Mòs espací.
Bon dia, bona tarda, bona nit, cinèfils, cinèfiles. Aquí estem per compartir pel·lis i sèries que n'hem vist unes quantes, Cthulhu. Doncs sí, amb moltes ganes, perquè ara feia dies que no ens vèiem i hem de començar amb Stranger Things. Coses posar sèrie, eh? Jo volia dir tres notícies. Em deixes dir tres notícies de cine que tinc per aquí puntades? Un cos i cas estrany és estar aquí, eh? Tu mateix.
Escolta'm, re, tres coses, perquè crec que són rellevants. Una, Gremlins 3. Serà una realitat del 2027, dirigida pel guionista de la primera i la segona, el Chris Columbus,
director de Harry Potter i la Medra Filosofal, per cert, i Spielberg, productor executiu. O sigui, ganites, ganites, ganites. Sabia que diem, Spielberg està en rodatge d'una pel·li de Plats Voladors, una pel·lícula d'Ovnis, sí o no? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Ho fos, ho fos, quan deies això de Plats Voladors. Ho fos, ho fos. Un Identified Flying Object d'aquests. Exacte. El David Coe serà el guionista, o sigui que ganes, ganes, ganes també. I per últim que ve és Heat 2, que està a punt de tirar endavant, Heat 2, de la mitiguíssima. Warner diu que...
que no pels diners, que demanava el Michael Mann. Tornarà a dirigir Michael Mann amb 82 anyets. Ja saps que el Michael Mann normalment es passa a pressupostos i els de Warner van dir que està passant, no ens interessa. I Amazon MGM, que és United Artists,
Doncs han dit que sí. Hi ha noms importants, Adam Driver, DiCaprio, ja veurem que tot es firma, però pinta, pinta, pinta. Puc baixar a Hype i fer aquí una mica de haterisme, ja que estem aquí? Cal Gremlins 3, Cal Hit 2? Ho llenço molt a l'aire, ho estava pensant quan vaig veure les notícies i ara que vostè em parlava.
Amb el bon regust de boca que ens va deixar la 1 de Gremlins, la 2 jo ja crec que és bastant més fluixa que la 1, tot i que ens ho vam passar bé, però per mi és més fluixeta, molt més. I, ostres, hit, és com una pel·lícula, no?, com una pel·lícula ja mítica que la tenim allà posadeta, no sé, jo... Jugar-te-la molt, eh? Jo crec que se la juguen i molt.
Mira, si parlo sense el cor irracionalment, tens tota la raó, com ja ho has dit més d'una vegada, vull dir, al final repetim i busquem i remakes i tot això, però saps que jo normalment parlo de cor a lo bèstia i mi tiro un planxa i tinc unes ganes i aquell dia, bueno, bueno, bueno, gas i xampany. No, no, espero que com tu hi hagi molta gent i que s'omplin els cinemes i tothom a veure Gremlins 3 i a veure Hit 2 i a veure tot el cinema.
Vinga, va. Escolta, anem al tajo. Stranger Things. Com ha començat això? Uf, estic una mica contrariat, o sigui, per una part molt bé, m'ho he passat molt bé, m'ha agradat molt el primer capítol, el que passa és que, clar, ja són grandets i per una altra banda també m'he trobat una mica perdut, saps? Amb la distància de fer tant de temps que havíem vist les anteriors temporades, doncs al principi anava... Evidentment que el tema sí que és el que és i sabem on anem, però...
Una miqueta perdut amb algunes coses i tal, però segueix la mateixa essència que portava. Tenim aquest fàrum que respira anys 80 allà...
No ho sé, a mi m'agrada molt i jo li veig molt bona cosa i crec que ens sorprendrà i espero que em sorprengui, però mantenint aquest esperit i aquesta manera de fer que l'ha fet, que l'ha fet, està on està i que és el que a nosaltres ens agrada, els que la seguim, evidentment.
És la primera part d'aquesta última temporada, Stranger Things. Ara em fa pensar també en Bienvenidos a Derri, no? Pel·lícules similars, sèries similars. Stranger Things es van inspirar a Meade, entre d'altres. Sí, és un poble on passen coses rares, on...
on està relacionat amb l'opera normal, on traien una sèrie de desaparicions, assassinats més en el cas d'ahir, o Stranger Things és més desaparicions. Stranger Things té com alguna cosa que va... Saps allò que et donaven els guris? No sé, per dir-te alguna cosa. La colleta aquella. Aquesta cosa que Stranger Things va saber que portar molt bé. I jo crec que encara la manté tot i haver crescut. I et dic que ja estan granadets els protagonistes. A mi m'agrada i...
segueix mantinguent els mateixos, evidentment. Sense cap dubte, endavant. I quan més Stranger Things, millor. Ja sé que s'acaba amb aquesta temporada, però bueno. S'acabarà el 31 de desembre i l'1 de gener que faran passes especials per fans en cinemes. O sigui, ara han estrenat quatre capítols, que és la primera tongada, diguéssim.
La segona part és d'aquí un mes, crec, encara no, d'aquí tres setmanes o així, fiquen la segona part, que són tres o quatre capítols més. I el dia 1, aquí a Espanya, s'estrena l'últim episodi, que és com el final. El que passa és que són episodis pel·lícula, vull dir, el primer episodi ja de la temporada 5 són una hora i quart.
Perquè tens una idea, vull dir que... Sí, sí, em van dir que això que passaven de l'hora, no? Passarien de l'hora. Molt guai, molt guai, de veritat. A mi només tornar-los... Saps allò com allò que estàs esperant, que fa molt de temps que no veus i tens moltes ganes de veure aquells amics o aquells d'això i els tornes a trobar? Doncs aquesta ha sigut la sensació, saps? Quan m'he posat de dir, mira, ja torno a estar amb els meus amics que feia tant de temps que no veia. Que això poques coses ho aconsegueixen, eh?
Escolta'm, la millor pel·li que hi ha ara mateix a Netflix. Vaig fort. Train Dreams. Sueño de trenes. És emotiva, és poètica. No és el típic Big Mac de Netflix. És un tartar. Hi ha qualitat. Molt ben posada amb el Taron Egerton, que és el protagonista. Mireu-vos-la. És per veure-la. Visualment està molt ben posada. Història d'una vida. Podríem dir que és western perquè és als Estats Units de finals del segle.
Gràcies.
19, no? Però no és directament un western, ja ho veureu. És una història de família, una història de vida, reflexions, d'aquelles que acaba la pel·li i et quedes emocionat, de veritat. Val molt la pena. Una pel·li de Netflix, no gens Netflix. De fet, va estar als Sundance del 2025, no es van portar premi, però l'altra part la recomano. És la pel·lícula que s'ha de veure a Netflix. No l'he vist encara, però m'han arribat molt bones coses. A mi em feia una mica de mandra pel tema... No sé per què la veia més com un documental que com una pel·lícula, i em feia una miqueta de mandreta, però m'estan arribant...
tots els inputs que rebo del voltant són positius i que s'ha de veure. Jo vaig entrar... No sé per què. Deu tenir algú que fa que no hi entris. Perquè a mi també em va passar... O sigui, no hi entris, no te la posis. Perquè a mi em va passar el mateix. Vaig veure l'anunciada per allà i vaig dir... Fa pal. No, no, no. I precisament el Miquel del Cineclub a Quíra
Me'n va dir, escolta, a mi ves aquesta pel·li, està molt bé. I vaig a provar-la. I sí, sí, molt bona nota. Surt la Carrie Condom, no surt molt, però surt, eh? La dama Zempena, Dini Sherin i Fórmula 1. La Felicity Jones, que l'hem vista últimament a The Brutalist. El William H. Macy, el frac de Shameless, ja bastant gran, també serà una estona. I dic que el director és el Chris Bentley, que és un guionista que va estar ara amb les vides de 5-5. Saps que és una pel·li que a mi em va agradar molt. La vam compartir també de...
Sí, la de la presó. Sí, sí, sí. Jo he vist moltes sèries aquesta vegada. He passat amb les sèries. Estic una mica... És que ens estan bombardejant, no? Sembla que... Pam, pam, pam, sèries per tot arreu. És una passada. Una supersèrie per mi que hi ha actualment, que només la deixo de passada i
I la veieu? No sé si la vaig comentar l'última vegada o no, però la llenço allà perquè cada cop estic més flipat amb aquesta sèrie, que és la de Pluribus d'Apple TV. Crec que no vam dir que venia. Ui, que viene, que viene. Brutal, no? Brutal. Has vist alguna cosa o no? He vist els quatre episodis que hem pogut veure fins ara, ara no en ve un altre, que encara no l'he vist. Tot el misteri de... Ara em passaré, eh? Tot el misteri
de Perdidos i després la manera de fer del que va passant una mica Leftover. Jo crec que és aquesta, ara no és que em passi, la moda aquesta de les sèries com la de Severance, una mica. És la nova Severance, que si no l'heu vist ja esteu tardant. Severance és una passada pel TV.
Doncs Pluribus, per mi, és la nova Severance. És la que ha agafat el relleu. Molt ben feta. A més, està molt ben feta. Ja no només és el guió que t'enganxi a tot això, sinó que està molt ben fet. Els protagonistes estan creïbles. No ho sé, m'ha agradat molt. Pluribus, a pel que ve. Els protagonistes, que quasi podríem dir la protagonista, no? Sí, sí, evidentment. Sabeu que és el director, és el Vince Gilligan, que és el de Breaking Bad...
que també va fer ciencia ficció, perquè va dirigir bastants episodis d'Expediente X. Això no ho sabia. Sí, sí, sí, per això et dic que és interessant també tenir-ho present. Jo crec que els pròxims premis de sèries de l'any que ve arrasarà. Mira què et dic. La persona més desgraciada de la Terra de Salva el Món de la Felicitat. Amb aquest titular ja dic, hòstia, esto pinta, eh? No, en sorpresa, m'havien arribat molts inputs ja, però va ser posar-li i dir, a més t'atrapa, t'enganxa, vull dir... Deixa'm dir un teu matasso ràpid.
A veure què passa. El vols dir, el vols dir. Tinc un tomatàs, em sap greu, perquè veig que té bones crítiques i, de fet, ja m'agradaria que jo també diguis una bona crítica entre Perenous, la de Pantomima Full, que Pantomima Full a mi em foten molta gràcia, la sèrie està a Disney,
És una sèrie ràpida d'aquestes de pim-pam, de passar una estona bé. No m'entra, no m'entra, no em fa cap gràcia. No ho sé. Així és el format, els de Pantomim els tinc... Estic acostumat a un altre format i això no m'ha calat. Has vist algun? No he vist res, no he vist res. Vaig acabar la quarta temporada de Muertos SL, així com a Big Mac ràpid. Funciona, eh? Funciona perfectament, és una passada.
Com a funcionar, funciona molt bé. No li busco res més, eh, tampoc, que aquesta mitja hora de diversió. I fa això perfecte. Doncs jo buscava això, un Muertos SL i no... A mi no m'ha fet gràcia. Però ja et dic, pinta que sí, prova-la i parlem al pròxim programa. Vale, la provo. Sí, sí, li faré un vistazo.
Jo el que veig és que últimament s'està, bé, ja ho hem parlat moltes vegades, però últimament s'està com accelerant el tema de moltes sèries i sobretot moltes sèries espanyoles una mica de fórmula, no? Funciona una cosa tipus Muertos en CL, tipus Boquita Fe, tipus aquest humor així una mica més, diguem, humor més negre, no? Que no hi ha filtres i tal, i llavors es va com copiant. I no només amb això, també està passant amb les sèries de...
no sé si dir-te d'acció, si no més de suspens, de thriller, perquè com ara podríem parlar de... No sé, que m'agrada molt i que està molt ben feta, que és el Cucó de Cristal, per exemple, que des d'aquí la reivindico perquè realment crec que val la pena i crec que t'enganxa, que està basada en el llibre, en un llibre, em sembla més, ara no sé qui és. Sí, del Javier Castillo. Això. Em anava a sortir Javier Cercas i no sé, Javier Cercas és el de... És el de l'altre, no? El de...
El del rei, no? Ara ve soldats de Salamina, però no, és anatomia d'un instant. Ara farem un pas anatomia d'un instant, però deixa'm deixar el cuco de cristal. Per mi, funciona com un cuet. És una sèrie d'aquelles, llirs de guió, sis episodis, tots ho fan bé. I va amb Massagueta, i va molt bé. Però, i és aquest punt que, com a cinèfils, i deixa'm sentir una mica malament, són molt, molt... Funcionen massa, són massa producte, no? Dius, és que al final Netflix ha trobat la tecla
que sap perfectament què volem, com ens hem de quedar enganxats, ens fa uns flashbacks lojús perquè ens mantinguem allà sense fer-ho massa difícil. I aquesta és la part que a vegades em trontolla una mica. Em fa mitja ràbia, però després penso que és una sèrie que pot veure la tieta, que pot veure el cunyat, que pot veure la iaia, el germà, si li agradarà quasi a tothom, si és una sèrie que t'enganxes a algú. Sí, però està clar, és un producte i està fet així i al final...
Inicio, nudo, desenlace. M'entens? Vull dir que el de tota la vida no descobrirem res. Em refereixo a aquest tipus de producte. Però aquí el joc aquest amb el passat i el present, amb els flashbacks que dius tu, l'utilitza molt, però molt curtet i molt ràpid. O sigui, estem com amb dues línies temporals constantment i això li trobo que li dona aquest punt una mica més per mi, per sobre d'un altre, per exemple.
A mi el que em fa més gràcia, saps? Això de dir que estem saltant tota rata el 2004, 2023, 2004... No sé, però sense fer-se en pesat ni un costat ni l'altre, no sé. Li trobo això. Sí, sí, sí. La novel·la d'èxit de vendes del Javier Castillo va ser del 2023 i té altres llibres bons, eh? Té La xica de Nieve i El jugo de l'alma, perquè li agrada també el tema de la història. També està... Em sembla que hi ha una adaptació també, a Netflix, de La xica de Nieve aquesta.
Vale, vale, vale. Sembla que ho dius. Hi ha una altra sèrie que teniu a Netflix que es diu La bèstia en mi. L'estic a punt d'acabar. Per mi aquesta és un nivell per sobre del cuco de cristal. Em queden dos episodis. He vist el 6, em queda el 7 i el 8. La premissa us sonarà d'altres pel·lis. Escriptora sola a casa seva, escrivint, arriba un nou veí molt misteriós. Vale?
La Claire Dance, que és la prota, és la prota de Homeland, les 8 temporades de Homeland, la gent de la CIA amb trastorn bipolar. Sí, sí, sí. Una sèrie també amb molta sorpresa, estàs pendent, et enganxat, aquell trigger psicològic molt ben posat, disfrutable, que la relació d'ella amb aquest nou veí misteriós, ell escrivint el llibre, te'l creus o no te'l creus, es faran amics, es faran amics, ell és molt dolent o no, és que és bo. Estàs tota la sèrie així?
De veritat és molt, molt, molt funcionable, La bèstia en mi. L'he d'acabar, ja et dic, em queden dos, però ja puc dir que fins als sisos ho passareu pipa, vaja. No sé, si t'ha agradat d'això, ens l'apuntem i ja està. Vaig veure l'última que hi ha a Movistar del Quentin Dupier, no sé si l'has vist, el Segundo Acto. Sí, la vaig veure a Sitges l'any passat.
Boníssima. No, per mi no. Ara sí que anem malament. Jo la vaig trobar molt fluixa dintre el que és ell. Metacine? Ja, però és el que necess... No sé, molt funcional, que has dit abans, ho podria utilitzar aquí. Això em funciona, faig aquí quatre. No, no em va... I mira que els actors. Vamos. A Vincent Landon, saps? Vull dir, l'IASAIDU...
Superbé. I sí que té algun punt d'això, però no. Saps allò que no? Jo crec que el meu problema va ser, ho dic per si la gent se la vol posar, si no hi entres des de l'any, ni si treu-la. És una pel·lícula que o hi entres i d'això...
Jo precisament, a més, crec que té un molt bon guió. O sigui, crec que és de les menys divertides, de les menys conyeres, que té coses, com sempre té el seu punt d'humor negre, per dir alguna cosa, però no tant. És molt més guió, aquesta peli. Em va agradar molt aquest punt de dir, a veure, estic a dintre la peli? Estic a dintre la peli de la peli o no? Perquè al final està acabant que dius, on t'estic? Això et va passar. Sí, sí, sí. I això a mi em va agradar, que al final és dir, aquest director està jugant amb mi?
està jugant amb mi. Sí, però crec que no acaba de... Com que li falta alguna cosa. És la sensació, saps? Com que l'ha deixat a mitges. La sensació m'ha deixat... No sé, està fet a mitges el film. És el que em va semblar i el que em va transmetre. I en cap moment no vaig entrar ni en un costat ni en l'altre. I això que els diàlegs... Hi ha diàlegs que estan molt bé, perquè a part
Ja saps que el tio sempre camufla en els diàlegs se'n fot de tot o treu altres temes que camufla per allà el tema de la homosexualitat sense dir-t'ho. Aquest aspecte sí, però em falta alguna cosa més. No m'has acabat d'enganxar. On te la vas veure? A casa.
Està en Movistar. Està en Movistar, vale. T'he de dir que el Quentin Dupor, i jo soc molt fan d'ell, però les pel·lis tampoc que siguin molt, molt rodones, eh? No, però... És un cine... Però la comparava amb Janik, per exemple. No sé si l'has vist, la de Janik, l'obra de teatre. Em va agradar molt més aquella, mira, i al final també... Perquè al final són com obres de teatre, això que està fent últimament. Perquè realment podria ser una obra de teatre, això també. Que sí, que sí, que sí, que sí, que sí.
Bé, és igual, era per dir una cosa que no m'havia... Bastava bé, i tant. Tiro tu un matasso i dispares tu amb un altre? Vale. Maldita suerte. Què? Està a Netflix, inici posada en escena, música potent, Colin Farrell, que fa un bon paper, Eduard Berger, hòstia, el de Sinovedan el Frente, el de Conclave. Està potentíssim, aquest director alemán, no? Està de moda, està treballant molt bé. Bons plans, simetria, colors... Què pot sortir malament? Doncs, a mi no em va agradar...
Sí, trobo el guió molt fluix. Torno a dir l'estètica molt bona, la Tilda Swinton fotent un paper superfreaky que em vaig riure tant molt la veus. Se suposa que és un drama allà Macau, és un jugador, un gambler, que està apostant, allà va perdent la pasta i va apostant i va apostant, que és el Colin Farrell, que torno a dir que crec que ho fa molt bé, però la peli en si, no ho sé, jo em vaig anar perdent, em vaig anar perdent i al final vaig acabar, que dic que s'acabi ja, que la vull treure.
L'he vist allà, m'ha fet mandra i no me l'he posat cap dia. He dit, ja la trobaré. Però per altra banda, veus, t'haig de dir que jo em vaig posar The Roads, no sé com es pronuncia, Los Sudarios, que la teniu a fi. Ah, The Roads, no em sembla que es pronuncia. Sí, els Sudarios. I crec, l'has vist o no?
Mira, és una d'aquelles que tinc tan pendent de fa tant. Estava filmant, no? Sí, està filmant. Els propers dos dies la veig. Té una molt bona premissa, que està no ben feta, o sigui, està superben feta, però bé, jo crec que ja amb aquestes produccions avui en dia ja no dubtem que estaran ben fetes. Amb un Vincent Cassel, que si t'agrada ja saps el que és. Amb un director que ja sabem el que li agrada, per tant...
l'eròtica de la mutilació dels cossos, per dir-ho. És crònim. No ho sàpiga, és crònim. No del fill, del pare. El director de Crash, per dir-ho. I de Videodrom, per dir-ho. O sigui, un pedazo de director, que com a mínim sempre ens ha sorprès. Doncs tot el que et presenta, tot el que t'ensenya, està superbé i dius quina idea més bona.
La premissa et sorprendrà perquè és molt guapo tot el muntatge, però es va desinflant després i dius, hòstia, no has acabat de treure el suc que li podies treure. La sensació també que et queda. La premissa és que es mor a la seva dona i posa unes càmeres al cementiri per veure com es va descomposant, no? Bé, la premissa és que ell fa cementiris futuristes, en els quals tu, qualsevol persona, són molt privilegiades,
Tenen poques tombes, eh? Són un per quatre, per gent que tingui calés i tal. I tu vas allà i pots enterrar-lo allà i llavors hi ha unes càmeres, els envolten... Per qui no s'ha vingut un sudàrio és l'amortatge amb què el lliguen, la manta amb què tapen els morts. Doncs està ple de càmeres i tu pots veure com es va descomposant aquella persona. Pots fer la despedida, no? La despedida a poc a poc. I amb el mòbil, saps? Et pots connectar des del mòbil i pots anar veient com... Doncs això, com es va quedar amb les caleres.
Has d'estar molt boig. Juga molt, clar, ell juga amb això de la seva dona però llavors aquí hi ha un punt d'intriga sobre una cosa que passa que no l'explicaré i llavors juga molt amb flashbacks d'aquests de com va morir la seva dona
I què va passar? I aquí és on introdueix aquestes coses que en algun moment et podria recordar Crash, amb alguna escena sexual semblant a Crash. Per qui no l'hagi vist els excitaven la gent que tenia accidents de cotxes que quedaven amb cicatrius i tal, doncs això els excitava a l'hora de tenir relacions. Mira-la, perquè jo crec que s'ha de veure. Però saps allò... No acaba de...
Escolta'm, canvi total, va. Anatomia d'un instant, la sèrie la van estrenar Sánchez, no l'havia pogut veure allà, ja en parlàvem bé, un per cert, l'Alberto Rodríguez, que és el que va presentar també la pel·li Los Tigres, que ha estat al cine, i la veritat que és una sèrie que està molt bé. Ve, com dèiem abans, del llibre del Javier Cercas, que per cert viure en Portà, el català de Javier Cercas, que va estar 4 anys dedicant-se 8 i 10 anys, diu, jo sóc el que en sé més del 23F.
Va estar 8 i 10 hores diàries durant 4 anys investigant tot el que va envoltar el 23F. Un tema que, per cert, ja ho deia en un vídeo a l'Instagram l'altre dia, em feia un pal total, tornar a més del 23F i ja estem fins al gorro. Però vaig dir, vinga, va, hòstia, que és l'Alberto Rodríguez i tot això que explica el Javier Cercas pot ser interessant. Me la vaig crespir un dia, pam, pam, pam, un, dos, tres, quatre. És rigorós, està basat en aquest llibre.
I, ostres, el moll de l'os real d'aquest 23F, com es va anar a parar el cop d'estat, com va ser, què el va provocar, què va provocar també, què va provocar una seriàtica amb molt bona mida, l'Alvaro Morte que fa de Suárez, l'Eduard Fernández que fa de Carrillo o el mateix Manolo Solo.
Ho fan molt bé, molt bona feina, caracterització, maquillatge total. El Miquis Parbé fa de rei, el català de Miquis Parbé imitant-lo, que està curiós. Dius, Enrico no, això no és de riure, però hòstia, és bo. L'Àlvaro Morta i l'Eduard Fernández, això de la sèrie ja sabeu, va d'això i està molt ben feta. Poc o més, està molt vist tard. I l'Àlvaro Morta i l'Eduard Fernández han confessat que es van assessorar pel tema dels accents, pel to que ficaven, perquè estan imitant, amb el Carlos Latre.
Això m'ho explicava en una entrevista, m'ha fet gràcia per dir-ho. I aprofito per recomanar L'Hombre de les Mil Cares, que és un thriller polític que està per a mi a Movistar, sobre el Francisco Paessa i el Luis Roldán, recordeu aquell director de la Guàrdia Civil, que també està dirigit per l'Alberto Rodríguez i que si us ha agradat, i a més, hi torna a veure l'Eduard Fernández, que si no m'equivoco us va emportar un Goya, que allà és estratosfèric i fa de Paessa. Manolo Solo és el d'Una quinta portuguesa, no? L'has vist? L'has vist?
No, no, no l'he vist, però em parlen molt bé tot arreu. Mira, deixa'm dir, perquè també l'he vista i tenia dos notetes. És la segona pel·li de l'Avelina Prat, després de Basil, que està molt bé. És la balança, que és valenciana ella. Els actors són la Maria de Medeiros, la Fabienne de Pulp Fiction, la Lemon Pie.
de pastelito de la parella del Bruce Willis. I tornem, com dius molt bé, en Manolo Solo, que fa molt bon paper i ens trobem amb una pel·lícula que està filmant, una quinta portuguesa, sense pressa, perquè no li cal. És una petita història d'algú, humana, emotiva, una mica existencialista també, sense pretensions. Pels que us agradi aquest tipus de cinema petitet, ben fet, sense pressa, està molt bé. Ja qui vulgui entreteniment pur Netflix, pur i duro, doncs dirà, hòstia, això què és? Això és avorrit, això valent.
Per mi, molt bé, una quinta portuguesa. Algú de cinema. Running Man, per qui no ho sàpiga, ve a ser un remake una miqueta de Perseguido, la pel·lícula del Sarseneguer, però a mi no m'ha transmès, no sé si en aquella època transmetien, que sense fer una gran pel·lícula allò tampoc, però bueno.
Transmetia i aconseguia el que volia. I aquesta, no, per mi no val la pena. En realitat és una altra adaptació de la novel·la. O sigui, no és directament un remake de la pel·li. Sí, sí, però bueno, per si ningú, si no saben de què va... Ubicar-se. Sí, exacte.
Una sèrie, va, True Crime, Netflix, tornem a Netflix. Mi padre, l'assassino BTK. No és la pel·li del 2008, que és molt dolenta. És que n'han fet moltes d'aquestes del BTK. Una altra del 2005 encara és pitjor. A l'IMDB té un 1,6. No sabia que es podia arribar a tenir una nota tan baixa.
També hi ha una minissèrie del 2022, tampoc. Jo parlo de l'Adal, deu ser del 2025, que és la que ha d'estar a Netflix. En True Crime Pluridur, la història d'una assassina sèrie, ben explicat. Com et van mostrar el personatge, el que ha fet, la investigació, el desenllaç, que no us diré. I sobretot és molt original, és això, mi padre, no? La perspectiva de la filla. Com explica com era el seu pare, com va saber dels fets, la investigació, el resultat, com li va afectar amb ella la seva vida.
que el punt de vista dels familiars normalment ja hi és a vegades, però és residual, és accessori, i no principal com és aquest doku. I crec que aquesta perspectiva, ostres, aquí està la gràcia d'aquest doku. A part que ja et dic, aquesta està molt ben posat, està molt ben posat. I seguint a Netflix, una d'animació que l'altre dia et comentava, no sé si la vas arribar a veure, Big Fish amb begònia. No, fa temps que està i aquesta sí que la tinc allà a la llista per mirar, però encara no l'he mirat.
Doncs mira, pel·li d'animació xinesa del 2018, emotiva, maca, fantàstica, mística, i em va soper d'això que és xinesa. M'ha recordat molt, se'm va cap a Miyazaki, per tot aquest tema tan d'acord, no? Però al rerefons, en aquest cas, la tradició és xinesa, amb dragons, la mateixa música, agradable sorpresa d'animació, que me la vaig trobar quasi de cop, me la van recomanar una amiga i dic, ostres, vaig a provar, pam, Big Fish amb Begonia, Netflix. I després a Prime, que va entrar, que...
Em sembla que t'ho vaig dir, també la vas mirar, la de Caza de Bruxes. No l'he mirat encara. No l'has mirat encara. Em disculpo, em disculpo. Doncs va durar molt poc al cinema, de seguida a Santana Prime. Jo crec que és una molt bona pel·lícula. Una pel·lícula com abans, però de les típiques d'abans, amb una Julia Roberts que està més que correcta, diria jo. I la veritat... És que no vull dir-te res perquè no deixo a veure. És del Luca Guadagnino, tampoc de descobrir res. Call me by your name...
L'última és Rivales, no? Sí, l'última és Rivales. I aquí jo la vaig mirar perquè a part d'aquell guadagnino normalment el que fa m'acostuma a agradar. Sí, és un bon mirat. Julia Roberts. No és que sigui la meva actriu preferida, però reconec que ho fa bé. I després hi ha l'Andrew Garfield, que aquest sí que l'intento veure tot el que fa perquè és un actor que m'agrada molt. I aquí té un paper més secundari, l'Andrew Garfield. I quan vaig llegir les sinopsis de la pel·lícula...
Reconec que fa un punt de mandra, però després veient-la, ostres, em va agradar molt. Jo et vull parlar del documental de l'Scorsese, Mr. Scorsese. El teniu a Apple TV, qui tingui Movistar i té l'Apple, doncs el pot veure. Un documental meravellós, que repassa la vida i la trajectòria de Martín Scorsese, fa una parada per cada pel·lícula, detalls de rodatge, detalls de com estava ell en aquell moment, de com Hollywood en molts moments el va ningunejar, de com no li van donar els premis que probablement es mereixia...
els seus problemes amb les drogues, molta informació, moltes dades, a través d'una entrevista amb ell. I ell va parlant, ell es va explicant, i a partir d'aquí anem als rodatges, i anem passant la trajectòria des del seu inici, a l'escola quasi, a la universitat de cine, diguéssim, fins als finals, fins als assassins de la luna, que quan van acabar el documental encara estaven en preproducció. Recomano clarament aquest documental, pels que us agrada l'escolescència, és un disfrute, és emoció tota l'estona i val molt la pena.
Sempre és interessant veure la visió d'un director així, més un Scorsese amb la trajectòria que té. No, no, cal i té, cal i té. I ja que, perdona'm, ara que he dit drogues, no sé si l'altre dia la vaig comentar, el del Charlie Sheen diu.
H. Charlie Sheen. Sé qui és, però no l'he vist. Ja saps que no acostumo a mirar gaire els documentals. A més, ara, últimament, reconec que no he vist excessivament moltes coses. Estic fixant en tot el que has vist i el que he pogut veure jo. Documental que despulla l'actor, en realitat es despulla ell mateix. Una entrevista de dos capítols, hora i mitja cadascun.
I bàsicament parla ella. Les seves ex, els seus amics com el Sean Penn, amics de petits, per cert, el seu dealer, també parla, també l'entrevisten. Dius, fotia, fotia, bueno, em vaig fotre ric. Així, eh? A lo bestia. Confessions molt heavies d'ell. La madame del prostíbul on ell es fotia a les festes, també explica.
M'ha agradat la naturalitat de tots, per dir el que pensen, el que va passar, molt en pla confessió d'Ivan, allò és com si fos això, una sessió de psicoanalisi on ell ho vomita tot. I com a nota estranya, negativa, no ho sé, és que l'Emilio Estevez, que és el seu germà, i el Martin Sheen, que és el seu pare, no han volgut aparèixer. Algunes raons tindran, suposo que també pensa que...
Els ha portat de boli, els ha portat de boli tots els milions i milions que s'ha arribat a petar en festes i droga. Ell ho explica i que no se sap com encara està viu i ho ha deixat. Diu que fa 8 o 10 anys que està sobri, que ja no consumeix, que està net. I de veritat que ja no és que us agradi o no el Charlie Sheen com a actor o com a personatge, però està bé el documental. Em va interessar, em va passar una estona agradable. The Rocky Horror Picture Show El Estranyo Viaje.
Què diu, Anna? Què diu? Que explica una mica com una història, com una obra de teatre, que és el Rocky Horror, com es converteix en un fenomen d'èxit i com assoleix el que va asolir. Entrevistes amb els personatges, amb tot. No sé, està allà, filmant. Parlen amb el Tim Curry, no sé, a veure, a veure què diuen.
Ganes, ganes, ganes, ganes. La Furgo, pel·li catalana, va, dirigida per l'Eloi Calvo, pel·li petita, amb un original enfocament sobre la precarietat laboral i la dificultat de fer de pare separat sense feina. Amb el Pol López, que és l'os, que té 45 anys, té una furgo, on hi viu, aparcada al carrer, la pel·li el va seguint amb ell, no? Està basada en una novel·la gràfica, en un còmic, un drama mostrat amb tendresa, amb detalls gràfics que t'aboquen en aquest còmic.
Em va anar molt bé. Una pel·lícula, ja dic, petiteta, petiteta, per passar una bona estona, de veritat. Aquest punt de drama, però amb un punt que no fa plorar, que et fa dir, ai, mira, mira, que simpàtica, no? No ho sé. De veritat que està molt bé. Estic d'acord. Et dono la roba. Sí? Sí, sí, sí. És que jo la definiria així, com has dit tu. Potser una paraula seria La Furgó, dos punts. Una pel·lícula molt maca,
que, com a mínim, et tocarà una miqueta. Una sèrie, que parlàvem de sèries que s'assemblen, que s'hi fan riures, que abans m'heu fet pensar i la volia dir no li dita. La sèrie del Paco Plaza. Atenció, Disney Plus. La suerte. Una sèrie de casualidades. No serà la sèrie de l'any, Catullo. Tema curiós. Un taxista que és el Ricardo Gómez, el de Cuéntame, o del Sustituto,
que porta l'Òscar Geanada, que és un matador, un torero. És l'Òscar Geanada, ja ho sabem, camarón, el paper li va de perles. Maestro, maestro. Bon disseny de muntatge, guió, les converses, les relacions amb els personatges. És una sèrie, torno a dir, diferent.
A veure, no agradarà a tothom. És un format arriscadet, té un punt de telefilm que pot arribar a cutrejar, per mi no, i de fet valoro positivament aquest risc que ens fa que busquem aquesta originalitat. Tot i que dic que no és rodona, et dona alguna cosa que no et trobes en les altres sèries. Ja et dic, algú, si l'hi cutreja, doncs mira, ja l'hi ha cutrejat. A mi no m'arriba a cutrejar, però sé que té moments que dius, hòstia, sembla que
Li dono quasi un set Potser fins i tot, mira, arribo a set Punt d'humor contingut, té la seva gràcia Sensació una comèdia pura I, per cert, per allà al mig surt la Diana Penyalbert A veure si te'n recordes de quina pel·li mítica, mítica sortia la Diana Penyalbert Fa anys, eh? Quan ho diguis, segur que... Plàssic del Gore, Plàssic del Gore, Prime Dead Ah, sí? Ah! T'ha vingut o no? Prime Dead, és la nòvia gaire
Al principi, sí, sí. Sí, sí, sí. Ara que ho dius, sí. Sèries, task. Aquesta n'hem parlat i diria inclús que n'has fet un vídeo i tot. N'hem fet un vídeo, n'hem parlat i t'ha agradat força més. A més, ha sigut un vídeo que ha funcionat molt bé Instagram perquè la gent, la majoria de la gent que ha contestat, ha contestat molt positivament i que també li havia sorprès, li havia agradat el que tu has comentat.
que està agradant, que està agradant. Està Apple, perdó, HBO o Movistar, que el tinguem HBO i em trec el barret. Ho avançàvem, això en el vídeo que dius tu, a TikTok i a Insta. Marc Rufaló Top, paperàs com sempre. I la sèrie, tot i que hi ha qui diu que Made of East Town, no sé si l'has arribat a veure, de la Kate Winslet, que jo no he vist, que també està HBO.
doncs, per mi molt, molt bé. Fa pensar en The Wire, algú de Sons of Anarchy pel tema de bandes mòtars, policies perseguint criminals, molt interessant el desenvolupament dels personatges sobre com són, sobretot com són, per què fan les coses, motivacions, problemes, que acabis empatitzant amb els dolents
Per mi és un exemple que diu molt de la sèrie, no? De dir, hòstia, què cabrons? M'estan fent que em foti pena el dolent, no? A vegades. Bona atenció, bona història, i a part de la trama, bones subtrames, vull dir que TASC, per mi, una de les sèries de l'any, sense cap mena de dubte. O sigui que si pots, mira-te-la perquè... Sí, sí, la miraré perquè tots ho heu dit, dic que l'hauré de veure.
Vaig veure l'Acompanyante, que ens l'havies recomanat en l'altre programa. M'ha encantat, em va encantar. Vaig fer vídeo també, barrejar gèneres, una mica de sa, una mica sci-fi i comèdia negra. I tenim pendent, el que passa que em fa una mica de bàlia aquest tema. Em parlen fenomenal, la de l'último samurai en pie. Samurais qualificats que reuneixen per participar en una batalla real amb un premi de 100.000 milions de gens, oi, o Battle Royale.
Fa molta mandra, això. Fa mandra, oi? Passo, passo. Però em parlen molt bé. Ostres. És un reality al final, no? Bueno, lluites de videojoc, no sé si pinta entre barreja de Juego del Calabán i Xogun, saps? No, no? Último samurai, passo. Vale, vale. Último samurai en pie. No sé si hi ha alguna coseta que et quedi pendent de dir...
No, que disfrutem molt tot aquest període del Nadal per poder anar al cinema, encara que sigui veure amb les criatures aquestes pel·lícules. Recomanar molt que ja ho he fet a un parell de persones i me consta que ja han anat i que estan encantats d'anar als cinemes Gran Via, als 4D aquests, a veure el Polar Express, per exemple, i altres cosetes que aniran fent. Per exemple, també tens l'Alsotropolis, també la tens allà així, faran festa i entès de Navidad,
quan s'estreni avatar també anirà allà, vull dir que
No sé, com cosetes així perquè a vegades no sé què fer, estic amb els nens aquí, ara aquestes festes tinc molts de dies. Doncs mireu-vos-ho perquè és una experiència molt guai. En Sandroski us pot explicar la del Polar, però en general qualsevol de les pel·lícules, experiència molt guai. De fet, deixeu-me donar una primícia, és que aquest desembre sobra un 4D sala d'ocine amb l'anès.
No ho sabia jo, eh? Aquesta me l'hi guardada. I ara, família, una sorpresa que no us havíem dit. Avui la Maria Duñó, la Holly Mary, torna a estar amb nosaltres. No és els filmets de la Holly, no és el podcast de sempre, però està aquí per explicar-nos, per parlar-nos de cine, com no? Holly, com estàs? Quina alegria, quina il·lusió!
Molt bé, molt emocionada tornar aquí. Ja sabeu que aquí és casa. Estic molt contenta de poder tornar per parlar de cine i parlar de pel·lis i més en una època tan especial i que gaudeixo tant com és el Nadal. Així que us portaré recomanacions que podeu veure per posar-vos al 100% en aquest esperit nadalenc, aviam si us agraden.
La il·lusió que em fa tornar és la il·lusió que em fa que tornin també aquestes festes, els tions, els pulvorons, però també ens hem de centrar en el que realment importa. Quines pel·lis val la pena veure aquests dies per endinsar-nos això del tot en aquest esperit, però sense que siguin les típiques que revisitem darrere desembre. Doncs mira, us en porto tres, d'estils i idees completament diferents, perquè tot i que mai plou el gust a tothom, ningú ha dit res de la neu.
La primera és per mirar amb els més petits de la casa o no. És una pel·lícula d'animació de les poques de la nova fornada que no sigui de Disney o Pixar i és una proposta innovadora de l'origen del que coneixem com a Pare Noel. Efectivament, estic parlant de Claus, molts ja l'haureu identificat, que és una pel·lícula espanyola nominada l'Òscar a millor pel·lícula d'animació el 2020.
no va guanyar perquè l'Òscar li va, per alguns, arrebatar Toy Story 4. La història segueix a un carter arrogant i mimat. A mi Toy Story 4 no m'agrada gaire, m'agrada bastant més claus. Per tant, jo us deixo aquesta recomanació i si llavors voleu revisitar Toy Story amb les seves històries originals, us recomano bastant més la 3, per exemple. Però la història que segueix en claus és un carter arrogant
i bastant mimat perquè està sempre consentit per la situació en què està i està enviat per força a un poble remot del cercle polaràrtic on la gent ni envia cartes ni coneix la generositat ni res. Però allà descobreixen claus, un misteriós fuster que crea joguines per nens sense ànim de lucre.
Llavors, a través de cartes i joguines, aconsegueixen injectar esperança i comunitat en un poble dividit, que estava amargat, però acaba amb un missatge molt bonic sobre l'amistat i la il·lusió i la podeu trobar a Netflix, que això és el més important per aquestes
Pel·lícules que pugueu veure en una tarda de desembre com els petits a la casa. Us les recomano moltíssim, no només per el reconeixement acadèmic que va tenir, sinó per la moralina que té, la manera en què està feta, que és animació 2D, feta a mà. I és una pel·li molt especial. A mi em transporta molt aquesta època de l'any que m'agrada tant.
Per mi aquest detall dels 2D que dius, precisament, la fa molt, molt especial. I recordar que el Sergio Pablo és el director, com deies, espanyol, i que les veus de doblatge espanyoles, tenim el Quim Gutiérrez, tenim el Luistó Sarr, la Belén Cuesta, un bon repartiment de veus.
Sí, un repartiment molt guai a l'hora de fer els personatges que el ser animació, la seva expressió és bastant important i tot i ser actors de la gran pantalla ho fan molt i molt bé. O sigui, és una pel·li de molt de gaudir, tant adults com més petits. Vinga, va, tenim la primera. Què més els portes, Maria?
Us porto a un àmbit completament diferent. Un especial de Nadal protagonitzat per Bill Murray i dirigit per Sofia Coppola. Poca cosa cal més dir, però no està ni ambientat al Japó ni a pèrdues de traducció, sinó que ens situa a Nova York, però és la nit de Nadal on una enorme tempesta deixa la ciutat paralitzada.
Podria ser un clitxer de qualsevol pel·lícula de Nadal típica d'una empresària que s'allunya de Nova York i torna al poble i s'enamora del veterinari. No és així, perquè sabem que Sofia Coppola sempre dona una volta a les seves pel·lícules. El pla d'Àvil Murray a la pel·lícula era presentar un especial de Nadal en un lloc de la ciutat, com aquests que coneixem, de per exemple Times Square, o qualsevol projecte o programa que es fes la nit de Nadal a...
en qualsevol programa d'estadounidenc típic. Però l'Aberriquet Perón de la ciutat necessita un pla B i el seu pla queda completament troncat. Però finalment reuneix un grup d'amics convidats i amplats de l'hotel per improvisar una festa plena de música, perquè també és una mica musical, això no és de gust per tothom, humor, cançons i complicitat. Bàsicament, és breu, distès, ideal per veure una pel·li de Nadal diferent.
Perquè no és una pel·lícula clàssica amb una drama dramàtica, sinó és ben bé un homenatge als variatets televisius nadalencs que portem veient des de sempre. I també està disponible a Netflix. De fet, és original de Netflix. Doncs a mi, Maria, em va agradar molt. La crítica no la va tractar gens bé. És del 2015. Però realment et porten aquests programes de Hollywood nadalencs
mítics, com deies, varieters, xavalls, protagonistes importants com el George Clooney, hi ha un número amb la Miles Cyrus cantant, Holy Night, que transmet realment aquest homenatge als programes de Nadal, però versió americana.
Llavors, si això us agrada i us poden agradar els musicals i us agrada el Bill Murray, no us fallarà. Passa que ja dic, si és veritat, la crítica la va maltractar aquest telefilm, entre cometes, de 56 minuts dirigit per la Sofia Coppola. Doncs m'alegra que m'ho diguis, perquè de fet ho anava a dir. La crítica no la va rebre gaire bé, de fet no té gaire reconeixement tenint en compte el repartiment que té i la direcció que té, perquè Sofia Coppola és una directora referent i Bill Murray també un actor referent,
i comptem amb artistes com George Clooney i Miley Cyrus, però sí que és veritat que té uns 5,4 film Affinity. Però jo la vaig gaudir molt i penso que és poc coneguda, està en una plataforma que moltíssima gent té i que s'ha de tenir en compte que de vegades, tot i que no sigui una qualitat excel·lent, que jo considero que no la té dolenta,
També hem de tenir en compte que el Nadal és per gaudir i no per analitzar amb lupa tot el que veiem, sinó per dispersar-nos i poder gaudir. Per tant, aquesta pel·li, aquest projecte, aquest producte, crec que és exactament el que es necessiten aquestes pel·lis de Nadal. Per això la volia recomanar. Per cert, la pel·li es diu A Very Murray Christmas del 2015. Per últim, no menys important de fer tot el contrari, és el que estic convençuda que es convertirà en un clàssic nadalenc com ho sonarà Love Actually o White Christmas.
Estic parlant de la meravellosa The Holdovers, Els que se queden. Una pel·lícula que quan vaig sortir del cinema encara seguia pensant i vaig estar pensant-hi dies i dies i dies. És una meravella de pel·lícules, com una abraçada, de veritat. És un conte de Nadal, però que la trama és dramàtica, però absorbeix moltíssim, no fa referència als clitxés de Nadal, tot i que sí que algunes coses previsibles.
Les compres, la fotografia, la música, la banda sonora... Va estar nominada a Òscar a millor pel·lícula. Aquell no la va guanyar, però jo estava convençuda que a casa meva l'hagués guanyat. Cinc nominacions als Òscars. Correcte. El personatge protagonista és una passada. La banda sonora també estava nominada. I va guanyar a David Joy, que és a millor actriu secundària. A l'Òscar a millor actriu secundària. Perquè la veritat és que el seu personatge és una delícia.
No vull dir gaire cosa, perquè sí que és veritat que a la pel·lícula, és típica pel·lícula que no passa res i alhora passa moltes coses, per tant, a la mínima puc desvetllar qualsevol cosa que sigui important per la trama, però us puc explicar que està ambientada l'hivern de 1970 i ens mostra un professor d'internat, que és un home dur, cínic, poc estimat, podríem dir, que per càstig s'ha de quedar a l'escola durant les vacances de Nadal per vigilar els alumnes que no poden tornar a casa.
Com és normal, la majoria marxen i només acaba quedant un noi problemàtic i bastant solitari. I junts amb la cuinera de l'escola, representada per David Joy, com he dit, guanyadora de l'Òscar, formen un trio inesperat que forma convivència i fins i tot supervivència, perquè recordem que estan enmig a les festes de Nadal, aniran descobrint-se amb una empatia i una transformació que és molt especial veure durant el transcurs de la pel·lícula.
podríem definir-la com una comèdia dramàtica, hivernal, agradolça, amb un fons molt humà que ens recorda els clàssics dels anys 50 d'aquestes pel·lícules de Nadal. I és una visió de Nadal de l'hora diferent de les típiques pel·lícules festives. Per tant, crec que és un imprescindible.
per aquest Nadal i, com us he dit, perquè es consagri com un clàssic per veure i revisitar cada desembre. Ja soc molt fan d'aquest conte de Nadal, d'aquestes persones que estan soles, que es troben soles, que estan forçades a conviure, a trobar-se, a conèixer, a empatitzar-se i trobo que està molt bé. Trobo que és original també, que és lacrimogen, però sense passar-se ben posat. Fa pensar.
M'agrada. I després l'Alexander Payne, que és aquest director que ens agrada tant, d'Entre Copas, Nebraska... A propósito de Smith, vull dir que és un director que tu i a mi, Holly, precisament ens agrada molt. Doncs se'ns acaba el temps. Fins aquí les recomanacions de la Holly. Espero que hagueu gaudit d'aquestes recomanacions. Espero que us hagi fet il·lusió que torni, tanta com a mi, o almenys una mica menys, perquè me n'ha fet moltíssima. I us asseguro que ens veurem per aquí molt aviat. O sigui, que estigueu atents. Amb més recomanacions, més curiositats, més pel·lis...
ens seguim veient pel programa, ens seguim veient per les sales de cinema, una abraçada, salut i metratge, joli. Ens veiem per les sales, un petó. Doncs família, que vagi molt bé, gràcies per ser-hi com sempre. Ens veiem per aquí, programa, bojos pel cine, no fallem. I a les sales, ja ho sabeu. Apa, ens veiem a les sales. Adeu família.