Ah, perquè se l'estan menjant per l'estrima dreta. Perquè l'apreten. Si sabés com funciona la sanitat a Inglaterra, veuríeu com... L'apreten. I l'apreten molt. Suposo que sí, però vull dir que l'actitud d'ell és una actitud d'estrima... Que no ho sigui, però... Però són mitjaniers. El que dèiem, que no pot amb la bèstia. Jo vull remarcar-vos que a Europa tenen mitjaniers.
I Zeus, que no poden governar perquè els grans capitals se'ls emengen a tots. Se'ls emengen a tots. Des del primer a l'últim. O sigui, entre jutges i el gran capital ja en direu vosaltres què poden fer.
No, però els jutges europeus encara tenen un mínim independència, els jutges europeus, però els jutges espanyols estan a la dreta, a la dreta, eh? Sí, sí. A les 12, aquí ho deixem. Comptem que l'Arseny avui se l'ha tret de la butxaca. Sí.
El tenia guardat aquí així molt curósament. Estava interessant. Gràcies. Hem parlat d'un tema que estava gent. Rosa Mari, més actualitat en aquest moment. No, no. Aquest tema no crec que n'hi hagi.
Per tant, de la guerra, les bases americanes que hi ha a Espanya, si ell els hagués deixat que actuessin, possiblement haguessin set bombardejades aquestes bases, perquè els iranians han anat bombardejant inclús a Xipria, que no tenia res a veure amb la base alemana,
alemana inglesa, també la va bombardejar. Doncs si aquestes bases espanyoles el govern d'Espanya no els hagués deixat utilitzar, possiblement haguéssim tingut baixes aquí degut a les bombes que ens haguéssim tirat. I el perill del terrorisme, perquè quan s'acabi la guerra...
que no està a prop al final de la guerra quan s'acabi la guerra hi haurà molts allatolars d'aquests seguidors dels allatolars que començaran a practicar el terrorisme internacionalment Toni, gràcies Gràcies per estar aquí Mariona, gràcies per estar aquí Bon dia
Hola dimarts, 17 de març, les tres paraules del dia són vagues, doctor, campió. Vagues, les escoles i instituts públics tordenencs s'assumen dijous i divendres a les vagues educatives. De dilluns a dijous, les vagues, escoles i instituts es fan per territoris i divendres hi ha convocatori general a tota Catalunya. L'Associació Cultural i Recreativa Pere Cot triomfà el 51è Concurs Ciutat de Cadella en cinc premis per l'obra Carpe Diem.
Doctor, impulsen una recollida de signatures per dedicar a un carrer o al cap de Tordera el doctor Martín Solís. La iniciativa sorgida de les tortúlies de l'esplai de la gent gran vol reconèixer la trajectòria d'un metge que va exercir el municipi durant més de 40 anys. I el Maresme blinda les seves rieres amb un pla històric de 685 milions d'euros. El pla inclou específicament diverses rieres i torrents de Tordera per la Folls i Malgrat que desemboquen directament al mar.
Campió. Héctor Pavón es proclama campió del Doge Open Eindhoven. El taikondista tordenenc s'emporta la medalla d'or en la categoria junior masculí de menys de 63 quilos, sumant 20 punts vitals per al rànquing internacional, europeu i mundial. I més de 400 morts i 250 ferits en un atac paquistanès a Kabul, segons els talibans. Aquí a Catalunya, segon dia de vaga, a l'educació, centrada avui al Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
Fins demà!
Pere Cot Estada enhorabona triomfa el 51è concurs Ciutat de Calella amb 5 premis per l'obra Carpe Diem. El muntatge, una adaptació del Club dels Poetes Morts, s'emporta el reconeixement del jurat, el premi al millor muntatge escènic i el guardó de la votació popular. També l'actriu Carla Barceló s'endú el premi, el segon premi d'actriu de repartiment. Ella mateixa es mostrava contenta amb el reconeixement.
La escenografia és tan bonica, el projecte està tan cuidat. És molt fàcil fer una feina, però crec que és una conseqüència, com dic, de la feina que hi ha al costat, de la gent que m'ha envoltat, dels meus companys.
Avui, Santa Gertrudis, és el dia mundial del treball social. Farmàcia de Guàrdia Lavandrell al Camirral. Esperem un dia assolellat amb màxima de 18 graus. Demà cel serà mínima de 6, màxima de 17. Baixa el cabal de la Tordera a 14 metres cúbics per segon i 65 centímetres de fundària. La dita. El sol de març es nota 7 anys a la cara.
Fa un any explicàvem que estava desconvocada la vaga Rodalies gràcies a un acord d'última hora. Fa cinc anys hi havia doble funció d'una nit amb el McLari al Teatre Clavé i fa deu anys Tordera estrenava una àrea de servei d'autocaravanes a l'entorn del Parc Prudenci Bertrana.
La notícia curiosa del dia ens porta a explicar que més de la meitat dels espanyols tenen molta por d'una guerra mundial segons un estudi del CIS. L'àudio que avui recomanem a la web i a les xarxes de Ràdio Tordera és recuperar la remuntada del Club Futbol Tordera aquest cap de setmana davant el Cristinenc. Infopodcast Tordera, una coproducció de Ràdio Tordera i la xarxa de comunicació local.
Ràdio Tordera El Teatre Clavé impulsa la campanya Compromís i Cultura. Part de la recaptació es destina a l'entitat Hata Kendeia i col·labora les entitats locals i també la programació estable i l'altre clavé.
Particulars i empreses, us podeu sumar a través de la fila 0 i fer créixer el compromís Hata-Kendeia. Més informació i donatius a teatreclavé.cat L'actualitat de Tordera en 4 minuts. 8 de temps informatius de Ràdio Tordera a les 9 del matí i a les 6 de la tarda. Tordera a la teva butxaca.
Ara i aquí.
De dilluns a divendres, doncs a una del migdia, connecta't a Ara i aquí, amb Rosa Maria Ruscalleda. Repassa l'actualitat, opina i descobreix consells d'utilitat amb els millors professionals de cada àmbit. No et perdis el magazin que t'informa i t'ajuda en el teu dia a dia. Ara i aquí, a Ràdio Tordera.
Què més interessant, què més bo? Doncs portar-nos a viatjar arreu del món.
I viajar també amb indrets en els que pràcticament són desconeguts. Indrets en els que, com ens ho expliqui, en Lluís Josep, bon dia. Hola, bon dia. Aleshores quedarem parats de dir... I aquesta gent no volen formar part d'una civilització una mica més avançada? Perquè, ja veureu, ens quedarem com molts de dies...
Com ens posem a dintre la panxa del bau, de quina manera viuen? Música
Bé, Lluís Josep, doncs estem preparats, pugem amb un vehicle, crec que a casa és tu, i ens el portes amb un indret que... com se diu? Hola, bon dia. Avui parlarem d'un indret que està aquí al cor de l'Àfrica. Parlarem de les tribus dels Mosquibanos. Mosquibanos. Els Mosquibanos, qui més que menys poden sentir-te parlar,
És una tribu que està situada a la part, al cor de l'Àfrica tirant avall, està entre diversos països, o sigui, no és un sol país. Una part està en Namíbia, una altra està en Angola, una altra està a Bonsuana...
i tots envoltats per un desert que és grandiós, que és el Kalahari. Aquest és el desert que envolta aquests països. Es calcula que de bosquimanos hi ha més de 100.000 persones. Però, esclar, d'aquests hi ha hagut una part que no s'han volgut integrar amb la civilització moderna. D'altres sí...
però n'hi ha hagut tot un grup que han volgut fer la seva vida que feien sempre, encara que els costa molt poder-se separar del món civilitzat. Avui parlarem d'un grup que són nòmades i no practiquen l'agricultura, que això és molt important perquè normalment qui més qui menys feien una miqueta, plantaven quatre enciams o quatre patates, no sé, plantaven coses...
es dedicaven a l'agricultura. Aquests a l'agricultura hi van en contra. I aquests són els que estan a la zona de Bonsuana. Aquí a Bonsuana hi ha la tribu que encara viuen com antigament es vivien aquesta gent. Són, a més, una gent molt vinculada al seu territori,
però han tingut la mala sort que en el seu territori s'hi van trobar diamants. I és clar, llavors això els ha portat molts de perjudicis perquè continuament els fan fora aquests grans empreses que es dediquen a buscar diamants, doncs si veuen que estan allà els fan fora cap altre costat i els canvien de reserva i els fan anar cap aquí, cap allà...
Per això, perquè la zona aquesta es veu que es troba molt de diamants. I deu anar-hi molta gent europea i diferents drets, no? A tot arreu, africans, europeus, i tot allà a xupar el que puguin. Bueno, ells a la Bosquimons es van queixar, el 2006 van guanyar, doncs, el dret a estar-se en el territori que ells consideraven que era dels seus avantpassats,
Però al govern els hi posa molt difícils. Esclar, haver trobat tanta riquesa, el govern mira de treure'ls de sobre perquè li interessa més l'explotació d'això, que no pas que hi estiguin ells allà vivint. Segons ells, dedicar-se a l'agricultura, ells consideren que és un error, que això no...
Perquè després apareixen les classes socials, l'acaparament de riqueses, l'obesitat, la desigualtat social. D'això ells consideren que ve a raó de l'agricultura. Que les gent estiguin aposentats en un lloc i es dediquen a l'agricultura, doncs això els ve tot això altre. Que ells no tenen en principi tot això.
Bé, durant molt de temps, els bosquimanos eren, o són, o el grup aquest que faig referència, són caçadors-recolectors, que encara que avui dia en queden poc, i aquells estan tots concentrats al nord de Bonsuana. Aquí, doncs, aquells encara es dediquen, doncs, això, a la recol·lecció de forits que troben,
i caçar els animals que els hi surten pel pas. És a dir, mengen fruita i cap. Bueno, fruita i altres coses que després jo explico. Però de coses de tomàquet i coses de verdura, això ja no. Ells mengen el que troben la naturesa. Però hem de tenir en compte que per anar a buscar menjar no hi dedica pas massa temps. Es calcula unes tres hores cada dia, més o menys,
perquè a l'hora d'anar a buscar menjar no hi van solament els oves, sinó hi van els homes i les dones. Allà acostumen a anar-hi tots dos. Llavors, esclar, la resta de temps es dediquen a fer festes, a disfrutar del seu entorn, de la naturalesa, i sinó a dormir. Vull dir que fan una vida molt tranquil·la.
van a caçar ben bé per menjar el dia o l'endemà i el de més temps el dediquen a l'oci. Mira, és allò que diuen que els diners no fan la felicitat i que aquests el practiquen... Ells creuen que el món modern ha apostat més per la quantitat de tot i menys per la qualitat de la vida. La qualitat de la vida el món modern consideren que no la valoren.
De quin color són? Són negres, són mulatos? Són... Negres, negres no són. Són un negre una miqueta més clar. No és que siguin mulatos, però no és aquell negre intens que a vegades veiem aquí els negres, alguns. No, no, que són una miqueta, per dir-ho, un negre descolorit. Però, bueno, degut a la troballa tan important de diamants en aquesta zona...
i el govern i les grans empreses els fan la vida impossible. A més a més, com que pel diamant es veu que es necessita molta aigua,
doncs fan uns pors molt fondos i a l'hora de buscar aigua els costa molt perquè... Està sent desert, no? Bueno, part desert i part no, però vull dir que l'aigua ja n'hi ha, el que passa és que molta va destinada a netejar les pedres i per treure els diamants que estan dintre les pedres.
Ara que t'he preguntat del color de la pell, com són ells físicament? N'has pogut treure una miqueta... Sí, bueno, després ja l'explicaré una miqueta. No és que són una raça una miqueta baixeta, són poca cosa. Clar, que el menjar també és poc. Tot és una cosa molt... Bueno, que no són gaire ofenosos. L'any 2011, el Tribunal de Bonsuà els va donar la raó als bosquimans d'estar-se'n allà.
que inclús el seu líder, que és un tal Roy Cessana, va dir, ho llevamos llorando tanto tiempo, pero hoy lloramos de felicidad. O sigui, després d'aconseguir que el tribunal d'aquí de Bonsoán els hi donés la raó amb ells, volem dir que ara estaran tranquils. També va dir que...
Les paraules que diu deixa parlant de la gent que els critica perquè els diu que són uns primitius, que són encara de l'edat de pedra. I ells contesten que la seva manera de viure els agrada molt i que no la canviarien per res. Ells són feliços de la forma que són i no els hi treguis d'allà.
El govern els ha posat allà com si fos una reserva, com això a vegades sentim a les reserves dels indis amb les pel·lícules americanes, que està allà a la reserva, que els posen allà en un racó damunt, els hi fan unes petites ajudes, però ells, a la seva manera, encara que viuen molt miserablement, perquè no tenen res, però ells, a la seva manera, viuen feliços, perquè, a més a més...
Hi ha la particularitat que en el seu entorn, allà on estan ells, estan ple de parques naturals i reserves naturals.
I, esclar, aquestes reserves, ells, és allà on anaven a caçar, però ells, és igual. Ells, a la seva manera, quan necessiten menjar o agafar un cervo, o si han d'agafar, no sé, un altre animal que vegi, van allà, doncs, a Matal, encara que estigui dintre de la reserva, amb ells.
Estan fora de les normes habituals, eh? Sí, perquè inclús, doncs, esclar, són molt i molt perseguits pels vigilants de la reserva, inclús molt maltractats si l'han agafat-ne algun. És clar, ells és la seva manera de viure i de menjar i no els hi treguis d'aquí. Aquesta reserva sí que ha sigut un fre molt important per a tots aquests caçadors furtius que n'hi havia molts,
que feien grans negocis amb els captures que feien. Una cosa són aquesta gent i l'altra són els que ja hi viuen sempre allà.
i que la seva forma de viure és menjant-se, sóc el que troben dintre de la reserva. Clar, ara podries deuen trobar que tenen més menjar, perquè a les reserves els animals se refugien tots d'allà, però els vigilants no miren si són caçadors furtius d'aquests que només busquen fer negoci, o si són natius d'allà. Suposo que després de una vegada els deuen agafar, els deixen a llibertat, no sé això.
Però, bueno, és d'aquelles coses que està molt ben fet, però està pagant justos per pecadors, perquè els d'allà els perjudica molt això, que no puguin sortir a caçar i agafar menjar per ells. Com, esclar, després aquestes reserves, com has explicat ara, tenen aquests vigilants, esclar. Sí, sí, no, aquestes reserves estan molt vigilades perquè...
Tot i així, doncs, encara suposo que hi ha algun caçador d'aquests furtius que per aconseguir, no sé, uns uials d'un elefant és allò que matarà l'elefant, s'emportarà els uials i deixarà la carn allà que es podreixi, quan aquests, els bosquimanos, el que fan és menjar-se, doncs, la carn de l'elefant perquè els agrada, no?, perquè és una altra manera de veure la vida.
als bosquimanos els agrada molt la música també són molt ballarins encara que els instruments que fan servir són molt rudimentaris perquè toca principalment una guitarra és una capsa amb un pal i dues cordes i amb allò fan la seva música i els seus balls preferits el ball que els agrada més és un que se'n diu la dansa de la guirafa
que normalment la practiquen, la fan els homes. Així són les dones els que ballen. Aquí les dones estan allà assentades, picant les mans, portant el ritme de la música, però els que ballen són els homes i, per exemple, en aquest cas, el ball de la guirafa, amb els peus piquen a terra, van picant, van fent això, mentre es va movent tot el cos i van dansant i van...
Amb això de dintre la graça pensava que només no sortissin gent amb el colla, molt d'art. No, no, no. El tipus de ball aquest és això, anar picant amb els peus a terra i anar movent tot el cos d'una manera especial. Són gent, com te deia, de molt poca estatura. Normalment es mouen entre un metro quaranta i un metro sisanta. Un metro sisanta ja són bastant alts, però bueno.
Més llat o mets quaranta. Sí, més llat són baixets. Esclar, tenen l'aspecte de la seva cara, s'assembla molt amb els mongols aquests que hem vist a l'estepa russa, aquests que van amb uns cavalls petits, el tipus de cara aquella. El que passa és que aquells de l'estepa russa tenen la cara rodona, plena...
i són lufanosos. En canvi, doncs, aquests, els bosquimanos, són la cara seca, són secs, com que mengen res just. Llavors, l'aspecte de la cara s'assembla amb aquests, però físicament veus que són molt poca cosa. El que sí que es caracteritza molt aquí són les dones. Les dones acostumen a tenir un cul gros allà.
és a dir, veuen alimentar-se perquè li creixi el cul però el sistema allà de les dones és que han de tenir un cul gros com més gros tenen el cul vol dir que aquella persona està més bé de salut, està físicament molt bé i que inclús els bosquimans la consideren la més guapa segons la grandària del cul això són costums que allà tenen que
i consideren això, que la dona, si té un cul gros, vol dir que està físicament molt bé, i vida salut, i sana, i que, bueno, no té res. La seva vestimenta és molt rudimentària, com que allà, bueno, en aquests països de l'Àfrica, en molts apuestos, els homes porten una miqueta de taparrabos just, i les dones porten, doncs, una fandilla justa.
Això sí, van sempre descalços, o sigui, ells de sabates, així com a altres tipus veiem que es feien sabates i posen pneumàtics de cotxes o amb pells d'animals, aquests no, aquests ja de petits van descalços i tota la vida van descalços. O sigui, del segon que la va de coses en el peu que Déu ni jo, no?
Bueno, ja suposo que els heu quedat com una crosta sota el peu, que ja no se'ls dic clar, barreros. No, perquè escoltà... Llavors, a les dones, sí, això sí que són presumides, perquè allà veu que hi ha moltes estruços, i els ous d'estruç són d'una closca més forta...
i amb això elles ho treballen i se fan cullerets o braçalets. Això és un dels adornos que, si convé, els apinten amb aquestes arrels que tenen de diferents plantes en vermell o sis, pinten la closca i llavors es posen aquells cullerets fets per elles mateixes. En quant a menjar, doncs, bueno, el que deia...
mengen, doncs, el que troben a la selva, mengen les arrels, això, mengen bastant d'arrels de plantes, que llavors els piquen, els trituren, i el que sí que mengen són, i allà hi ha uns escarbats que són una miqueta grossos, que tenen 10 centímetres, i veu que això els agrada molt, i se'ls mengen. I se'ls couen, també, o se'ls mengen, o no es diu. Sí, de foc i el fan.
Però vull dir que són com si, bueno, mengessis un cranc, per alguna manera, no?, que treus la closca i això, doncs, aquests escarobats, i més a més també els hi agrada molt la tortuga. La tortuga se la...
I després, bueno, com no reptils, els reptils aquests que... Pocodrils i tot això. Llegardachos i aquestes coses que... I cerfs, potser. Cerfs, potser. És que ara ja se'm anava dando la imaginació. És a dir, són llagardachos de diferents mides, potser ha de ser un llagardach una miqueta gros. Clar. No pots agafar...
un dragó, una cincletana, no ha de ser més d'això. I les dones, si només entra en referència que només estan allà per acompanyar els homes a veure com ballen, no fan res més? A banda, suposo que cuinen, no? Sí, no, no, ara t'ho explicaré, perquè les dones, a més a més, aquí, doncs, quant a l'aigua, ho tenen difícil, perquè amb tot això d'aquests pous que han fet aquestes grans empreses, a l'aigua els costa una mica de més trobar-ne, però també en troben.
Tant els homes com les dones, allà són iguals. No hi ha diferència de sexe d'uns amb els altres.
O sigui que allà tothom fa de tot. Si s'ha d'anar a caçar, tant hi anirà un home com una dona. Si s'ha de fer altres actes o coses, les dones col·laboren igual que els homes. És un més del grup. Això també és de tenir en compte que ells s'han acostumat amb aquest sistema de vida. L'únic que, com deia, la dansa aquesta, que deu ser una dansa a poder especificar pels homes...
les dones es limiten a portar el compàs i els homes a ballar. Però vull dir que és un poble que per ells no hi ha diferència de sexe. Tots són iguals, tots fan les feines, si s'han de cuidar de les criatures se'n cuidaran els homes i les dones, si s'ha d'anar a caçar hi van tots. Vull dir que s'han espovelat d'aquesta manera. I amb això ja he explicat tot el que es podia dir dels bosquimanos, que ja dic, bosquimanos n'hi ha en altres països que no són com aquests. Aquest és l'últim grup que queda...
encara natiu i que encara estan amb els costums d'abans. La majoria s'ha anat adaptant al món modern i els avorats amb pantalons texans o amb camises o... que s'han anat acostumant a la vida moderna. S'ha calculat més o menys la quantitat de...
d'indígenes, d'aquests... No, perquè com que s'amaguen molt i procuren que no ser gaire controlats i més com que estan pendents d'això dels vigilants de les herbes i de tot, vull dir, procuren amagar-se de tot el món exterior.
Màriol Medo, això és una mentida que ara que hem escoltat dius com pot ser que a aquesta gent els agradi viure així, estar d'aquesta manera, no? Sí, clar, en principi no hi ha hagut res més però vull dir que ells el sistema de vida ja s'hi han acostumat i som feliços i sense mal de caps i viuen el dia i ja està.
Sí, sí, bueno, és el que has comentat també, com ho explicaves, que ells eren la manera de pensar de viure la vida. Sí, ells consideren que la vida moderna és una aberració, o sigui, això a ells no els hi va.
Ells ho consideren que això només porta cap problemes. En canvi, de la forma que viuen ells, estan més tranquils i són més feliços. Home, i viuen amb equip, eh? Ah, sí, no, no, això sí. Molt bé, molt bé. Els pobles estan molt units i tothom col·labora amb tot.
Molt bé, Josep, sempre és un pla escoltar-te. Tu ho expliques, nosaltres anem esdevinant més coses i anem coneixent aquests indrets totalment desconeguts per a tothom, eh? Sí, perquè turísticament no hi aniràs i les televisions per anar a explicar coses tampoc ho explicaran. Falta que els deixessin entrar, eh? No, no, que els deixessin entrar. Ah, perquè, escolta, perquè hi ha algun programa que s'ha fet d'aquest tipus de tribus
veus que realment som bastant reacis. Sí, reacis de molt modern. Molt bé, moltes gràcies, bona setmana. Vinga, fins la pròxima. Bon dia.
Què fas amb un pitet? M'entreno! T'entrenes? Per què? No hi ha cap esport que hagis d'anar amb pitet. Me'n vaig amb els meus amics a les Ferreres a fer una calçotada. M'entreno a menjar ràpid per no quedar-me sense calçots. Això hauria de ser un esport. Tranquil, que no se'ls hi acabaran pas els calçots. Restaurant les Ferreres. Reserveu la vostra calçotada al 93764 0607. Escrius o llegeixes?
Tant se val. A la llibreria Papereria Camiral 50 ho trobaràs tot per informar-te, entretenir-te, aprendre o treballar. Premsa diària, llibres, revistes especialitzades, papereria, material escolar i d'oficina, fotocòpies, articles de regal. On? A la llibreria Papereria Camiral 50.
107.1 FM, radiotordera.cat i xarxes socials.
La Particel·la, el programa de sardanes i música de coble que pots escoltar a la 107.1 FM i a radiotordera.cat els dimarts de 9 a 10 de la nit. La Particel·la i Ràdio Tortera amb la sardana sempre.
Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A Tocador Savinyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. De divendres a dilluns trobaràs bolets, cassoles i brasa fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974. Cuina autèntica al cor del món negre.
L'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera. De dilluns a divendres d'11 a una del migdia, connecta-te ara i aquí amb Rosa Maria Ruscalleta.
Dos minuts que he passat de dos quarts d'una. És un plaer conèixer professionals nous.
Tenim aquí una noia, Mari Txell Planes, bon dia. Bon dia a tothom. I, la veritat, vull dir, com tinc un professional nou i que té una experiència que realment amb ell el lograrem conèixer, hem dinsar-nos i, inclús, apropar-nos-hi, més que tot, per veure el que ens pot ajudar. Sí? Ajudeu sempre. Sempre ajudem.
Bé, hem de dir que la Maritxell Planes és una dona en la que és una infermera dermoestètica. Mira, és una cosa que no se sent massa i també és especialista familiar i també de comunitat. Però i doncs, són moltes coses. Com va ser que em vas dedicar i que em vas hogar a dedicar tot això?
Bé, jo he treballat durant molts anys, bueno, gairebé tota la meva trajectòria professional ha sigut a l'atenció primària, i un dels meus anys, entre mig, vaig marxar a Anglaterra. Llavors, quan estaven allà, vaig veure que l'infermera dermestètica allà estava molt establerta,
I era un rol que aquí la infermera no havia desenvolupat. Llavors, em va començar a agafar aquesta inquietud i vaig veure que també era una manera d'atendre el pacient molt integral, que no només té en compte la pell, sinó que nosaltres som molt més del que veiem físicament.
Sí que parlarem de l'alpill, perquè, esclar, jo m'he adonat que hem parlat una mica amb la Maricel, encara no ens coneixem a fons, però ens coneixerem. Hi ha, per poder parlar de pílics químics, que hem necessit de parlar, d'això ens hem parlat ell algun dia, microcell... ho dic bé? Micro? Micro-niddling. Micro-niddling, això és el conegut d'Hermapen.
Bueno, sí, bueno, això no sapàs el que és, però vaja. I després de la macioteroterapia, doncs, facial. Però avui ens agradarà molt tractar un tema que és per educar la salut i la pell. Ah, exactament. En aquest cas, doncs, també, Maritxell, has estat i volem que ens parlis més que tot sobre aquesta consulta que tu ja has volgut
doncs posar-t'hi molt interessada i més que tot és que podem parlar del tabac i la perill. Exacte, hi ha una connexió. Què passa aquesta connexió i què li passa al pacient?
Bé, quan una persona és fumadora, el tabac afecta la pell, afecta l'oxigenació dels teixits, la circulació cutània i la resta del cos també. Llavors, això provoca també una deshidratació de la pell i, per tant,
Al final hi ha més arrugues, hi ha un envelliment precoç. Però és de tot el cos? És de tot el cos. O només de la cara? Perquè la cara és el primer que veiem, no? I és també les zones que estan més exposades al sol, que també s'envelleixen més ràpidament, no? Les mans, l'escot, la cara...
Però si afegim al tabac, doncs hi ha tots aquests factors que afavoreixen un envelliment prematur. Hi ha pacients que, com estan posats i se'n donen compte d'aquest tema, hi ha alguns que venen recomanats per metges, o n'hi ha alguns que ja pròpiament se'n donen compte d'aquest factor i diuen, no, em vull cuidar, em vull que m'ajudin a treure'm el tabac. Quin procediment seguiu?
Bé, el que farem primer, sempre en tota atenció d'infermeria, primer hi ha una valoració, una valoració integral, no només de l'hàbit addictiu, del tabac, sinó que valorem totes les àrees de la persona, tant a nivell social, perquè el tabac també afecta a nivell social, hi ha gent fumadora social que només fuma quan va a sortir fora, quan va a sopar i així,
Malalties, fàrmacs que prenen, bé, una mica tota la valoració de tot el cos, no?, i de totes les esferes, inclús l'espiritual, no? Què dius ara? Sí, sí, sí, clar. El bonic de la infermeria és això, que tenim aquesta visió holística i que podem ajudar a molts nivells. Com parleu de formació holística?
Perquè sí que, jo t'ho dic a dir que, per bé o per mal, fa molts anys que estic en aquesta emissora. I fa molts anys va veure una senyora i em va parlar molt del que és l'holística. I jo, entremig, que m'apardoni si m'escolta, això és un rotllo. Però veig que cada vegada s'hi va agafar més, eh? Perquè nosaltres som l'ésser humà...
té totes les esferes, la part biològica, fisiològica, cultural, social, espiritual, de religió, de creences, educació. Llavors, tot això és un engranatge, experiència de vida, la història de vida de cada persona. És un engranatge que al final ens fa ser com som i ser qui som. I això comporta una tensió individualitzada, perquè no trobarem dues persones iguals. Llavors, cada vegada que entro una persona nova a la meva consulta, li he de fer un trajo a mida.
i acordat, perquè clar, jo puc pensar que aquesta persona necessita certs tractaments, certes intervencions com a infermera, però l'altra persona pot no estar-hi d'acord. Llavors aquí entra la confiança, el diàleg, l'acord de com abordarem certes necessitats, certes patologies o condicions de salut.
Aquestes patologies s'apropen més a la teva consulta de persones grans o persones ja joves que es preocupen per la seva salut, diem-ho així?
Bé, hi ha de tot. Òbviament a l'atenció primària fem acompanyament durant tota la vida del pacient, pràcticament des que anèix a pediatria llavors va evolucionant fins a la bellesa, per tant és tota la vida, i llavors a la part més privada que actualment estic, de moment són pacients a partir de 30-40 anys fins amunt.
Per on comences? M'ho pots explicar, és a dir, entro jo, que no soc fumadora, i per on comences?
Bé, doncs, com et deia, una valoració de totes les esferes, del hàbit tabàquic... És com si fos una psicòloga, quasi. És que fem de tot, les infermeres. Ah, val, però és clar. Hi ha una part psicològica que és molt important, també. I sobretot amb una addicció, no sigui del tabac, sigui de qualsevol altra addicció, hi ha una part psicològica i conductual, apresa, també, que s'ha de saber abordar.
Tu trobes que tothom està predisposat? Com bé? O com... Si és derivat, potser el millor sí que sí o sí. Però si és per part d'ell, accepten el que tu els aconselles?
En l'àmbit del tabac, està clar que si una persona no està predisposada, això és un factor bastant important. Una persona ha d'estar motivada, ha d'estar decidida a prendre aquest camí, de deixar el tabac, i òbviament l'acompanyament hi és. No és que comencem una valoració el primer dia i a partir d'aquí te donen unes pautes. Les infermeres acompanyem durant qualsevol procés.
de millora de salut, de deixar hàbits, acompanyem. La sanció integral, de què es basa?
L'atenció integral es basa, com us deia, valorar les diferents esferes, certes necessitats que tenim a nivell fisiològic, a nivell social, de cures, d'autocures a casa, a domicili, tot això ho fem també amb la rutina de la pell, també es pot tractar, no només els tractaments de la consulta, sinó que a casa és molt important també tenir una...
Una rutina i unes cures de la pell que afavoreixin tota la pell sana. És a dir, un fumador, en aquest cas, la cita teva personal que dius que t'agrada molt?
va ser que t'agradava molt acompanyar així, és, doncs, intentar que aquella persona fumi molt menys, o que ho deixi, però, a més a més, ja en aquell cas, ja tracteu la pell, perquè, esclar, ja deuen tenir una pell, faig d'un desastre. Es pot recuperar tot això?
Sí, es pot recuperar i ajudem a recuperar-ho també. El tabac, com us deia, afecta l'oxigenació dels teixits i això amb els anys fa que la pell es deshidrati, hi hagi més arrugues, tenies un to més grisós de la pell, es vegi deshidratada i apagada.
Quan deixes de fumar, en poques hores i pocs dies es recupera l'oxigenació dels teixits, millora la tensió arterial, a nivell circulatori tot va millor perquè també la viscositat de la sang millora. Llavors, per conseqüència, la pell està més irrigada i només això ja millorarà.
Però després podem ajudar que es regeneri més bé la pell, es recuperi la hidratació, amb cures a casa, llavors tractaments de consulta, tot això es pot recuperar. Això a partir d'Anglaterra, que m'has comentat...
Ha sigut on no es practicava gaire aquest tipus de suport i ara està començant a agafar encara més força. Jo quan vaig tornar aquí el 2017 vaig començar a moure una mica aquest tema i vam crear una associació d'infermeria dermoestètica des del Col·legi d'Infermeria de Barcelona.
a partir d'aquí han començat a sortir formacions, màsters per a les infermeres i llavors és una especialitat que està en desenvolupament i està creixent i per tant s'ha de donar a conèixer també
I a mi m'agradaria que es donés a conèixer des de... no només que fem tractaments a la consulta, que això està molt bé i és complementari, però hi ha molta més cosa. Hi ha hàbits alimentaris, hàbits de son, el tabac, l'alcohol, els factors externs, la pol·lució, tot això també ens afecta i també s'ha de conèixer que ens pot afectar l'estat de la nostra pell i com protegir-la d'això. Per què és tan important la pell també?
Perquè, esclar, aquí, almenys, és una cosa que, com també m'agafa el cas llit, ho teníem així una miqueta, no?, a Viladabau. Perquè té tanta importància la pell, la que es ret més, que és la de la cara, però, per exemple, a l'histriu hi ha aquestes coses, que no cal que tu digui, que aleshores la gent sembla que es tornen bòsos, però tornen-se morenos. Bé, eh...
M'he perdut una mica la pregunta. Sí, que a l'estiu la gent sembla que es tornen bojos per tornar-nos a moren. Després, aleshores, aquí sí que a l'enfermera delmoestètica se deu trobar en casos realment importants.
El primer que hem de tenir tots clar és que la protecció solar és bàsica. Però després no quedem morenos. Bé, però és que el moreno és una cosa molt estètica. Llavors aquí estem parlant també de salut.
I des de la salut el que hem de fer és protegir la pell, no cremar-nos perquè perdem la barrera protectora del nostre cos. Al final la pell ens protegeix també i l'hem de mantenir i per envellir sanament. Clar, què prioritzem? La salut o l'estètica? Llavors, o estètica amb salut? Sí.
Llavors, pots posar-te protecció, també depèn del fototip de cada persona, té més sensibilitat al sol o no, necessitarà un tipus de protector o un altre, tot això també és el que valorem i els consells que donem. Però fixa't tu si és important la protecció solar.
que està indicat posar-nos protector cada 3-4 hores. Llavors diuen, ai, aquest no se'n va amb l'aigua, doncs va ser que sí, no? No, no, amb l'aigua, per això s'ha d'anar posant, perquè amb les hores es va esveïnt, sí, sí. Cada 3 o 4 hores s'ha de estar posant. Seria l'ideal, clar, això és difícil de complir també, però bé, no.
perquè veieu la importància de la protecció solar. I el sol, en aquest cas, també, vosaltres heu notat que, esclar, afecta moltíssim més que anys enrere, no?, en el cos de les persones. Sí, de fet, les onades de calor que hem tingut els últims anys, doncs, també deshidrata més, si no tenim en compte de beure molta aigua, de protegir-nos del sol, tant d'estar més a la sombra...
Tot això afecta. Quins hàbits de vida serien saludables? I tinc que preguntar-te on estàs, on te visites i tot això, eh? Que no ens en descuïdem, eh? Vinga, hàbits de vida saludables. Hàbits de vida saludables. Primer de tot, una dieta sense aliments processats, menjars integrals, el més natural possible, que hi hagi tots els grups d'aliments, hidrats de carboni, proteïnes, la fibra...
Aliments vegetals, aliments animals, una dieta equilibrada. Plantejar-ho des de la visió d'autocura, de menjar bé per cuidar-nos i per estar bé, perquè al final, si el nostre cos no està bé, no podem funcionar.
Què més? Doncs el tabac, òbviament, ja ho hem parlat una mica, l'alcohol, també seria una altra cosa que s'hauria d'evitar, l'exercici físic, tant sigui exercici cardiovascular, caminar, córrer... L'exercici a casa, i ja estàs d'acord? Sí, sí. Aquell que diu assentat en una cadira...
Bueno, depèn de l'exercici. Hi ha un exercici de força que, segons a quines edats, són molt recomanables, sobretot en edats avançades que potser a nivell cardiovascular no tenim l'energia. Doncs sempre un exercici de força ens enfortirà els músculs, menys risc d'osteoporosi i les estructures estaran més fortes per evitar caigudes. Hem de dir que el cos està preparat per patir?
No saps per què t'ho dic, Pati? Perquè a mi no m'agrada l'exercici físic. I esclar, però vol que fer un exercici físic, en el fons pateixes, eh? Perquè esclar, com ets a fer males, muscles, tota aquesta història. Però també, com més se'n fa, més es tolera. Quan portem molt de temps sense fer-ne, quan ens hi posem, doncs el cos necessita adaptar-se. Els humans estem preparats per adaptar-nos a qualsevol situació i a superar qualsevol dificultat davant la vida. I això és així.
Llavors... Això deu ser holístic, eh? Segurament. Això deu ser holístic, està molt bé això, eh? No volem repetir això. Són preparats per superar-ho tot. Per superar qualsevol dificultat de la vida. M'agradaria sentir-me. Sí, sí. I això està lligat una mica al concepte de resiliència, no? Sí. Que ara està tan de moda que es parla molt de la resiliència, doncs és això...
Com tenir un pacient, a banda que passi per tu, com a infermera democràtica, i també persona que acompanyes amb la gent de deixar de fumar, hi ha altres professionals en aquest punt on ara ens hi vas que treballes, que també donen la seva visió sobre aquest pacient.
Sí, sí, jo treballo en equip, a mi m'agrada molt treballar amb altres professionals perquè penso que tots hi tenim la nostra mirada, cada pacient, i treballo en una clínica que hi ha dues metgesses i una auxiliar actualment. I què feu? El que és el diagnòstic final, el decidiu entre l'equip també, o això ho passa amb la metgessa?
O sigui, jo com a infermera tinc el meu rol autònom i puc fer la valoració, planejar les meves intervencions d'infermeria, els objectius que establim amb el pacient, llavors fer com una valoració constant i reajust del pla de tractament. Evidentment, sempre dintre de les meves competències infermeres, d'acord? En el moment en què hi ha alguna cosa que es passa...
jo no ho puc abordar i això s'ha de ser molt conscient i en el moment que s'ha de ser honest també amb el pacient dir mira jo això no ho faré o no ho puc fer i ja està i conec un altre professional que també et pot fer la valoració i ho abordem conjuntament I fins a quin punt afecta l'estrès? L'estrès és un altre l'estrès i el bon dormir
Hi ha gent que no entén l'estrès, no sap el que és l'estrès.
Bé, va a personalitats, també, no? Hi ha gent que amb la mateixa situació reacciona de manera, no? I altres persones ho porten millor, per dir-ho així plenament. Això depèn de les capacitats d'afrontament, el que diem, no? L'educació, com has après a afrontar els problemes durant la teva vida, no? Les experiències de cadascú... Això és aquesta part holística que parlem. Ho necessites, això, amb aquest pacient, preguntar-li i que s'obri a tu...
i doncs expliqui quin és l'estrès que l'ha marcat a la seva vida. Sí, és important entendre la història de vida de cada persona per saber per què té aquesta problemàtica actual o com pots abordar segons les seves creences, segons el que t'explica, doncs potser penses...
Aquí no entro perquè no ho acceptarà, ho abordem d'una altra manera. Però és això, sempre consensuat i amb la confiança. Ha d'haver confiança en relació pacient-professional per poder arribar a uns objectius i a un pla de tractament consensuat pels dos i centrat en el pacient. Al final els professionals venim d'un sistema molt paternalista
I el que hem de tenir en compte és que la persona important és el pacient en el nostre cura. Clar, clar, clar. Una última pregunta, perquè com que tinc molt de tema per preguntar-t'hi, esperaré, si vols, i si t'hi trobes a gust que tornis a venir un altre dia, una persona que es comenci a trobar rugada...
Passant, ara ens rengiràs, passant que no fumi, passant que no begui gaire, passant de tot, li podeu treure rugues a la cara? Sí, sí, sí, es pot millorar. El que s'ha de tenir molt en compte és que primer s'ha de fer una bona valoració.
Una bona valoració de l'estat de la pell, de les estructures internes, de la flacidesa, del tipus de pell, a part de tots els hàbits que ja hem parlat, però les estructures. A vegades potser gent vol molt de volum.
No? I potser no estarà indicat. Com si s'ha recuperat, que posen indicacions i tot aquestes coses. Sí, rellenos. No sol ser el prioritari. El prioritari és que tu tinguis una bona subjecció de les estructures, que la matriu celular sigui de qualitat, que tinguis el col·làgen adequat, llavors tot això és el que s'ha de valorar. Abans de fer qualsevol intervenció,
S'ha de fer un bon marcatge de la cara, mirar on hi ha les arrugues més prominents, no? I no sempre on hi ha les arrugues és on s'ha de tractar. Ah, val, esclar, cada cosa té... En parlarem, si vols, algun dia. Maritxell, on te podem trobar-te? Em podeu trobar a Girona, a la clínica Doctor Herr. Doctor Herr? Herr, de capell, en anglès.
Cap on te cau? A la plaça Ollló. Molt cèntric. Ah, doncs a Ollló, és molt coneguda, eh? Sí, sí, sí, doncs allà mateix. Hem de demanar assistència prèvia? Cita prèvia, sí. Sí? En molts dies o què? No, de moment...
Per fer un estudi previ també deu ser més curt, no? Abans o abans, per exemple, amb el que hem anat parlant d'un tractament, no? A mi m'agrada fer una valoració extensa. Pot durar tranquil·lament una hora. I a més a més...
amb temps, no mirant el rellotge. Llavors, sí que jo solo demanar marcadors analítics per veure que no hi hagi anèmies, que no hi hagi problemes de tiroides, la història clínica és molt important també, al·lèrgies, perquè segons quins tractaments fas, això també s'ha de tenir en compte.
Bé, és hàbits, com dèiem, una mica expectatives, què li agradaria millorar, és tot molt personalitzat. Llavors no hi ha un tractament i un protocol que serveixi per dues persones iguals.
Sembla mentida que sèiem tan diferents uns dels altres, eh? Tot i que sembla. Sí, sí. Maricel, molt interessant tot el que ens has explicat, tot i que n'hem fet una pinzellada. Sí. No n'hem enterat allò de fer el nus, però sí que et demanaré algun dia que tornis a venir. Dona-nos el telèfon. Bé,