preu per començar el curs amb bon peu.
L'hebreria Papararia Camílalt, perquè tornar a l'escola sigui un plaer.
Aquest estiu, al mòbil, a la ràdio, al cotxe, a l'Alexa o a l'Spotify.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Hola, sóc l'Elisa de les Xutxes.
Coneixeu les Xutxes sense sucre?
Ja fa temps que en tenim a la botiga.
Són perfectes per als que vulgueu un menor consum de sucre a la vostra dieta
o senzillament per ampliar l'oferta dels caramels sense sucre.
T'apaneja a les nostres xarxes socials d'Elisa Xutxes.
Ah, i ja has vist la nostra piruleta amb el nom de Tordera?
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
107.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
1.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
1.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
1.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
1.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
1.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
1.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
1.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
2.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
2.1 FM, ràdio Tordera.cat i xarxes socials.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per ser de qualcom més de temàtiques que són interessants per a tots nosaltres.
Tenim a l'altre costat telefònic amb en Joaquim Serra,
que forma part del Servei Meteorològic del Consell Comarcat del Maresme.
Molt bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Bon dia.
Doncs bé, amb moltes ganes d'escoltar-te
i poder portar més informació a tota la nostra audiència.
Joaquim, a veure,
aquesta calor és la calor que havíem tingut fa molts anys.
Bé, això és una onada de calor i que passarà ràpidament?
O com ho teniu, aquest tema?
Bé, a veure, calor, entrades d'aire càlid,
que provenen del nord del continent africà,
n'hem tingut, al llarg de la història, n'hem tingut,
en repetides ocasions.
Ara em ve al cap, l'any 2003,
vam tenir una calorada molt important.
la gent que ho recordi,
en aquella situació,
no només la penínsabérica,
sinó també bona part del continent europeu,
i especialment França,
va patir l'onada de calor
de forma important,
amb més d'un miler de morts,
a conseqüència de les altres temperatures,
en una zona on, evidentment,
no estan tan acostumats com aquí a patir calor,
sobretot a la zona del nord,
sobretot a la zona de París.
Llavors, per tant,
d'un nals de calor n'hem tingut.
Ara bé,
sí que és cert que
un episodi puntual,
o un estiu puntual,
que ens porti temperatures altes,
no indica res més
que un estiu sigui més o menys càlid.
El problema és que
cada cop més
anem encadenant
temperatures
que sobrepassen la mitjana,
sobrepassen
les temperatures habituals.
I, aleshores,
és quan
la temperatura mitjana
en global
es va incrementant.
Això és el que estem veient
des de fa...
sobretot des que va començar aquest 2000,
des de fa uns 25 anys,
com la temperatura,
o sigui,
més o menys fins als anys 2000,
a principis del 2000,
hi havia situacions
en què hi havia records de fred,
records de calor,
ara no,
ara de records de fred
ja no n'hi ha,
i, bàsicament,
del que parlem
és sempre
de records
de temperatures altes.
Dies enrere,
llegíem
com l'Observatori Fabra
havia registrat
la de Barcelona,
que té un registre
enorme de dades
des de principis de segle,
des de finals de segle XIX,
doncs,
era el segon
més de...
la segona temperatura més alta
en un mes de juny
de 36,4 graus,
una temperatura altíssima.
Aquí també hem pogut veure
com les temperatures
d'aquests últims dies
s'han disparat molt,
i de fet,
de fet,
aquí al Maresme,
si res no canvia,
i no crec que canviï,
perquè, de fet,
tot el contrari,
encara farà més que l'aquest cap de setmana,
el darrer cap de setmana
del mes de juny,
doncs,
tindrem justament
el mes de juny
més càlid
des de cada 20 registres.
Fins ara era el 2022,
amb una temperatura mitjana
de 24,2 graus,
i ara,
avui,
ja hem superat
aquests 24,2 graus,
i cal esperar
que encara els superem més,
perquè les temperatures
d'aquest cap de setmana
encara seran més altes.
Estem en una urgència climàtica,
això, Quim?
Això té a veure
amb el canvi climàtic.
De fet,
avui en dia
ja ningú discuteix
que hi ha un canvi climàtic.
No és una paranoia
d'alguns científics
torrats,
ni coses aquestes
com algú,
alguns,
volen fer veure,
sinó que és una realitat.
Vull dir,
simplement hem de mirar
les dades meteorològiques,
analitzar-les,
i veurem que
les dades no menteixen.
Per tant,
és veritat
que hi ha un canvi climàtic.
Podem discutir
si aquest canvi climàtic
és efecte de l'home,
és un efecte natural,
perquè antigament
ja hi havia hagut
situacions
climàtiques
diferents
a les que tenim actualment,
i per tant
podem fins i tot
pensar
que tot és conseqüència
d'un cicle natural
de la Terra
i que ara toca passar
una època de calor.
Però també és veritat
que quan s'analitzen...
Clar,
el problema és que
dades instrumentals,
dades meteorològiques,
realment,
si comparem
amb la vida de la Terra
per suposat,
doncs,
estem parlant
de molt pocs anys,
perquè en el millor
dels casos,
a Anglaterra,
a França,
doncs,
tenim dades
des del final
del 1700,
principis del 1800.
1800.
Per tant,
si ho comparem
amb...
O sigui,
són molts anys,
evidentment,
però si ho comparem
amb la vida de la Terra
són poquets.
Però quan...
Per tant,
el que fem
és analitzar...
Actualment,
el que es fa
és analitzar
unes perforacions
a la zona
de l'Antàrtida
i de l'Àrtic
i s'analitza el gel,
el contingut
de CO2 del gel,
el contingut
de pols,
de polens...
I d'aquesta manera
s'ha estudiat
el clima
a nivell
dels últims
10.000 anys
i s'ha constatat...
Clar,
i s'ha constatat
que el canvi climàtic
que tenim actualment
és un canvi
molt accelerat.
Passa una mica
com amb la vida
mateixa, no?
Actualment,
les notícies
totes van
molt accelerades,
tota la informació
va...
Tots anem molt accelerades,
vagi amb tots, no?
Doncs amb el clima
li està passant
exactament el mateix.
Si fins fa
300 anys
quan hi havia
un canvi climàtic
que es produïa
al llarg
de molts
segles,
ara no.
Ara tenim
un canvi climàtic
que s'està
accelerant
d'una forma
molt exagerada
sobretot
en els últims
25 anys,
tot i que
ja hi havia
moltes evidències
des de fa
40-45 anys
que alguna cosa
estava passant.
Per tant,
aquí radica la diferència
i aquí
és on ens basem,
on es basen
la major part
de la comunitat
científica
en ti,
que és un canvi
climàtic
que és efecte
de l'home,
més que no pas
un canvi climàtic
natural.
aquí a Espanya
som un país
doncs
bastant
susceptible
amb aquests
canvis
climàtics
i ho és més
que altres
països
i també aquí
t'hi afegeixo
com afecta
el nostre territori
aquest augment
de les temperatures
per manca
de pluges.
Manques de pluges
esclar,
hem de puntualitzar,
no Joaquim?
Que en alguns llocs
sí que ha plogut
molt
i altres
doncs sembla
que hi ha
més manca
de pluges.
A veure,
sí,
aquí estem
parlant
de dos aspectes
molt diferents,
temperatures,
pluges,
però el cert
és que
acabem de deixar
enrere
una primavera
excepcionalment
plujosa,
no excepcionalment
fresca,
malgrat
podríem pensar-ho,
sinó que ha estat
una primavera
molt plugesa,
amb temperatures
sempre per sobre
de la mitjana,
però,
bueno,
en principi
amb una primavera
amb molta aigua.
Gràcies a Déu,
perquè si no
haguéssim tingut
aquesta situació,
realment ara
no sé
què estaríem
planificant
per tenir aigua,
perquè gràcies
a tot el volum
d'aigua
que ha arribat
a caure
i a com
s'han incrementat
els envasaments,
doncs ara
podem respirar
tranquils
aquest estiu
i probablement
l'any que ve
també,
suposant
que no plogués
més,
que esperem
que sí,
doncs podríem
respirar bastant
tranquils
perquè ha plogut
molt.
Però,
insisteixo,
una flona festiu,
ens hem d'acostumar
que les sequeres
seran endèmiques
aquí a casa nostra,
és a dir,
que seran
l'habitual,
serà
l'normal
tenir petits sequeres
i de tant en tant
tindrem episodis
més o menys importants
de precipitacions
que subsanaran
una mica
els 4 o 5 anys
anteriors
que hem patit
molta sequera.
Però,
clar,
això té riscos
perquè,
clar,
si cada cop
hi ha més
períodes
més allargats,
que és el que està
començant a passar
de sequera,
per molt que després
tingués una primavera
molt plujosa,
clar,
el dèficit hídric,
l'estrès hídric
que pateixen
els nostres boscos
fan que molts
arbres
acabin morint,
acabin patint
i tot això al final
el que genera
és que tots els ecosistemes
s'acabin modificant
d'una manera
o d'una altra.
Després també hi ha
l'afectació directa
que podem patir,
clar,
l'ésser humà
és probable,
no,
probablement no,
és l'únic animal
de la Terra
que s'ha habituat
a viure en tots els climes
i a la Terra,
com tothom sap,
hi ha climes
molt contradictoris,
des dels més freds
al pol,
tot i que cada cop menys,
fins als més càlids
són les zones desèrtiques
i l'home
té la capacitat
d'habituar-se
a totes aquestes
varietats climàtiques,
però tot i així,
quan una persona
està acostumada
a un determinat tipus
de clima,
quan l'alterem
notablement,
això genera
també estrès
en el cos
de les persones
i finalment
acabem tenint morts
per cops de calor
en zones com aquí,
que més o menys
estem habituats
a la calor,
però clar,
quan la calor
és exagerada,
és extrema,
doncs ni tan sols
ni nosaltres,
no,
som capaços
de suportar-la,
això pel que fa
a la calor,
pel que fa a la pluja,
doncs el que deia abans,
al final,
si tens un període
molt llarg de sequera,
sí, vale,
ara hem tingut una primera
molt prudiciós,
però els boscos
estan molt tocats,
perquè els boscos
han patit molta sequera
i fins al punt
que com que estan
molt tocats,
qualsevol plega,
el barrinador del pi,
el tumicus,
etcètera,
té capacitat
per atacar-los
perquè estan dèbils,
perquè estan febles,
i llavors,
això,
al final,
el que fa
és alterar
els ecosistemes,
al mar passa
exactament el mateix,
l'altre dia
llegeixi un article,
l'Estartip,
porten recollint
dades meteorològiques
del mar,
de la temperatura
d'aigua del mar
des dels anys 70,
i aquest mes de juny,
concretament el dia
de Sant Joan,
hi ha hagut
la temperatura
més alta
mai registrada,
estem parlant
de 4 o 5 graus
per sobre
de la mitjana
a nivell
de mig metres
de fundària.
Mare meva,
sí.
De la fundària,
aquesta hidrània
és de 2 graus i mig,
per tant,
també en el mar
s'està notant
tot aquest efecte,
no?
A més a més,
en el mar
amb un problema afegit,
a part del tema
de la contaminació
dels plàstics,
etcètera,
etcètera,
que aquí també
hauria molt a parlar,
i té un problema
afegit,
és que el mar
és un capturador
dels CO2
que emetem
a l'atmosfera,
però en contrapartida,
la contrapartida
que té això,
perquè tothom
podria pensar,
bueno,
la Terra és el planeta
blau perquè
majoritàriament
és aigua,
per tant,
ja ens va bé
que hi hagi aquest mar
que absorbeix
el CO2,
sí,
però en contrapartida
el que fa és
acidificar-se
l'aigua del mar.
I això,
en zones,
per exemple,
en les grans
barreres de corall
que hi ha
en alguns països,
això és un problema,
perquè el corall
justament
és calcàri,
és,
si tinguéssim
una roca calcària
i li llancem
un àcid
al damunt,
què fa?
Fa aquella
per l'essència,
perquè aquell àcid
t'està menjant
aquesta roca calcària,
no?
Doncs això és el que
està passant
amb els coralls
a conseqüència
de l'acidificació
de la temperatura
de l'aigua del mar.
També,
l'augment de la temperatura
també està favorint,
com està passant
també en superfície,
l'arribada d'espècies
que no haurien d'arribar.
Clar.
Sí, sí, sí.
És periat que,
bé,
tot un munt
del mosquit tigre,
un munt d'espècies
que fa 40 anys
que no existien,
i ara sí que l'estarem.
Per què?
Perquè tenen unes condicions
més favorables
per la seva vida.
Joaquim,
què opines
sobre
les mesures
mediambentals
i internacionals
que s'apliquen
en altres països?
Són unes mesures
que,
és clar,
és diferent,
no?,
la climatologia
d'aquí
a potser
d'altres països.
Creus que compleixen
objectius
que són dissenyats
i que són,
en aquest cas,
més suficients
del que fem aquí?
Bé,
a veure,
sobre aquí,
sobre aquest tema,
clar,
el problema és que
moltes d'aquestes mesures
al final
obeixen més
a una necessitat política
que a una necessitat real
de les persones,
i, per tant,
és molt complicat.
Jo no soc política,
per tant,
no puc valorar-ho,
això.
El que sí que és cert
i el que sí que et puc dir
és que
la temperatura mitjana
a la Terra
no deixa de pujar.
Per tant,
és que les coses,
si les que les estem fent,
no les estem fent prou bé,
això s'eviten.
En aquest cas,
podríem parlar
que
el que és
la zona immobiliària
o zones,
per exemple,
en construcció
o, per exemple,
es podien fer instal·lacions
en les que es podria reduir
tot aquest tipus
d'emissions
siguin per molta calor,
siguin per molta fred.
Entens,
doncs,
dades sobre això?
A veure,
la realitat
és que
la construcció
ha evolucionat molt.
No es construeix
ara igual
que als anys 70.
El mateix
Codi Tècnic
de la Edificabilitat,
el CTE,
ja implica
tota una sèrie
de mesures
correctores
de cara
als aïllaments
dels edificis
per tal
que siguin
més eficients
des d'aquest punt de vista.
Però, clar,
al final,
sí,
els edificis nous
compleixen
aquesta normativa,
però majoritàriament
són antics
els edificis
i, per tant,
no compleixen
aquesta normativa
i, per tant,
són un...
I vaig a fer servir
un castellisme,
un despilfarro energètic
en molts casos,
perquè és així.
És així.
Després també,
la mentalitat,
hi ha gent que,
si s'ho pot permetre,
va al mes de gener,
va per casa
amb aniga curta
perquè té la calefacció
a tota pastilla,
no?
Llavors,
això,
al final,
s'ho pot permetre,
ho puc pagar
i, per tant,
faig el que vull,
molt bé,
em sembla fantàstic,
però, clar,
això és molt egoista
per una banda
i, sobretot,
és això,
és llançar,
ja no diners,
sinó llançar energia,
que és pitjor,
l'energia cada cop
sabem,
sabem
que cada cop
és més cara
i és més cara
perquè la seva producció
cada cop
és més cara,
també,
a part dels interessos
que hi pugui haver
pel mig,
amb portes giratoris,
etcètera,
aquí també entrem
en un ventall
molt,
molt extens
de per què
l'energia és tan cara,
però la realitat
és que l'energia
cada cop
és més cara
i, en part,
és perquè
produir-la
cada cop
és més cara,
també,
per tant,
se'ns hauria de fer
reflexionar una mica
i, evidentment,
les vivendes
com més eficients
energèticament parlant
siguin,
doncs molt millor.
Parlem d'aquestes energies,
ja que dius això,
Joaquim,
i l'energia eòlica,
per exemple,
l'energia solar,
tot aquest tipus
d'energies
que s'estan posant ara,
s'estan implantant
amb molta força,
tenen i tu,
com a persona
o amb diferents
congressos
que hagis pogut anar,
hi veuen
un futur,
doncs,
bo,
perquè si canvia tant
en uns quants anys
el ritme de la meteorologia,
que ara estem en un punt
que tu estàs comentant,
tot aquest tipus
d'energies renovables
que s'estan marcant
i que sembla que són
jo m'assalvo
i qui no tinguis diners
doncs aleshores
quedarà asfixiat
o etc.
i què et sembla
d'això?
Clar,
doncs és una mica
el que deia abans,
no?
Al final
hi ha
el concepte
que s'anomena
pobresa energètica,
no?
Hi ha gent
que no pot tenir
la calefacció
posada a l'hivern
ni l'aire condicionat
posat a l'estiu
i això és un problema.
Això és un problema.
Llavors aquí
en quant a...
Clar,
sí que és veritat
les energies renovables
es diuen així
precisament per això,
no?
Perquè són energies
que de forma natural
les podem reconvertir
al final
en energia elèctrica
que és la que
bàsicament
ho mou tot
i la bona prova
la tenim en la pagada
gairebé fa uns mesos,
no?
I tant.
Literalment
es va parar tot
per un tema elèctric.
Per tant,
si podem aprofitar,
evidentment,
si podem aprofitar
les fonts naturals
per generar
aquesta energia,
això és fantàstic.
Això té unes contraprestacions,
és evident,
perquè,
a veure,
les plaques solars
que generen
energia fotovoltaica,
doncs,
bueno,
al final
estan fabricades
en països
com la Xina
que
d'ecològics
s'en tenen molt poc.
i
mediambientalment
també deixen
molt que desitjar.
Llavors,
clar,
al final
estem amb aquesta paradoxa,
no?,
d'ostres,
si instal·lo plaques,
sí, clar,
jo seré molt eficient,
però aquestes plaques
com s'han fabricat?
I després,
quan s'hagin de
reciclar
o s'hagin de llançar,
què passarà?
no?
I, clar,
tot plegat
és molt complex
i parlo
de les plaques
solars
com podia
parlar també
d'aquests
molins
que generen
energia elèctrica
que al final
també estan fets
amb fibres de vidre
i amb materials
que no són gens
sostenibles,
no ens enganyem.
Però,
bueno,
al final
el resultat
que donen
és un resultat
que ens permet
gaudir
d'una electricitat
que s'anomena
neta
justament per això,
no?
Perquè al final
qui la produeix
realment
és o el vent
o el sol
o l'element
natural
que sigui,
no?
Però,
en general,
sí que,
bueno,
s'ha de posar
en una balança,
no?
En una balança
és el cost
de produir
aquesta energia
amb
sobretot
el volum
i la utilitat
que tindrem
d'aquesta energia,
està clar.
La Vox Pobli,
doncs,
estem dient
que
aleshores
aquest canvi climàtic
i que vosaltres,
doncs,
els meteoròlegs
heu d'anar,
doncs,
seguint
i anar,
doncs,
avaluant,
doncs,
m'he donat
per aquesta quantitat
de coets
i de producte
que des de la Terra
llancem a l'aire
i això
ha fet possible,
doncs,
que tot el que són
els mitjans de CO2
doncs,
s'hagin tots
revoltats.
Ja t'ho dic,
eh?
Vox Pobli,
què ens dius?
Home,
a veure,
la realitat
és que com més va
i com més,
ja no parlem
dels vols,
eh?,
i del que podem veure
en el cel,
sinó també
dels creuers
i tota l'activitat humana
al final
el que fa
és generar
tota una sèrie
de contaminants
i,
per tant,
això,
evidentment,
ens afecta
d'una manera
o d'una altra,
més directa
o més indirectament.
O sigui,
tot és finit,
l'atmosfera
és finita
i,
per tant,
si hi vas
abocant contaminants,
doncs,
arriba un moment
que això
tenim un problema,
el mateix que passa
amb el mar,
sembla infinit
però no ho és,
és finit,
tot és finit
i,
per tant,
bé,
sí que és veritat
que
sembla que estan
començant
a estudiar
l'hidrogen
com a un combustible
molt fiable
per vols comercials,
per exemple,
pels avions,
la qual cosa,
doncs,
reduiria molt
l'impacte ambiental
que tindrien
aquests avions comercials
en els seus vols,
però no ens enganyem,
al final,
per fabricar hidrogen,
la quantitat d'energia
que cal
és molt alta,
també.
Llavors,
és el que deia abans,
no?,
que cal buscar
un equilibri
entre la producció
i com es produeix
aquesta energia.
Per l'acabany,
Joaquim,
agraïm-te moltíssim
aquesta història
que ens depares.
La intel·ligència artificial,
de quina manera
l'apliqueu?
Bé,
nosaltres,
de moment,
tot just ara,
comencem a entendre
una mica
el seu funcionament.
Per tant,
de moment,
s'aplica...
Clar,
al final,
la intel·ligència artificial,
el terme intel·ligència
és molt relatiu
perquè realment,
tot i que ho sembli,
no pensa.
La intel·ligència artificial
no pensa,
no té la capacitat,
només l'ésser humà
té aquesta capacitat.
El que fa,
bàsicament,
la intel·ligència artificial
està interconnectada
de tal manera
que la informació
que tu li demanes
en algun lloc
de la xarxa del núvol,
que anomenem el núvol,
en algun lloc,
i el que fa és
agafar-la
i mostrar-te-la
i sembla que pensi,
però realment,
evidentment,
no pensa.
Ja,
hi ha un sent humà,
no,
darrere?
Exactament,
exactament,
i el que tot
de la intel·ligència artificial
deixa de ser
tot un munt
d'algoritmes
que,
perquè funcionin,
han d'estar alimentats
d'alguna manera
i, per tant,
ha d'anir
aquesta informació
disponible.
En el cas
de la meteorologia,
ara mateix
hi ha com,
podríem dir
que hi ha
com una parada,
no?
El mateix que passa
amb la informàtica.
Ha arribat un moment
que els ordinadors,
els ordinadors
que tenim a casa,
pràcticament
són els mateixos
que fa ja
5 o 6 anys,
ja han evolucionat
poquet,
ara hem arribat
als 17
i aquí ens hem quedat,
perquè la capacitat
de fabricar processadors
petits,
minúsculs,
doncs ja està,
o sigui,
més patígens
es poden fer,
s'haurà d'inventar
algun altre concepte
i quan s'inventi
aleshores
tindrem ordinadors
encara més valosos,
encara més ràpids,
després les línies
de fibra òptica
van com van,
però és igual,
tindrem ordinadors
que van superràpid,
no?
Amb la meteorologia
passa una miqueta
el mateix,
la meteorologia
al final
està condicionada
perquè tu
has de nodrir
les informacions,
els models meteorològics
i, per tant,
les computadores
que permeten
evolucionar
aquests models meteorològics
els denudríem informació
i la informació
és la que és,
són globus sondes
que s'envien
cada
12 hores
des de diferents punts
de la Terra
i que analitzen
i que ens donen
la informació
del que hi ha
sobre la vertical
d'aquell punt,
la vertical
o cap on el vent
porti
aquest globo.
Clar,
això és així
i serà així
durant molts anys
fins que no trobem
la manera
que aquesta informació
aquesta informació
la puguem
obtenir
minut a minut
no cada 12 hores
sinó minut a minut
evidentment
continuarem
amb aquest estancament
és a dir
necessitem un volum
d'informació
més elevada
per poder
afinar encara més
amb els models
meteorològics
i per tant
això
de la intel·ligència
artificial
està molt bé
però al final
necessita molta informació
i és el mateix
que li passa
a la meteorologia
quanta més informació
més precisa
serà una predicció
i sobretot
una predicció
en un punt concret
i a curt termini.
Realment
ens ha encantat
tot el que ens has explicat
Joaquim
t'ho rei moltíssim
doncs
que així sigui
et desitgem
un bon estiu
però recorda
que
quan començarem
a entrar a l'hivern
t'ho tornaré a reclamar
perfecte
cap problema
vinga
moltes gràcies
i bon estiu
Joaquim
que vagi molt bé
bon estiu
bon dia
a l'Alexa
o a l'Spotify
Ràdio Tordera
l'Amsora
que t'escolta
Escola de Música
Creixendo
un espai
on poder
aprendre
disfrutar
i créixer
amb la música
obert
a totes les edats
a partir del proper setembre
vine a aprendre
a tocar
el teu instrument preferit
al carrer
Doctor Flament 22
davant de l'Escola
Serra de Miralles
matriculat
gratuïtament
fins al 30 de juny
trucant al
611
803
882
Escola de Música
Creixendo
fes que la teva passió
soni ben fort
Ràdio Tordera
Ja tenim al damunt
pràcticament
el punt i final
d'aquest magasim
ha estat un plaer
acompanyar-los
nosaltres quedant-nos
doncs
amb el record
amb l'estima
que hem tingut
amb el nostre company
que ens ha deixat
amb Anel Caïssa
i bé
el moment
de totes les preguntes
que llancem
al decurs de la setmana
que són preguntes
que més que tot
ara estem amb els sinònims
doncs
cada vegada
anem aprenguent
quelcom més
sobre la llengua
tan nostra
la llengua catalana
i bé
doncs
hem de donar premi
i el premi
que en aquest cas
avui
doncs
tenim que donar
ens donarà
qui se l'emporta
el nostre company
i probable
control
de so
en Damià
bon dia
Damià
bon dia
doncs vinga
estàs preparadíssim
de dir un número
sí
de l'141
el que t'afagi
més ràbia
32
home
oi
32
quina il·lusió
no
se l'emporta
la
Núria
Mir
Gurdils
doncs bé
Núria
ja saps
que en horari
d'oficina
tens que venir
aquí
als estudis
a buscar
el val
representatiu
per portar
al restaurant
del camí
real
i que bé
que tinguis
molt bon profit
és donar
per dues
persones
d'un arròs
boníssim
a vostès
amics
amb mi
aviència
gràcies
per la seva
atenció
gràcies
per preferir-nos
nosaltres
doncs
ens anem
de cap de setmana
tornarem
per això
el dilluns
una abraçada
adeu-siau
bon dia
bon cap de setmana
de cap de setmana
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
107.1 FM
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Salutacions des dels serveis informatius.