Vinga, ho deixem aquí. Gràcies, Blas, Tomàs, Miquel, Ramon, Josep. Bon dia. Adéu-siau.
Hola dilluns, 1 de desembre, Antaviana Joves proclama campiona de Catalunya infantil de punts lliures a Olot i s'aprova una moció d'en Comú Podem per reclamar a la Generalitat el desenvolupament de la carretera Girona 600. L'Ajuntament es troba en un impàs administratiu per la falta d'interventor i interventora i Esquerra Republicana qüestiona un contracte menor de l'àrea de salut per possible conflicte d'interessos.
El club escacs Tordera s'assigna el repte d'impulsar l'esport entre el jovent. I el club futbol Tordera i el club petit Tordera retroben amb la victòria i tornen a mirar cap amunt a la classificació. La nota negativa va ser el 7 Tordera femení, que va perdre per tan sols 6 punts en el seu enfrontament contra el club bàsquet Grup Barna.
Antaviana Joves proclama campiona de Catalunya infantil de punts lliures a Olot. La colla va mostrar un nivell altíssim fruit de mesos de preparació intensiva. Ho explicava el president de la colla, Enric Lleonard. I ahir va ser una explosió d'alegria immensa perquè després de tant de treball, de tant d'esforç, arribar i poder guanyar, la veritat és que veus recompensat el teu esforç que has fet pràcticament tot un any.
Avui a Sant Eloi és el dia mundial de la sida dels presos per la pau al Cyber Monday. Un dia com avui va néixer el narcotraficant Pablo Escobar, farmàcia de guàrdia a la Marcobal, aquí a la plaça de l'Església. Recollida de poda, voluminosos, ames mora, zona de Can Fosques...
Can Manresa, Mastió, trucant prèviament al 93 765 3151 enviant un WhatsApp al 615 39 21 46. Esperem avui un dia amb cel serè, màxima de 15 graus, demà algun núvol mínima de 6, màxima de 15 a la dita. Pel desembre tremola el vent i l'home més valent.
Informar la mort del senyor Josep Llobet Codina als 81 anys el passat dia 28, fa un any explicàvem que el ple aprovava definitivament la supressió de la taxa de dos euros del mercat dels diumenges. Fa cinc anys el Consell Comarcal sol·licitava diners a l'ACA per la instal·lació de plaques solars a l'EDAR de Sant Daniel i fa deu anys moria una dona de 54 anys en un incendi en una casa de l'urbanització d'Agora Park.
El programa que avui us recomanem de Ràdio Tordera, que recupereu a la web o a les xarxes, l'espai de participació de l'alcaldessa Respon, on entre altres assumptes parla de les cases de fusta. Infopodcast Tordera, una coproducció de Ràdio Tordera i la xarxa de comunicació local. Ràdio Tordera
Sentit i sensibilitat. Paraules sàvies i música de selecció fan via junts en un espai únic. Sentit i sensibilitat. A Ràdio Tordera, amb Arsen i Garcia. Ràdio Tordera. L'emissora que t'escolta.
Ara i aquí.
De dilluns a divendres, 11 a una del migdia, connecta't a Ara i aquí, amb Rosa Maria Ruscalleda. Repassa l'actualitat, opina i descobreix consells d'utilitat amb els millors professionals de cada àmbit. No et perdis el magazin que t'informa i t'ajuda en el teu dia a dia. Ara i aquí, a Ràdio Tordera.
Bona nit.
Hola, hola! Benvinguts al nostre espai a punt de sòlfa. Avui acabarem el programa especial dedicat a Santa Cecília, patrona dels poetes i dels músics, perquè en una òpera hi ha música i poesia. Wolfgang Amadeus Mozart deia «En una òpera la poesia ha de ser la filla obedient de la música per força».
Gràcies.
Al segle VIII, un historiador i monjo benedictí anomenat Pablo el Diàcono li va dedicar aquests versos en llatí a Sant Joan Baptista. Ut quean laxis, resones fibris, mira gestorum, famulituorum, solve poluti, labii reatum, sante joanes.
que significava més o menys perquè puguin exaltar a ple pulmó les meravelles aquests servents teus perdona la falta dels llavis impurs, Sant Joan. Llavors, un altre monjo i musicòleg anomenat Guido de Arezzo va prendre la primera síl·laba de cada línia d'aquest poema. Ut, re, mi, fa, sol, la.
I aquesta va ser una manera d'anomenar les notes musicals que apareixien sobre un pentagrama molt més ancestral del que tenim ara. Després, un senyor anomenat Anselmo de Flandes va canviar la primera síl·laba de l'última frase, S-A de Sancte Ioannes, per donar-nos la nota Si, que fins llavors no es tocava per ser considerada diabòlica.
us preguntareu per què, eh? No ho matiu, us ho explico ara mateix. La nota Si és un interval triton, és a dir, un interval musical de 3 tons exactes equivalent a 6 semitons, que es considerava que generava un so dissonant i pertorbador.
L'Església, que tenia una gran influència sobre la música de l'època, associava la dissonància amb lo caòtic i lo malèfic, perquè creia que la música devia ser bonica, harmoniosa i perfecta. Vé tu aquí!
Ja al segle XVII, un altre musicòleg italià anomenat Giovanni Battista Doni va canviar la síl·laba ut per do. I així se'ns van quedar les notes musicals. Do, re, mi, fa, sol, la, si. El període belcantista va fer servir totes les notes musicals amb escreix.
El bel canto és un estil de cant i òpera italià que es va desenvolupar principalment des de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX, amb compositors com Rossini, Bellini o Donizetti com els més destacats. Es caracteritza per la bellesa sonora, la tècnica de l'agilitat vocal i l'expressió emocional. La paraula bel canto en italià significa cant bonic.
Les seves principals particularitats són un so pur, un control perfecte de la respiració i fer ús d'ornaments i floritures vocals per realçar la melodia.
De Joaquino Rossini us oferim Ankyo Son Giovine, ària per a mezzo-soprano de l'òpera La Cambiale di Matrimonio, en la veu de Kirsten Scott, mezzo-soprano estatuninenca, nascuda el 1989, és a dir, té només 36 anys. Va debutar el 2015 a la Gran òpera de Florida i des de llavors ha cantat als millors teatres d'Estats Units i d'Europa.
Bona nit.
Seguir-se en joia que no trobo, Ter-se-me i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i-i.
Bona nit!
Bona nit!
Bé, bé, bé, bé!
Gràcies.
A una aranya de les cols li agradava tant el cant que cantava cor que vols mentre que anava filant i arrencava dolces notes de la pròpia tranyina fent anar totes vuit potes entre l'arpa gegantina.
Per això tots els mosquits, mosques i altres animals, en sentir la seva veu, s'oblidaven dels seus mals i abans de ser deglutits li deien envedalits que es fes sòcia del liceu i joventuts musicals. Enric Larreula, l'aranya.
El barisme va ser un moviment artístic i literari de finals del segle XIX que va sorgir a Itàlia molt influenciat pel naturalisme francès, caracteritzat per la seva representació realista i crua de la vida quotidiana, com la poesia que acabem d'escoltar, en la que les mosques i els mosquits ho tenen molt cru, pobrets!
el verisme va tenir un gran impacte a l'òpera, amb compositors com Pietro Mascañi i Ruggero Leon Cavallo, que van crear obres amb trames i personatges que reflectien la realitat de la vida. Puccini és considerat també compositor del moviment verista en algunes de les seves òperes. Escoltarem ara el duet Osoave Fanciula, per soprano i tenor, de l'òpera La Bohème, de Puccini, en les veus de Nicole Carr i Michael Fabiano.
La suave fanciuna, a dolce viso, timite circuncusa l'unà.
Bona nit! Bona nit!
Bona nit.
Ah, que pietà! Sei mia! Aspetta agli amici. Già mi van di via. Orriti a tu.
Fins demà!
Estarò vicina. E al ritorno curioso, dammi le braccio, mia piccina. Converesco, signor.
Gràcies.
Fins demà!
El bellarbre va caure no pels anys, la batien d'estrals de cims, apenes baixos graons que duen, per laberints i cingles, de nufragis a boscos, el mur sense cap porta de la llum on et guardes, impensable bellesa. Però mans que coneixen tot el repòs del bronze, enlairaran per sempre en flama l'harmonia,
els fràgils sons atesos pel treball nobilíssim de lenses guards molt savis, la forta disciplina del temps i del silenci, llargues arrels dels somnis d'un gran cor immortal. Salvador Espriu, a Pau Casals.
Finalment, arribem a l'avantguardisme, un conjunt de moviments artístics i literaris sorgits a principis del segle XX que buscaven trencar radicalment amb la tradició, innovar, experimentar. Es va caracteritzar per la llibertat d'expressió, la provocació i la crítica a les normes estètiques i valors socials establerts.
Arnold Schoenberg, compositor avantguardista, va dir «Si és art, no és per tothom, i si és per tothom, no és art». Per l'avantguarda, l'òpera va ser un terreny non grato. De fet, el segle XX, el paradigma central del que es pot entendre com a avantguarda, va ser la mort de l'òpera.
Això no vol dir que l'òpera desaparegués o que no es pogués fer òpera, no, sinó que aquella òpera que comptés amb un consens social sobre els seus elements narratius no es considerava digne de l'avantguarda. En el moviment d'avantguarda hi trobem compositors com Alban Berg i Arnold Schomburg, però també hi havia una producció com la de Richard Strauss més lligada a la tradició.
D'aquest últim compositor escoltarem l'àrea per tenor di rigore armato de la seva òpera de Rosencabalier, en la veu de Giuseppe di Stefano.
Bona nit!
I armato, il seno, donto a tu. I livellai, la fudicudo, un valerino.
Fins demà!
Ocellet que cantes, que cantes d'amor, deixa'm una estona t'acítere d'or. De música d'àngels feliç brullador i sobre ses cordes que ragen dolçó, ensenya'm un càntic per Nostre Senyor. M'ho sencinto Verdaguer a Santa Cecília.
Bé, aquesta ha estat la programació especial en honor de Santa Cecília. Que ella ens faci veure com la vida és plena de música i poesia. Us esperem la setmana que ve, si ens voleu acompanyar. Adéu-siau i visca Santa Cecília.
Des de cada punt del país on hi ha notícia. Amb tots els accents, totes les veus. Ningú no t'ho explicarà de més a prop. Cada dia, a primera hora, informació de servei públic a les televisions i ràdios locals de Catalunya. Notícies en xarxa. Edició Matí.
Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A Tocador Savinyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. De divendres a dilluns trobaràs bolets, cassoles i brasa fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974. Cuina autèntica al cor del món negre.
L'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera. L'actualitat de Tordera en 4 minuts. Vuit lletins informatius de Ràdio Tordera a les 9 del matí i a les 6 de la tarda. Tordera a la teva butxaca. Ràdio Tordera.
La Particel·la, el programa de sardanes i música de coble que pots escoltar a la 107.1 FM i a radiotordera.cat els dimarts de 9 a 10 de la nit. La Particel·la i Ràdio Tordera amb la sardana sempre. Ràdio Tordera L'emissora que t'escolta
Ara i aquí, el magasín diari amb Rosa Maria Ruscalleda. Catalunya, 1901-1936, història d'un desengany. Jacint Verdaguer, 1845, geni de la terra, remuntador de la poesia catalana als cels europeus.
La infantesa i la primera formació literària del geni artístic de Jacint Verdaguer i Santaló, 17 de maig de 1845, 10 de juny de 1902, es vincula orgànicament al paisatge que l'envolta. En una família prou modesta, amb un pare que treballa la terra i les pedres i una mare devota de la religió i de la literatura, Verdaguer és un supervivent.
juntament amb dos germans més, Miquel i Francisca, a l'amor d'uns altres cinc germans. L'amor, per tant, al costat d'una natura esponerosa, esdevé una presència significativa. Jocs, feines a casa i estudi componen una iniciació al món sense cap singularitat.
Estudi a Fulgaroles i als deu anys cap al seminari. Tampoc no comporten cap particularitat al que se solia fer aleshores.
Però de Fulgaró a l'Alzabic hi ha un bon tros si se va caminant i caminant es perfa una idea més concreta del paisatge i de les paraules que calen per dibuixar-lo. Certament, el petit barbeguer aprem a prop de la natura i s'agenda bé d'hora moltes paraules, les de casa, que venen de la mare, les de la biblioteca del Museu Episcopal i de les cançons populars que canta i que nota.
De l'estudi incipient de la literatura i de les agendes de la Terra emergeix un interès per la literatura vital i orgànica. Esclar que tot passant per la imitació dels models neoclàssics i de composicions rítmiques castellanes.
Per exemple, Amors d'en Jordà i Naguideta, escrit abans del 1865 i publicat pòstumament, i Dos màrtirs de ma pàtria, o sigui, Lucià i Marcià, 1865.
Verdaguer destapa el seu talent abans dels 20 anys i encara es diverteix fent poesia tabernària per riures de les estertors seminaristes i el xaltar al mite de l'estudiant de Vic, tarambana i vividor. Verdaguer té una visió literària àmplia, plural i formalment eclèctica, just el que cal per tal que el talent sigui posat a prova amb robes diverses i múltiples fils.
Cal que no perdem de vista que els amors i la poesia juvenil, juvenívoles, amb la idealització de la Roser del Mas d'Eures, anticipen les tensions emocionals de Gentil i Griselda, Flor de Neu a Canigó, 1886, i que dos màrtirs insinua l'interès èpic que culminarà amb l'Atlàntida, el 1877.
La seva arrencada és esplendorosa als Premis als Jocs Florals de Barcelona el 1865 i el 1866 i el seu precoç assentament en la infraestructura de la renaixença com a mascaró de proa dels ideals jocs floralescos, fer patria i amor.
Verdaguer, en poc més de 20 anys, ja és l'esperança blanca de la poesia catalana i el públic comença a llegir-lo i els acadèmics Milà i Fontanals i Mariana Aguiló creen expectatives de tenir el poeta nacional que els cal per legitimar el moviment de la Renaixença per connectar amb el romanticisme europeu.
Des del principi agafa un camí literari que va paral·lel a la carrera eclesiàstica, sempre en tensió entre dos mons. Un món a la pubilla del Mas de Eures i un altre a la vocació espiritual.
La literatura, però, serà central i això és present en les esbertades de la font del desmai. Amb els seus discursos fundacional del 1867, el rossinyol, les mares de la muntanya, la font i la verdor dels arbres no són estrictes locus amonenos, depassen la retòrica i evoquen un nític voluntari.
Volgeist, romàntic, de comunió entre poesia, natura i pàtria. Verdaguer ara ja té força clar que dispara literàriament molt amunt. Això li fa generar una gran ambició. A partir del 1865, de la temàtica colombina que va acabar esclatant amb l'Atlàntida, 12 anys després...
En tot, les primeres tentatives com l'Atlàntida enfonsada i Espanya naixent, 1868, no foren reconegudes als llocs florals, però el poeta insisteix implacable com la procederia que demostra en el decurs de la seva vida i que el portarà a situacions extremes.
Finalment, la dualitat es mostra amb la seva formació o ordinació, millor dit, ordenació, com a sacerdot el 1870. La primera missa a l'ermita de Sant Jordi, entre un dolmen i un altar, entre el pagà i el cristià, sempre en tensió esclar, posen les bases per una recepció posterior de la seva obra com la d'un sacerdot poeta.
Verdaguer era i és un enorme poeta que també fou capellà.
Els patricis barcelonins, amb moments de convulsió històrica, el Setzeny Revolucionari, 1868-1874, la Tercera Guerra Carlina, 1872-1876, la Primera República Espanyola, 1873-1874, la Restauració Borbònica, 1874, la Guerra de Cuba i la Pèrdua de les Colones, 1896-1898,
veuen en Verdaguer un prouom que pot replantar les bases mitològiques del catalanisme conservador.
Un any després de l'ordenació, la tragèdia arriba a casa seva. No només ha perdut els germans, la mare del poeta mort. Aquesta mort és una ferida fonda en l'ànima de Verdaguer. D'ella n'ha après l'estimació per la poesia popular i la divisió cristiana, en referint a la seva mare, els dos motors de la seva vida aleshores. La presència de la mort de la família ara fa un plaer.
Li ha tocat la línia de flotació. La solitud l'impregna i s'amplifica amb la destinació a la rectoria de Vinyoles d'Uris. En aquest estat es lliura fortament a la composició literària. Treballa en l'Atlàntida i en els idilis i cantis místics. I és que Verdaguer no para, gairebé mai, de treballar. Sigui quina sigui la situació vital, és ara quan se li presenten les primeres cefalees.
deixa Vinyoles i s'instal·la a Barcelona cosa que li felicita un primer tractament mèdic
L'atzar el posa en contacte amb cercles socials del marquès de Comillas, una de les primeres fortunes estatals. S'enrola a fer de capellà del vaixell i durant dos anys travessa l'Atlàntic en nou ocasions. De la primera aigua de la font del Desmai a les incommensurables aigües oceàniques, el marc...
idoni per enllestir el primer poema èpic, l'Atlàntida. En acabar el perible, el 1876, entra a fer missa diària a casa del marquès, al Palau Moja, i enceta la relació amb Claudio López, el futur hereu del marquès de Comillas. És el primer capellà de la família i després serà l'almoïner,
La brúixola de Verdaguer ha fet un tom definitiu de l'austeritat de la plana a la riquesa de la Barcelona noble, dels vincles emocionals familiars als vincles socials, al poeta fangador, al poeta professional.
L'Atlàntida, guanyadora dels Jocs Florals del 1877 i el seu èxit espaterrant, el reconeixement del talent i de la significació del poema és immediata. Frederic Mistral el reconeix com a gran poeta. Se'n fan diverses traduccions al castellà. Les crítiques són platòriques. El poeta ha fet un primer cim amb una obra ambiciosa que treballa la història, Colom, i el mite Hèrcules en una enorme
Èpic, en un poema èpic, perdó, la factura clàssica amb incipient trencall romàntic que treballa l'enfondrament de l'Atlàntida, el descobriment d'Amèrica i la redondació dels pecats dels atlants en una Espanya naixent. La gesta posterior serà el gran poema èpic Canigó.
Podem dir que Jacint Verdaguer viu en una gàbia d'or, certament, oferta pels comilles, amb l'estació del Güell. Concedeix al poeta una vida regulada i la possibilitat de bitjar de bon primer als Pirineus, després a Roma, la costa de l'Àfrica, al centre i nord d'Europa, fins a Sant Petersburg, Bèlgica, París i després a Terra Santa, per dir només els més significatius.
It's a new life for me, yeah, it's a new dawn, it's a new day. It's a new life for me. Ara el poeta ja no camina per Fulgaroles, ni pel Seminari de Vic. Ara camina per tot Europa i pels llocs sagrats de la seva devoció. El viatger ha assolit també unes dimensions místiques que amplien de manera definitiva el seu imaginari de maduresa, el que pastarà la seva obra definitiva, Canigó.
Certament, aquest poema representa el viatge catàrtic que anua la petita geografia de la plana amb la immensitat vertical de la muntanya.
Aquest segon poema que Verdaguer aconsegueix és un poema èpic que legitima la poesia catalana en l'àmbit europeu i, malgrat el retard històric, estampa un cim a cels en la iconografia romàntica. Però, com en el cas de les peripècies del gentil Canigó, Verdaguer haurà de conèixer una caiguda impecable al buit.
el que es va conèixer com el cas Verdaguer tindrà uns elements germinals en el moment de màxim esplendor del poeta de Fulgaroles. En efecte, després de l'èxit rotund de Canigó, amb la coronació com a poeta nacional per pal del bisbe Morgades, en els actes de la restauració del monestir de Santa Maria de Repoll el 1886, Verdaguer experimenta la necessitat
i té la possibilitat d'emprendre el viatge a Palestina. El report d'aquest viatge decisiu serà el seu dietari d'un Pal·legria Terra Santa i també el substrat de la trilogia Jesús Infant. Anys més tard...
Ara té 41 anys i ha assolit els simals més significatius de la poesia catalana. Ha treballat la poesia popular, ha esculpit les epopelles nacionals que li calien el moviment de la Renaixença i ha evidenciat
La traça en la seva finesa lírica i la seva afinitat amb les balades europees. En definitiva, ha complert totes les expectatives literàries i ideològiques que li calien al país per representar-se estèticament davant del món contemporani.
El commoguer especialment el seu viatge a Terrasanta, que canvia alguns aspectes del seu rumb. Un interès espiritual més enfasitzat ara es manifesta en un primer pla i per això mateix també s'accentuaran posteriorment les seves accions més depreses després es primer i temeràries després, com el moiner a la Casa Comillas.
L'edició de Pàtria, 1888, també demostra la pulsió patriòtica renaixentista, que es vincula també a la fe cristiana, d'acord amb el cicle Montserratí que guia algunes de les posicions del primer lustre dels anys 50. Però què va ser el cas Verdaguer? L'any de Verdaguer...
L'afany de Verdaguer, ara més capellà que no pas poeta, de socórrer a les necessitats de les classes oprimides, en el context d'uns anys 90 marcats per les crisis polítiques, econòmiques i socials diverses, almenen progressivament a una banca rota per un excés de generositat.
De fet, Verdaguer entén que el maligne escampa els seus braços en diverses direccions, una de les quals és la pobresa dels més desvalguts i lluita contra aquest maligne implacant-se amb intensitat en l'almoina i en els exorcismes de Joaquim Pinyol al carrer Mirallés.
La relació del poeta amb la família d'Uran, especialment la mare i la filla, que li comporta l'animació de tot l'establiment de la Renaixença, del poder esclesiàstic, representat principalment pel bisbe Morgades, el mateix que l'havia coronat com a poeta nacional,
Del poder econòmic, el marquès de Comillas, i dels cercles familiars i amicals, el cosina Sisberbeguer i Callís, i l'amic Jaume Collell, com a emblemes màxims, esclar que s'ha congriat una tempesta perfecta. El poeta que ha legitimat tota una literatura nacional en l'àmbit europeu, s'ha aplicat de manera malaltissa en una lluita contra un maligne que l'arrossega pel fang que la cultura burgesa a l'ús no emmet.
i suposa una amenaça pública per l'imaginari catòlic. Amb estratègies diverses i no sempre nítides, és acomiadat de la seva feina de capellà amoïner del Palau de Comilles. És traslladat fora de Barcelona, a instàncies del bisbe Morgades, i reclós al Santuari de la Gleba,
on s'està des del 1893 fins al 1895, dos anys, tot plegat amb problemes econòmics notables per falta d'ingressos i per endeutaments en operacions ruïnoses com la compra de la finca dels penitents a Vallcarca amb la intenció de convertir-se en un centre de lluita contra el maligne.
En aquesta situació, Verdaguer, el 1895, reclama l'atenció de la gent honrada de Barcelona. Dispara el seguit d'articles a la premsa que, posteriorment aplegats, coneixem com en defensa pròpia. La primera carta ja comporta la reacció del seu antagonista, el bisbe Morgades, que el suspèn adivinis. Se li prenen les atribucions per dir més missa fins i tot.
Però amb la seva ploma esmolada, torpedina a tort i a dret la línia de flotació dels poders factis del moment. El focus públic se situa sobre l'escriptura i el talent rebel del poeta i rep suports diversos que traspassen la seva pròpia cronologia.
Per això Verdaguer, potser defensat per modernistes que s'enfronten a la societat burgesa de finals del segle XIX i principis del XX, però també pels nous santistes més establerts en la burgesia, que enaltegen la seva llengua i la seva obra com a refinament estètic empaltat en la saba dels grans autors clàssics catalans.
El 1896 prodeix Flors del Calvari, on trobem la condensació poètica del seu dolor més íntim i de la seva ràpia. El 1898, finalment, Verdaguer signa un document que li permet la represa de les seves atribucions clericals.
Tot el tempestuós perible vital el descapdella amb la circumstància singular d'esdevenir cap allà de l'església de Badlem, just davant del Palau dels Marquesos.
«Tant patir i el capdavall per passar d'una banda de la Rambla a l'altra», deia el poeta. Els problemes de salut que sempre l'havien acompanyat, incrementats amb el llaç psicològic i físic de la lluita, es manifesten més rotundament en una tuberculosi irreversible,
El noi d'ulls vius i intensos, el del paradís de la infantesa de la plana, que ha trascat muntanyes mítiques, que s'ha elevat en cants místics, que ha cantat l'amor impossible, entre moltes altres fites, encara manté els ulls penetrants, punxeguts, geniuts, però ha envellit prematurament.
El penúltim tram abans del viatge final del poeta el fa a Vila, Joana, enmig dels boscos de Bellvidrera, amb la intenció de pal·liar la malaltia. És el 1902, és el juny i és enmig de la natura que Verdaguer morirà, no pas sense unes darreres trifulques d'interessos econòmics.
El Vaticà, la Casa Real Espanyola, les institucions eclesiàstiques i els poders econòmics reten homenatge al poeta en el seu enterrament, però el poble, la ciutadania, la muntanya i la ciutat és qui li demostra la seva estimació més sentida i l'esdeveniment social de la manifestació de dol popular fou inaudit,
El viatge del poeta acaba al cementiri de Montjuïc aparentment, només aparentment, perquè el poeta clàssic que es confon amb el poble i en recull i li torna la llengua i les passions essencials de la humanitat no mor perquè es fa etern.
Muntanyes del canicó, fresca sou i regalades, sobretot ara l'estiu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
del malacanel. Ràdio Tordera L'emissora que t'escolta
Els dilluns, les tardes són a tres bandes. És el temps que tothom té ganes d'anar al bosc. No sé si passa tot això. Bé, més que d'anar al bosc, potser començar a mantenir-me una mica més a casa. Lletres. Però totes van dir.
Llibres Cinema
Dilluns de 6 a 7, a Ràdio Tordera, la tarda és a tres bandes amb Dolors Pinateli.
No tens temps d'anar al dentista? O potser et fa madra? Deixa de posar excuses i aprofita els Dental Days de Dental Company. Només durant el novembre tens un 20% de descompte en tots els tractaments i una neteja gratuïta. Demana la teva cita dentalcompany.es o al 900 926 900. Dental Company, porque sonreír es salud. 107.1 FM
Ràdio Tordera. Ràdio Tordera.
La ràdio tu i el teu magazín d'informació, opinió, coneixements i consells de professionals. On? A Ràdio Tordera. El 107. Ara i aquí.
Doncs bé, amics, amb aquesta sintonia nosaltres cansetem aquest espai anomenat El Repertori. Un espai en el que esperem que la selecció musical que tenim preparada els sigui prou bona per anar tirant endavant el que tinguin entre mans i que bé que forma part d'aquest magazín que començant setmana sempre tenim la tasca habitual de posar una estona on la música ens sigui protagonista.
I ho començarem fent amb la veu incomparable de Natalie Cole.
You're gonna feel a love that's beautiful and new This time I'll love you even better than I ever did before And you'll be in my heart forevermore
Fins demà!
Fins demà!
We are starting over, over again.
We never lived alone then. We might have never known all the time we spent apart. All we did was break each other's heart.
Bona nit.
We are starting over, over again. Una preciosa veu amb la interpretació d'aquest tema musical stand-up over again. Natalie Cole. Ens anem també amb una gran veu incomparable com és la de Matt Monroe. Hello young lovers
Fins demà!
Bona nit.
Cling very close to each other tonight I've been in love like you I know how it feels to have wings on your heels and to fly down a street in a trance You fly
Don't cry young lovers Whatever you do Don't cry because I
I've had a love of my own I've had a love of my own
All of my memories are happy tonight For I've had a love of my own
Yes, I've had a love of my own like yours I've had a love of mine
Doncs bé, escolten una de les melodies diferents de les que potser tenim acostumades a escoltar amb en Matt Monroe, com la que no puedo quitar mis ojos de ti. Ell, el seu nom és Terence Parson. Va néixer a Londres el 1 de desembre de l'any 1932. El 7 de febrer de 1985 va ser reconegut amb el nom professional d'en Matt Monroe.
Va ser un cantant anglès de música popular que es va fer internacionalment important, el va interpretar una de les cançons de la banda sonora de les pel·lícules de James Bond, «Des de Rússia con amor». També va ser reconegut en la vessant del swing i en la tela dels cantants a l'estil de Frank Sinatra.
Va començar la seva carrera cantant amb anuncis televisius i també amb unes quantes orquestes bitàniques. Entre elles, l'orquesta de Clil Estrell Pleiton, a començament dels anys 50. Després d'algunes gravacions per diverses companyies, va firmar en Dica per un disc d'estàndards titulat Blue Ant Sentimental, l'any 1957. A partir d'aquí, l'èxit el va acompanyar.